anys
Decret 82/2010 sobre Plans d’autoprotecció a Catalunya David Tisaire Berga Març 2013
Enginyeria aplicada a plans d’emergencia
INTRODUCCIÓ anys
OBJECTIUS DE LA JORNADA Conèixer el decret 82/2010 de la Generalitat, les obligacions que se’n deriven, en general, i pel que fa a instal·lacions i activitats esportives, en concret. Conèixer el sistema de gestió adjunt (registre de plans d’autoprotecció, àlies HERMES). Comentar aspectes concrets del rol dels ajuntaments. Fer una primera aproximació als criteris tècnics d’elaboració d’un PAU d’instal.lacions i esdeveniments esportius. Comentar els PEM com alternativa per a actes al carrer.
anys
I. DECRET 82/2010 II. PLATAFORMA HERMES
SISTEMA DE PLANS D’EMERGÈNCIA
Definició: Document que recull les actuacions per combatre l’origen d’una situació d’emergència i mitigar-ne les conseqüències sobre persones i béns. Plans de protecció civil de l’Administració: •Plans territorials: PROCICAT, Plans bàsics municipals, PAS comarcals •Plans especials: XCAT (TRANSCAT, PLASEQCAT, CAMCAT...) •Plans específics Plans d’autoprotecció: •Infraestructures (autopistes, túnels, aeroports, ports, ferrocarril...) •Equipaments (escoles, pavellons poliesportius...) •Activitats segons risc i segons vulnerabilitat
anys
PLA PROTECCIÓ CIVIL AUTONÓMIC
PLA PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL
PAU ACTIVITAT
4
Àmbit PROTECCIÓ CIVIL anys
Paràmetres per definir "emergència = calamitat pública“ - Recursos necessaris (primera sortida insuficient) - Quantitat i/o tipologia de gent afectada (múltiples víctimes, població crítica) - Risc especial amb activació de pla de protecció civil (p. ex. TRANSCAT, INFOCAT, NEUCAT...) - Risc greu evident per al conjunt d’usuaris De fet, el risc greu col·lectiu té a veure tant amb l’origen del risc com amb la vulnerabilitat de la població exposada, i això es reflecteix als criteris d’afectació del decret 82/2010.
MARC LEGAL AUTOPROTECCIÓ
anys
Estat: Prevenció riscos laborals: “Mesures d’emergència” NBA 393/2007 + guia AENOR Generalitat: Llei 4/97 de Protecció civil de Catalunya Resolució IRP/ 971/ 2010 sobre implantació d’elements vulnerables Decret 82/2010, de 29 de juny, “Catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció” - Annex I, part A, interès per la protecció civil de Catalunya - Annex I, part B, interès per la protecció civil de Catalunya, segons vulnerabilitat (condicions d’accés, ubicació…), per resolució de la DGPC (actualment inactiva). - Annex I, part C, interès per la protecció civil municipal
6
NOVETATS anys
Novetats principals DECRET 82/2010: 1.
Catàleg d’activitats propi, incloent també vulnerabilitat, segons realitat catalana.
2.
Índex propi de continguts i criteris d’homologabilitat del PAU (complet, concret, viable, integrable).
3.
Regulació del concepte “Tècnic competent”, amb incorporació de les entitats avaluadores.
4.
Procediments tant administratius (amb suport informàtic) com operatius (avisos PAU)
5.
Impuls i seguiment de la implantació, i recursos mínims relacionats amb el PAU
INTEGRACIÓ ACTIVITATS anys
Decret 82/2010, de 29 de juny, “Catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció” Article 5 Pla d’autoprotecció 5.1.a) La persona titular de l’activitat o, si s’escau, centre és el o la responsable de l’elaboració, implantació, manteniment i revisió del pla d’autoprotecció de l’activitat. 5.1.b) El pla d’autoprotecció ha de ser elaborat i signat per personal tècnic competent. 5.1.c) En el cas d’activitats temporals realitzades en centres, establiments, instal·lacions o dependències que disposin d’autorització per a una activitat diferent de la que es pretén realitzar i inclosa a l’annex I, l’organització de l’activitat temporal té l’obligació d’elaborar i implantar, amb caràcter previ a l’inici de la nova activitat, un pla d’autoprotecció complementari.
INTEGRACIÓ ACTIVITATS anys
Decret 82/2010, de 29 de juny, “Catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció” Article 5 Pla d’autoprotecció d) Els centres, establiments, espais, instal·lacions i dependències que hagin de disposar de pla d’autoprotecció han d’integrar en el seu pla els plans de les diferents activitats que es trobin físicament en aquest, així com preveure la resta d’activitats no incloses en el Decret. En aquests centres, establiments, espais, instal·lacions i dependències es pot admetre un pla d’autoprotecció integral únic, sempre que es prevegin tots els riscos particulars de cada una de les activitats que continguin i sempre que es consideri l’efecte dòmino entre aquestes.
INTEGRACIÓ ACTIVITATS anys
Decret 82/2010, de 29 de juny, “Catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció” Article 5 Pla d’autoprotecció 5.1.e) Les persones titulars de les diferents activitats, en règim d’arrendament, concessió o contracta, que es trobin físicament en els centres, establiments, espais, instal·lacions i dependències que hagin de disposar de pla d’autoprotecció, d’acord amb el que estableix l’annex I, han d’elaborar, implantar i integrar els seus plans, amb els seus propis mitjans i recursos.
INTEGRACIÓ ACTIVITATS anys
NOVETATS anys
Conseqüències pràctiques:
Alta i comunicació immediata de l’afectació de l’activitat a través del registre de plans d’autoprotecció (plataforma HERMES amb signatura electrònica) .
PAU elaborat per un tècnic competent, i homologació necessària.
Mitjans d’autoprotecció específics segons taules de l’annex III (any 2015).
Simulacre anual, amb notificació prèvia (10 dies, 1 mes, 3 mesos) i informe posterior signat pel Cap d’emergència.
Implantació anual documentada.
Revisió cada quatre anys, amb dossier quadriennal d’implantació requisit per homologació de la revisió.
Avís obligatori al 112 i al CRA/CECAT durant l’emergència, i informe després de l’emergència (una setmana).
APLICABILITAT DEL DECRET anys
Rols de l’Administració local:
Supervisió: control, informe i homologació dels PAU (annex I.C)
Titular de moltes activitats afectades: Instal·lacions fixes: edificis i equipaments Actes públics
Paper dels Consells Comarcals ambdós rols: Supervisió subsidiària Generador d’economies d’escala per als titulars
Titularitat privada:
Capacitat d’inventari i inspecció de l’Administració = f (voluntat política, recursos). Activitat annex I.A. = adaptació. Activitats annex I.C = f (economies d’escala) via associacions sectorials, polígons...
Exemples afectació: INSTAL.LACIONS I ACTIVITATS ESPORTIVES
Equipaments esportius: -
Poliesportius
-
Instal·lacions esportives municipals
-
Club Natació....
-
Estadis
Activitats: -
Duatlons i triatlons amb segments fora del casc urbà
-
Volta ciclista a Catalunya
-
Marxa Infantil a Collserola
anys
Criteris d’afectació: INSTAL.LACIONS I ACTIVITATS ESPORTIVES
anys
Equipaments esportius (EDIFICIS): -
Part A: aforament superior a 2.000 pax (habitual o puntual)
-
Part C: aforament superior a 500 pax i inferior a 2.000 pax
Recintes desmuntables o de temporada: -
Part A: aforament superior a 2.500 pax
-
Part C: aforament superior a 500 pax i inferior a 2.500 pax
Part B annex I: només per resolució del Director General de PC, cap fins ara.
Criteris d’afectació: INSTAL.LACIONS I ACTIVITATS ESPORTIVES
Activitats AIRE LLIURE: -
Part A: aforament superior a 5.000 pax (espai tancat) o superior a 15.000 pax (espai no tancat)
-
Part C: o
Espais tancats amb aforament superior a 500 pax i inferior a 5.000 pax
o
Espais no tancats amb aforament superior a 1.000 pax i inferior a 15.000 pax
o
Curses esportives fora del casc urbà o en trams
o
Curses esportives dins del casc urbà amb més de 1.000 participants
anys
MÍNIMS PER INSTAL.LACIONS I ACTIVITATS ESPORTIVES NO AFECTADES
anys
Mesures d’emergència: -
Assegurar avisos en cas d’alarma, assignar qui fa avisos
-
Assegurar l’evacuació, assignant personal i responsabilitats, i donant a conèixer les vies d’evacuació
-
Possible intervenció amb personal definit
-
Definir màxim responsable, qui té la darrera paraula
Implantació de mínims: -
Donar a conèixer els punts anteriors via xerrada prèvia, igual que s’expliquen molts altres detalls de l’organització
TÈCNIC COMPETENT anys
Acreditació (ordre específica):
Titulació universitària imprescindible.
Acreditació curricular, amb certificat de tres PAU elaborats
Cursos oficials, a ISPC o altres centres docents.
Exàmens oficials per lliure
Responsabilitat:
PAU segons situació real + informe de mancances Assegurança Responsabilitat Civil Professional, no requisit legal, però indicador important de professionalitat
anys
I. DECRET 82/2010 II. PLATAFORMA HERMES
LA PLATAFORMA HERMES anys
Què és? Sistema informàtic de gestió dels plans d’autoprotecció d’interès per a la protecció civil, és a dir, l’eina de gestió del decret 82/2010. De fet, és el registre de plans d’autoprotecció de Catalunya. Sistema en xarxa de comunicació entre els agents implicats: - Comunicació i notificacions - Lliurament de documentació - Avisos automàtics... Comentaris pràctics: Requisits i rols propis més enllà del decret, tot i que no deixa de ser una eina de gestió electrònica. Especialment sensible als requeriments tècnics dels certificats, els equips i el software.
PERFILS D’USUARI HERMES (I) anys
A1. Titular de l’activitat: Dona d’alta l’activitat dins la plataforma. Comunica l’afectació de la seva activitat (autodiagnosi). Autoritza al Responsable tècnic i al/s Cap d’emergència (poden ser 2).
A2. Cap d’emergència: Persona que, conjuntament amb el titular de l’activitat, és responsable d’informar de les actuacions d’implantació i manteniment del PAU. Realitzarà informes de simulacres, implantació, comunicats als serveis d’emergència, entre d’altres. L’autoritza el titular de l’activitat i ha de pertànyer a l’activitat.
PERFILS D’USUARI HERMES (II) anys
A3. Responsable tècnic: Tècnic acreditat a qui el titular de l’activitat autoritza –dins HERMESper actuar en nom seu en la tramitació del PAU. Pot ser extern o intern a l’activitat, i és opcional.
M. Gestor municipal: Gestor administratiu de la plataforma a cada ajuntament Rep notificacions, gestiona documentació i fa d’enllaç amb el personal de l’Ajuntament.
NOTES PRÀCTIQUES HERMES anys
Volum de la informació: En principi, el “paquet” [PAU + elements vulnerables + plànols] ha d’ocupar 50 MB com a màxim, distribuïts en PAU Màx.20 MB (sí ho entreguem tot junt), elements vulnerables 1 MB i plànols 4 MB. Accés plataforma HERMES: 1. Abans de tot, INTRODUÏR CERTIFICAT 2. Obrir Navegador 3. Vincular certificat digital al navegador 4. Enllaç a la plataforma: www.gencat.cat/interior/plansautoproteccio.htm Suport tècnic:
[email protected]
Notes pràctiques HERMES anys
Notes pràctiques HERMES anys
Notes pràctiques HERMES anys
anys
Redacció i avaluació de PAU David Tisaire Berga Març 2013
Enginyeria aplicada a plans d’emergencia
Criteris bàsics inicials anys
Signatura de tècnic competent acreditat. Índex segons annex II decret 82/2010 Document 1: Identificació de la instal·lació. Inventari, anàlisi i avaluació del risc. Document 2: Inventari i descripció dels mitjans i mesures d’autoprotecció Document 3: Manual d’actuació Document 4: Implantació, manteniment i actualització o Annex 1. Directori de comunicacions. • Telèfons d’emergències d’ajuda externa. • Telèfons del personal d’emergències de l’activitat. • Telèfons de les empreses de serveis i manteniment. o Annex 2. Formularis per a la gestió de les emergències. o Annex 3. Plànols. o Annex 4. Fitxes d’actuació, per càrrec i per risc o nivells d’activació
Preguntes que han de tenir resposta anys
Un pla d’autoprotecció ben fet ha de tenir respostes clares a les preguntes següents: - De quina activitat es tracta? On és? Què s’hi fa? - Què hi pot passar? - Com l’afectarà? - Com se sabrà? - Com s’organitza la resposta? - Qui els ajudarà? - Què ha de fer cadascú? I com? - Què tindrà per fer-ho? Si omplim tots els apartats de l’índex, però aquestes preguntes no tenen respostes clares, no serà un bon pla.
Criteris d’homologabilitat (I) anys
Pla complet: -
D’acord amb l´índex corresponent, sense palla, amb quadres i resums.
-
Criteris clars en cada punt i disseny modular.
-
No projecte PCI, sí zones de risc, avaluació condicions d’evacuació i condicions de confinament reals.
-
Riscos externs (PPC municipal, Mapa de risc de protecció civil de Catalunya...)
Pla concret: -
Específic d’aquella activitat, centre o instal·lació, i del seu entorn actual.
-
“Cortar y pegar” com a eina, no com a mètode.
-
Sense divagacions innecessàries.
-
Proporcionat a les instal·lacions i als seus usuaris.
Criteris d’homologabilitat (II) anys
Pla viable: -Aplicable sempre (24x24, 7x7): cadena de substitucions, situacions diverses... -Ha de contemplar totes les possibles activitats (p.ex. Poliesportius i concerts) -Prioritats clares per a situacions de mínims -Ben implantat Pla integrable: -Plans d'autoprotecció com a base del sistema de protecció civil de Catalunya. -Nivells d’integració: avisos inicials, coordinació operativa, coordinació institucional o corporativa, coordinació entre centres de control.
Rols de l’Administració local (I) anys
Supervisió: -
Control, informe i homologació dels PAU (annex I.C)
-
Control (?) i informe al·legacions (annex I.A)
Titular de moltes activitats afectades: -
Instal·lacions fixes: edificis i equipaments
-
Actes públics
Paper dels Consells Comarcals ambdós rols:
Supervisió subsidiària
Generador d’economies d’escala per als titulars
Rols de l’Administració local (II) anys
Els consells comarcals que disposin d'un PAS amb informe tècnic favorable, podran oferir suport als municipis de la seva comarca mitjançant Hermes. En concret, els tècnics municipals els podran delegar: - L'elaboració d'informes tècnics d'avaluació dels PAU d'interès per a la protecció civil local que afectin el seu municipi. - La redacció d'informes d'al·legacions de PAU d'interès per a la protecció civil de Catalunya. - L'homologació dels PAU d'interès per a la protecció civil local que afectin el seu municipi. Per a que els municipis puguin delegar les tasques citades a un tècnic del consell comarcal, aquest consell ha de disposar d'un tècnic comarcal responsable donat d'alta a Hermes. Cal petició als serveis territorials de protecció civil de la Generalitat corresponents, adjuntant les dades del tècnic que vol donar d’alta). El tècnic comarcal responsable podrà donar d’alta altres tècnics comarcals.
Moment de l’avaluació anys
Possible sol·licitud d’informe previ informal, opcional, no reglat. Informes d’avaluació tècnica activitats C: Notificació automàtica via Hermes al gestor local Termini de tres mesos Silenci administratiu positiu Informes d'al·legacions activitats A: Notificació automàtica via Hermes al gestor local Termini de tres mesos per emetre al.legacions Informe final de la DGPC amb termini de quatre mesos (3+1)
Requisits PEM vs PAU
anys
Possibilitat d’elaborar PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL segons decret 210/1999, com alternativa al PAU. Només en el cas d’actes esporàdics, a l’aire lliure, de titularitat municipal i classificats C segons decret 82/2010.
35
Recomanacions finals PEM vs PAU
anys
Per acomplir amb els objectius de seguretat d’un PAU, un PEM hauria de: 1. Incloure anàlisi de riscos externs i avaluació condicions evacuació i confinament de cada espai. 2. Analitzar i avaluar riscos interns dels actes. 3. Assegurar funcions principals: alerta inicial, transmissió alarma, intervenció, mesures de protecció
36
anys
Anàlisi de risc David Tisaire Berga Març 2013
Enginyeria aplicada a plans d’emergencia
Introducció anys
1. 2. 3. 4. 5.
Anàlisi històrica Anàlisi risc intern Anàlisi de riscos laborals Anàlisi risc extern Avaluació condicions evacuació i confinament
Exemple anys
Poliesportiu municipal que inclou: – – – – –
Pista polivalent, piscina coberta i bar-restaurant Ús habitual esportiu Ús cultural periòdic Ús extraordinari per a festes municipals Possibilitat de lloguer puntual per tercers sense cap relació amb l’ajuntament
Classificació? Riscos?
Anàlisi històrica anys
•
Instal·lacions similars, arreu del món
•
En aquell territori – A partir del Pla Bàsic PC – Nevades, aiguats, accidents químics qe han afectat el municipi
•
A la pròpia instal·lació, excepte si és nova de trinca.
Riscos interns anys
Segons índex Annex II decret 82/2010: • Incendi • Explosió • Fuita tòxica • Altres Fonts d’informació: – Projecte PCI – Taules CTE locals de risc especial Atenció: per a quines activitats de l’exemple?
Riscos externs anys
Els riscos externs són funció de la ubicació i, per tant, no canvien amb l’activitat: 1. Riscos especials (XCAT): a) b)
Afectació del municipi Afectació específica de l’activitat
Fonts d’informació: – Mapa de protecció civil de Catalunya – Pla de protecció civil municipal 2. Riscos de l’entorn immediat
Avaluació condicions evacuació i confinament
anys
Enfocament: – Valoració de la realitat, no càlculs de projecte – Comprovar quines són les condicions reals, i decidir en conseqüència. – Elaboració PAU ≠ legalització!!!
ITC-SP125-2012 BOMBERS “L’elaboració del Pla d’Autoprotecció i, anàlogament, l’elaboració de l’Avaluació de Riscos Laborals d’un edifici o activitat existent no obliga a l’adequació de l’edifici al que estableix el CTE o el RSCIEI, sinó que implica desenvolupar el Pla, o l’Avaluació de Riscos en el seu cas, en funció de l’estat i dels mitjans tècnics i humans dels que disposa l’edifici o activitat en el moment d’elaborar el Pla d’Autoprotecció.”
Avaluació condicions evacuació anys
Principals condicions a valorar, en condicions reals de cada ús: – Ocupació: aforament + referència DBSI segons diferents usos – Capacitat d’evacuació i de confinament, tant del recinte com entre espais interiors, per exemple entre graderia i pista si acte extraordinari. Referència DBSI segons amplada pas – Vies i recorreguts d’evacuació adients Exemples: tanca hoquei, pista vs grada...
Avaluació condicions evacuació anys
Espais públics: 1. Avaluació espai genèricament com si recinte tancat. 2. Definició vies d’evacuació: amplada i sense obstacles Exemple monovolum guarda-roba 3. Accessos per serveis d’emergència en condicions de l’acte. Exemple Sky. 4. Restriccions segons ocupació real de l’acte. 5. Anàlisi de risc propi de l’acte: elements de risc especial, càrrega de foc, quantitat i tipus de públic… Exemple Marxa Infantil Collserola
Avaluació condicions confinament Confinament: – Tancar-se en un recinte suficientment aïllat – Durant un temps determinat – Inclou: o Tancar portes i finestres o Aturar entrades d’aire exterior o Zona de confinament: sala menys exposada possible de cada unitat. Avaluació condicions de confinament: o Estanquitat i capacitat (edificis) o Possibilitat d’aixoplugar-se a algun lloc, i en quines condicions (aire lliure).
anys
Què fer: evacuació o confinament? anys
Confinament: – Riscos externs (excepte zona d’evacuació) – Immediat i fàcil – Estanquitat suficient segons risc: núvol tòxic, nevades, pluges... Evacuació: – Riscos interns – Temps i organització – Fins lloc segur, intern o extern
anys
Organització en cas d’emergència David Tisaire Berga Març 2013
Enginyeria aplicada a plans d’emergencia
Organització dels recursos humans anys
•
S’ha d’organitzar el personal de la instal·lació per tal de poder donar resposta enfront d’una emergència, el que suposa assignar tasques i funcions.
•
Per tant, és important que les funcions bàsiques siguin assignades per la direcció i adoptades pel personal en funció del nivell de la emergència.
•
Cal tenir en compte alguns principis generals: 5.- Integració de recursos i mitjans 6.- Flexibilitat a partir de pautes clares 7.- Modulabilitat dels recursos 8.- Continuïtat respecte a funcions i competències
Funcions bàsiques anys
Detecció i alerta
Recepció de l’avís incial, i notificació al cap d’emergència o cap d’intervenció, de la incidència o accident que pot generar una emergència.
Nivells d’activació del pla anys
•
PRE-EMERGÈNCIA: avisos i seguiment específic – Incidència sense confirmació, pendent de confirmar-ne la gravetat. – Situació de risc a la que cal fer seguiment.
•
EMERGÈNCIA: actuació de tot l’organigrama de l’emergència – Emergència confirmada – Situació potencial prou greu, encara que sense confirmar (per risc, per vulnerabilitat o per escassetat de recursos).
•
Possible activació parcial, si àrees molt definides.
Consideracions generals anys
•
El PAU ha de contemplar les diferents hipòtesis d’emergències i els plans d’actuació per a cadascuna d’elles i, per tant, també la temporalitat: horari diürn/nocturn, horari per torns, període festiu/vacacional, muntatge/desmuntatge.
Actes esporàdics o extraordinaris mateix titular: o Fitxa d’acte amb: - assignació de responsabilitats (nom i cognoms, mòbils, etc) - anàlisi de risc - cartografia específica o Fitxes d’actuació per als responsables de l’acte. o Clàusules adients al contracte o conveni de cessió. o Formació mínima als responsables. Actes esporàdics de tercers: PAU ESPECÍFIC!!!
Funcions del Cap de l’emergència anys
•
Desenvolupar i mantenir actualitzat el pla d’emergència.
•
Assegurar-se que tots els equips coneixen les seves tasques.
•
Comprovar les emergències conjuntament amb el o la cap d’intervenció.
•
Donar les ordres de demanar ajuda externa (bombers, ambulàncies, etc.).
•
Ordenar l’evacuació o el confinament de les instal·lacions.
•
Ordenar i dirigir la recerca i rescat en cas necessari.
•
Decidir el trasllat dels ferits a l’hospital.
•
Si hi ha altres mitjans externs, quan arribin aquests, els hi haurà de transmetre tota la informació indispensable segons les seves facultats.
Funcions del Cap d’intervenció anys
•
Dirigir en primera instància totes les actuacions que es realitzin per a combatre l’emergència a través dels diferents equips.
•
Substituir el o la cap d’emergència en la seva absència.
•
Dirigir-se al lloc de l’emergència per tal de comprovar l’abast d’aquesta.
•
Ordenar les primeres accions a prendre.
•
Liderar l’equip d’intervenció.
Primera intervenció anys
1.
Donar l’alarma: a la resta de companys i al centre de control.
2.
Intervenció inicial: aturar processos, tancar vàlvules si hi ha fuites, si hi ha foc actuar amb els extintors, separar-ne si és possible altres fonts d’ignició o materials combustibles, sempre sense exposar-se.
3.
Si és possible, rescatar i allunyar les persones afectades.
4.
Sectorització: senyalitzar la zona afectada, tancar portes que comuniquin amb altres sectors, evitar entrada d’altres persones que no siguin de l’Equip d’intervenció, evacuar la resta de personal present a un altre sector.
5.
Informació: mantenir informat el centre de control, informar el Cap d’intervenció i els ESI quan arribin.
anys
David Tisaire Berga
[email protected]