COBERTA.FH7 (Convertido)-1 24/5/04 08:39 Pagina 1

política envers els temes de la primera infància ha augmentat de manera considerable. El debat és permanent i la necessitat de cercar fórmules per resoldre el conflicte que es genera entre la vida familiar i la vida professional és cada cop més urgent. Tanmateix, no podem caure en el parany de les estructures rígides; en una societat com l’actual i en moments com els que estem vivint, on són tan difícils les previsions a mitjà i llarg termini, no podem encotillar les nostres actuacions. En aquest context, cal que les ofertes de serveis per a la infància i les famílies tinguin com a característiques principals la flexibilitat i la diversitat, però també la coherència, la cohesió i, evidentment, la qualitat, condicions que només es podran arbitrar des del món local. Aquest estudi us permetrà trobar els serveis i programes que actualment conviuen en el nostre territori i que representen les fórmules diverses i imaginatives que els ajuntaments han anat trobant per donar solucions a les necessitats dels ciutadans més petits i les seves famílies.

xarxa de municipis Àrea d’Educació

Serveis per a la infància

7

7 En els darrers temps la preocupació social i

7

Serveis per a la infància Marc de referència per a polítiques educatives en l’àmbit municipal

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 3

Serveis per a la infància Marc de referència per a polítiques educatives en l’àmbit municipal

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 5

Serveis per a la infància Marc de referència per a polítiques educatives en àmbit l’ municipal

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 6

Autors de l’estudi Àngel Forner, direcció Conce Acedo Josefina Recasens La Comissió de Seguiment d’aquest estudi ha estat formada pel Servei d’Educació de la Diputació de Barcelona i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

En record d’en Jesús Garanto Alós (1950-2001), director de l’ICE de la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Seguiment d’aquest estudi.

© Diputació de Barcelona Desembre de 2001 Fotocomposició: Addenda, s.c.c.l. Impressió: Empreses Manén, SA ISBN: 84-7794-827-5 Dipòsit legal: B-50757-2001 Exemplar no venal

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 7

Índex

Presentació

9

Pròleg

11

Polítiques educatives per a la infància

13

1. Introducció Noves necessitats de la primera infància 1.1. Serveis per a la infància i els drets dels ciutadans 1.2. Paràmetres de qualitat

19 19 20 21

2. Polítiques socials i laborals per a les famílies 2.1. Dones treballadores i transformacions socials 2.2. Ocupació laboral i polítiques socials

23 23 25

3. Natalitat i protecció a la família

27

4. Ser pares avui 4.1. Què vol dir tenir un fill? 4.2. Els reptes de la maternitat 4.3. Necessitats comunes

29 29 30 31

5. Les necessitats dels fills i les filles

33

6. La transició família-escola Models i pautes d’atenció educativa

35 35

7. El model escolar 7.1. Modalitat educativa formal per a infants petits 7.2. Marc normatiu sobre modalitats escolars 7.3. Altres alternatives escolars 7.4. Dades sobre escolarització, infants de 0 a 3 anys (curs 2000-2001)

37 37 39 41 42

8. Models de serveis per a la infància 8.1. Serveis i programes per a infants i famílies 8.1.1. Espais o programes per a infants de 0 a 1 any i les seves famílies 8.1.2. Espais o programes per a infants d’1 a 3 anys i les seves famílies 8.1.3. Espais de joc per a infants de fins a 6 anys acompanyats d’un adult del seu entorn familiar 8.2. Altres serveis i programes de caràcter lúdic

43 47 48 50 50 51

7

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 8

8.2.1. Activitats i programes de caràcter ludicopsicomotriu 8.2.2. Activitats i programes de caràcter ludicocultural 8.3. Serveis i programes per a infants sense l’acompanyament d’adults 8.3.1. Centres de música, dansa, activitat física, tallers de pintura o de treballs manuals, i teatre 8.3.2. Espais de joc, esplais, casals d’estiu 8.4. Altres oportunitats municipals al servei de la família i la infància 8.4.1. Serveis per a infants en situació de risc 8.4.2. Serveis d’atenció precoç 8.4.3. Serveis d’atenció per a infants amb necessitat de protecció 8.5. Cap a un marc legal, educatiu i de formació per a serveis de guarda d’infants 8.6. Control i autorització de serveis recreatius per a la infància 8.7. Promoció de xarxes veïnals d’autoajuda. Voluntariat 8.8. Propostes i orientacions per a la creació de serveis 8.8.1. Tipus de serveis que es poden preveure 8.8.2. Divulgació de la informació sobre els serveis

52 52 52 53 53 54 54 54 55 55 57 58 59 60 60

9. La qualitat dels serveis adreçats a la petita infància

61

10. La sostenibilitat. Paràmetres bàsics per a la sostenibilitat de programes i serveis municipals per a la petita infància 10.1. Equipaments i manteniment 10.1.1. L’edifici 10.1.2. L’equipament 10.1.3. El material fungible i tècnic 10.1.4. La neteja i el manteniment 10.1.5. Els subministraments 10.1.6. Altres despeses 10.2. Funcionament 10.2.1. L’horari del servei 10.2.2. La integració de diversos serveis en un mateix espai 10.2.3. La vinculació directa de l’oferta amb la possible demanda 10.3. Finançament 10.4. Models de gestió 10.4.1. Gestió directa 10.4.2. Gestió indirecta 10.4.3. Altres modalitats 10.5. Els professionals 10.5.1. Aspectes generals 10.5.2. Definició de perfils 10.5.3. Altres elements que cal considerar

65 65 66 66 66 66 67 67 67 67 67 67 68 71 72 73 73 73 73 74 75

11. La participació comunitària

77

12. Bibliografia

79

Annex I. Places escolars: algunes dades sobre les necessitats de places escolars, per comarques i municipis

81

Annex II. Dades sobre escolarització

85

Annex III. Relació d’adreces

87

Agraïments

93

8

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 9

Presentació

El procés de transformació que està vivint la societat confirma una nova realitat: les necessitats socials han canviat de manera evident i cal portar a terme unes polítiques públiques eficaces amb nous instruments de gestió. Especialment sensibles als canvis que s’estan produint són els infants i les seves famílies. Des dels ajuntaments, vivim el dia a dia de la pressió social i coneixem de primera mà les necessitats dels nostres ciutadans, però també és cert que no pot recaure exclusivament sobre els ajuntaments el pes de donar satisfacció a les demandes ciutadanes, sobretot si tenim en compte que la responsabilitat està en mans de l’administració autonòmica. És per això que des de diferents fòrums s’ha demanat un traspàs de competències especialment pel que fa a l’educació infantil, on les iniciatives i apostes des de l’administració municipal han estat sempre capdavanteres i han permès que la connexió entre necessitat i demanda ciutadana i efectivitat en la resposta sigui més directa. Des de l’àmbit municipal, i prenent com a marc de referència les polítiques educatives, cal dissenyar uns models de serveis i de gestió adequats a les noves necessitats dels ciutadans. Aquests nous models hauran de caracteritzar-se per la flexibilitat i la diversitat que són els eixos primordials de les noves necessitats. Aquest nou estudi ha de permetre, sens dubte, obrir expectatives als ajuntaments per afrontar noves fórmules de treball que contribuiran a establir polítiques municipals d’atenció a la comunitat infantil i les seves famílies i l’adequació de serveis eficients i dinàmics. Manuel Royes i Vila President de la Diputació de Barcelona

9

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 11

Pròleg

Ja fa uns anys que els ajuntaments, tant de manera aïllada com a través de les entitats municipalistes, han mostrat el seu interès i preocupació pels serveis a la infància, tant des de la vessant de la creació d’escoles bressol com d’altres equipaments no escolars. L’Àrea d’Educació, sensible a les necessitats dels ajuntaments, i en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, va iniciar amb L’educació dels més petits una sèrie d’estudis de recerca relacionats amb els serveis a la infància. Aquella primera publicació va coincidir amb el Debat de política educativa celebrat al Parlament de Catalunya el febrer de 1999, que va incloure el compromís del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de promoure, en coordinació amb els ajuntaments, els consells comarcals i la iniciativa privada, la creació de 30.000 noves places en sis anys. En aquell primer estudi vam determinar les necessitats d’escolarització per als infants de 0 a 3 anys i vam establir també uns llindars que permetessin als ajuntaments situar-se en els estàndards d’oferta mínims o desitjables. Des d’aleshores, el debat social i polític a l’entorn dels serveis per a la infància ha anat en augment. Entre d’altres esdeveniments, es va produir un debat sobre educació infantil al Parlament de Catalunya el juny de 2000 a petició de la Federació de Municipis de Catalunya. Posteriorment, una jornada-debat sobre l’educació infantil celebrada el novembre de 2000 i organitzada també per la Federació de Municipis de Catalunya. Al llarg de l’any 2001 ha tingut un camí d’anada i tornada la proposta de decret sobre serveis d’atenció als infants de 0 a 6 anys, etc. És evident, doncs, que l’educació infantil continua sent un dels temes més controvertits políticament i no cal dir socialment, especialment en les èpoques de preinscipció i matriculació. Per aquests motius, des de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona volem contribuir amb el llibre que teniu a les mans SERVEIS PER A LA INFÀNCIA. MARC DE REFERÈNCIA PER A POLÍTIQUES EDUCATIVES EN L’ÀMBIT MUNICIPAL a aportar idees i, en molts casos, també realitats sobre altres formes d’educació infantil. Desitgem que aquest estudi connecti amb les necessitats expressades per molts alcaldes i regidors d’investigar sobre models flexibles, diversos i sostenibles. S’han recollit a bastament experiències de programes i serveis de característiques molt diverses que poden ajudar a no tenir una concepció estàtica de l’atenció educativa i social als infants de 0 a 3 anys. No obstant això, la nostra aposta és que malgrat la necessitat social de diversificació dels serveis no és convenient dissenyar-los desvinculats els uns dels altres. En aquest sentit, qualsevol iniciativa, ja sigui de creació d’escoles o de serveis i programes, adreçadas a la infància des dels municipis ha de tenir coherència, una coherència que ens permetrà pensar en paràmetres de sostenibilitat. Volem fer política educativa i política social als nostres municipis i això no serà fàcil aconseguir-ho amb la fragmentació, perquè aquesta és percebuda pels ciutadans com un dèficit (la informació està dispersa, els criteris són diversos, els projectes poden ser contradictoris…). És per això que no es tracta només de fer uns serveis diversos i flexibles sinó que tots ells formin part d’un projecte polític comú, que estigui articulat com una xarxa al servei dels infants i les seves famílies. En aquest estudi, tenen especial importància per a nosaltres els aspectes relacionats amb la sostenibilitat dels serveis, i és per això que s’apunten diverses fórmules. És evident que els costos dels ser11

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 12

veis i programes que aquí es presenten no tenen la mateixa significació pressupostària que la creació i sosteniment dels equipaments educatius escolars, entre d’altres factors perquè no es troben sotmesos a una normativa tan estricta. També és important, fer menció d’un fenomen que també s’apunta en l’estudi i que molts ajuntaments estan vinculant a la sostenibilitat dels serveis; es tracta de l’aposta cada cop més generalitzada de crear serveis i programes municipals amb gestió indirecta. L’estudi alerta sobre el paper que l’ajuntament ha de jugar tot i que la gestió del servei estigui cedida. És fonamental determinar clarament els paràmetres de qualitat i els mecanismes de supervisió que hauran de tenir els serveis a la infància prèviament a la cessió externa de la gestió. Els ajuntaments no podem renunciar al paper de garants de la qualitat de qualsevol servei adreçat als nostres ciutadans entre 0 i 3 anys i molt especialment els serveis de titularitat municipal En aquest sentit, no voldria deixar de reiterar el que per a nosaltres significa la veritable aposta de futur: el traspàs de competències als ajuntaments dels serveis a la infància. Els ajuntaments hem estat l’administració creadora tant dels serveis escolars (escoles bressol) com dels serveis no escolars per als infants de 0 a 3 anys. Llegint aquest llibre us adonareu que les iniciatives diverses, flexibles, imaginatives i sobretot connectades amb les necessitats dels ciutadans sempre han partit dels entorns municipals. Cal doncs, que se’ns reconegui l’aportació però deixant d’una vegada per totes l’esforç voluntari i parlant seriosament de les condicions de finançament dels serveis a la primera infància.

Eduard Tortajada Molina Diputat president de l’Àrea d’Educació

12

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 13

Polítiques educatives per a la infància

Una vegada acabat l’estudi L’educació dels més petits (1999),1 que l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona va encarregar a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, i després de publicar-se i distribuir-se a tots els ajuntaments, a totes les persones que van fer-ne possible la redacció i a tots els interessats, la Comissió de Seguiment va valorar la necessitat de continuar treballant en la redacció d’un segon estudi que aprofundís en els serveis que l’Administració local pot oferir per cobrir les necessitats dels infants de 0 a 3 anys i les seves famílies. La intenció d’aquest segon estudi ha estat, sobretot, incidir en la transversalitat de l’acció municipal per garantir uns serveis de qualitat, integrals, flexibles i adaptats a les necessitats de cada territori i de la població que hi viu i, en el cas que ens ocupa, especialment dels infants i de les famílies. La voluntat d’aclarir, agrupar, descriure i presentar diverses iniciatives educatives ha estat la guia per a la redacció d’aquest estudi, el qual té la finalitat d’oferir als municipis propostes clares i mal·leables d’acord amb la voluntat política i amb les possibilitats de cada lloc. La diferenciació dels serveis escolars respecte d’altres serveis educatius, que per la seva doble característica de ser educatius i de contribuir a la socialització dels infants en molts àmbits s’anomenen serveis socioeducatius, és una diferenciació fins a cert punt estèril i innecessària, ja que conceptualment i pràcticament no aporta gran cosa. És per això que, seguint les recomanacions de la Xarxa d’Atenció a la Infància,2 anomenem el conjunt de serveis educatius serveis per a la infància. Arreu d’Europa existeixen diversos models de serveis per a la infància. En el nostre cas, a Catalunya, sempre han estat presents la voluntat i la capacitat creadora dels municipis, que, juntament amb la de molts professionals, sobretot d’un temps ençà, han fet possible l’aparició de nous i suggeridors serveis per a la infància i la família sense que això hagi significat descuidar la constant reivindicació de creació de noves places escolars públiques d’educació infantil. En cap cas els serveis per a la infància són substitutius de les places escolars que fan falta. El conjunt d’alternatives sobre serveis per a la infància que recull aquest estudi té una doble consideració. D’una banda, en alguns casos es parteix de la idea de serveis complementaris als serveis escolars —quan es tracta de serveis a la família—, i en d’altres es plantegen com un model diferent, el qual pretén avançar cap a una nova concepció de la infància i la família, un model de serveis per establir i compartir criteris de criança i de desenvolupament dels infants, ja que es tracta de serveis pensats perquè hi assisteixin alhora els pares i mares amb els fills i filles. D’altra banda, perquè partim de la base que els serveis educatius per a infants i famílies són concebuts com a serveis de qualitat en què prima la idea que els infants i les famílies hi han de trobar els recursos que necessiten per afrontar la infantesa i la paternitat/maternitat amb garanties.

1. Diputació de Barcelona, L’educació dels més petits. Barcelona: 1999, (Col·lecció Estudis; 4). 2. Red de Atención a la Infancia. Objetivos de calidad en los servicios infantiles. Comissió Europea, 1996, pàg. 6.

13

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 14

Resten, és clar, uns altres tipus de serveis dels quals el municipi no pot desentendre’s, com ara: els serveis de proximitat, que tradicionalment ja existeixen a molts llocs —mainaderes, cangurs, treballadores d’assistència a la llar, etc.—; els serveis estrictament recreatius i de lleure, que, cada cop més, exigeixen el control de l’Administració competent, i les xarxes familiars i veïnals de solidaritat, que mereixen una consideració específica. Certament que, en aquest estudi, hauríem pogut enfocar el treball de diverses maneres, per exemple, ocupant-nos de l’aprofundiment i la concreció del currículum de 0 a 3 anys, del seguiment pedagògic entre els cicles d’educació infantil, de la vinculació amb l’etapa de 3 a 6 anys, de l’avaluació educativa, de la consideració dels professionals, etc.; temes, tots, que són motiu de preocupació i debat de col·lectius, organitzacions i institucions, que treballen en el primer cicle d’educació infantil des de fa molts anys, en el marc de les escoles bressol, les llars d’infants, les associacions de mestres, etc. No obstant això, des de l’òptica de la política municipal, aquesta no és una competència prioritària que s’hagi d’abordar des d’aquest nivell de l’Administració. De la mateixa manera, hauríem pogut dirigir la nostra mirada exclusivament cap a la modalitat educativa formal, sobretot després del compromís per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, el 1999, de crear 30.000 noves places d’educació infantil en el termini de sis anys i, també, de la seva concreció per a l’any 2000 en l’Ordre de 5 de juny de 2000, publicada el 14 de juny de 2000, per la qual s’obria convocatòria per a subvencions per a la creació de places escolars de primer cicle d’educació infantil en centres de titularitat municipal. Conscients de la manca de places escolars en el primer cicle d’educació infantil, seguim insistint, com a proposta prèvia, en la necessitat d’aconseguir els llindars d’escolarització mínima, això vol dir: l’oferta de places escolars públiques almenys per al 28 % dels infants de fins a 3 anys. Les dades que trobareu en l’annex II demostren que l’actual escolarització pública d’infants de 0 a 3 anys, a la província de Barcelona, és encara del 9,3 %, en lloc del 28 % (proposta de llindar mínim). Així mateix, l’any 1999 proposàvem un llindar desitjable de serveis per a la infància que, en definitiva, significa engegar una vertadera política de serveis a la infància i a la família, comptant-hi i integrant-hi la variada oferta educativa que es genera entorn de les noves dinàmiques municipals.

Objectius de l’estudi Un conjunt de factors presents en la nostra societat, però, han decantat la focalització del nostre interès vers una concepció més integral dels serveis per a la infància. Alguns dels factors que originen noves necessitats ciutadanes són: la creixent incorporació de la dona al mercat laboral; els canvis en l’estructura i l’organització familiar, es passa de la família extensa a la família nuclear, s’incrementen les famílies monoparentals, augmenten les llars on treballen ambdós cònjuges; les distàncies entre el lloc de residència i el de treball; es modifiquen els usos del temps, etc. Alhora, creix la demanda de socialització i educació dels infants en edats primerenques. L’objectiu principal d’aquest estudi és proveir els ajuntaments de criteris que facilitin: 1. La programació d’iniciatives transversals de suport a tots els membres de la família en l’àmbit municipal. 2. La creació de serveis per a la infància —i les seves famílies— que juntament amb els serveis escolars cobreixin la totalitat de la demanda de la població que resideix al municipi. 3. La coordinació dels serveis i els programes adreçats a tots els ciutadans a fi d’aconseguir una ciutat amb voluntat educadora. L’ajuntament és la institució catalitzadora de necessitats per excel·lència i és, a més, la més coneixedora de la realitat local quant a recursos i necessitats. Aquest coneixement concret i global li ha de permetre, en primer lloc, gestionar bé la demanda i, en segon lloc, fer actuacions afavoridores de canvis qualitatius en la recerca de solucions a les necessitats de la població. És urgent definir els criteris que cal aplicar per a la distribució dels recursos disponibles, sobretot quan els recursos són limitats i les competències poc delimitades. Es tracta d’esbrinar quin paper volen assignar les administracions públiques a la societat civil i a les xarxes informals en la cobertura de les necessitats d’atenció als infants petits i a les famílies, i quines conseqüències se’n deriven. I, 14

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 15

també, de saber quin és el paper que volen assumir totes i cadascuna de les administracions públiques competents. Considerem que encara és ben vigent per a una àmplia majoria de la població el que va expressar Jacques Delors3 en la introducció de l’Informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI, en el sentit que un dels quatre pilars bàsics per aprendre a viure junts és: «Aprendre a ser, és a dir, la formació d’una ciutadania creativa, capaç de transformar la informació en coneixements, que des de la diferència afirmi el respecte i la valoració del proïsme, per projectar junts un futur comú de convivència, activa i participativa, en la vida democràtica, com a lloc privilegiat per consensuar objectius que compaginin els legítims interessos individuals amb els col·lectius.» La ciutat en ella mateixa és un agent educatiu, i així ha estat entesa per les diferents civilitzacions. Un lloc on les persones es troben per conviure, per aprendre, per participar en la vida social i política, per exercir els seus drets com a ciutadans. Òbviament, la ciutat és també un lloc de crisis i de conflictes, i és avui quan el concepte de ciutat com a espai públic pateix la crisi més profunda. Crisi que va lligada a la pèrdua de la seva funció comunitària, educativa o civilitzadora. La refundació de la ciutat, segons Roberto Carneiro,4 la consolidació d’una ciutadania amb un major grau de llibertat i solidaritat, és un problema polític de molta envergadura. Si en el si de la ciutat coexisteixen riscos i oportunitats, és imprescindible una acció política que impulsi dinàmiques, que esculli objectius i que dugui a terme actuacions globals i conjuntes. La crisi de la ciutat és, en certa manera, una crisi educativa, perquè és una crisi del model de ciutat com a espai públic.5 Els ciutadans d’avui hem de decidir quin és el model de ciutat que desitgem, i això, de ben segur, passa per agilitar els serveis públics que s’ofereixen, possibilitar que els professionals existents siguin capaços de garantir la flexibilitat, la mobilitat i l’adaptació a les noves demandes dels ciutadans i, sobretot, assegurar que es puguin obrir de bat a bat les portes dels serveis públics: escoles, dispensaris, poliesportius, centres d’acollida, aules taller, i un llarg etcètera, perquè siguin espais de creació contínua, espais de trobada i de comunicació, espais, en definitiva, que comporten opcions educatives que poden convertir els riscos en oportunitats. De res serveix que l’espai escolar es tanqui quan acaba l’horari de dedicació dels professionals que hi treballen, i que aquests espais, per exemple, no puguin ser utilitzats com a escola de pares o com a punt de trobada dels infants del barri fora d’horari o durant el cap de setmana.

Els reptes municipals per a una política d’infància En el moment que un ajuntament es vol plantejar una política d’infància i família que vagi més enllà de la creació de places d’escola bressol, ha de considerar que li cal crear, a partir del que ja existeix, una xarxa que articuli tota la política local vers la població infantil i les seves famílies. És a dir, cal treballar de forma coordinada entre tots els serveis i programes que s’ocupen de temàtiques relacionades amb la petita infància i la família i optimitzar els recursos presents en la comunitat, tal com ja vam posar de manifest en la Jornada Debat sobre Serveis Educatius per a la Primera Infància, organitzada per la Federació de Municipis de Catalunya el novembre de 2000. Crear xarxa és la primera proposta que fem des d’aquest estudi. Crear xarxa és la primera responsabilitat i el primer deure del municipi, ja que garantirà la introducció de canvis socials en l’àmbit de la comunitat local, els quals revertiran positivament en el conjunt dels seus membres. L’objectiu final de la xarxa serà atendre el desenvolupament global dels infants, la qual cosa pot comportar aspectes relacionats amb la salut, l’educació i el benestar individual i social, i on poden participar professionals dels serveis socials, sanitaris i educatius, entre d’altres. Les xarxes pretenen desenvolupar intervencions dirigides a modificar, reestructurar i optimitzar les xarxes socials existents a la comunitat.

3. DELORS, J. [et al.]. La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana-Ediciones UNESCO, 1996. pàg. 18. 4. CARNEIRO, R. «Educación para la ciudadanía y las ciudades educadoras». A: La educación, clave para el conocimiento y la convivencia. Barcelona: Institut d’Educació, Ajuntament de Barcelona,1999. 5. Així es descriu en la introducció del llibre que coordinen C. GÓMEZ-GRANELL i I. VILA. La ciudad como proyecto educativo. Barcelona: Octaedro, 2001.

15

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 16

Com a objectius més concrets, les xarxes pretenen optimitzar el desenvolupament infantil, millorar les pràctiques educatives familiars i augmentar l’autoestima i la confiança de les persones i de la comunitat en els propis recursos educatius. Per això creiem que cal: 1. Estudiar les demandes de la població. Gestionar la demanda present i la futura, la demanda sentida i l’expressada. S’ha de tenir en compte el nombre de naixements, el nombre de parelles joves, la ubicació geogràfica, l’ocupació de la població activa masculina i femenina, el nombre de places d’escola bressol existents i el de les que falten, etc. Podeu consultar l’annex I, en què apareix una extensa anàlisi de la situació de molts municipis. 2. Dissenyar nous serveis per als infants i les famílies, que siguin sostenibles tant pel que fa al finançament com a la gestió. Aquests serveis hauran de ser integrals, la qual cosa vol dir que han de tenir present tota la dimensió educativa que comporta el fet que una comunitat vulgui que els infants neixin i creixin en respecte i llibertat. A l’annex III figuren adreces de diversos serveis municipals per a la infància. Cada municipi ha de desenvolupar iniciatives que creïn sinergies positives cap a la natalitat i la criança dels fills. Un espai d’informació, d’animació, de seguiment, de control i d’ajuda, en definitiva, un espai o un programa educatiu de ciutat per a la família i la infància en el qual s’iniciïn i es planifiquin serveis i programes que tinguin en compte els aspectes educatius, lúdics, laborals, d’oci, formatius, etc., que impliquen el desenvolupament de la família i la infància. Això no vol dir que tota l’activitat se centralitzi en un sol espai o programa, sinó que justament des d’una acció coordinada, les experiències parteixin cap a barris, centres, districtes, col·lectius, etc. El marc idoni per a aquests tipus d’espais o programes és qualsevol servei o equipament públic existent que pugui ser catalitzador d’iniciatives públiques —escola bressol, centre cívic, centre cultural, centre d’atenció primària, etc.—, lluny d’espais reconeguts com a estrictament administratius, a fi de generar entre els usuaris una complicitat creadora que garanteixi la coresponsabilitat de tots en el funcionament dels serveis públics, especialment la sanitat, la cultura i l’educació pública a tots els nivells. Ja són moltes les veus que comparteixen la idea que cada municipi per petit que sigui ha de tenir un servei educatiu que centralitzi, dinamitzi i doni solidesa a tots els serveis i programes adreçats a la infància i la família, que puguin existir o que puguin ser creats d’acord amb les necessitats existents. La segona proposta parteix d’una necessitat derivada del punt anterior. Cal que hi hagi un espai representatiu de referència que pot estar emplaçat en qualsevol servei públic existent; millor, és clar, si el marc és una escola bressol, perquè garantirà els paràmetres d’unitat i de coordinació necessaris. Aquesta proposta no està exempta de dificultats, ja que la solució, en realitat, és part del problema existent avui. D’una banda, en l’actual societat del benestar existeixen un conjunt important de serveis públics sovint poc coordinats entre si; i, de l’altra, la solució i el punt de vista individual dels problemes de tots i dels propis dificulten no solament la consolidació de serveis transversals per a tots, sinó també l’assumpció de nous reptes i l’adequació dels vells serveis a les noves necessitats. Però el més important és que aquest espai ha de garantir el que, en l’anterior estudi, anomenàvem llindar desitjable. Qualsevol política municipal adreçada a la petita infància i la família hauria d’arribar a oferir serveis públics —de tipologia variada— per a una quantitat estimada del 50 % de la població de 0 a 3 anys. Aquests serveis poden ser, entre d’altres: Programa maternal: — Preparació al naixement durant el darrer trimestre de l’embaràs. — Cursos postpart. — Espai nadó. Programa familiar i infantil: — Espai familiar. — Escola bressol. 16

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 17

— Escola de pares (Pla de formació de pares i mares). Xerrades, tallers, documentació, centre de recursos. — Activitats socioeducatives per a infants. — Activitats socioeducatives per a infants i famílies. — Programa de formació i informació: — Punt de trobada i de formació de professionals que treballen en 0-3 anys. — Centre de referència per a l’adopció i l’acolliment d’infants. — Centre d’acollida per a mares i infants en situació de risc (maltractaments, abandonament, etc.). — Àrea d’exposició permanent de materials elaborats pels infants, els pares o els professionals. — Centre de recerca i d’elaboració de materials. — Espai de formació i de presentació de documentació i materials al servei de la infància i la família. La tercera proposta convida els municipis a dotar-se d’un conjunt de programes temàtics creatius i diversos (Programa maternal, Programa familiar i infantil, Programa de formació i informació). Algunes vegades només cal posar en comú les iniciatives, que de ben segur estan ja desenvolupant-se o figuren en els programes d’actuació política i tècnica del municipi o tenen bones possibilitats de fer-se realitat a partir dels serveis i programes existents; altres vegades caldrà posar-s’hi de nou i buscar les possibilitats potencials que té cada municipi. Ambdós passos, estudiar la demanda i dissenyar nous serveis sostenibles, estan fortament condicionats per les disponibilitats financeres, de personal, les infraestructures i els serveis, i els equipaments i els programes que hi ha a cada municipi, com poden ser: 1. El desenvolupament comunitari ja iniciat en cada barri o zona gestionat pels serveis socials, educatius, culturals, etc., i ubicat als centres cívics, als d’atenció primària, a les escoles bressol, etc., existents. 2. Les escoles d’educació primària repartides per tota la ciutat, algunes de les quals tenen d’espais disponibles i tradicionalment han estat els punts de referència de la infància d’un municipi. 3. Els serveis dependents de l’Institut Català de la Salut (ICS) —profilaxi de l’embaràs, part i puerperi; servei de puericultura; servei de pediatria. 4. Les polítiques iniciades en el marc dels equips de govern municipal per les regidories de la dona, cultura, urbanisme, educació i de promoció econòmica, entre d’altres. 5. Les disponibilitats pressupostàries i de col·laboració amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya —Ensenyament, Benestar Social i Treball—, l’Administració de l’Estat —Instituto de la Mujer i Ministeri de Treball i Afers Socials— o, fins i tot, amb programes europeus. 6. L’element més important, sens dubte, són els professionals amb experiència —mestres, educadors i educadores...—, que són les persones que poden donar les pautes d’actuació més properes a les necessitats, que poden posar a disposició de la comunitat el seu potencial i que el municipi té l’obligació de no desaprofitar, propiciant alhora noves fonts d’ocupació. Ens estem referint, doncs, a una responsabilitat col·lectiva de la qual els ajuntaments han de ser el promotors principals, per tal d’oferir als infants i a les famílies el gaudi d’una ciutadania plena, on tots els membres de la família, el pare i la mare, i els fills i filles, troben cobertes les seves necessitats i on tots els ciutadans participen d’una política educativa municipal de qualitat. Els ajuntaments també són, i han de continuar sent, agents de transformació social. Síntesi de les propostes Proposta 0 Oferta de places escolars públiques almenys per al 28 % dels infants de fins a 3 anys. Proposta 1 Cada municipi, per petit que sigui, ha de tenir un servei educatiu que centralitzi, dinamitzi i doni solidesa a tots els serveis i programes adreçats a la infància i la família, els que ja existeixen i els que calgui crear. 17

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 18

Proposta 2 Qualsevol política municipal dirigida a la petita infància i la família hauria d’arribar a oferir serveis públics de qualitat per a una quantitat estimada del 50 % de la població de 0 a 3 anys. Proposta 3 Cal dotar-se d’un conjunt de programes temàtics (Programa maternal, Programa familiar i infantil, Programa de formació i informació) creatius i diversos. Les propostes que fem cal entendre-les, també, en el context evolutiu de la mateixa ciutadania. Amb això volem dir que cal considerar-les com el resultat d’una progressió de la consciència social i educativa a la qual han de saber donar resposta els responsables polítics de les administracions públiques, especialment els de l’Administració local. En un primer estadi, emergeix la preocupació per les necessitats de la societat, molt especialment per les necessitats de les persones i dels grups socials més desvalguts i precaris; a aquesta situació es respon bàsicament per mitjà de mesures de tipus assistencial i de protecció. Un segon estadi es caracteritza per la reivindicació dels drets socials per part de col·lectius de ciutadans cada cop més extensos. En el cas que ens ocupa, a aquesta demanda es respon mitjançant més inversions en serveis de caràcter universal, per exemple, la sanitat i l’educació. El pas següent és l’exigència, cada cop més contundent, de la qualitat en els serveis, tant dels que pel fet de ser públics són gratuïts com dels que no ho són, partint de la base de la contribució —per mitjà d’impostos— que els ciutadans han de fer. La reivindicació per la qualitat dels serveis, en la major part dels casos, és més una reivindicació nascuda d’una consciència comunitària més gran que no una mena d’exhibició i defensa dels drets particulars. Finalment, fins avui, sembla emergir una consciència ciutadana més global, més ocupada pel sentit de la qualitat de vida, del benestar del conjunt de les persones, la qual cosa genera un pensament —i unes actuacions— sobre aspectes més generals i transversals, com ara la defensa ecològica, les millores urbanístiques, la sostenibilitat del municipi, el voluntariat, l’atenció de la gent gran..., i, també, el desenvolupament, el benestar i l’educació de la infància. En resum, és com un procés que va del que és més individual i prosaic a uns criteris més comunitaris i participatius, la qual cosa situa els poders públics davant del repte d’una bona política i gestió de redistribució dels bens públics. En aquests moments, a Catalunya, el procés evolutiu de la ciutadania, pel que fa als serveis per a la infància, no és uniforme; algunes persones i col·lectius es troben en l’estadi del reconeixement i la solució de necessitats bàsiques, els calen serveis i programes d’atenció a la infància i a les famílies en situació de risc, i places escolars públiques i subvencionades d’educació infantil. D’altres es troben en la defensa dels drets, i així reclamen oferta educativa pública per a tothom i ajuts econòmics per als més necessitats. Altres grups estan en la fase de reivindicació de la qualitat, i exigeixen serveis flexibles, integrals i de qualitat... I, finalment, trobem ciutadans que demanen polítiques, programes o projectes educatius de caràcter global, en el marc dels barris, dels pobles o de les ciutats. S’ha de fer l’esforç necessari perquè la qüestió dels serveis per a la infància a Catalunya estigui, també, a l’alçada del prestigi cultural i econòmic que té. Tot el que exposem en aquest estudi cal entendre-ho com una aportació per encoratjar els responsables municipals, i la ciutadania, a treballar decididament per una societat més justa i més igualitària. Una societat on minvin les diferències entre els ciutadans, on puguem viure i conviure sense ofegarnos en la immensa mediocritat que ens inunda d’uns anys ençà. S’han d’aprofitar totes les ocasions que es presenten per engegar accions de millora i de benestar comunitàries, accions per evitar l’exclusió, accions per crear estils de vida més satisfactoris. En gran part, tot això correspon als polítics que, des de la responsabilitat que se’ls ha confiat, han de saber respondre a les necessitats expressades i a les necessitats sentides de tots els ciutadans. Les societats que s’ocupen dels seus infants asseguren el seu futur i els fan més feliços.

18

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 19

1. Introducció

Noves necessitats de la primera infància La creixent reivindicació ciutadana per a millores educatives de la petita infància és un clar indicador de les preocupacions que tenim davant les exigències dels nous models de vida i d’organització socials; i, també, és un exponent del valor que atorguem als infants, al seu desenvolupament personal i social. La nostra societat, els seus costums, els ritmes familiars, les relacions laborals, les professions emergents, han pres un dinamisme desconegut fins ara i que sembla impossible d’aturar. Així, les situacions individuals i familiars han canviat en poc temps i, alhora, la manera d’entendre i afrontar els nous reptes, els desigs personals, familiars i laborals. La dualitat entre la carrera professional o la formació d’una família s’ha fet patent, i l’opció predominant no és la tria entre l’una o l’altra. La veritat és que les famílies d’ara, majoritàriament, volen l’estabilitat laboral en primer lloc i la consolidació de la família un cop establerta la primera. Canvien els papers i els models d’hàbits i de vides: els models d’actuació. Canvien, doncs, les necessitats individuals i les col·lectives. Davant de noves inquietuds i demandes socials, sembla coherent cercar respostes positives a la necessitat col·lectiva. Aquestes respostes ens impliquen. Impliquen la responsabilitat dels poders públics, del teixit social i de l’entramat empresarial. Vist des d’aquesta perspectiva, la bondat de les iniciatives encaminades a atendre les mancances i les necessitats de la nova tipologia de famílies ens pertoca a tots. En la recerca de solucions als problemes reals que es planteja la nostra societat cal ser imaginatius i flexibles, i conscients de la qualitat que ha de tenir la resposta. Tenim models assajats i establerts, vàlids i valuosos fins ara, però també tenim, per sort, la porta oberta de bat a bat per dibuixar aquells altres models que millor s’adaptin i responguin a les necessitats de petits i grans. Necessitats, no podem obviar-ho, diferents en cada cas. Necessitats diverses segons variables com el territori, el mercat de treball, les característiques dels habitants, el nombre de naixements, la ubicació i dimensió del municipi, la seva condició urbana o rural... Ens trobem, doncs, davant d’una responsabilitat col·lectiva: oferir als infants, i per extensió a les seves famílies, una societat capacitada i preparada, prevista per proporcionar un entorn segur als seus ciutadans. L’objectiu, el motiu de la preocupació dels responsables públics, és fer possible unes polítiques d’atenció a la primera infància en termes sòlids de qualitat i quantitat, permeables i susceptibles als canvis, que permetin el desenvolupament harmònic i dinàmic de la mateixa societat; unes polítiques expressades a través de serveis i programes. Serveis i programes que han de tenir la finalitat primera d’entendre i atendre l’evolució afectiva, cognitiva, psicomotriu i relacional dels infants més petits. Aquesta tasca educativa, compartida amb la família, ha de donar resposta també al sentir col·lectiu de suport a la institució familiar. En el nostre estudi anterior, L’educació dels més petits (1999, pàg. 79-83), exposàvem un marc de referència general per a polítiques d’atenció educativa per a la primera infància, el qual considerem totalment vigent. En certa manera, aquest estudi, el que teniu a les mans, és una extensió i un aprofundiment de l’anterior. 19

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 20

1.1. Serveis per a la infància i els drets dels ciutadans La creació de serveis d’atenció educativa per als infants s’ha de justificar, en primer lloc, per la resposta que donen a les necessitats i als drets dels infants i, en segon lloc, i en la mesura que es pugui, també han d’ajustar les propostes organitzatives a les necessitats dels pares i les mares. Així doncs, com ja hem manifestat altres vegades,6 no únicament cal fer previsions i inversions per atendre els infants, i col·laborar així amb les responsabilitats familiars dels pares, sinó que també cal fer aquests esforços per respondre al dret que tenen tots els infants. Dret a ser feliços, dret a una atenció de qualitat i diversificada que els proporcioni benestar, salut i educació; dret a ser atesos en el respecte de la seva particularitat individual, familiar, ètnica, lingüística, cultural i religiosa. No es tracta d’insistir que «tots els infants són iguals» ni que «cal ser tolerants», sinó més aviat al contrari, és a dir, respectar el dret a «ser únic», a «ser diferent». Les inversions públiques en serveis per a la infància esdevenen importants beneficis socials, econòmics i educatius per als infants, els pares i les famílies, i per a tota la societat en general; i també faciliten una major participació de les dones en el mercat laboral i una millor utilització dels seus coneixements i experiència.7 Si l’atenció a la petita infància és un dret social, vol dir que pertany a tota la societat, i, per tant, el cost dels serveis adreçats a la petita infància han de ser finançats per la mateixa societat. La coordinació de totes les administracions que duen a terme polítiques educatives pot ser la fórmula per rendibilitzar els recursos públics, a més de ser un element bàsic per a la integració social i per a la lluita contra la desigualtat i l’exclusió, així com el suport per a la conciliació de la vida familiar i laboral, sempre dins d’unes claus essencialment educatives, lligades a la idea i a la pràctica d’una atenció integral. Cal conjugar les necessitats dels infants petits amb les que es deriven de les complexes formes d’organització sociofamiliars dels adults, com és el cas de famílies reconstituïdes, separacions, unitats familiars monoparentals (nou de cada deu són dones)..., com també caldrà ferho a partir de l’impacte que tindran les noves tecnologies sobre les formes i l’organització del treball (per exemple, des de casa). Les famílies —totes— també tenen el dret a estar ben ateses. L’àmbit de la infància està per damunt de colors polítics i d’ideologies. El reconeixement dels drets dels infants i les famílies provoca el consens, encara que no sembla que hi hagi pressa per actuar. Falta definir-ne les prioritats i aportar-hi els recursos que calgui. A Catalunya, el debat sobre el dret de la ciutadania a serveis educatius per a infants petits justament s’acaba d’encetar, i sense gaire acord. Creiem que el debat s’ha d’estendre, s’ha de treure del marc polític i traspassar-lo al marc social «una condició perquè aquests serveis es desenvolupin és que hi hagi una pressió popular, com a resultat del fet que la ciutadania sigui conscient que té dret a tenir aquests serveis, exigint-los amb la mateixa contundència que ara s’exigeix per a la millora de la sanitat o de l’educació» (Vicenç Navarro, El Periódico de Catalunya, 2 d’abril de 2001). Una mostra del que diem, entre d’altres, es pot trobar a la resolució del Consell Nacional de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) sobre l’educació infantil de 0 a 3 anys a Catalunya, o a la nota de premsa de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC), l’1 de juliol de 2000, en què es manifesta el desacord amb la política educativa per a infants de 0 a 3 anys, presentada pel Govern al Parlament el juny de 2000, i on es reclama l’inici d’un procés de debat i de negociació. En la mateixa línia, el Programa d’actuació de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona (20002003), en el punt 4.2, en què s’ocupa del foment de l’educació com a factor intrínsec de la qualitat de vida, es proposa l’impuls de models d’intervenció local en l’educació infantil: desenvolupant models d’equipaments i serveis flexibles i adaptables a les necessitats, adreçats a la primera infància, i el disseny d’una xarxa territorial de serveis municipals per a la primera infància. Convé aclarir que hauríem de familiaritzar-nos amb el fet que serveis per a la infància és el concepte que engloba tots els serveis d’atenció infantil, tant si es tracta de serveis escolars com de serveis d’atenció familiar o serveis socioeducatius adreçats als infants, tractant d’evitar, així, estèrils divagacions, ja que totes les modalitats de serveis per a la infància s’ocupen de la cura i de l’educació dels infants

6. Diputació de Barcelona, L’educació dels més petits. Barcelona: 1999, (Col·lecció Estudis; 4). 7. Red de Atención a la Infancia. Objetivos de calidad en los servicios infantiles. Comissió Europea, 1996, pàg. 12.

20

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 21

com un tot indissociable, tant si són activitats que es duen a terme en el marc de la ludoteca com en el marc de la piscina per a nadons, o, per descomptat, en el marc de l’escola bressol.

1.2. Paràmetres de qualitat Parlem de serveis en genèric, conscients que el valor primer i essencial d’aquests és precisament la seva adaptabilitat, la seva flexibilitat en el model d’organització en dependència directa al lloc on s’ubica i a les necessitats a les quals ha de donar resposta. Però, com ja vam remarcar en el nostre estudi anterior, hi ha una premissa inexcusable i comuna per a tots els tipus de serveis: els paràmetres de qualitat. Tornem a fer-ne la relació: • igualtat d’accés • qualitat en la prestació del servei • caràcter local • capacitat de fomentar la diversitat • flexibilitat • coherència quant a: – preu/cost – espai – personal qualificat – ratios òptimes – relació famílies-serveis – activitats proposades És difícil definir i posar quotes de qualitat, sabem que fins i tot la seva definició, la de qualitat, té múltiples i vàlides accepcions, segons el grup social o persona que en proposi la definició. Malgrat aquestes prevencions, volem significar: • Que parlem de serveis amb oportunitats d’accés per a tothom, sense limitacions per raons culturals o socioeconòmiques, que acompleixen un seguit d’indicadors que en mesuren la correcta prestació. Que són capaços d’inserir-se socialment i culturalment al lloc on s’ubiquen i que estan gestionats i/o controlats per responsables municipals. • Que es tracta de serveis amb resposta positiva cap a les persones segons les seves característiques: físiques, psíquiques, socials, culturals o religioses, la qual cosa significa que s’adapten al territori, a les necessitats familiars dels usuaris, als seus horaris domèstics i laborals. • Que són serveis proposats amb un equilibri entre cost i preu, que poden ser assumits en percentatges coherents entre les parts implicades (administracions i famílies); que ofereixen espais suficients i segurs amb àmplies possibilitats de joc i d’experiències, de benestar i de desenvolupament harmònic per als infants. • Que són atesos per personal qualificat, els millors professionals per als menuts, persones preparades per acceptar i afrontar els reptes d’educar en la diversitat. I que l’adequada atenció a l’infant està garantida per una correcta relació de ratios. Professionals amb un tracte directe i sistemàtic amb les famílies, assegurant i enfortint una relació positiva que eviti divergències greus en l’educació dels més petits. • Que basen la seva activitat en un projecte educatiu i que són conscients dels tipus d’activitat que cal adreçar als infants, seriosos en la idoneïtat de les propostes. Els paràmetres de qualitat que podríem anomenar universals, és a dir, amb els quals obtindríem un consens ampli, basen la seva exigència en la defensa decidida dels drets dels infants. Avui dia, més que mai, cal oferir als infants la possibilitat de relacionar-se, jugar i conviure amb altres infants de les mateixes edats —i de diferents. Aquest fet està en relació directa amb el baix índex de natalitat del nostre país, que no arriba a la mitjana de dos fills per família, resultat pel qual molts nens i nenes creixen sense germans i sense poder compartir experiències amb coetanis. 21

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 22

Els serveis d’atenció als més petits en els quals estiguin garantits els paràmetres bàsics de qualitat ofereixen: • tipologia diversa en la prestació i modalitat dels serveis perquè les famílies puguin triar; • horaris flexibles segons les necessitats de les famílies; • àmplies possibilitats educatives: autonomia dels infants, relacions socials, conceptes, expressió artística, coordinació muscular i control corporal, higiene, salut, descans, nutrició, etc.; • treball positiu de la diversitat (ètnia, religió...).; • accés per als infants discapacitats, en situació de risc social, etc.; • estabilitat en l’oferta tant pel que fa als professionals com a la proposta educativa; • ratios coherents infants-personal educador; • bons professionals, amb formació inicial i formació permanent; • espais segurs i adients amb garanties higienicosanitàries, mobiliari adequat i accessible per a tothom; • fiabilitat per a les famílies, que hi han de trobar la tranquil·litat i la confiança que es mereixen. No és la primera vegada que ens referim als paràmetres bàsics de qualitat; una major ampliació es pot trobar a L’educació dels més petits (1999, pàg. 22-24).

22

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 23

2. Polítiques socials i laborals per a les famílies

2.1. Dones treballadores i transformacions socials El foment d’incentius per a la reincorporació al món laboral de dones que han estat mares i també la creació de serveis per a l’atenció de la petita infància formen part del Pla d’acció contra l’exclusió social, en compliment dels acords de l’Agenda Social Europea aprovada pel Consell d’Europa, reunit a Niça, el desembre de 2000. En el cas de les prestacions laborals relacionades amb el treball de les dones quan accedeixen a baixa per natalitat (segons el Ministeri de Treball i Afers Socials, 190.737 dones i 1.877 homes, l’any 2000, a l’Estat espanyol, arran de la nova Llei de conciliació de vida familiar i laboral, 1999), només es va aprofitar en el 19,35 % dels casos, en què els empresaris van substituir la baixa «a cost zero», ja que el contracte de la persona substituta no ha de pagar les cotitzacions de la Seguretat Social. Malgrat això, i a pesar de la proliferació de missatges institucionals a favor de la maternitat i de la coresponsabilitat en l’atenció dels fills, encara es donen molts casos d’acomiadament de dones treballadores per estar embarassades. Fins i tot s’ha generat una polèmica confusa, per part dels representants de la patronal, al voltant del fet que les dones treballadores facin aportacions especials per costejar la baixa de la pròpia maternitat; la qual cosa no deixa de contrastar amb el recent anunci del Ministeri de Defensa, que està elaborant un pla per dotar de guarderies les casernes de l’exèrcit amb la finalitat de facilitar la incorporació i la integració de les dones a les Forces Armades. O, amb les previsions de la Generalitat de Catalunya per al seu personal funcionari, en el sentit d’oferir un ajut a les mares que han tingut una criatura, quan acaben el període regular de permís, permetent una disminució d’un terç del temps laboral durant un o dos anys, sense repercussió en el salari. Si comparem els diversos països de la Unió Europea, observem que a l’Estat espanyol el permís i subsidi per maternitat és de 16 setmanes amb el cent per cent de remuneració. França, Anglaterra i Dinamarca superen el nombre de setmanes de permís, que pot arribar fins a 26, en el cas de França, i a 18, en els altres dos casos. Part del problema procedeix de la consideració de les dones com a treballadores i no com a mares, com no passa en altres països europeus, on es tenen molt més en compte aquests dos vessants de la dona. Aquesta manca de consideració comporta una dificultat important a l’hora de buscar solucions i alternatives per conciliar la vida professional i familiar. Tot sembla complicat, i, de fet, són un clar exemple dels problemes que comporta aquesta concepció unilateral de la dona en l’àmbit laboral, només com a treballadora. Les problemàtiques són diverses: dificultats perquè els contractes a temps parcial siguin compatibles amb els drets socials plens, o dificultats en els programes d’excedències o llicències parentals retribuïdes, o en el sistema públic d’escoles infantils de 0 a 3 anys i altres serveis educatius per a la petita infància i de suport a les seves famílies. L’accés de la dona al treball fora de la llar comporta la necessària recomposició de rols i d’actuacions en la vida familiar. Les tasques que tradicionalment s’havien assignat a la dona en el marc familiar són incompatibles amb les dinàmiques culturals, socials i econòmiques que s’han imposat en les 23

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 24

darreres dècades del segle XX. La incorporació, cada cop més elevada, de la dona al món laboral ha deixat de ser conjuntural i ha passat a ser estructural (Margarida Álvarez, de l’Institut Català de la Dona).8 I de la mateixa manera com moltes dones no estan disposades a un retorn al passat, també n’hi ha que voldrien poder sortir de l’emmanillament de la situació en què es troben. En molts casos, els condicionants socials, fins i tot la tradició, dificulten enormement una projecció i realització personal més satisfactòria. És com un peix que es mossega la cua. Les condicions i les funcions que s’atribueixen a la dona (cura dels fills, de la gent gran...)9 impedeixen qualsevol alternativa de vida diferent i, a la vegada, enquadren estàticament les seves funcions i encarcaren les possibles opcions de futur, a banda de les desfavorables situacions de protecció social que tenen, en comparació amb les dones que treballen fora de casa. També, la falta de serveis o el cost que aquests representen dificulten la participació laboral de les dones que tenen responsabilitats familiars i que dediquen la major part del seu temps al treball reproductiu (fills petits, gent gran, discapacitats) sense valor en el mercat del treball. Per a aquestes famílies és urgent facilitar l’accés a serveis públics per als infants de 0 a 3 anys, per a la tercera edat i per a les persones amb discapacitats. En l’actual estat del benestar, Vicenç Navarro10 distingeix els serveis educatius i sanitaris anomenats universals, dels serveis d’atenció a grups vulnerables com poden ser: infants, gent gran, incapacitats, etc., l’atenció dels quals recau primordialment en la família, sobretot en les dones. L’any 1999, segons dades publicades per El País el 27 de juliol de 2000, el 35 % de les dones espanyoles de 30 a 49 anys només treballaven en les tasques domèstiques, així com el 9 % de les d’entre 20 i 29 anys. En comparació amb l’any 1990, del primer grup treballaven el 51 % i del segon, gairebé el 20 %. L’increment de dones que s’han incorporat al mercat laboral és notable. En canvi, no és significatiu l’increment del nombre de dones que afirmen només treballar fora de casa. L’any 1999 el 14 % de dones de 30 a 49 anys només treballaven fora de casa; l’any 1990, el 12 %. De les dones de 20 a 29 anys, el 1999, declaraven només treballar fora de casa el 27 % i el 1990, el 26 %. Any

Dones ocupades exclusivament en tasques domèstiques

1990

entre 20-29 anys: 20 %

entre 30-49 anys: 51 %

1999

entre 20-29 anys: 9 %

entre 30-49 anys: 35 %

Font EPA (segon trimestre, 2000) Elaboració pròpia

Tot i això, les dones que a Catalunya declaren dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques (692.215, el 1996) representen el 20,5 % menys que l’any 1991. Segons l’enquesta de població activa (EPA) corresponent a 1999, les dones dedicades exclusivament a les feines de casa han passat de ser el 39,4 % de la població femenina espanyola el 1990 al 31,3 %, el 1999, la qual cosa correspon a tres de cada deu dones, més de cinc milions de persones. Per a aquestes dones, sovint les menys recordades, també les administracions —i la ciutadania— han de preveure opcions i possibilitats per ajudar-les o col·laborar en la resolució de les seves necessitats. Pel que fa al cas, cal posar al seu abast serveis d’atenció qualificada per als infants, la qual cosa pot ser un al·licient o un ajut per planejar-se la vida d’una altra manera. Tothom entén que la família és un dels aspectes que més influeixen en la carrera professional de les dones, que, gairebé sempre, són les que pateixen les mancances d’infraestructures socials per poder compatibilitzar una doble dedicació: família i treball. L’emancipació de la dona i l’important grau d’incorporació en el treball remunerat exigeixen la generació de recursos i de serveis que l’afavoreixin en condicions òptimes. Ara bé, la posada en marxa de

8. Roda de premsa sobre El Dia Internacional de la Dona Treballadora, La Vanguardia, 2 de març de 2001. 9. Hores setmanals de treball familiar de la dona. Països nòrdics: Dinamarca, 24,6; Suècia, 31,6; Noruega, 34,2. Països del sud d’Europa: Itàlia, 45,4; Espanya, 45,8. Altres països: Estats Units, 31,9; Gran Bretanya, 30; Japó, 33. [Font: ESPING-ANDERSEN, G. The Social Foundations of Postindustrial Economics. Nova York: Oxford University Press, 1999] 10. NAVARRO, V. Globalización económica, poder político y Estado del Bienestar. Barcelona: Ariel Sociedad Economía, 2000.

serveis educatius per als infants ha de garantir els principis bàsics d’una atenció integral, intencional i 24

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 25

de qualitat. Pensem que seria un gran error planificar i programar accions socials i educatives per als infants, des de les administracions públiques, pensant que d’aquesta manera s’ajuda a resoldre les necessitats de les mares, i els pares, que tenen fills petits i treballen fora de la llar, oblidant aquelles altres mares, ocupades quasi exclusivament en la cura dels seus fills i filles, que, aprofitant els diversos serveis d’atenció als infants, podrien incorporar-se més fàcilment al món laboral; o aquelles altres famílies que, independentment de les necessitats laborals, prenen l’opció de dur els fills petits a serveis educatius.

2.2. Ocupació laboral i polítiques socials Les polítiques dirigides a fomentar la inserció laboral femenina necessiten mesures adequades per no penalitzar la maternitat. Una d’aquestes mesures necessàries és la implantació i l’ampliació de serveis per a la petita infància en totes aquelles modalitats que es considerin convenients, i en tots aquells llocs on la ciutadania els pugui necessitar. Per respondre a les situacions familiars derivades d’una maternitat, i per tant de la cura d’un fill o filla petits, cal arbitrar noves modalitats de llicències laborals —actualment es reivindica un permís de paternitat idèntic a la baixa maternal de les dones, la Comunitat de Castella i Lleó acaba d’aprovar-ho recentment—, cal revisar el tema dels horaris flexibles en el treball, i cal augmentar i millorar l’entramat de serveis d’atenció infantil. Aquestes són les principals condicions per fer compatibles el treball remunerat i la vida familiar en l’etapa de criança dels fills petits. Les declaracions del director de la Secretaria de la Família de la Generalitat de Catalunya,11 Joan Vallvé, l’octubre de l’any 2000, deien que la Generalitat ja havia pres una mesura que era que, de moment, 27.000 famílies amb fills i filles de fins a 3 anys i una renda inferior a 3,5 milions l’any s’havien beneficiat d’un ajut de 60.000 pessetes per fill que atorgava la Generalitat.12 S’ha d’indicar que l’import d’aquests ajuts és de 2.200 milions de pessetes per a l’any 2000 (1.400 milions, per al 1999), però depenen del Departament de Benestar Social i es donen directament a les famílies, de tal manera que no es poden considerar com a ajuts per accedir a serveis educatius per a la infància petita, ni tampoc com a inversions fetes en serveis públics. La quantitat destinada al foment per a la creació de noves places de llars d’infants, en el pressupost del 2000, era de 1.268 milions de pessetes, gestionats pel Departament d’Ensenyament. En aquest sentit cal recordar que a l’Estat espanyol les polítiques de suport econòmic a les famílies que tenen fills és diferent segons cada comunitat autònoma, amb oscil·lacions significatives entre autonomies. Les dades d’ocupació femenina, corresponents a l’any 2000, a Barcelona ciutat, se situen en el 51,8 % —unes dècimes per sobre de la mitjana de Catalunya; 11 punts per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol, que és del 39,9 %, segons l’EPA del tercer trimestre del 2000, i molt pròxima a la mitjana de la Unió Europea, situada en el 52,6 %. Està previst que la Unió Europea proposi a tots els països membres una taxa d’ocupació femenina del 57 % l’any 2005. Només el 10 % de les empreses espanyoles disposen de polítiques de conciliació de treball i famíDades sobre l’ocupació femenina, any 2000 Barcelona ciutat

51,8 %

Catalunya

51,2 %

Estat espanyol

39,9 %

Unió Europea

52,6 %

Unió Europea, previsió per 2005

57,0 %

Font EPA (tercer trimestre, 2000) Elaboració pròpia

11. Entrevista a Joan Vallvé. A: Revista Funció Pública, 24, octubre de 2000. 12. 37.000 famílies l’any 2001 amb un import de 62.500 pessetes per fill d’entre 0 i 3 anys; i la previsió d’ampliar el nombre de famílies beneficiàries fins l’any 2003 en què sigui un ajut universal (President de la Generalitat, debat de política general del Govern, 2 d’octubre de 2001, Parlament de Catalunya).

25

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 26

lia per als seus empleats13 encara que un 22 % afirmi que s’ho està plantejant, segons l’Escola de Negocis de la Universitat de Navarra (IESE). Les ajudes de les empreses solen ser de tipus econòmic, o en forma de guarderies per als fills i filles del seu personal, o, fins i tot, compensant econòmicament les hores dels cangurs, o donant permisos d’hores o de dies per atendre infants o gent gran. Cada cop més s’insisteix en el fet que les empreses introdueixin programes per compatibilitzar millor el treball i la família, ja que s’aconsegueix millorar l’ambient de treball i la productivitat. Les empreses han de ser conscients que tant homes com dones han de disposar de prou temps per atendre les tasques familiars.14 Ara bé, les setze setmanes de baixa retribuïda a les quals tenen dret les dones assalariades quan tenen un fill o una filla únicament les gaudeixen un terç de les dones que són mares, ja que, com que no és una prestació universal, no arriba a moltes dones que treballen en l’economia submergida o amb contractes precaris. Aquestes dades abonen cada cop més l’increment de les necessitats familiars, i també de les exigències, respecte a la cura i l’atenció dels fills petits (com també de la gent gran i de les persones que necessiten atenció i ajuda). Una necessitat bàsica és poder comptar amb serveis i recursos de confiança quan les mares i els pares estan treballant o fent altres activitats. Comparativament amb altres països europeus, les nostres polítiques familiars representen una despesa global set vegades inferior a la mitjana europea. Són polítiques centrades a oferir subsidis a les famílies amb una renda menor —62.500 pessetes l’any per cada fill—; encara que siguin més generoses en els casos de parts múltiples o de fills amb minusvalideses, o en les desgravacions fiscals segons el nombre de fills que es tenen, a partir del tercer. Aquest conjunt de mesures es mostren no solament molt allunyades de les polítiques de suport a les famílies en altres països, sinó també incapaces de millorar la baixa natalitat, sense que aquest fet es pugui relacionar directament amb la situació del mercat de treball, sinó amb els mateixos sistemes de protecció econòmica i d’oferta de serveis per a les famílies amb fills petits —extremadament escassos i amb una oferta molt poc diversificada en comparació amb les necessitats reals de la població. Convé recordar com, en les darreres eleccions municipals a França, l’any 2001, —on hi ha una gran diversitat de serveis per a la petita infància— a la ciutat de París, la qüestió va tenir una enorme transcendència en la campanya electoral —i repercussió en els mitjans de comunicació—, en el sentit de veure quina formació política feia l’oferta més agosarada pel que fa a serveis per a la infància. Més que polítiques natalistes, a la Unió Europea, el que cal són polítiques socials que donin suport als qui decideixen procrear. Una de les mesures de suport a les famílies en què recentment hi ha més acord és la disponibilitat de serveis per a la petita infància, i també un millor plantejament dels permisos parentals, almenys durant el primer any de vida de les criatures; encara que en la mesura que s’augmenta el temps de les llicències parentals disminueixen certes necessitats per a l’atenció d’infants per sota d’un any. En general, les polítiques natalistes a Europa han tendit, en teoria, no solament a aturar el descens de la natalitat, sinó també a reconèixer el valor dels infants, la promoció de serveis educatius públics per a la infància, etc. A Europa s’està invertint la tendència de la natalitat, de tal manera que es recupera natalitat als països que tradicionalment la tenien molt baixa, per exemple Alemanya, Finlàndia o Suècia, on ja fa temps que es van engegar polítiques i serveis de suport a la família.

13. De fa un temps, als Estats Units, on cada cop sembla que es valora menys l’obsessió i l’addicció al treball, algunes empreses engeguen programes de suport professional perquè els treballadors rendibilitzin o facin més compatible la vida laboral i familiar, per exemple, a través de seminaris o tallers sobre com organitzar les tasques domèstiques, o com gestionar els problemes d’estrès. 14. Pilar Dávila, directora de el Instituto de la Mujer, en el I Congreso Internacional de Conciliación de la Vida Familiar y Laboral, Santiago de Compostela, abril de 2001.

26

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 27

3. Natalitat i protecció a la família

Hi ha opinions que no coincideixen totalment en el fet que la baixa natalitat sigui la conseqüència que les dones treballin, sinó que ho atribueixen a motius molt diversos, com ara: l’elevat cost econòmic i emocional de tenir i mantenir un fill, la dificultat de disposar de temps per atendre’ls, les diverses opcions en els projectes de vida i de parella. I, també, la manca de serveis per a les famílies, les escasses prestacions familiars, la precarietat i la temporalitat en el treball. Segons l’estudi de Lluís Flaquer (2000),15 la baixa natalitat no se superarà fins que no s’emprengui una reforma en profunditat dels sistemes de protecció a la família. En opinió de Flaquer, opinió que compartim plenament, la solució a la baixa natalitat passa per una decidida aplicació de mesures destinades a millorar el benestar de les famílies, i de les dones en particular, tal com ja ha passat en altres països europeus. Un dels efectes immediats d’aquestes polítiques (d’oferta d’incentius i de serveis per a les famílies) és l’increment del nombre de fills, per exemple, als països nòrdics, on es continua treballant per a la millora de les polítiques redistributives. A l’Estat espanyol hi ha un contrast permanent entre els plantejaments retòrics —conservadors—, que consideren la família com l’eix central de la societat, i la lamentable falta d’iniciatives públiques a favor de la família, sens dubte la institució social més profundament transformada en els darrers anys. Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb menys suport a la família i amb menys despesa social de suport a aquesta institució, encara que la recent Llei per a la conciliació de la vida familiar i laboral inclogui un pla de guarderies laborals i de primera infància (2001). Per exemple, a Espanya, només el 2 % d’infants de 0 a 3 anys estan atesos en escoles infantils públiques; a Catalunya, el 12 % entre escoles públiques i subvencionades (el 25 % entre centres públics, subvencionats i privats). A Suècia, el 33 %; a França, el 23 %; a Bèlgica, el 30 %; a Itàlia, el 6 %... Infants de 0 a 3 anys atesos en escoles bressol amb recursos públics Catalunya

12 %

Estat espanyol

2%

França

23 %

Bèlgica

30 %

Suècia

33 %

Font: Red de Atención a la Infancia. Comisión Europea (1996) Elaboració pròpia

Actualment a l’Estat espanyol, i a Catalunya en concret, tot el sistema de protecció a la família té encara un marcat sentit assistencial en contrast amb Europa, on la tendència dominant és que els subsidis familiars siguin de caràcter universal i es paguin a totes les famílies. És un risc permanent, i per això cal estar atents, que els serveis adreçats a la petita infància no es desplacin cap a espais de

15. FLAQUER, L. Les polítiques familiars en una perspectiva comparada. Fundació La Caixa, 2000.

27

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 28

naturalesa assistencial en lloc d’educativa. Recordem que una de les millors formes d’ignorar una necessitat, o un problema, és mantenir-la invisible.16 Sobre la conciliació entre la vida familiar i la laboral, segons el darrer informe del Consell Económic i Social (CES), en l’«Informe sobre la protección social de las mujeres» (2000), es necessita un enfocament més ampli que l’estrictament laboral; s’ha d’aprofundir, doncs, en l’aplicació de mesures complementàries, com ara: atenció sociosanitària, desenvolupament de serveis i equipaments socials, ampliació de l’edat d’escolarització voluntària a partir dels primers mesos de vida, i una major adequació dels horaris escolars als laborals, entre altres mesures. Tot i això, el diagnòstic de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) continua insistint que la causa principal de la baixa natalitat a l’Estat espanyol (1,07 fills per dona, el 1999) es troba en la delicada situació del mercat laboral. A Europa el model familiar de referència és la família amb ingressos dobles, de tal manera que cada cop més mares i pares són laboralment actius alhora. Les polítiques de suport a la infància i les famílies deixen de ser polítiques particulars de caràcter assistencial i s’han tornat polítiques generals de caràcter social. Davant el fet de la baixa natalitat, a l’Estat espanyol —i el recent augment o recuperació en els naixements— trobem quatre explicacions que es complementen i que evidencien la dificultat de fer previsions en aquest sentit. Una primera explicació considera que la recent recuperació serà passatgera i només correspon a l’efecte de les descendents del baby boom. Per tant, la recuperació actual es considera conjuntural, segons asseguren els responsables de l’INE. Una altra dada, en aquest cas molt més pessimista, procedeix de l’última enquesta de fecunditat de l’INE (1999), en què es posa de manifest que més de la meitat de dones d’entre 15 i 49 anys (edat fèrtil) afirmen que no volen tenir fills. En tercer lloc, alguns sociòlegs consideren que han tocat fons les raons que frenaven la natalitat, de tal manera que la incorporació de la dona en el treball laboral, que abans es considerava un fre, ara és una necessitat per fomentar la natalitat, ja que les dones volen ser responsables econòmicament dels seus fills i filles, i també econòmicament independents. D’altres sociòlegs atribueixen les reticències a tenir fills als motius econòmics, l’atur, la manca d’habitatges, les dificultats per compatibilitzar vida familiar i vida laboral, els canvis socioculturals, l’absència de serveis per a la infància petita, etc. Finalment, Anna Cabré —directora del Centre d’Estudis Demogràfics— creu que es consolidarà el creixement de població a causa de la conjuntura econòmica i el descens de l’atur. I afirma que les millores econòmiques permeten aventurar-se en la compra d’un habitatge, i així s’inicia una cadena que porta a tenir un fill. No es poden oblidar, però, algunes explicacions més arriscades que acusen l’egoisme de les persones de la baixa taxa de natalitat, i indiquen com en molts casos s’anteposen molts altres elements materials abans que tenir un fill, i més encara en les classes més benestants, com una de les conseqüències del complex de Peter Pan (negació a créixer, a madurar, a assumir responsabilitats...). De totes maneres, des del 1998 és la natalitat de les famílies immigrants el que evita el desequilibri de la balança demogràfica, i a banda del fet puntual de la recuperació dels anys 1999 i 2000, ens trobem pràcticament en situació de «creixement zero», un equilibri entre naixements i defuncions. I encara que a Catalunya hi hagi una recuperació del nombre de naixements del 10 % del 1995 al 1999 (de 53.809 a 59.359 naixements), no podem oblidar que això s’explica, en part, per l’arribada a l’edat fèrtil de moltes joves nascudes entre els anys 1970 i 1975 —que van ser generacions «plenes»—, i també per l’augment dels naixements de fills d’estrangers —especialment els procedents de cultures molt prolífiques—, que l’any 1999 representaven el 9,5 % dels nounats (5.689), que són fills de pare i/o mare estrangers (907 més respecte al 1998) segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, i també a causa de la bonança econòmica dels darrers anys. Dels nounats del 1999, el 50 % són el primer fill; el 38 %, el segon; el 8 %, el tercer fill, i el 4 %, altres. Els majors increments de natalitat del 1999, a la província de Barcelona, se situen al Vallès Oriental, al Vallès Occidental, al Baix Llobregat, al Maresme, a Osona, a l’Anoia, al Garraf i al Bages. L’estimació aproximada d’infants de 0 a 3 anys a Catalunya, l’any 2000, és de 180.000.

16. Comissió de les Comunitats Europees. «La atención de la infancia en las comunidades europeas, 1985-1990». A: Cuadernos de Mujeres de Europa, 31, 1990.

28

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 29

4. Ser pares avui

4.1. Què vol dir tenir un fill? Ser pares s’ha convertit en una experiència complexa, especialment en els entorns urbans, ja que no n’hi ha prou de disposar d’instal·lacions de qualitat en els àmbits de salut i escola. Ser pares, en la majoria dels casos, es converteix en l’acceptació d’unes noves responsabilitats individuals i familiars, precisament en un escenari social en què, paradoxalment, la tendència de la gent es decanta, cada cop més, vers la delegació de les responsabilitats. Les ciutats cada cop es tornen menys amables, més irrespirables; estan perdent la dimensió humana, i costa molt engegar-hi projectes socials comunitaris encoratjadors, suggeridors i capaços d’estimular canvis en la ciutadania. Hem perdut les places, els carrers, els parcs..., com a espais naturals de socialització; hem perdut la xarxa familiar com a espai natural de suport i de recursos per tenir cura dels infants petits. Les ciutats i els pobles estan poc pensats per als infants; s’han de crear espais on els infants puguin aprendre a relacionar-se. Els horaris de la vida quotidiana, per a molts, s’han tornat incompatibles amb qualsevol projecte en el sistema familiar. Igual que les distàncies, sobretot les físiques, encara que també les psicològiques, dificulten l’organització de la família: la feina lluny de l’habitatge, l’habitatge en poblacions emergents però amb pocs recursos i serveis, etc. Tot plegat obliga a revisar els plans estratègics de ciutat, els plans urbanístics, l’anàlisi de variables demogràfiques, el possible impacte de les migracions... De fa temps, creix contínuament la construcció d’habitatges en poblacions de la primera corona metropolitana, i també en altres indrets, per exemple, a l’Anoia, al Baix Llobregat, al Garraf, al Maresme, al Vallès Occidental i al Vallès Oriental, i també a Berga, Vic o Torelló, tractant-se, en tots els casos, de promocions immobiliàries destinades a la primera residència. Del creixement demogràfic previsible fins al 2010, el Barcelonès serà la comarca més mal parada, ja que s’hi preveu una disminució d’entre 170.000 i 227.000 habitants, que, en forma de degoteig, es desplaçaran a municipis en un radi de quaranta quilòmetres, on comarques com el Garraf, el Vallès Oriental o el Maresme sembla que tenen moltes opcions d’augmentar la població, de manera semblant com pot ocórrer a l’Anoia i a Osona. Els estudis17 mostren com han emergit vuit polaritats que constitueixen les zones més dinàmiques de la província de Barcelona amb capacitat per continuar absorbint el procés de desconcentració de l’àrea de la ciutat de Barcelona: Granollers, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, amb un conjunt de municipis associats a cadascuna d’aquestes ciutats.

17. LLEONART, P. [et al.]. «La dinàmica residencial de les polaritats de la segona corona metropolitana de Barcelona». A: Revista Econòmica de Banca Catalana, 110, 1996.

29

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 30

Igualment, l’augment d’infants serà més gran a les comarques amb alta immigració, la qual cosa dificulta fer previsions sobre el nombre d’infants de cada comarca, ja que, a més de la imprevisible evolució de la natalitat, cal comptar amb la important incidència de les migracions, segons dades facilitades per l’Institut d’Estadística de Catalunya durant les Jornades sobre Projecció Demogràfica realitzades el març de 2000. Molts ens locals, preocupats per aquests temes, han engegat estudis per preveure les necessitats d’escolarització immediates i futures; i això, motivat per les accions de la Inspecció d’Ensenyament, que estudia, en el cas de municipis petits, la possibilitat de tancar o reconvertir centres d’educació infantil i primària o de secundària. Pensem que els municipis sense escola no poden fixar població, els infants i joves han de desplaçar-se per estudiar i els possibles nous residents no s’hi queden per falta d’escoles, per tant, el municipi no té futur.

4.2. Els reptes de la maternitat Cada cop més, afortunadament, la maternitat és un fet premeditat. Les famílies que volen tenir fills també volen tenir-los en les millors condicions possibles, i per aquest motiu sovint busquen el millor moment per tenir-los. Els estudis sobre el perfil de les dones d’entre 25 i 35 anys destaquen que: treballen i estudien, viuen en parella, tenen fills —cada cop menys—, s’ocupen de la casa i dels fills i filles, i manifesten que es fa difícil d’encaixar la maternitat amb la vida que volen portar (Las mujeres jóvenes en España, Inés Alberdi, 2000). Hem de saber veure que estem davant d’uns models canviants i diferents de mares i, per tant, també de pares, si els comparem amb les generacions anteriors. Les mares que treballen no es poden comparar amb les mares que s’estan a casa, de tal manera que hi ha una discontinuïtat intergeneracional entre les mares (àvies) i les seves filles, les mares d’avui; les unes i les altres amb sistemes d’organització personal i familiar diferents, i, consegüentment, necessitats i interessos diferenciats. La mare actual que treballa i té fills (la parella en què treballen tots dos fora de casa) no té referents experiencials de quan ella era filla petita, ja que la seva mare no treballava fora de casa mentre criava els fills. Cada cop hi ha més àvies i avis ocupats en activitats laborals, culturals o socials, la qual cosa també trenca el model clàssic dels avis que s’ocupen dels néts petits. Igualment, s’ha de tenir present el factor de la distància entre els domicilis familiars; per exemple, entre el domicili dels avis i dels néts, de vegades un inconvenient difícil de resoldre quan es necessita ajut. La mobilitat de les famílies, la ubicació dels llocs de treball, l’habitatge, les escoles, etc., són factors que condicionen l’organització familiar de manera totalment diferent a la de generacions anteriors. Cal estar pendents del desenvolupament i dels condicionaments d’un model laboral emergent, que acaba d’aparèixer, el de les mares —i pares— que treballen laboralment des de casa (per exemple, en el món de la telemàtica) i tenen fills i filles petits. L’edat mitjana de la primera maternitat se situa a l’entorn dels trenta anys, quan es disposa d’estabilitat laboral, tot i que la major part del salari encara es dediqui a despeses fixes, per exemple, les hipoteques o els crèdits. L’any 2000, a l’Estat espanyol van donar a llum més dones d’entre 30 i 34 anys que no pas d’entre 20 i 24 anys. A Catalunya l’edat mitjana de les dones per a la seva primera maternitat, l’any 1999, se situa en els 30,9 anys; a l’Estat espanyol, en els 30,56 (1998). La problemàtica de l’habitatge també és un factor que té conseqüències en les modificacions de la vida familiar. Molts joves allarguen la dependència amb els seus pares fins que aconsegueixen prou disponibilitat econòmica per aventurar-se en l’adquisició d’un habitatge. Les parelles joves es troben condicionades durant molt de temps a dedicar bona part dels seus ingressos a comprar un habitatge, la qual cosa és un obstacle important a l’hora de decidir la maternitat d’un fill, o de més d’un. Això vol dir que sovint les parelles acorden quin pot ser el millor moment per tenir un fill d’acord amb tota una sèrie de condicions de tipus laborals, econòmiques, personals, professionals, etc., i també —cada vegada més— tracten d’entreveure el suport comunitari que poden trobar en forma de serveis d’atenció a la petita infància, ja que després del naixement la dinàmica familiar acostuma a transformar-se de forma important, la dedicació del temps es modifica, les obligacions canvien i, afortunadament, les satisfaccions també. L’atribució, segons el sexe, de les responsabilitats familiars i laborals no solament limita la vida de 30

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 31

les dones, sinó que també priva els homes de les recompenses emocionals que comporta l’atenció i l’educació dels infants. No ens ha de sorprendre que, cada cop més, augmentin les exigències dels joves pares per a l’atenció del seu fills, sovint l’únic fill, i programat (el 52 % dels joves catalans no tenen germans); i per això, perquè segurament només en tindran un, encara són i seran més exigents. La maternitat ha deixat de ser un destí per convertir-se en una opció. Ja en l’anterior estudi, L’educació dels més petits (1999), fèiem referència explícita a aquest tema quan afirmàvem: «la majoria de mares i, en general, de famílies que desitjaran disposar d’oferta de serveis per a l’atenció d’infants seran d’edat madura i tindran unes expectatives molt diverses», però un nivell d’exigència cada cop més alt. L’escàs suport comunitari per a la criança dels fills, a banda de crear angoixes a molts pares i mares i famílies, propicia l’aparició d’algunes, poques, iniciatives entre pares i mares amb fills i filles petits per tal de resoldre problemes i necessitats de forma cooperativa o col·laborativa. Algunes d’aquestes iniciatives es poden considerar força interessants, tot i que de vegades siguin efímeres. Darrerament aquests tipus d’innovacions familiars comencen a trobar suport en alguns casals o centres cívics, en forma d’espais, equipaments i suport pedagògic i social, on, per exemple, organitzar serveis de lleure per a la primera infància fora de l’horari escolar. Els canvis més importants en la vida de les parelles que tenen un fill o filla ocupen bona part dels tres primers anys de vida de l’infant. I això per un cúmul de fets i de circumstàncies que sovint obliguen a profundes modificacions en els estils de vida quotidiana: els horaris, els desplaçaments amb la criatura, les relacions amb altres famílies que tenen fills, la supervisió mèdica, les compres, etc.

4.3. Necessitats comunes Sovint, tot passa pel matís de l’individualisme, individualisme dels pares i les mares davant del fill o filla, de la mare davant del nadó, del mateix infant davant de..., aquesta experiència tan individual no sempre resulta una experiència gratificant. La fragmentació dels nuclis familiars, l’allargament de l’esperança de vida i, per tant, la diferent presència dels avis respecte del passat; tot plegat comporta un nou model de família, la família nuclear. La família nuclear, amb un màxim d’un a dos fills, predomina sensiblement en la nostra estructura social: la parella i el seu fill o filla s’enfronten amb el fet de com donar sentit a la seva vida; a banda d’experimentar la dificultat d’interacció dels infants amb altres infants, i també de les mares i els pares amb altres mares i pares que també tinguin fills. La dona continua aspirant a disposar d’una vida pròpia i alhora a incorporar-se en el competitiu món del treball, però sense deixar de fer les tasques de sempre, incloent-hi, com a principal, l’atenció del fill o fills. Les administracions competents contesten a mitges o, sovint, malament les demandes de suport social i familiar. Continua fent falta una major sensibilitat administrativa i laboral de la dona treballadora que decideix viure la maternitat.18 Continuen fent falta espais adequats per als més petits. Continuen fent falta més i més diversos recursos educatius adreçats a la primera infància. Continua fent falta una major sensibilització de la comunitat, i també de les institucions, sobre la importància de l’atenció primerenca als infants.19 Si es dóna suport a les famílies que tenen infants petits en forma de recursos per a una millor criança, estem posant unes bases sòlides per al correcte desenvolupament dels futurs ciutadans, alhora que també prevenim situacions de marginalitat o de risc social.20 Les característiques, doncs, que poden descriure un entorn urbà (grans distàncies, espais inadequats per al joc a l’aire lliure, inseguretat...), així com el model de família nuclear (l’aïllament en el domicili familiar, la pèrdua de la vida de barri), tot plegat, i que dificulten molt la socialització, determinen la

18. Darrerament s’observen iniciatives comercials dedicades a donar alguna mena de suport a la maternitat, per exemple, fent obsequis a les mares i als nadons, o, com en el cas d’alguns supermercats, portant diàriament la compra a casa mentre dura l’embaràs. 19. LUENGO, J. A. (s/d). Modelos de escolarización en educación infantil. http://paidos.rediris.es/genysi/jalforum.htm i La escuela infantil como espacio educativo de calidad. http://paidos.rediris.es/genysi/viiijorp/viii_Jal.htm 20. Informe sobre els hàbits i les necessitats socioeducatives dels infants menors de 3 anys i de les seves famílies a Sant Vicenç dels Horts, setembre de 1999.

31

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 32

necessitats de centres i serveis per a la infància que incorporin en el seus projectes i programes mesures correctores de les influències d’aquests factors. Les característiques dels entorns rurals, és a dir, l’escassa població infantil, l’aïllament, les escasses oportunitats relacionals entre iguals, etc., obliguen igualment que els centres i serveis educatius disposin de programes i actuacions capaços de corregir les circumstàncies indicades. En zones urbanes deprimides, les condicions de criança dels fills petits (pobresa estimular, patrons educatius inadequats, experiències vitals limitades...) exigeixen dels serveis educatius per a la infància programes de compensació de desigualtats. Sovint, la manca de suport social i de recursos per a les famílies els provoquen desorientació, neguit i, al final, conformisme. Per tant, no és estrany que cada cop hagin de prendre més rellevància el conjunt d’activitats de suport a la maternitat, a l’atenció dels fills i filles petits. Així, cada vegada són més valorades i valuoses per a la criança les situacions fonamentades en l’observació dels infants, propis o no, en el diàleg amb altres mares i pares, en l’actitud de fomentar l’aprenentatge d’escoltar els altres de manera activa, és a dir, participant. En definitiva, un conjunt d’accions i de serveis que s’ocupen de la millora de les pràctiques educatives familiars, atenent infants i donant suport i recursos a la tasca educativa de les famílies. Amb això volem dir que el fet de tenir un fill es converteix en un esdeveniment summament important, que afecta moltes facetes de la nostra vida, entre les quals destaca l’aparició de les funcions educatives dels pares i les mares. De tal manera que, cada cop més, ens hem de convèncer que els pares i les mares: a) Exigeixen i exigiran serveis i equipaments de garantia i de qualitat per quan necessitin o vulguin deixar-hi els seus fills i filles. b) Requereixen que els serveis i equipaments, lluny de fomentar les desigualtats socials, siguin una peça d’articulació social per evitar l’exclusió i la desigualtat. Per tant, cal polítiques de serveis finançats amb fons públics, dirigides per entitats públiques o privades, adreçades a tota la ciutadania sense exclusions. c) Demanen serveis i equipaments que s’ocupin de facilitar els processos de desenvolupament social dels infants petits (sovint mancats d’altres iguals en el seu entorn més pròxim a causa de la baixa natalitat i la limitació de germans i de relacions entre iguals). d) Volen serveis i equipaments capaços de donar suport als pares i les mares sobre les pràctiques educatives familiars (els pares i les mares, amb un o dos fills, tenen poques opcions d’aprenentatge d’habilitats educatives familiars). Cal fer, però, una seriosa observació sobre el risc, en alguns casos, d’augmentar d’una manera interminable la llista de necessitats dels pares i les mares sense saber posar-hi límit ni voler acceptar les condicions que té una nova situació com és la de tenir un fill. De la mateixa manera que cal observar atentament la tendència a refusar l’assumpció de molèsties o entrebancs, per mínims que siguin. Els efectes del conflicte entre el treball i la família inclouen estrès, divorcis, baixa natalitat i fills i filles educats per tercers, ja que alguns individus tendeixen a donar prioritat a la feina, que té estructures més rígides, segons les quals, en determinats escenaris, no queda bé, per exemple, sortir d’hora de la feina, haver de marxar per recollir un fill a l’escola, absentar-se per la malaltia d’un fill o per haver-lo de dur al metge, arribar tard perquè s’ha tingut una entrevista amb la mestra...

32

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 33

5. Les necessitats dels fills i les filles

També hem de saber ocupar-nos, i molt, de les necessitats dels infants, ja que, massa vegades, ja sigui per considerar-les òbvies i evidents, o bé perquè les tractem amb un inconscient distanciament, oblidem de referir-nos a les pròpies necessitats dels infants: necessitats d’afecte, de benestar, de cura, de salut, d’educació..., així com de la protecció dels seus drets, els quals, paradoxalment, si no es protegeixen adequadament poden arribar a convertir-se en font d’inconvenients més que no pas en font d’avantatges, per exemple quan, atenent els drets de l’infant, se’l converteix en un objecte més de consum o quan es confon benestar i confort amb capricis i exageracions, que poden esdevenir fórmules discriminatives i discriminadores. De vegades aquestes necessitats es posen de manifest ben aviat. Uns pares i mares immersos en altres desenvolupaments paral·lels —necessaris i lícits— necessiten trobar col·laboradors adequats per a la difícil tasca d’educar el fill o filla petits. Uns cops seran els avis, els familiars, les persones que ajuden a la llar, un servei d’atenció domiciliària a la petita infància..., els qui es podran ocupar de donar-hi una resposta adequada. Altres cops serà una escola bressol la que atendrà l’infant. Molts pares i mares volen ocupar-se plenament de la criança del seu fill o filla durant el primer any de vida, veure’l créixer, conèixer, protegir-lo, ensenyar-lo..., tot i que, en molts casos, aquesta dedicació plena és impossible. Però, fins i tot en els casos en què es poden considerar afortunats, on l’infant pot passar els primers mesos o el primer any de vida a casa seva, comptant amb la cura i l’atenció de la seva mare o del seu pare, entenent que se li dóna una atenció afectiva i competent, arriba un moment que el nen o la nena demanen alguna cosa més. L’infant arriba un moment que demana l’altre, necessita altres espais físics i psicològics, més enllà de la seva casa o el parc on va sovint. Llavors és el moment que, independentment de les necessitats dels pares, apareixen noves necessitats dels infants. En altres casos, amb independència de les necessitats sentides per l’infant o pels adults que són amb ell, apareixen amb més o menys intensitat necessitats derivades de la realitat, la desigualtat o la immigració, que, ja només en néixer, sent l’infant. No hauríem d’oblidar mai aquestes altres necessitats que poden tenir alguns infants. Les administracions s’han d’ocupar —amb urgència— de subministrar atenció educativa als infants submergits en aquests tipus de contextos; i, si és possible, sense anar per la via de la diferenciació respecte de l’oferta que l’Administració fa als ciutadans en general. De la mateixa manera, cal el compromís dels responsables públics d’oferir prou places en serveis socioeducatius o escolars per als infants amb necessitats educatives especials que ho sol·licitin, i també per a infants en situació de risc social. Les necessitats dels infants més petits queden definides bàsicament al voltant dels àmbits següents: atenció i cura física i salut, seguretat emocional, accés al joc i la diversió, promoció de l’autonomia personal, optimització de les pròpies capacitats i compensació de les desigualtats. Els infants petits necessiten temps i espais per explorar les coses, temps suficient i espais sense riscos. Els infants necessiten oportunitats per confiar en ells mateixos i per poder interessar-se pels altres. Els infants necessiten ocasions per aprendre a comunicar-se, a respectar, a solucionar petits conflictes, per cooperar, per compartir... Els infants necessiten ampliar les seves experiències en 33

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 34

altres ambients diferents de la seva casa, amb persones (petites i grans) diferents, amb objectes diferents. La realitat és diversa i les administracions educatives han de fer una lectura adequada de les característiques i les necessitats que té. S’han de desenvolupar noves iniciatives i projectes, nous models o programes que, garantint la qualitat i l’enquadrament com a serveis educatius i socials, es proposin la millora de la qualitat de vida dels ciutadans; iniciatives i projectes on cal la participació comunitària i la de les institucions i serveis educatius. No hem d’oblidar que, recentment, diversos fets han servit per incrementar l’estat d’opinió dels ciutadans: el compromís de les 30.000 noves places escolars per part de la Generalitat de Catalunya; la difusió d’alguns estudis elaborats per les administracions que evidencien la manca de serveis per als infants petits; el ressò que aquests temes tenen constantment en els mitjans de comunicació; la inclusió en molts programes electorals, de les darreres eleccions municipals, de compromisos vers els serveis educatius per a la primera infància; l’oferta de l’Administració autonòmica de col·laborar en la creació d’escoles infantils de titularitat municipal a través de polítiques d’inversions; les petites millores econòmiques a favor de les famílies amb fills petits (Generalitat i Govern central); i l’oferta del sector privat, no tant en forma d’escoles infantils com de serveis per recollir infants mentre les famílies no se’n poden ocupar (el que avui s’anomena pàrquing). Si bé és cert que s’ha generat un important estat d’opinió entre els ciutadans, els polítics i els tècnics, també és veritat que el panorama general, global de Barcelona i província, és tremendament desigual. La desigualtat es fa palesa entre entorns rurals i urbans; entre municipis petits i municipis grans; entre municipis que tracten de fixar població i els que no ho poden fer; entre els que disposen d’una xarxa o entramat associatiu i els que no el tenen (vegeu l’annex I). Recordeu que entre els punts bàsics del programa d’actuacions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per al període 2000-2004, en el punt dedicat a l’atenció als infants de 0 a 6 anys, a banda de la creació d’una comissió mixta amb la participació dels ajuntaments i les organitzacions representatives del sector per a la definició de criteris de programació de l’oferta d’educació infantil de 0 a 3 anys, es prenia el compromís de crear 6.000 places en llars d’infants de titularitat municipal l’any 2000. A vegades només tenim present les necessitats de les famílies que, per les raons que sigui, necessiten serveis per als seus infants, i, sovint, oblidem que tots els infants tenen el dret i la necessitat de disposar i gaudir de serveis educatius que complementin, o compensin, l’acció educativa de la família; ja que tenim una poderosa convicció en el dret dels infants a ser educats des del seu naixement. L’educació és un dret social que requereix la intervenció de les administracions públiques com a redistribuïdores dels recursos socials, econòmics i culturals existents.

34

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 35

6. La transició família-escola

Models i pautes d’atenció educativa La transició família-escola és, per a la majoria d’infants, la primera d’un seguit de transicions que faran al llarg de la seva vida. Alguns infants fan aquesta transició de ben petits, d’altres quan ja caminen, d’altres quan ja comencen a parlar; però, per a tot ells, representa un període d’adaptació a un nou entorn, i, per a les seves famílies, un període de canvis, de preocupacions i d’incerteses. En el cas dels infants, les primeres experiències en el marc escolar, normalment amb la competència del personal educador, acaben sent plenament satisfactòries. En el cas dels pares i mares, els primers contactes amb un centre o servei educatiu acostuma a determinar el grau de confiança que després, durant molt de temps, concediran a les institucions educatives. Una bona experiència dels pares i mares en aquestes etapes inicials acostuma a tenir efectes positius i perdurables, igual que una mala experiència els té negatius i també perdurables. Si els pares i mares se senten incòmodes en la relació amb la institució, concretament en la relació amb els educadors i educadores, és a dir, controlats, observats, advertits, poden sedimentar sentiments d’incompetència educativa de cara als seus fills i filles, i malfiança respecte a les institucions educatives. En canvi, si el fet de dur el seu fill o filla a una escola o servei infantil augmenta en els pares i mares la consciència i la responsabilitat educatives, sovint aquesta primera experiència acostuma a tenir efectes positius en els pares i mares i en les relacions dels pares i mares amb els fills i filles respecte a les institucions educatives. Les primeres experiències dels pares i mares amb serveis educatius tenen molt a veure amb les expectatives que els pares i mares es formen de l’educació dels fills i filles, del nivell d’implicació que això representa, de la qualitat del personal i dels equipaments, i, fins i tot, de l’aprenentatge que els pares i mares poden fer sobre modes i maneres de tractar i educar els fills. Per a alguns infants, la transició família-escola consisteix, tal com expressen les pròpies paraules, a anar per primera vegada a una escola infantil; ara bé, com veurem, també hi ha infants que aquesta primera transició la fan de manera diferent, ja sigui perquè abans, o paral·lelament, han tingut l’oportunitat d’assistir a centres infantils que, en forma d’espais familiars o de ludoteques o d’activitats per a nadons, ja els han posat en contacte amb altres infants i adults. En l’educació dels infants és difícil parlar de models i pautes millors i pitjors, encara que evidentment determinats criteris organitzatius com les ratios, els espais, la participació de les famílies, etc., faciliten una millor o pitjor pràctica educativa. Per això, d’acord amb el que manifesta Ignasi Vila (1998), el que cal és aconseguir serveis educatius, implicats en la comunitat, que atenguin les necessitats de les criatures i de les seves famílies però amb paràmetres i formes organitzatives que garanteixin una pràctica educativa de qualitat amb les criatures i el suport a les famílies. És per això que les estratègies municipals de distribució o disseminació de serveis pel territori urbà han de respondre, almenys, a tres criteris: 1) la presència de serveis en zones desproveïdes o mancades de serveis per a la infància; 2) la presència en zones de creixement demogràfic; 3) l’emplaçament 35

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 36

dels serveis en equipaments o centres on ja hi ha altres serveis públics (centres cívics, biblioteques, casals, escoles...). Per exemple, a Pistoia (Itàlia) els serveis públics de serveis educatius per als infants, que són gratuïts, es desenvolupen en centres polivalents, on al matí ofereixen servei d’escola bressol i a la tarda espais familiars, atenent pares, mares i infants de diverses edats —espais que acostumen a ser temàtics—, fins i tot facilitant processos d’autogestió per part dels pares i mares per a aquestes activitats fora de l’horari escolar. La qüestió, però, no s’acaba amb l’oferiment de places en centres públics per a fills i filles de famílies que treballen i han de compartir les responsabilitats educatives i de cura dels fills i filles, sinó que també s’ha de possibilitar l’accés dels fills i filles de famílies que, independentment de les seves condicions laborals, donen importància al desenvolupament personal i social dels fills i filles i volen dur-los a una escola bressol o a un servei per a la infància. Cada cop és més elevat el nombre de reivindicacions d’una perspectiva global sobre l’educació dels infants petits, de manera que l’educació no s’entengui exclusivament com l’educació escolar, sinó que tingui en compte totes les pràctiques educatives en què participa la infància. Probablement, cada cop té més sentit pensar i situar l’educació des d’una perspectiva comunitària, de manera que el que es coneix com a comunitat escolar s’ampliï al conjunt de recursos socials en què participa la infància. La idea, que no és nova, sovint s’associa a ofertes d’oci, culturals o de tipus esportiu adreçades a nens i nenes i, poques vegades, s’ha pensat en la seva coordinació i globalització, de manera que el trànsit que fa la infància per cadascun dels diferents contextos es faci des de criteris educatius comuns que busquen una infància sana —físicament i psicològicament—, amb actituds positives envers el coneixement i uns valors sòlids sobre igualtat i solidaritat (Vila,1998), així com un suport a la tasca educativa dels pares i mares. A Itàlia, la Cambra de Diputats i el Senat han aprovat, el 1997, la Llei sobre les disposicions per a la promoció dels drets i de les oportunitats de la infància i l’adolescència, d’on destaquem: el suport a la innovació i l’experimentació dels serveis per a la primera infància, l’impuls de serveis educatius i lúdics i culturals, per a infants de 0 a 3 anys, organitzats amb criteris de flexibilitat, i comptant amb la presència dels pares i mares o familiars, o de qui s’ocupa de l’infant. Serveis de caràcter educatiu i lúdic per a infants de 18 a 36 mesos, per a un temps no superior a les cinc hores diàries. Aquests serveis no són substitutius de les escoles infantils, i poden ser autoorganitzats per famílies o associacions. Igualment, l’impuls de serveis recreatius i educatius per al temps lliure, fora dels horaris i períodes escolars, i que es poden desenvolupar en els mateixos centres educatius. L’impuls d’accions per a la promoció dels drets de la infància i l’adolescència, per a l’exercici dels drets civils fonamentals, per a la millora de l’ambient urbà i natural; facilitant l’ús del temps i dels espais urbans i naturals; facilitant la mobilitat i ampliant els serveis ambientals, culturals, socials i esportius; afavorint el reconeixement comunitari dels drets dels infants, i promovent la participació dels infants i dels adolescents en la vida comunitària local, per a la recerca del benestar i de la qualitat de vida dels més petits, per a la valoració, en el respecte de cada diversitat, de les característiques de gènere, de cultura i d’ètnia. I, per a tot això, es crea un servei d’informació, promoció, consulta, monitoratge i suport tècnic per a la consecució de les finalitat previstes en aquesta llei.

36

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 37

7. El model escolar

El model escolar, fonamentat en una llarga tradició al nostre país, és un bon model d’atenció educativa per als infants petits. Un model amb un suport legal d’innegable importància com ho és la LOGSE i les disposicions consegüents, i amb una història plena de conquestes que ha aconseguit guanyar-se l’admiració i el respecte tant dels pares i les mares com dels col·lectius compromesos en l’atenció educativa i social dels infants. El model d’escola infantil, àmpliament considerat i reconegut, ofereix un programa educatiu basat en els principis normatius establerts, i vol donar una resposta de qualitat a les necessitats dels infants i també a un bon nombre de les del col·lectiu de pares i mares. Les escoles infantils, en sentit estricte, són serveis costosos, ja que requereixen materials i personal per atendre un nombre reduït d’infants amb garanties de qualitat. Les escoles infantils, malgrat tots els esforços que s’hi han esmerçat, són insuficients. El creixement de recursos no ha pogut digerir, de cap manera, la demanda real de places existent. Les escoles infantils, malgrat la qualitat que caracteritza la majoria, no poden donar una resposta adequada a tota la varietat de necessitats socials existents. Les escoles infantils no són uniformes. Tenen diverses particularitats que de vegades comporten diferents formes d’entendre l’educació dels infants petits. No solament, en general, no són uniformes en l’aspecte pedagògic, sinó tampoc en l’econòmic, en els equipaments, en el personal educador, etc. (públic/privat, subvencionats/no subvencionats, amb l’etapa infantil completa/sense...).

7.1. Modalitat educativa formal per a infants petits S’entenen com a modalitat educativa formal: • les escoles bressol o llars d’infants; • els centres d’educació infantil en poblacions d’especials característiques sociodemogràfiques o escolars; • les guarderies infantils laborals; • els centres d’educació infantil de primer cicle de titularitat privada sense finalitat de lucre; • altres alternatives escolars com les aules de 2 anys ubicades en centres d’educació infantil de segon cicle i centres d’educació primària. L’escola bressol és el model més estès en tot el territori català, i correspon als ajuntaments el mèrit de la seva consolidació. Han estat les administracions locals les pioneres en l’assumpció de responsabilitats pel que fa a la prestació d’un servei de caràcter social i educatiu, que dóna resposta a les necessitats d’infants i grans. Els ajuntaments han fet esforços molt importants quant a la conciliació entre les responsabilitats en el treball i en la família, creant moltes places d’escola bressol en molts pobles i ciutats, fent de motor per 37

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 38

aconseguir una educació de qualitat, flexible, adaptada i diversa, alhora que han reduït el conflicte que per a moltes famílies suposa compaginar les obligacions laborals amb la criança i l’atenció dels més petits. Les escoles bressol es caracteritzen per ser equipaments funcionals, pensats per atendre les necessitats de relació, moviment, coneixement i hàbits bàsics dels infants (higiene, alimentació, son...). Normalment es tracta d’espais acollidors, assolellats, amb un nombre d’aules reduït, a l’abast dels infants i les famílies, on el mobiliari, el material i les diverses dependències han estan concebuts pensant en l’activitat pròpia de l’infant. Les principals virtuts d’aquest tipus de servei són: • la tasca social i educadora; • l’adquisició dels primers aprenentatges i nocions; • la funció socialitzadora; • el treball d’hàbits; • l’adquisició d’autonomia per part dels nens i nenes. En l’estudi de la Diputació de Barcelona L’educació dels més petits (1999), en diversos apartats, trobareu una àmplia referència al nombre d’infants atesos, al nombre d’escoles bressol i llars d’infants existents i la seva ubicació territorial; als professionals al càrrec dels serveis, a les ratios personal educador-infants, i al finançament, consultant les pàgines de la 41 a la 45 i de la 51 a la 57, els annexos i el resum de la presentació. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya és titular de les anomenades llars d’infants. Es tracta d’un servei d’idèntiques característiques que les citades per a les escoles bressol, però que són sostingudes econòmicament i funcionalment pel mateix Departament d’Ensenyament. La xarxa pública de llars d’infants és molt inferior a la xarxa pública municipal d’escoles bressol, i ha mantingut el seu nombre d’equipaments i d’ubicació territorial des dels primers traspassos en matèria educativa del Govern central cap al Govern Autonòmic de Catalunya. Dins d’aquestes categories ens trobem amb les escoles bressol anomenades laborals (guarderies infantils laborals), perquè han mantingut la seva dependència històrica del Departament de Treball d’on reben aportació econòmica per aquest concepte. Aquesta duplicitat de noms i dependències es basa, sobretot, en el tipus de concert econòmic que perceben: les escoles bressol municipals es van registrar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat a principis dels anys noranta a través d’un acord marc que en regulava l’existència i donava autorització expressa i oficial per a l’activitat que desenvolupaven. La creació, però, d’aquestes escoles, és òbviament anterior, moltes prestaven serveis des de feia molts anys. Recordem que ja als anys seixanta apareixen els moviments de renovació pedagògica, que motiven i organitzen les primeres escoles bressol amb la creació de cooperatives. La seva creació i posada en marxa, com ja s’ha comentat anteriorment, és responsabilitat dels ajuntaments. En el moment de regular la seva adscripció i després de llargs anys de reivindicació com a etapa educativa, i un cop recollit en la LOGSE, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat dóna la possibilitat als municipis d’enregistrar les seves escoles, autoritzar l’activitat educativa i homologarles, elaborant l’acord marc i annexant-hi un concert econòmic que varia cada any i que és recollit en el DOGC, tant per a la sol·licitud com per a la concessió. Alguns ajuntaments van decidir continuar amb la dependència de la Conselleria de Treball, per motius d’oportunitat econòmica, mantenint la denominació de guarderies infantils laborals. Podem afirmar, doncs, que el tipus de servei que es presta als infants i les seves famílies és pràcticament el mateix, així com el funcionament quotidià dels centres i la seva filosofia. La formulació d’aquests centres ha estat molt diversa. Si bé és cert que tenen característiques comunes (com no podria ser d’altra manera), també ho és que el seu dibuix s’ha concretat, en cada cas, de forma diferent. La necessitat de fer sostenibles aquests serveis sense perdre qualitat ens obliga, segurament, a reformular-los en determinats casos. Així, cal pensar que no sempre els serveis més costosos aporten uns graus de satisfacció i de qualitat més elevats, i tampoc un elevat nombre de personal en un mateix centre o servei. La professionalitat del personal adquireix sentit i es demostra si hi ha una veritable i continuada prestació del servei. 38

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 39

De vegades voler emular o emmirallar-se en altres espais educatius (com poden ser les escoles d’educació primària) l’únic que fa és encotillar el servei, fer-lo menys dinàmic i flexible, constrenyent-lo a un calendari massa rígid, la qual cosa resulta negativa per a la primera infància i les seves famílies. No hem d’oblidar els trets fonamentals i característics dels serveis per a la primera infància: flexibilitat, multifuncionalitat, integració i qualitat. Álvaro Marchesi21 diu que el futur desitjable hauria de ser que l’educació infantil condicionés la resta de nivells i programes educatius per la seva concepció de l’educació, pel valor atorgat a la participació, per la seva sensibilitat davant la diversitat, per la seva capacitat de comprensió i per la il·lusió dels seus equips docents, i no pas el procés invers de pèrdua d’autonomia i d’eina que prioritàriament es dedica a preparar per a l’escolarització posterior. És bo recordar que la multifuncionalitat vol dir que els serveis han d’acomplir diverses funcions, bàsicament: educativa, social i sanitària. Però no tan sols i exclusivament per als infants, sinó també per a les famílies i, fins i tot, per a la comunitat. La diversitat significa que el servei o, millor, el conjunt de serveis d’un poble, zona o barri ha de donar opcions diverses tant per la flexibilitat dels horaris que ofereix, com per les edats que atén i les activitats que s’hi desenvolupen; en uns casos en forma d’atenció individualitzada, en d’altres, d’atenció col·lectiva. De tal manera que alguns serveis tenen com a objectiu preferent l’atenció directa dels infants, d’altres es poden ocupar fonamentalment dels pares i mares o de les famílies, pares, mares i fills i filles alhora.

7.2. Marc normatiu sobre modalitats escolars ESCOLES BRESSOL Títol II del Reial Decret de 14 de juny de 1991 Núm. 1004/1991. Ministeri d’Educació i Ciència. BOE de 26 de juny de 1991 Els requisits per als centres d’educació infantil de 0 a 3 anys: Mínim tres unitats: per poder impartir el primer cicle d’educació infantil, 0-3 anys (en un format d’agrupació en horitzontal: 0-1, 1-2, 2-3 anys). Local d’ús exclusiu i amb accés independent des de l’exterior. Una sala per unitat amb 2 m≈ per cada lloc escolar i un mínim de 30 m≈. Els espais per als menors de 2 anys tindran àrees diferenciades per al descans i els canvis. Sala de biberons i canvi de bolquers. Sala d’usos múltiples de 30 m≈, que alhora pot ser menjador. Pati de joc no inferior a 75 m≈ i d’ús exclusiu, per cada nou unitats o fracció. Un lavabo per sala destinat als infants de 2 a 3 anys, visible i accessible des de la mateixa sala, amb dos lavabos i dos inodors. Un lavabo per al personal, separat de les sales dels infants i dels seus serveis, amb inodor, lavabo i dutxa. Personal qualificat, un per cada unitat, més un tècnic especialista en jardí d’infància o tècnic superior en educació infantil. Per cada sis unitats o fracció almenys un mestre especialista en educació infantil. Alumnes per unitat: menors d’1 any, 1 educador o educadora per a 8 infants 1 a 2 anys, 1 educador o educadora per a 13 infants 2 a 3 anys, 1 educador o educadora per a 20 infants ESCOLES BRESSOL EN POBLACIONS D’ESPECIALS CARACTERÍSTIQUES SOCIODEMOGRÀFIQUES O ESCOLARS Decret 353/2000, de 7 de novembre. Generalitat de Catalunya, DOGC 3263 de 10 de novembre de 2000 Per a les zones urbanes consolidades on sigui reconeguda l’especial dificultat per ampliar o remodelar les instal·lacions escolars i per als nuclis aïllats la població dels quals no superi els 2.500 habitants. Zones urbanes consolidades: És possible la creació de centres infantils incomplets.

21. MARCHESI, A. «Educació sí, però infantil». A: Guix Infantil, 1, 2001, pàg. 47-49.

39

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 40

És possible agrupar infants en unitats que acullin totes les edats (en un format d’agrupació en vertical 0-3 anys que, a poc a poc, es va estenent a diferents països). En ambdós casos el centre ha de tenir dues unitats per cicle com a mínim i atendrà infants de totes les edats. Si el cicle és incomplet, no es pot duplicar cap unitat amb infants de la mateixa edat exclusivament. Es poden acollir a aquest article els centres educatius que atenen infants menors de 6 anys i que gaudeixen d’autorització per al seu funcionament d’acord amb la legislació anterior a la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu. Municipis o nuclis aïllats la població dels quals no superi els 2.500 habitants: És possible la creació de centres d’educació infantil amb unitats que agrupin els infants d’un mateix cicle o dels dos cicles. El centre ha d’atendre els infants de totes les edats corresponents a cadascun dels cursos dels cicles que imparteixi. El nombre d’unitats s’ha de correspondre amb les necessitats de la població escolar. En tots dos supòsits: Ratios: 1 educador o educadora per a 15 infants (si el centre imparteix el primer cicle). 1 educador o educadora per a 20 infants (si el centre imparteix el primer i el segon cicles). 1 educador o educadora per a 25 infants (si el centre imparteix el segon cicle). Quan no s’agrupin infants de cursos o cicles diferents, la relació màxima per unitat serà en tots els casos la que preveu l’article 13 del Reial Decret 1004/1991, de 14 de juny. Local d’ús exclusiu amb accés independent des d’un espai públic o comunitari. Aula no inferior a 20 m≈ per unitat, amb una superfície mínima d’1,5 m≈ per infant. Espai per a usos diversos de 30 m≈ a partir de tres unitats. Sala per a usos d’administració i de coordinació docent. Espai per a biberons i canvi de bolquers. Si escau, un espai independent dedicat al descans dels nadons. Espai a l’aire lliure. No cal que sigui en el mateix indret, però que garanteixi la seguretat dels infants en els desplaçaments i no sigui necessària la utilització del transport per accedir-hi des del centre. Lavabos adients diferenciats per a infants i personal. Personal qualificat: un per unitat, més un tècnic especialista en jardí d’infància o tècnic superior en educació infantil. Per cada sis unitats o fracció hi ha d’haver almenys un mestre especialista en educació infantil. No obstant això, per als municipis o nuclis aïllats menors de 2.500 habitants, el nombre d’educadors o educadores i de mestres solament s’haurà d’igualar al d’unitats en funcionament. GUARDERIES INFANTILS LABORALS Ordre del Ministeri de Treball i Seguretat Social de 12 de febrer de 1974. La Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya té traspassos en aquesta matèria des del 1982. Decret Generalitat de Catalunya 390/1983 de 15 de setembre. Ordre del Departament de Treball de 5 de maig de 1989. DOGC 2856, de 12 d'abril de 1999. Ordre 23 de març 1999. Subvencions destinades al sosteniment de guarderies infantils laborals. L’adaptació d’aquests centres infantils a la Llei orgànica 1/1990 de 3 d’octubre, la LOGSE, segons la disposició primera modificada per la disposició addicional 27 de la llei 66/1997, de 30 de desembre, acaba des de l’entrada en vigor de la LOGSE, i amb dotze anys de termini, l’octubre de 2002. Dins d’aquest bloc de serveis cal parlar també d’una nova tipologia: les escoles bressol o guarderies infantils laborals creades als polígons industrials. De fet, malgrat que la seva posada en marxa és ben recent en el nostre panorama social, aquesta és una modalitat de servei ben estesa i assajada al nostre país en èpoques anteriors. Recordem, a tall d’exemple, la quantitat de poblacions amb indústria tèxtil on la incorporació de les dones a les colònies va ser tan generalitzada que les casas cuna (espais per a nadons i infants ubicats a les mateixes fàbriques) complien la doble tasca d’atendre els infants mentre la mare complia el seu torn laboral i tenir cura de la seva educació. Actualment la proposta arrenca del col·lectiu sindicalista i ja s’han efectuat algunes actuacions pilot. Pel que fa a la tipologia i l’adequació legislativa, no dista de la proposada per a la resta dels serveis ja citats. Per a la seva creació cal tenir en compte un seguit de reflexions: 1. Els motius que sustenten la creació (demanda laboral, decisió empresarial...).

40

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 41

2. El lloc més idoni per a la seva ubicació (el mateix espai empresarial, a la ciutat o poble on està instal·lada l’empresa...). 3. El tipus de gestió, que pot ser directa o indirecta (concessió a una entitat, pacte amb una escola bressol ja existent...). 4. El nombre de possibles usuaris (important per preveure altres tipus d’acord, per exemple amb empreses veïnes). Anualment, el Departament de Treball publica convocatòria d’ajuts econòmics per a l’etapa de 0 a 3 anys. Es tracta de subvencionar les empreses ubicades a Catalunya i que disposen d’espais educatius per a infants de 0 a 3 anys, com ja dèiem abans. Alguns municipis reben ajuts d’aquesta tipologia per a les seves escoles bressol. Algunes empreses públiques també tenen aquests tipus de serveis per als fills i filles del seu personal, per exemple, la Residència de la Vall d’Hebron, a Barcelona, o la Universitat Autònoma de Barcelona. No obstant això, recentment, alguns ajuntaments gestionen amb el Ministeri de Treball i Afers Socials la creació de noves guarderies laborals i altres projectes que millorin els serveis per a infants de 0 a 3 anys. CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL DE PRIMER CICLE DE TITULARITAT PRIVADA SENSE FINALITAT DE LUCRE Aquesta tipologia de centres poden sol·licitar anualment ajuts econòmics a la Generalitat de Catalunya per minorar les quotes que els usuaris abonen pel servei. Les condicions per rebre aquests ajuts són: el centre ha d’estar autoritzat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya com a llar d’infants o com a centre d’educació infantil de primer cicle; ha de complir els requisits indicats en el Reial Decret 1004/1991, de 14 de juny, que, entre d’altres, regula les condicions que han de tenir els centres d’educació infantil (titulació del personal, espais, ratios); aquests ajuts, que són de caràcter personal, i s’han de fer públics, s’han de repercutir íntegrament als pares i mares dels alumnes beneficiats per al pagament de les quotes que els corresponen (els imports, diferenciats segons l’edat dels infants, oscil·len entre les 60.000 i 110.000 pessetes anuals).

7.3. Altres alternatives escolars AULES DE 2 ANYS A CEIP O A ESCOLES AMB SEGON NIVELL D'EDUCACIÓ INFANTIL No existeix cap normativa especifica sobre això i, per tant, s’entén, segons la legislació precedent, que no és possible una única aula amb infants de 2 anys en un centre d’educació infantil i primària (segons Reial Decret 1004/1991). Podríem considerar d’aplicació el posterior Decret 353/2000, ja que si hi ha com a mínim una aula de 3 a 6 anys, en pot existir una de 0 a 3 anys sempre que es consideri que es tracta de poblacions d’especials característiques escolars o sociodemogràfiques. Les aules que actualment funcionen ho fan per autorització administrativa de la Generalitat de Catalunya prèvia justificació de: a) demanda, b) espais disponibles, c) manca de places a la zona. L’obertura d’aquest tipus d’aules ha estat una pràctica habitual dels centres privats (concertats o no). D’aquesta manera, aquests centres donen resposta a la demanda familiar d’escolaritzar els infants en edats primerenques i el centre obté la fidelitat dels usuaris prolongant-ne i assegurant-ne l’escolarització. Alguns ajuntaments s’estan plantejant aquesta possibilitat amb les adequacions infraestructurals, de mobiliari i de personal, necessàries. El motiu el trobem, d’una banda, en la davallada de la natalitat i, de l’altra, en el desplaçament de l’últim cicle d’educació primària als centres de secundària, la qual cosa ha fet possible disposar d’aules als CEIP (centres d’educació infantil i primària). ALTRES EXPERIÈNCIES En la cerca d’experiències hem trobat unes altres modalitats suggeridores i que poden ser considerades com a escolars. Ens referim a propostes pilot, de caràcter renovador i experimental, que basant-se en la trobada conjunta d’adults (pares, mares i personal educador) i d’infants donen opcions d’atenció educativa escolar diferents a les establertes. Són innovacions que compten amb un espai pensat per als petits, amb mobiliari i propostes educatives atractives, amb un ritme d’assistència sistemàtic i amb un grup d’infants estable. El cas de La Casita, al barri barcelonès de Gràcia (vegeu l’annex III), amb quatre anys d’existència, pot ser considerat com un projecte alternatiu per a la primera infància de caràcter escolar, en una línia molt similar a centres infantils molt estesos a França. El grup d’infants és estable però d’interedats, en un model de tipus vertical, des

41

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 42

que els infants caminen fins als sis anys; és autogestionat en matèria econòmica a través d’una associació sense afany de lucre, no rep ajut institucional o privat; l’horari és intensiu als matins i les famílies poden optar entre tres modalitats d’assistència: dos dies, tres dies o cinc dies la setmana. Les places es limiten a un grup de 18 infants.

7.4. Dades sobre escolarització, infants de 0 a 3 anys (curs 2000-2001) Província de Barcelona Nombre d’escoles bressol municipals Nombre de llars de la Generalitat Nombre d’escoles privades, sense afany de lucre, amb places subvencionades per la Generalitat Nombre d’infants escolaritzats en centres exclusius d’educació infantil de la xarxa pública: Escoles municipals Escoles de la Generalitat

Nombre d’infants escolaritzats, amb subvenció de la Generalitat, en centres privats Nombre d’infants escolaritzats en centres privats (dades del Departament, curs 1999-2000) Total estimat d’infants de 0 a 3 anys

179 31 97

8.828 2.831 total: 11.659 4.391 total: 22.783 124.500

Font: Elaboració pròpia.

A l’annex I es pot consultar una anàlisi de necessitats sobre places escolars per comarques i municipis de Barcelona, elaborada per l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, entre març i abril de l’any 2000, i en la qual s’estimen els dèficits més importants de la província de Barcelona en l’oferta de places escolars públiques per a infants de 0 a 3 anys. Es recull, municipi per municipi, el nombre de places tant públiques com privades, i es fan notar els municipis que, per les seves característiques, necessiten una actuació urgent. L’annex II recull dades recents sobre l’escolarització a la província de Barcelona.

42

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 43

8. Models de serveis per a la infància

En l’estudi anterior, L’educació dels més petits (1999), dedicàvem la segona part del llibre a allò que vam anomenar altres serveis per als més petits (pàg. 85 a 91). Iniciàvem una primera, però àmplia, reflexió al voltant de la demanda creixent de formular noves propostes per atendre les necessitats emergents sobre la primera infància, alhora que proposàvem criteris per atendre-la i fèiem una aproximació a nous models de serveis. Es tractava de quatre marcs de referència per a l’orientació d’accions i de polítiques municipals. El primer, dedicat a propostes per a uns serveis bàsics i suficients d’atenció als infants; el segon, enfocat a l’establiment de programes d’atenció a la infància; el tercer, orientat vers la millora en les actuacions adreçades a la petita infància per part dels col·lectius socials; i, finalment, una sèrie de criteris on fonamentar la reivindicació de serveis per a nens i nenes de 0 a 3 anys. Entrarem ara a aprofundir aquests aspectes. Un altre model d’atenció educativa per a la infància són els serveis i programes adreçats a infants i famílies. Entesos com a serveis que no entren en competència amb el model escolar i que s’ocupen també de col·laborar amb les famílies en la tasca educativa dels infants, aprofitant l’esperit innovador i progressista que emana de la LOGSE, i amb el vessant educatiu que ha de caracteritzar totes les intervencions socials, com en aquest cas, amb infants i famílies fora del marc estricte de l’escola.22 Sense confondre aquest model de serveis per a la infància amb serveis promoguts sota principis estrictament comercials. En tot cas es tracta d’un àmbit de serveis a la infància pendent de regularització. Alguns municipis ja disposen d’una oferta més diversificada i flexible de serveis educatius no escolars que permet atendre un nombre més elevat d’infants, famílies i necessitats. Algunes d’aquestes iniciatives i serveis es troben en una clara línia de consolidació. Els serveis per a la infància tracten de trobar respostes a les necessitats dels infants petits i també a les derivades de la preocupació familiar per reflexionar sobre continguts relacionats amb l’educació dels fills; amb espais adequats per a l’intercanvi, el debat i el diàleg entre adults sobre temes educatius. Es tracta de serveis i programes amb una finalitat educativa planificada per als més petits, on es compta amb la participació (la coparticipació) i la col·laboració de les famílies, i que s’impliquen —com a servei, o com a sistema de serveis— en les condicions i les necessitats del context social més pròxim, per exemple, el poble, el barri, el districte... En definitiva, fem referència a projectes que versen sobre la sensibilitat i el respecte dels ritmes maduratius dels infants, del desenvolupament de les seves capacitats, de l’adquisició d’hàbits i d’actituds de respecte envers ells, els altres i l’entorn. Com es pot veure, des d’aquest punt de vista res del que es planteja és diferent del que pot proposar qualsevol altre tipus de centre escolar. Aquests tipus de projectes pretenen, també, introduir canvis socials en l’àmbit de la comunitat que incideixin positivament en el conjunt dels membres que la formen.

22. ÀNGEL, C. «Tipologia de serveis». A: Congrés d’Infància, vol. II. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995, pàg. 17-27.

43

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 44

Els serveis per a la infància adopten formes molts diverses, però en tots hi ha concepcions similars. Pretenen promoure una acció educativa directa adreçada als infants i a les seves famílies. Es proposen augmentar el reconeixement social de les persones —especialment, les dones— que tenen fills i filles petits i, a la vegada, promoure una major autoconfiança en les seves capacitats. Cal dotar la societat de serveis educatius en el sentit més ampli del terme, on els pares i mares i els fills i filles vegin créixer les seves capacitats personals. Molts pares i mares novells busquen (i encara més si se’ls ofereix l’oportunitat) espais per compartir emocions i dubtes amb altres pares i mares que, com ells, senten la responsabilitat de l’educació dels fills i filles, i d’aquesta manera modular i avançar en el seu rol de mare i de pare. Aquests espais de trobada, fins fa poc eren espais bàsicament familiars i d’amistats, es recreen a partir de les mateixes escoles infantils on porten els fills i filles, o a partir d’altres recursos institucionals de qualitat, com poden ser els serveis i els programes per a la infància, dedicats a potenciar els intercanvis entre pares i mares i entre nens i nenes. Espais destinats a facilitar el joc, l’activitat i el diàleg, són llocs que brinden l’ocasió, als pares i mares, d’escoltar els infants, de saber el que saben i el que volen saber, els interessos que tenen... En aquells municipis on hi ha oferta de serveis d’atenció educativa a la infància i a les famílies —a banda dels serveis sanitaris, socials i escolars—, i a diferència d’altres municipis on no n’hi ha, no tan sols s’ha generat una important i creixent resposta, sinó que a poc a poc s’han anat considerant com un dret de la població. Per exemple, escoles de pares i mares, grups de pares i mares novells, grups d’orientació maternoinfantil, espais de joc infantils, atenció temporal a les criatures, activitats a les biblioteques... Cal, també, que els municipis disposin per als infants del nombre adequat de serveis de naturalesa complementària a l’escolar, és a dir, de serveis de lleure i de joc. De la mateixa manera que cal elaborar un pla de millora de la rendibilitat dels recursos existents a cada municipi o demarcació (equipaments, serveis...) directament i indirectament relacionats amb l’atenció educativa de la petita infància. En definitiva, però, l’objectiu final no és tant disposar d’una política municipal o territorial de serveis, com d’una política sobre la infància, és a dir, un alt grau de conscienciació pública i política sobre les necessitats dels infants, els pares i mares i les famílies.23 La naturalesa dels problemes que poden aparèixer, a l’hora de voler organitzar un pla integral d’infància en un municipi, pot ser: la descoordinació entre la multiplicitat d’actors que hi poden intervenir; la visió fragmentada d’un projecte o pla d’infància local; un catàleg deficitari d’accions; una disponibilitat insuficient per a ajuts socials; les indolències administratives i burocràtiques; la precipitació, la falta de reflexió, i el fet de no animar a la participació ciutadana en el plantejament i l’execució del projecte. També hi ha altres problemes menys tangibles que poden dificultar la posada en marxa d’un pla d’infància local, per exemple, la diversitat de llenguatges existents, la manca de voluntat política, la falta de cultura de consens, de cooperació, el conflicte de competències, la manca de capacitat, la mala gestió, l’exclusió d’entitats o col·lectius... Construir una política integrada d’infància no és, certament, fàcil i, tanmateix, constitueix un objectiu irrenunciable.24 Tampoc cal descuidar el fet de fomentar els àmbits d’innovació i d’investigació sobre els serveis per a la infància. Són una exigència per al desenvolupament de les polítiques d’infància. D’entre les moltes experiències innovadores conegudes, destacarem, com un exemple, un programa intergeneracional, a França (Val-de-Marne, París), on infants entre 18 mesos i 3 anys comparteixen espais i activitats amb gent gran acollida en una residència. La major part de serveis per a la infància tenen cabuda en zones del territori escassament dotades, sigui de l’entorn urbà o rural; i també són un marc idoni per a la cooperació entre administracions, així com per a la cooperació ciutadana. Sovint no es tracta de construir més escoles infantils, sinó d’adaptar adequadament els espais disponibles, o, com acaba d’indicar la Unió Europea, de posar a l’abast dels treballadors i treballadores serveis d’atenció educativa per als seus fills i filles. En aquest sentit podem revisar el procés que s’ha seguit en altres llocs, per exemple, a Emilia Romagna (Itàlia), per veure l’evolució que han tingut les diverses modalitats de serveis adreçats a la infància:

23. Red de Atención a la Infancia. Objetivos de calidad en los servicios infantiles, Comissió Europea, 1996, pàg. 8. 24. ORSOLA, P. «Una gran política per als més petits». A: Congrés d’Infància, vol. II. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995, pàg. 97-110.

44

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 45

1. Una primera etapa l’acostuma a ocupar la creació i el desenvolupament de serveis de tipus escolar, és a dir, parvularis i llars d’infants. Això provoca un enorme esforç per part dels ens públics responsables, ja que els costos d’aquest servei educatiu, molt especialment en el primer nivell (0-3 anys), són força elevats, i exigeixen un considerable esforç econòmic de les administracions i de les famílies. I també comporta, aquesta primer etapa, una important activitat normativa i reguladora dels serveis per mitjà de disposicions i ordres oficials sobre les condicions i els criteris que han de regir l’educació dels infants petits. La creació d’escoles bressol, en aquesta primera etapa, s’entén com l’única i la millor resposta a les necessitats de la població. 2. Una segona etapa, per a la qual no cal que s’hagi finalitzat o acomplert totalment l’etapa anterior, sinó que en molts casos és paral·lela, consisteix en la concreció de nous serveis, sobretot més flexibles i, també, més ajustats a les necessitats familiars. Es tracta de serveis de caràcter educatiu o socioeducatiu, en què tenen cabuda els infants i els pares i mares, i que consisteixen en un tipus de suport o d’acció educativa diferent, i complementària, a l’acció educativa escolar que es desenvolupa a les escoles infantils. I, això, sense pèrdua de qualitat o de rigor. Es tracta de serveis imaginatius en forma de llocs de joc, grups d’infants, ludoteques, espais familiars, etc., on prevalen els objectius destinats a ajudar el creixement i el desenvolupament personal i social dels infants, i també a atendre i donar suport als pares i mares en la seva tasca educadora. Treballar amb les famílies no és un fi en si mateix, sinó un mitjà a través del qual s’actua sobre l’educació dels fills i filles. En referim, doncs, a serveis flexibles —en edats, horaris, activitats...— que estan a cura de personal adequat. Cal entendre que el model escolar, l’escola bressol, és un bon model d’atenció educativa a la infància, però que respon també a un model social determinat que, avui, a poc a poc ha canviat i presenta una enorme complexitat, i és per això que apareixen alternatives més adaptades o adaptables a l’actual articulació social, en concret als pares i mares que treballen a temps parcial, a la diversitat horària dels adults —que exigeix més flexibilitat dels horaris i dels temps d’obertura dels serveis—, a la variabilitat en els períodes de vacances, etc. Sense que aquests nous serveis hagin de substituir les escoles bressol, que tenen tot el seu sentit per a nombrosos grups de pares i mares. També hi ha la possibilitat de reconvertir els centres educatius, els centres escolars, en instruments actius al servei de la comunitat, dotats de recursos i de personal que possibilitin l’oferta de serveis complementaris, en forma de centres integrats, d’acord amb els horaris laborals de la ciutadania, d’acord amb les característiques i les edats dels infants, d’acord amb el conjunt d’oferta existent, en qualsevol període de l’any, i que donin satisfacció a les demandes socials.25 En definitiva, aquesta segona etapa es caracteritza per la creació de nous serveis, més flexibles i adequats a les necessitats diverses i canviants dels ciutadans. 3. La tercera etapa d’aquest procés de desenvolupament d’actuacions i serveis per a la primera infància, i que igual que abans pot coexistir amb alguna de les etapes precedents, consisteix a passar d’una política de serveis a una política d’infància, en forma de plans locals d’infància o plans municipals d’infància. És a dir, el nucli de l’actuació pública i social ja no se centra únicament en la creació i el manteniment de serveis escolars o de serveis per a la infància, sinó en el marc d’una ciutadania responsable i solidària amb la infància. Els infants ja compten per a tots, no solament per als pares i mares i familiars, ni solament per als responsables socials i polítics, sinó que també compten per a tota la ciutadania. És, en definitiva, el pas de veure la infància com un objecte a veure-la com un subjecte social, amb uns drets que cal respectar i defensar i amb un dret a la participació. L’infant és persona i per això ha de ser respectat i escoltat.26 És la manera d’evitar que la cultura d’infància quedi parcel·lada en els mateixos serveis, fragmentada entre diverses institucions i sectors, i passi a ser comunitària, interdisciplinària, democràtica, pública...

25. En el nostre cas, a Catalunya, una opció de millora dels serveis d’atenció educativa a la infància, a banda de l’augment de places i centres d’educació infantil, i la creació i extensió de serveis i programes socioeducatius, consisteix en el desenvolupament d’experiències de flexibilització a les actuals escoles bressol, revisant paràmetres com ara: el menjador, l’horari —matí/tarda—, el calendari —períodes de vacances, les activitats integrades de pares i fills—, activitats en grups interedats... En definitiva, centres de «format flexible» o «centres integrats», adaptats i adaptables a les diferents necessitats d’infants i pares, i amb programes diversos i ajustats al territori i la població. 26. MOSS, P.; PHILLIPS, A. «Ser infant a Europa, avui». Temes d’Infància, 15. Barcelona, 1990.

45

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 46

Tots els serveis i els programes municipals, per tant, pretenen donar resposta a un seguit de necessitats, cada vegada més manifestes, que tenen les persones amb responsabilitats familiars, per tal que disposin dels recursos i de la protecció necessaris, perquè puguin dur a terme, en les millors condicions possibles, les tasques que es deriven de la seva responsabilitat. La realitat territorial i demogràfica de Catalunya obliga l’impuls de serveis per a la infància en diversos formats per donar resposta adequada i de qualitat a les diferents demandes socials existents. En uns casos serà adient el format escola bressol (independent o integrada en un CEIP), en d’altres, serà més adequat el format espai familiar, en alguna de les diferents tipologies possibles, en d’altres serà molt millor un sistema de serveis on es combinen serveis i programes de manera coordinada (sota el patró d’un projecte pedagògic local) en una localitat, o en alguns districtes o, fins i tot, en una agrupació de municipis. Molts països industrialitzats han assumit que els infants que encara no tenen edat per a l’escolarització obligatòria es beneficiïn de l’assistència a centres educatius com una oportunitat de relacionar-se amb altres infants i adults fora de l’àmbit familiar, o bé per permetre als pares de continuar treballant,27 en uns contextos meticulosament pensats en forma de centres infantils i de centres d’atenció familiar. Això no priva que els serveis hagin de ser imaginatius i variats. Variats, per les edats que acullen, perquè estan pensats per a tots els infants —sense cap mena de distinció—, per la presència i participació periòdica dels pares i mares, per les activitats cooperatives amb altres serveis... I imaginatius, per exemple, quant a la localització (de vegades cal dissenyar serveis itinerants per a determinats grups de població o zones del territori); imaginatius en les formes de comunicació família-servei; imaginatius per incorporar-hi serveis addicionals, com serveis de formació d’adults en zones rurals o suburbanes. La provisió d’aquests tipus de serveis, a la vegada, estimula la demanda, ja que les famílies tenen un coneixement més ampli de les possibilitats de què disposen. Diversos estudis han tractat d’analitzar la tipologia més idònia per atendre les necessitats educatives dels infants petits. El resultat més remarcable és que no hi ha una única tipologia. Els serveis per a la infància comprenen tots els serveis dedicats a la cura i a l’educació dels infants que encara no arriben a l’edat d’escolarització obligatòria, que varia en els diferents països de la Unió Europea. I, així, hi poden haver diversos models que donin resposta a les diferents necessitats, de la mateixa manera que hi poden haver diferents necessitats satisfetes per un mateix model. Un exemple del que indiquem el trobem en el recent estudi presentat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (maig de 2001), en el marc de l’elaboració del Projecte educatiu,28 on, a banda de valorar la taxa d’escolarització d’infants de 0 a 3 anys (el 42 % davant del 26 % de mitjana catalana) i algunes de les característiques de la població, s’apunta que l’educació no es limita únicament a l’escola i que l’aprenentatge es veu cada vegada més influenciat per la pluralitat d’impactes formatius al marge de les vies tradicionals, la qual cosa obre vies per a la creació de serveis per a la infància alternatius i complementaris. Tots els serveis que ens plantegem des de la iniciativa pública són i han de ser educatius. Queden al marge els estrictament recreatius/comercials, sobre els quals, des de la iniciativa pública, cal arbitrar les corresponents mesures i normes de seguretat i higiene, i evidentment ens queda clar que no solament són educatius els serveis escolars. L’educació infantil no és solament una tasca de les escoles, sinó també una tasca social que s’ha d’ocupar de proporcionar a tots els infants igualtat d’oportunitats des dels primers anys de vida, en un marc de qualitat, seguretat, benestar i comoditat. De tal manera que hem de convenir que la dimensió educativa —aquest conjunt d’accions i d’activitats adreçades a afavorir el desenvolupament i l’aprenentatge dels infants— la trobem a la família, a l’escola, en els altres serveis i, també, a la ciutat, al barri, al carrer, etc. Els estudis que s’han fet amb famílies que han participat en serveis i programes per a la infància conclouen que augmenten els sentiments de satisfacció dels pares i mares i la implicació dels homes i dones, millora la percepció d’estar rebent ajut social en la tasca de ser pares, modifica pautes de conducta concretes, i millora la percepció que d’ells mateixos tenen com a pares i mares. Des de fa anys a Catalunya, igual que en altres comunitats autònomes, les administracions, tant

27. Red de Atención a la Infancia. Objetivos de calidad en los servicios infantiles, Comissió Europea, 1996, pàg. 15. 28. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Projecte educatiu de Sant Cugat. (2001).

46

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 47

l’autonòmica com la local, envien informació escrita a mares i pares que acaben de tenir una criatura oferint consells diversos. S’ha demostrat que l’eficàcia d’aquesta mena d’actuacions és baixa. Per això molts professionals han proposat als ajuntaments altres tipus de programes per a la infància en què la presència de la família i l’infant garanteixen un treball molt més ric i més aprofundit. L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB), ja va engegar projectes en aquest sentit l’any 1986, Ja tenim un fill, i l’any 1990, La casa dels colors, (vegeu l’annex III) emfasitzant la importància de diversificar l’atenció educativa de la primera infància. És per això que algunes administracions —com la Comunitat Autònoma d’Andalusia amb el programa Nacer a la Vida— han iniciat programes per utilitzar els coneixements que es tenen des de la psicologia evolutiva i de l’educació i des d’àmbits propers a la família per tal de promoure la competència educativa de les famílies i generar canvis de comportament en les pautes educatives independentment de les seves creences i idees sobre l’atenció i el desenvolupament dels nens i nenes. Alguns d’aquests programes s’ocupen de proporcionar revistes monogràfiques o publicacions sobre temes concrets, que es donen personalment als pares quan assisteixen als centres d’atenció primària en les visites prepart i postpart; posteriorment, s’organitzen trobades de grups de famílies amb infants petits per tractar d’aprofundir en els temes que els interessen. El marc local, municipal, acostuma a ser el marc ideal per a qualsevol anàlisi de necessitats, encara que es compti amb suport o assessorament extern. Per fer una planificació o una anàlisi de serveis per a la infància, caldria: conèixer les necessitats de la població (actuals i futures) i els recursos existents (quantitat i qualitat), i proposar l’optimització dels recursos existents (coordinació, millores, finançament) i els tipus de recursos que manquen. Per exemple, determinades zones del territori tenen unes característiques de disseminació de la població que poden dificultar la decisió sobre on ubicar un determinat tipus de servei per a la petita infància. En aquests casos, ja sigui en l’àmbit municipal o d’una mancomunitat de municipis o bé en el del Consell Comarcal, es poden arbitrar serveis de caràcter itinerant, amb periodicitats concretes, capaços de donar serveis a infants o grups de famílies. De la mateixa manera, serveis com els d’orientació educativa familiar, que tenen un gran valor formatiu pel que fa a les pràctiques educatives familiars, i que sovint es concreten en sessions de xerrades, tertúlies o seminaris entre personal expert (si és possible del mateix territori) i pares i mares; en alguns casos, val més plantejar-los com a serveis d’abast comarcal, de tal manera que siguin impulsats des d’un consell comarcal o des d’una mancomunitat d’ajuntaments o, fins i tot, des d’una instància provincial o autonòmica. És una forma de desenvolupar programes formatius per a famílies amb infants petits, els quals, periòdicament, es duen a terme a les diferents poblacions o barris, a instal·lacions públiques. En aquest sentit, en els darrers temps, alguns consells comarcals, per exemple, el Consell Comarcal del Vallès Oriental (al Baix Montseny) o el Consell Comarcal del Baix Llobregat, han actuat elaborant estudis molt interessants sobre les necessitats dels infants de 0 a 3 anys. Els indicadors més rellevants per a la creació de serveis són: demografia i nombre de naixements, els serveis ja existents, la joventut i la vitalitat reproductiva de la població, el fet de tractar-se de zones emergents des del punt de vista residencial o industrial (fluxos de població), les conseqüències de les polítiques d’habitatge, la implantació de polígons industrials, la disminució de l’atur i l’ocupació femenina. D’altres indicadors també tenen la seva importància: la reivindicació de l’escola pública i de serveis per a la infància, el petit augment en els naixements, la immigració, la marginació i les situacions de risc. La voluntat d’aquest apartat, doncs, és tractar d’establir uns perfils de serveis i programes per a la infància a manera de catàleg amb el doble objectiu, en primer lloc, de sistematitzar el tipus de serveis existents i, en segon lloc, d’oferir pautes per als municipis amb voluntat d’engegar serveis d’aquesta mena.

8.1. Serveis i programes per a infants i famílies Es tracta de serveis i programes polivalents que parteixen d’una política global i conjunta d’infància i família en el marc del municipi. En realitat és un espai maternoinfantil/paternoinfantil d’informació, formació i intercanvi. Són serveis que ofereixen una oferta contextualitzada per a grups de població concrets, que mostren flexibilitat en temps i espais, que fins i tot poden ser complementaris de l’escola, en els quals tre47

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 48

ballen professionals preparats per analitzar i facilitar el desenvolupament infantil i les capacitats educatives dels pares i mares. Objectius: Oferir als infants i a les seves famílies la possibilitat de compartir amb altres grups familiars i professionals un temps i uns espais de joc, de relació, de formació i de cooperació, que faciliten la protecció i l’educació dels infants en diversos contextos, molt propers als de la vida quotidiana. No es tracta d’un servei institucionalitzat, sinó d’un recurs que és a disposició de la comunitat. Com a objectius més concrets, aquests serveis i programes pretenen: — millorar les habilitats de criança; — vivenciar altres models d’interacció compartint l’espai de socialització amb altres pares i mares i altres nens i nenes; — afavorir l’autonomia i la creació de xarxes relacionals entre famílies; — facilitar un espai d’escolta i contenció emocional per a famílies i infants; — promoure espais de reflexió i de treball en grup sobre els temes que desperten interès. A qui va adreçat: A infants de 0 a 6 anys i les seves famílies. És condició indispensable que l’infant sempre estigui acompanyat d’un adult del seu entorn familiar. L’assistència pot ser regular o esporàdica, segons cada servei. Aspectes bàsics que cal tenir en compte: 1. Model d’intervenció. Programació de les activitats. Actitud dels professionals. Resposta esperada de les famílies i els infants participants. Recontextualització de les activitats d’acord amb la dinàmica emergent de les trobades o reunions. 2. Recursos. Característiques de l’espai. Dimensions mínimes, accessibilitat, etc. Materials i mobiliari: mobiliari per a petits i grans, material per a nens. 3. Espai i material per als professionals. Recursos humans. Perfil dels professionals. Supervisió i avaluació. Exemples tipus

8.1.1. Espais o programes per a infants de 0 a 1 any i les seves famílies Espais existents en alguns municipis —Barcelona, Cornellà, Rubí, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Súria, entre d’altres— amb denominacions diferents com ara: Espai nadó, Ja tenim un fill, Hola nadó, Espai creixença, Racó del nadó, entre d’altres (vegeu l’annex III); són una continuació dels programes maternoinfantils. El seu propòsit és facilitar a les famílies amb nadons un espai de trobada i d’intercanvi on puguin compartir les seves vivències i experiències, un lloc per escoltar i ser escoltat, per reforçar una percepció positiva de la maternitat/paternitat i la seva competència com a mares i pares, un lloc on les mares, i també els pares, assisteixen amb la seva criatura. La derivació cap a aquests serveis prové d’altres serveis relacionats amb la sanitat (centres de planificació, serveis d’atenció a la dona, centres d’atenció precoç, cursos de preparació al part, serveis maternoinfantils, consulta ginecològica i pediàtrica), amb l’educació (escoles bressols, serveis per a infants...), amb l’atenció social (benestar social, assistència social i familiar). I també a través de les 48

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 49

relacions personals de forma individual o familiar que han gaudit dels serveis, que n’informen i els recomanen a amics i coneguts. Es desenvolupa en un context grupal (entre 10 i 12 famílies i els seus nadons), que comparteixen la seva experiència acompanyats de professionals, on es proposen idees per debatre i compartir, on s’escolten les vivències, on es reflexiona sobre la pròpia pràctica familiar, on s’exterioritzen els neguits i les pors, on es faciliten iniciatives d’estimulació per al desenvolupament dels infants, etc. La periodicitat proposada per al servei o programa sol ser d’una trobada setmanal d’una durada entre dues i tres hores. L’assistència és espontània o derivada des d’altres serveis. La regularitat en l’assistència és condició necessària per a un treball continuat. Sovint les famílies durant el temps que participen en el servei, i també posteriorment, continuen la relació establerta entre elles al marge de l’activitat del servei. És, per tant, un embrió de la vida associativa, igualitària i participativa local. Es coneixen experiències d’autogestió entre famílies, amb petits suports d’alguna institució —centre cívic, per exemple—, per seguir pel seu compte les trobades, com el cas del Centre Cívic Matas i Ramis de Barcelona (vegeu l’annex III), on s’ha posat en marxa el programa L’aventura de créixer. El condueixen professionals amb experiència en l’àmbit de l’educació, la salut i el benestar (llevadors i llevadores, educadors i educadores, assistents i assistentes socials, psicòlegs i psicòlogues). L’experiència prèvia dels professionals amb infants i famílies és fonamental per al bon funcionament del servei, ja que es tracta sobretot d’un treball in situ, sense gaire planificació prèvia —més enllà de les directrius generals del programa—, que convé anar portant sobre la marxa tenint en compte la demanda de cada grup. A Rubí, per exemple, L’Espai Creixença, iniciat l’any 1997, el condueix una mestra d’educació infantil que compta amb l’assessorament d’una psicòloga del CSMIJ,29 la qual també organitza un cicle de reunions amb les famílies; i també amb un estudiant de pràctiques de psicologia. A Sant Feliu de Llobregat, L’Espai Nadó (1997) el porten entre una treballadora social, una assistenta social i una mestra d’educació infantil. Igualment, cal un treball previ per part dels professionals sobre el conjunt d’altres serveis i de professionals que treballen al municipi, per, d’una banda, aconseguir crear una xarxa que dinamitzi la vida comunitària del municipi i, de l’altra, crear una vertadera coordinació entre tots els serveis públics. L’orientació escolar de les famílies cap a escoles bressol públiques, o cap a serveis sanitaris o de benestar social públics, per exemple, és un element fonamental de la seva tasca. Requereix un equipament mínim: local de fàcil accés, sala de les dimensions màximes d’una aula escolar d’ús polivalent, material de joc, i algun servei per a les famílies tipus office (preparació de biberons, petit espai de relació, pausa i cafè per als adults). La resta de l’horari, aquest espai pot estar obert per als pares i mares: consulta de llibres, tallers, trobades, contactes amb experts, etc. Per les característiques del servei és important l’accessibilitat i la possibilitat de ser transportable a altres indrets del municipi sense gaires complicacions. No es tracta, per tant, d’un espai d’ús exclusiu, sinó d’espais polivalents, compartits, integrats dins la xarxa veïnal o comunitària per fer de la família i la infància una imatge present en tots els indrets comunitaris. Es tracta, sobretot, d’acostar-se als usuaris, i no tant d’instal·lar-se de forma institucionalitzada en un espai per sempre, ja que, a mig termini, la població majoritària resident en aquell indret pot ser que no estigui en edat de procreació i, per tant, ja no necessiti el servei. Sovint, aquests serveis requereixen el pagament d’una quota que, en qualsevol cas, ha de ser molt assequible i que pretén fomentar la fidelitat i la responsabilitat dels usuaris més que no pas ser una contribució significativa per suportar la despesa que es genera. Bàsicament es tracta de serveis de titularitat pública. En alguns municipis, aquests serveis estan cogestionats per diferents organismes públics, per exemple: l’ajuntament, institucions públiques de salut o d’educació, institucions dedicades a la promoció de la dona... Igualment, hi ha experiències similars que no es limiten a infants de fins a 1 any, i que comprenen infants fins als 3 anys i les famílies, per exemple, la Casa dels Arbres, a l’Hospitalet de Llobregat; i també fins als 6 anys, com ho fa el conjunt de programes d’orientació familiar Creix en família, a Granollers.

29. CSMIJ, Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil.

49

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 50

8.1.2. Espais o programes per a infants d’1 a 3 anys i les seves famílies Espais existents en alguns municipis sota el nom d’Espais Familiars, a Sant Feliu de Llobregat; Juguem Plegats, a Badalona; La casa dels Arbres, a l’Hospitalet de Llobregat; La Casa Petita, a Vilafranca del Penedès, entre d’altres (vegeu l’annex III). El seu propòsit és posar a l’abast dels infants un espai preparat per jugar i on es proposen activitats amb intencionalitat educativa, per tal que nens i nenes de diverses edats puguin explorar, conèixer, divertir-se i aprendre a relacionar-se entre ells i amb els adults. En aquests espais es possibilita l’intercanvi d’experiències en la criança, el joc, la relació, i es dóna contenció i suport a l’experiència familiar amb la possibilitat de construir models vàlids per a cada participant. Les famílies tenen la possibilitat de veure els infants en acció, fora de l’àmbit familiar, i compartir les vivències i l’experiència amb altres famílies i professionals. Afavoreix l’ajuda i la solidaritat, i és un veritable treball de desenvolupament comunitari. En alguns municipis, com és el cas de Sant Vicenç dels Horts (vegeu l’annex III), l’escola bressol municipal és la dinamitzadora d’un conjunt d’altres serveis que s’adrecen a les famílies: Servei de documentació, Servei d’orientació psicosocial, Formació de pares i Espai familiar i de joc. L’Espai Familiar es desenvolupa en un context grupal (entre 12 i 14 famílies amb infants d’1 a 3 anys), que comparteixen la seva experiència acompanyats de professionals. La periodicitat sol ser de dues trobades setmanals d’unes dues hores. L’assistència és espontània o derivada d’altres serveis. La regularitat en l’assistència és condició necessària per a un treball continuat. El condueixen professionals amb experiència de l’àmbit de l’educació o la salut i el benestar (mestres, llevadores, educadores, assistentes socials). Requereix un equipament mínim: local de fàcil accés, d’ús polivalent, material de joc, i algun servei per a les famílies (biblioteca, petit espai de relació per als adults tipus office).

8.1.3. Espais de joc per a infants de fins a 6 anys acompanyats d’un adult del seu entorn familiar Espais existents en alguns municipis com La Casa Oberta, de Vilanova i la Geltrú (1995), que atén infants de fins a 3 anys, o L’Espai Obert, de Sant Feliu de Llobregat, o Un Món Obert, a Tarragona (vegeu l’annex III). Són programes que tenen com a condició indispensable la companyia de l’adult per participar en les activitats del centre. Ofereixen un espai a l’abast de tothom on es pot estimular el potencial lúdic dels infants, la relació entre els pares les mares i els seus fills i filles, i on es pot complementar la funció educativa de les escoles. Són espais de joc i de trobada no continuada d’infants de fins a 6 anys i algun adult que els acompanya. Es tracta de facilitar la relació dels infants, i contribuir a la seva socialització ocupant el seu temps de lleure compartint-lo amb altres infants de diverses edats, on els infants més grans poden animar els més petits i donar-los suport.30 En aquests espais troben propostes de joc lliure o dirigit sota la mirada d’un adult del seu entorn. El joc s’entén com un mitjà idoni per al procés de creixement integral dels infants. L’espai té un horari habitual d’obertura que és d’entre dues i tres hores diàries, i l’infant i la família poden triar el temps que hi volen romandre. En molts casos, en aquests espais interedats ni tan sol cal formalitzar la inscripció de l’infant, sense que això signifiqui una manca de control o alguna mena de desinterès. Per als infants representen els primers passos vers la socialització, la descoberta dels altres, la descoberta d’altres hàbits... I, per tant, cal un primer temps d’adaptació progressiva —un dia, deu minuts; un altre, vint minuts...— fins que l’infant s’hi troba bé. És una qüestió de constància i d’adaptació. El condueixen educadors i educadores que estan a disposició dels infants i de les famílies que ho sol·liciten.

30. En alguns llocs consideren els grups d’edats integrades —diferents edats en un mateix context— com una bona manera d’organitzar els infants —organització en vertical—, procurant recrear les situacions socials naturals.

50

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 51

Les propostes de joc poden ser tant a l’interior dels espais com a l’exterior, si escau, mirant de fomentar els hàbits i les pautes de comportament per facilitar la integració en la vida comunitària. L’equipament necessari és un local ben situat, si pot ser amb espai exterior, d’ús polivalent i material de joc. Les ludoteques, serveis educatius a través del joc i la joguina, són uns equipaments amb moltes coincidències amb el que acabem de descriure, encara que molt més centrats en el joc i la joguina com a eix central a partir del qual s’estableix una relació lúdica i educativa. Sovint, però, accepten infants a partir de 3 anys, i fins a 10 o 12 anys. Les ludoteques, un tema sobre el qual ha treballat àmpliament Maria de Borja,31 es conceptualitzen com un equipament dirigit per un equip estable de professionals, els ludotecaris, amb un projecte educatiu específic a través del joc i la joguina. La ludoteca disposa d’un fons lúdic significatiu, té voluntat de servei públic i utilitza la joguina com una de les principals eines d’intervenció educativa social i cultural.32 Es tracta d’un servei que té diverses funcions i modalitats d’organització. Les funcions més reconegudes són: la funció recreativa —un espai de joc—, la funció educativa —el joc com a mecanisme d’aprenentatge—, i la funció social —interacció entre infants, orientació per als adults, etc. Les modalitats d’organització són diverses: des del préstec de jocs fins a la pràctica del joc en grup; des de l’observació amb les mares i els pares de les activitats que els seus fills i filles fan a la ludoteca, fins a suggeriments i indicacions de les activitats que poden fer a casa. La ludoteca ha de disposar d’espais segurs i d’instal·lacions adequades per al joc, delimitades per zones temàtiques, on facilitar el joc lliure dels infants, combinant-lo amb activitats proposades pels ludotecaris i ludotecàries, per exemple, tallers, jocs dirigits... Té molta importància la qualitat dels materials, dels jocs, la seva organització, els hàbits que es procuren treballar entorn del joc: l’ordre, el respecte, la compartició, l’acceptació... També hi ha ludoteques especialitzades, com ara les hospitalàries o les itinerants. La titularitat d’aquests serveis és diversa, n’hi ha de titularitat pública i privada, amb gestió pública, privada o a través d’entitats que estableixen un conveni amb l’Administració pública. Podeu consultar el text elaborat per l’equip educatiu de la Ludoteca Olzinelles33 i la pàgina web de la Ludoteca La Guineu.34 La majoria de centres d’aquestes característiques poden fer múltiples funcions, poden estar ubicats en el marc de les escoles bressol, poden alhora desenvolupar serveis socioeducatius i també poden ser centres de recursos i de consulta i ajut per a famílies amb infants petits.

8.2. Altres serveis i programes de caràcter lúdic Són serveis i programes de caràcter lúdic, ja sigui des del vessant cultural o des de l’esportiu, que cobreixen altres nivells de formació o desenvolupament dels infants i les seves famílies. Es tracta, des de la iniciativa municipal, de crear programes específics per als infants i les seves famílies als espais ja existents com ara les piscines municipals —sobretot en el cas de les climatitzades— o en museus, teatres, biblioteques o sales de concerts. D’entre les moltes modalitats que ja existeixen actualment, podem destacar-ne les de caràcter esporàdic, com pot ser la programació d’un espectacle per a infants petits o un concert; o les de caràcter més habitual com ara L’espai del conte a moltes biblioteques públiques o un espai permanent a la biblioteca adreçat a infants petits, acompanyats d’algun adult, també anomenat bebeteca, per exemple, a Parets (Can Butjosa), un espai on periòdicament s’expliquen contes per a infants petits (vegeu l’annex III). O El clic dels nens, al Museu de la Ciència de Barcelona. O cicles d’espectacles infantils com La roda d’espectacles infantils, Rialles, Imagina’t, o d’altres organitzats pels ajuntaments, per exemple: El mussol Oriol, a Navarcles o Espectacles infantils més a prop, de l’Ajuntament de Barcelona. O els cicles, com els del Palau de la Música i l’Auditori de Barcelona, que ofereixen programes musicals dirigits a les escoles i a les famílies per a infants a partir de 3 anys. En podem diferenciar dos grans grups:

31. 32. 33. 34.

BORJA, M. de. Las ludotecas: instituciones de juego. Barcelona: Octaedro, 2000. Definició de ludoteca elaborada per l’Associació de ludotecàries i ludotecaris de Catalunya. Equip d’educadors de la Ludoteca Olzinelles (2000). «Jugant tots en un mateix espai». A: Infància, 114. www.noubarris.net/laguineu/ludotecas.htm

51

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 52

8.2.1. Activitats i programes de caràcter ludicopsicomotriu Per exemple: activitats aquàtiques amb nadons, psicomotricitat, massatge infantil... Es tracta d’activitats dirigides a famílies (infants i mares i pares) on es requereix una inscripció i un seguiment i que pretenen facilitar l’aprenentatge d’unes tècniques a les famílies i el gaudi i l’experimentació a través de nous mitjans per als infants. Estan dirigides per professionals tècnics que tenen cura d’organitzar les activitats. En aquest sentit, aquests serveis no tenen res a veure amb l’oferta d’activitats de caràcter esportiu que es proposen en els serveis de guarderia en centres esportius per a adults. Com a exemple, hi ha un club esportiu que ha muntat una sala de fitness per a infants —suposem que amb aparells i programes adaptats a les edats dels infants— mentre els pares fan esport al mateix centre.

8.2.2. Activitats i programes de caràcter ludicocultural Per exemples: activitats musicals, activitats a les biblioteques —bebeteques—, espectacles infantils, museus amb sales específiques per a infants, etc. Es tracta d’activitats culturals adreçades a infants petits i les seves famílies, que posen a l’abast dels més petits ofertes específiques per a ells en serveis i institucions obertes al públic en general.

8.3. Serveis i programes per a infants sense l’acompanyament d’adults Aquesta modalitat de serveis i programes per a la infància té com a característica fonamental la formació, el gaudi i la interacció; hi assisteixen els infants sense anar acompanyats d’adults del seu entorn familiar. És per això que podem parlar d’infants a partir dels 3 anys, i que es tracta de serveis que complementen la vida escolar, ja que la generalització de l’assistència a l’escola a partir dels tres anys és total a Catalunya. Tot i això, hi ha serveis d’aquestes característiques dirigits a infants més petits però que, o bé tenen un tracte més individualitzat (iniciació a la natació amb classes individuals o grups petits), o bé són la continuació d’altres serveis ja existents (els casals d’estiu per a infants que ja estan escolaritzats a les escoles d’educació infantil). Objectius: Oferir activitats educatives i de lleure a infants de fins a 6 anys, complementant la seva socialització i formació, i oferint, en el seu temps de lleure, la possibilitat d’iniciar-se en la pràctica en àmbits diversos: música, teatre, dansa, lectura, joc, iniciació esportiva, esplai, etc., així com ampliar l’àmbit de relació i intercanvi. A qui van adreçats: Alguns serveis són exclusivament per a infants de 3 anys en endavant, ja que requereixen un cert grau d’autonomia, altres en canvi són a partir de 2 anys o fins i tot menys. L’assistència pot ser regular o esporàdica, segons cada servei. Exemples tipus: Aquesta modalitat de serveis i programes es troba actualment entre la iniciativa pública i la privada. La importància que tenen avui aquest tipus d’activitats complementàries —sobretot a partir dels 3 anys— passa per l’oferiment, des de la iniciativa pública, de serveis d’aquestes característiques a l’abast de tothom, aprofitant el valuós potencial de què disposen la majoria de municipis, com ara equipaments, experiències i personal preparat. Podem diferenciar dos grups de serveis: — Serveis amb un vessant més formatiu i d’aprenentatge d’habilitats i tècniques, que tenen un grau important de formalització de programes que es desenvolupen amb una certa regularitat en el temps i que demanen una assistència més o menys continuada (vegeu l’apartat 8.3.1). 52

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 53

— Serveis amb un vessant més lúdic, que basen la seva activitat en el joc i el gaudi dels infants. El seu plantejament parteix de fer del temps lliure un temps educatiu compartint-lo amb altres activitats dirigides o semidirigides, sovint en grups d’edats semblants, en intervals d’entre dos i tres anys (vegeu l’apartat 8.3.2).

8.3.1. Centres de música, dansa, activitat física, tallers de pintura o de treballs manuals, i teatre La iniciació artística i esportiva dels infants és cada vegada més present a les nostres ciutats, així com també ho són els centres reglats o no que imparteixen estudis artístics. Els municipis de Catalunya disposen avui d’una xarxa d’equipaments molt valuosa al servei del públic adult, com ara: escoles d’art, conservatoris i escoles de música i dansa, aules de teatre, piscines i poliesportius municipals, centres cívics (tallers). També és prou conegut l’esforç que moltes associacions de mares i pares de centres educatius públics fan per organitzar activitats extraescolars per als seus infants a fi d’iniciar-los en aquesta mena d’activitats. L’aprofitament dels espais existents, d’una banda, i l’experiència i els educadors i educadores i personal responsable, de l’altra, poden conduir a generalitzar l’accés a tots els àmbits de la cultura des de la infantesa. Ens referim a activitats que es duen a terme en un context grupal, generalment amb infants d’edats diverses però no gaire dispars. Els tipus d’activitats que es desenvolupen tenen un caràcter global malgrat que estan ubicades en un àmbit concret —música, pintura...—, la proposta de treball és força lliure i es requereix una assistència periòdica formalitzada per mitjà d’una inscripció. Les condueixen professionals formats en aquestes àrees específiques però amb una voluntat expressa que l’activitat sigui el pretext per aprendre d’una forma globalitzada tenint en compte les edats dels infants. Els equipaments són específics, segons cada activitat requereixen més o menys espai. Per a les activitats d’expressió i activitat física, cal espais més grans i adequats a aquesta pràctica, així com per a la música i la dansa. Els tallers de pintura i d’altres necessiten un espai amb unes mínimes condicions: taules àmplies i presa d’aigua, com a mínim. Sovint aquestes activitats per als més petits neixen en espais utilitzats per infants més grans o per adults i que, aleshores, requereixen alguna adequació.

8.3.2. Espais de joc, esplais, casals d’estiu A poc a poc apareixen centres infantils amb unes característiques particulars, ja que ofereixen diversitat de serveis per als infants, per exemple, tallers després de l’escola, acompanyants per anar o tornar de l’escola, organització de festes, activitats de psicomotricitat, sala de jocs, cangurs...; per exemple, La Baldufa, a Sabadell (vegeu l’annex III). Són centres on poden ser els nens i les nenes de manera sistemàtica o ocasional, adequant l’oferta de serveis a la demanda dels usuaris. Sovint el temps lliure dels infants no coincideix amb el dels adults de la família; sovint moltes famílies volen ampliar el cercle de relacions socials dels seus fills i filles més enllà del temps escolar; sovint també les famílies busquen que els seus fills i filles, moltes vegades fills únics, trobin nous espais de socialització. D’aquí que cerquin omplir una part del temps lliure dels infants amb activitats programades per entitats sense ànim de lucre, amb personal voluntari i amb la intenció d’arribar a altres àmbits, especialment la natura, que no estan al seu abast sobretot a les grans ciutats. A l’estiu i en temps de vacances, així com els caps de setmana, són molts els municipis que aprofiten l’oportunitat per oferir activitats d’aquest tipus. Tant els casals d’estiu com els esplais tenen el comú denominador d’oferir un temps educatiu en llibertat farcit d’activitats de tota mena i sempre a l’expectativa del que a cada grup concret, i a cada infant, li agrada i li interessa. És per això que aquests serveis, més que una programació rígida, tenen uns objectius que es van aconseguint a partir d’anar proposant activitats d’acord amb els interessos dels infants. En conjunt es treballa amb nens i nenes agrupats per edats, pensant amb uns tipus d’activitats obertes i que es van configurant amb la participació dels infants que hi ha en cada moment. En alguns casos els programes tenen una temporalitat determinada, com pot ser el període de vacances esco53

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 54

lars; en altres es limiten als caps de setmana, com la majoria d’esplais, i en d’altres, en canvi, és una proposta diària. En el cas dels infants més petits de 3 anys, cal una adaptació prèvia, cosa que significa que en primer lloc hi assisteixen acompanyats d’un adult o bé d’un germà o familiar més gran que li dóna una certa protecció fins a aconseguir una familiarització amb el medi. La regulació d’aquests àmbits de temps lliure i d’educació no formal, per exemple, els esplais o les ludoteques, presenta algunes dificultats ja que es tracta de serveis tan diversos, malgrat l’interès demostrat per Acció Cívica (Benestar Social). La majoria de ludoteques tenen clar que no són un recurs assistencial ni substitutiu de les famílies, i així insisteixen en el lema «Ludoteques sense famílies, no». Els professionals són educadors i educadores que sovint tenen una preparació específica, o com a educadors i educadores socials, mestres o pedagogs i pedagogues, o com a monitors i monitores del temps lliure sota la direcció d’un responsable que pot ser pedagog, mestre, educador social o un perfil semblant. El tipus d’equipament és molt variable. En alguns casos s’utilitzen les mateixes escoles d’educació infantil i primària fora d’horari escolar, en d’altres s’habiliten espais en centres cívics, locals d’associacions de veïns, locals parroquials, entre altres. També són serveis que cal preveure que es poden oferir en els llocs on per raons determinades es poden reunir mares per a una finalitat formativa (per tant fora d’un horari laboral), per exemple, a les escoles d’adults, centres de formació professional o en alguns centres d’estudis. També a les universitats.

8.4. Altres oportunitats municipals al servei de la família i la infància 8.4.1. Serveis per a infants en situació de risc Existeix un espai, cada vegada més ampli en l’actual estat del benestar, ocupat per persones en situació de risc d’exclusió social per motiu de les seves limitacions, ja siguin físiques, psíquiques i sensorials o socials. Des de l’àmbit dels serveis socials es treballa en programes adreçats a garantir que la fractura social entre persones integrades i excloses sigui cada vegada més petita. És per això que les àrees d’educació dels municipis tenen l’oportunitat, cada vegada més clara, de participar des dels serveis per a la petita infància i les seves famílies en programes interdepartamentals de promoció i ajuda. Ja són moltes les institucions i els serveis que treballen en aquest sentit: els serveis d’atenció precoç (SAP), els centres de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP), els centres d’atenció a persones amb disminució (CAD), els equips d’atenció a la infància i l’adolescència en risc social (EAIA), els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), els plans locals d’immigració, FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència), entre altres.

8.4.2. Serveis d’atenció precoç Els nens que d’una forma evident o inadvertida pateixen alguna deficiència tardaran més que els altres a arribar a la plenitud de les seves facultats. L’objectiu de l’atenció precoç és detectar i atendre tan aviat com sigui possible aquestes deficiències per tal que el nen maduri i tingui un desenvolupament normal.35 Ofereixen: — avaluació global del problema del nen; — atenció, orientació, suport i assessorament a la família; — atenció global a l’infant mitjançant un tractament directe; — orientació i suport a les escoles bressol;

35. Programa sectorial d’Estimulació Precoç. Travessera de les Corts, 131-150, 08028 Barcelona. Associació Catalana d’Atenció Precoç de Catalunya. Carrer Empordà, 33. 08020 Barcelona.

54

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 55

— seguiment de l’evolució de l’infant; — col·laboració en els programes de prevenció i detecció. Aquests serveis s’ocupen de la prevenció, la detecció i la intervenció terapèutica integral. Això vol dir que s’ocupen, a través d’equips interdisciplinaris, de l’infant (de 0 a 4 anys) i també de la família i els agents educatius (l’escola, per exemple). Es tracta d’un servei d’atenció global no centrat solament en l’infant, sinó també en la família i el seu entorn. A Catalunya funciona un model sociosanitari interdepartamental per atendre els aspectes tant sanitaris i psicològics com socials.

8.4.3. Serveis d’atenció per a infants amb necessitat de protecció Es tracta de serveis per a infants que es troben en situació de risc psicosocial i que temporalment necessiten estar separats de la seva família d’origen. Hi ha diverses experiències en acolliment familiar (famílies d’urgència, famílies d’urgència diagnòstica, suport a famílies biològiques, etc.). Des del municipi, i com a tema prioritari, cal vetllar perquè aquests serveis tinguin totes les facilitats per a la seva existència i perquè s’arbitrin criteris que facilitin, a aquests infants i les seves famílies, un lloc en els serveis i programes adreçats a tots els ciutadans. Ja es coneixen algunes iniciatives com ara el Servei d’Acolliment d’Infants al Barri del Raval de Barcelona, que per les característiques de la població que hi viu ha desenvolupat un servei adaptat a les necessitats, pensant, sobretot, a ser un servei d’urgències i cobrir situacions de risc. Està obert les 24 hores del dia durant tot l’any i amb horari flexible, i fan un seguiment de l’evolució de l’infant i de la relació mare-criatura. També des de l’àmbit municipal es treballa per a la coordinació de tots els serveis existents que intervenen en les situacions dels infants en risc. Per exemple, a l’Hospitalet s’ha creat una comissió interadministrativa per a la infància en risc. En tots els debats públics dels professionals que treballen en aquest camp es fa palesa la necessitat de la coordinació per tal de crear xarxa, ja que per compartir experiències i fer tasques de prevenció el que sí que es reclama és la interdisciplinarietat. Es pot destacar un seguit d’experiències destinades a atendre les necessitats d’infants en situació de risc social, impulsades a diferents comunitats autònomes i amb l’ajut de la Fundació «la Caixa», entre les quals destaca una darrera iniciativa de famílies cangur per atendre infants amb necessitats de protecció.

8.5. Cap a un marc legal, educatiu i de formació per a serveis de guarda d’infants Es tracta de serveis de proximitat que donen suport i assistència familiar per motius diversos. Generalment coincideixen el lloc físic de producció i l’àmbit on es realitza el seu consum, a causa de l’estreta relació entre el productor i l’usuari, aportant cures i atencions directes i personalitzades a persones i famílies que necessiten algun tipus d’assistència. Tradicionalment, una part important d’aquests serveis ha estat dispensada de forma gratuïta (basant-se en mecanismes de reciprocitat o de redistribució) en relació amb la divisió del treball familiar. Ara, però, aquest tipus de serveis experimenta un fort creixement, en situacions no regulades, a partir de xarxes de parentesc, de coneixement o de veïnat, la qual cosa permet l’expansió d’un mercat no estructurat, i submergit, de provisió per a aquests serveis amb preus molt més reduïts que no pas en el sector regulat, i amb unes mesures de control insuficients.36 Ens referim sobretot a serveis adreçats als infants de 0 a 6 anys en moments puntuals en què la

36. Així s’expressa en l’estudi Els serveis domiciliaris i els nous filons d’ocupació. Elaborat per S. SARASA, J. GUIU i P. JODAR, de la secció de Sociologia del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, el setembre de 1999, pàg. 39.

55

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 56

família no se’n pot fer càrrec, ja sigui per motius laborals —horaris perllongats, nocturns; diferència entre l’horari laboral dels pares i l’horari escolar de l’infant, etc.—, malaltia de l’infant o activitats esporàdiques dels progenitors. El servei es pot efectuar al domicili familiar o en algun espai habilitat de forma específica. Es tracta d’una relació individualitzada que s’estableix entre els progenitors i la persona encarregada de tenir cura dels infants. Són serveis a la carta però que requereixen el control i la supervisió per part de l’Administració. A Catalunya aquests serveis no estan regulats i una bona part es presten en condicions d’economia informal o submergida, i, per tant, sense possibilitat de supervisió pública i de control de qualitat (tant des de la perspectiva dels usuaris i usuàries com dels treballadors i treballadores). La Fundació per a la Innovació en l’Acció Social i la Secretaria de la Família del Govern de la Generalitat assagen un pla pilot de guarda d’infants de 0 a 3 anys en domicilis particulars.37 De moment es desenvolupa en conveni amb els ajuntaments de Sabadell i de Sant Andreu de Llavaneres. Es tracta d’una persona preparada —es fan cursos previs de formació— per a la cura de criatures que atendrà un màxim de quatre infants al seu domicili, en temps no superior a sis hores diàries, i a preus assequibles. Un cop assajat el servei, la Generalitat preveu establir un reglament per regular l’activitat seguint, diuen, models europeus, com l’holandès o el belga. Les persones que es vulguin dedicar a la tasca de mainaderes hauran de passar uns cursos de formació específica i hauran de tenir una edat compresa entre els 21 i els 60 anys. El sou que el pla pilot preveu per a aquestes persones és el salari mínim interprofessional —actualment, de 72.000 pessetes—, i l’alta a la Seguretat Social, per un màxim de sis hores diàries. Per la seva banda, es preveu que els pares hagin de pagar entre 32.000 i 34.000 pessetes al mes per una atenció de 30 hores setmanals. Les despeses alimentàries no hi estan incloses. Un altre dels requisits indispensables són les condicions de seguretat i higiene que ha de complir la llar i les possibilitats d’esbarjo per a l’infant en un pati o un espai lliure o plaça pròxima. El Govern andorrà ja ha elaborat un reglament sobre la guarda d’infants a domicili, després que els resultats d’un estudi del seu Ministeri de Salut i Benestar indiquessin que més d’un miler de nens i nenes de fins a 7 anys estan a càrrec de mainaderes i que el 80 % de les dones residents a Andorra treballen fora de casa principalment al comerç i al turisme (Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del 7 de març de 2001). El reglament fixa un registre governamental de mainaderes, que rebran una formació similar a la que es demana a les treballadores d’escoles bressol. Per tant, són serveis d’atenció a casa, ja sigui al propi domicili o al domicili d’altri. Aquests serveis al llarg del temps i en diferents països europeus han anat prenent força, sobretot, a causa de la manca d’escoles d’educació infantil públiques i, també, per les dificultats de la vida actual que generen en els progenitors la necessitat de disposar del seu temps de forma canviant. A Dinamarca, per exemple, el 46 % dels menors de 3 anys són atesos en serveis d’atenció familiar i, a Finlàndia, el 47 %. Són serveis finançats pels serveis públics municipals. Els pares que confien els seus fills i filles a aquestes persones tenen la garantia que seran atesos en grups de només 4 infants, que la persona encarregada de tenir-ne cura tindrà més de 21 anys, que haurà rebut una formació teòrica i pràctica, la qual cosa, lligada a la seva experiència com a mare, en garanteix l’aptitud. Aquest servei s’ha iniciat a Sant Feliu de Guíxols, Girona. És un programa que rep un ajut de la Unió Europea i consisteix en la contractació de mares —que tenen fills i filles menors de 2 anys— que tenen cura dels fills i filles d’altres parelles fins als 16 mesos. El programa pretén oferir una atenció en horari flexible per als infants i una retribució econòmica per a les mares que participen com a personal encarregat de tenir-ne cura. Cadascuna es podrà encarregar de 4 infants i comptarà amb l’ajut d’un educador o educadora infantil i d’un psicòleg o psicòloga infantil. Igualment, a diferents poblacions del Baix Llobregat —Cornellà, Gavà, Martorell, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat i Viladecans— està previst l’inici d’un servei d’atenció domiciliària (per a gent gran, discapacitats i, també, per a infants petits) amb un ampli espectre de possibilitats, especialment en el cas dels infants, per exemple, fer de cangur, reforç escolar, acompanyar els infants... De tal manera que fins i tot els ajuntaments estan estu-

37. Avui, 1 de maig de 2001.

56

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 57

diant mesures de bonificació per a algunes famílies necessitades d’aquests serveis. Per tant, els serveis, que, en aquest cas, no són gratuïts, poden tenir algun suport públic per a persones o famílies amb necessitats econòmiques; es tracta d’una prestació de serveis coordinada entre els sectors públic i privat. Els serveis anomenats cangurs, les treballadores familiars que tenen infants a càrrec seu, així com les mares que tenen cura dels seus infants i d’alguns altres al seu domicili (acolliment familiar de dia) no són tasques noves. Una particularitat d’aquests serveis és l’atenció a infants malalts a casa seva. Per exemple, a França, sobretot a les ciutats, disposen d’assistentes maternals acreditades, dependents de l’ajuntament, que acullen infants a casa seva, comptant amb la supervisió d’un equip psicopedagògic. És habitual que als centres de cultura, els casals, les escoles infantils, els serveis socials, etc., hi hagi publicitat d’associacions o entitats que ofereixen serveis de cangurs o baby sitters, i que aquestes associacions difonguin propaganda dels serveis d’atenció i de cura que ofereixen. Fins i tot aquesta propaganda apareix a les pròpies web o publicacions municipals. La novetat es troba en l’oportunitat que tenen avui els municipis de poder intervenir i fer un seguiment d’aquesta mena de serveis. Aquesta nova perspectiva familiar i les noves voluntats polítiques d’intervenir per tal de millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans fan necessària l’adequació d’aquests serveis i el control per part de l’Administració, possibilitant-los un marc jurídic que protegeixi tant els treballadors i treballadores d’aquests serveis com els infants i les famílies, a més d’un marc de formació permanent i de gestió conjunta si és possible. Alguns centres privats imparteixen cursos de preparació per a treballadores familiars. I alguns municipis exigeixen aquest tipus d’acreditació per a la contractació del personal. Des de la iniciativa privada cada vegada neixen més possibilitats d’oferir tant a particulars com als mateixos ajuntaments el que ells anomenen serveis integrals de suport a les necessitats diàries i de benestar, que inclouen des d’atenció a la gent gran, neteja i cura de la llar, fins a atenció als infants. Les característiques d’aquests serveis són: oferir tranquil·litat, comoditat, confiança, temps lliure als adults, solucions, experiència i continuïtat (24 hores, tots els dies de l’any). És també per això que cal, d’una banda, el control d’aquests serveis més enllà de la llicència d’obertura d’un local de referència i de l’impost d’activitats de serveis personals tenint en compte la transcendència que tenen per a les persones usuàries i/o receptores i, de l’altra, la demanda que pot generar cap a la iniciativa pública. La seva aparició com a empreses de serveis ha fet que, de moment, l’Administració pública se’n despreocupés, però l’esforç per a la formació dels professionals que se n’han de fer càrrec i la gestió de la informació —són un recurs més de la comunitat— aconsellen una intervenció directa.

8.6. Control i autorització de serveis recreatius per a la infància Hi ha un altre tipus de serveis recreatius i d’oci emplaçats en establiments comercials o en espais tancats destinats a aquesta finalitat que, pel fet de ser serveis adreçats a la petita infància, requereixen, evidentment, complir la normativa aplicable de dret comú, però, alhora també necessiten l’autorització municipal mitjançant la llicència d’activitat per part de l’ajuntament. Aquesta llicència hauria d’anar acompanyada d’unes mesures complementàries que garantissin la seguretat —dimensió dels espais, tipus d’aparells de joc i manteniment, sortides d’emergència, atenció en cas d’accident, etc. —, la salut i la higiene —la ventilació, serveis higiènics en condicions, neteja dels aparells i de les instal·lacions, etc.—, i el gaudi en llibertat dels infants —activitats que es proposen, temps màxim d’estada de l’infant, vigilància qualificada, etc. Són serveis de caràcter privat, però, per la seva proliferació, els municipis fent ús de la seva responsabilitat tenen l’oportunitat de, més que incloure’ls en el catàleg de serveis per a la infància, vetllar per la seva estricta legalitat. El sector empresarial ha descobert una via de negoci en alguns tipus de serveis per a la infància; pertoca als responsables de les administracions públiques assegurar la idoneïtat i la qualitat dels serveis, a través de decrets i normatives tant per atorgar les llicències per a aquest tipus d’activitats, com per activar els mecanismes d’inspecció i de control necessaris. En aquest àmbit de serveis podem diferenciar els serveis recreatius/comercials, d’oci (guarda 57

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 58

durant períodes de temps més o menys curts), els serveis de caràcter ocasional (guarda durant conferències, exposicions, actes culturals, per exemple, a l’Auditori de Barcelona), i els de caràcter ambulant que s’instal·len ens espais firals en dates assenyalades o, de vegades, de forma semipermanent. I també aquells altres que, dependents de la mateixa empresa comercial, ofereixen un servei, amb personal o sense, mentre els adults fan ús de les instal·lacions comercials, per exemple, Ikea, McDonalds, El Corte Inglés, Carrefour, i també en algunes instal·lacions esportives (Club de Natació Barceloneta, clubs de cultura física, com la cadena Dir..., per citar-ne alguns). Alguns d’aquests serveis són pensats perquè els familiars puguin gaudir d’una compra més tranquil·la, mentre que altres estan ubicats en centres comercials però amb un enfocament més d’oci i de distracció infantil que no pas de guarda. Sovint aquests darrers serveis recreatius són anunciats com a centres de diversió familiar i s’agrupen a l’Associació Espanyola de Centres Familiars de Diversió, lligats per qüestions de benefici empresarial als centres comercials o als parcs d’atraccions. Donada la varietat de possibilitats dels tipus d’instal·lacions i dels materials que s’utilitzen: circuits de jocs infantils, inflables, llits elàstics, bitlles automàtiques i minibitlles, màquines esportives, jocs de fira (tir, anelles..), a banda del mobiliari urbà infantil (gronxadors, tobogans, castells, balancins, bancs, etc.), cal vetllar per la seguretat dels infants i dels adults de forma permanent. Alguns casos també ofereixen serveis definits com a pàrquins, sota el rètol «no tanquem al migdia» o bé s’ofereix estimulació cognitiva (metodologia americana) sota el rètol «guarderia ludoteca». En aquests casos, la intervenció municipal cal que es plantegi si pot fer un pas qualitatiu —en l’àmbit educatiu— en el control dels serveis adreçats a la petita infància en el seu municipi a fi d’evitar abusos tant pel que fa a la qualitat del servei com a les seves expectatives.

8.7. Promoció de xarxes veïnals d’autoajuda. Voluntariat És clar que a l’hora de satisfer les necessitats els ciutadans recorrem primer a les nostres possibilitats, després, òbviament, al nostre entorn més immediat i, finalment, als serveis ja siguin públics o privats, gratuïts o de pagament. Tenint en compte que l’Administració no es pot fer càrrec de totes les necessitats de les persones, cal que busqui oportunitats i alternatives perquè sigui la mateixa comunitat la que col·labori en la resolució de les necessitats. Han aparegut iniciatives com el Banc del temps que tracten d’intercanviar serveis entre persones en el seu temps lliure. De sempre, però, la xarxa veïnal i familiar ha facilitat la cura dels infants. És convenient, doncs, que es propiciï aquesta forma de serveis que habitualment prenen el nom de voluntariat o de solidaritat quotidiana. Les associacions de veïns, que en la història dels moviments socials han tingut un pes important, avui troben dificultats per encarrilar la seva tasca de fer present davant l’Administració els interessos dels ciutadans; una bona manera de reconèixer la seva tasca seria entendre que tal com ha estat possible de crear espais col·lectius per fer deures o vocalies d’enterraments per socialitzar el cost de l’enterrament dels habitants del barri, es creïn xarxes d’autojuda per facilitar la criança dels fills. Hi ha d’altres experiències com els serveis itinerants (Prescolar na Casa, a Galícia; també a Portugal), en els quals els professionals —sobretot en nuclis aïllats de zones rurals— periòdicament es desplacen a casa dels infants menors de 3 anys i desenvolupen una tasca d’assessorament i d’ajuda, i això va acompanyat també d’unes trobades periòdiques de les mares i pares i d’un acostament dels infants de 2 a 3 anys a les escoles, amb la qual cosa inicien un procés d’adaptació abans que comencin l’escolaritat. Es tracta de serveis d’educació infantil i familiar. Una bona referència prèvia d’aquests serveis la tenim en el seguiment postpart que els centres de salut fan a les mares que tenen fills. També es coneixen experiències d’integració d’infants amb dificultats a partir d’aparellar infants, de manera que un infant i la seva família ajuda l’infant amb dificultats i la seva família. N’hi ha d’altres, com ara l’Ajuntament de Barcelona, amb l’anomenat Context Infància, que és un espai de reflexió i actuació que intenta incidir en la millora de la qualitat de vida de la infància amb l’objectiu de possibilitar un millor desenvolupament. Les activitats en marxa són l’assessorament a les escoles, recerca sobre els contextos escolars i familiars dels nens i nenes i la creació de nous serveis educatius no formals adreçats a les famílies. 58

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 59

També trobem cada vegada més programes de formació de pares i mares exclusivament. L’objectiu d’aquests programes és clarament preventiu encara que siguin molt diversos: programes dirigits a les famílies que han de tenir un fill, programes relacionats amb certs aspectes del treball i l’adaptació escolar, programes relacionats amb el desenvolupament psicològic o físic, entre d’altres; per exemple, el programa Criar e Medrar, a Galícia, que compta amb el suport de la Conselleria de Família. Certament que l’educació familiar és, encara, un concepte i una pràctica poc desenvolupada aquí si ho comparem amb altres països, tot i el constant creixement d’iniciatives sobre aquest tema, per exemple els diversos cursos i postgraus que organitzen algunes universitats. Un exemple del que diem el trobem en el VIII Congrés Internacional organitzat per l’AIFREF (Association Internationale de Formation et de Recherche en Éducation Familiale), al Quebec l’abril de 2001, on, per cert, s’han presentat diverses comunicacions sobre l’important paper del pare en l’educació dels fills petits —una nova visió de la intervenció de la figura del pare— a través de programes comunitaris locals com ProsPère o Pace (Programa d’acció comunitària per a infants de 0 a 5 anys), que és un programa de suport per a l’atenció d’infants en situació de risc. Cada vegada més, conviuen programes de suport familiar diversos; des dels que contenen xerrades de divulgació sobre aspectes del desenvolupament infantil, fins a altres tipus de programes en els quals la intencionalitat educativa és més important i que s’estructuren a través d’uns continguts i unes pràctiques que les famílies han d’experimentar amb l’objectiu d’anar aprenent aspectes relacionats amb l’estimulació, el tracte, etc., de l’infant. A diferents indrets del món prolifera la implantació de programes per al desenvolupament d’habilitats paternes i maternes, de manera especial els programes destinats a grups socials desafavorits o en situació de risc, i també per a famílies immigrants. Altres experiències (Vila, 1998) s’han desenvolupat en mitjans més creatius, com pot ser el cas d’experiències radiofòniques en emissores locals de territoris disseminats, on s’estructura una programació de cursos per a pares i mares acompanyat d’un suport escrit que s’envia als domicilis dels participants i una acció tutorial d’orientadors que treballen en centres i atenen consultes individuals o en grups petits. En el primer nivell, per exemple, es treballen temes com: l’organització de la vida quotidiana, els missatges educatius dels pares, els pares davant un problema de desenvolupament dels fills entre d’altres. Aquests programes de Radio ECCA han tingut molta acceptació a Canàries, Galícia, Extremadura i Andalusia. Recentment ha aparegut una bona quantitat de portals o pàgines web on es tracten temes sobre la infància, sobretot d’orientació per als pares i mares i els educadors i educadores, amb alts nivells de qualitat, en els quals es proporcionen informacions, orientacions sanitàries i psicològiques, recursos, propaganda, agenda d’activitats, publicacions, consultes a través del correu electrònic, etc. (podeu consultar-ne algun exemple en l’annex III).

8.8. Propostes i orientacions per a la creació de serveis Els centres per a infants i famílies han de representar la centralització de la intervenció de l’administració local vers aquests ciutadans. La seva centralitat ha de venir avalada perquè sigui un punt de referència territorial, urbanística, cultural, social i, evidentment, educativa del municipi. La seva posada en funcionament ha de fer possible l’existència d’un sistema formatiu fortament integrat on tinguin cabuda tota mena d’activitats i de serveis. Un pla integral d’atenció a la família i la infància passa, sobretot, per una bona coordinació entre els serveis d’un municipi i per una bona difusió de la informació disponible. Un exemple recent el trobem en l’oferiment que ha fet el Consell Comarcal de la Cerdanya als pares i mares de tots els infants de 0 a 3 anys, que podran gaudir, a partir d’ara, d’assessorament personalitzat i d’un seguiment evolutiu a càrrec d’especialistes. L’objectiu principal és fer una tasca preventiva i d’informació. Es tracta d’un conjunt de tres programes: un adreçat a la infància; un altre, a les famílies desafavorides, i l’últim, per a famílies monoparentals. La posada en marxa es fa gràcies a la subvenció global de 16 milions de pessetes obtinguda del Ministeri de Treball i Afers Socials.

59

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 60

8.8.1. Tipus de serveis que es poden preveure — Educació maternal. Preparació al naixement durant el darrer trimestre de l’embaràs (amb la participació de llevadores, pediatres, psicòlegs i psicòlogues). — Cursos postpart (amb la participació de llevadores, pediatres, psicòlegs i psicòlogues). — Espai nadó. — Espai familiar. — Escola bressol. — Escola de pares (Pla de formació de pares i mares). Xerrades, tallers, documentació, centre de recursos. — Escola d’àvies i d’avis (Pla de reciclatge per a àvies i avis amb la finalitat de proporcionar suport i ajut als néts i nétes petits). — Punt de trobada i de formació de professionals que treballen amb infants de 0 a 3 anys. — Activitats socioeducatives per a infants. — Activitats socioeducatives per a infants i famílies. — Centre de referència per a l’adopció i l’acolliment d’infants. Centre d’acollida per a mares i infants en situació de risc (maltractaments, abandonament, etc.). — Àrea d’exposició permanent de materials elaborats pels infants, els pares o els professionals. — Centre de recerca i elaboració de materials. — Espai de formació i de presentació de documentació i materials al servei de la infància i la família.

8.8.2. Divulgació de la informació sobre els serveis És fonamental la utilització de tots els espais i de tots els mitjans a l’abast perquè la informació arribi als usuaris, aprofitant totes les activitats que es programen per anunciar-ne d’altres, fent arribar la informació personalment als interessats als seus domicilis, creant una web en què s’expliquin tots els serveis existents, aprofitant la ràdio municipal, la premsa local, les guies de serveis de l’ajuntament, etc. Una manera de crear xarxa informativa és interconnectar la informació de tots els serveis existents en un municipi, de tal manera que des de qualsevol servei es pugui veure o consultar tot el catàleg de serveis. Aquesta informació, editada o exposada en un plafó, per exemple, ha d’informar almenys sobre: la denominació i el tipus de servei, l’adreça, els horaris, les edats que acull i les condicions. En la xarxa informativa cal implicar els pediatres, els CAP (Centre d’Atenció Primària), els serveis socials, els serveis personals de l’ajuntament..., per tal de facilitar la derivació de les persones a les quals els poden ser d’utilitat els serveis. Aquesta voluntat de fer xarxa ha estat programada, per exemple, per l’Ajuntament de Sant Cugat de Vallès, que, sota el rètol Guia de serveis per a la petita infància, ha editat un document que recull totes les activitats i els serveis públics adreçats a la petita infància i les seves famílies: Programa del nen sa, Cursets de natació per a nadons i embarassades, Programa d’activitats físiques per a infants de 2 i 3 anys, Espai de diàleg per a pares i mares, Ludoteca, Bebeteca, Centre de Desenvolupament Infantil, Associació Pro Disminuïts i la relació de centres d’educació infantil públics (4) i privats (10). També Barberà del Vallés ha editat un Dossier de recursos per a la primera infància, que conté els programes i els serveis per a la primera infància, els centres d’educació infantil, els espais verds i de joc de la ciutat i altres dades d’interès. Igualment cal ocupar-se de la divulgació d’altres informacions relacionades amb els serveis per a la infància. A banda de la dimensió local de les informacions, és a dir, d’oferir informació sobre tota la gamma de serveis adreçats a la primera infància disponibles al municipi (o la mancomunitat de municipis, si fos el cas), també convé fer un recull de punts d’informació, sobretot virtuals, que a través de la xarxa telemàtica d’Internet poden aportar formació i suport als pares d’infants petits. Ens referim a oferir a les famílies un catàleg d’adreces web d’origen públic i privat, relacionades amb la petita infància en els aspectes de creixença, educació, serveis, productes, recursos, etc.

60

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 61

9. La qualitat dels serveis adreçats a la petita infància

L’atenció educativa a la infància de 0 a 3 anys és un dels principals reptes de l’actual política educativa. Pràcticament la totalitat d’aquests serveis es concreta a les escoles infantils o escoles bressol, i es fa palesa una important mancança de places tant de serveis escolars com d’altres serveis per a la infància. De tal manera que no totes les famílies poden gaudir de serveis ni, tampoc, equilibrar la seva vida familiar i laboral amb la cura o l’atenció dels fills i filles en igualtat de condicions que altres famílies, i d’oportunitats per a l’home i la dona. La política de creació de places per a serveis educatius, en la modalitat escolar i no escolar, és una política transversal, ja que afecta els infants, les famílies, i és una bona mesura per facilitar la igualtat d’oportunitats dels homes i les dones. Com ja citàvem en l’estudi L’educació dels més petits (1999), el Consell de la Comunitat Europea, el març del 1992, basava les seves estratègies d’igualtat d’oportunitats home-dona en el mercat laboral i en la reconciliació del treball i les responsabilitats familiars en una política global d’atenció a la infància, fent incidència en les mesures laborals i en la creació de serveis per als infants i les famílies. La necessitat de places escolars de la xarxa pública és una necessitat que cal resoldre de forma urgent, ja que en molts llocs —les ciutats més grans— les places disponibles —a causa del model d’admissió actual— fan que les escoles es vagin tornant escoles d’un determinat grup social, la qual cosa podria acabar convertint-les en una mena de gueto. L’augment de places públiques és la forma d’assegurar mecanismes d’integració i de socialització reals per a molts infants, i moltes famílies, en situacions de risc; i això perquè si hi ha poques places, i a causa de la situació socioeconòmica de determinats grups socials només accedeixen a les escoles els seus fills i filles, no es podrà aconseguir mai la necessària diversitat per compensar les desigualtats. Així, en un entorn com el que ens trobem, sembla necessari advertir que la configuració de models d’escolarització i d’atenció educativa per a infants fins als 3 anys s’ha d’articular partint de la base de patrons i formats flexibles, diversos, multifuncionals, altament imaginatius i sensibles a la idea d’una opció global i plural de l’atenció educativa a la infància. Els recents canvis econòmics, socials i culturals, així com la creixent incorporació de la dona al món laboral, l’endarreriment en l’edat de la primera maternitat, la importància que es dóna a l’atenció educativa dels infants des de l’inici de la vida, el valor que progressivament s’atorga al fet de tenir fills, etc., tot plegat, ens aboca a la necessitat emergent de potenciar serveis educatius de qualitat per atendre les necessitats dels infants petits i també de les seves famílies. Hem d’exigir un compromís per la qualitat. Un compromís de les administracions públiques sobre la qualitat dels serveis adreçats a la petita infància. Un compromís que responsabilitzi tots els serveis finançats amb fons públics. Una qualitat entesa com un procés dinàmic, i no tecnocràtic, revisat periòdicament per a l’optimització o la millora de l’oferta que es fa als infants i les famílies.38

38. Red de Atención a la Infancia. Objetivos de calidad en los servicios infantiles. Comissió Europea, 1996, pàg. 7.

61

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 62

Una qualitat centrada en: a) una legislació i normativa coherents i ajustades a la realitat; b) una dotació pressupostària pública per a tot tipus de serveis, que sigui justa i real; c) un control rigorós i acurat dels centres que ofereixen serveis, tant els públics com els privats; d) una exigent formació i acreditació professional dels educadors i educadores que treballen als centres i serveis, que asseguri l’exercici d’una pedagogia responsable, moderna i progressista, a la vegada que uns salaris dignes; e) fomentar i facilitar la participació de les persones interessades i de la ciutadania en els serveis i programes adreçats a la primera infància i famílies, fomentant-ne la participació i el control democràtic; f) el debat social general sobre la infància, que respon a un interès polític i comunitari. Sovint la qualitat dels serveis es basa, molt especialment, en les ratios infants-personal educador, i també en les infraestructures, la qualificació del personal, la formació permanent del personal, la planificació de l’oferta, la flexibilitat del servei per adaptar-se a les necessitats dels infants i famílies, i l’eficàcia i eficiència dels serveis. Les famílies, per valorar la qualitat dels serveis, necessiten una resposta concreta i convincent a la pregunta: en quin tipus d’ambient, lloc, i amb quines persones deixo el meu fill o filla, i com passa el dia o l’estona? Sobre el tema de la qualitat cal recapitular els plantejaments més bàsics des de la perspectiva dels infants, i, per tant, cal recordar que quan parlem de qualitat també estem parlant de: qualitat en el tracte que reben els infants; qualitat d’una atenció integral, qualitat en el benestar; qualitat en els espais que potenciïn la seguretat emocional, l’autonomia sense riscos, que siguin llocs acurats i organitzats intencionadament perquè els infants hi puguin desenvolupar les seves capacitats i els educadors també; qualitat en els materials que se’ls ofereixen per tal d’afavorir la indagació i l’experimentació; qualitat en el personal que els atén, en la seva formació i supervisió; qualitat en les interaccions socials, en la recerca de relacions d’amistat; qualitat en les activitats que es proposen, activitats que ajudin a descobrir, interpretar i interactuar en el món en què estan, etc. Els indicadors de qualitat s’acostumen a centrar en: indicadors de qualitat educativa i de qualitat organitzativa. Per exemple, indicadors relatius al context, a l’ambient, a la relació, a la professionalitat dels treballadors i treballadores, a la participació de les famílies; i indicadors sobre l’estructura i la gestió de l’oferta i la demanda, sobre l’estructura i la gestió del personal, de la gestió econòmica, relacions externes... Gloria Zaballa ha desenvolupat un model ambiciós de qualitat aplicat a l’educació, anomenat model de qualitat Goien,39 el qual descriu de forma pràctica com implantar un sistema de qualitat en un centre educatiu i com dirigir-lo cap a la millora continuada de l’organització. A més, engloba totes les línies existents en el món de la qualitat com el certificat ISO 9000 i el model de qualitat total de l’EFQM. Zaballa proposa un model exhaustiu d’aplicació per a centres educatius, en què destaca els criteris següents: — El lideratge. L’equip directiu guia el centre cap a la qualitat total en la gestió. — Política i estratègia. Missió, valors, projecte educatiu i direcció estratègica del centre. — Gestió del personal. Com el centre utilitza el potencial del seu personal per a la millora contínua. — Recursos. Mostra com el centre planifica i utilitza els seus recursos per a l’activitat que desenvolupa. Aprofitament d’instal·lacions i equipament, mitjans administratius i informàtics, mitjans assistencials complementaris —com menjador i transport—, mitjans econòmics propis del centre, recursos didàctics, etc. — Processos. Com s’identifiquen, s’organitzen i es revisen els processos per assegurar la millora contínua de totes les activitats. — Satisfacció del client o usuari. Atenció, per part del centre, a les necessitats i expectatives raonables dels pares i dels alumnes que són els destinataris immediats del servei. — Satisfacció del personal. Grau d’encert del centre a l’hora de satisfer les necessitats i les expectatives raonables de les persones que hi treballen.

39. ZABALLA, G. Modelo de calidad en educación Goien. Bilbao: Universidad de Deusto, 2000.

62

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 63

— Impacte en la societat. Impacte que el centre produeix en la societat respecte a qüestions no relacionades ni amb les seves responsabilitats primàries ni amb les seves obligacions legals. — Resultats del centre. El que el centre aconsegueix en relació amb els objectius i amb el projecte propi. Per poder assegurar la qualitat als centres educatius s’han d’interioritzar els requisits aplicables de les normes que asseguren la qualitat a partir de la planificació, la documentació i l’execució de les activitats mitjançant els procediments o rutines de treball que garanteixin un constant flux de productes i serveis conformes a les especificacions previstes. Aquest procediment el recull T. Orbea40 en la seva aplicació de l’ISO 9000 en el sector educatiu. En definitiva, la nostra societat demana, cada cop més, un major nombre de serveis de qualitat dirigits a la primera infància i les famílies. Han d’augmentar i tenir més presència, als nostres municipis, els serveis que presenten una oferta contextualitzada per a grups de població concrets, tenint en compte el territori i els altres serveis existents; capaços de tenir flexibilitat en el temps i en els espais; que disposin de professionals preparats i adequats per col·laborar en el desenvolupament dels infants i en la millora de les competències educatives familiars, i que siguin capaços de ser complementaris (i cooperatius) amb les activitats de les escoles d’educació infantil que hi pugui haver. Molts ajuntaments disposen de serveis escolars adreçats a infants de 0 a 3 anys, les escoles bressol; però ja no són tants els llocs on hi ha equipaments que puguin acollir els infants amb les seves mares i pares. I, bàsicament, l’oferta de serveis educatius que cal presentar ha de ser pública; recordem que l’educació és un bé preferent, igual que la sanitat i l’habitatge, que també s’han d’integrar en els mecanismes de redistribució de la renda d’una societat democràtica.

40. ORBEA, T. ISO 9000 en el sector educativo. Ponència en la IV Semana Europea de la Calidad, EUSKALIT, novembre de 1998.

63

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 64

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 65

10. La sostenibilitat Paràmetres bàsics per a la sostenibilitat de programes i serveis municipals per a la petita infància

La política local ha demostrat a bastament la seva capacitat per contribuir a l’estat del benestar. Els serveis que presta qualsevol ajuntament són la seva contribució a la política social i, per tant, a l’estat del benestar. Es tracta d’una contribució pròpia, complementària però no pas subsidiària, secundària en alguns casos, però no menys important. Tots els serveis de caràcter municipal que s’estan prestant ja actualment tenen carta de naturalesa pròpia. Els serveis es configuren com a prestacions socials —individuals o comunitàries— que pretenen el desenvolupament personal, la millora de les condicions de vida i la superació de les causes de marginació. Els serveis educatius, igual que tots els altres serveis, comparteixen un seguit de criteris que configuren una política social progressista: garantir la igualtat d’oportunitats, redistribuir la promoció positiva dels sectors més necessitats i reforçar la comunitat. A més, aquests serveis municipals estan arrelats al territori i aporten el principi de proximitat a les polítiques socials. Aconsegueixen el seu sentit quan es desenvolupen en el marc natural en què es produeixen les relacions socials, i on es detecten i aborden les necessitats socials. D’aquesta manera, des de l’àmbit local, podem aconseguir que la població sigui entesa com un agent de canvi i de transformació; de tal manera que també l’atenció de la ciutadania als nens i nenes petits sigui capaç de millorar els pobles i les ciutats. El patrimoni públic i col·lectiu de les ciutats i els pobles es construeix, es manté i s’augmenta fent créixer la xarxa de serveis, perquè d’aquesta manera es contribueix a incrementar la cohesió social i s’aporten elements imprescindibles per a la detecció de nous problemes socials, elements de dinamització comunitària i de reforçament de la societat per mitjà dels recursos econòmics, el treball dels professionals i els mitjans tècnics i infraestructurals. El volum de la despesa pública dedicada a l’educació és l’indicador més clar de l’interès que tenen les administracions perquè l’estat del benestar arribi a complir les seves funcions en el sector educatiu.

10.1. Equipaments i manteniment Avui, els municipis de Catalunya disposen d’una xarxa de serveis públics molt valuosa i segurament no utilitzada al cent per cent. De manera que pensar en la creació de serveis i programes nous no sempre significa la construcció d’un nou edifici en un solar de nova adquisició. L’aprofitament de la xarxa comunitària per a l’ampliació de nous serveis, a més de contribuir a la seva sostenibilitat de forma directa, facilita la integració de totes les persones de diferents edats, procedències, necessitats i interessos en uns mateixos indrets, fent possible la creació d’una vertadera xarxa pública comunitària. Sovint, complir els requisits mínims de qualitat que fixen les normatives (ja siguin escolars, de seguretat, etc.) es converteix en un parany infranquejable per a la creació d’alguns serveis. La consideració 65

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 66

dels equipaments com a espais públics per a tothom pot facilitar-ne la viabilitat, i és per això que cal anar treballant per fer dels espais públics uns espais a disposició de tots. En general, el cost del manteniment dels serveis creats oscil·la entre el 10 % i el 15 % del pressupost anual. Si aquest cost és compartit, en part, per més d’un servei, el municipi i els seus ciutadans se’n beneficien doblement. A continuació veurem què s’inclou en el cost de manteniment.

10.1.1. L’edifici L’espai dimensionat en metres quadrats a disposició dels usuaris i dels seus treballadors. La modalitat de servei pot definir la viabilitat que sigui un espai d’ús exclusiu o no, que sigui de propietat municipal, cedit per alguna institució —entitat cultural o recreativa, associació, societat, església, etc.—, a vegades infrautilitzat o bé amb impossibilitat de mantenir-lo per manca de recursos. És clar que per a cada tipus de serveis es requereix un espai amb característiques diferents, però que exigeixen uns mínims que sovint estan recollits en la normativa general i que s’apliquen a tots els serveis destinats a les persones (seguretat, higiene, metres quadrats, accessibilitat dels vianants i rodada, si és el cas, bon emplaçament i sense barreres arquitectòniques, etc.). Igualment, s’han de preveure els espais propis per als adults que treballin com a educadors i educadores en els serveis. S’haurà de pensar en el compliment de criteris mediambientals i d’estalvi energètic (aïllament tèrmic, aprofitament de l’energia solar, etc.) tant en el cas d’una nova construcció com en el cas de l’adequació d’espais. A més de facilitar la recollida selectiva de les deixalles i de garantir-ne el tractament posterior. També cal recordar que la classe de material emprat en la construcció determina el tipus i el cost del manteniment posterior. En tots els casos, des del municipi s’haurà de comptar amb unes despeses a l’inici per a la redacció i la direcció facultativa del projecte, així com per a l’equipament posterior. El seguiment de l’inici al final del projecte és del tot imprescindible per al control i la qualitat final de l’equipament.

10.1.2. L’equipament Es tracta d’habilitar uns espais amb caràcter funcional, intercanviables i oberts; per exemple, el mobiliari. De manera que s’ha de pensar amb un tipus de material adequat per a la petita infància pel que fa a la seguretat i la higiene, que a més doni acolliment a les persones i a les activitats que s’hi facin. Hi ha, per tant, uns elements que cal tenir en compte, si es tracta d’equipament per al personal que treballa al centre o bé si es tracta de material per als infants o per als adults.

10.1.3. El material fungible i tècnic Malgrat que no suposa una despesa important, cal pensar en aquell tipus de material a disposició dels usuaris i dels treballadors per a la gestió i la promoció del centre. Es tracta bàsicament de jocs i joguines —s’haurà de pensar en el seu manteniment i reposició— i de material d’oficina, etc.

10.1.4. La neteja i el manteniment Els serveis públics que tenen garantit el seu manteniment tenen un puntal fonamental per a la seva pervivència i el seu creixement, ja que contribueixen a millorar el contingut dels serveis i alhora en reforcen la imatge. S’ha de pensar en un servei de neteja que tingui cura tant de l’interior com de l’exterior del centre, així com, i d’una manera molt estricta, dels estris que estan a disposició dels infants i les famílies. S’ha d’incloure la partida de material de neteja i estris. Quant al manteniment en general, s’ha de pensar a tenir cura de les instal·lacions, així com de les calderes, els ascensors, l’electricitat, etc. 66

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 67

10.1.5. Els subministraments S’ha de comptabilitzar l’import dels subministraments d’aigua, llum, telèfon, calefacció i refrigeració, etc.

10.1.6. Altres despeses Les despeses que generen aquests tipus de serveis també cal tenir-les present des de l’inici, com ara les assegurances, el vestidor del personal, les fotocòpies necessàries per al bon funcionament, l’ordinador i la connexió a la xarxa, etc.

10.2. Funcionament La base fonamental de l’èxit dels serveis està en el fet que el seu funcionament estigui adaptat a les necessitats canviants dels usuaris, d’aquí la necessària flexibilitat. És per això que els tres aspectes més importants del funcionament són els que presentem en el punt següent.

10.2.1. L’horari del servei Cal tenir present que s’han de diferenciar d’entrada tres components sovint difícils de compaginar: — L’horari setmanal del personal que hi treballa. Combinacions possibles. — L’horari que per a cada sessió es considera educatiu, i el temps màxim d’estada d’un infant o d’una família en un centre. — L’horari diari que el centre ofereix als infants i les famílies. — La conjunció dels tres tipus d’horari no és fàcil, però cal tractar-los per separat per poder arribar a solucions integrades.

10.2.2. La integració de diversos serveis en un mateix espai Les característiques dels serveis de caràcter no formal, com ara els serveis per a la infància, permeten tenir cabuda en espais compartits amb altres activitats. Es tracta, per tant, d’un tipus de servei a la comunitat que és lògic i aconsellable que comparteixi amb d’altres, no solament les despeses de manteniment, funcionament i gestió, sinó fins i tot les dels professionals i les activitats que s’hi desenvolupin.

10.2.3. La vinculació directa de l’oferta amb la possible demanda Cada vegada, des de l’àmbit municipal, es fa més difícil gestionar la demanda, però alhora l’àmbit municipal és el més pròxim al ciutadà i, per tant, té més facilitat per poder controlar o conèixer qualsevol necessitat o canvi. Aquest canvi que pot venir motivat per un canvi demogràfic (més o menys naixements), per un canvi en les expectatives dels usuaris (serveis oferts en l’àmbit privat que es reclamen com a públics), per un canvi en les necessitats de la població (necessitat de compartir la maternitat/paternitat tardana i única, necessitat de millorar les pràctiques educatives familiars), etc. Sovint, quan es parla de funcionament es pensa únicament en els espais i els professionals d’un servei; però hi ha altres coordenades d’interès per garantir-ne el bon funcionament, com ara: — La recollida de propostes noves, de canvi, de reformulació, d’iniciatives diferents que mantenen viu el servei i el fan adaptable a cada moment, fins i tot, la recollida de queixes. Disposar d’una forma de canalitzar aquestes propostes és important. La bústia de suggeriments, l’adreça electrònica on es puguin dirigir els ciutadans o un telèfon d’atenció personal poden ser vies útils. 67

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 68

— La divulgació i la promoció del que es fa és també un altre vessant que no és pot descuidar per assegurar la continuïtat del servei. Els fullets informatius dirigits directament als possibles usuaris, per exemple, la tramesa per correu al domicili de les famílies amb infants, sovint amb un seguiment posterior en el cas que s’hi vulgui aprofundir i assegurar-ne el resultat. Les pàgines web on es mostra el conjunt de serveis existents al municipi indicant-hi els que van adreçats específicament als infants i famílies. L’aprofitament de la premsa, la televisió i la ràdio locals, així com tots els espais de promoció, com ara mercats, fires, esdeveniments, etc. — També és interessant fer possible la participació en la programació del servei altres sectors, per ampliar-ne la visió i la concreció. En el cas dels infants petits i les famílies, poden ser d’interès les aportacions dels professionals de serveis afins, o les associacions de dones, o els sindicats, per exemple. Molt sovint, el punt de vista de les famílies incorpora nous elements i interessos que modifiquen positivament i resolen les possibles confrontacions o els inconvenients dels projectes de serveis per a infants, pensats exclusivament per l’Administració i els professionals. En la mesura que l’organització d’un servei —o d’un sistema de serveis— es planifica de manera col·laborativa entre el personal educador i les famílies, és a dir, que el mateix projecte i programa exigeixen la participació de diversos agents, fins i tot d’agents externs, també l’organització (el sistema del servei) ha de preveure els mitjans de suport, de supervisió i d’avaluació d’aquesta col·laboració. Els mitjans de suport i de supervisió, en un marc local o comarcal, han de comptar amb els recursos existents, i, per tant, aprofitar l’eficiència de serveis com els equips d’atenció psicopedagògica (EAP), els centres de recursos pedagògics (CRP), la inspecció d’ensenyament, i d’altres serveis més específics: SAP, EAIA, CSMIJ... Els modes d’avaluació de l’eficàcia dels serveis adreçats a la infància cal orientar-los tant a través d’una avaluació sistemàtica interna (dels mateixos implicats) com, periòdicament, externa (avaluació encarregada a agents socioeducatius i de gestió, externs al servei), i també desenvolupant estudis i projectes d’investigació amb la col·laboració de centres locals i universitaris, tant per a l’avaluació com per a la innovació.

10.3. Finançament A tot arreu el finançament de serveis és problemàtic, sobretot per als serveis per a infants menors de 3 anys, serveis que estan menys desenvolupats i que per si mateixos són cars. Molts ajuntaments efectuen importants esforços econòmics per mantenir l’oferta educativa per a infants de 0 a 3 anys. La insuficiència de serveis amb finançament públic provoca, en alguns empresaris, un interès creixent cap a la subvenció de serveis per als seus empleats, des de la provisió directa d’una escola bressol al lloc de treball (com és el cas de Mercadona a Sant Sadurní d’Anoia) o en polígons industrials, fins a algun sistema de subsidi econòmic per trobar serveis privats. A Holanda, els patrons poden adquirir places als centres públics per oferir-les als seus empleats; a França, els empresaris cotitzen als fons regionals, els quals redistribueixen subvencions a les famílies per a serveis a la primera infància. El finançament dels serveis d’atenció a la primera infància són un escull que per a molts municipis ha resultat infranquejable. I, això, no tan sols pels minsos pressupostos municipals dels ajuntaments petits, sinó també per la càrrega econòmica que suposa dotar de serveis i mantenir els professionals que hi treballen. Les competències de les administracions locals per a aquesta mena de serveis han estat menystingudes en aspectes com la participació en la concreció legislativa i financera; en canvi, en altres sentits han estat impel·lides a fer front a una demanda cada vegada més creixent de serveis d’atenció als ciutadans per ser, l’ajuntament, la institució pública més propera. És clar que els serveis de titularitat pública garanteixen els objectius per als quals han estat creats, encara que això signifiqui que la gestió necessàriament hagi de ser pública, com no ho és que una inversió més elevada signifiqui un servei millor, o que un servei públic hagi de ser gratuït. L’externalització, per la via de la concessió administrativa d’un servei o d’un conjunt de serveis, i a causa de les limitacions legals i administratives que comporta la gestió diària de l’Administració local, 68

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 69

pot ser, i de fet és, una solució molt satisfactòria per a molts municipis. Es coneixen exemples d’externalització del servei de menjadors o de la gestió de l’escola bressol. Aquesta solució permet una participació més elevada de la comunitat, ja que ofereix possibilitats de creació d’empreses de serveis i d’ocupació autogestionades. També facilita el seguiment permanent de l’activitat per part de l’Administració, la qual cosa resulta interessant per al control i quan s’ha de prendre la decisió d’allargar o de revisar la concessió cada cert temps. Permet, també, en la renovació de la concessió, canvis d’orientació per anar adaptant els serveis a les noves necessitats que van apareixent. Tot i això, l’externalització de serveis no està exempta de problemes i cal que disposi de mesures de control i de seguiment per part de l’ajuntament. Si el que es busca és l’obtenció de resultats amb criteris d’eficiència més que no pas una mera gestió pública, cal aplicar un nou criteri d’actuació administrativa que faci possible aquest canvi. Aquest criteri ha estat formulat per l’OCDE, tal com recull Ricard Brotat,41 i consisteix en el fet que l’Administració treballi al servei del ciutadà, entenent el ciutadà com un client, encara que no en el sentit mercantil del terme sinó en el sentit d’algú a qui l’Administració ha de prestar una atenció més receptiva.42 En qualsevol cas, el plec de clàusules economicoadministratives per a qualsevol concurs públic per a la contractació de la concessió d’un servei per a la primera infància i per a la família ha de garantir tot un seguit de condicions: — Aspectes educatius bàsics: projecte educatiu, activitats, horaris, diversitat, admissió dels usuaris, titulació dels professionals, i control i supervisió de les tasques pròpies del servei per part dels usuaris i de l’ajuntament. — Altres serveis complementaris al principal que es puguin anar creant i desenvolupant. — Obligacions del concessionari. Proposta de programació, de pressupost, compliment de la legislació que li sigui d’aplicació. — Drets dels concessionaris. Prestacions que rebrà de l’ajuntament. Prestacions que pot rebre dels usuaris (fixació dels preus públics). — Potestats de l’ajuntament. Dictar normes d’ús i modificar la prestació del servei quan sigui necessari. Inspeccionar la gestió. Rescatar la concessió i suprimir el servei si cal. — Deures de l’ajuntament. Atorgar la concessió. Mantenir l’equilibri financer del servei. Indemnitzar el concessionari pels danys i perjudicis si escau. — Obligacions derivades de la titularitat municipal del servei. No utilització del nom i la imatge del servei en benefici del l’adjudicatari. Fer constar sempre la titularitat municipal. Garantir que la imatge pública de l’ajuntament sempre quedi revisada prèviament (publicitat, capçalera, cartes, etc.). La concreció dels costos d’un servei és una tasca cada vegada més delimitada, ja que existeixen exemples en el territori que poden ser una guia a l’hora d’engegar qualsevol servei, encara que calcular els costos d’un servei no sigui una tasca senzilla, especialment quan es tracta del sector públic. De fet, els costos dels serveis i programes estan subjectes a un conjunt de variables que en delimitar-les es determinen. Així, considerem que, en termes generals, les variables que intervenen en la configuració del total de la despesa són: — — — — —

ratio professional-família-infant qualificació, remuneració i dedicació del personal horari d’atenció del servei condicions de l’edifici i manteniment serveis complementaris

41. BROTAT, R. Per un ajuntament receptiu: un enfocament estructural. Document de treball, 2. Associació Catalana de Sociologia. Institut d’Estudis Catalans, 2001. 42. SHAN, D.; ARNBERG, M. L’administració receptiva al públic. OCDE, 1996.

69

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 70

El pressupost total de forma orientativa es reparteix de la manera següent: — 65-75 % personal — 10-15 % manteniment — 5-10 % material Per altra banda, cal que els criteris d’accés als serveis siguin clars i definits, ja que si no existeixen directrius clares poden canviar la filosofia pedagògica i els objectius del servei i poden ser motiu de discriminació i d’exclusió. Actualment, els criteris habituals —decretats pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya— són motiu de polèmica. Consisteixen en un barem que prioritza: la menor renda familiar, la proximitat del domicili al centre educatiu, l’existència de germans al mateix centre, i, també, pertànyer a família nombrosa, infants en situació de risc, de marginació o amb necessitats educatives especials. La polèmica actual consisteix en el fet que aquests criteris discriminen una part important de la població, molt especialment les famílies en què pare i mare treballen, ja que pel nivell de renda ni tan sols presenten les sol·licituds d’admissió dels seus fills i filles a les escoles bressol. I, en tot cas, el resultat dels criteris d’admissió actuals tenen la perversitat de limitar l’accés a les escoles de la xarxa pública només a un segment de la població, i s’estableix, encara que no es vulgui, una situació discriminatòria, no tan sols entre els que hi poden accedir i els que no, sinó, sobretot, pel tipus de població que hi accedeix. Si l’oferta és insuficient, cal tendir a no dedicar-la a un sol estament de la col·lectivitat (el de major risc de pobresa o d’exclusió). Està previst que alguns ajuntaments incorporin en el barem d’admissió la condició favorable que els pares de la criatura treballin tots dos. La fixació del preu dels serveis estarà subjecta a criteris polítics però, en tot cas, cal considerar la proporcionalitat en les aportacions per cobrir les despeses entre: ajuntament, altres institucions públiques (Generalitat: Benestar Social —Secretaria de la Família—, Ensenyament, Treball, Justícia; Ministeri de Treball i Afers Socials: Instituto de la Mujer; Diputació, consells comarcals, etc.) i les famílies. A la Unió Europea, alguns estats membres ofereixen els serveis de manera gratuïta, d’altres —també amb finançament públic— fan participar-hi les famílies amb aportacions que varien entre el 15 % i el 25 % del cost, i els empresaris. A Catalunya la tendència és d’una participació de les famílies en el 30 % o 33 % dels costos; a Navarra, per exemple, és el 25 %. En alguns països, per exemple França, les quotes familiars oscil·len entre el 10 % i el 15 % dels ingressos nets de la família, la qual cosa ve a representar que aquestes quotes cobreixen el 28 % del cost del servei. Actualment, la despesa familiar mensual per infant en una escola bressol pública o privada oscil·la entre les 30.000 i 50.000 pessetes, inclòs el menjador. A la ciutat de Barcelona, l’escolarització en les bressols municipals costa 375.300 pessetes repartides en 9 terminis, i el servei de menjador, 71.400 pessetes, repartides en 10 terminis (dades del curs 1999-2000). Els darrers preus públics fixats per a les llars d’infants de titularitat del Departament d’Ensenyament per al curs 2001-2002 són: per a la utilització dels serveis de la llar d’infants, 23.000 ptes./mes; per a la utilització dels serveis de llars d’infants excloent-hi el servei de menjador, 10.500 ptes./mes (Ordre de 23 d’abril de 2001. DOGC núm. 3380, 3 de maig de 2001). Insistim en el concepte de prendre acords de cofinançament entre les diverses administracions, perquè és aquesta col·laboració la que ens ha de permetre la creació de serveis per als més petits en zones on, per les seves característiques, són i han estat deficitàries en recursos. La normativa fins ara vigent sobre la contribució del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a la creació i el posterior manteniment dels centres d’educació infantil de titularitat municipal és la següent: — Ordre de 3 de juliol de 2001, publicada el 6 de juliol de 2001, per la qual s’obre la segona convocatòria per a la concessió de subvencions per a la creació de places escolars de primer cicle d’educació infantil en centres de titularitat municipal. Creació de places escolars en edificis de nova planta o adequació d’edificis preexistents. Curs 2000-2001. Creació o ampliació de places: a) Nombre d’unitats. Llocs escolars. b) Plànol de localització geogràfica. 70

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 71

c) Projecte bàsic de les obres i elaboració de la memòria valorada. d) Acreditació de la propietat del solar o de l’immoble que s’adeqüi o rehabiliti. c) Import màxim, el 50 % de l’import de l’obra. Límit de 200.000 pessetes per plaça escolar creada quan siguin més de 40 places, 220.000 quan siguin de 20 a 40 places i 240.000 fins a 20 places escolars. Quan sigui obra nova, els imports màxims per plaça escolar creada s’incrementaran el 25 %. — Resolució d’11 de novembre de 1999, publicada en el full de disposicions i actes administratives número 796, per la qual s’atorguen subvencions a les corporacions locals titulars d’escoles d’educació infantil. Unitats de menys d’1 any: 1.021.723 pessetes. Unitats d’1 any: 875.767 pessetes. Unitats de 2 anys: 583.855 pessetes. — Resolució de 27 de juny de 2001, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 9 de juliol de 2001, per la qual s’atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de centres d’educació infantil, per al curs 2000-2001. Per als centres amb 15 alumnes o més, l’import de la subvenció serà de 80.000 ptes./alumne. Els centres que tinguin entre 5 i 15 alumnes rebran la mateixa subvenció que un centre de 15. Els centres amb menys de 5 alumnes no rebran subvenció.

10.4. Models de gestió La correcta organització estructural de qualsevol servei en garanteix l’èxit en el temps. Una de les claus fonamentals és que el control i el desenvolupament de cadascun dels serveis garanteixen la total transparència tant pel que fa als aspectes financers com de responsabilitats, per això tots els estaments implicats en la configuració, la gestió i el control del servei han de ser membres actius, també, en la seva posada en marxa i en el seu desenvolupament. En municipis de més de 5.000 habitants pot resultar interessant la creació d’un òrgan especial per facilitar-ne la gestió. Qualsevol modalitat de gestió adoptada té com a premissa prèvia que el municipi deixi ben clares les condicions en les quals vol que es desenvolupi el servei o programa. Les diverses modalitats de serveis per a la infància que un municipi es pot plantejar de crear tenen en comú el caràcter educatiu, és per això que es pot pensar en una gestió conjunta de tots per facilitar-ne el control i la coordinació. La coordinació pot incloure la programació (semestral o anual) conjunta d’activitats i programes entre els educadors responsables dels diversos serveis d’un mateix municipi, de tal manera que sigui fàcil, a través de la coordinació entre serveis i educadors, l’aprofitament de les accions i dels recursos disponibles en altres serveis. De tal manera que els infants que assisteixen a una escola bressol puguin gaudir del servei de la ludoteca, o bé que els infants que van a un espai familiar, quan convingui, puguin aprofitar el jardí o el pati de l’escola bressol, o com a Capellades, on l’escola bressol Vailets ofereix un servei de biblioteca/bebeteca per a infants i famílies, i genera una interessant dinàmica participativa. Seguidament ens ocupem de forma breu de les possibilitats a l’abast dels ens locals de diferents modalitats de gestió per prestar serveis, ja sigui per ells mateixos o de manera descentralitzada, a través d’organismes autònoms locals o societats mercantils exclusivament dependents del municipi. El marc jurídic del desenvolupament local és cada vegada més ampli, hi ha, doncs, diferents formes jurídiques que es poden adoptar per a la prestació de serveis locals.43 La Llei de bases de règim local defineix els serveis públics locals i enumera i classifica la forma de gestionar-los en l’article 85: 1. Són serveis públics locals que volen aconseguir les finalitats assenyalades com a competències de les entitats locals.

43. Es pot ampliar la informació a: B. PÉREZ RAMÍREZ; B. EMILIO. Desarrollo local: manual de uso. Editorial ESIC/Federación Andaluza de Municipios y Provincias, 2001.

71

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 72

2. Els serveis públics locals es poden gestionar de forma directa o indirecta. En cap cas no es podran administrar per gestió indirecta els serveis públics que impliquin exercici d’autoritat. 3. La gestió directa prendrà alguna de les formes següents: a) gestió per la mateixa autoritat local; b) organisme autònom local; c) societat mercantil, el capital social de la qual pertany íntegrament a l’ens local. 4. La gestió directa adoptarà les formes següents: a) concessió; b) gestió interessada; c) concert; d) arrendament; e) societat mercantil i cooperatives legalment constituïdes el capital social de les quals pertanyi només parcialment a l’ens local. Es tracta d’un concepte ampli de servei públic local: tot aquell que tendeix a la consecució de les finalitat de competència de les entitats locals. També es preveu la consecució de serveis delegats per l’Estat o les comunitats autònomes, la prestació dels quals es justifica per una competència delegada; fins i tot es pot parlar de serveis en col·laboració o de serveis complementaris d’activitats pròpies d’altres administracions. L’article 28 de la LBRL diu: «Els ens municipals poden realitzar activitats complementàries de les pròpies o d’altres administracions públiques i, en particular, les relatives a l’educació, la cultura, la promoció de la dona, l’habitatge, la sanitat i la protecció al medi ambient.»

L’elecció de la forma de gestió no és en va. Determinades activitats o serveis aconsellen la seva prestació, per exemple, mitjançant la modalitat de societat mercantil, que evita les traves pròpies del règim administratiu. Les modalitats de gestió possibles són les que indiquem en el punt següent.

10.4.1. Gestió directa Les possibilitats que existeixen són les següents: 1. Gestió directa sense òrgan especial. La gestió és a càrrec de personal directament dependent en la seva actuació dels acords i actes dels òrgans de govern de la corporació. El finançament del servei es fa amb càrrec al pressupost ordinari de la mateixa entitat local, la qual cosa implica: la prohibició de crear serveis sense dotarlos prèviament de crèdit pressupostari per prestar-lo, la possibilitat d’efectuar operacions de transferència entre els diferents serveis i el mecanisme d’absorció del dèficit que es pogués produir en la gestió del servei. Les funcions de gestió dels fons queden centralitzades en la tresoreria de la corporació. 2. Gestió directa del servei a través d’una organització especial. Està integrada per un consell d’administració i un gerent. El consell d’administració assumeix la gestió superior del servei, i els acords es podran recórrer davant la corporació. Ha d’estar presidit per un membre de la corporació. Pot tenir una secció pressupostària pròpia per a l’organització especialitzada dins del pressupost únic de l’entitat local. Aquesta secció constarà de les partides que es consignin i estarà nodrida pel producte de prestacions i subvencions i ajuts que s’obtinguin. Es portarà una comptabilitat especial, independent de la general de la corporació, a càrrec de l’interventor de l’entitat local. 72

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 73

3. Gestió directa mitjançant un organisme autònom local. El titular del servei, que és la corporació local, descentralitza la seva organització i prestació mitjançant la creació d’un ens amb personalitat jurídica pública que en depèn. Aquest ens rep el nom d’organisme autònom local. El seu pressupost s’integra en el pressupost general de la corporació. 4. Gestió directa mitjançant societat mercantil exclusiva. Es tracta d’una societat el capital de la qual pertany íntegrament a l’entitat local. El servei es gestiona directament en forma d’empresa privada. El capital social ha de ser aportat íntegrament per l’entitat local i desemborsat en el moment de la seva constitució. Els òrgans de direcció i administració són: a) el ple de la corporació local, b) el consell d’administració, c) la gerència. Els estatuts, d’acord amb les previsions legals, desenvoluparan els aspectes competencials i de funcionament dels diversos òrgans.

10.4.2. Gestió indirecta Només ho poden ser els serveis que impliquen explotació econòmica o aprofitament econòmic. La corporació fixa els preus de prestació del servei amb el normal benefici industrial. 1. La concessió. La corporació cedeix, sota determinades condicions, la gestió o l’explotació d’un servei o activitat de la seva competència a una persona física o jurídica, que n’assumeix el risc econòmic. 2. La gestió interessada. Un contracte en virtut del qual l’empresari i la corporació participen en els resultats d’explotació del servei en la proporció que estableixi el contracte. 3. El concert. L’entitat local acorda amb altres entitats públiques o privades que prestin un servei a canvi d’una compensació econòmica. 4. L’arrendament del servei. La corporació cedeix l’explotació d’un servei que es presta en instal·lacions propietat de la corporació (arrendament d’instal·lació) o es contracten els serveis personals a una empresa particular, que els presta en interès de la corporació (arrendament de serveis personals) a canvi d’un preu o cànon. 5. Empreses i cooperatives mixtes. Es tracta de societats mercantils o cooperatives en què el capital social només és en part de la corporació. Les formes que pot adoptar l’empresa mixta són: societat en comandita, anònima o de responsabilitat limitada, societat cooperativa i societat anònima laboral. La responsabilitat de l’entitat local pels deutes de la societat serà limitada.

10.4.3. Altres modalitats 1. Fundació. Es tracta d’un patrimoni dotat de personalitat jurídica pròpia. Aquest patrimoni pot ser aportat per les diferents institucions que participen en els òrgans de gestió. 2. Mancomunitat. Es tracta d’associacions de municipis per a la prestació de serveis de competència municipal. Es poden configurar com si es tractés d’un altre municipi i funciona com si ho fos. 3. Consorci. És un ens que té una personalitat jurídica de naturalesa pública, i que admet com a socis qualsevol persona pública o privada sense ànim de lucre. 4. Associació. Es tracta d’una entitat amb responsabilitat jurídica de naturalesa privada. És aconsellable per al desenvolupament d’activitats en les quals participa un nombre elevat de socis.

10.5. Els professionals 10.5.1. Aspectes generals Les característiques dels professionals que han d’atendre els serveis destinats a la petita infància i a les seves famílies, i sobretot tenint en compte la diversitat de serveis existents, no són unidireccionals. 73

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 74

Quan es tracta de serveis escolars la legislació vigent44 preveu quins són els professionals que se n’han de fer càrrec i en cap cas aquest aspecte està en discussió: mestres especialistes en educació infantil, en primer lloc, i tècnics especialistes en jardí d’infància o tècnics superiors en educació infantil. Per cada sis unitats o fracció hi ha d’haver un mestre especialista en educació infantil com a mínim. Els serveis per a la infància requereixen uns professionals, que, procedents de diferents titulacions, experiències i disponibilitats, puguin endegar una tasca sempre nova, sempre canviant. La seva idoneïtat ha d’anar avalada per la idiosincràsia de cada servei. Podríem dir que els professionals d’aquests serveis han de poder donar mostres d’imaginació, esperit d’iniciativa, facultat d’adaptació, de flexibilitat i tenir un alt sentit d’acolliment. La major garantia d’un servei d’infància és el personal que hi treballa. És indispensable comptar amb educadors i educadores amables, atents, segurs de si mateixos, sensibles a la diversitat de famílies. També s’ha de preveure la presència d’educadors i educadores de minories ètniques, especialment si hi ha infants d’aquestes ètnies;45 de la mateixa manera que convé donar entrada a personal masculí,46 tal com apunta Jytte Juul Jensen, membre danesa de la Xarxa Europea d’Atenció a la Infància, en l’informe que va elaborar sobre el paper dels homes que treballen en els serveis d’atenció a la infància. La programació i el desenvolupament dels serveis depenen en gran manera de la capacitat que cada municipi tingui per supervisar i emparar els serveis creats a partir d’una coordinació que pot ser portada des de la direcció de l’escola bressol, des d’un equip d’assessorament psicopedagògic, des d’un responsable de la política d’infància i família, des d’un institut d’educació municipal, entre d’altres. Les persones encarregades de les coordinacions pedagògiques, a banda d’una formació especialitzada (psicopedagògica, gestió administrativa local, recursos socioculturals...), haurien de disposar de l’acreditació d’experiència directa en serveis educatius per a infants. Cal disposar, en cada cas, per a cada municipi, d’un marc pedagògic explícit general per a totes les actuacions adreçades a la infància. Per a la concreció d’aquest marc pedagògic cal donar entrada a la participació de tothom per definir el valor educatiu dels serveis i donar l’oportunitat d’un debat ciutadà sobre la infància al municipi. Els mateixos centres educatius han desenvolupat models i programes d’organització, de gestió i de serveis que constitueixin una referència per al món local, tal com planteja l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona.

10.5.2. Definició de perfils La definició del perfil dels professionals ha d’anar lligada, d’una banda, a les disponibilitats de cada municipi i, de l’altra, a les característiques del servei a desenvolupar. Podem partir de personal de diverses procedències administratives (funcionaris, cedits per altres administracions, contractats per altres serveis, etc. ) i de personal de diferents titulacions i experiències. Una de les característiques fonamentals de l’èxit del servei està en el compromís i la comprensió de la feina que s’ha de desenvolupar: el coneixement de la realitat del municipi i l’experiència anterior en tasques semblants de relació amb infants i famílies ha de ser l’element clau per a la seva selecció. En serien bons exemples: llevadores, infermeres de pediatria, assistentes socials, mestres d’educació infantil, mediadors i mediadores culturals, entre d’altres. Cal tenir present que la LOGSE va possibilitar que les escoles i facultats de formació del professorat poguessin oferir una diplomatura universitària en educació infantil que, el temps ha demostrat, ha facilitat una formació específica per a molts mestres, sobretot pel que fa al segon cicle d’educació infantil, de 3 a 6 anys; un cicle escolar més a prop de l’etapa d’educació primària que no pas del primer cicle d’educació infantil, de 0 a 3 anys. I això —la desviació cap al segon cicle d’educació infantil en la formació inicial— ha passat malgrat que la reivindicació per al reconeixement professional dels mestres d’educació infantil partia, sobretot, dels educadors i educadores de l’etapa de 0 a 3, que es van mobilitzar per aconseguir el reconeixe-

44. Reial Decret 1004/1991 i Decret de la Generalitat de Catalunya 353/2000. 45. MOSS, P. «Els serveis d’atenció a la infància a Europa: característiques i modalitats». A: Congrés d’Infància, vol. II. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995, pàg. 33-49. 46. JUUL, J. «Els homes com a educadors». A: Temes d’Infància, 32, 1999.

74

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 75

ment de la seva tasca professional, la valoració del col·lectiu, una titulació universitària i la millora de les seves retribucions econòmiques i de les seves condicions laborals. El pas del temps ha demostrat, en certa manera, que la millora en la formació comporta un nivell més elevat de reconeixement, però que si la formació no s’actualitza i s’adapta a la demanda —a les noves demandes educatives i socials— es converteix en una formació obsoleta, la qual més que obrir camins nous tanca possibilitats de promoció als mateixos professionals. Avui l’atenció dels infants de 0 a 3 anys està demanant altres paràmetres de formació per als professionals que se n’han de fer càrrec. És per això que cal pensar en algun tipus de formació de postgrau específica per als diplomats en educació infantil que volen acceptar el nou repte laboral que significa treballar en serveis dirigits a la família i la infància conjuntament. Aquests postgraus no poden quedar limitats als mestres d’educació infantil, sinó que poden, de forma discrecional, formar altres professionals que procedents d’àmbits formatius diferents puguin complementar la seva formació per adaptar-se a les noves demandes del mercat laboral. Per altra banda, els educadors procedents d’altres nivells de formació, com ara: tècnics especialistes en jardí d’infància o tècnics superiors en educació infantil, que requereixen una actualització de les seves atribucions com a professionals i, per què no, la creació d’un nou títol de formació professional que tingui en compte l’atenció a la petita infància i la família, la qual cosa pot obrir nous horitzons professionals i de treball a moltes persones amb estudis de tècnics especialistes o de tècnics superiors que no troben lloc actualment en el mercat laboral i que opten per cursar estudis universitaris en la diplomatura d’educació infantil. Cal, també, pensar en un altre tipus de personal de suport: — personal de suport administratiu i de gestió — personal voluntari — personal en pràctiques En el cas del personal voluntari i de pràctiques cal que disposin de supervisió i, també, d’una tutoria de la institució de procedència; i convé aclarir que no ha de ser un tipus de personal per substituir ningú. En l’actualitat s’està impartint un diploma universitari (Les Heures, Universitat de Barcelona i Fundació Puleva) de gestió familiar que va adreçat a persones adultes, a les quals no se’ls requereix titulació prèvia, que es cursa a distància i que inclou matèries de psicologia, educació, economia, organització i comunitat. És un curs gestionat per l’Institut de Gestió Familiar situat a Cornellà de Llobregat. De la mateixa manera que, cada cop més, s’organitzen cursos i màsters universitaris sobre psicologia i gestió familiar.

10.5.3. Altres elements que cal considerar El nivell de titulació garanteix un determinat perfil però no l’èxit, de manera que cal valorar les repercussions econòmiques, de treball en equip i de responsabilitat que es poden derivar de diferents nivells de titulacions. La majoria de serveis no escolars tenen un caràcter prou ampli perquè sigui necessària una formació permanent i una formació prèvia adient dels professionals que hi treballen, que garanteixin els coneixements necessaris per tenir cura d’infants petits i les seves famílies, com també la comprensió dels objectius i l’especificitat de l’activitat professional, per poder adaptar el seu comportament i les seves actituds a aquesta relació professional particular. Això no obstant, no priva que, des de les administracions competents, s’ofereixin recomanacions a les universitats i als centres de formació professional perquè en els seus plans d’estudis incorporin determinades matèries formatives sobre atenció educativa, serveis locals a la infància petita, polítiques d’infància i de família, models d’atenció integral a la infància, educació familiar, atenció a la infància en situació de risc, programes de formació i investigació familiar, etc., tal com ja es fa en algunes universitats, per exemple, a la Universitat de Barcelona o a la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. En concret, aquest suggeriment s’hauria de fer arribar a les facultats i escoles universitàries de mestres, d’infermeria, de pedagogia, de sociologia, de medicina, i a ensenyaments com els d’educació social, psicopedagogia, treball social..., així com als centres de formació professional en la modalitat d’educació infantil i animació sociocultural. 75

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 76

La formació del personal educador i auxiliar exigeix, a banda de la idoneïtat dels programes de formació, una organització del temps laboral que asseguri l’eficiència del servei, distingint entre l’horari de treball amb infants i famílies, i l’horari destinat a la preparació, coordinació, avaluació i formació permanent. La formació permanent es pot emmarcar en dos nivells, diferents però complementaris. El nivell específic i particular d’un servei concret, que respon, a través de les activitats de formació, a les necessitats pròpies d’un servei determinat (actualització, reciclatge) en forma de cursos, seminaris, projectes d’investigació activa, estudis de prospecció, etc. I, en un nivell molt més general, programant accions de formació continuada per als professionals dedicats als serveis adreçats a la infància —i a altre personal relacionat amb això— en una localitat, districte o comarca, per exemple; tractant d’aprofitar aquesta modalitat de formació continuada per debatre o formar-se sobre els continguts més generals de l’atenció a la infància, amb la finalitat de donar un estil particular al conjunt d’accions que es fan en el que podríem denominar un sistema d’infància, i que aplegaria les escoles bressols, els serveis familiars, les ludoteques, les bebeteques, les activitats d’esplai, l’orientació sanitària i pediàtrica, l’orientació psicopedagògica, l’orientació administrativa i de gestió, etc. Així, seria més fàcil acordar nivells d’intercanvi i de cooperació (en les experiències, en les recerques, en l’avaluació) entre serveis diferents d’una mateixa localitat. En molts casos, aquesta formació permanent del personal educador convé que es faci de forma conjunta entre tots els educadors i educadores que participen en diferents tipus de serveis educatius en un mateix municipi o territori, independentment de la seva formació bàsica d’acreditació, per exemple, independentment que siguin mestres, educadores socials, psicòlogues, pediatres, voluntàries... Els personal educador no tan sols necessita espais físics propis als centres on treballa, sinó també espais intel·lectuals on poder debatre i compartir sensacions i propostes amb altres professionals. Se sap que, pel que fa a la tasca educativa, les bones relacions i la cooperació entre el personal educador estimula també les bones relacions i la cooperació entre els infants. Una qüestió que cal tenir en compte, sobre els educadors i educadores, l’evidencia Álvaro Marchesi47 quan es refereix a l’esforç i la implicació afectiva que exigeix la tasca educativa amb infants petits, especialment quan les forces de la mestra o de l’educadora disminueixen a causa de l’edat, per exemple. La qual cosa acostuma a passar precisament en els moments en què es tenen més experiència i coneixements professionals, acumulats durant molt de temps. I encara que Marchesi es refereix bàsicament a mestres dedicades a les escoles bressols, apunta la possibilitat de dedicar part de l’horari a activitats no directament vinculades amb els infants, per exemple, la coordinació pedagògica, l’elaboració de materials, la formació de nous professionals, la conducció d’escoles de pares i de mares, la coordinació amb altres institucions, etc., la qual cosa ampliaria les perspectives professionals de les persones que treballen en serveis educatius adreçats a la petita infància. Requerir dels professionals la seva participació en l’avaluació continuada de la seva tasca i del conjunt de serveis i programes, a més de generar reflexió que faciliti la recerca per al futur, sembla una condició necessària per a tot servei públic. Avui, els serveis per a la infància són un marc adient per a la innovació i la investigació, ja que representen punts de trobada educativa, lúdica, cultural i de comunicació social organitzats amb criteris de flexibilitat i atenent les necessitats, els interessos i les expectatives dels participants. En aquests espais es donen les condicions idònies perquè, sense l’encarcarament que pot suposar l’educació reglada lligada a l’ensenyament primari, es puguin experimentar i desenvolupar programes en certa manera irrepetibles.

47. MARCHESI, A. (2001). «Educació sí, però infantil». Guix d’Infantil, 1, pàg. 47-49.

76

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 77

11. La participació comunitària

Igualment, cal reivindicar o revalorar la idea de la participació comunitària de la societat civil en aquesta mena d’activitats. I en el cas de les criatures petites cal reivindicar la gent gran com un recurs molt poc utilitzat i que, sens dubte, pot aportar experiències i orientacions d’enorme interès per a l’educació de la infància. La participació ciutadana en la solució de problemes millora els resultats de les polítiques socials i de compensació de desigualtats. La participació s’entén aquí com el conjunt de pautes de cultura cívica, la proclivitat a l’associacionisme i la tendència a involucrar-se en la resolució dels problemes comuns, per exemple, participant en els consells escolars municipals. Recordem que la manca de participació comporta que els drets socials només s’articulin com a drets a rebre, de tal manera que s’entenen només com un dispositiu únicament assistencial considerant els ciutadans com a persones assistides que cal auxiliar. Les administracions, a través de l’acció concertada entre administracions, i la iniciativa ciutadana, per mitjà de moviments associatius de participació comunitària, han de promoure el desenvolupament de polítiques i actuacions que responguin a les necessitats i les demandes socials i donar-li suport. De totes maneres, els models associatius, perquè funcionin, necessiten l’adequat interès polític. Es tracta que l’atenció a la primera infància sigui també una qüestió important per a la ciutadania en general. A Itàlia, a la regió d’Emilia-Romagna o Reggio Emilia, s’han desenvolupat interessants models de participació dels pares, juntament amb els educadors, en el funcionament i l’organització dels serveis per a la infància, a través tant d’accions programades i formals com d’iniciatives espontànies i informals. Fins i tot, recentment, aquests models —especialment el de Reggio Emilia— deixen sentir la seva influència en altres països, per exemple, Holanda.48 Certament hi ha societats més participatives que d’altres, i que tenen el seu interès en el bé comú i en la igualtat social. Sens dubte que, per donar resposta a les demandes, fan falta recursos que, traduïts en forma de recursos econòmics i de suports legislatius o normatius, han de servir per millorar la qualitat de vida i el benestar dels infants petits i les seves famílies. Ara bé, per a la dotació de recursos públics destinats a aquests afers cal, necessàriament, la voluntat política dels poders públics, i disposar d’un marc d’idees i de principis clars i suficients per justificar les inversions. La participació ciutadana en les polítiques socials no solament té sentit per la col·laboració directa que pot aportar, ni pel control que pot exercir sobre la destinació dels recursos, ni per la maduresa democràtica que representa la participació social, sinó, i sobretot, té sentit perquè és una clara opció comunitària en l’exigència i la reivindicació de solucions per als problemes dels ciutadans.

48. BADELL, N. «El repte de promoure la filosofia de Reggio a Holanda». A: Infància, 119, 2001, pàg. 9-11.

77

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 78

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 79

12. Bibliografia

ALBERDI, I. Las mujeres jóvenes en España. Fundació La Caixa, 2000. ÀNGEL, C. «Tipologia de serveis». Congrés d’Infància, Polítiques i accions educatives, vol. II. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 1995, pàg. 17-27. Associació de Mestres Rosa Sensat. Congrés d’Infància, Educar de 0 a 6, vol. I Barcelona, 1994. Associació de Mestres Rosa Sensat. Congrés d’Infància, Polítiques i accions educatives, vol. II. Barcelona, 1995. BADELL, N. «El repte de promoure la filosofia de Reggio a Holanda». Infància, 119, 2001, pàg. 9-11. BORJA, M. de. Las ludotecas: instituciones de juego. Barcelona: Octaedro, 2000. BROTAT, R. Per un ajuntament receptiu: un enfocament estructural. Document de treball, 2. Associació catalana de Sociologia. Institut d’Estudis Catalans, 2001. CARNEIRO, R. «Educación para la ciudadanía y las ciudades educadoras». La educación, clave para el conocimiento y la convivencia. Barcelona: Institut d’Educació, Ajuntament de Barcelona, 1999. Comissió de les Comunitats Europees. «La atención de la infancia en las comunidades europeas, 1985-1990». Cuadernos de Mujeres de Europa, 31, 1990. DELORS, J. [et al.]. La educación encierra un tesoro. Madrid: Ediciones UNESCO i Santillana, 1996. Diputació de Barcelona. L’educació dels més petits. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999, (Col·lecció Estudis; 4). Equip d’educadors de la Ludoteca Olzinelles. «Jugant tots en un mateix espai». Infància, 114, 2000. ESPING-ANDERSEN, G. The Social Foundations of Postindustrial Economics. Nova York: Oxford University Press, 1999. FLAQUER, L. Les polítiques familiars en una perspectiva comparada. Fundació La Caixa, 2000. GÓMEZ-GRANELL, C.; VILA, I. La ciudad como proyecto educativo. Barcelona: Octaedro, 2001. JUUL, J. «Els homes com a educadors». Temes d’Infància, 32. Barcelona, 1999. LLEONART, P. [et al.]. «La dinàmica residencial de les polaritats de la segona corona metropolitana de Barcelona». Revista Econòmica de Banca Catalana, 110, 1996. LUENGO, J. A. (s/d). Modelos de escolarización en educación infantil. http://paidos.rediris.es/genysi/jalforum.htm i La escuela infantil como espacio educativo de calidad. http://paidos.rediris.es/genysi/ viiijorp/viii_Jal.htm MARCHESI, A. «Educació sí, però infantil». Guix Infantil, 1, 2001, pàg. 47-49. Ministeri de Treball i Afers Socials. «Primera infancia: conciliación entre la vida familiar y laboral». Infancia y Sociedad, 34-35, 1996. MOSS, P. «Els serveis d’atenció a la infància a Europa: característiques i modalitats». Congrés d’Infància, vol. II. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. 1995, pàg. 33-49. MOSS, P.; PHILLIPS, A. «Ser infant a Europa, avui». Temes d’Infància, 15. Barcelona, 1990. NAVARRO, V. Globalización económica, poder político y Estado del Bienestar. Barcelona: Ariel Sociedad Economía, 2000. ORSOLA, P. «Una gran política per als més petits». Congrés d’Infància, vol. II. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. 1995, pàg. 97-110. 79

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 80

PÉREZ RAMÍREZ, B.; EMILIO, B. Desarrollo local: manual de uso. Editorial ESIC, Federación Andaluza de Municipios y Provincias, 2001. Red de Atención a la Infancia. Objetivos de calidad en los servicios infantiles. Comissió Europea, 1996. SHAN, D.; ARNBERG, M. L’administració receptiva al públic. Document publicat per l’OCDE, 1996. VILA, I. Familia, escuela y comunidad. Barcelona: ICE-Horsori, 1998. ZABALLA, G. Modelo de calidad en educación Goien. Bilbao: Universidad de Deusto, 2000.

80

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 81

Annex I. Places escolars: algunes dades sobre les necessitats de places escolars, per comarques i municipis

Estimacions del dèficit de places, per comarques i municipis Criteris per a l’elaboració de les estimacions49 a) Dades de la població dels anys 1994-1997 (naixements) que permeten observar les tendències de creixement, decreixement o manteniment a cada municipi. b) Dades de l’oferta educativa (escoles bressol) per al tram 0-3 anys. Oferta de places d’escola pública: municipals i del Departament d’Ensenyament; oferta d’escoles privades sense afany de lucre amb places subvencionades (1998 i 1999). c) Oferta d’escoles infantils privades: ubicació de l’oferta (1998). d) Dades sobre matrimonis i creixement vegetatiu (1997), i certificacions finals d’obres (1999), per estimar les tendències de creixement de població infantil als municipis. e) Previsions i projectes dels mateixos ajuntaments sobre la qüestió de les EBM50 (1998). f) Valoracions de la relació entre l’oferta i la demanda, fetes per les mateixes escoles públiques de 0 a 3 anys (1998). g) EBM sense subvenció de la Generalitat (1999-2000). Alt Penedès (segons dades 1998-2000) Es tracta d’una comarca amb baixa conflictivitat. Dels 27 municipis, 18 tenen oferta pública municipal; 2 tenen oferta privada coincident amb oferta pública, i 3 municipis només tenen oferta privada. Dels municipis que no tenen oferta pública, alguns presenten un nombre reduït d’infants de 0 a 3 anys (entre 35 i 75 infants en total) com és el cas de Castellví de la Marca, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Quintí de Mediona i Torrelavit. Municipis amb necessitats urgents: Gelida, Santa Margarida i els Monjos. Cal estudiar amb més detall: Avinyonet del Penedés, Castellet i la Gornal, Torrelavit (11 places subvencionades), Vilafranca del Penedès (increment de població, i 41 places subvencionades).

49. Alguns dels paràmetres que hem fet servir en el càlcul del dèficit de l’oferta eren vigents el curs 1998-1999. La tendència a l’increment demogràfic fa que la major part de les estimacions numèriques que es presenten en les pàgines següents s’hagin de corregir a l’alça. 50. Escola Bressol Municipal.

81

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 82

Anoia (segons dades 1998-2000) De manera similar al cas anterior, es tracta d’una comarca amb poca conflictivitat excepte en poblacions que tenen una perspectiva de fort creixement demogràfic com Masquefa i Piera. Dels 33 municipis, només 5 tenen oferta pública municipal; 7 municipis solament tenen oferta privada, 2 dels quals tenen escoles amb places subvencionades: 4 a Igualada i 1 a Òdena. Dels municipis que no tenen oferta pública, la majoria presenten un nombre reduït d’infants de 0 a 3 anys. Municipis amb més de 75 infants de 0 a 3 anys i sense oferta pública: Calaf, Igualada, Masquefa, Piera i Vilanova del Camí, encara que sí que en tenen de privada. Municipis amb necessitats urgents: Santa Margarida de Montbui. Cal estudiar amb més detall: Òdena (41 places subvencionades), Sant Sadurní d'Anoia (32 places subvencionades) i La Torre de Claramunt (increment de població), Masquefa i Piera. Bages (segons dades 1998-2000) Tampoc és una comarca caracteritzada per la conflictivitat. Dels 35 municipis tan sols 10 tenen oferta municipal, 3 tenen oferta pública del Departament d’Ensenyament; 14 municipis tenen oferta privada, dels quals coincideixen amb oferta pública a: Manresa, Monistrol de Montserrat, Navàs i Sant Vicenç de Castellet. De les 26 escoles infantils privades, 12 tenen places subvencionades, a 7 municipis: Artés 53; Cardona, 59; Manresa, 99; Moià, 65; Navarcles, 61; Navàs, 41, i Sallent, 10. Hi ha municipis amb un nombre suficient d’infants de 0 a 3 anys per justificar una EBM: Artés, Cardona, Moià, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Súria. S'ha d'estudiar amb més detall: Cardona (59 places subvencionades), Moià (increment de població i 65 places subvencionades), Sant Fruitós de Bages (increment de població), Sant Joan de Vilatorrada (increment de població), Sant Vicenç de Castellet (places públiques), Santpedor (increment de població). Baix Llobregat (segons dades 1998-2000) Comarca amb un fort dèficit d’escoles i de places, igual que les comarques que envolten el Barcelonès (Vallès Oriental, Vallès Occidental i Maresme), i encara més perquè recull un nombre molt important de poblacions amb previsions d’alt creixement demogràfic: Begues, Cervelló, Corbera de Llobregat, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Vallirana. Dels 30 municipis, solament 12 tenen oferta pública municipal, 2 tenen oferta del Departament d’Ensenyament; i 3 municipis tenen ambdues ofertes alhora. En tots els casos l’oferta pública és insuficient per atendre la demanda que es genera. L’oferta privada està present a 23 municipis i només en 2 són escoles amb places subvencionades. Les poblacions sense oferta pública i amb un nombre molt alt d’infants de 0 a 3 anys són: Abrera, Cervelló, Corbera de Llobregat, Olesa de Montserrat, Pallejà, el Papiol, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve de Sesrovires, Sant Vicenç dels Horts, Torrelles de Llobregat i Viladecans. A banda dels que s’ha indicat, els municipis amb falta de places públiques són: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Vallirana. Conclusió: mancances importants a 22 municipis (sobre 30), el 73%. S'ha d'estudiar amb més detall: Begues (increment de població), Collbató (increment de població) i Esparreguera (increment de població), Sant Esteve de Sesrovires (increment de població) i La Palma. Barcelonès (segons dades 1998-2000) Falten places públiques als 5 municipis que formen la comarca. A Santa Coloma de Gramenet no hi ha oferta pública de cap mena; a Badalona, l’Hospitalet i Sant Adrià del Besòs només hi ha oferta 82

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 83

pública del Departament d’Ensenyament. L’oferta privada és de 386 escoles aproximadament, de les quals a Badalona, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet no n’hi ha cap amb places subvencionades per la Generalitat; a L’Hospitalet, 3 escoles amb places subvencionades i a Barcelona ciutat, 16. Municipis amb necessitats urgents: tots. Berguedà (segons dades 1998-2000) En general es tracta d’una comarca amb baixa conflictivitat, excepte les poques poblacions que tenen una perspectiva de creixement demogràfic: Berga. Dels 30 municipis, 9 tenen oferta pública municipal (La Pobla de Lillet, sense subvenció del Departament d’Ensenyament), 2 municipis tenen oferta privada coincident amb la pública, i 1 només té oferta privada (Sagàs). De les 5 escoles privades, 4 tenen places subvencionades (Sagàs, no). A Gironella, 35 places subvencionades, i a Puig Reig, 33. No hi ha municipis sense oferta pública en la franja de població entre 35 i 75 infants de 0 a 3 anys. Els que no n’ofereixen tenen menys de 10 naixements anuals, fins i tot menys de 5 naixements anuals. Garraf (segons dades 1998-2000) En general es tracta d’una comarca amb una conflictivitat en augment pel que fa a l’oferta pública de serveis per a infants de 0 a 3 anys, principalment a causa de les previsions de creixement demogràfic a Cubelles, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Dels 6 municipis, només 2 tenen oferta pública, a Sitges, municipal, i a Vilanova i la Geltrú, del Departament d’Ensenyament. L’oferta privada és present a tot arreu excepte als petits municipis de Canyelles i Olivella. De l’oferta privada, només a Vilanova i la Geltrú i a Cubelles tenen centres amb places subvencionades. A Cubelles i Sant Pere de Ribes falta oferta pública. Municipis amb necessitats urgents: Sant Pere de Ribes. Cal estudiar amb més detall: Cubelles (increment de població) i Vilanova i la Geltrú (increment de població i 43 places subvencionades). Maresme (segons dades 1998-2000) És una comarca on falten places per a infants de 0 a 3 anys, i encara més a les poblacions que tenen una perspectiva de fort creixement demogràfic: Alella, Argentona, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt. Dels 31 municipis de la comarca, 14 tenen oferta pública municipal; 19 tenen oferta privada, dels quals només en 5 municipis hi ha centres que tinguin places subvencionades. L’oferta pública i privada coexisteix en 7 municipis, i en 12 només hi ha oferta privada; per tant, falta força oferta pública a la comarca. Falta oferta pública a: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Canet de Mar, Malgrat de Mar, el Masnou, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Teià, Tiana i Tordera. Falten places de la xarxa pública a: Mataró, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Mar. S'ha d'estudiar amb més detall: Alella (increment de població), Pineda de Mar (increment de població), Sant Pol de Mar (increment de població) i Sant Vicenç de Montalt (increment de població) Osona (segons dades 1998-2000) Comarca que té algunes característiques comunes al Berguedà. Osona compta amb 48 municipis de composició molt diversa. Només s’espera creixement demogràfic important a Sant Pere de Torelló i a Vic. 83

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 84

Només 7 municipis tenen EBM. 18 tenen oferta privada (i només a Manlleu coincideix l’oferta pública amb la privada). Hi ha un bon nombre de municipis que tenen escola privada amb places subvencionades: Balenyà, Calldetenes, Olost, Sant Julià de Vilatorta, Sant Quintí de Besora, Les Masies de Voltregà, Santa Eugènia de Berga i Santa Eulàlia de Riuprimer. L’oferta privada, 21 escoles, té subvencions en 18 centres. Vic té 9 escoles privades, 6 de les quals tenen places subvencionades. Falta oferta pública a: Centelles, Sant Hipòlit de Voltregà, Torelló i Vic. Falten places públiques a: Manlleu i Roda de Ter. S'ha d'estudiar amb més detall: Balenyà (52 places subvencionades), Calldetenes (37 places subvencionades), Centelles (71 places subvencionades), Gurb (oferta pública), Olost (14 places subvencionades), Prats de Lluçanès (oferta pública i 38 places subvencionades), Sant Boi de Lluçanès (10 places subvencionades), Sant Julià de Vilatorta (41 places subvencionades), Sant Pere de Torelló (increment de població), Sant Quirze de Besora (30 places subvencionades), Santa Eugènia de Berga (35 places subvencionades) i Santa Eulàlia de Riuprimer (14 places subvencionades). Vallès Occidental (segons dades 1998-2000) Les dues comarques del Vallès pateixen, igual que el Baix Llobregat, el Maresme i el Barcelonès, una més gran necessitat de millora de l’oferta pública en places escolars per als infants de 0 a 3 anys. Les previsions d’alt creixement demogràfic se situen a: Castellar, Castellbisbal, Sentmenat, Sant Cugat del Vallès i Sant Quirze del Vallès. En general, llevat d'excepcions, a tots els municipis falten places públiques. Hi ha un grup de municipis importants sense cap mena d'oferta pública: Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Ripollet; i també Castellar del Vallès, Castellbisbal, Matadepera i Sant Quirze del Vallès. En d'altres, coincideix l'oferta pública i la privada: Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Sentmenat, Terrassa, poblacions amb alta previsió de creixement, i també Barberà del Vallès, Rubí i Sabadell, on és evident la manca d'oferta de places públiques. Només 10 centres privats ofereixen la possibilitat de places subvencionades (sobre un total de 106 centres). S'ha d'estudiar amb més detall: Castellbisbal (increment de població), Sant Cugat del Vallès (increment i disseminació de població), Sentmenat (increment de població). Vallès Oriental (segons dades del curs 1999-2000) És una comarca amb força dèficit i amb previsions que continuï augmentant si no s’acceleren les decisions. Hi ha zones amb un alt increment de població: l’Ametlla del Vallès, les Franqueses del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera i Vilanova del Vallès. Només hi ha 3 centres privats, en tota la comarca, que ofereixen la possibilitat de places subvencionades (sobre un total de 56 centres). Hi ha un grup de municipis prou importants que no tenen cap mena d'oferta pública: les Franqueses del Vallès, la Garriga, la Llagosta, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. També falta oferta pública a municipis més petits: l'Ametlla del Vallès, Cardedeu, Llinars del Vallès, Martorelles, la Roca del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Feliu de Codines, Sant Fost de Campsentelles i Santa Eulàlia de Ronçana. D'altres, on coincideix l'oferta pública i la privada (Caldes de Montbui, Granollers i Parets del Vallès), també tenen mancança de places públiques. S'ha d'estudiar amb més detall: Cardedeu (increment de població).

84

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 85

Annex II. Dades sobre escolarització

Província de Barcelona

Xarxa pública Escoles bressol municipals Llars d’infants de la Generalitat Xarxa privada (places subvencionades per la Generalitat)

Infants 0-1 any

Infants 1-2 anys

764 211 1.549 (474)

2.986 901 7.445 (1.509)

Infants 2-3 anys

5.062 1.719 13.789 (2.408)

Totals i tants per cent sobre la població 8.828 2.831 22.783 (4.391)

Elaboració pròpia, amb dades del Departament d’Ensenyament corresponents al curs 1999-2000, i dades pròpies corresponents al curs 20002001.

Dades generals Catalunya (Font: Departament d’Ensenyament)

Totals

Total escolarització 0-3 a Catalunya

44.004

Província de Barcelona (Font: pròpia) Total escolarització 0-3 Total població estimada 0-3 Tant per cent d’infants 0-3 escolaritzats, s/ població estimada Tant per cent d’infants 0-3 a la xarxa pública, s/ població estimada Tant per cent d’infants 0-3 a la xarxa privada, s/ població estimada (Tant per cent d’infants 0-3 a la xarxa privada amb subvenció Departament)

34.442 124.500 27.66 9.36 18.29 (3.52)

Infants escolaritzats. Província de Barcelona (Font: pròpia) Tant per cent d’escolaritzats a la xarxa pública, s/ total escolarització Tant per cent d’escolaritzats a la xarxa privada, s/ total escolarització Infants de 0 a 1 any a la xarxa pública Infants d’1 a 2 anys a la xarxa pública Infants de 2 a 3 anys a la xarxa pública

85

33.8 66.2 4 de cada 10 3,5 de cada 10 3,25 de cada 10

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 86

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 87

Annex III. Relació d’adreces

Serveis per a la infància Atzar. Associació de Ludotecàries i Ludotecaris de Catalunya Avinguda Portal de l’Àngel, 7, 4t 08002 Barcelona Tel. 93 317 60 45

Bebeteca a la Biblioteca Vicente Aleixandre Avinguda Mediterrània, s/n Badia del Vallès Tel. 93 719 03 94

Centre d’Educació Infantil i Familiar, Centre 0-3 anys de Sant Feliu de Guíxols. Conjunt de programes d’atenció infantil (Escola bressol, Espai Nadó, Espai Familiar...). C. Còrdova, 43 17720 Sant Feliu de Guíxols [email protected] Sr. Vicenç de Febrer (coordinador)

Creix en Família, a Granollers. Conjunt de programes en forma de cursets per a mares i pares d’infants fins als 6 anys. [email protected] Sr. Jaume Casacuberta (coordinador dels centres cívics de Granollers)

Espai Creixença, a Rubí Orientació per a mares i pares d’infants fins a 3 anys, els quals hi assisteixen amb els seus fills i filles. Carrer Magí Ramentol, 22 Rubí Tel. 93 588 77 06 Sra. Mabel Campos (coordinadora)

87

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 88

Espai Nadó, Espai Familiar, Espai Obert, a Sant Feliu de Llobregat Programes que s’ofereixen a diferents llocs de la població, dirigits a mares i pares d’infants fins a 6 anys. Àrea d’atenció a les persones Carrer de Dalt, 17 08980 Sant Feliu de Llobregat Tel. 93 685 80 08 Sra. Rosa Reina (coordinadora)

Ja Tenim un Fill Ja Som Mares, a Cornellà Programes de suport a la maternitat per a mares i pares de fills i filles fins a 9-12 mesos. Ajuntament de Cornellà Sra. Tere Majem (coordinadora)

L’aventura de Créixer, al Centre Cívic Matas i Ramis Programa de suport a la maternitat i paternitat. Carrer Santes Creus, s/n Barcelona Tel. 93 358 08 50 Sra. Ester Quintana (tècnica)

La Baldufa Centre educatiu lúdic Carrer Sant Pau, 39 Sabadell Tel. 93 725 46 4

La Casa dels Arbres, a L’Hospitalet de Llobregat Programa de prevenció i orientació, per a famílies amb fills i filles fins als 3 anys. Carrer Aprestadora, 49 08092 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 422 66 31 Sra. Angèlica Arranz (coordinadora)

La Casa Oberta, a Vilanova i la Geltrú Carrer Josep Coroleu, 70-74 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 815 92 46 Sra. Angèlica Arranz (coordinadora) Un Món Obert, a Tarragona Espai de joc i de relació per a infants fins a 3 anys, acompanyats d’una persona gran. Sr. Josep Sanahuja (coordinadora)

La Casa Petita Plaça de la Sardana, s/n Vilafranca del Penedès Tel. 93 817 15 42 88

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 89

La Casita Centre infantil Carrer Mateu, 16 08012 Barcelona Tel. 93 237 93 76 [email protected] Ludoteca La Guineu, infants a partir de 5 anys Carrer Tissó, s/n (dins el CEIP Prosperitat) Barcelona Tel. 93 353 02 43 www.noubarris.net/laguineu/ludotecas.htm www.noubarris.net/laguineu/documento.html [email protected]

Relació d’algunes webs d’ajuntaments que ofereixen serveis per a la infància Ajuntament d’Abrera http://abrera.diba.es/guia/cultura_baix.htm Ajuntament de Barcelona www.bcn.es/infancia Ajuntament de Canovelles www.canovelles.org/ebressol/ Ajuntament de Castellar del Vallès www.ajcastellar.es/novetats/guia_ensenyament.htm Ajuntament de Cornellà www.aj-cornella.es/ciutat2.htm Ajuntament de Granollers www.granollers.org Ajuntament del Prat de Llobregat www.aj-elprat.es/ciutat/sortim/lleure.htm Ajuntament de Premià de Mar www.premiademar.diba.es/propostes/enseny2001.htm Ajuntament de Rubí www.rubiciutat.net Ajuntament de Sabadell www.ajsabadell.es/ca/educicult/ Ajuntament de Sant Boi de Llobregat www.stboi.es/catala/subap_ciu11_3.htm Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat www.santfeliu.org Ajuntament de Terrassa www.terrassa.org/ajuntament/educacio/index.htm 89

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 90

Ajuntament de Vilafranca del Penedès www.ajvilafranca.es www.vilafrancavirtual.org Ajuntament de Vilanova i la Geltrú www.vilanova.org

Altres webs relacionades amb serveis per a la infància Bibliografia sobre els factors de qualitat www.edizionijunior.it/catalogo/fattori.html Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya http://mrp.pangea.org Regione Toscana. Asili Nido www.rete.toscana.it/sett/poledu/infanzia Revista Infància www.revistainfancia.org/ Rosa Sensat www.rosasensat.org/ www.xtec.es (novetats, calaix de sastre) Institut Català de la dona www.gencat.es/icdona Instituto de la mujer www.mtas.es/mujer/ www.teleline.terra.es/personal/pacojuna/Paquillo.html www.grimm.ub.es www.zoom.es/~mipuente www.solohijos.com www.pipoclub.com www.kidlink.org/spanish www.cyberpadres.com www.hamminkj.cafeprogressive.com www.pntic.mec.es www.rinconinfantil.com http://paidos.rediris.es/genysi/peques.htm www.Chiqui.com (portal d’oci i de diversió infantil)

Informacions Ajuntament de Barberà del Vallès Dossier de recursos para la primera infancia (fullet) Ajuntament de Castelldefels Programes, activitats i serveis adreçats a la comunitat educativa (fullet) Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Guia de serveis a la persona. Primera infància (fullet) Oficina Municipal d’Esports Activitats físiques per a nens i nenes de 2 a 3 anys 90

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 91

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Programa de la Infància Departament de Serveis Socials i d’Educació Espai del nadó (fullet) Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Àrea de Patrimoni Cultural i Educació Centres d’ensenyament (fullet) Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura de Barcelona Espectacles més a prop Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Centre de petita infància i família. Escola Bressol Municipal (fullet) Ajuntament de Vilafranca del Penedès La casa petita (fullet)

Relació de descriptors (keywords) per a consultes a internet a través de cercadors

atenció a la infància bebeteques biblioteques infantils cangurs centres infantils educació infantil escola de mares i pares escoles bressol escoles infantils espais de joc espais familiars espectacles infantils esplai infantil guarderies guarderies laborals infància jardí d’infants joc infantil llars d’infants ludoteques mainaderes mares de dia massatge infantil música per a infants orientació familiar parcs infantils piscines per a nadons psicomotricitat serveis familiars serveis per a la infància taller infantil teatre infantil

atención a la infancia bebetecas bibliotecas infantiles canguros centro de esparcimiento centro recreativo centros infantiles educación infantil escuela de madres y padres escuelas infantiles espacios de juego espacios familiares espectáculos infantiles guarderías guarderías laborales infancia jardín de infancia juego infantil ludotecas

assistance maternelle baby sitting centre loisirs enfance centre loisirs maternel centre vie enfantine crèches crèches collectives crèches familiales crèches parentales ecoles maternelles èducation enfance enfance enfants 0-3 ans espaces bébés garde d’enfants garde d’enfants malades garderie de jour garderie familiale gardes familiales gardiennes haltes garderies jardins d’enfants ludothèques mamans de jour maternelle mère de jour mini-crèches nounou à la maison service d’attention enfance service enfance

madres de día masaje infantil música para niños orientación familiar parques infantiles piscinas para bebés psicomotricidad servicios a la infancia servicios familiares servicios infantiles taller infantil teatro infantil

91

asilo nido attenzione infanzia bambini e bambine centro dei bambini e delle famiglie educazione infanzia infanzia ludoteche micronido scuola infanzia scuola materna servizio infanzia spazio gioco spazio infanzia baby sitter child school child services child welfare service enfance enfance education kindergarden service enfance

Serveisperalainfancia.qxd

24/5/04

08:29

Página 93

Agraïments

Volem agrair expressament la col·laboració que hem rebut de: Sra. Angèlica Arranz, Casa dels Arbres, a l’Hospitalet de Llobregat. Sra. Mabel Campos, Espai Creixença, a Rubí. Sra. Montserrat Cots, Ajuntament de Cardedeu. Sr. Vicenç de Febrer, espai multifuncional, del Centre 0-3 anys, a Sant Feliu de Guíxols. Sra. Imma Jeremias, Serveis a la infància, de Sant Feliu de Llobregat. Sra. Montserrat Jubete, Barcelona. Sra. Rosa Lahoz, La Casa Oberta, a Vilanova i la Geltrú. Sra. Teresa Majem, Barcelona. Sra. Rosa Reina, Serveis a la infància, a Sant Feliu de Llobregat. Sr. Josep Sanahuja, La Casa Oberta, a Vilanova i la Geltrú. Sra. Joana Vall-Llosera, del Centre 0-3 anys, a Sant Feliu de Guíxols. Sra. Rosa Xifró, del Centre 0-3 anys, a Sant Feliu de Guíxols. Les directores i els directors de les escoles d’educació infantil que ens han proporcionat dades sobre els centres, les coordinadores i coordinadors de serveis per a la infància que ens han informat de les característiques dels serveis, i els responsables municipals que ens han ajudat en la cerca de recursos per a la infància. A totes i tots, moltes gràcies.

93

COBERTA.FH7 (Convertido)-1 24/5/04 08:39 Pagina 1

política envers els temes de la primera infància ha augmentat de manera considerable. El debat és permanent i la necessitat de cercar fórmules per resoldre el conflicte que es genera entre la vida familiar i la vida professional és cada cop més urgent. Tanmateix, no podem caure en el parany de les estructures rígides; en una societat com l’actual i en moments com els que estem vivint, on són tan difícils les previsions a mitjà i llarg termini, no podem encotillar les nostres actuacions. En aquest context, cal que les ofertes de serveis per a la infància i les famílies tinguin com a característiques principals la flexibilitat i la diversitat, però també la coherència, la cohesió i, evidentment, la qualitat, condicions que només es podran arbitrar des del món local. Aquest estudi us permetrà trobar els serveis i programes que actualment conviuen en el nostre territori i que representen les fórmules diverses i imaginatives que els ajuntaments han anat trobant per donar solucions a les necessitats dels ciutadans més petits i les seves famílies.

xarxa de municipis Àrea d’Educació

Serveis per a la infància

7

7 En els darrers temps la preocupació social i

7

Serveis per a la infància Marc de referència per a polítiques educatives en l’àmbit municipal