L'abocador de residus municipals del Bages es troba al terme municipal de manresa.La seva titularitat és pública des del 1982 en que va passar de ser un un abocador incontrolat a ser gestionat per la Mancomunitat de Municipis. La Mancomunitat en un inici era composada per 10 municipis, i a l'actualitat ja en són 34. Aquest organisme és dirigit per l'Assamblea de la Mancomunitat, òrgan format per un representant de cada municipi menys el de Manresa que en té 6 i conserva la presidència des de la seva creació. El pressupost de que disposa per a la gestió de l'abocador és de 190 milions, dels quals el 70% els aporta la Unió Europea mitjançant el Fons de Cohesió i la resta la Junta de Residus i la mateixa Comunitat. La llei en la que es basa la recollida és la 6/93 sobre el Programa Comarcal de Gestió de Residus Municipals aprobada pel Parlament de Catalunya. Aquest programa basa la gestió en quatre punts de recollida: 1−Àrea de vorera: La màxima distància a recòrrer(àrea de vorera) és de 50 metres i el nombre d'habitants per contenidor no pot sobrepassar els 500. Hi trobem els contenidors de rebuig (verds) i els de la fracció orgànica. Els residus que s'hi recullen es tracten a l'abocador i a la planta de compostatge.

2−Àrea d'aportació: Contemplen un màxim de 500 habitants per contenidor. Trobem els contenidors destinats al paper (blau), vidre (verd) i envasos (groc).

1

3−Establiments col.laboradors (especials): Contenidors de piles (petits) o de medicaments que podem trobar en establiments comercials com rellotjeries o farmàcies.

4−Deixalleria: La deixalleria pot tractar residus especials de tipus domèstic, voluminós i altres que no tenen un tractament específic. Es preveu la construcció de 13 deixalleries (una està acabada i quatre en construcció), del cost de les obres s'en fa càrrec els ajuntaments (16%), la Generalitat, la Junta de Residus i la Diputació de Barcelona. Els residus que s'hi poden dur són considerats de dos tipus: residus municipals especials (pneumàtics, làmpardes i fluorescents, bateries, dissolvents, pintures i vernissos, piles, frigorífics, olis minerals usats, olis vegetals, radiografies, aerosols i pesticides) i residus municipals valoritzables (paper i cartró, vidre, envassos, ferralla, fusta, tèxtil, ferralla electrònica, vidre pla, pa sec, cables elèctrics, ampolles de cava, runes i altres residus de la construcció, restes de poda i voluminosos). Al Pont de Vilomara es concentra la recollida de piles, pantalles i làmpades, on aquests materials són separats i les parts aprofitables es tornen al mercat (únic a Espanya), també al mateix municipi es produeix una recollida de frigorífics i neveres amb 40.000 unitats anuals.

2

Esquema d'una deixalleria 1. Oficina de recepció i informació Un operari supervisa i registra els residus que entren a la deixalleria

2. Tanca perimetral És imprescindible que, fora de l'horari d'atenció al públic, no es puguin introduir a la deixalleria residus no controlats.

4. Plataforma o moll de descàrrega Els particulars poden estacionar el seu vehicle davant del contenidor adequat i dipositar−hi els residus.

5. Contenidors Poden ser de diferents tipus: oberts, tancats (per a líquids, per exemple), compactadors (per a residus voluminosos com el paper), etc.

A més hi ha prevista la construcció d'una planta de compostatge, de la qual, l'avantprojecte ja està acabat ide la que la Junta de Residus i la UE assumiran el cost. Per a la gestió de la planta ja s'ha signat un conveni per la creació d'un organisme. La previsió és que un 30% dels residus vagin a parar a la planta de compostage durant 20 anys i amb els quals es farà el compost (de cada 100 Kg de residus orgànics es produeixen 60Kg de compost). El compost és un bon adob i un excel·lent regenerador orgànic del sòl, útil en agricultura, jardineria i obra pública, les seves propietats són les de: Millora les propietats químiques i biològiques dels sòls. Fa més solts i porosos els terrenys compactes i corregeix els arenosos. Fa que el sòl retingui més aigua. 3

Estalvia adobs químics (els reté i evita que es perdin sòl avall). Els residus tractats per l'Abocador de Residus Municipals del Bages són residus sòlids de naturalesa urbana, el volum dels quals era l'any de la creació de la Mancomunitat de 35.000 tones que han passat a 120.000 tones l'any 1998 a causa, sobretot, de l'increment de municipis que hi aboquen ( de 10 a 34) i de la major conscienciació. S'ha d'anotar que e període 1984−85 els Kg/persona/dia eren de 0,7 i actualment són de 1,3 Kg/persona/dia. També a l'abocador entren runes procedents de la construcció, i fins ara amb una política de preus baixos per potenciar−ho (250ptes/5 tones) i actualment a 800 ptes/5 tones perquè ja s'ha implanta abocadors completament de runa. La runa que genera la construcció es pot aprofitar per fer sub−bases de les carreteres o per la recuperació de les pedreres. En un futur es preveu la reducció a zero de l'entrada de runes a l'abocador, així com la reducció d'un 30% dels residus quan entri en funcionament la recollida selectiva de residus orgànics. L'abocador antic: A causa de que l'abocador existent ha arribat al seu límit s'està procedint, actualment, al tancament d'aquest i a la construcció d'un nou abocador. La construcció d'aquest darrer no ha tingut oposició gràcies als terrenys que ocupa. La construcció del nou vas s'està realitzant en uns terrenys de caràcter impermeable, dels quals ja s'ha buidat els fangs i les terres sobrants i s'ha procedit a la seva impermeabilització. Per aconseguir aquest últim fi s'ha posat una capa d'argil.la compactada d'un metre, damunt d'aquesta una làmina de polietilè de 2 mm (amb una soldadura doble), entre l'argil.la i el polietilè a les superfícies planes s'ha col.locat geotèxtil i a les inclinades el geotèxtil es troba damunt de la làmina. Sobre el polietilè o el geotèxtil (segons si és inclinat o pla) s'ha col.locat una capa de sorra per tal de protegir la làmina, i a sobre 40cm de graves que s'utilitzen per recollir els lixiviats i portar−los a les basses de recollida. La construcció del nou vas és, aproximadament, de 170 milions de pessetes. Esquema d'un abocador similar al que s'està construint 1. Entrada Es verifica l'origen municipal dels residus o, en altres casos, que la seva deposició estigui degudament autoritzada. 2. Desguassos perimetrals Petits canals mpedeixen que l'aigua d'escorrentia s'escoli dins el dipòsit i faci augmentar el volum de lixiviats (líquid 4

resultant de la descomposició dels residus) 3. Capa impermeable inferior Capa de drenatge dels lixiviats 4. Xarxa de drenatge de Bassa de recollida dels gasos lixiviats Una bateria de canonades El fons del dipòsit permet que els gasos que s'impermeabilitza es generen com a resultat acuradament de manera que de la fermentació dels els lixiviats no es puguin residus orgànics siguin filtrar sòl avall i contaminin evacuats i fins i tot es les aigües subterrànies de la puguin aprofitar. zona. Una capa de drenatge (graves) recull els lixiviats i els condueix fins a les basses de recollida. 7. Ubicació del dipòsit 6. Colgada diària controlat La colgada diària dels A l'hora de triar la residus amb una capa de ubicació del dipòsit, a terra elimina les molèsties i més de l'accés fàcil es té els problemes sanitaris que en compte l'entorn, de d'altra manera es podrien manera que l'impacte produir i assegura el correcte sobre el medi sigui confinament dels residus. mínim.

5. Tanca perimetral Una tanca encercla el dipòsit per impedir abocaments clandestins de matèries no autoritzades. La tanca impedeix, també, l'entrada d'animals oportunistes.

8. Zona Clausurada Un cop ple, l'espai que ocupava el dipòsit controlat pot ser recuperat per a altres usos.

Igual que en aquest nou vas, en l'antic es troba en terrenys impermeables (margues) però s'han produït algunes filtracions a causa de l'existència d'algunes calcàries. L'antic vas està constituit per una capa impermeable de 90 cm d'argil.les (a sotat de tot), damunt d'aquesta trobem geotèxtil, grava i terra vegetal. El sistema de deposició que s'usa en el nou vas és el de fermentació aneròbica (tal i com mostra l'esquema anterior), en el qual, els residus es tapen amb terra i hi ha una producció de gas metà que posteriorment s'extreu a l'exterior amb uns ubs i es ven a les companyies elèctiques que per llei l'han de comprar. En l'antic vas, en canvi, s'utilitza el sistema d'alta densitat i fermentació aeròbica amb el qual no es forma gas metà. Malgrat això en aquest abocador si que es genera gas perquè no hi ha prou superfície en contacte amb l'aire per la quantitat de residus que hi entren i que són molt superiors als inicialment previstos. A part del problema de no tenir prou superfície amb contacte amb l'aire, els residus haurien d'estar de 20 a 25 dies en exposició amb l'aire per fermentar, això actualment no és així. En l'actualitat s'està procedint a la clausura d'aquest abocador, i es recobrirà amb una capa de terra i s'hi plantarà vegetació. A causa de la producció de gas metà que s'hi produeix s'haurà d'insertar uns tubs als residus per on el gas sortirà a l'exterior i serà destruït (cremant−lo) o aprofitat (amb la generació d'energia), opció aquesta última molt cara. A més dels gasos aquest abocador es preveu que produeixi lixiviats durant 20 anys 5

Practicum X de Geografia − Abocador de Residus Municipals del Bages −4−

6