C S B Consorci Sanitari de Barcelona Ens públic de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona adscrit al Servei Català de la Salut

Corporació Sanitària de Barcelona

PROTOCOLS, CODIS D’ACTIVACIÓ I CIRCUITS D’ATENCIÓ URGENT A BARCELONA CIUTAT

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

• • • • • • •

AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA ÀMBIT D ’ATENCIÓ PRIMÀRIA BARCELONA CIUTAT. ICS CLÍNICA PLATÓ. FUNDACIÓ PRIVADA CORPORACIÓ SANITÀRIA CLÍNIC FUNDACIÓ DE GESTIÓ SANITÀRIA DE L’HOSPITAL DE LA S ANTA C REU I S ANT P AU H OSPITAL DOS DE MAIG H OSPITAL SAGRAT C OR

• HOSPITAL SANT RAFAEL • HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE

DÉU

• HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON • INSTITUT MUNICIPAL D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA (IMAS)

• PAMEM • SCUBSA-061

GRUP DE TREBALL MALALT AMB AGITACIÓ PSICOMOTORA Coordinació del grup de treball: • Joan de Pablo, Cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic • Xavier Jiménez Fàbrega, director secretaria tècnica SEM-061 • Víctor Pérez, Director de Unitat del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Components del grup: • • • • • • • • • • •

Gemma Garcia, coordinadora de Psiquiatria de la Corporació Sanitària Parc Taulí Carlos Garcia-Ribera, director assistencial de l’IAPS (Institut d’Atenció Psiquiàtrica, Salut Mental i Toxicomanies) de l’IMAS Josep Gascón, Servei de Psquiatria de la Mútua de Terrassa Xavier Jiménez Fàbrega, director secretaria tècnica SEM-061 José Manuel Menchón, cap clínic del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge Ana Merino, directora mèdica de l’IAPS de l’IMAS Joan de Pablo, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic Víctor Pérez, Director de Unitat del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau J. Antoni Ramos, coordinador d’Urgències Psiquiàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron Lluís San, coordinador de l’hospitalització UIPA (Unitat integrada de Psiquiatria d’adults) de l’Hospital de Sant Rafael Susanna Subirà, Cap de Psiquiatria de la Fundació Sociosanitària de Barcelona

Secretaria tècnica: • Anna Ballesteros, tècnica de la Corporació Sanitària de Barcelona • Jaume Estany, coordinador general de la Coporació Sanitària de Barcelona Anna Ballesteros i Sagarra Corporació Sanitària de Barcelona Parc Sanitari Pere Virgili (Edifici Mestral) Esteve Terradas, 30 08023 Barcelona Telf. 93 259 41 18 [email protected]

Jaume Estany i Ricart Corporació Sanitària de Barcelona Parc Sanitari Pere Virgili (Edifici Mestral) Esteve Terradas, 30 08023 Barcelona Telf. 93 259 41 09 [email protected]

Coordinació general del projecte: • Jaume Estany, coordinador general de la Coporació Sanitària de Barcelona • Santiago Ferrándiz, director tècnic del Pla Integral d’Urgències de Catalunya • Fernando Garcia Alfranca, director assistencial del SEM-061Secretaria tècnica

ÍNDEX I

INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 7

II MANEIG PREHOSPITALARI ......................................................................... 9 1. Avaluació inicial i presa de decisions ................................................................................... 9 2. Abordatge terapèutic prehospitalari ................................................................................ 10 3. Tractament farmacològic prehospitalari ...........................................................................11 4. Trasllat urgent en situacions d’involuntarietat................................................................ 11 III ACTIVACIÓ DEL CODI AGITACIÓ ........................................................... 13 IV MANEIG HOSPITALARI .............................................................................. 15 1. Avaluació hospitalària ...........................................................................................................15 2. Tractament hospitalari ......................................................................................................... 15 3. Derivació ................................................................................................................................ 15 4. Programa de prevenció de riscos .......................................................................................15 5. Implicacions ètiques i legals ................................................................................................ 16 V BIBLIOGRAFIA ............................................................................................. 17 VI ANNEXOS ..................................................................................................... 19 1. Assignació de recursos (Centre Coordinador 061) ..................................................... 19 2. Protocol de contenció física ................................................................................................20 3. Fàrmacs per sedació ..............................................................................................................21 4. Registre de contenció física per agitació psicomotora .................................................22 5. Registre d’avaluació del codi AGITACIÓ ......................................................................... 23 6. Algoritme per aplicació del codi AGITACIÓ ...................................................................24

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

I. INTRODUCCIÓ

En el marc del concepte de malalt crític, una actuació adequada portada a terme en els límits de temps òptims marca la diferència en la morbimortalitat associada al problema de salut. En aquest context, s’ha demostrat la importància de dos aspectes fonamentals: • la rapidesa en proporcionar l’assistència sanitària adient • l’organització del procediment apropiat a la situació En el camp de la psiquiatria també es produeixen situacions associades a trastorns de la conducta que poden considerar-se emergències, amb el risc afegit que representa la possibilitat que terceres persones puguin patir els efectes de l’alteració psiquiàtrica. La situació d’emergència més freqüent relacionada amb la psiquiatria és la ocasionada pel pacient amb agitació psicomotora. Aquest trastorn sovint pot tenir causes mèdiques (lesions cerebrals, intoxicacions,...), però també és freqüent que la causa sigui una malaltia psiquiàtrica (esquizofrènia, trastorn bipolar, entre d’altres). En l’atenció d’aquests pacients intervenen diferents dispositius assistencials que necessiten disposar de diferents recursos per afrontar aquesta tasca. Són els següents: a) Procediments d’actuació protocolitzats b) Instruments de contenció física adients c) Fàrmacs i procediments d’administració apropiats d) En l’àmbit dels serveis d’urgències caldrà disposar a més del següent:

1 Un espai específic on poder desenvolupar la millor actuació possible 2 Possibilitat de desenvolupar un estudi diagnòstic adient (participació d’especialitats mèdiques i pràctica de proves diagnòstiques) L’experiència positiva en altres patologies ha fet proposar el disseny d’un procediment que permeti l’activació d’un codi específic per al malalt amb agitació psicomotora. El codi AGITACIÓ pretén proporcionar una guia d’actuació protocolitzada enfront de les situacions de màxim risc determinades per l’agitació psicomotora que comprometen la seguretat del pacient i altres persones. Aquest procediment ha de proporcionar la millor qualitat en l’atenció a aquests pacients i ha de permetre prevenir els riscos associats. Aquest codi s’activarà sempre que els professionals de les urgències detectin les alteracions de la conducta que caracteritzen el trastorn.

Definició d’agitació psicomotora: Estat d’hiperactivació psicològica i motora en el qual hi ha un augment incontrolable de la mobilitat i/o sensació d’inquietud interna amb una important activació emocional. El malalt es mostra inquiet: alerta, gesticula exageradament i normalment es mostra colèric, enfadat, temorós o amb notable labilitat emocional. Aquest estat pot presentar diferents nivells de gravetat, fins arribar a l’autoagressivitat i/o a l’heteroagressivitat (conductes dirigides a provocar dany) i per tant comporta un risc elevat per al malalt, per al personal sanitari i per l’entorn familiar.

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

7

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

Etiologia: Aquesta alteració de la conducta es pot produir com a conseqüència de molt diverses circumstàncies patològiques:

1) Agitació de causa mèdica: Delirium (síndrome confusionària) d’etiologia molt diversa (metabòlica, respiratòria, postcomicial, etc.) Demències Intoxicacions (drogues d’abús, fàrmacs) Deprivació de substàncies

2) Agitació de causa psiquiàtrica Síndrome psicòtica: Esquizofrènia i trastorns associats Trastorns afectius: depressió psicòtica, mania Altres trastorns: Trastorns de la personalitat Crisis d’angoixa Agitació reactiva a situacions d’estrès agut.

8

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

II. MANEIG PREHOSPITALARI

1. AVALUACIÓ INICIAL I PRESA DE DECISIONS 1.1 Pautes generals per a la valoració telefònica (061): a) Mostrar serenitat i control de la situació, evitar actituds autoritàries i desafiants, oferir ajut, i al mateix temps avaluar el risc d’agressió i la necessitat de contenció física. b) L’objectiu de l’avaluació inicial és : i. Avaluar la gravetat de la situació ii. Obtenir el màxim d’informació que pugui facilitar un diagnòstic etiològic de presumpció iii. Obtenir la informació complementària que permeti determinar el recurs assistencial més adient: 1. Definició del motiu de consulta 2. Antecedents patològics (mèdics i psiquiàtrics) 3. Tractament farmacològic 4. Consum de tòxics 5. Informació complementària: - Localització (via pública, domicili), - Actitud del malalt: tranquil, agressiu, armes... c) Criteris d’activació de les forces de seguretat (policia): i. Agitació psicomotora ii. Autoagressivitat o heteroagressivitat, violència contra objectes iii. Alteració de l’ordre a la via pública iv. Amenaça o intent d’autòlisi v. Intoxicació amb agressivitat vi. Antecedents de símptomes psicòtics i/o esquizofrènia amb agressivitat Vegeu l’annex 1 per valorar l’assignació de recursos del Centre Coordinador del 061.

1.2 Pautes generals «in situ»: És fonamental mostrar serenitat i control de la situació, evitar actituds autoritàries i desafiants, oferir ajut, i avaluar al mateix temps el risc d’agressió i la necessitat de contenció física. L’objectiu de l’avaluació inicial és : 1. Avaluar la gravetat de la situació 2. Obtenir el màxim d’informació que pugui facilitar un diagnòstic etiològic de presumpció Avaluació diagnòstica: a) Fer una entrevista al pacient, als familiars i als acompanyants per obtenir informació que permeti: i. Definir el problema actual ii. Recollir antecedents mèdics i psiquiàtrics iii. Registrar el tractament farmacològic actual iv. Establir el possible consum de tòxics b) Realitzar sempre que sigui possible una exploració bàsica que inclourà elements següents: i. Exploració física (constants vitals) ii. Exploració neurològica (focalitats definides) iii. Exploració psicopatològica (centrada a avaluar l’orientació i la possible presència d’idees delirants i al·lucinacions). És especialment important detectar les agitacions de causa mèdica no psiquiàtrica, per la qual cosa caldrà tenir en consideració els punts següents que poden orientar en aquesta direcció: b) Alteracions i/o fluctuacions del nivell de consciència c) Presència de focalitats neurològiques d) Alteració de les constants vitals

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

9

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

e) Presència d’al·lucinacions visuals, olfactives i tàctils f ) Manca d’antecedents psiquiàtrics g) Antecedents de malalties orgàniques que puguin afectar el funcionalisme del sistema nerviós central h) Antecedents de consum de tòxics L’avaluació del pacient ha de concloure amb una classificació del cas en: 1)

M) Agitació de possible causa mèdica P) Agitació de possible causa psiquiàtrica

2) a) Risc d’agitació psicomotora: el pacient mostra inquietud, irritabilitat, hostilitat, però conserva cert control sobre ell mateix. b) Agitació psicomotora: el pacient presenta un gran augment de la conducta motora, activació emocional i ha perdut el control sobre ell mateix. c) Agitació psicomotora amb agressivitat: el pacient a més de presentar agitació psicomotora, dóna mostres d’agressivitat cap a ell mateix i/o cap a l’entorn.

2. ABORDATGE TERAPÈUTIC PREHOSPITALARI Es proposen els procediments d’actuació següents: a) Risc d’agitació psicomotora: en context cal extremar les mesures de precaució i mantenir una observació permanent del pacient per detectar canvis que anunciïn l’aparició de l’agitació psicomotora amb el consegüent risc de fuga o d’agressió. Sempre serà necessari assegurar que el pacient no és portador d’armes o objectes perillosos. Caldrà comprovar que entén les decisions que es prenen, en especial la necessitat d’un trasllat a un centre hospitalari, i que està disposat a col·laborar. En aquest procés, és fàcil

10

que un pacient passi del grup 1 al grup 2, aleshores caldrà aplicar els procediments de l’apartat següent. b) Agitació psicomotora: Serà necessari aplicar procediments de contenció física tot aplicant el protocol específic (vegeu annex 2) i assegurar una correcta informació al pacient, especialment a familiars i acompanyants, i destacar que la indicació és conseqüència de la necessitat de prevenir autoagressions i heteroagressions. c) Agitació psicomotora amb agressivitat: A més de l’aplicació dels procediments descrits en l’apartat anterior, caldrà valorar la necessitat de sedació farmacològica per via parenteral (vegeu annex 3). d) Criteris d’activació de les forces de seguretat (policia). La intervenció dels cossos de seguretat es fonamenta en la Llei orgànica de les forces i cossos de seguretat, la Llei 16/1991 de les policies locals i la Llei de la policia de la Generalitat. Els cossos de seguretat estan legitimats per exercir les funcions de contenció, en el cas que sigui necessari. Els membres dels cossos de seguretat intervindran en les situacions següents: • En auxili del servei sanitari especialitzat que assisteixi els malalts psiquiàtrics, per prevenir incidents que impliquin risc per al personal sanitari. • Quan l’estat del malalt esdevé un conflicte d’alteració de l’ordre públic. • A requeriment de l’autoritat judicial per auxiliar el servei sanitari. • Agitació greu i/o resistència a ser traslladat a un centre sanitari o a ser atès pel seu trastorn de conducta. És fonamental explicar amb claredat la situació a la família per aconseguir una bona comprensió del problema i la seva col·laboració en tot el procés.

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

3. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC PREHOSPITALARI: Si el diagnòstic etiològic no és prou clar cal evitar la sedació farmacològica i utilitzar la contenció física fins a obtenir més informació. Especial atenció a les intoxicacions per alcohol i/o benzodiacepines en què la sedació pot precipitar problemes respiratoris potencialment greus. Cal aplicar les pautes farmacològiques descrites a l’annex 3 en funció de la informació disponible.

4. TRASLLAT URGENT EN SITUACIONS D’INVOLUNTARIETAT En els casos on no és possible obtenir la voluntarietat en el trasllat urgent, és necessària la valoració facultativa del servei d’urgències mèdiques, que és el responsable d’adoptar les decisions mèdiques i informar el pacient i el seu tutor legal o familiars de la necessitat del trasllat. El suport dels cossos de seguretat sempre tindrà finalitats terapèutiques, mai coercitives i s’utilitzaran preferentment els mitjans de subjecció sanitaris. En cap cas s’utilitzaran els vehicles policials per als trasllats. El trasllat de pacients amb malaltia mental és competència dels serveis sanitaris.

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

11

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

III. ACTIVACIÓ DEL CODI AGITACIÓ

CRITERIS PER L’ACTIVACIÓ: El codi agitació s’activarà sempre que un pacient atès al seu domicili, en un espai públic o en qualsevol dispositiu assistencial, presenti un quadre clínic d’agitació psicomotora i requereixi trasllat a un servei d’urgències hospitalari. El procediment es descriu esquemàticament a l’annex 6.

CODIFICACIÓ L’avaluació efectuada pels professionals que atenen el pacient en primer lloc ha de permetre classificar el cas en dos nivells de codificació. El primer descriu una orientació diagnòstica:

Exemple: «AGITACIÓ M1» correspon a un pacient que es trasllada a urgències per patir una agitació psicomotora de possible causa mèdica i que ha requerit contenció física i sedació farmacològica.

PROCEDIMENT D’ACTIVACIÓ: Unitat Assistencial: • Abordatge del malalt seguint les mesures de seguretat • Contenció verbal del malalt • Valoració de l’aplicació de contenció física i/o sedació farmacològica • Comunicació a la Central de Coordinació, via ràdio, amb activació del codi AGITACIÓ corresponent

AGITACIÓ M: Agitació de possible causa mèdica (com intoxicació, crisi convulsiva,...) AGITACIÓ P: Agitació de possible causa psiquiàtrica (com esquizofrènia, mania,...)

Central de Coordinació:

El segon descriu la situació i les actuacions practicades:

Registre de l’assistència i de l’activació del codi.

1: malalt agitat amb contenció física i farmacològica 2: malalt agitat amb contenció física 3: malalt amb elevat risc d’agitació La codificació final inclou un nom de codi (AGITACIÓ), una lletra (M o P) i un número (1,2 o 3).

Comunicació amb l’hospital receptor, via telefònica, indicant els aspectes següents: • Codi AGITACIÓ, amb el subcodi corresponent (M o P i 1, 2 o 3) • Temps previst d’arribada de la unitat assistencial

Centre Hospitalari: Recepció del malalt i posada en marxa del procés assistencial. Registre de l’activació del codi (avaluació del funcionament del codi) i del procés assistencial.

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

13

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

IV. MANEIG HOSPITALARI

1. AVALUACIÓ

explicacions aclaridores sobre la situació clínica del pacient i la necessitat de prendre mesures de contenció física i sedació farmacològica.

HOSPITALÀRIA Les actuacions en el marc hospitalari inclouran: a) Recepció del pacient pel dispositiu de seguretat i infermeria corresponent, i aplicació del procediment de contenció física del centre b) Avaluació per l’especialista adient segons el codi: M Internista (per possible causa mèdica) P Psiquiatra (per possible causa psiquiàtrica) c) Pràctica de les exploracions complementàries corresponents que permetin un diagnòstic. d) Presa de decisions terapèutiques amb l’aplicació dels tractaments adients.

3. DERIVACIÓ En funció de l’etiologia i l’estat psicopatològic en remetre l’agitació, cal avaluar si hi ha criteris d’ingrés hospitalari o de seguiment ambulatori, tot aplicant els criteris del protocol corresponent de cada centre.

4. PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE RISCOS

2. TRACTAMENT

Mesures a prendre per prevenir riscos per a la seguretat del pacient:

HOSPITALARI El tractament farmacològic podrà incloure els fàrmacs adients, segons les característiques del cas clínic i d’acord amb el protocol corresponent de cada centre. La contenció física s’aplicarà seguint el protocol de l’annex 2 i es registrarà l’evolució del procediment mitjançant el document de l’annex 4. L’activació del codi i el seu desenvolupament es registrarà mitjançant el document de l’annex 5. Els resultats de l’activació del codi s’avaluaran inicialment cada 6 mesos. Es procurarà afavorir la participació de la família en el procés de presa de decisions i proporcionar

a) L’espai on el pacient rebrà l’atenció. Un cop a l’hospital disposarà de les mesures arquitectòniques i de mobiliari adients per a aquest tipus de situacions b) La contenció física es practicarà seguint un protocol estandarditzat i utilitzant els mitjans tècnics adients c) El pacient estarà sota control visual d’un professional fins que desaparegui la situació de risc. Mesures a prendre per prevenir riscos per a la seguretat dels professionals i dels altres pacients: a) Tots els professionals que intervinguin en les actuacions amb el pacient (seguretat i infermeria)

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

15

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

hauran rebut la formació necessària per atendre aquest tipus de situacions. b) Els pacients en situació d’agitació psicomotora rebran atenció en espais diferenciats, degudament preparats i separats de la resta de pacients atesos a urgències.

5. IMPLICACIONS ÈTIQUES I LEGALS La contenció física suposa una mesura que limita la llibertat de l’individu i, en conseqüència ha de comptar amb l’autorització del pacient o de l’autoritat judicial corresponent. El metge responsable del cas disposarà d’un període de 24 hores per informar a l’autoritat judicial, a partir de la presa de mesures contràries a la voluntat del pacient.

16

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

V. BIBLIOGRAFIA •

• •

•

•

•

•

•

•

•

Alderfer BS, Allen MH. Treatment of agitation in bipolar disorder across the life cycle. J Clin Psychiatry. 2003;64 Suppl 4:3-9. Allen MH. «Emergency Psychiatry». American Psychiatric Publishing, Washington DC, 2002. Binder RL, McNiel DE. Emergency psychiatry: contemporary practices in managing acutely violent patients in 20 psychiatric emergency rooms. Psychiatr Serv. 1999 50(12):1553-4. Citrome L. Postgrad Med. Atypical antipsychotics for acute agitation. 2002;112(6): 85-8, 94-6. Currier GW, Allen MH. Emergency psychiatry: physical and chemical restraint in the psychiatric emergency service. Psychiatr Serv. 2000;51(6):717-9. Currier GW, Chou JC, Feifel D, Bossie CA, Turkoz I, Mahmoud RA, Gharabawi GM. Acute treatment of psychotic agitation: a randomized comparison of oral treatment with risperidone and lorazepam versus intramuscular treatment with haloperidol and lorazepam. J Clin Psychiatry. 2004;65(3): 386-94. F leminger S. Managing agitation and aggression after head injury. BMJ. 2003 5;327(7405):4-5. F leminger S, Greenwood RJ, Oliver DL. Pharmacological management for agitation and aggression in people with acquired brain injury. Cochrane Database Syst Rev. 2003(1): CD003299. Hughes DH, Kleespies PM. Treating Agression in Psychiatric Emergency Service. J Clin Psychiatry, 64(4): 10-15, 2003. Ramos Brieva JA. «Contención Mecánica». Ed. Masson, Barcelona, 1999.

•

•

•

Siegel MD. Management of agitation in the intensive care unit. Clin Chest Med. 2003;24(4):713-25. Soler Insa PA, Gascón J (coordinadores). «Recomendaciones Terapéuticas en los Trastornos Mentales». Ed.Masson, Barceona 2003. Yildiz A, Sachs GS, Turgay A. Pharmacological management of agitation in emergency settings. Emerg Med J. 2003;20(4):339-46.

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

17

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

VI.ANNEXOS ANNEX 1. ASSIGNACIÓ DE RECURSOS (CENTRE COORDINADOR 061)

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

19

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

ANNEX 2. PROTOCOL DE CONTENCIÓ FÍSICA La contenció física cal indicar-la quan hi ha risc que la conducta del pacient posi en perill la seva seguretat o la dels altres. Un metge o una infermera avaluarà la situació i prendrà la decisió de procedir a aplicar procediments de contenció física, es decidirà qui coordina l’operació i es procedirà a aplicar els punts següents: 1. Reunir el personal necessari segons les característiques del cas. En les agitacions greus, s’aconsella un equip de 5 persones, una de les quals fa les funcions de coordinació de l’operació. 2. Desallotjar d’altres persones la zona. 3. Parla només el coordinador, qui explica la necessitat de la indicació. Cal evitar discussions amb el pacient i també evitar expressions inadequades o poc respectuoses. Cal mostrar-se segur i decidit, però no provocador. 4. Evitar moviments bruscos innecessaris. 5. Sostenir el pacient per les quatre extremitats i controlar el cap (evitar autolesions i mossegades). Utilitzar tècniques d’immobilització no agressives, evitant cops i violència innecessària. 6. Col·locar el pacient en decúbit prono en la llitera i immobilitzar-lo mitjançant utensilis adequats. Si es decideix contenir el pacient en decúbit supí, hi hax un important risc d’aspiració, que obliga a observació permanent per prevenir-la. Un cop ha remès l’agitació aguda, pot col·locar-se el pacient en decúbit lateral. 7. Registrar al pacient i retirar objectes potencialment perillosos. 8. Valorar el metge el grau de sedació i l’estat psicopatològic a l’hora següent a la contenció i cada tres hores. 9. Controlar les constants vitals amb la freqüència que s’indiqui (mínim cada 60 minuts). 10.Observar el pacient cada 15 minuts per part del personal d’infermeria. 11.Comprovar la contenció cada 15 min. 12.Portar a terme l’alliberament progressiu de les extremitats, quan es decideixi suprimir la contenció.

20

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

ANNEX 3. FÀRMACS PER SEDACIÓ1 Oral2: Pot administrar-se medicació via oral en pacients amb inquietud psicomotora o agitació moderada: • Diazepam 10-20 mg v.o. o s.l. • Haloperidol 5 mg v. o. Parenteral2:: En cas de refús de la medicació oral o quan es precisi una sedació ràpida i eficaç, cal utilitzar la via intramuscular (im): • Midazolam 5 mg (1 amp) • Haloperidol 5 mg (1 amp) Cal assegurar el control de la tensió arterial als 15-30 min. En casos excepcionals, resistents al tractament convencional, poden administrar-se combinacions de benzodiacepines i antipsicòtics. Aquestes pautes poden repetir-se cada 45-60 minuts, però emprant només 5 mg de Midazolam o Haloperidol cada vegada, sense passar de 30 mg/24 h de Midazolam i de 20 mg/24 h d’Haloperidol 2. En pacients amb agitació causada per intoxicació per alcohol i/o benzodiacepines, és preferible la sedació amb Haloperidol 1 amp I.M. (5 mg) que pot repetir-se cada 45/60 min fins a la remissió del trastorn. En pacients amb agitació causada per intoxicació per cocaïna i drogues de disseny és preferible la sedació inicial amb benzodiacepines (midazolam). Cal evitar inicialment els neurolèptics, en especial si es detecta hipertèrmia i/o rigidesa. Posteriorment, un cop controlades les constants vitals i amb el pacient més contingut, es podrà utilitzar un fàrmac neurolèptic si persisteixen símptomes psicòtics. En tots els casos cal assegurar el control del nivell de consciència i de constants vitals cada 3060 min. Es procurarà el monitoratge de la freqüència cardíaca en tots els pacients amb sedació, que impliqui disminució important del nivell de consciència fins a la seva normalització.

1: En funció de l’aparició d’evidències definitives, es considerarà la inclusió de neurolèptics atípics. 2: Utilitzar la meitat de dosi en pacients de més de 65 anys o de menys de 14.

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

21

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

ANNEX 4. REGISTRE DE CONTENCIÓ FÍSICA PER AGITACIÓ PSICOMOTORA DATA: _____________________ HORA INICI: _____________ HORA FINAL: ____________ Espai per identificació del pacient: etiqueta o nom Nom: _________________________________________ Nom del metge que autoritza: ____________________________________________________ Núm de metge: __________________ Diagnòstic psiq. pral. (codi ICD 9): _________________________________________________ Descripció de l’incident: _________________________________________________________

Actuació efectuada per prevenir la contenció: _______________________________________

Tractament farmacològic administrat: ______________________________________________

Registrar evolució horària. Codis: 1 no canvis, 2 empitjorament, 3 millora parcial, 4 millora i retirada de contenció Hora control:

Estat al control:

1234

1234

1234

1234

1234

Derivació: ____________________________________________________________________

22

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

ANNEX 5. REGISTRE DE L’AVALUACIÓ DEL CODI AGITACIÓ DATA: _____________________ HORA INICI: _____________ HORA FINAL: ____________ Espai per identificar el pacient: etiqueta o nom Nom: _________________________________________ Nom del metge responsable: _____________________________________________________ Núm de metge: _________________ Activació del codi Agitació

Sí

No

Temps entre l’activació del codi i la recepció del pacient ................... minuts AVALUACIÓ DEL PROCEDIMENT (indicar-ho amb un cercle) 1. Rebuda de la trucada del 061 i. Sense incidències ii. Amb dificultats però amb resultat positiu iii. Amb dificultats que bloquegen el procediment (trucada no rebuda) 2. Recepció del missatge persona de referència i. Sense incidències ii. Amb dificultats però amb resultat positiu iii. Amb dificultats que bloquegen el procediment 3. Avís al professional mèdic responsable del codi i. Sense incidències ii. Amb dificultats però amb resultat positiu iii. Amb dificultats que bloquegen el procediment 4. Posta en marxa del dispositiu de rebuda del pacient i. Sense incidències ii. Amb dificultats però amb resultat positiu iii. Amb dificultats que bloquegen el procediment

5. Rebuda del pacient i. Sense incidències ii. Amb dificultats però amb resultat positiu iii. Amb dificultats que bloquegen el procediment 6. Aplicació dels procediments adients a Urgències i. Sense incidències ii. Amb dificultats però amb resultat positiu iii. Amb dificultats que bloquegen el procediment 7. Estada del pacient a Urgències i. Sense incidències ii. Amb dificultats però amb resultat positiu iii. Amb dificultats que bloquegen el procediment 8. Alta i derivació i. Sense incidències ii. Amb dificultats però amb resultat positiu iii. Amb dificultats que bloquegen el procediment

Observacions: _________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

23

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

ANNEX 6. ALGORITME PER APLICACIÓ DEL CODI AGITACIÓ

24

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

NOTES

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

25

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

NOTES

26

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

NOTES

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat

27

MALALT AMB

AGITACIÓ PSICOMOTORA

NOTES

28

Protocols, codis d’activació i circuits d’atenció urgent a Barcelona ciutat