Aigüestortes "La joia de la corona" compleix mig segle Text: Núria Castells

Fotos: Josep Barbero, Parc Nacional, Patronat de Turisme, Francesc Tur

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici celebra aquest any el seu 50 aniversari i ho fa amb un programa d'actes commemoratius que es perllongaran des del juny del 2005 fins al juny de l'any que ve. El 21 d'octubre de 1955, el Boletín Oficial del Estado publicava un decret firmat pel dictador Francisco Franco en què es declaraven "Parque Nacional la zona de Aiguas Tortas y Lago de San Mauricio, lugares de gran belleza que culmina en la denominada Sierra de los Encantos". El Parc va néixer amb una superfície de prop de 10.000 hectàrees i es va convertir en el cinquè parc nacional d'Espanya i el segon dels Pirineus després del d'Ordesa, a Osca.

6

7

Els Encantats (vistos des de la pista que puja a Amitges) amb les darreres neus d'hivern.

A

mb el pas dels anys, la seva importància ha anat perfilant-se en un paisatge marcat per una forta erosió glacial i per la suma de desenes de llacs. Un paisatge que va haver de conviure, però, des del primer dia amb explotacions hidroelèctriques i forestals. Cronològicament, els principals canvis soferts pel Parc es produeixen el 1978, en què es prohibeixen els aprofitaments forestals i el 1988, en què la Generalitat assumeix la gestió del parc i comencen els processos d'ampliació dels seus límits fins assolir les prop de 41.000 hectàrees actuals (de les quals 14.119 són de parc i 26.733 són d'àrea perifèrica de parc). Precisament el Parc vol celebrar el seu mig segle de vida amb una altra ampliació, aquesta vegada ampla i des de diversos fronts (en principi es proposen 2.855 hectàrees de parc i 5.687 de perifèria noves). Des de la Generalitat, s'aposta per ampliar més superficie de la plantejada pels ajuntaments, perquè Medi Ambient vol protegir el màxim de territori, especialment zones verges, fins ara oblidades, com la Vall de Besiberri (Senet, Vilaller). L'ampliació no farà més que consolidar el Parc com l'espai natural més visitat de Catalunya, amb prop de 400.000 visitants anuals (xifres de 2004). L'increment progressiu de visites al Parc no es deu només a l'oferta pròpia, com les rutes internes i la popular travessa dels Carros de Foc, sinó a l'oferta de l'entorn més o menys pròxim, com són el Patrimoni Mundial de les esglésies romàniques de la Vall de Boí, el llegat d'altres conjunts monumentals del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà y de l'Aran, el termalisme dels balnearis de

8

L'aigua és una constant a tot el Parc: rius, llacs, salts d'aigua, etc. També és habitual coincidir amb algun ramat de bestiar pasturant en plena natura.

9

El Parc té més 14.000 hectàrees i 26.733 d'àrea perifèrica. En tot l'espai natural, hi ha deu refugis d'alta muntanya (a sota, el de J.M. Blanch).

Caldes de Boí i de la Val d'Aran (alguns en projecte i que combinen tradició i solera amb nous serveis) i l'esquí a les estacions de Boí-Taüll, Portainé, Espot Ski, Baqueira Beret i les futures pistes de la Vall Fosca. Aquests punts d'interès són el complement perfecte perquè la visita al Parc estigui reforçada amb altres alicients durant totes les èpoques de l'any i sigui una aposta turística segura. Concretament, pel que fa a les peculiaritats del Parc per al visitant, a banda de la ruta dels Carros de Foc que és un recorregut pel Parc a través dels seus refugis de muntanya i de l'itinerari adaptat per a discapacitats que hi ha a Aigüestortes i Llebreta, destaquen la flora i la fauna específiques del Parc. La vegetació és la pròpia dels espais granítics i acull gencianes, orquídies, ranuncles i plantes tòxiques mortals com la tora o la didalera. La fauna del Parc està representada per la marmota, l'isard, el trencalòs, el gall fer, la perdiu blanca i el mussol pirinenc. Especial

10

La diversitat d'imatges que proporciona el Parc Nacional és infinita. A dalt, postal hivernal a la zona de Morrano; a baix, el massís de Besiberri.

11

A dalt, impressionant l'estany d'Obago, al circ de Colomers. A baix, un dels milers d'insectes que habiten el Parc.

12

Alguna mostra més de la riquesa en flora i fauna que ofereix aquest espai natural del Pirineu lleidatà.

atenció mereix la troballa feta per uns botànics fa uns mesos: després de mig segle sense flor de neu (flor d'Edelweiss), al Parc, n'han tornat a trobar en terreny calcari d'Aigüestortes... Sembla que el retorn de la flor és motiu també de celebració coincidint amb el seu 50 aniversari. Per celebrar el seu mig segle com a parc, la Generalitat, el Patronat i la Direcció d'Aigüestortes han elaborat un programa molt variat d'actes de commemoració que està dividit en àrees. A l'àrea dels mitjans de comunicació, està previst un programa especial a TV3 i una cobertura informativa en altres canals de TV, emissores de ràdio i mitjans de premsa escrita, així com cicles de cinema als pobles de l'àrea d'influència. En el capítol d'actes institucionals se'n planteja un de sol coincidint probablement amb la data de la creació del Parc.

13

Com es pot comprovar, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espectacle de llum i de colors.

Pel que fa a l'àrea de publicacions, es proposa l'edició especial de la revista del Parc “El Portarró” i la d'un llibre a partir de textos històrics de viatgers i excursionistes. Així mateix, es promou l'edició d'un Atlas de les Aus Reproductores del Parc Nacional , fulletons commemoratius, pòsters, calendaris i llibres de fauna. A l'apartat d'exposicions, n'hi haurà una del Parc al Palau Robert de Barcelona, una altra d'itinerant sobre el 50 aniversari, una altra itinerant a partir de material fotogràfic i textos històrics i una darrera sobre la Red de Parques Nacionales . A l'àrea de concursos, se n'ha organitzat un d'escolar de disseny d'un còmic sobre el Parc, el tradicional de fotografia i un altre de redacció i dibuix. En matèria de simpòsiums i jornades, hi haurà el IV Simposi d’Espais Naturals protegits de muntanya, l'ESPARC, jornades de portes obertes al Parc i Jornades sobre Patri-

15

moni Cultural dels Pirineus. Hi ha previstes sortides al Parc, una trobada excursionista, travesses i ascensions emblemàtiques, sortides amb col·lectius de l'àrea d'influència, la celebració del Dia Europeu dels Parcs, xerrades, conferències i taules rodones sobre el Parc, espectacles teatrals i musicals, etc. Com que, de moment, és l'únic parc nacional de Catalunya (i "la joia de la corona, segons va dir el director general de Medi Natural, Ramon Luque), la màxima aspiració del Parc és protegir i preservar el seu territori, mantenir el seu nombre de visitants i, fins i tot, augmentar-lo i satisfer tant com sigui possible les demandes dels municipis afectats. Compaginar aquests tres eixos no és fàcil però el valor paisatgístic, històric, ambiental, social i cultural d'Aigüestortes mereix l'esforç perquè és un tresor incalculable del qual cal tenir cura perquè no s'esgoti ni mori. ●

Aigüestortes "La joya de la corona" cumple medio siglo El Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici celebra este año su 50 aniversario y lo hace con un programa de actos conmemorativos que se prolongarán desde junio de 2005 hasta junio del año que viene. El 21 de octubre de 1955, el Boletín Oficial del Estado publicaba un decreto firmado por el dictador Francisco Franco en que se declaraba "Parque Nacional la zona de Aiguas Tortas y Lago de San Mauricio, lugares de gran belleza que culmina en la denominada Sierra de los Encantos". El Parque nació con una superfície de cerca de 10.000 hectáreas y se convirtió en el quinto parque nacional de España y segundo de los Pirineos después del de Ordesa (Huesca). Con el paso de los años su importancia ha ido perfilándose en un paisaje marcado por una fuerte erosión glacial y por la suma de decenas de lagos, aunque tuvo que convivir, desde el primer día con explotaciones hidroeléctricas y forestales. Cronológicamente, los principales cambios sufridos por el Parque se producen en 1978, en que se prohiben los aprovechamientos forestales y en 1988, en que la Generalitat asume la gestión del parque y empiezan los procesos de ampliación de sus límites hasta alcanzar las cerca de 41.000 hectáreas actuales (de las cuales 14.119 son de parque y 26.733 son de área periférica de parque). Precisamente, el Parque quiere celebrar su medio siglo de vida con otra ampliación, esta vez amplia y desde diversos

frentes (en principio se proponen 2.855 hectáreas de parque y 5.687 de periferia nuevas). Desde la Generalitat, se apuesta por ampliar más superficie de la planteada por los propios ayuntamientos, porque Medio Ambiente quiere proteger al máximo el territorio, especialmente zonas vírgenes, hasta ahora olvidadas, como la Vall de Besiberri (Senet, Vilaller). La ampliación no hará más que consolidar el Parque como el espacio natural de Cataluña más visitado, con cerca de 400.000 visitantes anuales (cifras de 2004). El incremento progresivo de visitas al Parque no se debe sólo a la oferta propia, como las rutas internas y la popular travesía de los Carros de Foc, sinó a la oferta del entorno más o menos próximo, como son el Patrimonio Mundial de las iglesias románicas de la Vall de Boí, el legado de otros conjuntos monumentaes del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà y de Aran, el termalismo de los balnearios de Caldes de Boí y de la Val d'Aran y el esquí en las estaciones de Boí-Taüll, Portainé, Espot Esquí, Baqueira Beret y las futuras pistas de la Vall Fosca. Estos puntos de interés son el complemento perfecto para que la visita al Parque esté reforzada con otros alicientes durante todas las épocas del año y sea una apuesta turística segura. A parte de la ruta de los Carros de Foc que es un recorrido por el Parque a través de sus refugios de montaña y del itinerario adaptado para discapacitados que hay en Aigüestortes y Llebreta, destacan la flora y la

16

fauna específicas del Parque. La vegetación es la propia de los espacios graníticos y acoge gencianas, orquídeas, ranúnculos y plantas tóxicas mortales como la tora o la dedalera. La fauna del Parque está representada por la marmota, el rebeco, el quebrantahuesos, el urogallo, la perdiz blanca y el muslo pirenaico. Punto y aparte merece el descubrimiento hecho por unos botánicos hace unos meses: después de medio siglo sin flor de nieve (flor de Edelweiss) han vuelto a encontrar en terreno calcario de Aigüestortes. Para celebrar su medio siglo como parque, la Generalitat, el Patronato y la Dirección de Aigüestortes han elaborado un programa muy variado de actos de conmemoración que está dividido en áreas. En el área de los medios de comunicación, está previsto un programa especial en TV3 y una cobertura en otros canales de TV, emisoras de radio y medios de prensa escrita, así como ciclos de cine en los pueblos del área de influencia. En el capítulo de actos institucionales, se plantea sólo uno coincidiendo, probablemente, con la fecha de la creación del Parque. En el área de publicaciones, se propone la edición especial de la revista del Parque “El Portarró” y la de un libro a partir de textos históricos de viajeros y excursionistas. Así mismo, se promueve la edición de un Atlas de las Aves Reproductoras del Parque Nacional, folletos conmemorativos, pósters, calendarios

y libros de fauna. En el apartado de exposiciones, habrá una del Parque en el Palau Robert de Barcelona, una itinerante sobre el 50 aniversario, otra itinerante a partir de material fotográfico y textos históricos y una última sobre la Red de Parques Nacionales. En el área de concursos, se ha organizado un concurso escolar de diseño de un cómic sobre el Parque, el tradicional de fotografía y otro de redacción y dibujo. En materia de simposios y jornadas habrá el IV Simposio de Espacios Naturales protegidos de montaña, el ESPARC, jornadas de puertas abiertas al Parque y Jornadas sobre Patrimonio Cultural de los Pirineos. También hay previstas salidas al Parque, un encuentro excursionista, travesías y ascensiones emblemáticas, salidas con colectivos del área de influencia, la celebración del Día Europeo de los Parques, varias charlas, conferencias y mesas redondas sobre el Parque, así como actuaciones y espectáculos teatrales y musicales. Siendo, de momento, el único parque nacional de Cataluña, su máxima aspiración es proteger y preservar el territorio, mantener su número de visitantes e incluso aumentarlo y satisfacer lo máximo posible las demandas de los municipios afectados. Compaginar estos tres aspectos no es fácil pero el valor paisajístico, histórico, ambiental, social y cultural de Aigüestortes merece el esfuerzo porque es un tesoro incalculable que hay que mimar para que no se agote ni muera. ●

Aigüestortes It's the 50th birthday of "the jewel in the crown" This year the National Park of Aigüestortes and Estany de Sant Maurici celebrates its 50th anniversary, with a programme of commemorative events which will run from June 2005 to June 2006. On the 21st October 1955 the Boletín Oficial del Estado (official State Bulletin) published a decree signed by the dictator Francisco Franco which declared "National Park the area of Aiguas Tortas and Lago de San Mauricio, sites of great beauty which culminate at the Sierra de los Encantos". The Park was born with an area of about 10,000 hectares and it became the fifth na-

tional park in Spain and the second in the Pyrenees after that of Ordesa (Huesca). As time has passed its importance has taken shape in a landscape marked by strong glacial erosion and by the sum of dozens of lakes. A landscape which had to co-exist, however, with hydroelectric power and forestry exploitations. Chronologically, the main changes to the Park occurred in 1978, when forestry activities were prohibited, and in 1988, when the Generalitat assumed management of the Park and the process of amplification was begun, until attaining the cur-

17

rent size of almost 41,000 hectares (of which 14,119 are national park and 26,733 are park buffer zone). It so happens that the Park is looking to celebrate its half century of life with another amplification, wide-ranging and on several fronts (in principle 2,855 new hectares of park and 5,687 new hectares of buffer zone). The Generalitat is bidding for an enlargement greater than that proposed by the municipal councils themselves, because Medi Ambient wants to protect the largest possible area, especially those almost forgotten, untouched zones, like the Vall de

Besiberri (Senet, Vilaller). The enlargement will rightly consolidate the Park as the most visited natural area in Catalunya, with nearly 400,000 visitors a year (2004 figures). This progressive increase in the number of visits to the Park is not only due to the attraction of the Park itself, like the internal itineraries and the popular crossing of the Carros de Foc, but also to the offer from the surrounding area such as the World Heritage Romanic churches of the Vall de Boí, the legacy of other monumental settings of Pallars Sobirà, Pallars Jussà and Aran, the thermal waters of the spas of Caldes de Boí and the Val d'Aran, and skiing at the resorts of Boí-Taüll, Portainé, Espot Ski, Baqueira Beret, and the future slopes of the Vall Fosca. As to the Park's peculiarities for the visitor, apart from the route of the Carros de Foc, which is a trail through the Park following its mountain refuges, and apart from the itinerary adapted for disabled persons at Aigüestortes and Llebreta, there is also an outstanding range of flora and fauna. The vegetation is that typically associated with granite and includes gentians, orchids, buttercups and poisonous plants such as monkshood or foxglove. The Park's fauna is represented by the marmot, the chamois, the lammergeier, the capercaillie, the ptarmigan and the Tengmalm's owl. Of particular note is the finding made by some botanists a few months ago: after half a century without the Edelweiss it has been rediscovered on calcareous terrain at Aigüestortes. To celebrate its 50 years as a park the Generalitat and the Patronat and direction of Aigüestortes have drawn up a varied programme of events divided into areas. In the area of the media a special TV3 programme is planned, along with informative coverage on other TV channels, radio stations and in the written press, as well as cinematic themes. In the chapter of institutional events, a single act has been proposed, probably to coincide with the Park's date of creation. In the area of publications the proposals are a special edition of the Park magazine “El Portarró” and that of a book based on historical texts from travellers and excursionists. Furthermore, the edition of an Atlas of Breeding Birds of the National Park, commemorative leaflets, posters, calendars and books on fauna will all be promoted. In the section of

exhibitions there will be one on the Park at the Palau Robert in Barcelona, an itinerant one dealing with the 50th anniversary, another itinerant one from photographic resources and historical texts, and a final exhibition on the network of National Parks. Organized contests include one for schools for the design of a comic on the Park, the traditional photographic one and another for essays and drawings. In relation to symposiums and seminars there will be the 4th Symposium of Mountain Protected Natural Areas, the ESPARC, open Park seminars and seminars about the cultural heritage of the Pyrenees. Also foreseen are visits to the Park, an excursionist's outing, emblematic cross-

19

ings and ascents, visits with collectives from the area of influence, the celebration of the European Day of Parks, talks, conferences and round tables, as well as theatrical and musical events and spectacles. In its present situation as the only National Park in Catalunya, the Park's maximum aspiration is to protect and preserve its territory, maintain and increase the number of visitors and to satisfy as far as possible the demands of the affected municipalities. Integrating these three axes is no easy task, but the scenic, historical, environmental, social and cultural value of Aigüestortes deserves the effort, because if it is not to become exhausted or perish this invaluable treasure must be pampered. ●