CARACTERÍSTIQUES − És un estil carregat, molt decorat. molt recarregat, ple de detalls. − Cerquen el moviment tant real com imaginari, empran plantes ovals, elíptiques i formes geométriques complexes. Les lineas solen esser corbes i es sustitueixen les superficies planes amb ondulades.Els edificis són concebuts con a grans escultures. − Dóna molta importancia als efectes lumínic i a la llum. − Apareixen dos nous ordres arquitectónics el gegant i l'ondulant. La façana no es vista com un element afegit al cos de l'edifici sinó que forma part del conjunt i és la part que dóna a l'exterior. − Les façanes acostumen a tenir dos campanes. − Els sostres de les esglesies es plantegen gairebé exclusivament a partir de voltes de canó. − Les façanes i parets dels edificis són preferentement ondulades, la qual cosa n'accentua la sensació de moviment. − Els contrastos de llum són estudiats i aplicats per donar més teatralitat, aspecto molt apreciat pel Barroc. − La decoració arquitectónica és fonamental en l'estética barroca. − Les volutes i aletes (volutes grans) són utilitzades sistemàticament com a elements decoratius, però també com a contraforts. − Les escales i les galeries adquiriesen gran importancia als interiors dels edificis. − Els miralls de les galeries i les pintures de les voltes sugereixen la sensació d' infinitud. − Tipologia : els edificis més emblemàtics són l'esglesia (representant del poder eclesiàstic) i el palau (representant del poder reial). − A nivell urbanístic, la plaça i l'avinguda es converteixen en els eixos de l'urbanisme. − Urbanisme de conjunt: Roma va esser modificada al model de ciutat barroca, creant un conjunt d'avingudes que desenvocaven a grans places on es trobaven les 7 grans basíliques. En el centre d¡aquestes places sempre hi ha un obelisc, que simbolitza l'univers o una font am b aigua que simbolitza el moviment i la lluminositat. EL PALAU DE VERSALLES

Nom: Palau de Versalles 1

Arquitecte: Hardouin−Mansart, Jules (1646−1708) Cronología: 1677−1710 Localització: Versalles (França) Estil: Barroc Materials: Pedra, Marble i Miralls Sistema constructiu: Arquitravat i volta Dimensions: 600 m aproximadament (façana i ales laterals que donen al pati) El palau està ubicat mirant cap a l'oest de forma que els jardins del voltant es tornaven vermells quan el sol es posaba. Els jardins projectats pel paisatgista Le Nôtre, estàn traçats de forma geométrica que volen donar sensació de infinitud. El palau es convirteix en el fons del parc quan s'arriba des dels jardins. Té dues façanes, clàsiques, amb volums molt definits i una marcada armonia i majestuositat en els elements arquitectónics que el composen. La seva estructura està dividida en 3 cossos; el basament, el cos caracteritzat per la utilització repetitiva de pilastres i columnas jóniques gegantines que enmarquen les portes, i un àtic coronat amb trofeos. Els entrants i sortints salven les façanes de la monotonia que causaria el domini de la linea horitzontal, donant esa sensacio de ritme i moviment tan típica del barroc. La façana està plena de columnas i pilastres que a vegades fan de suports per alliberar alguns murs de la seva funció de carrega, i plens de cobertes planes o voltajes a conveniencia de l'estética i el recinte. El sostre de creueria de la capella reial destaca culminant en una capçalera semicircular.

A l'interior es destaca la capella reial, erigida per Marsant, formada per una capçalera semicircular i tres grans naus, i consta de dos pisos: l'inferior d'arcades sobre pilars, reservats a la noblesa, i el superior: que comunica directament amb les dependencials reials, més esvelt i amb una elegant columnata. La decoració detallista i l'estudi de la llum juntament amb el contrast blanc i blau de la pedra i el fresc que donan un caire il.lusionista, són una anticipació de l'estética de les properes decades. La galeria dels miralls es tracta de un recinte de 75m de llarg que dóna per un costat als jardins i l `altre paret està plena de miralls, que fan reflexar el jardi y donan la il.lusió de molta llum i infinit, interaccionant el paisatge exterior amb l'interior. Baldaqui: terme derivat de Baldac− nom amb el qual es coneixia a l'Edat Mitjana tant la ciutat de Bagdab com el teixit procedent de aquesta ciutat− i d' Italia baldachino amb el qual se esmentaven les teles precioses procedents de Bagdad. Per analogía s'anomena Aixa el dossier que cobreix un tron, altar, tomba, estatua. LÉXIC Baldaqui: terme derivat de Baldac− nom amb el qual es coneixia a l'Edat Mitjana tant la ciutat de Bagdab com el teixit procedent de aquesta ciutat− i d' Italia baldachino amb el qual se esmentaven les teles precioses procedents de Bagdad. Per analogía s'anomena Aixa el dossier que cobreix un tron, altar, tomba, estatua. Pot ser obrat amb tela, fusta pintada, plata o bronze.

2

Planta oval: Planta amb forma ovalada Planta eliptica: planta amb forma d'elipsi Columna salomonica: columna de l'estil Barroc amb desenvolupament helicoidal. Estipít: elemet en forma de tronc invertit de piràmid, que pot tenir funcions i soportar com decoriació Frontó corvat o partit: remach triàngular d'una façana, portic o finestra, en lloc de esser recte té forma semicircular o li manca un tros. Arc elíptic: arc amb forma d'elípsi Arc oval: arc amb forma d'oval Ordre geganti: ordre arquitectónic que consisteix en el gran tamany dels seus elements, per exemple les columnas de més d'un pis. Voluta: del llatí volvere, donar voltes. En general, qualsevol element decoratiu es espiral, característic dels capitells hitita i jónic, també és present en els corintis i compostos.

3