ART GREC • Període extraordinàriament significatiu que va marcar en gran mesura l'evolució de la civilització occidental pel que fa als àmbits culturals, polítics, filosòfics i, també, artístics. • S'estableix l'ideal estètic de l'ordre, la mesura i la bellesa com harmonia de les parts amb el tot. • S'introdueixen els ordres arquitectònics, i en l'àmbit de l'escultura, els cànons de proporció. Precedents: Civilització Minoica: − Magnífics palaus allindats decorats amb frescos de gran (2600−1450 aC) naturalisme. − Ceràmiques , especialment les de Camares, i estatues en argila, bronze i ivori. Civilització Micènica: − Ciutadelles imponents, amb muralles d'aparell ciclopi, així (1600−1150 aC) com tombes de cambra i tombes de fossa. − Treballs d'orfebreria en or i plata. L'art grec: Període arcaic: − Temples monumentals en pedra, amb esquema de naos, pronaos i (s.VII−VI aC) opisthodomos. − Aparició dels ordres dòric i jònic. − Estatuària exempta en pedra amb un tractament anatòmic rígid i una frontalitat molt acusada. − Apareix la ceràmica de figures negres sobre fons roig i, posteriorment, la de figures roges sobre fons negre. Obres: − Kouros − Kore − Dama d'Auxerre Període clàssic: − Període de màxim esplendor de la cultura grega, amb una intensa (s. V− 323 aC) activitat constructiva, especialment a la capital, Atenes. − S'introdueix l'ordre corinti. 1

− En l'estatuària, es trenca la frontalitat, amb grans avenços en l'estudi del moviment, les proporcions i el modelat. − Al s. IV aC, allunyament de l'equilibri clàssic cap a una major expressivitat i sensualitat en les escultures. Etapes: − Proto−clàssic (1ª s.V aC): − Auriga de Delfos − Tron Ludovisi − Zeus del Cap Artemision − 1er classicisme (2ª s. V): − Guerrers de Riace − Discòbol de Miró − Dorífor de Policlet (cànon) − Partenó (Ictinos i Fídias) − 2on classicisme (fins 323 aC): − Hermes ... de Praxíteles − Apoxiomenos Lisip canon − Escopes (pathos) − Teatre d'Epidaure Policlit Període hel·lenístic: − En l'estatuària, conviu el classicisme serè del s. V amb un patetisme molt expressiu i dramàtic. Obres: − Altar de Zeus a Pèrgam Àtal I − Laocoont i els seus fills − Victòria de Samotràcia ART ROMÀ • Sincretisme artístic, molt influït per la cultura grega i etrusca, que va trobar el marc d'epressió en la planificació de les ciutats i en l'arquitectura. Té un caràcter fonamentalment pràctic i l'interès per l'urbanisme ho demostra. • La seva evolució es troba estretament vinculada a les etapes per les quals va passa l'Estat: un primer període formatiu, un segon període d'eclosió que coincideix amb la instauració de la epública i un tercer període que neix amb l'imperi, en el qual es perceben les influències de les províncies conquerides. Precedents:

2

Art etrusc: − Emergeix a partir del s. VI aC. − Notable arquitectura funerària, amb grans necròpolis i tombes subterrànies. − Sumptuoses sepultures, decorades amb relleus i extraordinàries pintures. − Magnífica estatuària en bronze i terracota, que recorda l'escultura grega arcaica pel que fa a les formes rígides i al somriure. Art Romà: Arquitectura romana: − El domini de les tècniques constructives permet construir obres d'enginyeria colossals: ponts, calçades, aqüeductes... − Ús de materials com el maó i el formigó, així com d'elements innovadors com l'arc, la volta i la cúpula, que van permetre edificar construccions monumentals, fent gala de la grandesa de Roma. − Urbanisme basat en l'organització reticular del campament romà que forma una retícula travessada per dos eixos principals. − Arquitectura de caràcter públic i bàsicament utilitària, en la qual es dóna més importància a l'espai interior que a l'exterior i a la tècnica que a l'estètica: teatres, amfiteatres, termes, temples, palaus... Obres: − Amfiteatre Flavi o Colosseu (80 dC) − Panteó de Roma (118−128 dC) − Termes de Caracal·la − Aqüeducte de les Farreres (s. I) Escultura romana: − Coexisteixen dues grans tendències escultòriques: una popular i realista, influïda per l'art etrusc, i una altra més aristocràtica i

3

idealitzada d'inspiració grega. −Els gèneres típicament romans són el retrat eqüestre, el medalló, el retrat i el relleu històric, que va trobar el seu camp d'expressió en columnes commemoratives i arcs de triomf. Etapes: − Període republicà (III−I aC): − escultura de caire diví i influència grega. − D'August a Trajà (s. I dC): − Classicisme idealització Alt Imperi − August de Prima Porta − Fins a Dioclecià (s.III dC): − Màxima producció − Columna Trajana − Baix Imperi (s. IV−V): − Hieratisme, simbolisme Pintura romana: − Extraordinari domini de l'espai i dels efectes de perspectiva. − Es fa servir bàsicament la pintura al fresc. − Magnífics mosaics romans, generalment utilitzats per decorar els sòls. Obres: − Frescos de la vil·la de Lívia (20 aC) Art paleo−cristià: Abans Edicta de Milà (313) Després • Cristianisme religió minoritària − protegida pels emperadors • Sense edificis de culte. − grans temples (basíliques) • Cementiri Catacumbes − construccions de planta central, circulars o creu grega. ART BIZANTÍ I ART DE L'ISLAM Art bizantí: − Art nascut a l'Imperi romà d'Orient, monumental i sumptuós, allunyat de l'utilitarisme romà. − Els artistes bizantins van fusionar les influències de l'art grec, l'oriental i

4

el romà, i van destacar principalment en arquitectura i l'art del mosaic. − Va tenir un impacte considerable en l'art medieval europeu, especialmet en la pintura italiana dels segles XIII i XIV. Art islàmic: − L'any 622 marca l'inici d'una nova religió, l'islamisme. Un segle més tard, tots els territoris compresos entre l'Indus i l'Ebre van quedar integrats sota un mateix sistema polític, units per forts llaços culturals i religiosos. − Aquest vast imperi va donar lloc a un art propi, centrat bàsicament en l'arquitectura i en les art decoratives, ja que les arts figuratives van passar a segon pla a causa de la prohibició de representar imatges. Art bizantí Arquitectura: − Arquitectura solemne adequada per al culte i la litúrgia − Planta basilical, amb cúpules grandioses sobre petxines i voltes de maó. −Perviuen elements paleocristians com l'atri (pati obert, lloc de purificació on pot accedir tothom), el nàrtex ( mena de pòrtic, lloc per els fidels que es preparen per rebre el baptisme) i el presbiteri (lloc reservat als sacerdots, està separat de la nau central per l'iconòstasi). Obres: − Basílica de Santa Sofia de Constantinoble (532−537) Icones i arts decoratives: − Desenvolupament del mosaic per dissimular la pobresa dels materials constructius. − Rigidesa de les figures disposades en composicions sumptuoses. − Cromatisme viu i convencionalisme iconogràfic. Obres: − Pantocràtor de la catedral de Cefalú (s.XII) − Mosaic de Justinià i la seva cort de San Vitale de Ravenna (547).

5

Art islàmic Arquitectura: − Edificis en pedra de maçoneria, guix i maó, recoberts amb magnífics treballs ornamentals. − Utilització de la columna, el pilar, l'arc de mig punt, de ferradura i polilobulat, la volta de canó i d'aresta. − Interiors sumptuosos decorats amb treballs de guix policrom i ceràmica. − L'edifici més característic és la mesquita, que consta de pati porticat, sales de columnes i minaret. Tipologies: − basilical o hipòstil. Naus perpendiculars a la quibla . − persa. Pati quadrangular amb construccions als costats i un gran iwan. − turc. Planta central amb sala d'oració quadrada. Influència de Sta. Sofia. Obres: − Mesquita Aljama de Còrdova (tipus hipòstil) (s. VIII−X) − Alhambra de Granada (s. XIII−XIV) Arts decoratives: − Element indissociable de l'arquitectura: murs decorats amb motius geomètrics, en decoracions epigràfiques, treballs de guix, rajoles vidriades, mocàrabs, ataurics... − Objectes de metall de gran perfecció tècnica, treballats en relleu i incrustacions amb dissenys ornamentals extraordinaris. Art islàmic a Espanya La dilatada presència dels musulmans a la Península Ibèrica (711−1492) es divideix, des del punt de vista polític, en diversos períodes: • 711−755: Emirat dependent del califat de Damasc. • 755−1008: Període Omeia. Progressiva separació del califat de Bagdad que es consumarà amb la proclamació del Califat de Còrdova. Fase més fecunda: mesquita de Còrdova. • 1008−1212: Regnes Taifes i Imperis nord−africans. Crisi política degut a la reconquesta però no artística. 6

• 1238−1492. Període Nassarita. Darrer període d'esplendor de l'art islàmic a l'Andalusia oriental amb l'Alhambra de Granada. ART ROMÀNIC • Primer corrent artístic unitari, d'àmbit europeu, l'evolució del qual es vincula a la difusió del cristianisme i a la renovació política i cultural d'Europa. • El romànic s'inicia a mitjan segle X i evoluciona fins a finals del s. XII, moment en què és substituït pel gòtic. • Art bàsicament constructiu, en el qual s'integren les altres disciplines artístiques. Art pre−romànic: • Amb la irrupció dels pobles bàrbars a l'Imperi romà, Europa va quedar fraccionada en múltiples regnes. Els pobles germànics van configurar unes formes artístiques pròpies, nascudes de llurs tradicions i del grau divers de la romanització. Tanmateix, apareixen alguns trets generals, com ara la construcció d'edificacions de caràcter popular i la preeminencia del relleu i l'orfebreria. • Amb l'Imperi carolingi es produeix una extraordinària eclosió artística i cultural que l'art otonià va perllongar. Art romànic: Primer romànic: − Inspirat en l'arquitectura bizantina i paleocristiana. (990−1088) − Esglésies de planta basilical, amb aparell de carreus petits i coberta de fusta. − Els exteriors presenten campanars esvelts i ornamentació de bandes i arcs llombards. − S'estèn pel sud de França i el nord−oest de la península Ibèrica. Obres: − Santa Maria de Ripoll − San Pere de Rodes Romànic ple: − Esglésies amb finalitats congregacionals, de planta basilicat de tres o (fins ½ s.XII) cinc naus, organitzades amb pilars cruciformes. − Substitució de la coberta de fusta per la volta de canó amb aresta, i cúpula de creuer. − A Itàlia, edificis de proporcions harmòniques, amb un particular sistema decoratiu de marbres de colors. − Decoració escultòrica en capitells, en portalades i claustres, subjecte a

7

les estrictes normes de representació: frontalitat, perspectiva jeràrquica i simetria. − En pintura, dominen la rigidesa, les línies gruixudes de contorn i la rica policromia, a més de les mateixes convencions de representació que en l'escultura. − En les arts decoratives, destaquen les miniatures, els brodats i les peces d'orfebreria. Obres: − Cluny III (1088) − Portalada de Vézelay (1118) − Catedral de Sant Serni de Tolosa (1075) Romànic tardà: − aquest Romànic conviu amb les primeres manifestacions del gòtic. (1150−1225) Plàstica romànica: − Sentit simbòlic, tant en la mateixa representació com en la integració en les diverses parts de l'edifici que ja tenen aquesta càrrega simbòlica. − El naturalisme o realisme de les figures i representacions queda supeditat a l'expressivitat i al sentit simbòlic abans comentat. − L'adaptació al marc arquitectònic determina les formes, sobretot les dels capitells. − Els programes iconogràfics són variats: escenes de l'Antic i el Nou Testament, formes vegetals, el bestiari, temes al·legòrics. Hi ha dos temes molt repetits: la Maiesta Domini o Pantocrator, i les escenes de l'Apocalipsi. − Els models són, sovint, il·lustracions de manuscrits. L'artista, considerat aleshores com un artesà, no busca l'originalitat, tot i que moltes vegades l'aconsegueix.

8

Obres: − Claustre de la catedral de Santa Maria de Girona • (1180−1190) − Pintures de Sant Climent de Taüll (1123) ART GÒTIC • Manifestació artística que es va donar a Europa occidental i central entre els segles XII i XV. • Es caracteritza per formes arquitectòniques de gran verticalitat, voltes de creueria, pilars i murs amb finestrals de vitralls. • Interiors decorats amb relleus, escultures, pintures, mobiliari i orfebreria. Arquitectura Elements principals: − Arc − Volta de creueria − Arcbotants − Vitralls − Pinacles Corrents principals: • Gòtic inicial i primitiu. Apareixen els primers elements del gòtic en edificis encara massissos i d'escassa alçària. − Catedral de Chartres (1191−1220) − Notre−Dame de París • Gòtic ple o radiant. S'expressa en tota la plenitud en les grans catedrals europees. − Catedral de Lleó (1255−1280) − Catedral de Reims − Sainte−Chapelle de París • Gòtic flamíger. En la seva etapa final, el gòtic es recarrega amb una abundant ornamentació. − Catedral de Colònia • Gòtic perpendicular. Tendència exclusivament anglesa, caracteritzada per la recerca d'efectes verticals. − Catedral de Wells • Gòtic isabelí. Tendència típicament espanyola que barreja elements gòtics i mudèjars. 9

− Monestir de San Juan de los Reyes de Toledo Escultura L'escultura abandona la rigidesa del romànic i adquireix un traç més lliure, estilitzat i naturalista. − Portalada d'Amiens Pintura • Gòtic internacional. Estil cortesà que exalta el refinament i crea pintures i miniatures d'ambient atemporat. • Gòtic italià. Els pintors del Trecento s'encaminen cap al Renaixement mitjançant un naturalisme intens i la recerca de la perspectiva. − Giotto. Lamentació sobre el crist mort (1304−1305) − Duccio. Madonna Ruccellai. • Pintura flamenca. La nova tècnica de l'oli serveix a aquests pintors per crear obres d'un detallisme profund, en les quals els objectes de la vida quotidiana adopten una gran rellevància. − J. Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. (1434) − El Bosco. El jardí de les delícies. (1500) EL RENAIXEMENT • Corrent cultural originat a Itàlia al segle XV, que va suposar un retor a les fonts de la civilització occidental: l'antiguitat grecoromana. • Sorgeix com a resultat d'una nova concepció del món propugnada per l'Humanisme, que substitueix el teocentrisme medieval per l'antropocentrisme: l'home passa a ser la mesura de totes les coses. • Canvi important en la consideració de la posició de l'artista: de ser considerat un artesà, comença a ser admirat com un ésser superior o un creador. Arquitectura Quattrocento: − Neix un nou concepte espacial basat en la claredat, el predomini de l'horitzontalitat i la línia recta, i la disposició ordenada de les parts. − Es fan servir elements constructius i decoratius clàssics interpretats amb llibertat. Obres: − Façana de Santa Maria Novella de Alberti − Palau Rucellai de Alberti (1446−1451) − Capella Pazzi de Brunelleschi (1429−1450) Cinquecento: − Estil sever i equilibrat que rebutja el decorativisme del Quattrocento 10

− És el classicisme renaixentista, monumental i solemne, perfectament equilibrat Obres: − Templet de San Pietro in Montorio de Bramante (1502). − Basílica de San Pere de Roma − Villa Capra, anomenada La rotonda de Palladio (1566) Manierisme: − Espais complexos allunyats de la claredat renaixentista, amb un ús arbitrari del element clàssics. Obres: − Palau del Te, a Màntua de Romano. Escultura Quattrocento: − Ús de materials clàssics com el marbre i el bronze. Recuperació de tipologies com el relleu, el bust, el sarcòfag monumental o l'estàtua eqüestre. − Estudi de les proporcions, l'anatomia i els cànons de bellesa. − Domina encara el gust per les formes corbes i allargades del Gòtic internacional, així com el gust pel detall. Obres: − David de Donatello − Portes del paradís de Ghiberti (1425−1452) − Condotiero Gattamelata de Donatello (1447−1453) Cinquecento: − Preferència per l'escultura exempta en detriment del relleu. − El classicisme es tradueix en un equilibri rigorós entre realitat i monumentalitat, entre massa i moviment. Obres − Pietat de Miquel Àngel − David de Miquel Àngel (1501−1504) Manierisme: − Domini de la tècnica en siluetes plenes de gràcia, dinàmiques i de difícil equilibri. Obres: − Mercuri de Giambologna

11

Pintura Cuattrocento: − La utilització de la perspectiva i el desig de veracitat es tradueixen en una reproducció exacta de la realitat. − S'utilitzen les tècniques del fresc, la pintura a l'oli i el temple. − Pintura de temàtica religiosa, mitològica i retrats. − Durant la segona meitat del segle s'avança en el desenvolupament de l'anatomia i l'establiment de cànons de proporcions. Obres: − Trinitat de Masaccio (1426−1428) − El naixement de Venus de Botticelli (1483−1485) − La primavera de Botticelli − L'anunciació de Fra Angelico − Història de la Vera Cruz de Piero della Francesca Cinquecento: − Perfecció total en la simplificació de la composició. − Domini del clarobscur i la perspectiva aèria. − Desapareixen les reminiscències gòtiques (gust per la línia, l'anècdota i el color). Obres: − La Gioconda de Leonardo − L'escola d'Atenes de Rafael (1509−1511) − El judici final de Miquel Àngel − La verge de les roques de Leonardo (1483−1486) Escola veneciana: − Gust pel color, l'exaltació de la riquesa i escenaris arquitectònics fastuosos. − Importància dels temes secundaris, del detall i el paisatge. − És una pintura tonal, que consisteix a pintar només amb els colors i la perspectiva atmosfèrica. Obres: − L'amor sacre i l'amor profà de Tizià (1515) − El miracle de Sant Marc de Tintoretto 12

Manierisme: − Composicions distorsionades per les perspectives infinites, els escorços, les figures de proporcions allargades i la il·luminació irreal. Obres: − La Mare de Déu del coll llarg de Il Parmigianino BARROC • Al llarg del segle XVII i part dels segle XVIII va tenir lloc l'estil barroc que, trencant amb el classicisme renaixentista, proposava una doble tendència basada, d'una banda en el gust per la realitat i la quotidianitat i, de l'altra, en la monumentalitat i l'exageració • La Roma papal va passar a ocupar la capital artística, que fins aleshores s'havia centrat a Florència i Venècia. Posteriorment sorgeixen altres centres creatius importants, com Flandes, Holanda, França i Espanya, amb personalitats molt fortes, i, en funció de cada cas, vinculats a la Reforma protestant, a la monarquia, a l'Església catòlica i al poder burgès creixent. Arquitectura Itàlia: − Els edificis més significatius són les esglésies i els palaus, però també els edificis públics com ara fonts o escalinates. − Predomini de la corba i el moviment còncau−convex. − Plantes centralitzades i espais fluids, de caràcter escenogràfic i teatral. Obres: − Església de San Carlino alle Quattro Fontane de Borromini (1638−1667) − Església de Sant'Andrea al Quirinale de Bernini (1658−1670) − Columnata de Sant Pere del Vaticà de Bernini (1656−1667) França: − Arquitectura de caràcter sobri i equilibrat, que rebutja la ruptura amb les formes clàssiques. − El rigor dels exteriors contrasta amb la sumptuositat dels interiors. Obres: − Palau de Versalles de Mansart i Le Vau (1662−1670) Espanya: − Després d'un primer període dominat per la influència herreriana, a la segona meitat del segle va sorgir un estil decoratiu, de gran riquesa ornamental, que culmina en l'estil del Churriguera. Escultura Itàlia: − Tal com passa amb l'arquitectura, també es distancia de la claredat i equilibri renaixentistes i s'interessa pel dramatisme i el moviment a fi de commoure l'espectador.

13

− Pensada per ser contemplada dins d'un espai i en relació amb l'espectador. Obres: − L'èxtasi de Santa Teresa de Bernini (1647−1652) − Apol·lo i Dafne de Bernini (1622−1625) França: − Manté una certa distància amb la tendència barroca italiana, pren com a model l'escultura de l'antiguitat clàssica. Espanya: − Producció d'una estatuària en fusta policromada notable, amb retaules, pasos i imatges de vestit, d'un gran realisme. Destaquen l'escola castellana i l'andalusa (d'una serenitat més palesa). Pintura Itàlia: − Com a resposta a l'artificiositat manierista, sorgeix una pintura naturalista, capaç d'apropar la religió al fidel, i caracteritzada pel magnífic tractament de la llum. − Altres pintors es van inclinar per un naturalisme més idealitzat. Obres: − El martiri de Sant Pau de Caravaggio − La fugida a Egipte de Carracci − La mort de la verge de Caravaggio (1605−1606) − Triomf de Bacus i Ariadna de Carracci (1595) Espanya: − Moment de gran esplendor per a la pintura espanyola, que va cultivar una temàtica bàsicament religiosa i realista. Obres: − Las Meninas de Velàzquez (1656) − Natura morta de Zurbaràn − Apol·lo i Màrsias de José de Ribera (1637) Flandes: − Art exuberat i sensual que va trobar la millor expressió en l'obra colorista i dinàmica de Rubens. Obres: − El jardí de l'amor de Rubens (1638) − El judici final de Rubens

14

Holanda: − Pintura realista, interessada per la temàtica de gènere i costumista, així com també pel paisatge i el retrat. Obres: − La ronda de nit de Rembrandt (1642) − La carta d'amor de Deft

15