Austries Menors. Política interior (Felip IV). • El seu valid, el Compte duc d'Olivares, vol mantenir l'hegemonia europea i centralitzar tots els regnes seguint el model de Castella. • El estat esta feble economicament, aleshores el compte−duc crea L'unió d'armes: dividir les despeses militars entre els regnes. 1640. Alguns accepten, com Aragó, però Catalunya i Portugal no volen i demanen independència. En Andalusia s'alcen per acabar amb el poder del compte−duc. • 1640, el Corpus Sant d'Aragó provoca una rebelió. Els terços catalans volen limitar l'alçament i demanen ajuda als francessos. Catalunya perd i perdrà els territoris d'Occitania pagant als francessos. • Portugal veu que no es respeten els furs i demana ajuda a Anglaterra per a independizar−se, conseguint−lo. 1713, Espanya perd el monopoli del comerç americà, Gibraltar i Menorca. • Pau dels Pirineus. Finaliça la revolta d'Aragó. No s'independiça i s'entrega a França el territori occità. Política Exterior (Felip III). • Poc a poc anaven perdent territoris i anaven firmant treues perque no podia mantindre l'exercit. • Es vol manindre un imperi catòlic. • Guerra dels 30 anys. • El motiu de la guerra fou religiosa, però en realitat fou política, perque França deixa de ser catòlica per fer−se protestant. • Pau de Westfalia. Victoria dels protestants i independència d'Holanda. • Espanya perd l'hegemonia a Europa, que passa a França i Anglaterra. • A partir d'ací, un estat es més fort quan més diners té. Art. • El S.XVII es el segle d'Or en l'art. • El barroc es un art propagandistic de la contrarreforma o la política absolutista. • Està molt decorat, per a cridar l'atenció. • Predomina en el camp religiós i l'escultura es de madera policromada. • Velazquez. • Les seues obres no son sols barroques. • Es el pintor de la cort i els quadres son per a la cort. • Perspectiva aerea. Segle XVIII • Carles II mor sense descendència i diu que el seu succesor serà el Borbó Felip V, succesor del rei de França. • Per la rama dels Austries estava Carles, i es provoca un conflicte. França veu que té l'oportunitat de conseguir l'hegemonia a Europa. • Pau d'Utrets. Felip V renuncia al tró de França. Reb l'ajuda de Portugal, Holanda i Anglaterra. 1

• En la península: • Aragó està en contra perque odiaven als francessos i perque Carles respectaria els furs. • Castella està a favor, i Navarra li ofereix ajuda a Felip. • Finalment, es reconeix la victòria de Felip V en la Batalla d'Almansa i els Austries desapareixen d'Espanya, però esta perd possesions a Europa. Els Borbons. Política Interior (Felip V). • Felip V, preocupat per la situació d'Espanya, culpa als Austries de la seua situació. • El Borbó intenta solucionar aquestos problemes. • Al guanyar la guerra, unifica l'estat espanyol, excepte Navarra i el País Basc. • L'unificació. • Es lleven les difeències entre els regnes de Castella. • El consell i les corts no tindran cap funció específica. • Els territoris s'organitzen econòmicament per Intendents (recaptar impostos) i judicialment per Audiències. • En cada ciutat hi ha un Corregidor (governar). • Es creen Secretaries: ministres que ajuden al rei a unificar el territori administrat. Tipus de secretaries: • Afers estrangers i Estat. • Asumptes eclessiastics i judicials. • Guerra i marina. • Hisenda. • Indies. Politica Exterior (Borbons). • Felip V té dos projectes: • No pedre els territoris americans, evitant que els anglessos els consegueixquen. • Recuperar els territoris europeus. Açò ho fa perque la seua dona vol que els seus fills tinguen algun territori. El seu 1º fill serà Rei de Napols i el 2º, Rei de Parma i Placència. • Espanya es recolça en França firmant Els pactes de familia. • 1733, pacte de l'Escorial • 1743, pacte de Fountaine−Leau. • Cap d'ells serà beneficiós. • Mort Felip V, el seu fill Ferran VI no en firma cap perque diu no son beneficiosos, i es preocupa en recuperar−se econòmicament i cuidar els territoris americans, principal font d'ingressos. • Carles III recupera els pactes de família. • 1761, pacte de París.

2

• En este pacte, Espanya guanyarà Luciana, però perdrà California, la bahía de Pensacola i Sacramento. Significa la concesió de privilegis a Anglaterra i la renuncia d'Espanya a pescar en Terranova. • Espanya i França es venjaran ajudant als EEUU a independitzar−se. • Pau de Versalles. S'acaba la guerra d'independència. Anglaterra torna a Espanya Menorca i Florida. Diferències Administratives (Austries i Borbons). • Els borbons instauren: • Les secretaries. • Capitania General. • Intendents. • Corregidors. • Ademés: • Les corts no tene tanta importància. • No hi ha diferències territorials. Problemes de l'estat. • Industrials. • En Castella no hi indutria, i la poca que hi ha està retrasada. • No hi ha mà d'obra qualificada. • No hi ha burgesia ni comerç propi. • Agrícoles. • Tecniques endarrerides. • Es de subsistència, no es dedica al comerç. • Concentració de terres sota el domini d'una persona. • Poca disponibilitat de la terra. Solucions. • S'intenten fer reformes que no afecten a la societat estamental, perque acabaria amb el rei. • Mercantilisme: • Agafen la política francessa i anglessa mercantilista (comprar poc i vendre molt) i proteccionista. • La burgesia vol tornar a recuperar el comerç Mediterrani, fent que les relacions siguen bones entre Espanya amb Marroc, Argelia i Libia. • El Mercantilisme i el Liberalisme: • Els dos volen conseguir or i plata mitjançant el comerç. • El mercantilisme es proteccionista i trata de comprar poc i vendre molt. • El liberalisme diu que te que haver lliure comerç depenent de la oferta i la demanda. També diu que el estat no te que intervindre en accions econòmiques. Administració.

3

• S'intentarà una centralització administrativa, que es conseguirà gracies a la guerra de succesió, implantant el Decret de Nova Planta. Este estableix els privilegis de la confederació, intentant unificar tots els criteris. • El rei crearà secretaries i eliminarà els consells. Administració local. • Apareixen noves figures: els Intendents (assumptes econòmics). • Aparell Judicial, compost pel Suprem i les Audiències. • Les corts sols seran emprades per a elegir un hereu. Reforma de la hisenda. • Es reforma per a manindre a l'administració. • La moneda era inestable i s'interesa fer−la estable, evitant que es devalue. • Agafen una política mercantilista. • Promouen l'aument de població (a més gent, més impostos recaptats). • Nova organització d'hisenda: • Implanten l'impost únic, unificant−lo. • Cadascú pagava segons les seues possesions. • Els privilegiats comencen a pagar per les posessions. • Es tornaràn a demanar prèstecs. • Es crea un registre de propietats. • Aragó: predominaven els petits i mitjans propietaris, no hagué problemes, perque així no tenien el perill de que els nobles els invadira. • Castella: predominaven els nobles, es van oposar. Però el rei no els podia obligar, ja que aniria contra la societat estamental. Els Ilustrats. • Hi ha dos generacions: • Ferran VI. −−−−−−−−−−−− Feijoo, Mollans i Florez. • Carles III i IV. −−−−−−− Campomanes i Floridablanca. • Volen educar a la població, però com l'educació està en mans de l'esglesia, intenten llevar−li aquest monopoli. • Es produeix una reforma educativa, i els jesuites que eren el braç educatiu, son expulsats. • L'educació es per als dos sexes i es dona importància a les ciències. • Es creia que el ciutadà té que estar format per donar una crítica a la societat. • Es creen les societats dels Amics del País: • Intenten donar solucions als problemes de la societat. • S'oposen a la societat estamental. • La majoria creuen que el millor sistema es la fisiocràcia, però demanen que la política siga liberalista. • Hi ha reformes agrícoles, però en Castella, els nobles i l'esglesia fan que no hi hagen beneficis. • Les mans mortes son terres no llaurades de l'esglesia. Solucions a la falta de beneficis agrícoles. 4

• Repoblació de terres (S. Morena). • Suprimir alguns privilegis de la mesta. • Vallar les propietats per a que el ramat no xafe el conreu. • Repartir els béns de propis als més pobres. • Desamortitzar terres de l'esglesia. • S'intentarà expulsar als arrendataris i la prohibició d'augment del preu dels arrendaments. • Desaparició de la llei del Majorazgo. Economía. • Primer de tot, Espanya té que passar pel mercantilisme per a arribar al liberalisme. • L'industria es escasa i està molt atrassada, excepte en Catalunya, ja que tenen burgesos i en Castella era una economia d'autoabasteixement. • Per solucionar−lo, fan reformes de caire mercantilista. • S'eliminen fronteres internes (Catalunya−Castella) per a no pagar impostos. • Espanya fa rentables les colonies americanes: • Traslladen el port de Sevilla a Cadiz perque té un port més important i la seua industria son els astillers. • Es prohibeixen els texits de cotó, seda i ferreteria estrangers (arrancels a les 1º matèries). • Lliberació de ports per a comercialitzar amb Amèrica. (casa de contractació). • El comerç interior no millora perque: • Les vies de comunicació son roines. • L'agricultura es de subsistència. Societat. • S'intenta limitar el poder de la nobleça i el clergat, societat sense classes, però que els canvis no li afectaren al rei. • La monarquia impulsa la idea de que el treballar no està unit al estatus social (per crear grups treballadors). • S'aboleix el no−pagament d'impostos per part del noble. • Per ser noble no sols havia que haver naixcut noble, sino que ademés devia prestar favors al estat o tindre algunes virtuts que demostren la seua noblesa. • El noble es més important en quant a l'extensió de les seues terres. Reformes. • Aumenta el poder dels no−privilegiats. • El motí d'Esquilaxe: • En una epoca en que tots estan morint−se de fam, es puja el preu del pa i es prohibeix l'ús de capes i barrets. Tot açò ho diu Esquilaxe, un estranger. Tot açò provoca l'alçament. • Conseqüencies: Es baixa el preu del pà, l'us de barrets i capes. Carles III expulsa als jesuites fora d'Espanya. • El rei fa treballar als nobles perque hi ha poca ma d'obra. • En Castella, el burgés es convertirà en noble per a tindre privilegis. • Les conseqüencies son revoltes, sobre tot a la ciutat.

5

Cultura i Art. • Gran esplendor cultural gracies a la idea l'home es feliç només amb l'ensenyança. • Espanya es un país endarrerit i els ilustrats volen solventar açò, però ho tindran dificil al xocar les seues idees contra la radical cultura cristiana. • Els ilustrats pensen que pot haver un canvi pacífic, mitjançant l'educació. • Hi ha 4 generacions d'ilustrats (la majoria son ministres): • La més important. Feijoo explica les causes de la decadència cultural espanyola en Cartas Benditas. • Gregorio Mayans. • Campomanes. Planteja tots els problemes existents i actuarà activament donant reformes completes. • Jovellanos. Rococó. • Introduit per Felip V. • Semblant al plateresc. • Decoració interna de palaus. • Espills, angels, massiva decoració... Pintura del Neoclassicisme. • Recuperació de l'art classic. • Edificis amb funció civil: ministeris, museus... • Els més importants: • Mengs. • Goya (estil molt personificat, retracta a molts reis). Segle XIX • Al succeir al tró Carles IV, tinguè problemes, ja que esclata la revolució francessa: els burgesos demanen poder participar en política. • Decideixen posar fré a les idees burgeses i trenquen les relacions amb ells. • Floridablanca es destituit i Aranda fa que les relacions continuen fins que es declara una república. • Godoy farà que el rei firme el 4º pacte de família, ja que Espanya vol frenar a Anglaterra, la qual vol l'independència de les colonies espanyoles. • Napoleó, (era vist com un salvador) volia ser emperador d'Europa. Al aliar−se a Espanya, demana permís per a que deixe al seu exercit atravesar Espanya per atacar a Portugal (aliat d'Anglaterra). Però quan vencen, les tropes continuen arribant i instalant−se en Espanya. Interior d'Espanya. • Afrancessats: Veuen amb bons ulls a Napoleó, ja que fa una política amb reformes similars a les dels ilustrats. • Grups privilegiats. També el veuen bé, encara que hi haurà gent que no li agrade. Conflictes interns. • Carles IV tindrà problemes dins de la cort perque: • Està amb Godoy, el qual ha firmat pactes amb França. 6

• Vol dur reformes que acaben amb els privilegis. • La nobleça vol acabar amb el rei, perque Godoy no es privilegiat i fan que Ferran VII veja en perill la seua succesió. Açò provocà el motí d'Aranjuez. • Organitzat pels privilegiats. • Ferran VII va a Baiona i Napoleó fa que Carles abdique, però Ferran VII també, passant a ser rei el seu germà Josep Bonaparte. La guerra contra Napoleó. • Napoleó lleva la inquisició i dona llibertat a la població, cosa que fa que el poble estiga a favor d'ell. • Però, els privilegiats no estan d'acord amb ell i tergiversen l'informació. Açò fa que el poble estiga en contra d'ell i demanen que reine Ferran VII (el deseado). També diuen que estan ell i son pare segrestats a Baiona. Comença la guerra. • En cada provincia es creen les Juntes Provincials, encapçalades per ilustrats i al cap de totes, la Junta Suprema, encapçalada pels ministres del Borbó. • Napoleó perdrà perque: • La gent ataca en forma de guerrilles. • No coneixen el territori. • Han perdut moltes persones i diners en el Front Rus. • Anglaterra ajuda a Espanya. • Els ministres, els burgesos i els nobles formaran el Partit Nacional. • Ministres. Creuen que Ferran continuarà sent com Carles IV. • Burgesos. Creuen que serà parlamentari. • Nobles. El veuen com un rei absolutista. • El motiu del partit es que torne el monarca, però com que no es posen d'acord, volen fer una constitució. • S'elabora en Cadiç, perque en Madrid estan els francessos, i com que allí hi ha molts burgesos, decideixen votar per persona. • La constitucio de 1812 tindrà un caire progressista i lliberal. El retorn de Ferran VII (1814−1820). • Ferran VII espera a vore que passa amb el conflicte i sap que han guanyat els lliberals. • Quan torna, al saber que els privilegiats tenen més poder que els liberals, no jura la constitució i reinstaura l'absolutisme. • Les terres desamortizades tornen a passar a ser de l'esglesia. • Una part de la societat no vol tornar a l'absolutisme. Hi hauran revoltes i els lliberals intenten donar colps revolucionaris: • Pronunciamiento: Cop militar que s'alça a la situació viscuda en un moment determinat. • Ferran VII vorà que no pot aplicar moltes mesures absolutistes, perque toparà amb la població. • El pronunciament de Riego es el que més efecte tingué: volia tornar a instaurar el periode constitucional. Finalment, s'instaurà la constitució. Trieni Liberal (1820−1823). 7

• Reformes: • S'aboleixen els senyorios juridiccionals • Supresió de la inquisició. • Reorganització territorial i administrativa. • Unificació de codis i lleis. • Llibertat de comerç. • Control dels privilegis eclesiàstics. • Es creen 2 partits polítics: • Moderats. Reformes limitades. (conservadors). • Exaltats. Reformes profundes. • Els exaltats en accedir al poder, acceleraren les reformes. • La pagesia s'oposa al trieni, perque no l'entenen. • Tenien que pagar en metalic. • Aument d'impostos. • Ferran VII aprofita la confusió per a retornar a l'absolutisme. La dècada Omniosa (1823−1833). • Ferran VII agreuja el dèficit de la despesa pública. • Les colonies, ajudades per Anglaterra, es van independitzant. • Per a poder tornar a recuperar prestigi, s'apojarà amb la burgesia, i els ultraconservadors, no voran amb bons ulls aquests negociaments. • Estos ultraconservadors, ja no volen a Ferran perque governa amb un grup de moderats i no instaura l'Inquisició. Aleshores s'apojen en Carles, el germà d'aquest. • Ferran VII no té fills varons i com no vol que reine el seu germà, suprimirà la llei sàlica per a que reine la seua filla. • A la mort d'aquest, es produirà una guerra civil. L'independència de l'Amèrica Espanyola. • Tenien com referent les colonies del Nord feia 30 anys. • Anglaterra les ajuda. • La burgesia no veu bé que els espanyols s'emporten tots els beneficis i ademés tinguen que pagar impostos. • Volien ejecutar una política ilustrada i una confederació d'estats com al Nord, però no es va poder, ja que havia una gran varietat cultural i ètnica. • Es decidí dividir el territori en estats endependents. La naturaleça del conflicte. • Llocs conflictius: • Pais Basc, Navarra, Catalunya i Mastrat. • Carlins.

8

• Nobles i eclesiàstics conservadors. • Pagesia. • Isabelins. • Nobles i eclesiastics menys conservadors. • Lliberals, Burgesia. La guerra Isabelins VS Carlins. • Els carlins no aconsegueixen mai generalitzar el conflicte a Espanya ni ocupar territoris importants. • A partir de la mort del General Zumalacàrregui, els Carlins anaven sent vençuts pel exèrcit liberal d'Espartero. • Els Carlins es dividien en: • Transaccionistes. No volien continuar la guerra i volien la pau. • Intransigients. Volen continuar la guerra. Després de la guerra. • S'inicia la regència de Maria Cristina, la qual era absolutista i els ministres moderats. • La reina te que demostrar que es lliberal, però com que no vol signar la Constitució, farà un Estatut Reial, apareixent dos cambres: • La cambra alta: el Senat, representat per grups afavorits. • La cambra baixa: el Proces, representat pel poble. • La corona tenia la facultat de vetar les lleis que feien les cambres. • Es decidí posar a Mendizabal en la Regència, perque la reina era molt absolutista. Aquest, era lliberal radical. • Va fer reformes agraries desamortitzant terres. • Es decidí posar a Espartero, que era un bon militar però no un bon polític i causà un descontrol polític que va fer que se li donara la majoria d'edat a Isabel per a que fora reina. • Es crea una nova constitució. Reformes Econòmiques. • Fetes desde un punt burgés. • El seu objectiu es acumular capital, però te com a problema els privilegiats, els quals son molts i tenen massa privilegis. • Volen fer una societat de classes. • Hi ha en tota Europa una revolució industrial però abans ha de haver una agraria que produeixca excedents per invertir−los en el comerç i els beneficis invertir−los en industria. • No es pot dur a terme esta perque hi ha moltes terres de nobles i de la esglesia. • Forma de Mendizabal per desamortitzar−les (1836): • Ell volia sanejar la hicenda. • Disoldre les ordres religioses no−productives. • Passen a ser del estat, i este les ven i es guarda els diners. • Conseqüencia: capitalisme agrari. • Forma de Madoz (1855): 9

• Ell vol modernitzar l'estat. • Es posa en venta els béns propis. • Havia que comprar−les en metalic, per donar posibilitat de comprar a més gent. • Els diners s'inverteixen en la creació d'un ferrocaril, però sols funcionarà en zones industrialitzades, ja que: • Com transport públic era massa car. • Com transport de mercaderies, era inecessari, ja que no hi havia. • Conseqüencies de les desamortitzacions: • Els nobles deixen de ser senyors feudals i passen a ser propietaris de la terra. • La burgesia serà prpietaria de les terres. • El clergat perd el seu patrimoni inmobiliari. • Els vasalls deixen de ser−ho i passen a ser arrendataris o jornalers. • Els camperols seran els més perjudicats, perque no poden comprar terres. Desenvolupament Industrial. • No hi ha una revolució industrial perque: • Agricultura està endarrerida. • Manca de xarxes de transport per facilitar intercanvis. • Inexistència de mercat interior. • Manca de burgesia industrial. • Els lliberals volen lliurecanvisme, però la gent veu que Espanya no pot competir amb altres paissos i demanen proteccionisme. • En Marbella naix la insutria siderúrgica, però es traslladarà a Asturies, ja que allí hi ha carbó. Estructures Polítiques Lliberals. • Defensen la sobirania nacional. • Separació de poders. • Constitució escrita. • Corts triades per sufragi. • Declaració dels drets del individu. Moderats. • Conservadors. • Sobirania compartida. • Poder moderador del rei en els conflictes entre govern i les corts. • Sufragi censitari molt restringit. • Constitucions: 1845 i 1876. Exaltats. • Progresistes. • Una bona part es convertiran en Demòcrates. • Sobirania nacional a les corts. 10

• Disminució del poder del rei. • Sufragi censitari més ampli. • Drets més amples: llibertat al culte, imprenta, associació... Demòcrates. • Sufragi universal. • Amples llibertats. Republicans. • Igual que els lliberals. • Volen una república. • Model de estat unitari o federalista: 1873. Constitucions 1812 • Subjecte de sobirania: La nació. • Caràcter ideològic: Progresista. • Tipus de sufragi: Universal indirecte. • Esglesia / estat: No hi ha separació. • Elaborada per: Les corts. 1837 • Subjecte de sobirania: La nació, però amb el poder moderador de la corona. • Caràcter ideològic: Lliberal Moderat. • Tipus de sufragi: Censitari. • Esglesia / estat: No hi ha separació.. • Elaborada per: Les corts i el Rei. 1845 • Subjecte de sobirania: Compartida pel Rei i les Corts. • Caràcter ideològic: Lliberal, més moderada que la del 37.. • Tipus de sufragi: Restringit. • Esglesia / estat: No hi ha separació. • Els conservadors i els lliberals s'uniran i acorden governar dos anys cadascú.

11