ÍNDEX PÀG. Índex 1 Els Balcans 2 Eslovènia 4 Croàcia 7 Bòsnia−Herzegovina 10 Albània 12 Iugoslàvia 14 Macedonia 16 Grècia 18 Bulgària 23 Tràcia 25 Bibliografia 27 ELS BALCANS La península dels Balcans està situada al sud−est d' Europa, limitada a l'est pel mar Negre i el mar Egeu, al sud pel mar Mediterrani i a l'oest pel mar Adriàtic i el mar Jònic. Abraça els països d'Eslovènia, Croàcia, Bosnia−Herzegovina, Macedònia, la República Federal de Iugoslàvia, Albània, la Grècia continental, Bulgària i la Tràcia. La frontera septentrional està definida geogràficament pel riu Sava; pel baix Danubi, i per una línia traçada arbitràriament des del Sava superior fins a l'Adriàtic, prop de Rijeka, Croàcia. La major part de la península dels Balcans és muntanyosa i els seus rius fluïxen en totes direccions. La conca del Danubi és la característica hidrogràfica més important. Els Balcans formen la serralada més important de la zona. Altres seccions muntanyoses són els dits Alps Dináricos, al llarg de la costa adriàtica, la cadena muntanyosa dels Ródope entre Macedònia i la vall de Maritsa, els muntanyes Pindo, al nord−oest de Grècia, i cims aïllats de rellevància històrica com els muntanyes Olimp, Peneiós i Ossa a Grècia. El llac Escutari, a la frontera entre Montenegro i Albània, i el llac Ohrid, a la frontera que separa Albània de Macedònia, són els únics importants de la península. La part sud, té un clima mediterrani temperat, però la resta de la regió sofrix els crus hiverns i els calorosos estius del sud de Centroeuropa. La zona del nord−oest té pocs valls i es caracteritza per les seues colines continues i desiguals, mentre que la meridional té un terreny molt més anivellat. Els Balcans han estat habitats des de fa 200.000 anys aproximadament. La península va ser colonitzada a partir de l'any 3500 a.C. per agricultors seminòmades procedents de les estepes russes i, més tard, pels celtes durant l'edat del bronze. Les tribus búlgares es van establir en el segle VII. Finalment, els búlgars van ser 1

assimilats pels eslaus. Els colons eslaus, magiars i germànics van evolucionar en un aïllament relatiu a causa de les barreres naturals que impedien la comunicació dins de la península; cada grup va desenrotllar la seua pròpia variant de religió, llengua i costums locals. Tots van sofrir persecucions periòdiques dels turcs. Durant el període bizantí, es va establir una forma de cristianisme ortodox en part dels Balcans, mentre que l'islam es va propagar per la regions dominades pels turcs. La Lliga Balcànica de 1912 es va constituir per a contrarestar el domini turc en l'àrea; açò va provocar les Guerres Balcàniques. Dos anys més tard, esclate de la I Guerra Mundial. Després de la fi de la I Guerra Mundial en 1918 i el desmantellament de l'Imperi Otomà, Bosniana−Herzegovina, les províncies de Croàcia, Eslavònia i Carniola es van unir Sèrbia i Montenegro per a formar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que després va rebre el nom de Iugoslàvia. El Pacte dels Balcans de 1934 intentava unir als països per mitjà d'un acord de no agressió i garantir així les fronteres balcàniques. Va ser firmat per Iugoslàvia, Turquia, Grècia i Romania. Després del col·lapse del comunisme en 1991, quatre repúbliques iugoslaves, Eslovènia, Croàcia, Bosnia−Herzegovina i Macedònia, es van declarar independents de Iugoslàvia, i va esclatar una guerra civil. ESOLVÈNIA Eslovènia a la península Balcànica; limita al nord amb Àustria, al nord−est amb Hongria, al sud−est i sud amb Croàcia, i a l'oest amb Itàlia i el mar Adriàtic. Anteriorment era una república de Iugoslàvia, Eslovènia va proclamar la seua independència al juny de 1991 i es va unir a l'Organització de les Nacions Unides (ONU) al maig de 1992. La república té una superfície de 20.254 km2. La capital és Liubliana. Eslovènia és muntanyosa, amb un paisatge alpí i alberga regions densament arborades. El punt mas alt del país, el muntanya Triglav, s'eleva fins a 2.863 m. Els dos recursos naturals més abundants a Eslovènia són el carbó i el lignit; altres recursos són plom, zinc, mercuri, urani i plata, així com gas natural i petroli. Els eslovens, un grup ètnic eslau, constituïxen al voltant del 88% de la població del país. L'idioma oficial de la república és l'eslové. L'eslové s'escriu amb l'alfabet llatí i té molts dialectes. La major part de la població és catòlica. Els serbis (al voltant del 2%), croats (al voltant del 3%) i altres grups ètnics (al voltant del 7%) constituïxen la resta de la població eslovena. A més a més, al començament de la dècada de 1990 Eslovènia va donar asil a uns 60.000 refugiats que havien fugit de la guerra que es desenrotllava a Bosnia−Herzegovina. La meitat de la seua població aproximadament viu en àrees urbanes, en particular a les ciutats de Liubliana, les tres majors ciutats d'Eslovènia. La resta viva en àrees rurals al llarg de tot el territori. El Govern eslové obliga que tots els xiquets reben huit anys d'educació primària i quatre de secundària. Abans d'aconseguir la independència, Eslovènia era la més pròspera de les sis repúbliques iugoslaves. No obstant això, la prolongada guerra a Bosnia−Herzegovina ha afectat seriosament la seua economia. La producció industrial també ha descendit de manera uniforme durant eixe mateix període. El comerç amb altres països i el turisme també es van vore afectats per la guerra i la gran població de refugiats de guerra ha contribuït a la deterioració de la seua economia. La presència d'un govern no comunista des de 1990 ha ajudat a canviar la tendència a la baixada de l'economia. 2

Les principals indústries de la República són l'electrònica, maquinària elèctrica, metal·lúrgica i vehicles de motor. La producció làctia domina el sector agropecuari. Els principals cultius són dacsa, creïlles i blat. Els intercanvis comercials més importants d'Eslovènia tenen lloc amb Alemanya, Croàcia, Itàlia, França, Àustria i Estats Units. Les exportacions engloben matèries primeres, productes semiacabados, maquinària, motors elèctrics, aliments transformats, tèxtils, productes farmacèutics i cosmètics. Al començament de 1993 la República es va integrar en el Fons Monetari Internacional i en la Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa; es van restablir els contactes econòmics amb Àustria i Itàlia i es van crear altres nous amb Iran, Xina, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos. Ha firmat un pacte de cooperació amb la Unió Europea en la que pretén integrar−se. Una important font d'ingressos és el turisme. Eslovènia té una excel·lent xarxa de transports. Hi ha també tres grans aeroports i un port en Koper, al mar Adriàtic. A l'octubre de 1991 la república va emetre la seua pròpia moneda, el tolar, per a substituir al dinar iugoslau. CROÀCIA Croàcia es una república situada en el sud−est d'Europa, a la península dels Balcans; limita al nord amb Eslovènia i Hongria, a l'est i sud amb Bosnia−Herzegovina i a l'est amb Sèrbia. Des de 1991, Sèrbia i Montenegro s'han constituït en la República Federal de Iugoslàvia. Va proclamar la seua independència el 25 de juny de 1991. La guerra civil va esclatar aleshores en la república quan l'ètnia sèrbia va combatre igual que els croats pel territori. Croàcia té una superfície de 56.538 km2. Zagreb és la capital de la república i la ciutat més gran. La diversitat del territori de Croàcia comprén planures, muntanyes de poca altura, una extensa línia costera de 1.778 km i una sèrie d'illes pròximes a la costa. Les planures de Panonia són fèrtils i aptes per a l'agricultura. La superfície històrica d'Eslavònia s'estén en esta part de la república. Istria es una important àrea històrica i arqueològica. Croàcia és rica en recursos minerals, i abans d'escomençar de la guerra, la mineria i l'explotació de pedreres eren importants fonts de treball. El gas natural, el petroli, el carbó bituminós, el lignit, el mineral de ferro de baixa qualitat i el caolí són els recursos minerals més abundants que es troben al territori. En certes regions també es troba asfalt natural, sílice, mica i sal. Els boscos de fulla caduca predominen a les planures i en moltes de les zones muntanyoses. Hi ha 50 tipus de plantes protegides que creixen a Croàcia. La fauna compta amb espècies com la llebre, la rabosa, el linx, la mostela, la llúdria, l'ós gris, el cérvol, la marta, el porc senglar, el gat salvatge, i el llop. La població total de Croàcia era de 4.694.398 habitants. Ètnicament, els croats constituïen al voltant del 78% de la població de la república segons el cens de 1991; la guerra, no obstant això, ha produït un gran nombre de víctimes en la població des de llavors. Els serbis formen l'altre grup ètnic important de la república. La llengua oficial de la república és la versió occidental del serbocroat, denominada croato−serbi a Croàcia. Després del començament de la guerra amb Sèrbia, molts croats van procurar diferenciar la llengua croat de la 3

utilitzada pels serbis. El croat s'escriu per mitjà de la utilització de l'alfabet llatí. Les diferències en l'escriptura són part del resultat de les diferents religions que tenen els dos grups: la major part dels croats són catòlics. Un poc més de la meitat de la població viu en àrees urbanes: Zagreb, el primer centre industrial, amb una població de 726.770 habitants; Split i Rijeka−Susak, són ports importants, i Osijek és un important centre industrial. L'educació preescolar o preprimària, primària i secundària és gratuïta per a tots els ciutadans; l'educació primària i el nivell inferior de la secundària és obligatòria; l'educació secundària o preparatòria després dels 15 anys és opcional. Croàcia era una de les repúbliques més pròsperes de les sis que constituïen l'antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia del país a finals de la dècada de 1980. La remolatxa sucrera, el blat i la dacsa eren els principals productes agrícoles. Els rics recursos minerals de Croàcia donen lloc a una pròspera indústria minera. Altres indústries, refineries de petroli, ferro i acereries, drassanes, fàbriques de productes químics, alimentaris, maquinària, ciment i formigó, productes metàl·lics i teixits. L'economia de Croàcia va tindre problemes amb l'esclat de la guerra al juny de 1991. Cap A 1992 moltes indústries de Croàcia van ser destruïdes o danyades durant els enfrontaments ocorreguts en 1991. La guerra va provocar la interrupció dels alts ingressos procedents del turisme. Els danys acumulats per la guerra es van estimar en més de 20.000 milions de dòlars. Al maig de 1994 Croàcia va canviar la unitat monetària substituint al dinar croat per la kuna. Els proveïdors i compradors més importants de Croàcia són Alemanya, Àustria, Eslovènia, Itàlia, Gran Bretanya i Estats Units. BÒSNIA−HERZEGOVINA Bòsnia−Herzegovina és una república al sud−est d'Europa, limita al nord i oest amb Croàcia i a l'est i sud, amb Sèrbia i Montenegro. Bòsnia−Herzegovina va declarar la seua independència al març de 1992. Bòsnia−Herzegovina té un territori de 51.129 quilòmetres quadrats. Sarajevo és la capital de la república i la ciutat principal. Les muntanyes atravessen gran part del territori de Bosnia−Herzegovina que formen el límit occidental de la república amb Croàcia i travessen la part nord del seu territori. Bòsnia, en la part nord de la república, està coberta d'arbres, mentre Herzegovina, al sud, té regions planes de sòl fèrtil que s'usen com a terres de labor. La república té també 20 km de línia costera al mar Adriàtic. Bòsnia−Herzegovina és rica en recursos naturals, tals com grans àrees de terreny cultivable, extensos boscos de fusta i valuosa depòsits minerals de sal, manganés, plata, plom, cobre, mineral de ferro, crom i carbó. Les plantes metal·lúrgiques van afectar de forma negativa a la qualitat de l'aire de la república durant la segona meitat del segle XX. L'aigua escasseja. La superfície és propensa a freqüents i destructius terratrémols. Abans de la guerra, iniciada en 1991, Bosnia−Herzegovina tenia una població de 4.124.000 habitants. Els musulmans constituïxen el major grup ètnic i representen el 44% de la població. Els musulmans són descendents dels turcs i eslaus. Els serbis constituïen el segon grup ètnic més nombrós abans de la guerra, amb aproximadament el 31% de la població, i els croats suposaven el 17%. Els tres grups ètnics parlen el serbocroat. Les principals religions són l'islam, l'ortodox serbi i el catolicisme. 4

Quasi dos terços de la població vivien en àrees rurals abans de la guerra. La major part dels habitants urbans viuen en les tres ciutats més grans: Sarajevo, Banja Luka i Zenica. Tots els xiquets entre els 7 i els 15 anys d'edat estan obligats a anar a l'escola, que és gratuïta. La majoria passen de l'educació bàsica a una forma d'escola secundària. Algunes universitats han sigut destruïdes per la guerra. Bòsnia−Herzegovina és una de les repúbliques més pobres que formaven l'antiga Iugoslàvia. Amb la independència, l'economia de Bòsnia−Herzegovina va quedar basada en l'agricultura. En 1993 l'economia estava quasi estancada i la major part de la població subsistia gràcies a l'ajuda humanitària de l'exterior. A la deterioració de l'economia es va unir a més a més el bloqueig econòmic per part de Sèrbia i Croàcia. Un acord de març de 1994 amb Croàcia va posar fi al bloqueig a la costa occidental i va ajudar a reanimar l'economia Bosniana. Blat, dacsa i sucre constituïen la major part de la producció agrícola anterior a la guerra. La carn i la llet també es produïen en grans quantitats. El carbó és el recurs natural més abundant. El dinar de l'antiga Iugoslàvia era la unitat monetària a Bosniana−Herzegovina, la república no va crear la seua abans de la guerra. ALBÀNIA Albània, és una república situada al sud−est d'Europa, limita al nord−oest i nord amb Sèrbia i Montenegro, a l'est amb Macedònia, al sud−est i sud amb Grècia, i a l'oest amb el mar Adriàtic. Té 28.748 km2 de superfície. Albània és un país muntanyós. Els Alps del nord d'Albània formen la part sud dels Alps Dinárics i allí es troba la muntanya més alta del país, Korab 2.751 m. A la costa creix vegetació mediterrània d'arbustos resistents a la sequera. Els arbres més abundants són roures, oms, hages i bedolls. La fauna salvatge es troba a les regions muntanyoses, i està representada per àguiles, llops, cérvols i porcs senglars. Albània és rica en mineral de crom de gran qualitat. Altres minerals existents són: petroli, coure, níquel, carbó, mineral de ferro, fosfats i gas natural. És un dels països més homogenis del món; al voltant del 98% de la seua població són albanesos. Les minories es componen de grecs, gitanos, serbis i búlgars. Els albanesos es dividixen en dos branques: els guegos i els toscos. Els grups es distinguixen per xicotetes diferències en els traços físics, dialectes i de costums. El país té les taxes més altes de natalitat d'Europea . Tirana és la capital i la major ciutat. La llengua albanesa té dos dialectes principals: guego i tosc. L'educació bàsica és gratuïta i obligatòria per a tots els jóvens entre els 7 i els 15 anys. Durant el règim comunista tots els mitjans de comunicació estaven estretament controlats pel Govern. El país s'ha mantés entre els més pobres i menys desenrotllats d'Europa. Totes les indústries es van 5

nacionalitzar i es van organitzar en granges estatals. Un cinque de la superfície del país és cultivable. Els mes importants cultius son fruites i hortalisses, blat, dacsa, remolatxa i creïlles. També es cultiven raïm, olives, cotó i tabac. Els boscos per a fusta són un important recurs natural, produint fusta per a llenya, construcció i revestiments. La mineria és un sector important en l'economia d'Albània. La indústria d'extracció del petroli està creixent. Altres recursos explotats són coure, níquel, carbó, mineral de ferro i fosfats. Gràcies a les moltes vies d'aigua que discorren pels sistemes muntanyosos, Albània té un gran potencial de desenrotllament hidroelèctric. Albània no va tindre ferrocarril fins a 1948. La unitat monetària és el lek. IUGOSLÀVIA

Iugoslavia es una república federal, que comprén les repúbliques de Sèrbia i Montenegro i les antigues províncies autònomes de Kosovo i Voivodina. La República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia i Montenegro), limita al nord amb Hongria, a l'est amb Romania i Bulgària, al sud amb Macedònia i Albània, i a l'oest amb el mar Adriàtic, Croàcia i Bosnia−Herzegovina La superfície total de Iugoslàvia és de 102.173 km2. Els serbis han conquistat zones de Croàcia i Bosnia−Herzegovina amb l'Esperança d'annexar finalment estos territoris a Sèrbia i Montenegro. La República de Sèrbia, el membre dominant, està més poblada que Montenegro i conté la capital i ciutat més gran, Belgrad. Sèrbia i Montenegro tenen un paisatge divers. Sèrbia, situada al nord, abraça el 86% del territori del país. Hi ha planures fèrtils i riques en gran part de la zona nord, l'est es caracteritza per serralades de pedra calcària i conques. Els arbres mas freqüents són la palmera, el xiprer, l'olivera, el taronger, la llimera, la figuera i el cirerer. Abunden els arbres de fulla perenne, el granat i la vinya. A les muntanyes hi ha arbres de fulla caduca com el roure, l'om, l'auró, el noguer, el castany, i el freixe. Els minerals són el principal recurs natural. També hi ha molt de carbó, petroli, gas, zinc, or, crom i coure. Els serbis constituïxen el grup ètnic més nombrós, amb un 62% de la població. La majoria són membres de l'Església ortodoxa sèrbia. Els albanesos musulmans són un 17% de la població aproximadament. La major part dels albanesos viuen en l'antiga província autònoma sèrbia de Kosovo. Els montenegrins són al voltant 6

del 5% de la població i viuen principalment a Montenegro. Els hongaresos,són el 3% de la població. La llengua oficial és el serbi. El serbi és una llengua eslava que s'escriu en caràcters cirílics. Els montenegrins parlen una variant local del serbi. Albanesos i hongaresos parlen les seues pròpies llengües. El seua capital és Belgrad. L'educació elemental és gratuïta i obligatòria. L'economia de Sèrbia i Montenegro està a la vora del desastre. Algunes de les reserves de mineral de coure més importants d'Europa es troben en Sèrbia. Hi ha també grans jaciments de carbó, plom i zinc. Les indústries bàsiques fabriquen productes químics, equip electrònic, ferro i acer, maquinària, teixits i equips de transport. Els principals productes agrícoles són la dacsa, la remolatxa sucrera, el blat, les creïlles , raïm i les prunes. Es crien vaques, porcs i ovelles. El nou dinar es la moneda oficial. MACEDONIA Macedònia és una república sense eixida al mar. Limita al nord amb Sèrbia, a l'est amb Bulgària, al sud amb Grècia i a l'oest amb Albània. En el passat va formar part de Iugoslàvia. Després al setembre de 1991 es va vore embolicada en una disputa amb Grècia sobre el seu nom. Macedònia té una superfície total de 25.713 km2. La seua capital és Skopje. Gran part del país està cobert per boscos de pins i roures. El muntanya Korab, és la mes alta de Macedònia amb 2.764 m d'altitud. El riu més llarg de Macedònia es el Vardar. Macedònia és relativament rica en recursos minerals, com a zinc, plom, plata, or, antimoni, manganés, níquel, crom, coure i mineral de ferro. També existixen fonts d'aigües minerals i termals. Skopje va sofrir en 1963 un terratrémol de gran magnitud. Un 67% de la població està constituïda per eslaus macedonis, la majoria són membres de l'Església ortodoxa oriental i de l'Església ortodoxa macedònia i parlen una llengua eslava anomenada macedoni. Els macedonis utilitzen l'alfabet cirílic. Els habitants d'etnia albanesa constituïxen la principal minoria. La majoria residixen en Macedònia occidental. En Macedònia hi ha tensions ètniques. Les principals tensions es produïxen entre l'etnia albanesa i la majoria macedònia. Des de 1981 les autoritats macedònies s'han esforçat a suprimir el nacionalisme albanés, sobretot en l'idioma i l'educació. Més de la meitat de la població de Macedònia viu en àrees urbanes. La capital és Skopje. L'educació és gratuïta i obligatòria fins als 8 anys. Els albanesos varen intentar establir una universitat de llengua albanesa en Tetovo, però el Govern la va declarar il·legal.

7

Macedònia era, de les sis repúbliques de l'antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia la que menor desenrotllament econòmic. La ruptura de la federació i la imposició de sancions internacionals contra Sèrbia i Montenegro al maig de 1992 han tingut efectes desastrosos en la seua economia. La producció industrial va descendir a causa de la falta de combustible. La seua moneda és el dinar macedoni. El sector agrari és molt variat, això fa que Macedònia siga autosuficient en la producció d'aliments. Els principals cultius són el blat, les creïlles, les tomaques, la dacsa, l'arròs, la remolatxa, els gira−sols, el tabac i fruites. Les principals indústries es dediquen a unir peses de refrigeradors i autobusos i la producció de tèxtils i fils, calçat, medicines, detergents, pasta de paper i productes químics. El carbó és la principal font d'extracció minera. GRÈCIA

Grècia esta situada en el sud−est d'Europa i comprén moltes illes. Limita, al nord−oest, amb Albània; al nord, amb l'antiga república iugoslava de Macedònia i amb Bulgària; al nord−est, amb Turquia; a l'este, amb el mar Egeu; al sud, amb el mar Mediterrani i, a l'oest, amb el mar Jònic. La seua superfície total és de 131.957 km2. La seua capital és Atenes. Grècia té fama per la seua bellesa natural. El terreny és muntanyós. En quant als seus recursos naturals, és mas bé pobre. Les muntanyes Pindo s'estenen de nord a sud. L'Olimp és la cima més elevada de Grècia 2.917 m. La part més famosa de Grècia està en Àtica. Les illes del mar Egeu són pel general elevades, escarpades, rocoses i seques, són importants per la seua gran bellesa i importància històrica. Menys d'una tercera part de la seua terra és cultivable. El país té considerables jaciments petrolífers i de gas natural. És ric en mineral de ferro. Les aigües que rodegen el país estan habitades per una gran varietat d'espècies.

8

Grècia té una vegetació molt variada. Es cultiven taronges, olives, dàtils, figues, cotó i tabac. Al territori es poden trobar boscos caducs i perennes, en els que creixen algunes espècies com el roure, el pi negre, i l'avellaner. Són característics les tulipes, jacints i el llorer. Les espècies animals més destacades són el porc senglar, el linx, el xacal, la cabra salvatge, el cérvol, i el rabosot. Algunes espècies d'aus són el falcó, el pelicà, el faisà, la perdiu, el rossinyol i la cigonya. Al voltant d'un 98% de la població és grega. Un 1% és, musulmana. La majoria dels musulmans són d'origen turc. La resta de la població està format per eslaus, albanesos i armenis. Gran part de la població es concentra al voltant d'Atenes. Grècia està dividida en tretze regions. Estes tretze regions són l'Egeu Nord, l'Egeu Sud, Àtica, Creta, Epiro, Grècia central, Grècia Occidental, illes Jòniques, Macedònia Oriental i Tràcia, Macedònia Central, Macedònia Occidental, Peloponés i Tesalia. La capital és Atenes. Una majoria de la població pertany a l'Església ortodoxa de Grècia. La resta està formada per musulmans, catòlics, protestants i monofisitas. La gran majoria de la població parla grec. El demotiké és la llengua empleada pel govern, la premsa i les universitats. Hi ha molta diferència entre la llengua parlada per les classes cultes i la utilitzada per la majoria del poble. L'educació és gratuïta i obligatòria des dels sis fins als quinze anys. La cultura de l'antiga Grècia va tindre una influència essencial en el desenrotllament de les civilitzacions d'occident. Molts museus guarden antiguitats i mostres d'arqueologia grega. L'agricultura representa un paper molt important en l'economia de Grècia. Les importants fonts d'ingrés per a Grècia són la construcció naval i el turisme. El tabac és el cultiu principal. Els cultius més importants són el tabac, el blat, les tomates, les taronges, la dacsa, raïm, les olives, les creïlles i el cotó. També tenen cabres, vaques, i porcs. La pesca és limitada. Les esponges són el principal producte marí destinat a l'exportació. S'explota gran varietat de minerals, lignit, mineral de ferro, i magnesi, petroli, sal, crom, plata, zinc i plom. Atenes és el centre industrial de Grècia. La moneda de Grècia és la dracma. Grècia esta situada en el sud−est d'Europa i comprén moltes illes. Limita, al nord−oest, amb Albània; al nord, amb l'antiga república iugoslava de Macedònia i amb Bulgària; al nord−est, amb Turquia; a l'este, amb el mar Egeu; al sud, amb el mar Mediterrani i, a l'oest, amb el mar Jònic. La seua superfície total és de 131.957 km2. La seua capital és Atenes. 9

Grècia té fama per la seua bellesa natural. El terreny és muntanyós. En quant als seus recursos naturals, és mas bé pobre. Les muntanyes Pindo s'estenen de nord a sud. L'Olimp és la cima més elevada de Grècia 2.917 m. La part més famosa de Grècia està en Àtica. Les illes del mar Egeu són pel general elevades, escarpades, rocoses i seques, són importants per la seua gran bellesa i importància històrica. Menys d'una tercera part de la seua terra és cultivable. El país té considerables jaciments petrolífers i de gas natural. És ric en mineral de ferro. Les aigües que rodegen el país estan habitades per una gran varietat d'espècies. Grècia té una vegetació molt variada. Es cultiven taronges, olives, dàtils, figues, cotó i tabac. Al territori es poden trobar boscos caducs i perennes, en els que creixen algunes espècies com el roure, el pi negre, i l'avellaner. Són característics les tulipes, jacints i el llorer. Les espècies animals més destacades són el porc senglar, el linx, el xacal, la cabra salvatge, el cérvol, i el rabosot. Algunes espècies d'aus són el falcó, el pelicà, el faisà, la perdiu, el rossinyol i la cigonya. Al voltant d'un 98% de la població és grega. Un 1% és, musulmana. La majoria dels musulmans són d'origen turc. La resta de la població està format per eslaus, albanesos i armenis. Gran part de la població es concentra al voltant d'Atenes. Grècia està dividida en tretze regions. Estes tretze regions són l'Egeu Nord, l'Egeu Sud, Àtica, Creta, Epiro, Grècia central, Grècia Occidental, illes Jòniques, Macedònia Oriental i Tràcia, Macedònia Central, Macedònia Occidental, Peloponés i Tesalia. La capital és Atenes. Una majoria de la població pertany a l'Església ortodoxa de Grècia. La resta està formada per musulmans, catòlics, protestants i monofisitas. La gran majoria de la població parla grec. El demotiké és la llengua empleada pel govern, la premsa i les universitats. Hi ha molta diferència entre la llengua parlada per les classes cultes i la utilitzada per la majoria del poble. L'educació és gratuïta i obligatòria des dels sis fins als quinze anys. La cultura de l'antiga Grècia va tindre una influència essencial en el desenrotllament de les civilitzacions d'occident. Molts museus guarden antiguitats i mostres d'arqueologia grega. L'agricultura representa un paper molt important en l'economia de Grècia. Les importants fonts d'ingrés per a Grècia són la construcció naval i el turisme. El tabac és el cultiu principal. Els cultius més importants són el tabac, el blat, les tomates, les taronges, la dacsa, raïm, les olives, les creïlles i el cotó. També tenen cabres, vaques, i porcs. La pesca és limitada. Les esponges són el principal producte marí destinat a l'exportació.

10

S'explota gran varietat de minerals, lignit, mineral de ferro, i magnesi, petroli, sal, crom, plata, zinc i plom. Atenes és el centre industrial de Grècia. La moneda de Grècia és la dracma.

BULGÀRIA Bulgària és una república del sud−est d'Europa, limita al nord per Romania, a l'este pel mar Negre, al sud per Turquia i Grècia, i a l'oest per Sèrbia i Macedònia. La capital és Sofía. Bulgària té 110.912 km2 de superfície. Territori i recursos Els muntanyes Balcans travessen el país des de la part nord−oest fins al mar Negre. El riu principal és el Danubi. Els principals recursos de Bulgària són agrícoles. També té molts minerals metàl·lics i no metàl·lics, principalment ferro i carbó. La fauna salvatge només en el sud−oest del país, on es troben óssos, rabosots, ants i gats salvatges. Al voltant del 85% de la població està dins de l'ètnia búlgara, i un 9% és turca. També habiten al país xicotets grups d'armenis, gitanos, grecs, romanesos, valacos i eslaus macedonis. La llengua oficial és el búlgar la parla el 90% de la població. Un 90% de la població pertany a l'Església ortodoxa búlgara. Altres grups religiosos inclouen musulmans, catòlics, protestants i jueus.

11

Totes les escoles a Bulgària són gratuïtes i estan sota control estatal. L'educació és obligatòria per als jóvens entre els 6 i els 16 anys.. Els principals monuments arquitectònics de Bulgària són les esglésies i monestirs medievals. Les principals comarques fusteres búlgares estan a les regions de Rila, Ródope i les muntanyes balcàniques. La cavalla constituïx al voltant del 65% de les captures totals. Les plantes conserveras i de processat s'estan en Varna i Burgas. El carbó proporciona la major part de la producció minera búlgara. Es va descobrir petroli en 1951.També s'exploten comercialment coure, zinc, plom i gas natural. Els teixits són la manufactura més antiga de Bulgària que fa ús de matèries primes pròpies.El producte més famós de Bulgària és l'essència de roses, ingredient fonamental per a l'elaboració de perfum. La unitat monetària de Bulgària és el lev, TRÀCIA Tràcia esta al sud−est d'Europa i sud−oest d'Àsia; limita al nord−oest amb Bulgària i Grècia, al nord amb el mar Negre, al nord−est amb Geòrgia i Armènia, a l'este amb Iran, al sud amb Iraq, Siriana i el mar Mediterrani, i a l'oest amb el mar Egeu. La seua capital és Ankara. Turquia és rica en recursos agrícola i compta amb importants depòsits de carbó, lignit, ferro i crom. El país sofrix freqüents terratrémols. Té 779.452 km2 de superfície total. Els rius de Turquia són ràpids i constituïxen importants fonts d'energia hidroelèctrica i d'aigua per a regadiu. Són abundants les praderies i els camps de cultiu junt amb alguns boscos. En les terres altes és el pasturatge la forma de vida. L'espècie animal més abundant és el porc senglar. A les zones més allunyades de les poblacions viuen el llop, el gat salvatge, la hiena, el xacal, el cérvol, l'ós, i la cabra salvatge. Com a espècies domesticades estan el camell, el búfal i la cabra d'Angora. Hi ha una gran quantitat d'aus locals com l'ánsar, la perdiu, i diversos tipus d'aus rapaços. La truxa és molt abundant a els rius de muntanya. Al territori de Turquia hi ha diversos grups amb característiques ètniques i culturals totalment distintes: des de els hittites, frigis i assiris fins a els grecs, perses, romans i àrabs El idioma oficial és la llengua turca. El islam va deixar de ser la religió oficial en 1928.El 99% de la població és musulmana, principalment sunita, mentre que els shiíes estan en el sud−est. Els cristians suposen menys de 0,1% del total de la població. La educació elemental que se compon de cinc cursos, és obligatòria. A partir de 1950 la producció agrícola ha augmentat. 12

Els principals cultius són el blat, el sucre, la ordi, melons, tomaques, raïm, dacsa, pomes, cebes, albergines, nous, cols, creïlles, avena, cotó, tabac, olives i cítrics. La ramaderia és borregos, cabres, vaques, burros, i aus de corral. Els principals productes són miners són: lignit, carbó, petroli, manganés, bor, plom, zinc, coure i sulfur. Els productes industrials més importants són aliments, tèxtils, ferro i acer, productes químics, ciment, automòbils, paper i cigarrets. La moneda de Turquia és la lira turca. BIBLIOGRAFIA Enciclopèdia Microsoft Encarta 97

13