Story Transcript
BORSA DE VALORS ÍNDEX • Història de la Borsa de valors • Objectius de la Borsa • Funció econòmica de la Borsa • Organització de la Borsa ♦ Estructura de les Borses ◊ La CNMV ◊ Les Societats Rectores de les Borses ◊ La Societat de Borses ◊ Servei de Compensació i Liquidació ♦ Els agents del mercat ◊ Els intermediaris • Funcionament de la Borsa ♦ Mercat primari ♦ Mercat secundari ♦ Segon mercat • Índex Borsaris ♦ Íbex−35 • Cálcul de l'Íbex 35 • Difussió de l'Íbex 35 • La Borsa: financiació per les empreses • Anàlisi tècnic vs anàlisi fonamental • La futura Borsa Europea • Bibliografía • Història de la Borsa de valors La borsa és una de les institucions del sistema financer que gestiona un mercat organitzat de valors on es realitzen negociacions de compra venta d'accions de societats anònimes, bons públics i privats, certificats, títols de participació i una inmensa varietat d'instruments d'inversió. Les característiques fonamentals d'aquest mercat són: • És un mercat públic on es negocien títols i valors. • Només es contracten els títols d'aquelles entitats que han estat admeses a cotització. • Les transaccions estan asegurades jurídica i econòmicament. Les borses tenen com a missió bàsica l'organització i supervisió del funcionament del mercat sota la regulació de la Llei de Mercat de Valors (LMV), amb l'objectiu de que es cumpleixin 3 requisits fonamentals: • Seguretat de les operacions. • Transparència: tota la informació que es produeix al mercat es pública i es difon públicament. • Liquidesa: l'inversor pot recuperar la seva inversió quan ho necessiti. L'origen de la borsa com a institució es dóna al final del segle XV a les fires medievals de l'Europa 1
Occidental. En aquestes fires s'inicià la pràctica de les transaccions de valors mobiliaris i títols. El terme borsa va aparèixer en Bruges, concretament en la família de banquers Van der Bursen, en el palau de la qual s'organitzà un mercat de títols−valors. El 1460 es va crear la Borsa d'Anvers, que va ser la primera institució borsàrial en un sentit modern. Posteriorment es va crear la Borsa de Londres el 1570, el 1595 la de Lió, el 1974 la de París, el 1792 la de Nova York i successivament varen anar apareixent borses a les principals ciutats del món. Després de l'auge de les societats anònimes es van consolidar les Borses de Valors. A Espanya, la primera Borsa reconeguda oficialment va ser la de Madrid el 1831. La de Barcelona va néixer el 1915, la de Bilbao el 1881, i la de València el 1981. Actualment existeixen aquestes institucions en la quasi totalitat dels països, llevat d'alguns molt petits i altres de règim comunista com Cuba i Corea del Nord. Fins ara,la més important del món és la Borsa de Nova York. També destaquen la de Tokio, Londres, Frankfurt, París, Hong−kong, Zuric, Milà i Brusel.les. Al món hi ha dues tendències pel que fa a les relacions que mantenen les diferents Borses dins d'un mateix país. D'una banda existeixen els països que han interconnectat totes les seves Borses integrant−les en un sol mercat d'àmbit nacional. Aquest és el cas dels Estats Units, del Japó, d'Austràlia, de Suïssa i del Canadà, per exemple. A Itàlia, hi ha la mateixa tendència ja que existeixen deu borses amb un sistema integrat de negociació a través de l'intercanvi d'informació en temps real i una xarxa de comunicacions que permet l'encreuament d'operacions entre agents de diferents places. D'altre banda, hi han d'altres països on s'ha implantat una borsa única que ha eliminat pràcticament a totes les restants, com es el cas de França. En aquest país, la major part de valors només poden negociar−se a la Borsa de París. A Europa, algunes de les principals borses s'han unit i han format un mercat denominat Euronext N.V. que agrupa en una sola empresa a les borses de París, Ámsterdam, Luxemburg, Brusel.les, Lisboa i Porto. Un dels objectius que persegueix la Unió Europea és agrupar totes les seves borses en només una institució. Els avantatges d'aquestes unions són molt possitius ja que donat que augmenta l'oferta i demanda de mercats, s'aconsegueix una major liquidesa que beneficia tant a entitas emisores de valors com als inversors. Aquests últims poden escollir entre una major oferta de títols sense tenir que anar a altres mercats financers. La internacionalització de les Economies, el desenvolupament tecnològic i de les telecomunicacions i la liberalització dels moviments de capitals han produit el fenòmen de la Globalització dels mercats de valors. Actualment les borses de valors juguen un paper clau en l'economia dels país. Aquestes fomenten l'estalvi i l'inversió a llarg termini, donant força al mercat de capitals i impulsant el desenvolupament económic i social d'un país. • Objectius de la Borsa
2
Els objectius principals de la Borsa són: • Facilitzar l'intercanvi de fons entre les entitats a les quals cal un finançament i els inversors.(Aquest invercanvi es fa en el mercat primari). • Proporcionar liquiditat als inversors a la Borsa. L'inversor pot recuperar la seva inversió quan ho necessiti si va a borsa per vendreels títols que havia comprat prèviament. (Aquest objectiu s'aconsegueix a través del mercat secundari) • Fixació del preu dels títols a través de la llei de l'oferta i la demanda. • Donar seguretat als intervencionistes a través del control de les empreses que cotitzen a la borsa. • Publicar els preus i les quantitats negociades per poder informar als inversors i entitats interessades. A més, la borsa està fent un paper important com a baròmetre de l'economia, ja que s'utilitza com a indicador de l'evolució que està seguint l'economia les oscil.lacions del mercat borsari. • Funció econòmica de la Borsa
Les borses de valors cumpleixen un paper molt important en l'economia i es parla d'una correlació positiva entre l'evolució borsària i l'econòmica. Com a conseqüència, s'ha arribat a contemplar la Borsa com un tipus de baròmetre econòmic. I això és degut a que la conjuntura econòmica és un dels factors més rellevants en la formació dels preus borsaris, ja que incideix en la marxa i en les estratègies de les empreses que cotitzen en Borsa. La funció econòmica de la borsa es basa en la reunió de venedors i compradors, donant−lis la informació pertinent sobre l'evolució de l'oferta i la demanda, assegurant a més la correcció de les transaccions. Aquestes institucions, al canalitzar l'estalvi a l'inversió, possen en contacte a les empreses i entitats de l'estat necessitades de recursos d'inversió amb els estalviadors. Dónen liquidesa a l'inversió, de manera que els posseïdors de títols poden convertir en diners les seves accions o altres valors amb facilitat, i adicionalment, afavoreixen una assignació eficient dels recursos. D'altra banda, les borses de valors depenen dels riscos dels cicles econòmics i pateixen els efectes de factors tècnics, socials i polítics que poden augmentar o reduir els preus dels títols i accions a nivells que es diferencien molt amb la realitat i causen efectes posteriors perjudicials per al creixement econòmic o per la societat. A la pràctica,la Borsa es mou per expectatives més que per realitats,raó per la qual l'evolució borsària s'avançaria a l'econòmica. D'aquesta manera, l'expansió econòmica aniria precedida per una alça borsària i, després d'un període d'adaptació, tots dos cicles marxaríen pel mateix camí. I viceversa en una recessió. • Organització de la Borsa de valors ♦ Estructura de les Borses
3
◊ La CNMV La Comissió Nacional del Mercat de Valors, òrgan bàsic dels Mercats de Valors, es un ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat pública i privada. La CNMV està regida per un Consell, la composició del qual és la següent: • President i vice−president. • El director general del Tresor i Política Financera i subgovernador del Banc d'Espanya com a consellers nats. • Tres consellers nomenats pel ministre d'Economia i Hisenda entre persones de reconeguda competència. El Consell de la CNMV és asessorat pel Comité Consultiu de la CNMV(creat per la LMV), composat per representants dels membres de les Borses, dels emisors i dels inversors més els designats per les Comunitats Autònomes amb competències a la matèria que existeixi localitzada Borsa de Valors. Les funcions de la CNMV són genèricament: la supervisió i inspecció dels Mercats de Valors, vetllar per la transparencia dels mercats, la correta formació dels preus i la protecció dels inversors i dictar, en el cas estigui habilitada per això, les disposicions necessàries per al desenvolupament i execució de les normes dictades en desenvolupament de la llei. En relació a la Borsa, les funcions específiques de la CNMV són: • Verificació del cumpliment dels requisits exigits per l'emissió i admissió a cotització oficial dels valors. • Determinar les categories de valors que siguin objecte de negociació. • Controlar les OPAS i el seu procediment. • Rebre informacó sobre les adquisicions i transmissions de participacions significatives en Societats Admitides a Cotització. • Les societats rectores de les Borses Les Societats Rectores de les Borses són Societats Anònimes, els accionistes de les quals són exclusiva i obligatoriament Societats i Agències de Valors. La funció bàsica és la de regir i administrar la corresponent Borsa, sent responsables de l'organització i funcionament intern, però en cap cas poden realitzar activitats d'intermediació financera. Com a funcions específiques: • Autoritzen l'admissió a cotització de valors, prèvia verificació per la CNMV del cumpliment dels requisits legals. • Proposen, en determinades circumstàncies, la suspenssió de contractació dels valors. • Elaboren i faciliten la informació relativa a la contractació borsària. GOVERN MiNISTERI D'ECONOMIA I Hisenda Comissió Nacional del mercat de valors
4
Societat rectores de les borses Organigrama del sistema Borsari • La societat de Borses La Societat de Borses és una Societat Anònima constituida per Societats Rectores de Borses. La seva funció és gestionar el Sistema de Interconnexió Borsària (SIB) i informar favorablement de les sol.licituds d'incorporació al SIB. El SIB es un Server d'àmbit estatal a travès del qual es negocien els valors que determini la CNMV, que estiguin previament admesos a cotització com a mínim en dos Borses de Valors. La contractació dels valors incorporats al SIB es realitzen per mitjà del Mercat Continu. • Servei de Compensació i Liquidació El Server de Compensació i Liquidació és una Societat Anònima constituida per les Entitats implicades en els processos de liquidació i compensació de valors (Societats i Agències de Valors a travès de Societats Rectores de les Borses, Bancs i Caixes d'estalvis). Les seves funcions són especificament gestionar la liquidació i compensació de valors i efectiu derivada de la negociació en les Borses de Valors i portar a registre contable dels valors admesos a cotització en les Borses i que estiguin representats mitjançant anotacions en compte. El SCLV té funcions supervisores i al seu càrrec està el Registre Central. Els registres comprables dels valors correspon a les Entitas Adherides. ♦ Els agents del mercat A la Borsa intervenen diverses classes de persones físiques o jurídiques: ♦ Institucions públiques i les empreses privades per obtenir part del finançament que els cal. ♦ Empreses o particulars que estan interessats a col.locar els seus estalvis amb la finalitat d'obtenir una rendabilitat, ♦ Els mediadors que contacten els venedors i compradors de títols. Els agents dels mercats són els que determinen e intermedien en els fluxes que es canalitzen en les Borses de Valors. Els participants en l'operació de les Borses, són bàsicament els demandants de capital (les empreses, els organismos), els oferents de capital (estalviadors, inversors) i els intermediaris. • Els intermediaris Els intermediaris són persones físiques o jurídiques que operen als mercats i actuen com enllaç entre dos o més parts que desitgen realitzar una compraventa o altre tipus d'operació. • Societats i Agències de Valors Les Societats i Agències de Valors són els principals intermediaris. 5
Són Societats Anònimes que tenen les funcions otorgades per la LMV. No podran en cap cas assumir funcions de Societats Gestores d'Institucions d'Inversió Col.lectiva o Fons de Pensions ni participar en el Capital d'aquestes. El capital mínim és de 4507590,78 € per les Societats i 901518.16 € per les Agències. Estàn sotmeses al manteniment d'uns coeficients de liquidesa i solvencia i el compliment de normes adicionals de cobertura i diversificació de riscos. Les Societats de Valors poden actuar tant per compte pròpi com per compte aliè(broker i dealer); les Agències només per compte aliè. Aquesta es la principal diferència entre Societats i Agències. Les Societats o Agències de Valors que participen en el capital de les Societats Rectores de les Borses tenen la condició de membres de la corresponent Borsa i en conseqüència, només elles poden negociar en Borses de Valors.
Exemples de Societats i Agències de Valors a Espanya La condició de membre de la Borsa imposa l'obligació d'aportar a la fiança col.lectiva per tal de garantitzar entre els membres el cumpliment de les operacions. • Altres intermediaris La LMV autoritza, a part de les Societats i Agències de Valors, a altres Entitats per desenvolupar activitats pròpies del Mercat de Valors. Dintre d'aquestes, destaquen els Bancs i Caixes d'Estalvi en la canalització dels fluxes financers. • Els emissors La Borsa a part d'un mercat de negociació de valors, també es un vehicle o marc per a la captació de recursos financers per les empreses. Les empreses possen els seus valors a la venta a través del mercat borsari, amb la finalitat de captar els estalvis públics per finançar les seves inversions o obtenir capital. • Els inversors Els inversors són persones que utilitzen els seus excedents o disponibilitats econòmiques per adquirir accions o títols negociables al mercat financer, amb l'objectiu d'obtenir guanys en un termini determinat. • Funcionament de la Borsa de valors 6
Els valors negociables a la borsa poden estar representats mitjançant títols o mitjançant anotacions en compte. Sent aquesta última modalitat més àgil i ràpida. Els títols−valors es poden clasificar atenent criteris diversos: −Si la classificació es fa en vase al tipus de renda que es rep es poden dividir en: • Títols de renda fixa: Són els títols que donen dret a rebre un interés fix. (Ex.: Deute de l'Estat, les obligacions i els bons) • Títols de renda variable: La seva retribució no és fixa ja que dpèn del volum de beneficis que obtingui la societat de la qual es tenen els títols. (Ex.: Les accions, les participacions en fons d'inversió) −També es poden clasificar els títols segons el caràcter públic o privat de l'entitat que els ha emés: • Títols públics: En aquest títols l'entitat emisora és pública( Estat, Ajuntaments, C. Autònomes). (Ex.: Deute públic de l'estat, pagarés del Tresor) • Titols privats: Són títols emesos per empreses privades. (Ex.: les accions d'empreses privades, els pagarés d'empreses) −Una altra classificació dels títols és la que es fa en funció de com està designat el titular: • Títols nominatius: són els que s'emeten a favor d'una persona determinada. • Títols al portador: el seu titular n'és el portador. • Títols a l'ordre: s'emeten a favor d'una persona determinada que pot cedir−los a qualsevol altra persona sense que calgui avisar el deudor. ♦ Mercat primari El Mercat primari, també anomenat mercat d'emissions es dóna quan les entitats admeses a cotització a la borsa emeten accions o obligacions que són comprades pels inversionistes. En el mercat primari es relacionen les entitats demandants de fons amb els oferents de fons o inversionistes. −EMISSIÓ I ADMISSIÓ A COTITZACIÓ DE VALORS: • Emissió de valors: L'emissió de valors a la borsa està regulada per la Llei de Mercat de Valors. El principi general es de llibertat d'emissió encara que hi ha algunes excepcions. Els requisits que han de cumplir les emissions són: • Comunicació prèvia del projecte d'emissió a la CNMV. • Aportació a la CNMV dels documents acreditatius de l'acord d'emissió, i de les característiques dels valors i dels drets i obligacions dels posseïdors. • Existencia i registre a la CNMV d'Auditoria de l'Emissor. • Presentació i registre en la CNMV del Document d'Emissió • Transcurs de terminis mínims entre el registre del Document i la realització de l'emissió. Per a la col.locació de les emissions pot recurrir−se a qualsevol técnica. El procediment de col.locació ha d'estar definit i fer−se públic, figurant les condicions en el document. • Admissió a cotització de valors: 7
L'admissió a cotització oficial correspon a les Societats Rectores de les Borses,amb la prèvia verificació de la CNMV del cumpliment dels requisits exigits. Aquests requisits estableixen la documentació a aportar i les condicions mínimes per l'admissió. En el cas d'accions les condicions d'admissió són les següents: • Capital mínim de la Societat de 1202024,21€ excluides les participacions directes o indirectes, iguals o superiors al 25%. • Beneficis suficients en els dos últims exercicis, o en tres consecutius en un període de cinc anys, per poder haver repartit un dividend de com a mínim un 6% del capital. • Difussió mínima: com a mínim 100 accionistes amb participació individual inferior al 25% del capital social. Aquest procès de col.locació prèvia i preparació de l'expedient d'admissió es el que s'anomena com Introducció o Sortida a Borsa. Per a la permanencia en cotització de les Societats, han de reunir uns mínims de freqüència i volums de contractació. −LES OPERACIONS BORSÀRIES. Les operacions borsàries són les transmissions per títol de compraventa de valors admessos a cotització. Per tant , són operacions borsàries la compraventa de valors: • Entre els membres de la Borsa. • Entre membres, actuant per compte pròpi i els qui no tinguin la condició de membres. • Entre els qui no siguin membres, amb la mediació, actuant per compte aliè d'un membre de la Borsa. • Entre els qui no siguin membres i hagin convingut entre ells els termes de l'operació o fins el transcurs d'un membre de la Borsa. Les operacions borsàries poden ser al comptat o a termini. Al comptat són aquelles operacions en les que es produeix l'entrega de valors i efectiu al mateix dia de l'operació o fins el transcurs de set liquidacions borsàries. Les operacions a termini són les que la prestació es realitza en un determinat termini. La liquidació pot efectuar−se per execució( entrega de valors i efectiu) o per diferències (abonament de la diferència del preu del valor pactat en l'operació i preu de mercat en el moment del cumpliment). Altre tipus d'operacions son les de Doble. En aquestes operacions es produeix una compra al comptat o a termini i una reventa simultania a termini i preu determinat a la mateixa persona. −LA CONTRACTACIÓ El preu d'un títol−valor, també anomenat canvi o cotització es fixa en el punt en què coincideixen l'oferta i la demanda. Aquesta operació anomenada contractació es fa de forma diferetn segons el país en el que es troba la borsa. Diferents tipus de contractació: • Sistema de rotllana o de viva veu. En aquest sistema la contractació es produeix físicament al parquet de la Borsa. Els valors, o grups de valors es negocien en rotllanes de 10 minuts de duració als quals els membres 8
expresen les seves posicions compradores o venedores manifestant el preu i quantitat. El terme fet representa el tancament de l'operació. • Contractació per caixa. En aquesta modalitat les posicions compradores o venedores es manifesten per escrit fins una hora determinada un cop rebudes les comunicacions, es casen obtenint el preu de de mercat. • Subasta. Es el sitema utilitzat per actius financers a curt termini. • Mercat continu (Sistema d'Interconnexió Borsària Espanyol,SIBE). Es un sistema de contractació asistida per ordenador. A travès d'aquest sistema es contracten els valors que acorda la CNMV dintre dels que són admessos com a mínim a dues Borses, per sol.licitud de la societat emisora i anterior informe favorable de la Societat de Borses. −LA INFORMACIÓ BORSÀRIA La transparencia informativa es un requeriment bàsic que tot mercat i especialment el borsari ha de cumplir per un adequat desenvolupament de les funcions que té asignadse. Per això la Borsa ha de subministrar informació sobre el mercat, i les entitats amb títols admessos a cotització han de facilitzar públicament informació puntual, detallada i veraç sobre la seva situació i evolució, així com qualsevol fet que pugui ser rellevant per la valoració del títol. Sobre les operacions realitzades al mercat la Borsa informa puntualment, per mitjà del Butlletí de Cotització Oficial, que es publica diariament. Mensualment es publica un resum del Butlletí diari. Finalment, a la Memòria anual de la Borsa s'analitza el comportament del mercat en el període, comparant−lo amb anys anteriors. A part existeix un banc de dades, el Sistema d'Informació Borsària (SIB), que conté tota la informació sobre el mercat. ♦ Mercat secundari En el mercat secundari es compren i venen títols ja emesos. És en aquest mercat on es poden negociar els títols d'entitats que cotitzin a la borsa i el preu de les transaccions (o cotització es fixa a través del joc de l'oferta i la demanda. Al mercat secundari també se l'anomena borsa de valors. El mercat primari i el secundari estan totalment relacionats i per tal que la borsa funcioni de manera òptima cal que cadascun dels dos mercats estigui ben desenvolupat. El mercat secundari proporciona a l'inversionista la possibilitat de recuperar els seus estalvis en el moment en què ho desitgi. D'aquesta manera s'aconsegueix que la inversió a la borsa tingui una bona liquiditat. ♦ Segon mercat El segon mercat, existent a Espanta des de 1982, és un mercat especial per a les petites i mitjanes empreses. Els pioners del segon mercat foren el nord−americans que el 1950 van crear Over the counter. Actualment, existeixen segons mercats a la majoria de països europeus. Es caracteritzen per tenir unes exigències inferiors que posibiliten la incorporació a la borsa d'empreses que no poden arribar a la cotització oficial. Les empreses que vulguin ser admeses a cotització en el segon mercat han de cumplir certs requisits ( un mínim de k social, un mínim nombre d'accionistes, etc.) Els avantatges del segon mercat són: facilitar una major liquiditat als títols de l'empresa, obtenir un preu objectiu i públic per a les accions de l'empresa, posibilitar l'ampliació del nombre d'accionistes, augmentar el prestigi de la societat i obtenir publicitat gratuïta, i accedir a borsa amb uns costos menors que els de la cotització oficial. 9
Per altre costat, el segon mercat posibilita als inversors accedir al capital social de petites i mitjanes empreses assegurant la liquiditat de la seva inversió. • Índex Borsaris Un índex borsari correspon a un compost estadístic, usualment un número, que tracta de reflectir les variacions de valor o rentabilitats promitges de les accions que el composen. Generalment, les accions que composen l'índex tenen característiques comuns tals com: pertanyen a una mateixa borsa de valors, tenen una capitalització borsaria similar o pertanyen a una mateixa indústria. Aquestes son usualment utilitzades com a punt de referència per a diferents carteres. Els principals índex borsaris d'Europa són: Ibex−35 (Espanya), FTSE 100 (Gran Bretanya), CAC 40 (França), DAX 30 (Alemanya). ♦ Íbex−35 L'índex Ibex 35 es l'índex de referència de les borses espanyoles elaborat per Borses i Mercats Espanyols (BME). És un índex ponderat per capitalització, composat per les 35 companyies més líquides que cotitzen al Mercat Continu de les Quatre Borses espanyoles. Està dissenyat per actuar com Actiu Subjacent en la negociació , compensació i liquidació de contractes d'opcions i futurs al Mercat Espanyol d'Opcions i Futurs de Renta Variable i com Índex Oficial del Mercat Continu espanyol, utilitzat pels analistes tant nacionals com internacionals per observar l'evolució de la Borsa espanyola. L'Íbex 35 és un índex segur i fiable perque el número de valors continguts és reduit (35) amb la finalitat de facilitzar als professionals l'aplicació de les seves estratègies de cobertura i arbritatge; i perque tots els valors tenen una elevada liquidesa, cosa que minimitza el risc de la seva manipulació El quadre següent mostra les accions que composen l'Íbex 35 el 4 de Decembre el 2006: .ACCIONES DEL IBEX 35 Lunes, 4 de Diciembre de 2006 (17:50) Índice Anterior Último Dif. (%) Máximo Mínimo
10
IBEX−35 13.660,60 13.846,40 1,36 13.846,40 13.655,40
El contingut i formulació de l'Íbex 35 són públics i transparents: el seu càlcul es pot realitzar i contrastar amb el resultat obtingut per la Societat de Borses, S.A.. Això permet comprovar en qualsevol moment l'ausència de desviacions sobre les seves normes de càlcul. • CÁLCUL DE L'ÍBEX 35 Entre les 10,30 i les 11,00 hores, abans de l'opertura del mercat i desde que s'introdueixen les primeres ordres al Mercat Continu, es publica el valor de preapertura de l'Íbex 35, calculat amb la mitja de la millor oferta i la millor demanda en la preapertura per cada un dels valors que composen l'índex. Aquest indicador es calcula inicialment com l'Íbex al tancament del dia anterior multiplicat per la mitja de la relació entre la capitalització de les millors primeres propostes de compra i venda dels 35 valors components de l'Íbex respecte a la capitalització de tancament de l'Íbex del dia anterior. A partir d'aquell moment, i fins el començament del càlcul de l'índex Ibex 35 de la cesio el valor de preapertura es calcula com l'anterior multiplicat per la mitja de la relació entre la capitalització en aquell 11
moment de les millors propostes de compra i venda i la capitalització anterior. • DIFUSSIÓ DE L'ÍBEX 35 Hi ha diferents tipus de difussions. • Difussió telemàtica: mitjançant el suministre en zona 4 de la pantalla dels operadors de CATS, de l'evolució de l'índex cada quard d'hora. • Difussió no telemàtica: transmissió per fax de dades relatives a l'Índex 35. • Informes i estudis: són realitzats i publicats periodicament per la Secretaria de Gestió de l'Íbex 35. • La Borsa: financiació per les empreses Les empreses que cumpliesen els requisits per operar a la Borsa, veuen aquesta institució com un font indirecta de financiació. La disponibilitat de fons té lloc tant al mercat primarai com al secundari. Per una part possibilita la col.locació directa d'emissions de renta fixa i variable, i a més suposa un impuls important per als inversors amba la seva qualitat de mercat de negociació. • Anàlisi tècnic vs anàlisi fonamental Als mercats financers, la clau de l'èxit és saber predir el futur i actuar en conseqüència. Adoptar la postura de comprador si es pensa que el mercat pujarà o de venedor si es pensa que el mercat va a baixar. Qui aconsegueixi fer això, guanyarà molts diners. Per intentar saber com estarà un valor al futur, es distingueixen tradicionalment dos corrents ben diferenciades: els que segueixen l'anàlisi tècnic o gràfic i els que segueixen l'anàlisi fonamental. Els fonamentals es basen pel fet que el valor d'una acció es el fluxe descomptat dels beneficis futurs de l'empresa. Intenten determinar quins seran els beneficis futurs, i per això tracten de conèixer aspectes de l'empresa: noticies que l'afecten, possibles moviments societaris, estratègies, competidors, nous productes i aspectes de l'entorn de l'empresa: evolució de l'entorn general de l'empres, de l'entorn regulatori, de l'entorn polític Es tracta d'acumular informació i arribar a una estimació del valor actualitzat d'un títol que comparant−la amb el seu preu real del mercat, permet decidir la conveniència de la seva compra o de la seva venda. Els tècnics es basen pel fet que el valor de l'acció al futur té una elevada relació amb la trajectòria anterior. Es limiten a estudiar l'activitat del mercat i de registrar (normalment en forma de gràfics) l'història real de les transaccions per un cert valor o índex de valors, per deduir la tendència futura més probable a partir d'aquesta evolució gràfica. Així, parlen de tendències alcistes o baixistes o de linies de suport, o de línies de resistencia, d'ones d'Eliot Les tendències vigents en l'anàlisi de valors són una barreja de tots dos • La futura Borsa Europea • Bibliografía LLibres: 12
−Curso de Bolsa y mercados financieros. José L. Sánchez Fernández de Valderrama. Instituto Español de Analistas Financieros. Ariel Economía. −La Borsa: Funcionament i tècniques per a invertir. Oriol Amat i Salas. Eada Gestion. −Curso de Introducción a bolsa. Jose Luis Sánchez Fernández de Valderrama. Bolsa de Madrid. Instituto Español de Analistas Financieros. Pàgines web: http://es.wikipedia.org/wiki/ http://labolsa.com/ http://www.finanzas.com/ http://www.cnmv.es/ http://www.eumed.net/dices/ http://www.bolsamadrid.es/ http://www.sugeval.fi.cr/esp/serinv/serglosario.html http://www.valpopular.com/glosario2.htm http://www.basefinanciera.com/finanzas/publico/aula/afundamental/af_home.htm http://www.elblogsalmon.com/ Apunts de classe d'Introducció a les Finances Introducció a les finances La Borsa de Valors Un anàlisi de les Borses espanyoles 10 Societats de valors i borsa agències de valors i borsa membres individuals Entitats admeses a cotització a la borsa Emeten títols per finançar−se borsa Inversors als quals cal invertir 13
Invirteixen els seus excedents de liquiditat. Esquema del funcionament del mercat primari. Esquema del funcionament del mercat secundari.
Compren els títols Inversors als quals cal COL.LOCAR ELS SEUS EXCEDENTS DE LIQUIDITAT. borsa Venen els títols ELS INVERSORS QUE HAN COMPRAT TÍTOLS A LA BORSA I ALS QUALS CAL RECUPERAR LA SEVA INVERSIÓ.
14