1. Hipòtesi de treball El cartellisme és una eina a la qual tots els moviments polítics hi recorren en un moment o altre. En l'actualitat és utilitzat majoritàriament en les campanyes electorals, però en èpoques més conflictives que l'actual, en èpoques de guerra, els cartells esdevenen un element imprescindible per mobilitzar la població contra l'enemic i elevar la moral. El nazisme ha estat, i provablement encara ho és a causa dels nous brots neonazis, el moviment polític d'aquest segle més sanguinari, cruel i irracional. Molts ens preguntem actualment per què la societat alemanya va actuar d'aquella manera i com va poder donar suport o senzillament no posar−se en contra d'aquell règim exterminador. Aquesta és una pregunta que jo m'he fet sovint. Quan he viatjat per Europa he procurat sempre visitar algun camp d'extermini. Dachau, a Alemanya, i Mauthausen, a Àustria, em van impactar molt. Però el que més em sorprèn és que es trobaven a pocs centenars de metres dels nuclis urbans, i ningú semblava adonar−se del que passava dins aquells recintes de la mort. La conclusió a la que he arribat sense fer cap estudi previ és que l'aparell propagandístic nazi havia de ser realment impressionant i molt efectiu com per anul·lar tot esperit de curiositat per conèixer què passava a les persones que eren enviades als ghettos i després als camps d'extermini. Gràcies a les diverses lectures que he fet al llarg de la meva vida sobre aquest tema, sé que fins i tot en situacions en què la veritat sortia a la superfície, el sentiment que experimentaven els alemanys era d'incredulitat. Com endinsar−se a estudiar la propaganda nazi en general em sembla no concretar gaire en cap tema puntual, he decidit concentrar−me en el cartellisme; en el disseny, el tractament de la fotografia, les causes que els van provocar i els efectes dels pòsters que penjaven de les parets de l'Alemanya nazi. La resposta que vull trobar és a les següents preguntes: com va utilitzar el règim nazi el cartellisme per conduir la societat alemanya a aquella situació de la que hauran d'avergonyir−se per la resta de la història? Quins elements va fer servir l'aparell propagandístic nazi i quina va ser la manipulació ideològica a través dels mitjans de comunicació i concretament a través del cartellisme? Abans de començar la meva investigació, parteixo de la premisa que en èpoques conflictives, com va ser el període d'entreguerres i la II Guerra Mundial, la societat en general és més vulnerable a l'acció dels mitjans de comunicació, ja que les mancances fan néixer la necessitat d'identificar un enemic concret i atacar−lo. Crec que en l'època actual això no es dóna tan generalment, però de tota manera procuraré mantenir una mentalitat el més oberta possible per no condicionar el resultat de la meva investigació. 2. Esquema provisional 0. Pròleg 1 1. Introducció. El cartellisme i els moviments polítics 2. Context històric. Alemanya i la conquesta del poder pel NSDAP 2.1. El període d'entreguerres 2.2. El Partit Nacional Socialista del Treball (NSDAP) 2.3. L'èxit electoral de 1930

1

3. Propaganda nazi 3.1. El Mein Kampf. Concepte propaganda per Adolf Hitler 3.2. Joseph Goebbels. Un intel·lectual en un règim antiintel·lectual 4. Cartellisme nazi 4.1. El Ministeri de Propaganda i la Divisió de Cartellisme 4.2. Hans Schweitzer. L'art visual com a arma de persuassió 4.3. Elements imprescindibles en el cartellisme nazi: un enemic, un defensor i quelcom a defensar 4.4. Disseny gràfic i art en el cartellisme nazi 4.5. Henrich Hoffmann i la fotografia favorable al règim 5. Cartells 5.1. Mostra de cartells nazis 5.1.1. Abans de la guerra. L'enemic interior: els jueus 5.1.2. La guerra. 5.1.2.1. L'enemic exterior: bolxevisme i aliats 5.1.2.2. Col·laboracionisme entre règims feixistes 5.1.2.3. Cartellisme nazi als territoris ocupats 5.2. Mostra de cartells alemanys antinazis de l'època democràtica 5.3. Mostra de cartells dels aliats 5.3.1. Gran Bretanya 5.3.2. França 5.3.3. E.U.A. 5.3.4. U.R.S.S. 6. Documentació 6.1. Bibliografia 6.2. Pàgines web consultades 3. Metodologia de treball

2

3.1. Bibliografia · ALCÁCER, José A. El mundo del cartel. Ed. Granada. Madrid, 1992 · BAIRD, Jay W. The mythical world of nazi war propaganda, 1939−1945. University of Minnessota Press. Minneapolis, 1974 · BALFOUR, Michael. Propaganda in war 1939−1945. Organisations, Policies and Publics in Britain and Germany. Routledge & Kegan Paul. London, 1979 · BARNICOAT, John. Los carteles: su historia y su lenguaje. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1973 · BONNIN, Pere. Así hablan los nazis. Aproximación al estudio del lenguaje fascista en los medios de comunicación. Ed. Domesa. Barcelona, 1973 · Carteles revolucionarios en la Alemania de Weimar 1924−1932. Realizaciones estajanovistas. Madrid, 1984 (Fanzine) · COLLOTTI, Enzo. La Alemania nazi. Desde la república de Weimar hasta la caída del Reich hitleriano. Ed. El libro de bolsillo. Alianza Editorial. Madrid, 1972 · EDWIN HERZSTEIN, Robert. The war that Hitler won. The most infamous propaganda campaign in history. Ed. Hamish Hamilton. London, 1979 · ELLUL, Jacques. Historia de la propaganda. Ed. Monte Ávila. Caracas, 1969 · FINKOVÁ, Dagmar i PETROVÁ, Sylva. The militant poster 1936−1985. International Organization of Journalists. Prague, 1986 · FREUND, Gisèle. La fotografía como documento social. GG MassMedia. Ed. G. Gili. Barcelona, 1993 · GALLO, Max. L'affiche, miroir de l'histoire. Miroir de la vie. Ed. Robert Laffont / Princesse. Milano, 1973 · GEVEREAU, Laurent. La propagande par l'affiche. Editions Syros−Alternatives. Paris, 1991 · GIDDENS, Anthony. Sociología. Alianza Editorial Textos. Alianza Editorial. Madrid, 1993 · GOEBBELS, Joseph. Un discurso del Dr. Goebbels, ministro de propaganda de Alemania. Mass Harvard College Library. Cambridge, 1980 · GRAND, Mariel. Propaganda and the role of the state in inter−war Britain. Oxford Clarendon Press. Oxford, 1994 · HAMILTON, Richard F. Who voted for Hitler? Princeton University Press. Princeton, New Jersey, 1982 · HILLIER, Bevis. 100 years of posters. Pall Mall. London, 1972 · LASSWELL, Herald; LERNER, Daniel i SPEIER, Hans. Propaganda and Communication in world history vol. I, II, III. East−West Center Book. Honolulu, 1980 · MICHELLI, Mario de. Manifesti della Seconda Guerra Mondiale. Frattelli Fabbri Editori. Milano, 1972

3

· NIZZA, Enzo. Autobiografía del fascismo. Ed. Glosa. Barcelona, 1977 · PARET, Peter; LEWIS, Beth Erwin i PARET, Paul. Persuasive images. Princeton University Press. Princeton, New Jersey, 1992 · PIZARROSO, Alejandro. Historia de la propaganda. · SILVA, Umberto. Ideologia e arte del fascismo. Gabrielle Mazzotta. Milano, 1973 · SORENSON, Thomas C. The Word War. The story of American propaganda. Harper & Row Pb. New York, 1968 · SPRING, D. W. Propaganda, politics and film. 1918−1945. MacMillan Press. London, 1982 · WEILL, Alain. L'affiche dans le monde. Ed. Somogy. Paris, 1991 · WINCKLER, Lutz. La función social del lenguaje fascista. Ed. Ariel. Barcelona, 1979 · WELCH, David. The third Reich. Politics and Propaganda. Routledge. London, 1993 · ZEMAN, Z. A. B. Nazi propaganda. Oxford University Press. London, 1973 3.2. Pàgines web consultades. · http://www.primenet.com./ byoder/artofnz.htm art soviètic i nazi · http://www.nsdapmuseum.com/museum/warning.htm museu del NSDAP, accessible només pagant · http://www.openstore.com/posters Cartellisme pro−americà · http://home.earthlink.net/ debrac/ Cartellisme en general · http://www.wiesenthal.org/bibliogr/naziprop.htm Bibliografia sobre propaganda nazi: llibres, assajos i videos · http://www.ushmm.org/olympics/zindex.htm Estudi sobre les Olimpíades de Berlin i l'activitat propagandística preparada per a l'esdeveniment · http://www.calvin.edu/academic/cas/faculty/bytw/library/lib.htm Col·lecció de materials propagandístics de l'Alemanya nazi i de la República Democràtica d'Alemanya

4

COMUNICACIÓ POLÍTICA Cartellisme nazi 2

5