Story Transcript
LA CATEDRAL DE GIRONA PATRIMONI CULTURAL INTRODUCCIÓ Aquest monument que hem escollit, pertany al període medieval concretament la catedral de Girona pertany al romànic, tot i que hi ha diferents punts concrets que pertanyen al gòtic , que es una etapa que també trobem dins del periòde abans esmentat. En aquesta etapa Europa estava en una de les èpoques ,és fosques de la seva història des de la caiguda de l'Imperi Romà al segle X. El sistema social, polític, el art, la cultura i la ciencia perden la importancia de segles anteriors. També s'hi ha d'afegir els contants moviments masius de poblacions, les grans invasions i querres contra els normando, hungars i àrabs, que van enfonsar per complert en continent. Els monestirs comencen a ser molt extensos en gairebé tots els llocs i ja no tenen la localització tan definida de la més Alta Edad Mitjana, que va ser un fenòmen de surgiment socialm espiritual, econòmic i demogràfic que fa viure a europa un periode de Renaixent Romànic, una autènctica febre per les construccions, que es poden caracteritzar pero voler semblar−se a la cultura romana, una d'aquestes construccions és la que nosaltres estudiarem. Es van començar a construir grans catedrals a les ciutats més importants i als centres de peregrinantg (com la catedral de Santiago el Apóstol, a Compostela). Més tard a l'estic que s'extè per tota europa i a la baixa edad Mitjaa tot poble tenia el seu temple romàncic. Aquest art és el primer que es desenvolupa totalment a Europa i tabé va ser el primer art cristià que tracta escultures, arquitectura i pintura amb una tendència espiritual i que utilitza el llenguatge de símbols per poder expressar idees i sentiments. Les esglésies i les catedrals en aquesta època eren un punt de trobada amb Déu però l'arribada de l'art Romànic a l'edad Mitjaval va aconseguir deixar de cantó l'art més senzill i retrobar−se amb la grandiositat de l'art. INTRODUCCIÓ DE LA CATEDRAL DE GIRONA La Catedral de Girona va començar a ser edificada a l'any 1312. La ciutat havia anat creixent en extensió i habitants i l'antiga catedral romànica del segle XI d'havia quedat petita pero poder rebre a tots els fidels. A l'any a347 el nou prestiberi ja estava acabat i es va procedir a l'antic altar romànic, juntament amb el retaule de plata, unes obres mestres de la orfebrería de l'època construida ala primera meitat del segle XIV. Es van introduir certes modificacionsper poder adaptar−les a l'emplaçament gòtic : reformes de les columnas i la incorporació de l'escena central de la coronació de la Verge i de la imateg del donant rebut per Sant Pere a les portes del cel. Els antics àbsidas romànics van ser destruits però es va seguir utilitzant l'antiga nau de l'església del segle XI fins que no es va acabar de fer el nou edifici gòtic que es va construir a sobre del que hi havia abans. Un cop construit el prestiberi i alguna de les capelles laterals fins la porta dels apòstols , va aparèixer el dubte de si s'havia de continuar l'església a tres naus com es volia fer en un principi o en una sola nau, per aquesta raó es van convocar dues reunions d'arquitectes, al 1386 i 1415−19. Com a resultat de la segona es va decidir continuar l'obra a una sola nau, construint la nau gòtica més gran del mon amb 23 metres. El procès de construcció va ser lent i va ser aturat moltes vegades. L'útlim tram de la nau no es va acabar fins 1
a principis del segle XVII, seguint l'estil gòtic del que ja s'havia fet. En aquest mateix segle es va iniciar la construcció del campanar caeció la i es va prcedir a la construcció de l'escalinata barroca de 90 esgraons La façana també barroca, va ser construida dins del primer terç del segle XVIII, deixant−la inacabada per sobre del rosetó, lloc on es va fer constar la data de 1733. Les obres no van ser represes fins la segona meitat del segle XX, a l'any 1961 es va acabar la part superior de la façana amb set finestrals i la cornisa final es colocaven les escultures encaregades als arteistes contemporanis. A l'any 1968 es va procedir a la colocació d'un nou àngel al campanar, en sustitució del antic que habia quedat decapitat a la guerra del Francés y finalment a l' año 1975 es va acabar la part superior de la Porta dels Apòstols. De l'antigua catedral romànica s'ha conservat el claustre, la torre de Carlemany i el campanar de la primera seu, que fou reutilitzat como a contrafort de la nau gòtica. Així per fi desprès de tant de temps es va acabar la construcció de la catedra UBICACIÓ
La catedral de Girona la trobem situada a Espanta, dins de la comunitat autònoma de Catalunya, a la provincia de Girona, com podem veure a les imatges següents que hen ficat perquè no quedin dubtes de la seva ubicació. LA CATEDRAL L'única menció directa és de l'any 1015, en temps del bisbe Pere Roger , que va vendre al seu cunyat Ramon Borrell i a la seva germana Ermessenda , l'alou de Sant Daniel de Girona per poder restaurar la catedral que es trobava ruïnosa i plena de degoters. Es suposa que era un edifici pre−romànic cobert d'un embigat. LA CATEDRAL ROMÀNICA: L'obra del bisbe Pere Roger no va consistir a apedaçar l'antiga catedral de Santa Maria, sinó que en va emprendre la construcció d'una nova, que seria consagrada el 21 de setembre de l'any 1038. és l'església romànica que va subsisitir fins a la construcció de l'actual catedral gòtica, edificada a partir del 1312. Se'n coneixien alguns elements, sobretot l'antic campanar, conegut com la torre de Carlemany, adossat a la banda nord de l'actual catedral, a manera de contrafort entre aquesta i el claustre. Sembla que la catedral romànica era un edifici de planta basilical amb creuer i que els atris de les tres naus es trobaven a l'alçada dels moderns cimboris. Les naus estigueren en ús fins al començament del segle XIV, aleshores es va construir al seu darrera la nova capçalera gòtica, però encara s'utilitzaven per al culte les antigues naus romàniques, com també l'atri per als enterraments.
2
El campanar també de linea molt treballada i estructura llombarda, dóna una idea ajustada de l'estil i la perfecció de la catedral romànica. Altres peces que n'indiquen la sumptuositat l'ara major i la cadira bisbal, dita de Carlemany, com totes les coses antigues de la ciutat. Hi ha alguns altres fragments i indicis que es descriuran més endavant. L'obra fou construïda bàsicament entre el 1015 i el 1038 i hi va ser decisiva l'aportació dels comtes de Barcelona−Girona, els parents pròxims del bisbe Pere Roger, com ho indiquen les 100 unces d'or inicials que va donar pero l'alou de la vall de Sant Daniel, esmerçades en el començaments de l'obra, i altres donacions importants, com la de l'alou d'Ullastret, del comtat d'Empúries, que havia estat objecte d'un conegut plet entre els comtes de Barcelona i els d'Empúries i que fou cedit a la catedral el 1018. Més endavant la comtessa Ermessenda va enriquir l'altar major amb un frontal d'or, ornat amb pedres precioses. El papa Joan XIX premià l'acció del bisbe Pere en la construcció de la catedral i la restauració de la canònica i la vida regular amb la concessió del privilegi del pal·li, que el bisbe podia fer servrir en les festes més solemnes. EL PATRIMONI CATEDRALICI: Etapes de la seva formació: La primera fase de constitució del domini es caracteritzà per les grans donacions efectuades pels reis francs al llarg dels segles IX i X. Aquestes donacions reials, confirmades freqüentment pels reis succesius i pels papers, són la base organitzativa de la futura estructura eclesiàstica. La segona fase va començar a la primeria del segle XI. Fins aleshores el patrimoni propi de l'esglèsia de Girona havia estat administrat pels bisbes i clergues de la catedral, com si fos una senyoria o domini col·lectiu. A partir de l'any 1019, quan el capitol de la catedral fou dotats amb béns propis, va passar a formar una institució autònoma dins la diòcesi. La tercera fase va començar apartir de la segona meitat del segle XII. La divisió de la major part del patrimoni capitular en dotze administracions, una per cada mes de l'any, va permetre la consolidació del domini sobre els bens temporals i el reforçament de les estructures feudals, la cosa que assegurà a la vegada la rendibilitat del patrimoni per mitjà d'una administració més racional. EL CAMPANAR: El campanar de la catedral romànica de Girona fou incorporat en part, ja que la seva meitat sud fou escapçada, als contraforts del cantó nord de la catedral gòtica, i es feu accessible a través d'una escala de cargol que forma part del contrafort de l'extrem de llevant de la façana nord de la nova catedral. Es tracta d'una torre, originalment de planta quadrada, amb set nivells o pisos d'alçada, separats entre ells per frisos d'arcuacions llombardes , en dues series de quatre,les series són de dcinc arcuacions. Els dos nivells més baixos són cecs, sense obertures, però amb una estreta i llarga espitllera oberta al centre, no semblan ser de l'obra inicial. El tercer nivell presenta, en cada cara, dues grans finestres, una per plató, d'obertura única de grans dimensions, les dues obertures que trobem en aquest nivell son en arc de mig punt i estan emfasitzades. El quart pis consta de dues finestres geminades de columneta central i els altres tres nivells superiors del campanar segueixen la mateixa tipologia d'obertures i d'onamentació, amb la particularitat que les arcuacions llombardes són formades per llosetesde pedra volcànica negra. El coronament superior de la torre és actualment un terrat pla, sense ràfec ni elements destacables a la façana, forma que, en bona mesura, és deguda a les importans obres de restauració que s'han efectuat en el campanar. A sobre del campanar trobem l'àngel de la catedral que no era cap àngel. Abans que una bala francesa, durant els setges napoleònics, li arrabassés el cap. Es podia veure que tenia els ulls tapats amb una bena. Encara que portés ales, representava la Fe. Però estava tan alt i tan lluny que el detall dels ulls tapats passava desapercebut pels gironins y les seves ales el varen convertir, per al poble fidel, en un àngel."..." I com a Àngel ha quedat per sempre. Amb molt bon criteri, en restaurar no fa gaires anys l'escultura molt malmesa pels llamps, els vents, els freds i el sol, a més de les ferides de guerra, se'l va proveir d'un cap amb els ulls ben oberts. Això dóna constància que el desig del poble està per damunt de la versió històrica dels erudits
3
EL CLAUSTRE: El claustre de la catedral de Girona forma un quadrilàter irregular encaixonant entre la façana nord de la catedral i la muralla. Segueix l'esquema clàssic del jardí central i les galeries perimetrals, amb un porxo d'arcades, suportades x columnes bessones, amb pilars massissos als angles i ens diferents punts de cada galeria.Els arcs són capçats per una senzilla motllura, una mena de guardapols, que arrenca d'unes columnetes situades cada dos arcs sobre l'àbac que corona les columnes, les quals segueixen la disposició pròpia de les columnes claustrals d'època romànica, amb base, fust llis i capitell, amb una proporció de 10.6 diàmetres d'alçada, que les situen dins el grup de les columnes claustrals catalanes més esveltes del seu moment.Les galeries es cobreixen amb voltes de canó amb perfil de quart de cercle llevat de la galeria nord, en què la volta té perfil semicircular, i és l'única que té un pis superior, construït en el mateix procés constructiu del conjunt del claustre. Els murs interiors de les galeries són interessants perquè evidencien l'existència d'un perímetre claustral ben definit ja al segle XI, que molt probablement era constituït per uns porxos, que configuren l'espai del claustre, que van ser substituïts pels actuals, seguint el model d'altres claustres de catedrals. Els murs interiors de les galeries han estat molt alterats al llarg del temps, però conserven alguns elements originals de gran interès, com ara dues finestres de doble esqueixada a l'ala de llevant i, molt especialment a l'ala sud, on entre la base del campanar i la capella de Bell−Ull es conserven dues finestres geminades, mancades de la columna cental i aparedades, amb pany de mur situat entre elles molt alterat per les construccions gòtiques i posteriors. En aquest pany de mur es probable que s'obrís una porta, que completaria una façana característica de sala capitular del segle XI. La presència d'aquesta façana de sala capitular, adossada al campanar i oberta al claustre, dóna peu a suposar que el conjunt claustral, almenys el seu perímetre i l'ala sud, estigués plenament conformat dins el segle XI i que la intervenció arquitectònica i escultòrica del segle XII consistís en una substitució d'estructures. L'aparell dels porxos i les voltes claustrals, com el de l'edificisobre la galeria nord, és de carrers ben tallats i polits, i contrasta poderosament amb l'aparell dels murs interior de les galeries, resolts amb petits carrers només escairats, sense polir. Es veuen clarament dues etapes constructives molt diferenciades: la del segle XI pel perímetre interior de les galeries, i la del segle XII pels porxos i voltes. LES DEPENDÈNCIES CANONICALS: Amb la renovació de la catedral es trasformaren també, i totalment, les antigues dependències canonicals, especialment en el cantó de ponent del claustre, mentres que les parts de llevant i del nord conserven bona part de les edificacions canonicals contemporànies del claustre. Al cantó de llevant es conserva una llarga ala, que abasta tota la longitud de la galeria claustral entre la galeria i la muralla, coberta mab volta de canó de perfil semicircular, amb tres finestresde doble esqueixada, a la façana est. L'aparell d'aquest cos d'edifici, que hauria pogut estar destinat a dormitori canonicalen el seu origen, és de carreus perfectament tallats i polits, del mateix tipus tecnològic que el conjunt del claustre i la sala edificada sobre la galeria nord. Aquesta galeria és una sala llarga, coberta amb volta de canó que arrenca de sencilles impostes, en la qual es conserven diversos elements datables, per l'estructura del seu aparell, del segle XI, especialment visibles en el sector d'accès a la Torre Júlia. Les transformacions sofertes per aquestes dependències al llarg del temps, i m´s especialment amb motiu de la restauració i habilitació com a capella capitular i museu, impedeixen d'aclarir plenament la totalitat dels interrogants que es plantegen. Amb tot, la catedral actual de Girona conserva el cos principal de la canònica alt−medieval, mancada essencialment de l'ala de ponent, totalment transformada. Podem considerar que el cos fpu concebut i executat durant el segle XI, però que fou profundament reformat al segle XII, amb la construcció dels porxos claustrals i la transformació de les dependències. L'INTERIOR DE LA CATEDRAL: A l'interior de la catedral de Girona es conserva l'ara romànica. Presideix l'altar major de la catedral i està situada sota el baldaquí que emmarca tot el presbiteri. L'ara forma part del mobiliari litúrgic d'una catedral. L'altar és dels origens cristians l'element simbòlic m´s important de 4
l'església, ja que representa el mateix Crist. L'ara de Girona és una placa d'alabastre blanc amb una superfície superior rectangular i unes proporcions grans. L'ara s'ha mantingut en un bon estat de conservació i hom la considera una peça important entre aquest tipus d'objectes. Aquest bon estat de conservació dels relleus i fins i tot el fet que encara es mantingui sincera ja que el bisbe teixidor la va fer cobrir amb una caixa de fusta. La superfície llisa central de l'ara restà enmarcada per una motllura exterior força treballada, la qual presenta un bisell positiu. Després d'un relleix suau, hi ha un fris de lòbuls. També hiha deu alvèols als costats llargs, quatre als costats curts i un en cada un dels angles. En l'espai, una mica més elevat, que resat entre els lòbuls hom representà diversos motius ornamentals amb formes diferents, bé que en general semblen imitar els brots de les fulles: formes trífides, bífides, de cor, líneas més o menysentrellaçades, etc,... En cada un dels quatre angles tothom representa representar més enfora del lòbul corresponent, un floró molt característic. A l'interior de la catedral de Girona, darrera l'altar major, en un lloc una mica elevat, es conserva la cadira episcopal romànica dita de Carlemany. El tron o cadira episocpal forma part del mobiliari litúrgic d'una catedral. En general, aquest tipus de cadires és escàs. Els seients d'honor de laics o de dignitats eclesiàstiques són una de les poques mostres de mobles de l'època medieval que han arribat fins a nosaltres, la cadira episocpal servia per a les funcions de pontifical. La cadira episcopal de girona ésuna peça tallada en un sol bloc de marbre, és una cadira rectangular, amb una estructura llisa i massissa, les seves linees pesades iausteressón suavitzades per la delicadesa de la decoració i pel material emprat. La part frontal es decorada amb motius florals, que a manera de fris complementen els símbols dels quatre evangelistes o tetramorfs, la representació de l'àguila i la del lleó, al braç esquerre, resten inscrites dins d'un crecle. A totes dues cares laterals podem trobar arcuacions de mig punt que es recolzen en unes estilitzades columnetes adossades . D'altra banda, a la cara exterior de l'ample respatller, en època gòtica fou tallat un relleu que representa un bisbe entre dos acòlits, sota unes arcades gòtiques. En l'antic dormitoi de la catedral hi ha un capitell d'angle esculpit amb temes vegetals de derivació corínti i amb altres de figuratius, ben conservat i treballat totalment a dues cares. És una troballa arqueològica el 1968, que es produí en restaurar els merlets de la muralla que es nota al nord del claustre de la catedral. Els motiuus que ocupen el tambor es distribueixen en dos rengles: l'inferior està constituït per una fulla al mig de cada cara, amb els nervis incisos, el superior, per la superposició de dues fulles més esquemàtiques als extrems d cada cara, amb dues petites volutes al mig que sobresurten del primer nivell de fulles. EL CLAUSTRE ARQUITECTÒNIC: L'existència d'un lloc anomenat claustre a la primera meitat del segle XII planteja qüestions a la posibilitat que hi haguès un claustre anterior a l'actual , no s'han fet escabacions per descobrir si abans hi havia o no un claustre. Una part de l'estructura dels murs perimetrals del claustre correspon a l'obra del segle XI, i és probable que existís un recintre claustral anterior a l'actual. El claustre de la catedral de Girona és un conjunt que presenta una gran unitat, tant des del punt de vista estilístic com iconogràfic; l'elevat grau d'homogeneitat que presenta mena a suposar que degué tractar−se d'una empresa que no implicà la inversió d'un llarg perióde de temps per a concloure−la. Així que la major part de l'escultura del claustre s'inscriu dins l'obra del mateix cercle. Es distingueixen això sí, dues etapes perfectament delimitades dins el procés d'evolució dels treballs del conjunt. En dues fases estretament relacionades, l'una deriva directament de l'altre amb la introducció de modificacions, relatives sobretot al tractament del volum de les figures. Tot fa pensar que es produeix un relleu en la direcció del taller, perquè els canvis són ben manifestos. El programa iconogràfic del claustre es presenta força complert i ordenat al llarg de la galeria més propera a l'església. Remarcarem l'important grau de desenvolupament. Queda circumscrita la seva distribucció als pilars extrems del costat meridional i a tres capitells propers del costat oriental i occidental. En els capitells de l'interior de l'ala sud es desenrotllen els temes del nou testament que conclouen amb la dormició de la verge. El programa culmina en el pilar meridional central amb les referències al judici final: la 5
baixada de Crist amb llibs i diversos representacions dels pecqts i els càstigs de l'infern. La temàtica b´blica doncs, queda localitzada a l'estrem sud del claustre, paral·lel a l'església. La figuració de la resta del claustre no presenta el mateix ordre que al costst meridional, en general son temes significatius per ells mateixos i dificilment relacionables els uns amb els altres. En destaquen diverses al·lusions al bestiari, escenes de cacera i de lluites. També hi ha un extens repertori de composicions vegetals ide temàtica coríntia completa el panorama de l'escultura. Finalment, la concentració de la temàtica religiosa en uncostat del claustre no implica per a la resta, amb una temàtica que podríem qualificarde més dispersa i amb un significat no tant bé trabat, amb una pèrdua de pes del mestre principal, una degradació ed l'estil o la continuació del programa sense la mateixa fidelitat al pla inicialpel temps que ha transcorregut des de la seva formulació. L'escultuta es distribueeix pel claustre en els dobles capitells de les galeries i en aquells que sovint apareixen adossats als angles dels pilars. Les columnestes amb petits capitells de senzill motiu vegetal, sobre les que es resguarda el guardapolsque recorre l'interior i exterior de les galeries resseguint les arcades, es converteixen, en alguns punts de l'interior del costat meridional,en petites figures d'atlans o d'animals que substitueixen les columnestes, que veurem que són motius que no estan desvinculats del repertori ornamental del claustre. La seva realització ha anat a carreg dels mateixos escultors que treballaven en els relleus i els capitells. Tots els capitells del claustre com a la resta del grup, segueixen un únic tipus: àbac amb daus las angles i al centre de les cares; tambors amb una inclinació no massa pronunciada del tronc de piràmide invertida, i finalment, collarí consistent en una simple motllura arrodonida. Les bases de les columnes constitueixen també un element totalment unificador, tret de les del costat meridionaldel claustre gironí que conegueren una decoració més rica i consistent fonamentalment ebn elements zoomòrfics. Aquests son identificables avui només en alguns casos pel seu mal estat de conservació i estan situats en el plint, tant en ls angles com fent d'intermediaris entre aquest i el tors inferior. Les bases son del tipus àtic i a la resta del claustre, com també els altres conjunts afins, mantindran una decoració molt més senzilla que sempre es localitzarà en l'angle del plint que deixa la forma cilíndrica del tors, que consistirà o bé en un cap d'animal encarat enfora o en uan voluta. Un altre aspecte que cal tractar, perquè homogeneïtza d'alguna manera l'escultura gironina amb lka d'altres centres i fa que es pugui parlar d'una difusió de l'estil d'aquest obrador, fa referència també a l'estructuració característica de determinats capitells, mitjançant figures arquitectòniques. La utilització en determinats capitells de la representació de motius arquitectònics per a definir−ne les cares i angles, i funcionar d'emmarcament per a les escenes i ordenar−ne les composicions, no es evident cap novetat. La pràctica té una llarga tradició i en el món romànic és prou estesa. I la vinculació en aquest punt dels dos claustres romànics de la ciutat de Girona és vàlida tan sols per un capitell del claustre de Galligant, un dels que contenen temàtica bíblica. Són precisament aquests tipus els triats per al claustre de la catedral, juntament amb algun altre enterament ocupat per figuració humana, els quals fan ús d'aquest recurs, i això es mantindrà com a constant al llarg de la producció del cercle amb altres cercles. L'assimilació del claustre de Galligans al cercle de la catedral de Girona creïem que és, forçat, tot i que té elements d'aparentiu i alguns altres relatius a la presència de temes i composicions similars. El gruix de l'obra del claustre, però, deuria iniciar−se més tard i a càrrec d'un taller que coneixia força bé les novetats de la darrera de les grans etapes de l'escultura del segle XII. Aquesta consideració és fonamental perquè marca clarament distàncies amb l'escultura del claustre de Galligans. Aquests són bàsicament els punts més importants del claustre de la catedral de Santa Maria de Girona. La catedral té altres punts també emblemàtics com per exemple l'escalinata que duu a la porta de la catedral que es una de les majors escales de l'art barroc i una de les més singulars d'Europa per les seves característiques i per l'espai en el que es troben. Es van construïr al segle XVII, la seva monumentalitat escenogràfica es va veure augmentada per les partes que l'aïllen de les construccions laterals. Té 90 esgraons dividits en tres seccions de 30 esgraons cadascun i tres replans i està voltejada íntegrament per una esfera de 6
pedres. I aquí es on trobem la façana de la Seu, que es considerada com l'obra més maca de l'arquitectura barroca catalana. NAU CENTRAL DE LA CATEDRAL: La Catedral de Girona té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98m, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de Sant Pere de Roma que fa 25m. Començada la construcció del temple a tres naus, la proposta de continuar−la amb una nau únic va provocar la suspensió de les obres i ua discussió intermitent de responsables i tècnics que va durar cinquanta anys. El capítol catedralici va convocar l'any 1417 una reunió de mestres d'obres i d'experts i, després d'escoltar el seu dictamen, favorable majoritàriament a les tres naus, es va decidir per la fórmula d'una sola nau que havia de convertir la Catedral en un monument únic en la història de l'arquitectura gòtica mundial. CONCLUSIÓ Quan parlem de la catedral de Santa Maria de Girona ho estem fent d'una catedral singular, parlem de la catedral d'una sola nau més gran del món, decisió que ja va crear polèmica en la seva època i que va ser revisada en varies ocasions, el tradicionalisme de tres naus o la innovació de tan sols una, per tant, quan parlem de la catedral gironina ho fem d'una catedral clàssica medieval però al mateix temps innovadora. Estem en un període històric on la fe cristiana esta en ple valor, on l'església compta amb un enorme poder i on la societat esta sumida amb una profunda fe i creença, estem en un període on per tal d'acollir la fe al culte cristià s'inicia la construcció de grans centres per al culte substituint les primitives esglésies que ja anaven quedant petites amb el progressiu creixement de les ciutats, és per aquesta mateixa necessitat que Girona era una ciutat medieval que reneeixia amb, que com les ciutats de l'època té una forta influència religiosa i per tant hi ha la necessitat d'un símbol del Regne de Déu, té la necessitat d'un gran temple i per aquest motiu sobre les originals línies romàniques s'inicia la construcció d'una nova catedral que amb el temps ha esdevingut el símbol i referent de la ciutat del Onyar. Tanmateix la construcció d'una catedral no és una feina fàcil ni ràpida, menys amb els medis constructius medievals i la catedral de Girona no en va ser l'excepció, per tant, tal i com ha passat amb un gran nombre de catedrals i esglésies, la catedral de Girona no es pot enquadrar dintre d'un sol estil arquitectònic, sinó que tal i com anava progressant l'obra i evolucionaven els estils arquitectònics aquests es van anar introduint en la fesomia de la catedral, així la catedral gironina mostra aspectes romànics, gòtics i barrocs. En el moment de l'inici de les obres primava a Europa l'arquitectònica romànica, fruit directe de l'arquitectura renovadora de l'ordre de Cluny, amb edificis austers i sobris, però amb la singularitat gironina de tan sols una nau en contra de les tres o cinc costum de l'època. Amb la alliberització del poder feudal i el naixement de les associacions gremials la ciutat també s'involucra en les obres i no tan sols cau aquest fet en mans eclesiàstiques, és el naixement del que posteriorment es denominà art gòtic i que també deixà la seva petjada en la catedral, sent el gòtic un art que equilibra amb gran harmonia les forces i les aprofita al màxim amb elements com columnes, pilars o contraforts. El tercer gran estil present en la catedral és el barroc, art ja enquadrat fora del medieval, però que el trobem junt amb estils medievals tant purs com son el romànic i el gòtic per aquesta gran prolongació de les obres, no hem d'oblidar que realment la catedral no queda provisionalment acabada fins 1733 i no definitivament fins a mitjans del segle XX. El resultat de tot plegat és una catedral d'enorme bellesa exterior amb una gran bellesa interior de la que en destaca el claustre, que degut a l'evolució de la capital del Gironès ha quedat possiblement fora del actual centre de la ciutat però que no obstant aquest fet és el referent i el símbol d'un ciutat i un territori des de la seva privilegiada posició alçada respecte la ciutat combinat tot plegat amb la bellesa que li dona el riu Onyar amb el seu pas prop de la catedral, combinat tot plegat amb un entorn que emana el passat medieval de la ciutat i la mescla de diferents cultures com la cristiana i la jueva, representada amb el call jueu de la ciutat gironina.
7
BIBLIOGRAFIA Enciclopedia de la Catalunya Romànica V de la Gran Enciclopèdia Catalana Edició del juny 1991 Guia de la Girona Monumental Editat per l'Ajuntament de Girona a l'any 1989. INTERNET www.lacatedraldegirona.com http://usuarios.lycos.es/desiertoazul8/newpage7.html http://www.infoymate.net/gotico/gero/gerona.htm www.beuda.com/girona−c.htm http://www.bohigas.com/ http://www.artehistoria.com/frames.htm?http://www.artehistoria.com/tienda/banco/cuadros/9387.htm
http://www.google.es/search?q=cache:sy48kn5pu9kJ:fuses−viader.com/obres/rehabilitacio/catedral−grn/catedral−grn3 http://usuarios.lycos.es/juancato/seos/gerona.htm http://www1.lacaixa.es:8090/webflc/wpr0pres.nsf/wurl/fichaseu2003cos_esp?OpenDocument http://www.prensacaixa.com/View_Note/1,1274,1−7−557,00.html
http://www.google.es/search?q=cache:cA660Px1_SAJ:www.avui.es/avui/diari/03/set/20/pdf/03s20d55.pdf+catedral+g http://www.ajuntament.gi/turisme/made/3.html
8