20

Centenari de l’estada de Picasso a Gósol Pintar la terra, pintar la gent Text: Anton Not

Fotos: Ajuntament de Gósol, Foto Luigi

Enguany se celebra el centenari de l’estada de Pablo Picasso a Gósol, indret del Pirineu lleidatà que va triar el pintor la primavera del 1906 per passar-hi uns mesos amb la seva companya Fernande Olivier. Aquella estada a la població del Berguedà va marcar un punt d’inflexió decisiu en la seva obra.

21

Una foto de començament del segle passat de Cal Tampanada, la fonda que va allotjar Picasso i la seva companya, Fernande Olivier.

D

esprés d’haver lluitat per fer-se un lloc al món de l’art a París, i d’haver-ho aconseguit, Pablo Picasso decideix, la primavera del 1906, retornar al sud creuant els Pirineus, acompanyat de qui en aquell moment era la seva parella, Fernande Olivier. S’havia enfrontat amb les conegudes traves recollides en la llegenda de la bohèmia més o menys negra per assolir el reconeixement social i havia reeixit en l’intent, confirmant la confiança en el valor del seu art i demostrant el preu que podia aconseguir-ne. És clar que per a un caràcter que ha estat descrit com una força de la naturalesa això no podia significar que s’iniciava una etapa d’autocomplaença. Lluny de permetre’s ser condescendent amb si mateix, Picasso continua avançant en un procés d’investigació plàstica que

trobarà en un poble lleidatà, Gósol, un punt d’inflexió decisiu en la seva magistral obra. Picasso i Olivier arriben a Barcelona al final de maig del 1906 i s’hi instal·len durant unes quantes setmanes. Després, es dirigeixen cap a Gósol, un petit poble de la comarca del Berguedà, a la província de Lleida. L’única casa que oferia aleshores hostatge als visitants, coneguda com Cal Tampanada, llavors propietat del veí Josep Fondevila, els obre les portes i els acull fins a la primera quinzena d’agost. La gent, el paisatge, la llum de l’estiu s’introduiran a l’obra gràfica i escultòrica d’un artista que aviat contribuirà a obrir el pas de les avantguardes històriques, el gresol d’innovacions rupturistes i revisionistes que deixaria una petjada, un solc obert i supurant en la tradició artística occidental.

“La gent, el paisatge, la llum de l’estiu a Gósol s’introduiran a l’obra gràfica i escultòrica de l’artista”

22

A la Sala Picasso del Museu Municipal de Gósol podem admirar moltes de les reproduccions de l’obra de l’artista.Algunes les va pintar durant la seva estada a la població.

La famosa Dona dels pans és una de les estàtues que es poden contemplar a la població de Gósol i que, sens dubte, evoquen l’obra de l’artista.

23

Aquests paratges de la zona, la seva gent i els seus costums van inspirar Picasso. El geni va sintonitzar tant amb els gosolans que es feia dir Pau de Gósol.

A grans trets, sense entrar en precisions d’especialistes, s’ha divulgat que Picasso experimenta a Gósol una transformació contundent que afecta de soca-rel el seu procés creatiu. Deixant endarrere el període que es coneix com Èp oca Rosa, les obres que realitza durant les setmanes que passa a Gósol constitueixen un conjunt diferenciat que es caracteritza pels temes, pels colors utilitzats o per l’estructura de les composicions. Tot i que des del punt de vista estètic els dibuixos, les pintures i les escultures que Picasso va crear a Gósol no formen un conjunt completament uniforme, sí que hi són constants les tonalitats ocres, la gent del poble o les característiques geogràfiques d’un entorn definit per la presència de muntanyes com el Cadí o el Pedraforca; així es pot veure a quadres com Paisatge (M usée Picasso, París).

Ha transcendit que la vida de Picasso al poble fou afable i que mantingué una relació cordial amb els qui foren veïns accidentals. Nou-centes persones vivien llavors al poble, mentre que actualment els habitants permanents voregen els dos centenars, que es multipliquen per vuit durant els mesos d’estiu. El grau de sintonia que va establir-se entre el poble i el geni es fa explícit en una de les anècdotes que s’han transmès: la voluntat d’esdevenir un membre més de la comunitat porta Picasso a canviar-se el nom, una de les primeres marques d’identitat externes per establir relacions socials, i fer-se anomenar Pau de Gósol. Li agradava parlar amb la gent, escoltar les històries populars idiosincràtiques de la zona que li explicaven, participar en les festes i celebracions. Va exercir de viatger, no de turista.

“A Picasso li agradava parlar amb la gent, escoltar les històries populars de la zona, participar en festes”

24

“Gósol, bon aire, bona aigua, bona llet i bona carn” Q uan vaig tornar a Barcelona, el 196l, després de la meva estada a París, no havia sentit a parlar mai de Gósol. En tornar, la meva idea era la de recórrer tots els indrets que havia trepitjat Picasso. Fou així que vaig saber de l’existència de Gósol i la importància que havia tingut aquest poble en l’obra de l’artista. El qui de seguida me’n va parlar va ser el doctor Cinto Reventós, perquè ell hi enviava alguns dels seus malalts a refer-se. “Gósol, bon aire, bona aigua, bona llet i bona carn”, deia. El trasl·lat a Gósol, en aquella època, era bastant dificultós, calia agafar el tren fins a la Pobla de Lillet i allí esperar molta estona fins que arribés un autocar que anava a Gósol. Era l’únic trajecte possible. Per sort vaig poder-me allotjar immediatament a “Can Tampanada”, que era el mateix hostal on havia residit Picasso, i em sembla, fins i tot, que vaig aconseguir la mateixa habitació que havia ocupat ell. En tot cas, a partir d’aquell moment vaig recórrer els contorns de Gósol, per fixar els llocs on ell havia pintat. Vaig comprendre que aquesta feina no l’havia fet encara ningú, el resultat fou força satisfactori. El primer redactat sobre això el vaig publicar en una mena de revista que feia Joan Oliver i que em sembla que es titulava “El dia de demà”.

© Sucesión Pablo Picasso.VEGAP, Lleida 2006.

Amb les fotos que havia fet, vaig anar a trobar Picasso, que va confirmar o rectificar algunes de les meves enquestes, i a partir d’aquí, vaig tornar a Gósol per precisar més aquesta estada picassiana. La característica de l´obra de Picasso a Gósol són els ocres, molt variats. Hi ha una vista de Gósol a base d’aquests que és una meravella. A Gósol s’insinuen algunes de les línies que donarien naixença al cubisme, però que no són encara cubisme pròpiament dit. La mirada de Picasso a Gósol és cap a l’exterior i sovint amb els objectes més quotidians: un pa, un porró, etc. Josep Palau i Fabre Caldes d’Estrac, 27 de febrer de 2006

Picasso va pintar aquesta vista del poble de Gósol amb colors ocres d’estiu. A la imatge inferior, quasi la mateixa perspectiva, amb neu i... uns quants anys després de la seva estada a la població.

25

Gósol i el majestuós Pedraforca a la imatge superior. A la dreta, ruïnes del castell de la població i suggeridor paratge conegut com Pont Quebradís.

D’INTERÈS Museu Municipal de Gósol i Sala Picasso Pl. Major, 1 - 25716 Gósol Tel. 973 37 00 55 Fax 973 37 01 55 E-mail: [email protected] eWb: http://gosol.ddl.net Persona de contacte: Laura Pueyo Oficina de Turisme de Gósol Conseller Agustí uQerol i Foix, s/n 25716 Gósol Tel. 973 37 00 16 Fax 973 37 00 11 eWb: http://gosol.ddl.net

Entre els quadres que Picasso pinta a Gósol, s’hi troben Dona dels pans (P hiladelphia Museum of Art) o Pastor amb cistell (C olumbus Museum of Art, Ohio), exemples de la reducció a l’essència en la representació dels rostres dels protagonistes, una característica que serà assenyalada com una connexió entre l’art d’avantguarda i l’art primitiu, un camí fins a les fonts resseguit per aconseguir tirar endavant. El poeta, mag de la paraula i màxim coneixedor de l’obra i la personalitat de Picasso Josep Palau i Fabre –d e qui trobareu una ressenya en aquest reportatge–a ssenyalà que “L’obra de Picasso a Gósol és molt abundant i molt variada (. ..). En dues de les pintures, L’harem i Tres nus, com també en alguns dibuixos, és perceptible

27

Per aquests carrers de Gósol Picasso i Fernande van passejar i gaudir dels paisatges i de la gent.

la ruptura que es produirà uns mesos després a París i que obrirà el camí del Cubisme.” Una síntesi de la producció picassiana a Gósol es troba en l’anomenat Carnet Català, un quadern de treball en el qual l’artista va enregistrant els estímuls que li ofereix l’entorn i que ha esdevingut una peça significativa en la seva trajectòria. El centenari de l’estada de Picasso a Barcelona i a Gósol no ha passat desapercebut entre els responsables de la gestió cultural. L’Institut de Cultura de Barcelona ha programat un conjunt d’activitats, exposicions, conferències, presentades en conjunt sota el títol Picasso2006BCN, que tot i incidir en la relació amb la ciutat comtal no deixen de banda Gósol. El poble, gens aliè a les possibilitats d’emfatitzar la vinculació amb Picasso, ha dedicat des de fa anys un espai de l’Ajuntament al particular Museu Picasso de Gósol, on s’hi ha pogut veure reproduccions de les obres que l’artista va crear a la localitat, un indret que el pròxim estiu es planteja, arran de l’efemèride precisa dels cent anys, com una destinació de sobres atractiva per a qualsevol viatger. ●

COM ARRIBAR-HI ANDORRA

la Seu d'Urgell

A Puigcerdà Martinet

N-260

SERRA DEL CADÍ Josa de Cadí

A Lleida

GÓSOL

Josa i Tuixent

l’Alt Urgell la Coma Sant Llorenç de Morunys

28

A Solsona

Pintar la tierra, pintar la gente Este año se celebra el centenario de la estancia de Pablo Picasso en Gósol, lugar del Pirineo leridano que eligió el pintor la primavera de 1906 para pasar unos meses con su compañera Fernande Olivier. Aquella estancia en la población del Berguedà marcó un punto de inflexión decisivo en su obra. Picasso y Olivier llegan a Barcelona a finales de mayo de 1906 y se instalan en la ciudad durante unas cuantas semanas. Después se dirigen hacia Gósol, un pequeño pueblo de la comarca del Berguedà, en la provincia de Lleida. La única casa que ofrecía hospedaje en aquella época a los visitantes, conocida como Cal Tampanada, propiedad del vecino Josep Fondevila, les abre las puertas y los acoge hasta la primera quincena de agosto. Se ha divulgado que Picasso experimenta en Gósol una transformación contundente que afecta de raíz su proceso creativo. Dejando atrás el periodo que se conoce como Época

Rosa, las obras que realiza durante las semanas que pasa en Gósol constituyen un conjunto diferenciado que se caracteriza por los temas, los colores utilizados o la estructura de las composiciones. En las obras son constantes las tonalidades ocres, la gente del pueblo o las características geográficas de un entorno definido por la presencia de montañas como el Cadí o el Pedraforca; así se puede ver en cuadros como Paisaje (Musée Picasso, París). Ha trascendido que la vida de Picasso en el pueblo fue afable y que mantuvo una relación cordial con los que fueron vecinos accidentales hasta tal punto que el genio se hizo llamar Pau de Gósol. Entre los cuadros que Picasso pinta en Gósol se encuentran Mujer de los panes (Philadelphia Museum of Art) o Pastor con cesto (Columbus Museum of Art, Ohio). Una síntesis de la producción picassiana en Gósol se puede observar en el llamado Carnet Catalán, un cuaderno de

trabajo en el que el artista va registrando los estímulos que le ofrece el entorno y que se ha convertido en una pieza significativa en su trayectoria. El centenario de la estancia de Picasso en Barcelona y en Gósol no ha pasado desapercibido entre los responsables de la gestión cultural. El Instituto de Cultura de Barcelona ha programado un conjunto de actividades, exposiciones, conferencias, presentadas en conjunto con el título Picasso2006BCN, que a pesar de incidir en la relación con la ciudad condal no dejan de lado Gósol. El pueblo dedica desde hace años un espacio del Ayuntamiento al particular Museo Picasso de Gósol, donde se han podido ver reproducciones de las obras que el artista creó en la localidad, un lugar que el próximo verano se plantea, a raíz de la efemérides precisa de los cien años, como un destino atractivo para cualquier viajero.●

Paint the land, paint the people This year is the 100th anniversary of Pablo Picasso’s sojourn in Gósol, the place in the Pyrenees of Lleida where the painter chose to stay with his companion Fernande Olivier, in the spring of 1906 until the first half of August. That time in Cal Tampanada marked a decisive turning point in his work. The works he did in Gósol are identifiable by the dominance of ochre tonalities, the people of the village or the geographical features of the surroundings defined by the presence of mountains like Cadí or Pedraforca; as can be seen in paintings like Landscape. Picasso’s time in the village is said to have been pleasant and he had a cordial relationship with his temporary neighbours, to the point of the genius calling himself Pau of Gósol. Among the paintings that Picasso painted in Gósol, there is Woman with bread or Shepherd with basket. A synthesis of Picasso’s production in the village of the comarca of Berguedà can be seen on the Carnet Català (Catalan card). The Institute of Culture of Barcelona has programmed a series of activities, exhibitions and conferences, presented together under the title Picasso2006BCN, to commemorate the centenary of Picasso’s stay in Barcelona and in Gósol. Moreover, for some years now the village has had its own Picasso of Gósol Museum occupying part of the village hall, with reproductions of the works created by the artist while in the village. ●

29