CLAUSTRE EXTRAORDINARI 16-juny-2011

Aquest Claustre s’ha convocat de manera extraordinària per poder informar —i, posteriorment, debatre— l’efecte a la nostra Universitat de Barcelona de les retallades en el pressupost de la Generalitat de Catalunya que actualment s’estan discutint en el Parlament, i que tenen un impacte considerable

en

el

nostre

pressupost.

Tot

seguit,

el

vicerector d’Economia, Dr. Bernardos, ens quantificarà i ens detallarà les xifres i com ens condicionen. En tot cas, val a dir que la nostra actitud parteix ja d’una pràctica que ens ha obligat a estalviar en totes les nostres activitats, tot i prioritzant la part més essencial de l’ensenyament superior: la

docència i

la

recerca.

Malgrat

l’estalvi,

ens

serà

impossible evitar un dèficit en l’exercici 2011 amb la informació disponible a hores d’ara, atès que la reducció del finançament públic de la nostra Universitat no es pot absorbir totalment sense que afectar de manera notòria el que podríem dir el «nervi» de la nostra activitat essencial.

Som

conscients

de

la

situació

de

crisi

global

i,

específicament, de crisi econòmica. També partim de la nostra responsabilitat com a primera universitat pública pel que fa a desenvolupar les nostres tasques de docència, recerca i transferència procurant respondre als reptes que corresponen als ensenyaments superiors. En aquest sentit, som conscients que a la nostra Universitat li cal una bona 1

gestió rigorosa, austera i compromesa, que es plantegi minimitzar les despeses i fer créixer els ingressos, sense posar en joc les prioritats que la mateixa societat fixa amb relació al paper de la universitat per afrontar la crisi. El fet de ser exigents amb nosaltres mateixos i de procurar moure’ns en un marc de bona gestió i d’estalvi no ha de significar acceptar les retallades enteses només com un instrument per «gastar menys», però deslligades dels objectius universitaris. Ja m’he manifestat en diferents articles i declaracions en contra de les retallades mal enteses com un sistema indiscriminat per reduir la despesa sense tenir en compte les funcions de la institució que retallem; no té cap sentit, parlant d’objectius de societat, que la universitat pública hagi de carregar amb un percentatge superior al d’Ensenyament. Sóc conscient que no és la nostra competència determinar l’import d’aquesta retallada, tot i que sí ho és debatre i participar en els camins de consens per definir prioritats i no deixar que s’apliqui la reducció pressupostària indiscriminadament. Estem en contacte amb el Govern de la Generalitat de Catalunya perquè no es tanqui el finançament públic universitari en el pressupost que ara es debat al Parlament, i també per poder participar en el debat social i en la defensa del nostre paper en el marc de la crisi, per obrir camins de negociació i de consens social a fi de poder establir un nou pla de millora del finançament universitari. El mateix Govern accepta, al seu torn, que les universitats 2

públiques necessitem més recursos públics, tot i que esmentin que la conjuntura actual no ho permet. Cal treballar en un horitzó temporal a curt, mitjà i llarg termini, i, per tant, establir els horitzons d’austeritat. Pensem, en aquest sentit, que és obligat fixar terminis i objectius pel que fa a absorbir aquestes retallades.

D’altra banda, mirant les primeres dades del balanç del curs 2010-2011, sóc optimista pel que fa al compliment de la nostra Universitat respecte a les missions encomanades, tot i que la conjuntura està provocant que la tercera missió, de relació amb l’entorn, s’estigui constrenyent perquè les empreses

i

altres

entitats

tenen

pocs

recursos

per

col—laborar en projectes universitaris. Les nostres dades objectives reflecteixen el nostre compliment amb els grans objectius de docència i recerca, i alhora evidencien la bona gestió

econòmica.

Igualment

es

poden

constatar

els

avenços en la gestió de la política d’internacionalització i l’esforç en les polítiques de personal per tal de començar a donar resposta a les necessitats d’estabilització i promoció, des de feia temps endarrerides.

Aquesta intervenció és un punt de partida inicial per tal de situar el context d’un Claustre extraordinari, on tenim el marc representatiu per debatre la nostra responsabilitat en la resposta davant la crisi i la situació econòmica, així com el nostre posicionament en relació amb les restriccions 3

pressupostàries. En aquests dos eixos voldria que situéssim el debat: el paper de la universitat en el marc de la crisi i com és d’important la nostra institució pel que fa al paper social que tenim assignat i, en conseqüència, la nostra posició en contra de les retallades en defensa d’aquesta funció pública a la qual no volem ni podem renunciar, ja que pot hipotecar el futur de la nostra societat. La nostra responsabilitat és, en definitiva, la bona gestió i no oblidar mai

els

nostres

objectius

prioritaris;

la

nostra

responsabilitat és saber limitar temporalment allò que no és essencial i gestionar amb austeritat per tal de garantir paral—lelament la nostra resposta amb una recuperació econòmica més ràpida i evitant majors tensions dels mercats; la nostra resposta a l’hora d’afrontar la crisi més àmplia que parla de valors i de model de societat. No podem de cap manera deteriorar la nostra qualitat en una proporció que no sigui recuperable a curt termini. Les decisions polítiques, tot i que legítimes, han de saber escoltar i copsar el benefici social i les necessitats de la universitat pública. Una decisió equivocada pot tenir efectes no desitjats i irreversibles a llarg termini.

Per això, he volgut allargar-me en aquesta introducció, en la meva visió global, en la nostra responsabilitat com a primera universitat, a part de concentrar-nos, com és lògic en el punt central que justifica el Claustre referit més directament a les retallades econòmiques. Amb això acabo, 4

remarcant la determinació de l’equip de govern de la Universitat de Barcelona a defensar la necessitat de millora del nostre finançament fins que s’asseguri la nostra suficiència financera; a rebutjar els arguments i els comentaris

que,

sense

dades

contextualitzades

ni

comparades, afirmen que som ineficients. De ben segur que tenim coses a millorar, com la resta d’entitats públiques i privades, i de ben segur que podem continuar augmentant l’eficàcia en la gestió dels recursos i en el compliment dels nostres objectius. Però de cap manera podem acceptar una situació financera que porti associat l’autocompliment de profecia del nostre fracàs en les missions que socialment tenim encomanades.

Avui us demano un debat serè, amb sentit d’institució, que parteixi de la realitat i de les exigències de tots i cadascun dels sectors universitaris, de les reivindicacions i les queixes de tots els estaments, però amb uns objectius comuns de consens i de sumar forces, ja que aquesta és la fórmula que ens enforteix i ens fa defensar la nostra UB, però també una universitat pública i de qualitat que la nostra societat necessita. La força de la nostra Universitat de Barcelona depèn més que mai de saber conduir per aquest camí el debat del Claustre d’avui.

Gràcies.

5