HARDWARE: equip utilitzat per al funcionament d'una computadora. Són els components materials d'un sistema informàtic. Components: BIOS, memòria, plaques base, processador, disc dur, disquetera, targeta gràfica, targeta de so, caixa, CD−ROM, DVD, monitor, MÒDEM, ports, connectors, IBM. BIOS

La BIOS (Basic Input / Output System, Sistema d'entrada / sortida bàsic) és una memòria ROM, EPROM o FLASH−Ram. Conjunt de rutines que treballen estretament amb el maquinari per a suportar la transferència d'informació entre els elements del sistema. Aquesta incorporat en la memòria de sol lectura de la maquina. Encara que és fonamental per al funcionament, el BIOS és invisible als usuaris dels equips. Es recolza en altra memòria, la CMOS que emmagatzema tots les dades pròpies de la configuració de l'ordinador, com poden ser els discos durs que tenim instal·lats, nombre de caps, cilindres, nombre i tipus de disqueteres, la data, hora, etc. Així com altres paràmetres necessaris per al correcte funcionament de l'ordinador. Aquesta memòria està alimentada constantment per una bateria, de manera que, una vegada apaguem l'ordinador no es perdin tots aquestes dades que el nostre ordinador necessita per a funcionar. Ara totes les plaques solen venir amb una pila tipus botó, la qual té una durada d'uns 4 o 5 anys (encara que això pot ser molt variable), i és molt fàcil de reemplaçar. Antigament, les plaques portaven una pila corrent soldada en la placa base, el que dificultava moltíssim el canvi, a més d'altres problemes com que la pila tingués pèrdues i es sulfataran aquesta i la placa. DISC DUR Unitat d'emmagatzematge de dades de l'ordinador, també cridada disc fix, de gran capacitat i velocitat d'accés i la informació del qual no es perd quan l'ordinador s'apaga. Hi ha dos grans estàndards, IDE i SCSI. El primer aquesta molt mes estès que el segon, la tecnologia SCSI aquesta present en moltes altres plataformes, com els Mac, sistemes Unix, AS/400 etc. Els dos estàndards han anat sofrint al llarg del temps distinta implementaciones per a intentar seguir el ritme marcat per altres components cada vegada mes ràpids com per exemple els processadors. DISQUETERA En les unitats de PC sol han existit dos formats físics considerats com estàndard el de 5 ¼ i el de 3 ½. El format 5 ¼ , el IBM PC. DISQUET També conegut com disc flexible, és un dispositiu d'emmagatzematge d'informació exterior a l'ordinador que permet traslladar dades d'un ordinador a un altre. Existeixen dos tipus de disquets el de 3 ½ i el de 5 ¼. MONITOR És la pantalla de l'ordinador per on podem visualitzar el que estem fent. És com una televisió. Però aquesta, nomes transmet imatges descodificades en canvi l'ordinador transmet imatges i textos mitjançant una targeta de vídeo. CD−ROM

1

És un mitjà d'emmagatzematge d'informació de gran capacitat i ràpid accés que empra un mètode òptic, ajudat per un dispositiu làser, per a gravar la informació d'un disc de característiques especials. Per a recuperar la informació gravada en el disc és necessari utilitzar un lector de CD−ROM, que mitjançant un làser, pugui desxifrar la informació que s'ha guardat.

MÒDEM És el dispositiu bàsic per a comunicar un ordinador amb qualsevol altre, via línia telefònica, el MÒDEM transforma les dades de l'ordinador en un senyal similar a la veu que pot viatjar per la línia telefònica i que és rebuda per altre MÒDEM i executa l'operació contrària. PORTS Denominació que reben els punts d'entrada i sortida de dades d'un ordinador a través d'un perifèric d'entrada / sortida. En els ordinadors personals existeixen normalment dos tipus de ports de comunicació atenent a la forma que es transmet la informació: port sèrie i port paral·lel. Port sèrie: es tractes d'un connector situat en la part posterior de l'equip. Port paral·lel: és o connector situat en la part posterior a la unitat que es connecta generalment a la impressora. TARGETES DE SO El component essencial d'un equip multimèdia és la targeta de so. Les targetes de so poden reproduir so a una resolució de 16 bits, el que significa que arriba a la mateixa qualitat de so que pot obtenir un CD d'àudio convencional. Les targetes de so d'instruments reals digitalitzats per a la seva reproducció en MIDI. Aquesta característica rep el nom de Wave Table. Les targetes de so incorporen a la part posterior de l'ordinador uns connectors en els quals s'endollen els altaveus per a reproduir el so, un micròfon per a gravar i, en cas que sigui MIDI, un instrument musical. TARGETA GRÀFICA Les targetes gràfiques de qualitat disposen d'un xip especialitzat en càlculs. Aquest xip és necessari per a traslladar les imatges de la memorial monitor de la forma més ràpida i eficaç possible. Descarreguen de treball a la CPU que en cas contrari, haurien de realitzar també aquesta tasca, a més del seu treball habitual. La memòria és altre component essencial d'una targeta gràfica. A l'augmentar la memòria, la pantalla dispondra de major resolució i numero de colors. La immensa majoria de targetes gràfiques es venen amb connector PCI. No obstant això, ja hi ha models amb connector AGP, que permet a l'adaptador gràfic aprofitar la RAM instal·lada en el PC.

2