Unitat 2. Consonantisme 1. Oclusives p/b, t/d, c/g 1. 1 Duplicació de d, c, g a) Dupliquen la d els mots següents i els seus derivats: addenda addicte adducció addicció additament adductor addició additiu adduir b) Dupliquen la c els mots següents i els seus derivats: abjecció accèssit addicció succedani accelerar accepció adducció succeir acceptar subjecció succint succés c) Dupliquen la g els mots següents i derivats: suggestió, suggeir. *A les Illes Balears i al País Valencià el nexe −tll es substitueix pel nexe −tl: ametla, motle, espatla... 2. Oclusiva/fricativa b/v 2.1 Divergències respecte a altres llengües romàniques a) Català amb v i castellà amb b Advocat − abogado Gabardina − gabardina Alcoba − alcoba Govern − gobierno Almadraba −almadraba Gravar − grabar Almívar − almíbar

1

L'Havana − La Habana Arravatar − arrebatar Haver − haber Avall − abajo Javelina − jabalina Avet − abeto Llavi − labio Avi − abuelo Núvol − nube Avorrir − aburrir Pavelló − pabellón Avortar − abortar Provar − probar Canvi − cambio Raval − arrabal Caravel·la − carabela Rave − rábano Cascavell − cascabel Savi −sabio Cavalcar − cabalgar Savina − sabina Cervell − cerebro Savoia − Saboia Civada − cebada Sivella − hebilla Covard − cobarde

2

Tàvec − tábano Crivellar − acribillar Travar − trabar Endívia − endibia Trébol − trebol Envestir − embestir Vaixell − Barco Espavilar − espabilar Esvelt − esbelto Vernís − barniz Fava − haba Volta − bóveda b) Català amb b i castellà amb v Àlaba − Álava Calb − calvo Baró − varón Corb − cuervo Basc − vasco Debanar −devanar Beina − vaina Desimbolt −desenvuelto Bena − venda Móvil − móvil Berruga − verruga Oblidar − olvidar Besllum − vislumbre

3

Rebentar − reventar Biga − viga Rebolcar − revolcar Biscaia − Vizcaya Saba − savia Bolcar − volcar Trobador −trovador 2.2 Pseudoderivats Normalment els mots d'una mateixa família s'escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir en compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí(cultismes o pseudoderivats) que divergeixen en alguna grafia. Avet − abietina, abietàcies Avortar − aborció, abortiu Berbena (herba) − verbenàcies Berruga − verrucària, verrucós Calb − calvície Cervell − cerebral, cerebel Corb (adjectiu) − curvatura, curvilini Corb (substantiu) − còrvids Deure − dèbit Escriure − escriba Fava − fabàcies Llavi − labial, labialitzar Lliure − liberal Moure − automòbil, mòbil, immòbil Núvol − nebulós, nebulositat Provar − probable, probatori

4

3. Fricatives alveolars z/s/ss/c/ç/ 3.1 Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final (en castellà acaben en −isis) anàlisi, diereis, hipòfisi, parèntesi, apocalipsi, diòcesi, hipótesis, perífrasi, apoteosi, dosi, metamorfosi, pròtesi, artrosi, èmfasi, metàstasi, psicosi, catequesi, esclerosi, neurosi, simposi, cirrosi, èxtasi, oasi, síntesi, clorosi, fibrosi, osmosi, tesi, crisi, gènesi, paràfrasi, tisi, diàlisi, hipnosi, paràlisi, tuberculosi. 3.2 Divergències respecte a altres llengües romàniques Tot i que la grafia de moltes paraules coincideix amb altres llengües romàniques (soci = socio= associé), o que hi ha una correspondència entre la ç del català i la z del castellà (caça= caza), tenim un grup de noms la majoria, provinents de l'àrab, no del llatí en què la z/cdel castellà no equival a la ç/c del català, sinó a la nostra s/ss. També hi ha uns quants mots que en castellà tenen c i en català tenen z. a) Català amb s o ss alcàsser, cassola, massapà, sarbatana, alferes, cervesa, massís, Sardenya, arròs, disfressa, montsó, sentinilla, assot, drassana, mordaza, sèquia, barnús, esbós, panís, zoclo, bus, gaseta, pretensión, tapís, camussa, gessamí, sabata, tros, canyís, izar, safareig, Tunis, capatàs, invalidesa, salpar, vernís, carroza, mazmorra, sanefa, xerès. b) Català amb z alzina, botzina, senzill, zel, atzembla, bronze, ximpanzé, zenit, atzerola, doncella, zebra, zinc, benzina, pinzell, zèfir, zitzània. 3. 3 Remarques de pronunciació La grafia tz s'ha de llegir necessàriament com a /dz/ en paraules com ara dotze, tretze, setze i en alguns topònims com l'Atzúvia o l'Atzeneta. També convé pronunciar−la com a /dz/ en mots com ara atzar, atzavara, atzucac, guitza, horitzó... En el sufix −itzar i derivats, són plenament acceptables tant la pronúncia /dz/ com /z/: autoritzar /autoridzár/ o /autorizár/. Cal evitar l'articulació palatal del grup final ts: tots /*totS/, plats /*platS/. 4. Fricatives i grups africats palatals j/g, tj/tg, x 4.1 Les palatals j/g/tj/tg Remarques de pronúncia − Cal evitar en un registre formal l'ensordiment d'aquest so, habitual en els dominis del valencià apitxat: jove /*tSóve/, ajuntament /atSuntamént/. 5

4.2 La grafia x Remarques de pronúncia − Es llig com la ch castellana en posició inicial de paraula i després de consonant: xic, panxa. − La x inicial d'alguns topònims és fa fricativa, com la sh de l'anglés (sherry, ship). El mateix ocorre amb els topònims i antropònims: Xàbia, Xàtiva, Xixona Xavier, Xenofont, Xerxes, Ximena − Pot tenir el valor de /ks/ en els següents casos: − Sempre que va en posició intervocàlica: fixar, lèxic, taxi. Excepcions: pixar, enguixar (valor fonètic de fricativa). − En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox. Excepcions: guix, haixix, ix, en què es pronuncia fricativa. − També es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en què la x està en final absolut precedida de n: esfinx, larinx, linx. − La x té una realització sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots començats amb ex− seguida de vocal, h o consonant sonora: exacte, èxode, examen, exhibir, exdiputat. − Cal parar atenció a no traslladar les referències gràfiques castellanes a paraules com esplaiar−se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de fer−ne una lectura incorrecta amb */ks/. 5. Nasals m/n 5.1 Mots amb m Betlem, empremta, femta, imam, impremta, Jerusalem, premsa, Samsó, somriure... 5.2 Mots amb mp assumpte, assumpció, atemptat, compte, exempció, exempt, impromptu, metempsicosi, palimpsest, peremptori, presumpte, presumpció, prompte, redemptor, símptoma, sumptuari, sumptuós, temptació, temptar, temptejar. 5.3 Mots amb mn Agamèmnon, mnemotècnic, somnàmbul, somni, somniar (o somiar)... 5.4 Mots amb mm comminar, súmmum, gamma, immòbil, immersió, immoble, immadur, immune, emmalaltir, emmarcar, emmerdar, emmetzinar, emmidonar, emmirallar, emmagatzemar, Emma. 6

5.5 Mots amb nn Anna, annalista, annals, annex, Anníbal, bienni, connectar, decenni, enneasíl·lab, ennovar, ennuvolar, innat, innocent, innocu, innovar, mannà, mil·lenni, tarannà, trienni, tripinnat. 6. Laterals l/l·l/ll 6.1 La ela geminada (l·l) En català un bon nombre de paraules tenen l·l, que prové de la doble ela del llatí. Recordeu que una manera d'esbrinar que hem d'utilitzar−la (al marge de consultar el diccionari) és comparar amb altres llengües del nostre entorn, en concret amb el francés, l'italià i l'anglés. 1 Recordeu la diferència entre conte (narració), comte (títol nobiliari) i compte (la resta de significats). En molts casos, quan en català tenim una l·l, en aquestes llengües tenim una ll. Així, per exemple, en català tenim col·legi, en francés, collège, en italià collegio i en anglés college, totes derivades del llatí collegium, encara que en cada llengua puga tenir un matís diferent. 6.2 Remarques de pronunciació La realització de la ela geminada és equivalent al contacte d'una /l/ en posició de final absolut amb una altra a començament de mot : el local. Ex: novel·la. 7. Les vibrants r/rr 7.1 Remarques d'escriptura Encara que després dels prefixos i de les formes prefixades escrivim normalment r simple (antireligiós, autoretrat, contrarèplica, grecoromà, monorail, neoromàntic, radioreceptor, semirecta, teleradar, termoregulador), fixeu−vos en l'escriptura de prerrogativa, birrem i trirrem. 7. 2 Remarques de pronunciació − En alguns mots en què normativament s'admet un doblet formal, amb r i sense, en valencià (d'acord amb l'ús tradicional i la pràctica habitual) és preferible l'ús de les formes sense r: cartó millor que cartró, murta millor que murtra, alfàbega millor que alfàbrega.

7

− Cal evitar l'afegiment d'una r en paraules com compte /*kómpter/, traure /*tráurer/. − Cal tenir en compte que la r simple que es grafia darrere de determinats prefixos es pronuncia com a vibrant múltiple /rr/: arítmia, vicerectorat, eradicar, suprarenal... 8. La hac h La hac es conserva actualment per raons etimològiques i, normalment, coincideix en la majoria de paraules amb altres llengües romàniques. Aquesta lletra no es pronuncia, llevat d'alguns casos d'onomatopeies i de mots manllevats d'altres llengües, especialment de l'anglés. Així, pronunciem la h amb una aspiració en paraules com ehem, ha ha ha, hawaià, hall, hegelià (de Hegel), hippy, Sàhara, Hong Kong... Però no pronunciem la h en paraules com ara haixix, handbol, hoquei, hàmster, handicap, Hèlsinki. 8.1 Català amb h i castellà sense h Ham, harmonia, harpia, hissar, hivern, hivernacle, hològraf, hostatge, subhasta, subtrahend. 8.2 Català sense h i castellà amb h Abillar, arpa, benaurat, braman, cacauet, coet, exuberant, malaurat, Munic, orfe, orxata, os, ostatge, ou, truà, Zuric. 9. La y i la w La lletra y pertany a l'alfabet català, però només hi ha una paraula que comence per aquesta lletra: yperita, mot que normalment s'escriu iperita, forma principal. La y la trobem només en el dígraf ny i en paraules provinents d'altres llengües que conserven la grafia originària: Nova York, whisky, keynesianisme, Kyoto, kyrieleison... La lletra w solament la trobem en paraules provinents d'altre llengües que conserven la grafia originària: kiwi, waterpolo, watt, kuwaitià, hawaià, Darwin, Newton, Wagner, Washington, Wellington... Cal que tinguem en compte que alguns mots estrangers amb w s'han integrat en la nostra llengua i, per tant, han catalanitzat la grafia: vàter, Venceslau... 10. La lletra k Aquesta lletra solament la trobem en paraules provinents d'altres llengües que conserven la grafia originària: folklore, kàiser, kamikaze, karate, kenyà, koiné, kremlin, kurd, víking,

8

vodka.... I en noms de lloc i de persona estrangers: Becket, Euskadi, Frankfurt, Kafka, Kant, Kíev, Kurdistan, Pakistan, Txaikovski... Un gran nombre de mots estrangers amb k s'han integrat en la llengua i han catalanitzat la grafia: biquini, búnquer, còctel, joquei, màrqueting, pàrquing, quimono, quiosc, rànquing, tiquet... Fixeu−vos que en els derivats de quilo− s'admeten dues formes, amb qu i amb k: quilogram / kilogram, quilòmetre / kilòmetre. Els símbols de les paraules derivades de quilo− i kilo− es fan segons el sistema internacional: kg, km, kl... 11. Aplecs consonàntics − La p de l'aplec mp és sempre muda: assumpte, comptar, prompte. − Els aplecs −tl−, −tll−,−tm− i −tn− no s'han de llegir literalment, reproduint−ne fidelment la grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior, produint un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir /ll/, //, /mm/ i /nn/, respectivament: ratlla /rráa/ , setmana /semmána/. − En alguns cultismes, però, no se sol produir aquesta assimilació consonàntica, de manera que cadascuna de les consonants manté el seu propi valor fònic: Atlàntic, atles, atleta, ritme, ètnia, etnografia. Exercicis unitat 2 1. Escriviu les grafies consonàntiques adients en els textos següents. Si considereu que no cal col·locar−hi cap grafia, marqueu−ho amb el signe Ø: a) Un dels conflictes més sa____ants dels últims temps és la guerra de ____etxènia. S'imposa d'entrada una tre____a i que s'arri____e a curt termini a algun tipus de solució entre les parts, ja que és pere____tori aturar la contínua violació de drets humans que es produeix en el conflicte. b) A Alboraia es fabrica ____orxata des de temps i____emorial. En concret, es pensa que és una herència de la dominació àrab. És ben cert que uns fartons amb uns gots d'____orxata constitueixen un berenar exce____ent. c) Ahir vaig entrar en èxtasi____, i no per prendre'm una dosi____ d'alguna droga (no sóc drogoa____icte), sinó perquè el meu equip de futbol ha derrotat el Bayern de 9

Munic____. d) El president nord−americà ha mati____at les declaracions sobre la i______inent guerra contra l'Ira____. Segons fonts de la Casa Blanca, cal a____elerar les negociacions abans del pròxim ____ivern, que és la data que l'administració nord−americana s'ha posat com a límit per a negociar amb el Consell de Seguretat de l'ONU. e) La pre____a d'____ostatges per part dels a____altants de l'ambaixada de Tuni____ manté les forces d'ord____e en estat d'a____erta. Els se____estadors han co____inat les autoritats, mitjançant una a____ocució radiofònica, a satisfer les seues demandes abans de vint−i−quatre hores. f) L'altre dia vaig quedar i______òbil veient per televisió la boda del rei de Noruega. Vaig quedar impre____ionat per la su____tuositat de les carro____es, dels vestits de frane____a, i per la gran quantitat de co____ets de colors que es van llançar en acabar la cerimònia. g) Les proce____oses aigües de l'Atlàntic no són favorables a la navegació a vela, les carave____es dels temps actuals. Solament la tranqui____itat que proporciona una mar com la Mediterrània garanteix aquest ex____uberant i su____eridor esport. h) L'altre dia vaig haver de comprar unes camu____es per confegir−me una disfre____a ben divertida. Em vaig a____illar de tal manera que resultava el sú____um de l'excentricitat. i) A l'e____planada d'Alacant sempre hi ha molts e____trangers. Tot un sí____toma que i____ustra que les coses no van bé en alguns països. La comunitat internacional ha de trencar la paràlisi____ actual pel que fa a la seua actuació en el Tercer Món. j) L'altre dia vaig haver d'em____enar−me la mà, ja que a l'espa____ilat del meu co____ega no se li va ocórrer una altra cosa que, jugant, llançar−me una ja____elina. Gràcies que un tro____ de tela pot fer miracles. Page 9

10

Unitat 2. Consonantisme 19 2. Escriviu les grafies consonàntiques adients en les frases següents. Si considereu que no cal col·locar−hi cap grafia, marqueu−ho amb el signe Ø: a) L'apoteosi____ de l'espectacle fou quan començà la ca____alcada. b) Tots els cal____ (és a dir, els que no tenen cabells) es queixen de falta de reg capi____ar. c) La crisi____ dels quaranta s'o____ida quan es compleixen els cinquanta. d) He comprat una ca___ola per a cuinar perdius amb alguns a___itius naturals i un raig de vi de ___erés. e) La cultura he___ènica és la sa___a de la nostra civilització. f) Els compromi___os adquirits no es poden anu___ar. g) El meu amic viu al ra___al del poble, a l'ombra d'uns a___ets. h) En l'a___ex d'aquell llibre trobareu totes les d'ape___acions del cas. i) El comi___ari de policia ha detingut un ga___és que havia furtat un gori___a i l'ha tancat a la ma___morra. j) La po___ució de les grans ciutat no era una hipòtesi___ que es prevera al començament de la industriali___ació. k) El teu amic és un tru___à. Sempre pro___a d'eixir−se'n amb la seua. l) He comprat un tapí___ que representa unes sa___ines i uns rierols. m) Quan estic nerviós, prenc ti___a, que, per a mi, és un su___edani del café. n) La fruita en almí___ar és riquí___ima. o) Els conflictes bè___ics són un assu___te molt preocupant. p) El poder dels ima___s a Be___em és enorme. q) Heu d'anar amb co___te amb el co___te corrent del co___te. r) El go___ern finlandés ha apro___at l'a___ortament. s) S'ha trencat el mo___e amb el qual fabriquem els ma___apans.

11

t) Les pre___ogatives del teu director no estan exe___tes de certa arbitrarietat. 5. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us proposem: a) Aprendre idiomes és una vertadera necessitat o una moda? b) L'especialització dels investigadors: requisit indispensable o pràctica empobridora?

12