Alumnes Classe: 3er C d'ESO Professor Índex... ..................................................................................................... pàg. 1 Vocabulari bàsic....................................................................................... pàg. 2−3 Sobre l'aparell locomotor.......................................................................... pàg. 4−7 Sobre la velocitat...................................................................................... pàg. 8−10 Sobre l'equilibri......................................................................................... pàg. 11−12 Sobre l'hoquei........................................................................................... pàg. 13−16 Bibliografia................................................................................................ pàg. 17 Autoavaluació........................................................................................... pàg. 18 APARELL LOCOMOTOR: és l'aparell del cos que s'encarrega de totes les funcions relatives al moviment. ESQUELET: vestiment ossi del cos de l'home o qualsevol altre vertebrat. OSSOS: peçes que formen l'esquelet. Formades per fosfat de calçi i altres sustàncies inorgàniques. Presenten formes diferents que els classifica en amples, curts i llargs. Les seves funcions són protegir els órgans y fabricar elements de la sang (glòbuls vermells). ARTICULACIONS: punts on es troben dos ossos. Gràcies a les articulacions, l'esquelet no és una peça rígida impossible de moure. LLIGAMENTS: cordó fibròs que uneix els ossos de les articulacions o plec membròs que sosté en la deguda posició cualsevol órgan. MÚSCULS: órgan o massa de teixit composta de fibres contràctils que serveix per produir el moviment en l'home y en els animals. CONTRACCIÓ MUSCULAR: capacitat que tenen els músculs de comprimir−se i moure els ossos a què estan enganxats. TENDONS: conjunt de fibres conjuctives que uneixen els músculs amb els ossos. VELOCITAT: relació entre l'espai recorregut i el tems transcurregut. VELOCITAT DE REACCIÓ: capacitat de respondre el més ràpid possible a un estímul determinat. VELOCITAT GESTUAL: capacitat que permet realitzar un gest amb la màxima velocitat possible.

1

VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT: capacitat de recórrer una distància en el mínim de temps possible. EQUILIBRI: és una de les nostres capacitats motrius més importans, ja que ens permet mantenir la posició. EQUILIBRI ESTÀTIC: es produeix quan no hi ha un desplaçament apreciable del centre de gravetat. EQUILIBRI DINÀMIC: es produeix quan hi ha un desplçament considerable del centre de gravetat per l'espai. ESTIC: instrument de plàstic, fibra de vidre o fusta que s'utilitza en la pràctica dels diferents tipus d'hoquei. PUSH: gest tècnic d'atac que consisteix a impulsar al bola per fer una passada o un llançament a porteria. TAKLE: acció defensiva que consisteix a llançar sobre la bola quan és en posció de l'atacant. 1.− Quins elements formen l'esquelet humà? Els ossos formen l'esquelet humà. Els ossos són com el nostre xassís: rígids i resistents. 2.− Intenta explicar per a què serveixen els ossos, les articulacions i els músculs. Posar alguns exemples. • Els ossos serveixen per a protegir els òrgans essencials del cos i fabriquen elements de la sang, com, per exemple, els glòbuls vermells. • Les articulacions permeten que l'esquelet es pugui moure, ja que són els punts on es troben dos ossos. Gràcies a elles ens podem doblegar, estirar i girar. • Els músculs són els elements actius de l'aparell locomotor i són sens dubte el que n'origina el moviment del nostre cos. 3.− Posa nom als ossos i articulacions que t'assenyalem en el dibuix de la il·lustració. 4.− Posa noms als músculs que hem dibuixat en l'esquema de la il·lustració. 5.− Cada component del grup, per a conèixer millor el vostre propi cos, preneu−vos les mesures que indica la i.lustració i anteu−les al quadre següent: SANDRA IVÁN JORDI • Mesures del teu cos: A Alçada 155cm 174cm 173cm B Envergadura 160cm 180cm 184cm C Cintura 60cm 79cm 75cm D Malucs 85cm 95cm 99cm E Pit 84cm 91cm 79cm F Longitud de cames 84cm 104cm 101cm 2) Pes en dejú: 43kg 64kg 61kg 6.− Esmenta els sistemes o aparells que ajuden a funcionar l'aparell locomotor. • Aparell respiratori • Aparell circulatori • Aparell digestiu 2

• Sistema nerviós 7.− Com actua el sistema nerviós per mobilitzar l'aparell locomotor? Explica−ho breument. Els òrgans sensors capten una informació determinada, que viatja cap als centres nerviosos mitjançant els nervis. El centre nerviós mana un oordre que arriba als músculs mitjançant nervis, i aquests músculs es posen en moviment i compleixen les ordres del centre nerviós. 8.− Trobar paraules que es refereixen a l'aparell locomotor. 9.− Mots encruats. • Elements durs que formen l'esquelet • Lloc on s'ajunten dos ossos • Conjunt d'ossos del cos humà • Element actiu de l'aparell locomotor • Os que va del muscle al colze • Articulació de l'espatlla • Articulació entre el fèmur i la pelvia • Extremitat inferior • Os de la columna vertebral • L'os mes llarg del cos humà 10.− Dibuixar amb un esquema els moviments següents del cos humà: córrer, saltar, reptar i fer una tombarella. 1.− De quines tres meneres pot manifestar−se la velocitat? Posar tres exemples d'accions esportives que necessiten la velocitat. La velocitat es pot manifestar d'aquestes tres maneres: • Velocitat de reacció, és a dir, la capacitat de respondre el més ràpid possible a un cert estímul. Un possible exemple seria la sortida en una cursa de 100m, on els corredors han de reaccionar molt ràpidament al escoltar el tir de sortida. • Velocitat gestual, que ens permet fer un gest amb la màxima velocitat posible, com al tennis taula, on s'ha de maejar la pala a gran velocitat. Parlem de velocitat de contracció quan el gest es repeteix moltes vegades. • Velocitat de desplaçament, la capacitat de recórrer una distància en el mínim de temps possible. Per exemple, el rugbi, en què els jugadors han de córrer molt ràpid per arribar a agafar la pilota. 2.− Anomenar tres animals dels més ràpids del món i explicar les característiques més importants de cadascun. • El guepard, que perteneix a la família dels felins, dins l'ordre dels carnívors. Està classificat com a Acinonyx Jubatus. Viu a Àfrica, encara que també n'hi han a poblacions petites de l'Iran i al nord−oest d'Afganistan. El seu pes es de 50−60Kg. La longitud del seu cos es d'entre 1'1m i 1'5m, sense comptar la cua. Les seves pates són llargues i delgades i el cap és petit i rodó. Pot arribar a còrrer a una velocitat de 110km/h. • L'astruç o Struthio Camelus és de la família dels Estruciónids i de l'ordre dels Estruciniformes. Es un au gran, no voladora, que avui en dia només viu a Àfrica. Els astruços són els més grans i forts de les aus vivents, amb una estructura d'uns 2'4m i un pes de fins a 116Kg. Té el coll llarg i el cap petit, amb ulls grans i un bec curt i ample. Els astruços són corredors molt ràpids que poden alcançar els 65km/h 3

de velocitat. • La lleona, que perteneix a la família dels felins, dintre l'ordre dels carnívors. Estàn classificades amb el nom científic de Panthera Leo. El color del seu pelatje és castany clar, encara que manquen de melena. Tenen garres proveïdes d'ungles i mandíbules fortes i amples. Poden alcaçar una velocitat de 50−60km/h. 3.− Com es millora la velocitat de desplaçament? Posar sis exemples. • Sobrepassant la barrera de velocitat. Exemples: • Baixar corrent o amb bicicleta un pendent suau. • Ajudar−nos amb gomes elàstiques per impulsar−nos endavant. • Millorant la força muscular. Exemples: • Pujar corrent o amb bicicleta un pendent. • Oposar resistència a la cursa d'un company subjectant−lo amb una corda per la cintura. • Millorant la cordinació dels moviments. Exemples: • Llençar la pilota dins d'un cercle, repetidament i agafar−la sense que caigui. • Fer un circuit amb una pilota de futbol i una altra de bàsquet. 4.− Assenyalar si són veritat o mentida les afirmacions següents: • La velocitat de reacció és fonamental en un corredor de fons. Mentida • Per millorar la velocitat de desplaçament poden realitzar−se excercicis en què se superi la barrera de la velocitat. Veritat • Encara que millorem la nostra tècnica esportiva, això no ens ajudarà a ser més ràpids. Mentida • La velocitat de reacció està condicionada de manera fonamental pel sistema nerviós. Veritat 5.− Explicar per què necessiten velocitat els esportistes següents. Indica, també, de quin tipus de velocitat es tracta. • Un corredor de tanques de 110m tanques. Velocitat de gestual, per saltar les tanques. Velocitat de reacció per a la sortida. Velocitat de desplaçament per fer el recorregut en el menor temps possible. • Un porter d'hanbol. Velocitat de reacció, per adonar−se dels moviments de la pilota. Velocitat gestual, per fer la parada i llençar−la a un altre persona o a porteria. • Un saltador de llargada. Velocitat de desplaçament per agafar molta velocitat abans de saltar. Velocitat de reacció per a saltar. • Un jugador de tennis taula. Velocitat de reacció, per intentar tallar la trajectòria de la pilota. Velocitat gestual, per realitzar els cops amb destressa i velocitat. 4

• Un jugador de tennis. Velocitat de reacció per poder aturar amb la raqueta el cop. Velocitat gestual per fer el cop de tornada d'una manera més eficaz. Velocitat de desplaçament per arribar−hi ràpidament allà on va la pilota. 6.− Ara comproveu per parelles qui té una velocitat de reacció més gran. Fer−ho cinc vegades. Qui té més? Anoteu els resultats en el treball. 1ªprova: En el primer intent ha arribat abans en Jordi 2ªprova: Ha arribat l'Ivan 3ªprova: En aquesta tercera prova ha arribat una mica abans en Jordi 4ªprova: També ha sigut en Jordi qui ha arribat abans 5ªprova: Tots dos estàvem cansats, però en Jordi va guanyar per molt poc. Encara que el Jordi hagi guanyat quatre de cinc vegades en aquesta prova sobre la velocitat de reacció, no ha sigut per una gran diferència. Igualment, això significa que el Jordi té una mica més de velocitat de reacció que l'Ivan. 1.− Explicar com influeix en l'equilibri la posició del cap. Com que l'equilibri ve determinat principalment per un líquid situat a l'orella mitjana, la posició del cap és realment decisiva de manera que si fem moure el cap d'una manera molt brusca i el líquid resulta perturbat, l'equilibri també serà perturbat. 2.− Què és el centre de gravetat? Explíca−ho. El centre de gravetat és el punt que es troba al 55% de l'alçada del cos. Però aquest varia segons la posició del cos o si la base està elevada o no, de manera que si ens pujem sobre una taula el centre de gravetat variarà. 3.− Quins són els factors més importants de l'equilibri? • L'amplitud de la base que sostè el nostre cos. • L'alçada a que es troba el centre de gravetat del cos. • El funcionament del sistema nerviòs. • La complexitat de l'exercici. • El grau d'estabilitat del terreny o superfície. • La capacitat de concentració i nerviosisme. • La posició i els moviments del cap. • La quantita d'informació que rebi l'organisme. 4.− Jugueu amb l'alçària del vostre centre de gravetat: • Camina per una vorada, endavant i enrere. • Camina per una vorada, endavant i enrere, inclinant el cos endavant. • Camina per una vorada, endavant i enrere, a la gatzoneta. • Camina per una vorada, de puntetes.

5

En quina postura t'ha costat més aguantar l'equilibiri? En quina t'ha estat més fàcil? Expliqueu totes les vostres sensacions en l'experiència. Per a nosaltres ha estat més difícil aguantar l'equilibri caminant endavant i enrere a la gatzonetai la més fàcil la de caminar endavan i enrere normalment. Quan caminàvem endavant i enrere de manera normal no era gaire difícil,després quan hem inclinat una mica el cos com que el nostre centre de gravetat ha variat ha estat una mica més difícil, però sense cap dubte el de caminar a la catzoneta ha estat el més difícilpotser perque la base del nostre cos era més petita,després hem caminat de puntetes i no ha estat res de l'altre món. 1.− Explicar i diferenciar l'origen del hoquei sala, herba, patins i sobre gel. HOQUEI SALA: La parctica d'aquest esport data de principi de segle, encara que cap el 2000 aC ho practicaven els egipcis, quan era impossible practicar l'hoquei ,ja que el fang ho cobria tot. Al començament, aquest esport no tenia unes regles específiques, però uns anys més tard, la Federació Internacional d'Hoquei (FIH) en va crear unes normes determinades. HOQUEI HERBA: Aquesta modalitat va neixer a mitjans del segle XIX, a Anglaterra. Fins al 1907 no es creà un reglament oficial encara que ja se n'havien elaborat d'altres. Poc a poc aquest esport es va estendre a Europa i a la resta del món, fent−se esport olimpic tant per a homes com per a dones. Es va introduir a Espanya a prinipis del segle XX. HOQUEI PATINS: Sorgí a finals del segle XIX a anglaterra, extenent−se al sud−oest d'Europa i creant−se la Federació Internacional de Patinatge (FIP) el 1924. A Espanya, també es va introduir cap aquest any, creant−se múltiples federacions de patinatge i hoquei HOQUEI GEL: Va ser creat al Canadà a l'any 1860, aproximadament. Aviat es va extendre pel pïsos nòrdic com Suècia, Finlàndia, Rússia, etc. Avui dia pot jugar tant en llocs oberts com en instal−lacions cobertes. Als jocs Olímpics d'Anvers (1920) va ser esport olímpic. 2.− Dibuixar amb les sevae dimensions els camps se hoquei sala, herba, patins i gel. Quines diferencies observeu? Els camps de hoquei sala i hoquei patins tenen notablement dimensions més petites que els camps d'hoquei herba i hoquei gel. Els d'hoquei sala i herba són força semblants, dividits en4 parts per 3 línies, encara que el segón és d'herba, que pot ser natural o artificial. Els terrenys de joc d'hoquei patins i sobre gel són força similars, amb diferents zones marcades amb circumferències. 3.− Enumera els gestos tècnics més importants del hoquei en general. • Presa de l'estic • Conducció de la bola • Rebre o aturar la bola • Empenyeri colpejar la bola • Bloqueig • Takle 4.− Busqueu similituds i diferències a cada modalitat de hoquei. (Excloents el gestos tècnics i tàctics). Només sobre qüestions generals del reglament.

6

• A cadascuna de les modalitats d'hoquei es fa servir un camp que varia les seves dimensions i característiques. • L'objectiu del joc és sempre introduir la bola o el disc en la porteria contrària, ajudant−nos amb l'estic. Guanya l'equip que fa més gols. • Per conduir la bola o el disc em de fer servir un estic, que és un instrument de plàstic, fibra de vidre o fusta, amb el qual s'ha de manejar la bola, tant per conduir−la com per colpejar−la. • Les porteries són normalment en forma de prisma. A l'hoquei patins i herba aquesta porteria té la part dorsal inclinada. L'excepció és la portería de l'hoquei gel, amb forma bicilíndrica. • A l'hoquei sala hi han sis jugadors per equip, incloent el porter. A l'hoquei herba n'hi han once. A l'hoquei patins n'hi ha cinc jugadors i a l'hoquei gel n'hi ha sis, com a l'hoquei sala. • La durada d'un partit d'hoquei sala és de quranta minuts (en dos parts), com al hoquei patins. A l'hoquei sobre gel n'hi han tres temps de 20 minuts amb dos descansos de 10 minuts. I a l'hoquei herba, dos temps de 35 minuts amb un descans de 5 minuts. • A l'hoquei patins es fa servir una bola negra de goma prensada i a l'hoquei sobre gel es fa servir un disc (també anomenat puck), que és de cautxú negre i pesa uns 160g. A l'hoquei sala s'utilitza una bola petita de plàstic que pot ser de diversos colors. I a l'hoquei herba la bola és esfèrica i blanca, recoverta de cuir o plàstic i que pesa uns 160g. • Els partits són dirigits per un o més àrbitres, encarregats de que tot procedeixi correctament. • A l'hoquei sala els jugadors fan servir unes vambes especials per aquest esport. A l'hoquei herba, unes vambes amb una sola especial per no relliscar. A l'hoquei patins, porten patins de quatre rodes. I a l'hoquei sobre gel, uns patins específics per al gel. Dossier de la biblioteca de l' I.E.S. Sta. Eulàlia. Departament d'E. Física EL COS HUMÀ EN MOVIMENT Preguntes a diversos familiars Diccionari manual Pompeu Fabra Editorial Edhasa Diccionario ilustrado de la lengua española VOX Bibliograf Diccionario enciclopédico abreviado Espasa − Calpe, S.A. Les notes individuals d'autoevaluació de cadascún són: SANDRA: excel·lent IVAN: excel·lent JORDI: excel·lent Creiem que aquestes són les notes que ens mereixem en el treball, ja que tots tres hem col·laborat activament en les diferents parts del treball, de manera eficient, segons el nostre punt de vista. Tots ens 7

hem ajudat els uns als altres en i pensem que d'aquesta manera ens és més fàcil realitzar el treball i així aprenem més els uns dels altres. NOTA GLOBAL: excel·lent 1 0

8