EL COSTUMISME I EL QUADRE DE COSTUMS. La repercussió de la revolució industrial i les transformacions que es duen a terme en tots els à mbits, incideix directament sobre el món cultural. El que agradava al Romanticisme comença a perdre vigència i a donar pas a un tipus de literatura que descobreix en la realitat la seva font. El que vol captar són els costums, hà bits i tics socials que l'avenç provocat per la industrialització està a punt de fer desaparèixer. Tant el costumisme, com el realisme, converteixen en literatura la realitat. Però hi ha una diferència: • Realisme: intenta fer-ne una descripció globalitzadora, objectiva. • Costumisme: descriu una realitat quotidiana, vista sempre nostà lgicament, utilitza la subjectivitat. Aquesta nostà lgia l'aproxima més al Romanticisme. Expressen la relació del narrador/poeta amb la seva realitat. El costumisme es manifestà a través del quadre de costums amb les caracterÃ−stiques següents: • La realitat immediata és el motiu per a escriure. Representa temes tÃ−pics, coms balls, tertúlies..., en escenes descrites de manera molt detallada. (descripció d'escenes populars) • Els personatges i les situacions tenen tractament extern i superficial, és a dir, estan descrits de forma plana i no evolucionen al llarg de la narració. Aquestos personatges solen ser tÃ−pics però que estan a punt de desaparèixer i es miren amb nostà lgia. (adopta una actitud nostà lgica personatges plans) • No té argument, descrivia situacions per aquesta raó també reben el nom de quadres. (Pretenen fer un quadre. Estructuren un conjunt de quadres i escenes per formar la novel·la costumista.) • Incorporen dià legs reals amb un llenguatge molt dinà mic com ara: frases fetes, col·loquialismes i girs populars. (L'ús de la llengua és col·loquial.) Classificació. • Real: presenta la vida del camp absolutament idealitzada. Està lligat al Romanticisme idealista i conservador. • Urbà : descriu la menestralia i la vida dels seus barris, sobretot el barcelonÃ− de la Ribera, amb una bona dosis d'ironia i de lirisme. Es tracta d'un costumisme pròpiament barcelonÃ−. Autors: destaquen autors com Robert Robert i Emili Vilanova. A terres valencianes trobem autors com Salvador Guinot. NARCà S OLLER. Vida. à s l'iniciador de la novel·la actual en la nostra llengua i el gran novel·lista del segle XIX. La seva primera obra va ser traduïda al francès i va suposar un gran èxit europeu. Va nà ixer a Valls. El seu pare va morir i el seu oncle va passar a ser el seu tutor legal. L'interès per la literatura va ser a causa de la gran biblioteca del seu oncle on va llegir grans autor i influenciat per el seu cosÃ− Josep Yxart. 1

Va estudiar dret a Barcelona. Es va treure una plaça de procurador al jutjat i quan va tenir la vida aclarida (casat, casa pròpia, etc.) va ser quan es va dedicar a escriure. Obra. Primera etapa d'aprenentatge (1872-1883): • La Papallona (1882): és la seva primera novel·la llarga i marca l'inici del Naturalisme. Encara que es troba influenciada pel Romanticisme, té una lÃ−nees realista. Segona etapa naturalista (1884-1892): • L'Escanyapobres (1884): tracta de l'avarÃ−cia no com a pecat, sinó com un funcionament econòmic aberrant, en el marc de la dinà mica capitalista. • Vilaniu (1885): explica la vida provinciana i la seua decadència social, polÃ−tica i moral, el tema principal és un una mentida, una acusació falsa. • La Febre d'Or (1892): escrita en tres volums. Descriu l'alta burgesia de les finances i el creixement de Barcelona. Tercera etapa. L'inici d'una nova etapa (1899-1906): • La bogeria (1899): encara que tracta d'una temà tica naturalista o és poc, ja que abandona el narrador omniscient i predomina la narració i el dià leg i no la descripció. • Pilar Prim (1906): trenca definitivament amb les tècniques naturalistes, pel seu intent d'acostar-se a la novel·la psicològica i la sensibilitat modernista.

2