de I'nstitut d'Estudis Autonòmics

Generalitat de Catalunya

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics Generalitat de Catalunya Institut d'Estudis Autonòmics B a r celona, 2001

© Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Autonòmics Bda. de St. Miquel, 8 (Palau Centelles) 08002 Barcelona Tel. 93 342 98 00 - Fax 93 342 98 01 www.gencat.es/iea Tiratge: 300 exemplars Coberta: Palau Centelles (segle XVI). Detall dels mosaics de la planta noble. Producció: Sprint Copy Còrsega, 546 - 08025 Barcelona Tel. 93 446 39 00 DIPÒSIT

LEGAL :

B. 19134-2000

Índex

Presentació

7

Organització Consell Rector Organigrama, personal i funcions

11 13

Activitats I. Estudis i recerca 1. Estudis 2. Seminaris i jornades 3. Participació en cursos, jornades i congressos 4. Beques d’investigació a l’estranger

17 18 21 22

II. Desenvolupament autonòmic i estatutari 1. Estudis i propostes per a la millora de l’autogovern 2. Participació en comissions i comitès d’estudi

24 24

III. Publicacions, web i fons bibliogràfic i documental 1. Publicacions i web 2. Fons bibliogràfic i documental

25 27

Presentació El L’Institut d’Estudis Autonòmics és un organisme que va ser creat pel Decret 383/1984, de 22 de desembre, amb la funció de promoure la recerca sobre les autonomies polítiques territorials. Com a instruments al servei de la recerca, l’esmentat Decret va preveure la constitució d’un fons documental i d’un servei de publicacions. Els vint anys de vigència de la Constitució i de l’Estatut d’autonomia van marcar l’obertura d’una nova etapa en la qual calia complementar els estudis i la recerca amb un balanç de l’aplicació constitucional i estatutària, i amb la definició de noves perspectives per a l’evolució del desenvolupament autonòmic. Per respondre a les demandes d’aquesta nova etapa,el Decret 122/2000 de 20 de març, de reestructuració de l’Institut d’Estudis Autonòmics, va ampliar les funcions d’estudi i recerca inicialment assignades a l’Institut amb unes altres de suport al Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb l’estudi prospectiu per a la millora de l’autogovern i el desenvolupament de l’autonomia. En aquesta memòria, aprovada pel Consell Rector en la sessió de 27 de març de 2001,es detallen les activitats de recerca i de suport governamental desenvolupades per l’Institut d’Estudis Autonòmics durant l’any 2000. A l’apartat I de la memòria es fa referència a les activitats d’estudi i recerca, les quals inclouen la realització de treballs d’investigació,l’organització de seminaris i jornades,la participació en cursos i congressos, i l’atorgament de beques d’investigació en matèria d’autonomies territorials. A l’apartat II es relacionen les activitats de suport governamental, dins de les quals destaquen els estudis i les propostes per a la millora de l’autogovern i la participació en comissions i comitès d’estudi. Finalment, l’apartat III recull les activitats realitzades pel servei de publicacions i pel fons documental, i també s’informa del web de l’IEA. Antoni Bayona i Rocamora Director de l’IEA

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

·7

Consell Rector Organigrama, personal i funcions

Consell Rector El El Consell Rector aprova els plans d’actuació de l’Institut d’Estudis Autonòmics relacionats amb l’estudi i la recerca sobre les autonomies territorials i en vigila el compliment. D’acord amb el que disposa l’article 3 del Decret 122/2000 de 20 de març, de reestructuració de l’Institut d’Estudis Autonòmics, el Consell Rector ha estat integrat l’any 2000 pels membres següents: M. H. Sr. Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya H. Sr. Josep Anton Duran I Lleida, conseller de Governació i Relacions Institucionals H. Sr. Artur Mas i Gavarró, conseller d’Economia, Finances i Planificació H. Sr. Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació Sr. Joaquim Triadú i Vila-Abadal, secretari del Govern de la Generalitat Sra. M. Àngels Barbarà i Fondevila, secretària general de Governació i Relacions Institucionals Sr. Josep Antoni Pérez i Torrente, director del Gabinet Jurídic de la Generalitat Sr. Josep Manuel Silva i Alcalde, director general de Relacions amb el Parlament Sr. Josep Enric Rebés i Solé, president de la Comissió Jurídica Assessora Sr. Josep-Delfí Guàrdia i Canela, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Sr. Màrius Pifarré i Riera, president de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics · 11

Sra. Teresa de Gispert i Pastor, degana de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona Sr. Joaquim Ferret i Jacas, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Sr. Joan Egea i Fernández, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra Sra. Teresa Areces i Piñol, degana de la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida Sr. Eduardo Rojo i Torrecilla, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona Sr. Josep Miquel Prats i Canut, degà de la Facultat de Dret de la Universitat Rovira i Virgili Sr. Antoni Bayona i Rocamora, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 12

Organigrama DIRECCIÓ

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT AUTONÒMIC

ÀREA DE RECERCA SECRETARIA FONS BIBLIOGRÀFIC I DOCUMENTAL

PUBLICACIONS GESTIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA

Personal Antoni Bayona i Rocamora, director Roser Revilla i Ariet, cap de l’Àrea de Recerca Lluís Alonso i Perelló, secretari Maria Teresa Batalla i Mañé, responsable del Fons Bibliogràfic i Documental Jesús Solé i Farràs, responsable de Publicacions Elisabeth Vidal i Maragall, secretària de Direcció Mònica Sellarès i Faixat, administrativa Maria Carme Duran i Mas, auxiliar administrativa Maria Àngels Ruiz i López, auxiliar administrativa Carles Soler i Villanueva, subaltern

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 13

Funcions Segons l’article 2 del Decret 122/2000 de 20 de març, de reestructuració de l’Institut d’Estudis Autonòmics, aquest té assignades les funcions de promoure la recerca sobre les autonomies polítiques territorials i d’oferir assessorament al Govern en relació amb el desenvolupament de l’autonomia, amb l’objectiu de millorar l’autogovern de Catalunya. La funció de recerca es realitza mitjançant l’organització de seminaris i jornades de divulgació, l’elaboració d’estudis i la concessió de beques d’investigació. La funció de suport al desenvolupament autonòmic i estatutari s’efectua mitjançant el seguiment de les iniciatives legislatives estatals amb incidència en el nivell d’autogovern, l’estudi i la proposta de vies de millora de l’autogovern, l’assessorament tècnic als òrgans mixtos en què participa la Generalitat o l’emissió d’informes de suport governamental. Complementàriament a l’exercici d’aquestes funcions, l’IEA manté relacions de cooperació amb altres institucions interessades en l’estudi de les autonomies territorials, tant a nivell internacional com a nivell de l’Estat, amb altres entitats o comunitats autònomes. Instrumentalment, per donar suport a la recerca i a l’estudi de les vies de desenvolupament autonòmic i estatutari, l’IEA disposa d’un fons bibliogràfic i documental, i d’un servei de publicacions.

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 14

Estudis i recerca Desenvolupament autonòmic i estatutari Publicacions, web i fons bibliogràfic i documental

I. Estudis i recerca 1. Estudis a) Treballs acabats l’any 2000 Codi bàsic de dret públic de Catalunya (actualització) Enoch Albertí, Vicenç Aguado, Eduard Roig Catalunya i els drets històrics (L’aplicabilitat a Catalunya de la dispocició addicional primera de la Constitució) Joaquim Ferret El component solidaritat en el sistema de finançament de les comunitats autònomes Enoch Albertí Les bases constitucionals i estatutàries del finançament Enric Argullol L’Administració pública i les noves tecnologies de la informació i de la comunicació: una anàlisi jurídica Col·laboradors: Jordi Conde, Joan Barata, Marc Marsal, Marta Timón i José Luis Vega, sota la direcció de la doctora Elisenda Malaret Administració perifèrica de l’Estat a Catalunya Elaborat per l’Institut de Dret Públic, sota la direcció de professor Joaquim Tornos L’obertura exterior de les regions a Espanya. Evolució del comerç intraregional i internacional de les comunitats autonomes. 1995-1998 Equip d’investigadors del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit pel professor Josep Oliver Polítiques autonòmiques i equilibri territorial (en col·laboració amb la Fundació BBV) Equip d’investigadors de l’Institut d’Anàlisi Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona Informe de las Comunidades Autónomas 1999 Informe realitzat sota la coordinació de l’Institut de Dret Públic i en col·laboració amb el Senat i les altres comunitats autònomes 2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 17

b) Treballs en curs Anàlisi dels règims autonòmics del benestar: polítiques i gestió públiques a les comunitats autònomes amb major nivell competencial, 1980-2000 Equip d’investigadors de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit pel pro-fessor Joan Subirats

2. Seminaris i jornades a) Vint anys d’autonomia, vint anys de Parlament Organitzat juntament amb el Parlament de Catalunya. Se celebrà a Barcelona els dies 13 i 14 de juny. S’exposaren els temes següents: Autonomia territorial i immigració: el multiculturalisme Guy Laforest, professor de ciència política de la Universitat Laval de Quebec Competències autonòmiques, privatitzacions i noves tecnologies Santiago Muñoz Machado, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Complutense de Madrid El sostre competencial: les possibilitats de relectura constitucional Enric Argullol, catedràtic de dret administratiu i rector de la Universitat Pompeu Fabra L’evolució i el futur del finançament de la Generalitat Antoni Castells, catedràtic d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona La participació de la Generalitat en els òrgans centrals de l’Estat Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona L’evolució de les tècniques de repartiment de les com petències Juan A. Santamaría Pastor, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Complutense de Madrid

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 18

b) Immigració, autonomia i integració Organitzat juntament amb l’Institut Català de la Medi-terrània, amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. Se celebrà a Barcelona el dia 23 d’octubre. S’exposaren els temes següents: El marc polític i jurídic La distribució del poder polític i administratiu sobre el fenomen immigratori Enric Fossas, professor titular de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i lletrat del Tribunal Constitucional Enric Argullol, catedràtic de dret administratiu de la Uni-versitat Pompeu Fabra Els models de gestió descentralitzada de la immigració. El model quebequès Henri Brun, professor de dret constitucional de la Universitat de Laval Kay Hailbronner, professor de dret públic de la Universitat de Constança El model italià Paolo Bonetti, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Milà El règim legal d’estrangeria. Els drets i els deures dels immigrants Eliseo Aja, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Els poders d’intervenció i els drets dels immigrants Pablo Santolaya, professor titular de dret constitucional de la Universidad Complutense de Madrid Immigració, poders públics i societat civil La interculturalitat com a repte i com a oportunitat Núria Carreras, tinenta d’alcalde i presidenta de la Comissió de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona Maria A. Roque, directora del Departament d’Estudis de l’Institut Català de la Mediterrània

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 19

La coordinació i la cooperació entre els poders públics Enric Bartlett, adjunt al Síndic de Greuges Eduard Roig, professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Institucions públiques, immigració i societat civil: respon sabilitats entorn de la integració, Ricard Zapata, professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra

c) Autonomia i dret civil Organitzat juntament amb el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya. Se celebrà a Barcelona el dia 16 de novembre. S’exposaren els temes següents: La distribució de competències i la jurisprudència constitucional en matèria de dret civil: les possiblitats d’un Codi civil patrimonial català Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Ferran Badosa, catedràtic de dret civil de la Universitat de Barcelona L’obra legislativa del Parlament de Catalunya en l’àmbit del dret civil: innovació, igualtat i autonomia Joaquim Tornos, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona Encarna Roca, catedràtica de dret civil de la Universitat de Barcelona Les relacions entre dret civil i dret públic en el desple gament autonòmic Joquim Ferret, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Egea, catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra Autonomia i drets d’associació i de fundació Germán Fernández Farreres, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Complutense de Madrid Pablo Salvador, catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 20

d) El paper de les comunitats autònomes en l’ordenació i gestió del sistema universitari i la política de recerca Organitzat juntament amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Se celebrà a Barcelona els dies 30 de novembre i 1 de desembre. S’exposaren els temes següents: Federació i Länder a la República Federal Alemanya Johann W. Gerlach, exrector de la Universitat Lliure de Berlín Institucions belgues i comunitats culturals Henri Simonart, professor del Departament de Dret Públic de la Universitat Catòlica de Lovaina Confederació suïssa i cantons Pere Ramírez, exvicerector de la Universitat de Friburg Estat i comunitats autònomes en l’ordenació de les uni versitats Antonio Embid, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Saragossa El paper de l’Estat i de les comunitats autònomes en l’ordenació i gestió de la recerca Joaquim Tornos, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona

3. Participació en cursos, jornades i congressos a) El senyor Antoni Monreal va assistir, en representació de l’IEA com a membre de ple de dret, a la reunió anual de l’International Association of Centers for Federal Studies (IACFS) els dies 9 al 12 de novembre a Niza. b) Jornades sobre Municipios y Estados frente al federalis mo, organitzades pel Colegio de Jalisco, el Govern de Guadalajara i l’Ajuntament de Jalisco.

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics · 21

c) L’IEA ha col·laborat en les despeses de la celebració del 40è Congrés de l’Associació Europea de Ciència Regional, celebrat a Barcelona del 29 d’agost a l’1 de setembre. d) L’IEA ha donat suport al programa de postgrau Administración y gestión pública y régimen jurídico de la Autonomía, que la Universitat de Barcelona ha d’impartir a les dues regions autònomes de la costa atlàntica de Nicaragua en col·laboració amb les universitats locals de BICU i URACCANN, i amb la participació de professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

4. Beques d’investigació a l’estranger Es van convocar per Resolució de 18 d’abril, DOGC núm. 3139, i es concediren (6) per Resolució de 25 d’agost, DOGC núm. 3228. El tribunal designat per l’Institut estava format per les persones següents: Antoni Bayona, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics Joaquim Ferret, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Pallarès, catedràtic de ciències polítiques i de l’Administració de la Universitat Pompeu Fabra Mercè Corretja, subdirectora general de Serveis Consultius i Cordinació Jurídica del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya Joaquim Ibáñez, subdirector general de la Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 22

De les sol·licituds presentades es concediren les beques següents: Josep Castellà Andreu El sistema de distribució de competències entre la federació canadenca i les províncies. Especial referència al Quebec Universitat d’Ottawa (Canadà) Consuelo Chacartegui Jávega Les competències de les comunitats autònomes en l’or ganització de la sanitat pública. El problema de les llistes d’espera i de les fundacions sanitàries. Un estudi compa ratiu amb el cas italià Università degli Studi di Napoli Federico II (Itàlia) Josep Molleví Bortoló L’aplicació del principi de subsidiarietat entre l’Estat i les entitats no lucratives en el procés de descentralització a Itàlia Università degli Studi di Bologna (Itàlia) Gemma Sala Capdevila Els tribunals constitucionals com a àrbitres dels conflictes competencials entre els diferents nivells de govern: els casos americà, canadenc i espanyol Yale University (EUA) Ricard Esteban Legarreta El debat competencial en matèria de protecció social i algunes propostes de millora a propòsit de la renda míni ma d’inserció. Un estudi a partir del sistema francès de protecció social Universitat de Ciències Socials de Tolosa (França) Manuel Luque Parra El repartiment de competències en matèria d’internet i relacions laborals als EUA Universitat de Berkeley (EUA)

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics · 23

II. Desenvolupament autonòmic i estatutari 1. Estudis i propostes per a la millora de l’autogovern

· · ·

Realització d’informes d’avaluació preventiva de les iniciatives legislatives estatals amb incidència sobre les competències de la Generalitat Realització d’informes de suport governamental Elaboració d’estudis per a la millora de l’autogovern

2. Participació en comissions i comitès d’estudi a) Suport a les negociacions per desplegar i per completar la part estatal de les previsions de la Carta de Barcelona - Comissió Mixta - Comissió Desplegament Carta de Barcelona - Grup de treball d’estudi de la part estatal Carta de Barcelona b) Suport a la Comissió Mixta de Traspassos i Grup de treball per a l’estudi de nous traspassos c) Integració en el Comitè de Seguiment i Actualització de la Implantació i els Objectius del Pla Estratègic Catalunya en Xarxa

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 24

III. Publicacions, web i fons bibliogràfic i documental 1. Publicacions i web a) Col·lecció “Institut d’Estudis Autonòmics” La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central (1995-1998) (núm. 27) Guillem López, Esther Martínez El modelo policial y sus retos de futuro (núm. 28) Seminari. Mollet del Vallès, 26-28 de novembre de 1997 Autonomía, pluralidad de ordenamientos y principios de relación (núm. 29) Seminari. Barcelona, 21 de maig de 1998 La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost (núm. 30) Seminari. Barcelona, 7 d’octubre de 1999

b) Fora de col·lecció Quaderns de dret públic / 2000

c) En col·laboració Amb Marcial Pons Manual de dret públic de Catalunya (2a. ed.) Enoch Albertí, Eliseo Aja, Tomàs Font, Xavier Padrós, Joaquim Tornos Codi bàsic de dret públic de Catalunya (3a. ed.) Enoch Albertí, Vicenç Aguado, Eduard Roig El régimen jurídico del audiovisual Seminari. Barcelona, novembre de 1998 Las instituciones de autogobierno en Escocia: caracteres de un sistema asimétrico Montserrat Cuchillo

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 25

Los controles administrativos sobre los entes locales Eva Giménez El Síndic de Greuges Enric Bartlett Amb Tirant lo Blanch El dret urbanístic de Catalunya Roser Revilla Amb la Universitat Autònoma de Barcelona Los acuerdos exteriores de las Comunidades Autónomas españolas Susanna Beltran Amb Atelier Editorial Público y privado en la normalización lingüística Antoni Milian Amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya Autonomies. Revista catalana de dret públic (núm. 26)

d) Altres publicacions Butlletí d’informació jurídica d’interès per a la Generalitat (núm. 287-308, gener-desembre 2000) El Clip La Sentència del Tribunal Constitucional alemany sobre la Llei de perequació financiera (núm. 5) L’índex de capacitats territorials de compra i l’espai social de Catalunya (núm. 6) La jurisprudència del Tribunal Constitucional en matèria de finançament autonòmic (núm. 7) Immigració i autonomia (núm. 8) Comentari al Llibre blanc per a la millora dels serveis públics (núm. 9)

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 26

Memòria de l’Institut d’Estudis Autonòmics 1999

e) Presentació de llibres Manual de dret públic de Catalunya El 15 de novembre es presentà al Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, sota la presidència de l’Hble. Conseller de Governació, Sr. Josep Antoni Duran i Lleida, i del Mgfc. i Excm. Rector de la Universitat de Barcelona, doctor Antoni Caparrós i Benedicto, la 2a edició del Manual de dret públic de Catalunya, amb la intervenció de l‘Excm. Senyor Carles Viver i Pi-Sunyer, vicepresident del Tribunal Constitucional.

f) Web www.gencat.es/iea Al llarg de l’any s’han anat actualitzant els continguts del lloc web de l’IEA amb l’anunci de les activitats que es duien a terme i de les publicacions que s’han anat editant, com també amb la incorporació periòdica del contingut íntegre del Butlletí d’informació jurídica i d’El Clip.

2. Fons bibliogràfic i documental

·

Finalitat Com a biblioteca especialitzada, la finalitat del fons és la de facilitar la documentació adient a l'investigador del tema autonòmic, especialment en els aspectes constitucionals, polítics i administratius de la implantació de l’Estat autonòmic, així com la de servir també com a plataforma de coneixement i de difusió de les experiències comparades més rellevants en relació amb altres sistemes com ara els federals o regionals.

·

Sistema informàtic El fons documental i bibliogràfic des dels inicis de l’any és usuari del programa de catalogació i recerca Basis Plus, programa expressament creat a mida del fons de cara a facilitar el compliiment de les seves finalitats.

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 27

·

Contingut i adquisició La base de dades del fons conté, el 31 de desembre de 2000, un total de 21.450 registres. Els tipus de documents que han incrementat enguany el volum del fons han estat molt diversos. Així, hi podem trobar: treballs d'investigació, publicacions seriades, monografies, conferències, ponències, comunicacions i la premsa de tot l'any, tasca iniciada l'any 1985. A més, el seu contingut bibliogràfic ha estat alimentat amb la inclusió de monografies i buidats de llibres i revistes propietat de la biblioteca del Consell Consultiu (d'utilització conjunta) i també de la biblioteca del Parlament de Catalunya. Això suposa en l’actualitat un fons de 4.716 registres corresponents a documentació propietat d’altres biblioteques.

·

Consulta Les consultes fetes aquest any han estat realitzades bàsicament per estudiosos, tant de Catalunya, de la resta de l’Estat com també de l'estranger, els quals provenen bàsicament del món universitari i de l'Adminis-tració. Enguany, i seguint la mateixa línia d’especialització de sempre, els temes més consultats són la descentralització dels estats compostos, tant pel que fa al vessant politicoadministratiu com a l‘economicofinancer i fiscal, el paper dels subestats en la política comunitària, i la temàtica politicolingüística.

2000 Memòria de l'Institut d'Estudis Autonòmics

· 28