Índex: Bibliografia ..................................................................................II Sobre Epicur i la seva vida...........................................................III Sobre el contingut de la Carta a Meneceu....................................V Valoració de la Carta a Meneceu..................................................X Sobre la bibliografia consultada.................................................XII Referències bibliogràfiques Nom del llibre: Sobre la felicitat. Autor: Epicur. Editorial: Edicions 62. Col.leció Petita Biblioteca Universal. Lloc d'edició: Barcelona. Nombre d'edició1ª Edició. Any d'edició: 1995. (Inclou la Carta a Meneceu i les Màximes capitals. Sobre Epicur i la seva vida Epicur: (341−270 a. C.) Filòsof grec. Nascut a Samos, un illa de Grècia, i educat pel seu pare, que era mestre, i per alguns filòsofs. Als 18 anys, es traslladà a Atenes, a complir el servei militar. Després d'una breu estança, en el 322 a. C., es va reunir amb el seu pare a Colofó, on va començar a ensenyar. Epicur va fundar, sobre el 311 a. C., una escola filosòfica a Mitilene, a la illa de Lesbos. Dos anys després fou director d'una escola en Lampsac (1). De tornada a Atenes, va fundar, a l'any 306 a. C., una escola, anomenada Jardí, on va ensenyar les seves doctrines als seus seguidors. Però, com les ensenyances en un pati d'una casa, els seus seguidors es coneixeren com els filòsofs de jardí.

1

La preocupació bàsica d'Epicur, fou la de conseguir l'art de viure, per ell, una filosofia que no arribés a agafar la felicitat de l'home, no tenia raó de ser. Ara bé, això no el porta a buscar plaers desenfrenats, sinó, al contrari, a advocar per una vida pacífica i mesurada, en la que el seu esperit frueixi d'amistat y del cultiu de la filosofia. Per Epicur, el primer pas, consisteix en eliminar lo que produeix infelicitat al home: el pensament de la mort, el temor als deus y el dolor físic, la qual cosa queda ben palesa en la Carta a Meneceu. Promou el cultiu dels plaers, dels més delectables dels quals són els espirituals. Això, per Epicur, era la forma d'aconseguir la tranquil·litat de l'esperit, i també era la seva ètica, la tercera de les seves disciplines. Epicur, tenia les seves disciplines, la primera és la canònica., anomenada així, perquè parla de les normes del coneixement, un conjunt de criteris de la veritat: les sensacions, les anticipacions i les passions. La segona disciplina és la física, que és un elaborat atomisme. Afirma que la matèria és eterna i increada i que l'ordre còsmic es deu a raons (1) Avui en dia, Lâpseki, Turquia mecàniques però no una teologia. Segons l'historiador i biògraf Diògenes Laerci (s. III), Epicur va escriure unes 300 obres, de les quals, només conservem tres cartes: Carta a Heròdot, Carta a Pitocles, i Carta a Meneceu, que condensen la filosofia d'Epicur; a més a més, de 44 sentències determinades Màximes capitals (o Doctrines capitals). El conjunt d'aquests escrits apareix recopilat en el llibre X de l'obra de Diògenes Laerci Vida dels més il·lustres filòsofs grecs. A més a més, es va descobrir al Vaticà, un manuscrit amb una altra col·lecció de 80 sentències, Sentències de I Vaticà. Coneixem la resta de l'obra d'Epicur gràcies a diverses cites d'autors posteriors, Cicerò, Seneca, Plutarc, Lucreci (del qual el poema De rerum natura (2), descriu l'epicurisme en detall), i a la troballa en el s. XVIII, de les restes d'una obra titulada Sobre la naturalesa. (2) De la naturalesa de les coses.

2

Sobre el contingut sobre la Carta a Meneceu. En la Carta a Meneceu, Epicur ens defineix la felicitat, a partir de molts conceptes diferents, però perfectament entrellaçats, per explicar−nos, que entén ell, Epicur, per felicitat, com aconseguir−la tenint en compte els diferents aspectes de la cultura grega de l'època, que intentarem relacionar amb la obra, Carta a Meneceu, i intentarem explicar, la possible influència que hi hagi en aquesta carta. Un dels primers conceptes que Epicur ens explica, que es necessari per arribar a la felicitat, s'ha d'aspirar a la saviesa, per on començar i quan, a aspirar−la. Encara que el fet de ser savi, no ho és tot, i es pot viure feliç igualment. Epicur ens descriu, uns principis bàsics, que per ell, els entén necessaris per a la bona vida. Un d'aquests principis, és considerar a les divinitats com éssers perdurables i feliços, no poden ser considerats de cap altra manera. A continuació, ens exemplifica, les opinions de la gent, sobre els déus. Donat que la cultura d'aquella època, tenia les seves creences dels déus, equivocades per Epicur; i els atribuïen les desgràcies i miracles de l'època. Un altre principi, el segon, segons l'ordre d'aquesta carta, radica al voltant de la mort i el que comporta al poble grec. Mentre nosaltres som, la mort no hi és, i en canvi, quan la mort hi és, nosaltres no hi som. (3) . Sobre aquesta sentència, radica la idea que es feu Epicur, sobre la mort. Tot aquell que cregui en aquesta sentència tindrà un pas més, per aconseguir la felicitat. Perquè la sentencia ens resumeix, que pensar en la mort, en que ens espera, és sentenciar−se a un mateix, a una vida infeliç. Del pensament d'Epicur (3) Epicur: Sobre la felicitat, Barcelona, 1995, Ed. 62, Col·lecció Petita Biblioteca Universal, 1a edició. sobre la mort, podem extreure: pensar en la mort, es condemnar−se a patir, fins que aquesta arribi, i per tant porta la infelicitat irrefutablement lligada. A continuació, oposa les creences de la gent amb les seves, sobre la mort, i contrasta amb les maneres d'un savi. I, a més a més, ho continua exemplificant, amb el menjar i el temps, ...no és del

3

temps més llarg que es treu fruit, sinó del més agradable(4), i això porta a recordar, el refrany: En el pot petit hi ha la bona confitura. En el següent paràgraf, carrega la culpa de les influències populars de l'època, als predicadors, dels que, naturalment, el pensament d'Epicur hi topa frontalment, s'hi oposà, ...i, havent nascut, trigar com menys millor a travessar de l'Hades el portal(5), on entenem que Hades es el déu de la mort, i el portal d'Hades, és el de la mort. Perquè Epicur creu que, la vida és per aprofitar−la, gaudir−la, de principi a fi, i per això, critica als que creuen el contrari, però, a més a més, no ho demostren, ¿com és que no plega de viure?(6), es preguntà Epicur, i amb raó, perquè ell creu que amb certes coses no s'hi juga, i aquesta n'és una. Una altra inquietud d'Epicur, és el futur, l'atzar del que succeirà, la predestinació o no, a que estem sotmesos. Seguidament, ens parla dels desitjos, i les seves classificacions. Però l'important dels desitjos, per Epicur, és saber enfocar−los, i no utilitzar−ne de superflus, perquè Epicur creu que no es poden acomplir. Una altra definició de vida feliç, per Epicur, és una visió ben encaminada d'aquests desitjos sap remetre a cada tria i cada refús a la salut del cos i la impertorbabilitat de l'esperit, ja que en això s'acompleix una vida feliç(7). I, a (4) Op. Cit. pàg. IV. (5) Op. Cit. pàg. IV. (6) Op. Cit. pàg. IV. (7) Op. Cit. pàg. IV. més a més, ens explica la causa, per no estar sotmesos als dolors ni a les pertorbacions(8). Seguidament, ens enllaça els desitjos amb els plaers. I reflexiona sobre ells, introduint−hi el dolor. Epicur ens explica, que tota falta de plaer és dolor, que es té dolor quan es busca el plaer, i que com la mort, el plaer es té quan no hi ha dolor, nosaltres hi som quan la mort no hi és. Però Epicur també creu que certs dolors, són

4

millor que certs plaers, sempre i quan després del dolor, arribi un gran plaer. Per això, em de veure i valorar els plaers amb els seus pros i els seus contres, perquè ens podem equivocar a l'hora d'agrupar−los en distints i oposats grups. Epicur, parlant dels béns, els lliga amb l'autosuficiència, i torna als desitjos superflus, un dels quals és l'abundància. A continuació, ens ho exemplifica, amb els àpats, i podem extreure, que quan hom té molta necessitat d'atipar−se, qualsevol àpat el satisfà. El següent paràgraf, l'autor, utilitzant un subjecte, nosaltres, que podem suposar que es refereix a ell, i els seus seguidors o deixebles; que un plaer representa un estat sense dolor al cos ni molèstia a l'esperit. I com de costum, ens exemplifica amb els menjars, dient que no porten felicitat. Canviant de concepte de felicitat, ens torna a parlar dels plaers, mitjançant el seny. El seny és el principi i el bé més gran de tot plegat(9), creu Epicur, i raó no li sobra, en aquest paràgraf ens ho explica, els plaers no s'aconsegueixen sense el seny, encara que Epicur, també hi relacionava la justícia i l'honestedat. Seguidament, i per acabar, Epicur pregunta, qui val més que el que té certs conceptes assumits, i exposa aquesta sèrie de conceptes, dels que es posicionà a favor; que compara amb els qui no els té, són els que ell ha defensat al llarg de la Carta a Meneceu, (8) Op. Cit. pàg. IV. (9) Op. Cit. pàg. IV. (10) Op. Cit. pàg. IV. amb les seves argumentacions; els conceptes, engloben les creences sobre els déus, no tenir por a la mort, la reflexió sobre el fi de la naturalesa, la contrarietat a la predestinació, la no creença en l'atzar; i els qui no els té, o està posicionat en contra, està equivocat, segons Epicur; i tot això ho escriu en forma de pregunta. Doncs, Epicur creu, que qui es formuli aquestes preguntes, viurà com un déu entre els homes(10). Podem extreure del text, certs objectius de l'autor, Epicur, que són els d'aconsellar al

5

lector d'aquesta carta, de com ser feliç, com aconseguir−ho. També, en aquesta carta, es critica a tot aquell, que no pensa com l'autor. Per que Epicur, veu la gent que no creu com ell, com a persones equivocades, que tenen uns pensaments i creences errònia. A Epicur, li agradaria que la gent, en tenen la de la seva època, no anés equivocat per la vida. Per que Epicur, veu tothom diferent a ell, diferent de creences, i de filosofia de vida, com a infeliços. Aquesta visió, es reflexa com a una crítica, a tot aquell diferent a l'autor, sobretot quan Epicur del com creuen alguns que ignoren o discrepen o interpreten capciosament el que diem... (11), en que es referia als corruptes, es que es troben en la dissipació(12). El tema de la Carta a Meneceu, evidentment, és la felicitat. Una persona qualsevol, que no es filòsof, ni pensa com els filòsofs, no hi veuria cap problema, de ¿com aconseguir la felicitat?, que és el problema, que Epicur es plantejaria, i del qual ens vol respondre. Epicur, inconformista amb el pensament general de l'època, potser difícil d'entendre en la nostra, i volia anar més enllà, Epicur veia la felicitat de la gent, com una irrealitat, perquè almenys, ell això o deia veure; per això volia anar més enllà, i arribà a (10) Op. Cit. pàg. IV. (11) Op. Cit. pàg. IV. (12) OP. Cit. pàg. IV. respondre, el problema, mitjançant una tesi, en la que explicava, que la felicitat només s'aconsegueix a partir de certs principis bàsics; no témer als déus, que són perdurables i feliços; no témer a la mort, si no arriba, no ens afecta; els mals i els dolors són breus, mentre hom té plaer, no li afecta el dolor; el bé és fàcil d'assolir, mitjançant els plaers. Aquests són els quatre conceptes, que segons Epicur, mostraven el camí cap a ataràxia (13), i són la base de la seva tesi. (13) Tranquil·litat de l'ànima, no torbada per cap desig ni per cap temença. Per Demòcrit, és un dels elements de la felicitat. Pels epicuris, els estoics, i els escèptics, la col·locaren al centre de la seva filosofia. Valoració sobre la Carta a Meneceu. 6

En conjunt, aquesta obra, ens presenta la manera de ser feliç, com arribar−hi, però segons l'època, perquè en l'actualitat, certes coses, ens semblen passades de moda absurda, fins i tot. Per exemple, la creença en els déus. Però, es clar, l'autor no es pensava què vindria al futur. Per això, no podem criticar l'obra des d'aquest punt de vista. S'ha d'elogiar a Epicur, per com tracta certs temes, sense temença alguna, tot; les creences generalitzades d'aquella cultura, la grega. Epicur es posicionà en contra, per això, el van criticar molt, sobretot perquè el van interpretar arbitràriament, la qual cosa el va desacreditar, i dels seus deixebles; que van arribar a refer−se com els porcs d'Epicur. Però en la nostra època, es podria considerar com una obra molt representativa d'Epicur, i destacable entre les obres de l'època. La falta de temença, que començava a explicar abans, és una gran virtut en la Carta d'Epicur, i a més a més, té tota la raó, no s'ha de tindre temença a la mort. Però no té la raó al dir: Els àpats senzills, reporten al mateix plaers que els tiberis refinats...(14), perquè a tothom li agrada els banquets, encara que només sigui de tant en tant. Tampoc es pot estar d'acord que, segons l'autor, s'ha de viure amb plaers, però alhora amb àpats senzills. Perquè viure amb plaer, també inclou àpats refinats i abundants. El tema escollit per l'autor, dóna molt de què parlar, però està molt ben argumentat. Encara que no tothom veuria el problema que ha vist l'autor, o en pot veure d'altres. I la tesi, respon perfectament a la pregunta, però de certs aspectes, se'n pot discrepar. (14) Op. Cit. pàg. IV. L'estructura, Epicur estructurà correctament, potser els conceptes es poden ordenar d'una altra forma. Carta a Meneceu, es pot considerar interessant, ja que explica coses fonamentals, encarà que ja no es tinguin en compte, o es donen per suposades i fins i tot pot ser útil, no només per ser utilitzat per llibre de lectura d'alguna assignatura, perquè ensenya

7

interessants conceptes sobre la felicitat. Sobre la bibliografia consultada. Enciclopèdia Encarta 98. Historia de la filosofia. Ed. Castellnou Gran Enciclopèdia Catalana. Pàgines de Internet consultades: www.filosofia.org/autores.htm

8