ELS ORIGENS DE CATALUNYA COM ESTAT • − GEOGRAFIA A meitats del segle XII Catalunya estava dividida en dos. la Catalunya nova (comprenia els territoris que havien estat molt de temps controlats pels àrabs) i la Catalunya vella (comprenia els territoris que havien estat controlats pels àrabs tan sols 100 anys. Durant aquest segle Catalunya esta governada pel comte de Barcelona, el mes poderós. 2.− CONQUESTA ISLÀMICA I CONTRAATAC DELS FRANCS 1.− Conquesta islàmica del territori català Els exercits àrabs van conquerir Catalunya al 720−725. La majoria de la població es va adaptar als nous invasors i va pagar tributs als àrabs. Els nobles, entre d'altres, es van anar a refugiar al territori dels francs , on van rebre el nom d'hispans. 2.− El contraatac dels francs Els exercits àrabs van començar a fer expedicions cap al regne dels franc. Al 732 una expedició va arribar a Poitiers. Això va fer que els francs, al any 752, decidissin contraatacar. Al any 777 Carlemany va idear un projecte per ocupar els territoris situats entre l'Ebre i el Pirineus. Carlemany va fracassar al intentar conquerir Saragossa. El seu projecte va quedar reduït a ocupar pamplona, Jaca i Barcelona. 3.− La Catalunya carolíngia Girona va ser conquerida al 789 i Barcelona al 801, ambdues per l'imperi de Carlemany. Carlemany va voler continuar a Tortosa però va fracassar i va decidir consolidar els territoris que ja tenia. Aquest territoris van ser batejats amb el nom de Marca Hispànica. L'imperi de Carlemany., per governar millor aquelles terres, les va dividir en comtats. Cada comtat era governat per un comte, que s'encarregava de cobrar tributs i d'administrar justícia. 3.− ELS COMTATS CATALANS ES FAN INDEPENDENTS(s. IX−X) 1.− La descomposició de l'imperi de Carlemany Quan va morir el fill de Carlemany, Lluís el piadós, el seu imperi es va dividir amb el seus fills. El regne de França es va anar desmembrant en petites unitats polítiques que més tard es convertirien en dinasties. Aquestes dinasties acaparaven tot el poder 2.− Creació de les dinasties comtals catalanes Al igual del que passava a França, els comtes catalans va anar convertint en hereditaris els seus càrrecs, fins a convertir−se en dinasties comtals. Aquestes dinasties van governar durant el segle X. Guifré el pelós va i tots els seus descendents, van formar la dinastia més important dels comtats catalans. Guifré va ser nombrat comte de Girona i Barcelona als anys 877. Però prèviament ja havia estat nombrat comte d'Urgell i de Cerdanya. Guifré va transmetre el poder als seus descendents, igual que el seu germà, el comte de Rosselló.

1

Durant tot el segle X, els comtats catalans van seguir reconeixent la seva dependència amb el rei franc, però la vinculació era molt poca. A més a més, els comtats catalans tenien que resistir a la pressió política dels califes de Còrdova. Ja a finals del segle , Almansor va començar a enviar tropes contra els territoris cristians. L'any 985, l'expedició va ser contra Barcelona. Els àrabs la van saquejar i la van saquejar i la van destruir. El comte Borrell II va demanar ajut al rei francès, però aquest no li va donar. Alfons II d'Aragó va ser el primer comte− rei de Catalunya. 4.− LA CATALUNYA FEUDAL ( s. XI ) 1.− La feudalització del territori català Al principis del s. XI va tenir lloc a Catalunya un procés de feudalització semblant al que hi havia a tota Europa. Els governadors, van declarar el seu càrrec hereditari, hi es van convertir en barons, també van crear un exercit propi (format per cavallers). Els pagesos , que fins ara eren lliures, es van convertir en vassalls dels nobles, que els exigien préstecs econòmics i els sotmetien a la servitud. 2.− La dinastia comtal de Barcelona esdevé cap del sistema feudal català A meitats del segle XI Ramon Berenguer I va ser nombrat comte de Barcelona. R. Berenguer I va veure que els altres comtes s'havien convertit en barons. Per poder tenir una mica de poder va fer una sèrie de pactes amb els barons. El pacte consistia en que els barons reconeixien ser vassalls del comte de Barcelona. Llavors el comte de Barcelona es va convertir en el cap de la jerarquia feudal. A canvi d'això, el comte de Barcelona acceptava que el càrrec de baró fos hereditari. 3.− Expansió territorial dels comtats catalans durant el segle XI. Al caure l'imperi islàmic els comtats catalans van reaccionar ràpid. El regnes de Lleida i el de Tortosa eren febles, els comtats d'Urgell i de Barcelona (que tenien frontera amb els regnes) es van afanyar a cobrar tributs, i a més a més, com que tenien fronteres dèbils, anaven guanyant terreny. El terreny guanyat acostumava a estar despoblat, els encarregats de colonitzar−la i defensar−la eren els pagesos i els nobles dels comtats de Barcelona i Urgell. 5.− CREACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ 1.− Un matrimoni original Cap allà l'any 1134 el rei Alfons I va morir sense fills. Els nobles d'Aragó Van demanar al seu germà , Ramir II que acceptes ser rei. Ell va acceptar, es va casar i va tenir una filla. Ramir II, no volia seguir sent rei , i va acceptar al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, com a futur marit de la seva filla de 1 any. Fins a l'any 1151, quan es van celebrar les noces, el comte de Barcelona va governar el regne d'Aragó. 2.− Acaba la reconquesta del territori català Ramon Berenguer IV, després de casar−se, te suficient poder militar per realitzar les conquestes a Lleida i, a Tortosa. Cap a l'any 1148, la corona d'Aragó, sota el regnat de R. Berenguer IV, va conquerir Tortosa. Amb l'ajut del comte d'Urgell, va envair la ciutat de Lleida. Més tard, va continuar cap al sud, i va conquerir les Garrigues, el Priorat i Siurana. Aquest nous territoris conquerits, tenien molta població àrab, gràcies a Ramon Berenguer IV i van poder restar−hi conservant les seves costums islàmiques. Aquest nous territoris van rebre el nom de Catalunya nova. 2

3.− Relacions de la corona d'Aragó amb Occitània Els territoris d'Occitania, situats a l'altre banda del Pirineus, eren independents del rei de franca. Molts nobles s'havien considerat vassalls del comte de Barcelona. Llavors a principis del s. XII, el rei francès va intentar recuperar aquell terreny. Els nobles d'occitania van demanar ajudar al comte de Barcelona, Pere el catòlic. Pere el catòlic els va ajudar però el rei francès va vèncer . Pere el catòlic va morir a la batalla de Muret (1213). Occitania va quedar sotmesa al regne francès. 6.− L'ART ROMANIC A CATALUNYA 1.− El frontal d'altar: 1 ABSIS ESCENES RELACIONADES AMB LA FIGURA PRINCIPAL ATMETLLA MISTICA FIGURA PRINCIPAL LA CASA COMTAL DE BARCELONA (segles IX−XII) GUIFRE el Pelós (870−897) − Comte de Urgell, Cerdanya. Besalú, Barcelona, Girona i Ossona GUIFRE II (897−911) SUNYER I (911−950) RAMON BORRELL I (9921018) BORRELL II(950−992) BERENGUER RAMON I (1018−1035 RAMON BERENGUER I (1035−1076) RAMON BERENGUER II (1076−1082) Cap d'estopes BERENGUER RAMON II (10765−1096 RAMON BERENGUER III (1096−1131) RAMON BERENGUER IV (1131−1162) + (1137) PERONELLA D'ARAGÓ ALFONS II D'ARAGO (I De Barcelona) (11162−1196) Rosselló

3

PERE II D'ARAGÓ 8Ide Barcelona) (1196−1213)

4