INTRODUCCIà à ltimament els mitjans han fet ressò d'uns incendis sospitosos de magatzems de llÃ−, i s'han sentit afirmacions com ara que eren provocats, i que els propietaris fins i tot miraven d'obstaculitzar la feina dels bombers. Els diaris de les últimes setmanes s'han farcit de diverses informacions que apunten a una dubtosa aplicació de la polÃ−tica de subvencions de la UE al cultiu del llÃ−, tramitades per alts cà rregs de l'Administració. L'objectiu d'aquesta prà ctica és fer un seguiment i un recull del què ha anat sortint als diaris fins al moment, partint de l'origen de l'expansió d'aquest cultiu, les competències dels diferents organismes administratius en l'acceptació de solicituds, i les diferents mesures que s'hagin près fins al moment, aixÃ− com les conseqüències o conclusions a que s'hagi arribat, arrel de la investigació (sovint engegada per la pròpia premsa, concretament per dades proporcionades per Europa Press). RESUM El llÃ− va seu un cultiu tradicional durant el segle passat, de superfÃ−cies de fins a 50.000 hectà reas. L'ús de les noves fibres sintètiques fa que, durant els anys 70, aquest cultiu desapareixi. El 1970, es fa una regulació comunità ria per potenciar-ne de nou el cultiu, però a Espanya, no s'aplica fins el 1993-94. Com a resultat, la primera petició d'ajut és per Sòria, i reb unes 120.000 pts per hectà ria, per un cultiu de 186 hectà reas, és a dir, 23,5 milions. La notÃ−cia de les subvencions i la sembra del llÃ− s'extén molt rà pid per Castilla-La Mancha (aquesta campanya hi ha 36.000 hec.), Castilla y León (30.000 hec.), Extremadura (9.600 hec), Aragó (8.800 hec.), i xifres reduïdes a Andalusia, Madrid, Navarra o La Rioja. Del 93 al 99 s'ha passat de 186 hec. A 91.400 hec., tot i l'escassa demanda del producte. En aquesta campanya es passa a quasi 10.000 milions de pessetes previstos de subvenció de la UE. També van naixent empreses de transformació on obtindre la fibra i justificar el cultiu.

1

Els impulsors d'aquest resorgiment subvencionat són els agricultors més agressius, que busquen cultius alternatius al cereal de secà , i per tècnics caçadors d'ajuts comunitaris. Es coneix l'existència de caça subvencions, xarxes que faciliten contractes ficticis de transformació. Però aquest espectacular creixement, fa que des de la UE s'exigeixin condicions mÃ−nimes pel seu cultiu, que es demanen a partir de 1997: subscriure un contracte amb una planta transformadora, utilitzar 100kg de llavor per hectà rea, produïr mÃ−n. 1000 kg de palla per hectà rea, o deixar un rostoll de 10 cm d'alçada. (A Castilla-La Mancha es prohibeix, fins i tot, sembrar llÃ− 2 anys seguits, i calen 1500 kg de palla per hec.). Si l'agricultor no recull prou, la indústria sovint el cobreix anivellant cultius entre totes les entregues. L'altre problema és que aquest llÃ−, que en teoria puja a 20.000 tones de fibra, no s'utilitza, ja que Espanya utilitza llÃ− importat (14.000 tones), i, significativament, no s'exporta. CONFLICTE El maig del 96 la UE avisa el govern espanyol de problemes amb el llÃ−. La Direcció General d'Agricultura de la UE, envia un informe al Ministeri d'Agricultura, abans de que es transferissin les competències a les Comunitats Autònomes, l'agost del 97. Loyola de Palacio no hi va prendre mesures. El problema de base, és que no s'aclareix a qui competeix el control del cultiu, i s'acusen mútuament El Ministeri d'Agricultura, i les Comunitats Autònomes. Segons una correspondència (abril-setembre del 98) entre la Conselleria d'Agricultura i Comerç de la Junta d'Extremadura, i el FEGA, el Ministeri no està exempt de responsabilitats. La FEGA (Fondo Español de GarantÃ−a Agraria), és un organisme dependent del Ministeri d'Agricultura. Les normes concretes que apliquen les comunitats el 98-99, són signades per l'ex president de la FEGA Nicolás López de Coca. La FEGA és qui va ressoldre els dubtes plantejats per la conselleria extremenya el 98, sobre el pagament d'ajudes (polÃ−tica de pagar, davant el dubte): “admetre qualsevol solicitud, si no hi ha manifesta mala fe, encara que els certificats no justifiquin la correcció de tot el procés, i no exigir a l'indústria transformadora un rendiment determinat”. Segons l'ordre del 31 de Jul del 97 del Ministeri d'Agricultura, a la que s'aferra L. De Palacio, s'estableixen les obligacions de les C. Autònomes en matèria de control del cultiu de llÃ−, i assenyala que les comunitats efectuaran la inspecciÃ− in situ, d'un percentatge de les solicituds. Cada anys controlaran (mÃ−n.) la meitat de les empreses transformadores i “tramitaran, resoldran i pagaran les ajudes al llÃ− tèxtil i al cà nam”, que han rebut vora 4000 cultivadors. La FEGA, però, te la facultat de fixar les normes de tramitació i concessió dels ajuts al llÃ− tèxtil i al cà nam, A la campanya 98-99, el FEGA defineix els beneficiaris dels ajuts, les obligacions dels productors, els controls sobre les solicituds, i les funcions de “coordinació” del propi FEGA. El fet que les competències de control i pagament corresponguin formalment a les C. Autònomes, i que la última paraula la tinguin alts cà rregs de l'Administració central, s'haurà d'estudiar amb una comissió que es crearà en el Congrgés, per determinar responsabilitats. Segons L. De Palacio, la comissió veurà que la responsabilitat és de les C. Autònomes, i respòn a la instrumentació polÃ−tica d'unes ajudes de la UE, que han rebut fins alcaldes i consellers de IU, perquè és normal i legal. El Conseller d'Agricultura Extremeny, Eugenio Ôlvarez diu que, encara que cultivar llÃ− no és il.legal, és clar que al voltant del cultiu hi ha irregularitats. De vegades no hi ha llÃ−, o bé no es transforma. Diu 2

que no hi ha hagut incendis, aludint als 2 que ha patit en menys d'1 mes l'empresa Colisur 2000 a Picón (Ciudad Real), de la famÃ−lia de l'ex president del FEGA Nicolás López de Coca, el qual va establir els criteris “laxes” per obtenir subvencions, i ell mateix ha estat beneficiari de 286 milions. També ha rebut 20 milions per una inversió industrial, que és il.legal ja que el dret comunitari prohibeix subvencions a la indústria de transformació de productes en excés de capacitat, en especial el sector del llÃ− i el cà nam. El 27 de maig el PP proposa una comissió d'investigació. No fa referència als alts cà rregs del Ministeri dimitits, ni considera rellevants els incendis en magatzems de llÃ−. En el tema dels incendis la pregunta és com s'explica que cap magatzem estigués assegurat, o que si ho estava, cap companyia asseguradora no ho hagi investigat. CONSEQà à NCIES De moment, fins el 29 de maig del 99, hi ha hagut tres dimissions: • Nicolás López de Coca (ara ex-president del FEGA). • Gonzalo Ruiz Paz (ara ex-director financer de Mercasa, empresa pública). • Pedro Antonio Linares - nou dimitit- (ara ex-secretari general del FEGA). Tots s'han beneficiat els últims anys, directa o familiarment, d'elevades subvencions de la UE pel cultiu del llÃ−. Dos alts cà rregs del PP, el delegat del Govern a Castilla-La Mancha, Carlos Moro, i el Director General de GanaderÃ−a, Quintiliano Pérez Bonilla, van cobrar també ajudes, i estan vinculats amb una suposada “trama organitzada caça-primes”, suposadament incrustada al Ministeri d'Agricultura. CONCLUSIà De moment, cal esperar la ressolució de la comissió designada, però la credibilitat del PP, i especialment de la seva ex-ministra d'Agricultura Loyola de Palacio. Encara que no sembla que inspirin gaire confiança les comissions designades pel PP per autoinvestigar-se, sobretot des del cas d'en Piqué. Tot això pot acabar amb la candidatura de L. De Palacio per la comissió europea de Romano Prodi (el seu pròxim president), o si més no, es pot reflectir en els vots que rebi. De fet les irregularitats començarien durant el mandat del PSOE, però el primer avÃ−s de la UE va arribar quan ja era Ministra Loyola de P., i si aquesta no respòn per aquest error, i passa la responsabilitat a les C. Autònomes, ens tornarem a trobar davant la descarada impunitat que semblen tenir els polÃ−tics d'avui dia, per fer i desfer segons els seus propis interessos personals, o bé amb l'habilitat que semblen haver desenvolupat perquè les acusacions sobre ells es dissolguin en res, sobretot des de que el Congrés s'ha convertit en una mena de circ.

3

BIBLIOGRAFIA • Les notÃ−cies que han anat sortint a EL PAà S, bà sicament del 23 al 29 de maig de 1999. • Les notÃ−cies que he anat sentit per Catalunya Rà dio.

4

5