Argument La hitòria compta la vida de Bernat Crestalbo, Fill de SerafÃ- Crestalbo i Martina Baixauli. Bernat des de ben menut havÃ-a tingut el do de tindre una gran capacitat per memoritzar. Sa mare dona molt religiosa volia que el su fill tingués una bona vida, per aixó volia que puguera fer vida religiosa asegurant−se aixÃ- una bon futur. Va intentar−ho moltes voltes fins que ho va aconseguir. Utilitzat com a reclam el do de la memoria de Bernat i amb l'ajuda de Na Isabet Vich, aconseguÃ- que l'aceptarem en un convent religiós. Na Isabet Vich era una dona important per a la qual havia trballat Martina com a serventa seua. Un temps després Na Isabet Vich es trobaba molt malamente apunt de morir, i li regalà a Martina un anell preciós. Durant l'epoca d'aprenentatge Bernat vivia am el seu avi, prop d'un llac. Un matÃ- que feia molt calor Bernat anà a refrescarse al llac, i va vore a una xiqueta nua refrescantse. Éll s'amagà i es quedà espiant−la. Al tornar a casa del seu avi, aquest li diu a Bernat que pensa que no arribarà a ser un bon frare, perquè Bernat és com éll, els agraden molt les dones, i pensa que Bernat no aguantarà la castedat. Poc a poc Bernat va ascendint predicant pels convents fins aconseguir una gran fama. Un dÃ-a un amic del convent parla amb Bernat per demanar−li que anara amb éll a una representación de tratre. Al teatre Bernant anà al servici, i al tornar a vore l'espectacle es perd i entra per error en el vestidor de les actrius. Es troba a tres actrius canviantse, una l'agradà especialment, però aquesta li diu que se'n anara, que era una dona casada i éll un frare. Bernat sen va anar. Però al dÃ-a següent, dilluns de Carnestoltes, Bernat anava caminant pel carrer i en una finestra hi estaven 3 dones enmascarades, al passar per baix una li tirà un ou perfumat. Aquesta dona era l'actriu que havia conegut al teatre al dÃ-a anterior. Més tard va trobarse am el Mut de la campana que anà cap a éll amb un esguar desafiador. Un dissabte, vespra del Diumenge deL Ram l'actriu anà a confesarse on estava el frare Bernat. Aquesta es presentà . El seu nom era Costança. Al frare Bernat aquesta dona li agradava molt i es ficava molt calent, per això no volia ser el seu confesor. Però Costança el seguia, estava de públic quant Bernat predicava en algun lloc fins i tot a algun dinar. 1

El frare Bernant conexia al marit de Costança, aquest era Don Sandalio Toral i Souza. Un dÃ-a, al eixir d'un acte, el frare Bernat es trobà amb Costança i Toral, i aquest li presentà a la seua dona, que va fer com sin no coneguera al frare de res. Toral el convidà a dinar i van anar quedant alguns dies més i van fer bona relació. A temps tingué que deixar de relacionar−se amb ells, perque no estava ven vist pels demés religiosos i si volia continuar sent el frare Bernat el predicador amb la seua bona fama tenia que allunyar−se d'ells. Pero el frare Bernat seguia enamorat de Constança i una nit, quant el marit estava fora per uns dÃ-es, van quedar. Bernat usà l'escusa de que la seua germana estava mal després del part, a punt de morir, i li donaren permis per eixir del convent. AixÃ- aconseguÃ- quedar amb Constança i s'acostaren junts. El següents dÃ-es Bernat estava malament, ja que havia pecat com el seu avi deia, no havia pogut resistir la castedat. Intentà no tornar a pensar en Constança, pero aquesta insistia. En una comida familiar la seua mare li havia regalat a Bernat l'anell de Na Isabet Vich i aquest sel guardà . Bernat continuà quedant amb Constança i ell molt enamorat va regalar−li l'anell que sa mare l'havia donat. La gent començà a sospitar del seu romanç i el poble comenta a rumorejar sobre aquests, però no tenien proves, soles eren rumors. Però la mare de Bernat el va preguntar si de veritat estaven junts, aquest per no fer−li mal la va mentir, dient−li que no, pero a ella li havia dit la seua nora que havia vist a Constança amb l'anell que abanç era d'ella, i ho va descobrir. Una nit estante junts Bernat i Constança, el marit d'aquesta tornà a casa, ells es van amagar, però la Monya boja que havia seguit a Constança i a Bernat començà a fer un escandol fora de la casa dient que Bernat i Constança estaven junts. Molta gent anà a vore que pasava. El senyor Toral sà soma pre la finestra diguent−li que callara d'una vegada, però aquesta el va contestar dient−li que ell era un consentidor per deixar que la seua dona estigues amb un altre. Constança i Bernat aconseguiren escapar per les teulades. Al senyor Toral el condemnaren per consentidor Aquest va sofrir mol i es va suicidar. Bernat i Constança continuaven siguent amants. La pesta negra arribá a València, i amb l'escusa de ajudar a les familias apestades, el frare no estava tan vigilat i tenia mes llivertat per poder quedar amb ella.

2

Amb el temps València es quedá molt vuida. Constança es va ficar malalta, Bernat va anar a visitarla, però aquesta estava molt devil i va morir. El sirvent de Constança que era com un pare per a ella que havia guardat el secret del seu romanç i en alguna ocasio els va ajudar, va dir−li a Bernat que Contança estava prenyada d'ell. Bernat havia perdut al seu amor, al seu fill i es trobaba molt mal amb si mateix ja que havia desobeit a Déu acostanse amb una dona i a més casada. Volent salvar la seua anima va anar a confesar−se. Després es va tallar les seues parts. Va deixar l'ordre dominca, es dir va deixar la vida religiosa i va viure de la caritat de la gent. Personatges. Frare Bernat: Protagonista fill de SerafÃ- Crestalbo i Martina Baixauli, es va ficar des de ben jove a la vida religiosa. Als 24 anys es va fer frare. El llibre conta la història de la seua vida, del seu romanç amb Costança. Martina Baixauli: Mare de Bernat, dona molt religiosa que aconsegueix que el seu fill entre de jove a formarse al mon religiós i axÃ- aconseguir un bon futur per a éll. Na Isabet Vich: Dona important amb dines per la qual va trballar Marina Baixauli com a serventa seua de jove, i que després ajuda al Bernat a entrar al mon religiós. Costança: Es una dona que está casada amb Don Sandalio Toral i Souza, es una actriu de teatre. S'enamora del frare Bertan amb el qual manté una relació amorosa. Don Sandalio Toral i Souza: Marit de Constança, es un home amb prestigi a Valencia. Calixt: Sirvent de Constança, es com un pare per a ella. Raquel: Sirventa de Constança. El mut de la campana: Es un xic orfe, que va estar ingresat de xicotet al psiquiatric, però ja està lliure, diuen que re cuperat. Parlava molt i un dia li van tallar la llengua. Porta una campaneta i cada vegada que la fa sonar, alguna cosa mala s'apropa. Monya: Dona boja que va pel poble parlant molt i dient rumors. Es du malamente amb el frare Bernat. Mor asesinada no se sap per quÃ-, apareéis un matÃ- decapitada. Estructura El llibre esta estructurat de la següent manera, comenta en un pròleg per ambientarte en l'espai i el temps i 3

despres comenta la història que es divideix en 36 capÃ-tols. Vocabulari El llibre es fácil d'entendre, no te moltes paraules difÃ-cils. Flagell: Flagelo, lacra. Vià tic: Alforja. Nissaga: Linaje. Sarró: Zurrón. excel·lir: Descollar. Estovar: ablandar Quòniam: Fava, tonto. Deler: Pasión en una acción. Oliava: aceitar. Desembeinada: Desenvainar. Bubons: Buba. Cèdula: Cédula. Opinió Personal En general la història està prou bé i a més imagines com era la València de l'epoca, però el llibre es fa llarg i pessat per la poca dinamicitat, les llargues descripccions També es un poc liós tants noms del frares, religiosos i convents que apareixen. El final és emocionant, ja que no m'esperava la mort de Costança ni tampoc que espigues prenyada. En general, es pot dir que és un bon llibre.

4