EL SACRIFICI D'ISAAC. Lorenzo Ghiberti. SXV. Situació de l'obra i context històric. El sacrifici d'Isaac (0.45 x 0'45 m )és un bronze realitzat per Ghiberti en el sXV. Es troba al museo Bargello de Florencia. Descripció. El jurat fixà amb tot detall els elements a representar: Abraham sobre un turó, es disposa a sacrificar el seu fill Isaac a Déu. De sobte, un ángel q arriba des de dalt l'atura, i l'hi mostra un carner q aura d sacrificar enlloc d'Isaac. A baix hi ha dos criats esperant vora un rierol on beu un ase. Anà lisi formal. Els dos plafons concursants contenen els mateixos element representats. Tt el plafó de Ghiberti com el de Brunelleschi són alt relleus de bronze daurat sense policromia i fets amb la tècnica de la fosa. Nega el color per mostrar la intel·lectualitat del treball. El de Ghiberti és més naturalista i descriptiu per ésser tant harmònic l'equilibri de les dues parts en q es divideix la composició mitjançant el paisatge q creua en diagonal l'escena i q separa Abraham e Isaac dels altres dos personatges secundaris. El tractament del cos d'Abraham és meliodiós grà cies a la seva elegant curvatura acentuada pel paisatge del fons q s'allunya. Abraham, banyat en una llum directa sembla casi una figura exempta. L'estructura quatrilobulada i un cert estatisme del cos d'Abraham fan pensar en reminiscències gòtiques, l'atrevit escorç de l'à ngel, el treball del modelat del tors d'Isaac q sembla un Apol·lo clà ssic i els relleus de l'altar on anava a ésser sacrificattenen influencia hel·lenÃ−stica-romana. Les figures estan vestides a l'antiga. Ghiberti executa el conjunt d'una sola peça. Contrà riament, l'obra de Brunelleschi està fosa en set parts soldades després. La composició de Ghiberti es composa de dues parts diferents, Brunelleschi l'incorpora dins d'una pirámide. Ghiberti és més elegant, el de Brunelleschi més taquigrà fic. Com element renaixentistes : figures vestides a l'antiga, la perfecció anatómica del cos d'Isaac, el fris de l'altar i el treball en bronze. No té perspectiva lineal. Al guanyar el concurs Ghiberti esculpeix la porta nord del Baptisteri. Més tard la porta de la façana pricipal o porta del ParadÃ−s( escenes de l'antic testament) amb perspectiva lineal. IconografÃ−a. Abraham es disposa a matar al seu fill Isaac obeint els mandats de déu i un à ngel el deté.

1

Significat i funció. Al 1400, hi ha un intent del duc de Milà de conquerir Florència, però la mort sobtada del duc va fer desaparèixer l'amenaça. Els florentins consideren aquest fet com un senyal de justÃ−cia divina. Al 1401 superada la pesta, sorgeix un clima d'optimisme i d'orgull ciutadà . El gremi dels comerciants de llanes i draps convoca el concurs per trobar l'escultor pero treballar en dues de les portes del Baptisteri de Florència. Guanya Ghiberti. Aquesta escultura significa una nova concepció dels temes religiosos q actualitzen d'acord amb el nou ideal de belleza. En el món medieval l'artista ha de transmetre a partir de les formes la idea espiritual. El Renaixement, els temes religiosos s'humanitzen es a dir, són l'excusa per representar l'home en totes les seves facetes. Elq és autènticament bell és l'hom. Les formes belles tindran valor per si mateixes. Mtalitat antropocèntrica enfront la teocèntrica medieval. Funció Funció ornamental i religiosa, la d'acabar un edifici de culte, i és un manifest humanista, mostra l'interés renaixentista per la belleza del cos humà . Es dóna una funció dels ideaks religiosos representats per isaac i dels clà ssics per Apol·lo

2