L'escanyapobres; Narcis Oller

Literatura española contemporánea. Narrativa catalana. Novela naturalista # Renaixensa. Argument. Elements naturalistes i realistes

5 downloads 142 Views 8KB Size

Recommend Stories


José A. Oller. Departamento de Física Universidad de Murcia E Murcia. E Mail:
´ ´ MECANICA TEORICA Jos´e A. Oller Departamento de F´ısica Universidad de Murcia E-30071 Murcia E–Mail: [email protected] Contenidos 1. Din´ amica Newt

Artículo original. Dra. Ana M. Oller de Ramírez*, Téc. Lab. Addy Ghio*, Bioq. Myrna Melano de Botelli** y Dra. Raquel Dodelson de Kremer*
Arch Argent Pediatr 2008; 106(4):310-319 / 310 Artículo original Fibrosis quística: diagnóstico molecular en 93 pacientes argentinos y detección fam

Story Transcript

Petit resum del llibre A Pratbell hi vivia un noi, anomenat Oleguer,l el qual tenia montat un magatzem en el qual treballava molt. La gent del poble no sabia res d'ell, ja que era foraster y tothom el tenia com una cosa extrañilla, i ningú es comunicava amb ell, excepte el notari Xirinac. Després de dos anys, a Pratbell i va començar a passar el tren, que va trencar tota la pau del poble y la gent que hi vivia al costat sempre espiava per les finestres. Un dia quan entrà al magatzem algú va criadar pel pany de la porta:Escanyapobres. Això li recordà vells temps, un crit de venjança.Es començà a obsessionar amb els diners i decideix marxar de Pratbell i anar a la Coma, una altre vila. Tres dies, després de pensar−ho va marxar. Allà va trobar una familia de masovers, el pare era en Pere de les Borges, que després d'anar−los convencent l'allotgen a casa seva. Mentres vivia allà feia la feina amb tots els masovers i ja era un més de la familia. Es va començar a adonar que s'estava despertant dins seu l'amor, l'amor per la germana de la masovera, la Cileta. Van passar uns dies i les coses van canviar, l'Oleguer renyava a les dones, donava cleques als nens i s'obessionà encara més amb els diners, l'enyorança de tràfec dels diners el consumia. Un dia agafà al Moreno( un cavall) y se'n va anar amb ell y quan va tornar no era l mateix cavall. Aquest cavall va fer mal a en Llorenç i després s'escapà ja que l'Eloi, un altre mainader li va obrir per donar−li cops. Amb tota això la familia va rabiar i el va fer fora, després d'haver−se donat uns quants cops de puny. Aquell mateix dia marxà d'allà i va tornar a Pratbell, a casa del notari. L'Oleguer li demana un favor al notari que li tregui de damunt als del mas ja que sino el mataríen. En Xiriac accepta. No sabia on viuria i el notari li lloga el castell. Després d'un temps el notari morí, cosa que no va afectar gaire a l'Oleguer i a la Tuies. Aquests dos van començar a anar junts per interesaos, després d'un temps no semblava que no els hi havia importat la mort del notari, es van casar i es mudaren al castell.L'Oleguer sempre li deia a la Tuies que no donés ni un cèntim per ell. Un dia l'Eloi, el geperut de la Coma, va segrestar−lo. Al dia següent la Tuies va trobar una nota sobre el segrest i el rescat de l'Oleguer, no li va fer cas, ja que ell li havia dit que no en fes,però a l'en demá va tornar a trobar una nota i altre vegada no va fer−li cas. Quan va passar el temps, la Tuies es va vendre el castell, el qual el van enderrocar i van trovar el cos sense vida, de l'Oleguer, dins d'una mina abandonada. PERSONATGES • Oleguer: Era altot i ossut, magre i cappetit, de negres cabells,arranats i negres nines dels ulls. També era barbamec però amb unes celles gruixudes,el nass llarguet i cantellut, la seva boca estava tirada endavant i amb uns llavis prims i cenyits a l'os, tenia el cap pelat com una rata. Tenia un temperament nervios, alguns deien que era com una mosca morta, altres que tenia un parlar nyau−nyau. Duia un sistema de vida mesquí i puntual per altres i tenia una manera de viure miserable i misteriosa. Era traginer. A l'estiu anava vestit de blauet i a l'hivern de pana , sempre amb el mateix mocador de seda virolat, o amb la barretina masca, ja mes suada que la de cap pobre. Jo crec que l'Oleguer en aquesta obra simboliza l'avaricia personificada,una forma de vida la qual no es desitiada per ningú. • Magí Xirinac(notari):Era un home previsor, interessat i amb una gran codícia de la propietat. Duia un bigoti de serrell, tenia la galta brianosa i duia unes ulleres blaves. En Magí simbolitza la devilitat d'aquest cap als desitxos de la seva dona. • Donya Tuies(muller d'en Xirinac): Era un model d'estalviadores, dona de casa. La cara com un pergamí arrugat i duia perruca.(personatge secundari). La Tuies, podriem dir que simbolitza l'egoisma,vol lo millor per a ella i per ningú més. 1

• Pere de les Borges(masover): Era un home alt, fornit i de posat seriós. • Pona(masovera,secundaria): Era una dona engruixida pels any. • Cileta(germana de la masovera,secundaria): Era una noia de molta belleza, de formes arrodonides i ben proporcionada amb una abundosa cabellera daurada. La seva cara era riolera i expresiva, boca de magrana de pinyó blanc i un coll vincladís i molsut. Era fresca, sana i riallera, endreçada i alegre. • Llorenç(secundari) Un noiet molt pacífic. • Vailet(secundari): Noi enjogassat. • Eloi(secundari):Era geperut i tenia massa atlética. • Vives(secundari) Era el vanitós de la granja. • Mister groc:Era un home anglés, alt, de barba negra i duia una catxutxa blanca. ELEMENTS NATURALISTES Podriem dir que l'Escanyapobres es una obra basicament naturalista ja que segueix e,s idela naturalista.Per exemple,Narcís Oller expresa molt els sentiments utilitzan un vocabulari entenedor pero a la vegada molt esplícit. La obra gairabé succeix en la muntanya, i en un poble aprop d'aquesta,aquest es un element naturalista.Els naturalistas situaven les seves obres en la natura i consideraven la natura una font d'inspiració. La coma: La coma és la casa de pagès que té l'Oleguer al camp. La treballa en Pere i la seva família, fins que un bon dia l'Oleguer, que li havien dit Escanyapobres a la ciutat, es va traslladar a viure amb ells. Allà en un principi es mostra amable i fins i tot desitja casar−se, però després comença a donar instruccions a tothom i a portar−se malament amb la gent. Aquest es un clar símbol de naturalismoen el qual es reflecteix un canvi de actitud de l'Oleguer en la muntanya,.El cambi d'ambient del poble a la coma, no es troba en una pagina detrminada, sino que en moltes, per lo tant podriem dir que aquest simbo,el trobem als primers capítols. Una altre elemt naturalista es el castell.És molt gran i segons la meva opinió reflexa molt clarament com l'Oleguer no desitja cap possessió més que els diners, ja que tenint tot un castell, només ocupa una habitació petita de la primera planta, això si, on pot tenir controlats els diners, ja que els amaga al capçal del llit. També alimenta el seu gust per els diners, per que els amaga i cada dia els canvia d'amagatall. El castell també ajuda a crear un mite més gran sobre seu, ja que a la nit recorre tot el castell amb un llum per a canviar els sacs de diners de lloc. Aquest altre simol el trobem al capítol VII, a la pàgina 128. Per últim un element naturalista clan es la mina, lloc que dona treball a persones honrrades i on es troba el cadáver de l'Oleguer.Jo crec que la mina es un clar simbol de realismo, ja que simbolitza la recreació de la vida del protagonista ja que mor sol, a la foscor i sense que cap persona que es preocupi per ell. Aquest element apareix al final del llibre,a la pàgina 152. ELEMENTS REALISTES Un clar element del realisme, es el fet de reflectir la realitat socila o col·lectiva,que trobem en tot el llibre. Un altre element realista es la descripció objectiva que fa Narcís Oller,sense donali importanci a l'enbelliment. També,els artistas realistes, tenien preferencia per lo lleig, degenerat o miserable. Aquet element no es situen en una pàgina en concret ja que el trobem en gairabé totes les pàgines. Per últim la utilització de frases fetes,col·liquialisme i locucions es un altre element realiste, encara que en aquest obra no utilitza gaires. 2

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.