La serra

La serra és una eina que serveix per a tallar fusta o altres materials. Consisteix en una fulla amb el fil dentat i es maneja a mà o per altres fonts d'energia, com vapor, aigua o electricitat. Segons el material a tallar s'utilitzen diferents tipus de fulles de serra: • Vaivé Disposen d'un arquet i fan un moviement rectilini alternatiu, tot plegat molt similar a la serrada manual. No poden assolir grans velocitats a causa del canvi de sentit constant del seu moviment i del fet que nomes tallen quan fan el moviment de retrocés. • Cinta Disposen d'una serra en forma de cinta tancada pels extrems que es va movent sempre en el mateix sentit. Son molt rapides, ja que no tenen moviments de sentit únic, poden assolir velocitats elevades. • Circulars Disposen d'un disc metàl·lic amb dents tallants a tota la seva perifèria. Igual que les de cinta, també assoleixen velocitats elevades gracies al seu moviment en un sol sentit. L'inconvenient d'aquesta serres es que el gruix de la peça que s'ha de tallar queda limitat al radi del disc. Fresadora

1

Una fresadora és una màquina−eina utilitzada per a donar formes complexes a peces de metall o altres materials. Són màquines que poden executar una gran quantitat d'operacions de mecanitzat complexes, com corts de ranures, planificació, perforacions, encaminat, etcètera. Depenent de la complexitat de la fresadora, aquesta pot, o no, tenir un controlador electrònic el qual sigui capaç de rebre instruccions per a la seva operació automàtica. Els moviments en el treball realitzat amb una fresadora observen el dictat dels plànols cartesians; doncs en un cas senzill, digui's d'una fresadora manual, l'acció serà la d'una vertical o una horitzontal, més en una màquina més sofisticada, l'adreça de moviments pot ser combinada, encara en major quantitat de moviments axials, els quals se subscriuen a la regla de la mà dreta. En les fresadores, la peça entra en contacte amb un dispositiu circular que conta amb diversos punts de cort. La peça se subjecta a un suport que controla l'avanç de la peça contra l'útil de cort. El suport pot avançar en tres adreces: longitudinal, horitzontal i vertical. En alguns casos també pot girar. Les fresadores són les màquines eines més versàtils. Permeten obtenir superfícies corbades amb un alt grau de precisió i un acabat excel·lent. Els diferents tipus d'útils de cort permeten obtenir angles, ranures, engranatges o osques. Torn El torn és una màquina−eina adequada per a fabricar peces de forma geomètrica de revolució. També es denomina torn al que s'utilitza des d'antic en terrisseria per a formar peces d'argila simètriques. En aquest cas el torn consisteix en un plat circular muntat sobre un eix vertical, sobre el qual es dóna suport el material a treballar. En els seus inicis, l'eix del torn de alfarero tenia en la seva part inferior altre plat, que es feia girar amb els peus per a donar moviment al conjunt. Més tard van començar a utilitzar−se torns adequats per a fusteria i, a partir de la Revolució industrial, el torn com màquina−eina s'ha convertit en una màquina bàsica en el procés industrial de mecanitzat. • El torn té quatre components principals: Bancada: Serveix de suport per a les altres unitats del torn. En la seva part superior duu unes guies per les quals es desplaça el capçal mòbil o contrapunt i el carro principal. Capçal fix: Conté els engranatges o corrioles que impulsen la peça de treball i les unitats d'avanç. Inclou el motor, la claveguera, el selector de velocitat, el selector d'unitat d'avanç i el selector de sentit d'avanç. A més serveix per a suport i rotació de la peça de treball que es recolza en la claveguera. Capçal mòbil: El contrapunt pot moure's i fixar−se en diverses posicions al llarg. La funció primària és servir de suport a la vora externa de la peça de treball.

2

Carros porta eines: Consta del carro principal, que produïx els moviments d'avanç i profunditat de passada, el carro transversal, que es llisca transversalment sobre el carro principal, i el carro superior orientable, format al seu torn per tres peces: la base, el charriot i el porta eines. La seva base està donada suport sobre una plataforma giratòria per a orientar−lo en qualsevol adreça Trepant El trepant és una màquina − eina que utilitza una eina monotall, el moviment principal de la qual és rotatori. La característica principal del trepant és que la peça roman estacionària durant el mecanitzat i tots els moviments de generació s'apliquen a l'eina. Amb el nom genèric de trepatge es coneix al conjunt d'operacions de mecanitzat que poden efectuar−se a la màquina − eina denominada trepant. El trepatge permet realitzar trepats o orificis a la peça, paral·lels a l'eix de rotació de l'eina. El moviment principal en el trepatge és de rotació, i el porta l'eina. Els moviments d'avanç i penetració són rectilinis i coincidents, i també els porta l'eina. Del motor d'accionament parteix la cadena cinemàtica de transmissió (corretges, engranatges, rodes de fricció, etc.) que permet la transmissió de la potència al moviment principal de rotació de l'eina. Aquesta rotació es realitza al voltant de l'eix principal o husillo de la màquina, que és vertical. El trepant permet un desplaçament manual i paral·lel al mencionat eix, necessari per a que l'eina pugui realitzar els desplaçaments d'avanç i de penetració. La subjecció de l'eina sol ser mitjançant un portabroques, amb un sistema de funcionament similar al plat de garres empleat al torn. A l'extrem oposat al portabroques, es troba la taula de recolzament on es subjecta la peça que ha de ser trepada. La posició de la taula pot ser regulada en altura com una operació prèvia al trepatge pròpiament dita, permetent d'aquesta manera, el treball amb peces de diferents mides. Tots aquests elements són solidaris a una bancada que permet la fixació de la màquina − eina al terra i proporciona rigidesa estructural a cada un d'ells.

3