MÚSICA: • Què és un instrument musical? Són objectes fets per produir sons musicals; no hi ha cap instrument millor que un altre, tot depèn de l'ús que si faci. Per que els instruments facin bons sons és molt important la seva cura i manteniment ( higiene i delicadessa). Tot instrument consta de tres parts: • La que sona (embocadura, corda, pell...) • La que ressona (caixa, pavelló, instrument sencer...) • La que modifica (claus, forats, vàlvules...) Els instruments es classifiquen de maneres molt diverses, algunes molt antigues (sistema Xinès, + de 4000 anys, usat a l'Extrem Orient), una de les més habituals és la de l'Orquestra Occidental: • Vent fusta (flauta, flauta travessers, oboè...) • metall (trombó, trompeta,...) • Percussió (caixa xinesa, timbals,...) • Corda (violes, violins,...) També es poden classificar segons l'origen del so: • Aeròfons (ressonadors d'aire) • Cordòfons (ressonadors de corda) • Idiòfons (autoressonadors) • Electròfons (ressonadors elèctrics) • Membranòfons (ressonadors de membrana) Que al seu torn es divideixen en subgrups que ho fan en famílies. També es poden classificar segons la manera d'operar sobre l'instrument (tipus d'acció): • Percudir • Xocar amb una altre objecte • Fregar • Sacsejar Els mediadors són els objectes usats per accionar el cosa vibrant del instrument i el resultat depèn de l'instrument i del tipus d'acció. 2) Cordòfons, ressonadors de corda o instruments de corda. Els tres títols venen a dir el mateix i es refereixen a qualsevol instrument que produeix el so mitjançant una o més cordes tensades entre dos punts que es poden fer sonar de tres maneres diferents: • Fregant−les(arc, maneta,...) exemple el violí. • Percudint−les (martellets, plectres,...) exemple el piano. • Pinçant−les/puntejant−les (dits, pues,...) exemple la guitarra. 1

L'altura del so depèn de la corda, de la seva longitud, tensió i gruix. • So agut: corda curta, prima i tensa. • So greu: corda llarga, relativament relaxada i gruixuda. Les cordes poden estar fetes de: • Tripa de moltó • Metall • Fibra (artificial o vegetal) • Pèls • Tendons/budells • Seda Els cordòfons poden fer acords i el seu cos és una caixa de ressonància. Hi ha 3 tipus de cordòfons: Cordòfons fregats: El so es produeix fregant una corda tensada amb la corda d'un arc els c. fregats + importants són: contrabaix, violoncel, violí i viola. Una petita variació d'un mm. Suposa una nota desafinada. Cordòfons pinçats: El so es produeix tibant una mica les cordes amb els dits, pues... exemples: guitarra, arpa, clavicèmbal. Cordòfons percudits: El so es produeix picant les cordes amb martellets, plectres,... 3) Electròfons o instruments elèctrics. És la família instrumental més recent (s.XX), l'electricitat a permès ampliar les possibilitats dels instruments a través d'oscil·lacions elèctriques que van a parar a un altaveu. Tenen 4 elements principals: • El productor (mecànic o elèctric). • El receptor (tipus de micròfon). • El connector (un cable). • L'emissor (tipus d'altaveu). El productor classifica els electròfons en dos grups, un amplia el so mecànic i l'altre té l'origen del so en la pròpia electricitat. Els electròfons s'usen en música d'avantguarda (jazz, rock,...)i es classifiquen en dos grans grups: Electromecànics: Instruments tradicionals als quals se'ls ha afegit un micròfon i botons per controlar el volum, van conectats a un amplificador.

2

La part que vibra són les cordes mecàniques, no te− Pastilles nen caixa de ressonància perquè la pastilla fa de dis− positiu (recull vibracions i les transforma en senyals elèctriques que a travès d'un cable arriven a l'amplificador i al micròfon que les transforma en so). Podem dir que aquests instruments són alhora cordòfons i electròfons. Exemples: guitarra elèctrica, baix elèctric,... Electrònics: Instrument recents (sovint teclats) que irradien el so per mitjà d'altaveus: són els veritables electròfons, ja que el so és produït per oscil·lacions del corrent elèctric, i al igual que els electromecànics són necessaris un amplificador i un altaveu (transformen les senyals en so). Exemples: sintetitzador, sample, orgue elèctric,... 4) La família de la percussió: idiòfons i membranòfons. La seva tècnica per fer el so consisteix en percudir o sacsejar un objecte, se'n coneixen dos grups: Idiòfons: Són instruments que per fer−los sonar se'ls sacseja o percudeix (idios en grec = propi)es divideixen en dos subgrups: − Idiòfons determinats (notes afinades, polifònics) exemples carilló, xilòfon, celesta. − Idiòfons indeterminats (xocs rítmics) exemples: riangles, castanyoles, caixa xinesa. Membranòfons: Són instruments que per fer−los sonar se'ls ficciona o percudeix una membrana tensa, La membrana pot estar feta de: pell de vedella, pergamí o plàstic, es poden classificar de dues maneres. Manera 1) • Membranòfons determinats (notes afinades) exemple timbales. • indeterminats (xocs rítmics) exemple pandereta. Manera 2) • Membranòfons copejats (els més nombrosos) exemple tambor • fregats exemple simbomba • bufats exemple pinta coberta de membrana que vibra amb la veu humana. 5) Agrupacions: Molta música ha estat escrita per a ser tocada per a més d'un instrument, és a dir, per una agrupació instrumental. Les agrupacions van desde un nombre mol reduït d'instruments com en un duet o duo fins a un 3

nombre molt elevat com en les orquestres sinfòniques de 100 instruments aprox. ; i es classifiquen en tres grups que alhora ho fan en subgrups que són agrupacions que s'han consolidat i tenen una composició + o − fixa. GRUPS CLASSICS: L'orquestra ve del grec que s'usava per designar la part de l'escena més proxima al públic on elcor cantava i ballava i se situaven els instrumentistes, més endavant a les primeres òperes serví per designar el lloc dels instrumentistes i finalment a ells mateixos. • L'orquestra de cambra: era el col·lectiu encarregat de tocar a les cambres de corts i palaus, no tenia una formació establerta i el mestre de capella dirigia desdel primer clavecí, ara és i una formació d'un nombre reduït d'instrumentistes generalment de corda amb algun afegit. • L'orquestra sinfònica: té una formació establerta d'uns 100 instruments aprox.col·locats en famílies de menor a major so per a la comoditat del so, a vegades s'afageix un saxòfon, arpa o piano. GRUPS TRADICIONALS: La cobla, la banda, la tuna, la colla de grallers, la rondalla, el folk i el conjunt de pop. • Cobla (del llatí copula que es referia a grup d'instruments reunits per a tocar junts); • La cobla mitja està formada pel sac de gemecs, el flabiol i el tamborí. • La cobla de tres quartans pel sac de gemecs, el flabiol, el tamborí i la tarota. • La cobla de ministers pel sac de gemecs, el flabiol, el tamborí, la tarota i le sacbutx. La cobla actual és tradicional i quotidiana de Catalunya i està formada per: 1 flabiol, 1 tamborí, 1 trombó de pistons, 1 contrabaix, 2 trompetes, 2 fiscorns, 2 tibles, i 2 tenores. − Banda: família del vent + de percussió, acostuma a tocar a l'aire lliure, sovint en processons. − Colla de grallers: 1, 2, o 3 gralles + 1 timbal. − Rondalla: Bandurries, guitarres, guitarrons i llaüts. − Folk: Música d'un país amb instruments nous, comença als anys 60. − Tuna: eren els estudiants pobres de fa 700 anys que cantaven per guanyar−se el pa, sel's recorda vestint−se de medievals per cantar. GRUPS MODERNS: Música d'aquest i del passat segle, pop−rock, jazz... − Pop rock: barreja de diferents estils i tendencies es basa en: • Una secció rímica (guitarra, baix elèctric, bateria, teclat o piano). • Un instrument solista (guitarra elèctrica, saxòfon, sintetitzador, trompeta o trombó). − Jazz: del s.XX, és l'unió de la cultura blanca i l'afroamericana, consisteix en l'afegiment de palmes i ritme a la música d'esglesia, hi ha molta improvització i té diverses variaciins (zwing, be−bob, cool jazz...). 4

Guitarra elèctrica

5