Pla d’Inclusió del Gironès

MAPA DE VULNERABILITAT

Amb la col·laboració i assessorament de: Montserrat Martínez Melo

Girona, juny de 2012

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

EQUIP: Montserrat Martínez Melo Coordinació i execució Sociòloga Màster en Tècniques d’Investigació Social Aplicada (TISA) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB).

Gemma Martínez Villagrasa. Zarahy Trejo Pérez Eduard Baster Boix Consorci de Benestar Social Gironès-Salt

www.neopolis.cat

Pàg. 2/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

ÍNDEX DE CONTINGUTS: I. Introducció .......................................................................... 5 I.1. Presentació i objectius ........................................................... 6 I.2. Metodologia ....................................................................... 10

II. Estructura demogràfica .................................................... 12 II.1. Marc de referència ............................................................. 13 II.2. Indicadors sintètics. Estructura demogràfica ......................... 30

III. Economia ........................................................................ 58 III.1. Marc de referència. ........................................................... 59 III.2. Indicadors sintètics. Economia ........................................... 68

IV. Mercat de treball .............................................................. 81 IV.1. Marc de referència ........................................................... 82 IV.2. Indicadors sintètics. Mercat de treball ............................... 104

V. Formació ......................................................................... 121 V.1. Marc de referència ........................................................... 122 V.2. Indicadors sintètics. Formació ............................................ 133

VI. Relacions socials ............................................................ 149 VI.1. Marc de referència ......................................................... 150 VI.2. Indicadors sintètics. Relacions socials ................................ 152

VII. Habitatge ..................................................................... 158 VII.1. Marc de referència ........................................................ 159 VII.2. Indicadors sintètics. Exclusió residencial ........................... 169

VIII. Àmbit sociosanitari ..................................................... 174 VIII.1. Marc de referència ....................................................... 175 VIII.2. Indicadors sintètics. Àmbit sociosanitari .......................... 179

IX. Ciutadania ...................................................................... 201 IX.1. Marc de referència ......................................................... 202 IX.2. Indicadors sintètics. Ciutadania ........................................ 203

Pàg. 3/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X. Síntesi ............................................................................ 225 X.1. X.2. X.3. X.5. X.6. X.7. X.8. X.9.

Introducció ..................................................................... 226 Àmbit sociodemogràfic: síntesi........................................... 227 Àmbit econòmic: síntesi .................................................... 234 Àmbit formatiu: síntesi ..................................................... 243 Relacions socials: síntesi ................................................... 249 Habitatge: síntesi ............................................................. 251 Sociosanitari: síntesi ........................................................ 257 Ciutadania: síntesi ........................................................... 261

XI. Anàlisi territorial ........................................................... 263 XI.1. Presentació i metodologia ................................................ 264 XI.2. Resultats ....................................................................... 268

Pàg. 4/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

I. Introducció

Pàg. 5/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

I.1. Presentació i objectius El Consorci de Benestar Social Gironès-Salt ha encarregat a la Consultoria Sociopolítica Neòpolis l’elaboració del Mapa de Vulnerabilitat, un dels tres components bàsics que integren la diagnosi del Pla local d’Inclusió Social (PLIS) del Gironès, juntament amb el Mapa de Recursos i Serveis i el Mapa Relacional. En conjunt, l’elaboració d’un Pla d’Inclusió Social, és una aposta decidida per a establir com a prioritat les polítiques socials i de benestar, cercant oferir respostes integrals des de l’administració, així com integrant el tercer sector i les entitats de la societat civil. Les societats avançades estan experimentant un conjunt de canvis estructurals que influeixen en el desenvolupament psicosocial de les persones. Aquest conjunt de canvis s’han succeït a un ritme molt superior al de les transformacions en les darreres dècades. Així, s’observa que els models socioeconòmics i els models socioculturals

s’han

alterat

profundament.

El lligam vers

l’esfera

laboral i

productiva, la definició tradicional dels rols de gènere, basats en el male bread winner, així com la mateixa organització dels temps i dels espais, dibuixen una nova quotidianitat que cal abordar mitjançant nous procediments i metodologies. Aquesta profunda transformació social s’ha vist alterada al seu torn per l’actual crisi econòmica, que com s’especifica en els diversos apartats del document afecta al conjunt de dimensions socials que integren aquesta diagnosi. En aquest context, la finalitat principal del Mapa de Vulnerabilitat és identificar, de la manera més precisa possible, els principals factors que defineixen els processos d’exclusió social a la comarca. Definim l’exclusió social com una absència del conjunt d’oportunitats vitals així com la dificultat d’accedir als mecanismes de desenvolupament personal i inserció sociocomunitaris i als sistemes de protecció social (MTAS, 2003). Per tant, l’exclusió social, s’articula mitjançant una concepció multifactorial que transcendeix els paràmetres de pobresa econòmica i que requereix tenir presents les fractures en el teixit social. En altres paraules, un abordatge integral en el trencament de les coordenades bàsiques d’integració que se situen en els vectors de la complexitat, de la subjectivació i finalment, en l’ exclusió social.

Pàg. 6/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

El Mapa de la Vulnerabilitat és un sistema d’indicadors quantitatius que es construeix a partir de fonts estadístiques, dades de diagnosis o informes recents, enquestes, registres locals, etc. Mitjançant l’elaboració del Mapa de Vulnerabilitat es vol localitzar els factors de risc de l’exclusió social de la comarca, amb l’objectiu general de realitzar una radiografia, que ajudi a tenir una visió panoràmica

dels

principals

indicadors

macro

i

microsocials

que

es

relacionen amb els factors de risc i amb els processos d’exclusió social. A l’hora de comprendre el terme d’exclusió social, cal tenir present que en funció del context i objectius de cada exercici, aquest fa referència a fenòmens de pobresa, marginació, desigualtat, privació de drets o dificultats d’accés als serveis públics. Però en el context de l’elaboració d’un Mapa de Vulnerabilitat, l’exclusió social cal entendre-la com ‘una situació concreta fruit d’un procés dinàmic d’acumulació, superposició i/o combinació de diversos factors de desavantatge o de vulnerabilitat social que poden afectar persones o grups, i que generen una situació d’impossibilitat o dificultat intensa d’accedir als mecanismes de desenvolupament personal, d’inserció sociocomunitària i als sistemes preestablerts de protecció social.’1 L’exclusió social no s’ha d’entendre com una situació fixa i estàtica sinó com un procés en el que els factors de vulnerabilitat actuen jeràrquicament de manera que múltiples causes de diverses dimensions socials actuen generant una situació temporal i conjuntural de risc. L’anàlisi de les diferents dimensions socials permet, doncs, avançar elements de vulnerabilitat que poden influir en la generació de situacions d’exclusió social, de tal manera que la recerca s’estructura en l’estudi de les següents dimensions:

•

Àmbit econòmic: Detectant característiques estructurals que poden generar absència o la irregularitat en l’obtenció d’ingressos i situacions de dependència de la protecció social.

1

SUBIRATS, J. (dir). Pobresa i exclusió social. Una anàlisi de la realitat espanyola i europea. Barcelona: Fundació la Caixa, 2004; 19 (Estudis Socials, 16). Disponible a: http://obrasocial.lacaixa.es/ambitos/estudiossociales/volumenes06_ca.html [enllaç verificat al juny de 2011]

Pàg. 7/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Àmbit laboral Sense dubte una de les dimensions clau, donada la situació d’aguda recessió econòmica. En aquest context augmenta de manera alarmant la població en situació d’atur, subocupació i absència de protecció social. Al mateix temps la vulnerabilitat del mercat de treball també afecta a la població ocupada ja sigui

per

sobrequalificació,

desregulació

o

debilitat de

la negociació

col·lectiva.

•

Àmbit formatiu. Sovint la vinculació entre món laboral i món formatiu pren diferents formes i explicacions. Tanmateix, si bé la situació de les generacions més joves està marcada per un major nivell educatiu a l’ensenyament continuen existint notables eixos de diferenciació social, vinculada a la no escolarització, l’analfabetisme (tant absolut com funcional), l’abandonament prematur, o la concentració de l’alumnat estranger en centres determinats.

•

Àmbit relacional. El

deteriorament

dels

vincles

familiars

(per

absència,

conflictes

o

maltractament), l’estigmatització i la debilitat de l’estructura d’entitats socials, són cada cop més, una part significativa de la recerca de la vulnerabilitat, especialment pel que fa a la fortalesa d’altres vincles per a la vertebració social que limitin l’aïllament.

•

Àmbit residencial La vulnerabilitat en aquest àmbit dóna lloc al que es coneix com ‘exclusió residencial, entesa com les dificultats d’accés al mercat de l’habitatge, l’expulsió

dels

infrahabitatges

mecanismes (tant

per

de

les

la

política

púbica,

característiques

físiques

l’allotjament com

pel

en

tipus

d’ocupació), la localització en espais amb serveis i equipaments deficients, la guetització

o

segregació

residencial,

o

les

pràctiques

desiguals

d’intermediació immobiliària davant certs col·lectius.

Pàg. 8/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Àmbit sociosanitari L’exclusió social en aquest àmbit parteix de la concepció segons la qual la salut manté una relació circular amb les condicions de vida, sent el cas per exemple de la incidència de malalties infeccioses o de la dependència lligada a trastorns mentals, discapacitats o malalties cròniques.

•

Àmbit de la ciutadania i la participació. Els drets i obligacions de la ciutadania són un element central d’una societat inclusiva. Així, fenòmens com la reclusió penitenciària, la restricció o limitació dels drets polítics, la residència no legalitzada o la manca de nacionalitat, són elements de vulnerabilitat que poden tenir un paper fonamental en la generació d’exclusió social.

Finalment, cal tenir present que l’estructura de l’anàlisi no és la de la diagnosi aïllada de cada dimensió social sinó que s’integra i es vertebra partint d’una primera contextualització sociodemogràfica que permet disposar d’una radiografia de la població que actua com a marc de referència de l’anàlisi. La recerca tanca la diagnosi transversal amb una reflexió territorial. En aquest sentit, el fet de ser un exercici comarcal permet disposar d’un territori ampli d’anàlisi amb organismes propis de gestió local i supralocal. Tanmateix, com s’introduirà en la diagnosi inicial es tracta de municipis amb unes característiques diferenciades importants que faran de la reflexió territorial un element clau a l’hora de comprendre no només les diferents formes de vulnerabilitat, sinó també les diferents maneres d’entendre el disseny de polítiques públiques a mida de cada context.

Pàg. 9/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

I.2. Metodologia Per

tal

d’assolir

els objectius

descrits

s’ha

desenvolupat

una metodologia

eminentment quantitativa. El sistema de treball ha partit de la bateria d’indicadors consensuats des del treball dels diferents tècnics de totes les oficines d’inclusió, a través dels seminaris de formació i treball en xarxa vinculats a l’òrgan tècnic d’inclusió de la Generalitat i dirigits per l’IGOP al llarg de 2009 i 2010. Aquesta bateria d’indicadors té l’objectiu de facilitar la comparativa territorial. Per tal de donar resposta a l’objectiu territorial de la diagnosi i a la diferent situació dels municipis de la comarca, el document vol facilitar dades, sempre que sigui possible, per a quatre conjunts territorials: Catalunya, l’àmbit territorial de les Comarques Gironines, el total de la comarca i la comarca aïllant el pes dels municipis de Salt i Girona. Aquest darrer territori rep el nom de territori PLIS. Cal tenir present que, donat el volum de població que resideix en bona part dels municipis de la comarca, algunes dades no estan disponibles, ja que les fonts difonen resultats per municipis d’una determinada grandària municipal, per exemple, municipis de més de 20.000 hab. o de més de 5.000 hab. Al mateix temps, l’estudi dels resultats cerca també mantenir l’atenció a la grandària municipal o a d’altres característiques territorials com la densitat o la dispersió. En relació a les tècniques d’anàlisi, a continuació es llisten les principals aplicades:

A.

Anàlisi documental Examinant informacions preexistents mitjançant la revisió dels registres als quals s’ha pogut accedir: memòries, estudis, etc.

B.

Anàlisi quantitatiu A través de la cerca i l’explotació de dades estadístiques secundàries: dels ajuntaments, del Consorci, així com IDESCAT, INE, etc.

Pàg. 10/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

C.

Anàlisi qualitatiu: Per localitzar els informants clau, les fonts locals i supra-locals, i qualsevol altra informació que permetés establir un indicador útil pel Mapa de Vulnerabilitat, s’han realitzat entrevistes a agents i tècnics de l’Ajuntament, del territori i d’altres organismes i entitats, en el context de la realització dels mapes relacionals i de recursos.

Per tal de contextualitzar cada dimensió d’anàlisi, sempre que ha estat possible, s’ha optat per descriure els elements clau de que es composa, i a continuació, descriure els indicadors clau d’exclusió social de cada eix. A més de l’eix territorial, els indicadors s’han cercat i validat seguint altres criteris, com són:

•

Intel·ligibilitat: indicadors sintètics de fàcil lectura

•

Replicativitat i objectivitat: la referència a fonts oficials en la gran majoria de casos (Idescat, Ajuntaments, INE, Observatori del Treball...) fa que l’origen de les dades sigui fàcilment identificable i, seguint el procediment d’anàlisi, fàcils de replicar en el futur.

•

Temporalitat: en la mesura del possible, i sempre que ha estat oportú, les dades fan referència a dates comparables o s’inclou una lectura longitudinal per tal de copsar l’evolució dels fenòmens que estudia.

Sovint, l’elaboració d’un Mapa de Vulnerabilitat té la vocació d’esdevenir un pas endavant per a la constitució d’un observatori més estable en el temps. A més, cal tenir present a l’hora de llegir i interpretar els resultats de l’anàlisi que es tracta d’un document que s’integra en una anàlisi global de la vulnerabilitat a la comarca juntament amb el Mapa Relacional i el Mapa de Recursos i Serveis, i que al mateix temps, en tant que lectura de vulnerabilitat, es tracta d’un exercici que se centra en els riscos i debilitats i no aborda fortaleses ni oportunitats. Finalment, es vol agrair l’esforç i la confiança posades en l’equip de coordinació i execució de Neòpolis, per part l’equip del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, Gemma Martínez Villagrasa, Clara Minguillón Colomer, Zarahy Trejo Pérez i Eduard Baster Boix.

Pàg. 11/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

II. Estructura demogràfica

Pàg. 12/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

II.1. Marc de referència A.

Total població i tipus de territoris

Segons les dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya, en base al padró continu de població, a 1 de gener de 2010 la comarca del Gironès comptava amb 181.153 habitants. El Gironès està format per 27 municipis de característiques molt diferents quant a nombre d’habitants i densitat de població. En conjunt aquests 27 municipis representen el 2,4% de la població total de Catalunya, i el 24,5% de la població de l’àmbit territorial de les Comarques Gironines, sent la comarca amb major pes, seguida de La Selva (23,1%). A la comarca s’hi inclou la ciutat de Girona amb 96.236 habitants i Salt amb 30.304 habitants, que són els municipis que tenen més població, i acumulen més habitants que comarques com La Garrotxa (55.439), El Pla de l’Estany (30.660) o El Ripollès (26.580). En conjunt, la ciutat de Girona i Salt suposen el 69,9% de la població de la comarca, (53,1% i 16,7% respectivament), i comparteixen territori administratiu amb municipis força més petits, tots de menys de 10.000 hab. i la major part de menys de 1.000. Aquest, és doncs, un primer argument per tal que, sempre que sigui possible, es facilitin dades separant l’efecte d’aquests dos municipis. És el que s’anomenarà ‘territori PLIS’. Aquests 25 municipis acumulen 54.613 hab. que suposen només el 0,7% de la població de Catalunya, i el 7,4% de la població de l’Àmbit Territorial de les Comarques Gironines. Dins del territori PLIS, per tal de donar atenció a aquestes particularitats, a més de la grandària del municipi quant a nombre d’habitants es prestarà atenció a la seva densitat. A partir de la combinació d’ambdós aspectes la Fundació Món Rural2 estableix una classificació dels municipis en funció de si són urbans, rurals dens, rurals o rurals profunds. Aquesta classificació pel cas dels municipis de territori PLIS s’exposa a continuació.

2

http://www.fmr.cat/web3/web/ct/activitats_detall.php?id=168

Pàg. 13/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 1. Població, densitat i tipus de municipi Població Territori % 2010 Catalunya 7.512.381 Comarques Gironines 738.352 Sobre el total de 2,4 Catalunya Gironès 181.153 Sobre el total de 24,5 l'Àmbit Territorial Girona 96.236 Salt 30.304 69,9 Sobre el total Subtotal 126.540 30,1 de la comarca Territori PLIS 54.613 Cassà de La Selva 9.637 Llagostera 7.915 Celrà 4.638 Sarrià de Ter 4.596 Bescanó 4.555 Sant Julià de Ramis 3.281 Sant Gregori 3.243 Quart 2.983 Fornells de la Selva 2.343 Vilablareix 2.297 Bordils 1.715 Flaçà 1.070 Cervià de Ter 895 Aiguaviva 727 Llambilles 690 Sant Jordi Desvalls 653 Canet d'Adri 618 Sant Martí de Llémena 566 Sant Joan de Mollet 513 Campllong 467 Juià 325 Sant Martí Vell 265 Madremanya 250 Viladasens 216 Sant Andreu Salou 155

Densitat

Tipus de municipi*

234,0 132,2 314,7

2460,0 Urbà 4563,9 Urbà

213,2 Urbà 103,6 Rural 237,5 Rural 1104,8 Rural 126,8 Rural 174,5 Rural 66,0 Rural 78,3 Rural 197,6 Rural 372,3 Rural 234,3 Rural 163,9 Rural 90,4 Rural 52,2 Rural 47,3 Rural 55,7 Rural 13,9 Rural 13,1 Rural 162,9 Rural 54,4 Rural 38,9 Rural 15,1 Rural 18,2 Rural 13,7 Rural 26,0 Rural

dens dens dens dens dens dens dens dens dens dens

profund profund profund profund profund profund profund profund

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Padró continu i indicadors geogràfics. Classificació del tipus de municipi segons criteri de la Fundació Món Rural. Consultable a: http://www.fmr.cat/web3/web/ct/activitats_detall.php?id=168 Urbà: més de 5.000 hab. i més de 200 hab. hab/km2 Rural dens: més de 5.000 hab. però menys de 200 hab/km2 o de 2.000 a 5.000 hab. i més de 20 hab./km2, o de 500 a 2.000 hab. i més de 200 hab/km2. Rural: de 2.000 a 5.000 hab. i menys de 20 hab./km2, o de 500 a 2.000 hab. i entre 20 i 200 hab/km2, o de menys de 500 hab. i més de 200 hab./km2. Rural profund: de 500 a 2.000 hab. i menys de 20 hab/km2, o de menys de 500 hab. i menys de 200 hab./km2.

Pàg. 14/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 1. Municipis segons tipus de ruralitat. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 15/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

B. Evolució de la població Des de l’any 2000, tant la comarca del Gironès, com l’Àmbit Territorial, com el territori PLIS han experimentat un creixement de població similar i molt per sobre del que ha viscut Catalunya en conjunt. Així, mentre que Catalunya en els darrers 10 anys té un 20% més de població, en el territori PLIS l’increment de població ha estat del 37%. Si bé el creixement és sostingut, els ritmes i les fluctuacions, així com els pics són lleugerament diferents. Concretament, en el territori del PLIS el creixement es concentra especialment a partir de 2005, quant hi ha el pic de creixement més alt, i es torna a repetir en 2008. Per la seva banda, a la comarca del Gironès en conjunt els pics de creixement ja s’inicien el 2003, a més dels que es detecten en 2005 i, en menor mesura, 2008. El territori PLIS, en canvi, no presenta un creixement tant important el 2003, com sí el 2008. A partir de 2008 el ritme de creixement comença a decréixer de forma important tant a Catalunya con a les comarques Gironines. Però al Gironès es donen dues situacions diferenciades. Si bé el conjunt de la comarca també viu una desacceleració del creixement, el conjunt de municipis que formen part del PLIS continuen creixent. Així, cal estar alerta a lògiques diferents en la composició de les variacions de la població. Aquestes diferents lògiques són les que poden estar darrera del fet que el creixement en el conjunt del període sigui més elevat al territori PLIS que a la resta de territoris.

Pàg. 16/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 2. Evolució de la població. Total ciutadans empadronats. 2000-2010 Catalunya Any Hab. 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 2000-2010

7.512.381 7.475.420 7.364.078 7.210.508 7.134.697 6.995.206 6.813.319 6.704.146 6.506.440 6.361.365 6.261.999

Variació (%) 0,5 1,5 2,1 1,1 2,0 2,7 1,6 3,0 2,3 1,6 20,0

Comarques Gironines Variació Hab. (%) 738.352 0,7 732.918 2,2 716.858 3,6 691.882 2,8 673.351 3,5 650.601 4,4 622.936 2,7 606.806 3,7 585.421 3,1 567.552 2,5 553.964 33,3

Gironès Hab. 181.153 179.742 175.148 169.624 166.079 160.838 154.274 149.297 142.978 138.659 135.482

Variació (%) 0,8 2,6 3,3 2,1 3,3 4,3 3,3 4,4 3,1 2,3

Territori PLIS Hab. 54.613 53.569 51.901 49.765 48.172 46.796 44.831 43.564 42.289 40.931 39.828

Variació (%) 2,0 3,2 4,3 3,3 2,9 4,4 2,9 3,0 3,3 2,8

33,7

37,1

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Padró continu

Gràfic 1. Evolució de la població 5

Taxa de creixement (%)

4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Catalunya Gironès

Comarques Gironines Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

C. Estructura d’edats Concentrant l’atenció en el darrer període, de 2005 a 2010, l’estructura de població dels diferents territoris analitzats és força similar si bé es poden fer algunes matisacions que es relacionen amb la composició del creixement per edats.

Pàg. 17/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En primer lloc, s’observa que al territori del PLIS el creixement de la població infantil (29,13%) és més elevat que en la resta de territoris, sent aquesta pauta un tret diferencial de tots els territoris gironins en comparació amb el conjunt de Catalunya on només creix el 16,09%. Igualment creix molt més que en la resta de territoris la població de 15 a 34 anys (9,83%), sent un grup d’edat que a Catalunya disminueix lleugerament. Entre els 35 i 64 anys la població també creix de manera important (20,34%), mentre que la que es troba entre els 65 i 74 anys es redueix lleugerament (-3,12%), el que diferencia el territori PLIS del conjunt de Catalunya i de l’Àmbit territorial de les Comarques Gironines. Finalment el creixement de la població de 75 i més anys és molt important (18,63%), com ho és a tots els territoris gironins analitzats i una mica per sobre del conjunt de Catalunya. Per tant, es pot apuntar que el territori del PLIS ha crescut intensament, més en població infantil, adolescent i jove-adulta, i en segon lloc en població adulta (fins a 64) i sobreenvellida (de més de 74 anys). Aquest perfil de creixement és molt similar al de la comarca en conjunt, si bé es detecta major creixement dels extrems, infantil, adolescent i jove-adulta i sobreenvellida. La principal diferenciació respecte al conjunt de Catalunya és el component infantil i jove del creixement.

Pàg. 18/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 3. Estructura d’edats i variació 2005-2010. Total ciutadans empadronats. Comarques Catalunya Gironès Territori PLIS Gironines Edats 0 a 14 anys 15 a 34 anys 35 a 64 anys 65 a 74 anys 75 i més anys Total Variació 2005-2010

Hab. 2010 1.146.950 2.000.375 3.125.893 597.923 641.240 7.512.381

% 15,3 26,6 41,6 8,0 8,5 100,0

Variació Hab. 2005-2010

0 a 14 anys 15 a 34 anys 35 a 64 anys 65 a 74 anys 75 i més anys Total

Hab. 2010 117.673 199.781 305.237 54.881 60.780 738.352

% 15,9 27,1 41,3 7,4 8,2 100,0

Variació %

Hab. 2005-2010

158.934 -68.072 337.874 3.944

16,09 -3,29 12,12 0,66

84.495 517.175

15,18 7,39

Hab. % 2010 31.225 17,2 53.306 29,4 72.248 39,9 11.152 6,2 13.222 7,3 181.153 100,0

Hab. 2010 9.588 14.657 22.286 3.669 4.413 54.613

Variació %

Hab. 2005-2010

20.715 9.915 47.072 1.450

21,36 5,22 18,23 2,71

8.599 87.751

16,48 13,49

% 17,6 26,8 40,8 6,7 8,1 100,0

Variació

%

Hab. 2005-2010

%

5.255 2.820 10.924 -203

20,23 5,59 17,81 -1,79

2.163 1.312 3.767 -118

29,13 9,83 20,34 -3,12

1.519 20.315

12,98 12,63

693 7.817

18,63 16,70

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu.

El resultat és que l’estructura d’edats de la comarca del Gironès el 2010 i del territori PLIS és similar a la de tots els territoris, amb alguna particularitat:

•

Els infants i adolescents tenen un pes relatiu lleugerament més alt.

•

El pes dels joves fins a 35 anys se situa en la mateixa proporció que la resta de territoris, si bé a la comarca en conjunt té una mica més de pes.

•

Igualment la població de fins a 64 anys té un pes similar respecte el total que en la resta de territoris, prop del 40% de la població.

•

En canvi, la gent gran presenta una situació dual: mentre que la que té entre 65 i 74 anys representa un percentatge lleugerament més baix al Gironès en general i al territori PLIS en particular, la que supera aquesta edat té més pes al territori PLIS que al Gironès en conjunt. D’aquesta manera, al territori PLIS probablement no podrem parlar d’envelliment general però sí de sobreenvelliment de la població major de 64 anys, donat el pes de la població de 75 anys i més.

Pàg. 19/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 2. Piràmide d’edats Catalunya 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Gràfic 3. Piràmide d’edats Comarques Gironines 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 20/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 4. Piràmide d’edats Gironès 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Gràfic 5. Piràmide d’edats Territori PLIS 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 21/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

D. Creixement natural i creixement migratori Quant al moviment natural de la població, és a dir, el pes del creixement degut a que el número de naixements supera el número de defuncions, ha estat força superior a la comarca del Gironès que a la resta de territoris. En el territori del PLIS també ha estat superior, especialment a partir de 2008 però més moderadament, aproximadament 2 punts per sota de la comarca del Gironès. Taula 4. Creixement natural i taxa de creixement de la població. 2005-20093. Comarques Catalunya Gironès Territori PLIS Gironines Any Creixement

Hab. 2009 2008 2007 2006 2005

25.205 29.539 24.364 24.820 18.418

Taxa (‰) 3,37 4,01 3,38 3,48 2,63

Creixement

Hab. 3.156 3.567 2.731 2.932 1.901

Taxa (‰) 4,31 4,98 3,95 4,35 2,92

Creixement

Hab. 1.375 1.393 1.163 1.126 930

Taxa (‰) 7,65 7,95 6,86 6,78 5,78

Creixement

Hab. 273 289 244 213 147

Taxa (‰) 5,10 5,57 4,90 4,42 3,14

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Definicions: Creixement natural: diferència entre els naixements i defuncions Taxa de creixement natural: taxa de natalitat-taxa de mortalitat. NOTA: cal tenir present que els càlculs no segueixen els criteris exactes de l’estadística oficial ja que per exemple, la taxa de creixement en sentit estricte equival al quocient entre el nombre de nascuts vius registrats en un any determinat i la població a meitat del període No es disposa de la informació sobre la població a meitat del període.

Pel que fa al moviment migratori, en primer lloc cal destacar la forta frenada del creixement a causa dels canvis de residència, tant en el conjunt de Catalunya, com en tots els territoris analitzats, a excepció del territori del PLIS on es continua creixent, si bé més moderadament, ja que es tenen més incorporacions que baixes (saldo migratori total el 2009 de 16,5‰). En el conjunt del període analitzat, de 2005 a 2009, destaca com al territori PLIS, des del 2007 el creixement ha estat més intens que en la comarca en conjunt, que en la província i que en el conjunt de Catalunya. Tanmateix, també en el territori PLIS s’observa una frenada en el creixement. La composició del creixement migratori també és força diferent a l’àmbit del PLIS. Concretament, al territori PLIS, tant el saldo migratori intern com extern ha estat positiu des de 2005, és a dir, s’ha crescut tant per les arribades de ciutadans i ciutadanes de dins del territori com de l’estranger.

3

Darrera dada disponible a IDESCAT.

Pàg. 22/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Al mateix temps, el creixement per raó de l’arribada de persones de dins de Catalunya ha estat més fort que el creixement degut a l’establiment de persones arribades de l’estranger. Així, en el darrer període el que s’ha frenat és l’arribada de persones de l’estranger i no tant l’arribada de persones procedents de l’interior de Catalunya. La visió conjunta de la comarca del Gironès té un retrat diferent. El creixement per raó de l’establiment de persones de dins de Catalunya ha estat nul o negatiu de tal manera que quasi la totalitat del creixement es deu a l’arribada de persones de l’estranger. És clar l’efecte de Salt i Girona ciutat en aquest mapa de fluxos. Aquesta situació és molt més semblant al que succeeix a Catalunya en conjunt i a la província si bé amb algun matís quant a la dada concreta. Taula 5. Saldos i taxes migratòries. Total ciutadans empadronats 2005-20094. Província Catalunya Gironès Territori PLIS de Girona* Any Creixement

Hab.

Taxa (‰)

Saldo migratori interior 2009 -2.827 -0,4 2008 -4.082 -0,6 2007 -10.641 -1,5 2006 -11.762 -1,6 2005 -9.776 -1,4 Saldo migratori exterior 2009 13.825 1,8 2008 95.287 12,9 2007 134.519 18,7 2006 135.097 18,9 2005 136.306 19,5 Saldo migratori total 2009 10.998 1,5 2008 91.205 12,4 2007 123.878 17,2 2006 123.335 17,3 2005 126.530 18,1

Taxa (‰)

Creixement

Hab.

Taxa (‰)

Creixement

Hab.

Hab.

Taxa (‰)

-964 -141 2.208 4.019 3.670

-1,3 -0,2 3,1 5,8 5,5

-334 -173 -450 -193 519

-1,9 -1,0 -2,7 -1,2 3,2

669 888 1.117 947 710

12,5 17,1 22,4 19,7 15,2

3.251 12.580 18.520 19.202 17.184

4,3 17,2 26,2 27,9 25,9

328 2.845 3.869 4.312 3.823

1,8 16,2 22,8 26,0 23,8

216 534 681 586 614

4,0 10,3 13,7 12,2 13,1

2.287 12.439 20.728 23.221 20.854

3,1 17,0 29,4 33,8 31,4

-6 2.672 3.419 4.119 4.342

0,0 15,3 20,2 24,8 27,0

885 1.422 1.798 1.533 1.324

16,5 27,4 36,1 31,8 28,3

Creixement

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT i INE (dades per Catalunya) Definicions: Saldo migratori interior: diferència entre les immigracions i les emigracions interiors Saldo migratori exterior: diferència entre les immigracions i les emigracions exteriors Saldo migratori total: diferència entre les immigracions i les emigracions totals Taxa de migració (interior, exterior i total): saldo migratori*1.000/població en l’any.* NOTA: cal tenir present que els càlculs no segueixen els criteris exactes de l’estadística oficial ja que per exemple, la taxa de migració en sentit estricte equival al quocient entre el saldo migratori en un any determinat i la població a meitat del període. No es disposa de la informació sobre la població a meitat del període. A l’IDESCAT no es faciliten les migracions internes per Àmbit Territorial. *En aquest cas les dades es faciliten per la província ja que part d’elles no estan disponibles per àmbits territorials.

4

Dades a data 2009, no disponibles a data 2010 a l’IDESCAT.

Pàg. 23/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

D’aquesta manera, cal parar especial atenció a l’origen de cada tipus de migració. Quant a les migracions internes, les persones que s’han establert a la comarca del Gironès són principalment provinents de la mateixa comarca (42,3% el 2009) i, en segon lloc, de la resta de la província (26,3%). Si no es tenen en compte els municipis de Girona i Salt augmenta la població que procedeix de la mateixa comarca (59,2%), tenint un pes inferior el percentatge de persones que venen de la resta de Catalunya o de la resta d’Espanya.

Taula 6. Procedència de les migracions internes (%). Territori PLIS Any 2009 2008 2007 2006 2005

De la mateixa comarca 59,2 59,4 67,5 63,7 58,6

De la resta De la resta de De la resta de la Catalunya d'Espanya província 23,3 11,0 6,6 21,2 12,3 7,2 16,4 10,5 5,6 20,2 11,7 4,4 21,0 13,9 6,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Gironès Any 2009 2008 2007 2006 2005

De la mateixa comarca 42,3 40,0 41,8 43,5 39,7

De la resta De la resta de De la resta de la Catalunya d'Espanya província 26,3 26,6 24,9 24,3 25,9

16,8 18,1 18,5 19,5 21,1

14,6 15,3 14,8 12,7 13,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT.

Pàg. 24/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 7. Procedència de les migracions internes (hab.). Territori PLIS Any 2009 2008 2007 2006 2005

De la mateixa comarca 1.669 1.652 1.822 1.958 1.505

De la resta De la resta de De la resta de la Catalunya d'Espanya província 657 310 185 589 341 201 442 282 152 621 359 135 540 358 166

Total 2.821 2.783 2.698 3.073 2.569

Gironès Any 2009 2008 2007 2006 2005

De la mateixa comarca 3.880 3.625 4.085 4.354 3.648

De la resta De la resta de De la resta de la Catalunya d'Espanya província 2.413 2.405 2.427 2.432 2.381

1.544 1.636 1.805 1.950 1.935

1.335 1.389 1.447 1.269 1.226

Total 9.172 9.055 9.764 10.005 9.190

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT.

Per la seva banda, la gran majoria de persones que procedeixen de fora d’Espanya i s’estableixen a la comarca del Gironès són provinents de fora de la UE (71,4% el 2009), quasi a parts iguals d’Amèrica i Àfrica, i en tercer lloc de la resta de la UE. S’observa que, mentre que la població asiàtica tendeix a augmentar quant al seu pes en el conjunt de persones que s’estableixen en el territori en un any, hi ha una progressiva reducció de persones procedents de l’Europa no pertanyent a la Unió. En els següents apartats es determinarà fins a quin punt pot influir en aquest fet la inclusió en la UE de determinats països com Romania. Cal dir que tant en les dades de relatives al Gironès con al territori PLIS, hi ha un elevat percentatge de persones de les que no consta la seva nacionalitat en l’explotació de l’estadística de variacions residencials de l’INE. Això afecta a la comparabilitat de dades entre territoris. Tot i això, s’entreveu que la població provinent de fora de la UE també és majoritària, especialment d’Amèrica, de la Resta d’Europa i d’Àfrica, de forma semblant.

Pàg. 25/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 8. Procedència de les migracions externes (%). Territori PLIS Any

2009 2008 2007 2006 2005

Resta Fora de de la UE la UE 6,8 6,0 7,7 6,8 6,3

Fora de la UE Resta d'Europa

Àfrica

Amèrica

Àsia

14,5 18,4 29,2 24,6 27,2

12,0 21,0 19,2 18,5 20,5

17,4 17,5 15,6 22,4 21,0

2,1 2,1 1,4 1,5 1,8

46,1 59,0 65,4 67,0 70,5

No consta Oceania 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

47,1 35,1 26,9 26,2 23,1

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Gironès Any 2009 2008 2007 2006 2005

Resta Fora de de la UE la UE 8,2 6,5 9,1 11,8 9,8

Fora de la UE Resta d'Europa

Àfrica

Amèrica

Àsia

9,5 10,8 15,1 12,8 15,0

26,2 29,7 29,6 24,6 33,3

27,6 30,3 37,0 43,6 33,2

8,1 7,9 5,3 3,6 5,0

71,4 78,8 87,0 84,7 86,5

No Oceania consta 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

20,4 14,7 4,0 3,5 3,7

Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT.

Taula 9. Procedència de les migracions externes (hab.). Territori PLIS Any

2009 2008 2007 2006 2005

Resta Fora de de la UE la UE

35 45 70 50 45

Fora de la UE Resta d'Europa

Àfrica

Amèrica

Àsia

75 139 267 182 194

62 159 175 137 146

90 132 142 166 150

11 16 13 11 13

238 446 597 496 503

No Oceania consta

0 0 0 0 0

243 265 246 194 165

Total

516 756 913 740 713

Gironès Any

2009 2008 2007 2006 2005

Resta Fora de de la UE la UE

274 349 584 675 462

Fora de la UE Resta d'Europa

Àfrica

Amèrica

Àsia

318 578 968 731 707

875 1.587 1.901 1.403 1.569

924 1.616 2.376 2.485 1.564

271 421 342 204 235

2.389 4.204 5.589 4.824 4.075

No Oceania consta

1 2 2 1 0

682 785 254 198 173

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT.

Pàg. 26/273

Total

3.345 5.338 6.427 5.697 4.710

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

E.

Població nascuda a l’estranger i població de nacionalitat estrangera

Així, el 2010, el 21,5% de la població de la comarca del Gironès és nascuda fora d’Espanya, un percentatge molt similar al conjunt de l’àmbit territorial, però molt superior al territori del PLIS, de tal manera que si no es contemplen els municipis de Girona i Salt, el percentatge es redueix a l’11,7%, fet que cal relacionar amb la major importància de les migracions internes Així, mentre que la comarca del Gironès, com l’àmbit territorial, se situen per sobre de Catalunya quant al pes de la població estrangera, el territori del PLIS està força per sota del seu entorn immediat i del conjunt del país.

Taula 10. % de població nascuda a l’estranger Any 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

17,5 17,4 16,4 14,8 14,0 12,6 10,6 9,3 7,1 5,3 4,0

21,9 21,9 20,8 18,8 16,7 13,8 11,3 9,8 7,3 5,4 4,1

21,5 21,6 20,3 18,2 16,6 14,3 11,5 9,8 7,3 5,5 4,1

11,7 11,6 10,8 9,7 9,0 8,2 6,7 5,9 4,9 4,0 3,3

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT.

Quant a l’evolució, l’expressió d’aquestes dades en format gràfic, permet observar que el creixement del pes de la població estrangera a la comarca del Gironès s’accelera a partir de 2005, però al territori del PLIS si bé la tendència és la mateixa la intensitat és menor. Tanmateix en tots els territoris es detecta un estancament del creixement de la població nascuda a l’estranger.

Pàg. 27/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 6. Evolució del % de població nascuda a l’estranger 25

20

15

(%) 10

5

0 2000

2001

2002

2003

Catalunya Gironès

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Comarques Gironines Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Tanmateix, actualment, la majoria de la informació relativa a població estrangera que ofereixen les fonts oficials se centra en la nacionalitat i no pas en el lloc de naixement. Així, atenent aquest cop a la nacionalitat, cal dir que el 2010 a la comarca del Gironès existia una proporció de població estrangera del 21,3% però mentre que al territori PLIS es redueix al 10,9%. Per tant, com en el cas del lloc de naixement la població de nacionalitat estrangera té un pes molt inferior al territori PLIS que en el seu entorn immediat i també que en comparació al conjunt de Catalunya. Com en el conjunt de Girona i de la comarca, al territori PLIS la població de nacionalitat estrangera és procedent principalment d’Àfrica (4,5%) i, en menor mesura, de la resta de la UE (3,5%). La resta de nacionalitats són molt poc presents. Especialment baix és el pes de la ciutadania de nacionalitats d’Amèrica del Sud (1,4%), a diferència del que succeeix en el conjunt de Catalunya on aquesta comunitat representa el 4,4% de la població.

Pàg. 28/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 11. Població segons nacionalitat 2010 (%) Nacionalitat Espanyola Estrangera Àfrica Resta UE Amèrica del Sud Amèrica del Nord i Central Resta Europa Àsia i Oceania Total

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

84,0 16,0

78,4 21,6

78,7 21,3

89,1 10,9

7,6 6,7 3,3 1,4 1,3 1,3

4,2 4,1 4,4 0,9 0,7 1,6 100,0

100,0

9,3 3,9 3,3 2,8 0,9 1,1

4,5 3,5 1,4 0,8 0,4 0,3

100,0

100,0

Gironès

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Dades ordenades en funció de la columna ‘Territori PLIS’

Taula 12. Població segons nacionalitat 2010 (hab.) Nacionalitat Espanyola Estrangera Àfrica Resta UE Amèrica del Sud Amèrica del Nord i Central Resta Europa Àsia i Oceania Total

Catalunya 6.313.843 1.198.538 315.007 309.290 331.360 65.099 53.883 123.899 7.512.381

Comarques Gironines 590.799 162.247 56.166 50.415 25.801 10.295 9.859 9.711 753.046

142.646 38.507 16.794 7.054 6.063 5.075 1.548 1.973 181.153

48.669 5.944 2.448 1.913 772 444 226 141 54.613

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Dades ordenades en funció de la columna ‘Territori PLIS’

Pàg. 29/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

II.2. Indicadors clau d’exclusió social D’acord a la filosofia del Mapa de Vulnerabilitat, si bé en la majoria de casos cal un marc de referència que contextualitzi i ajudi a completar els indicadors d’exclusió, l’objectiu del Mapa és analitzar els indicadors clau que poden posar llum sobre factors susceptibles de ser generadors de vulnerabilitat social. Per tant, per norma general, en l’àmbit sociodemogràfic els indicadors sobre l’edat de la població, especialment en relació a l’envelliment, així com els relacionats amb el pes de les persones estrangeres en l’estructura social, són els marcadors que es consideren fonamentals i sobre els quals s’aprofundirà, sempre que sigui possible en la dimensió territorial. Concretament: Àmbit sociodemogràfic: Estructura d’indicadors d’exclusió Nom Descripció Subdimensió Indicador

Edat de la població

1

Índex d'envelliment

2

Índex de sobreenvelliment

3

Índex de dependència global

4

Índex de reemplaçament de la població d'edat activa

5

Taxa d'estrangeria global

6

% Població d'origen extracomunitària

Estrangeria

Relació entre la població de 65 anys i més i la població de 0 a 15 anys. Relació entre la població de 75 anys i més amb la població de 65 i més. Mesura la càrrega que per a la població en edat de treballar (16 a 64 anys) representa la població en edats dependents (0-15 i de 65 i més). Relació entre la població propera a la jubilació(60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat laboral (15 i 19 anys) Pes de la població de nacionalitat estrangera sobre el total de població Pes de la població de nacionalitat estrangera no comunitària sobre el total de població

Així, si bé algunes guies de diagnosi sobre exclusió social incorporen altres indicadors, com l’índex de desenvolupament humà, l’índex de desenvolupament relatiu al gènere, l’índex sintètic de desigualtats socials o l’esperança de vida en néixer, es tracta de marcadors que no estan disponibles a nivell local. A més, però, són marcadors de desenvolupament i desigualtat que molt sovint estan dissenyats per a comparar entorns amb importants diferències estructurals, que en entorns desenvolupats com Catalunya i el Gironès són susceptible de no marcar diferències rellevants.

Pàg. 30/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

A.

Edat de la població

Com anunciava l’estructura d’edats de la població, on els infants i adolescents tenen un pes relatiu lleugerament més alt, tant el conjunt de la comarca com el territori PLIS presenta un nivell d’envelliment inferior a la situació global de l’àmbit territorial i de Catalunya. Així, al territori PLIS l’índex d’envelliment mostra que hi ha 79,9 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15, sent un territori lleugerament més envellit que el conjunt de la comarca (73,86%). Quant a l’estructura del col·lectiu de gent gran, el nivell de sobreenvelliment de la comarca del Gironès i del territori PLIS és lleugerament superior a la de l’àmbit territorial i el conjunt de Catalunya, és a dir, en el territori PLIS el 54,60% de la població major de 65 anys té més de 75 anys, mentre que a Catalunya aquest percentatge es redueix al 51,75%. Tant si es té en compte Salt i Girona com si no, el valor d’aquest índex és molt similar. En canvi, principalment pel major pes en aquest territori de la població infantil i jove, la càrrega que la població inactiva suposa per a la població potencialment activa és lleugerament superior en el territori PLIS que en el conjunt de la comarca i superior també a la situació general de Catalunya i de l’àmbit territorial. Concretament, al territori de cada 100 persones en edat activa 49,23 són persones inactives, mentre que a la comarca del Gironès en conjunt aquest pes es redueix a 45,70%. Val a dir, però, que si bé la població infantil i jove marca la diferència en la tendència la major part del col·lectiu dependent és gent gran. Finalment, es tracta de conèixer la capacitat de la població econòmicament activa de reemplaçar-se, és a dir, la relació entre la població propera a la jubilació (60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat laboral (15 i 19 anys). De nou, el pes de la població juvenil marca la principal diferència, de tal manera que al territori PLIS per cada 100 habitants de 15 a 19 anys hi ha 94,53 persones de 60 a 64 anys, de tal manera que el reemplaçament de la població activa està garantit ja que potencialment entraran més joves al mercat laboral que persones es jubilaran, una situació encara més intensa es dóna en el conjunt de la comarca, on aquesta capacitat de reemplaçament és encara major (85,76%).

Pàg. 31/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

A més, és la situació oposada al que s’observa a Catalunya i al conjunt de l’àmbit territorial, on per cada 100 joves que potencialment podrien formar part de la població activa a curt termini, es podrien jubilar més persones.

Taula 13. Resum dels indicadors d’edat de la població. 2010 (%) Comarques Territori Indicador Catalunya Gironès Gironines PLIS Índex d'envelliment (%)

102,12

92,77

73,86

79,98

Índex de sobreenvelliment (%)

51,75

52,55

54,25

54,60

Índex de dependència global (%)

48,47

48,26

46,35

49,93

116,72

103,26

85,76

94,53

Índex de reemplaçament de la població d'edat activa (%) Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT.

Analitzant en detall aquests indicadors en funció de la seva evolució i segons sexes, s’observa que a tots els territoris s’ha produït un descens de l’índex d’envelliment. En el cas de la comarca del Gironès i el territori PLIS ha suposat canviar la tendència i passar d’una taxa superior a 100, és a dir, hi havia més població en el grup de grans que en el grup de joves, a una taxa inferior a 100 i, per tant, amb més joves que gent gran. Tot i això, l’índex d’envelliment al territori PLIS es manté per sobre el conjunt de la comarca del Gironès durant tot el període. Gràfic 7. Evolució de l’índex d’envelliment. 2000-2010 130 125 120 115 110 105

(%) 100 95 90 85 80 75 70 2000

2001

2002

Catalunya Gironès

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Comarques Gironines Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 32/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Al seu torn, però, la població gran cada cop és més gran, de tal manera, que el pes del col·lectiu de 75 anys i més ha augmentat de manera important en els darrers anys, especialment al territori PLIS on es parteix d’un nivell més baix de sobreenvelliment. Gràfic 8. Evolució de l’índex de sobreenvelliment. 2000-2010 60

55

(%) 50

45

40 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

Catalunya Gironès

2007

2008

2009

2010

Comarques Gironines Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

La diferència en aquest punt entre homes i dones és molt important. Entre les dones, tant al territori PLIS com en el conjunt de la comarca l’índex d’envelliment és molt més elevat que entre els homes. Tanmateix aquesta diferència encara és més alta a l’àmbit territorial i al conjunt de Catalunya. En canvi, en la mateixa proporció que en la resta de territoris, en l’espai de potencial aplicació del PLIS hi ha un major sobreenvelliment de les dones ja que el pes de les que tenen 75 i més anys supera considerablement la situació dels homes. Taula 14. Índex d’envelliment i de sobreenvelliment per sexe. 2010 Índex d’envelliment Home Dona Total Catalunya Comarques Gironines Gironès

83,58 78,97 60,06

121,83 107,48 88,54

102,12 92,77 73,86

Territori PLIS

70,31

89,95

79,98

Home

Dona

Total

Catalunya Comarques Gironines Gironès

46,71 47,97 49,27

55,42 56,13 57,84

51,75 52,55 54,25

Territori PLIS

50,07

58,26

54,60

Índex de sobreenvelliment

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT.

Pàg. 33/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Quant el pes que la població inactiva suposa per a la població potencialment activa si bé entre 2003 i 2008 es produeix un decreixement, és a dir, la població inactiva pesava menys en la població activa, a partir de 2008 torna a créixer aquest fenomen, probablement degut a la desacceleració de la incorporació de persones joves provinents de la immigració estrangera. Això és així en tots els territoris si bé a Catalunya en conjunt ja s’observa aquest fenomen des de 2005. Gràfic 9. Evolució de l’índex de dependència global. 2000-2010 55

50

(%) 45

40 2000

2001

2002

2003

Catalunya Gironès

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Comarques Gironines Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

En tots els territoris l’índex de reemplaçament de la població activa ha anat augmentant de tal manera que cada cop hi ha hagut més persones que podien deixar el mercat laboral respecte les que hi podien entrar, fins el punt que a Catalunya des de 2005 i a les Comarques Gironines des del 2007 la situació és deficitària, és a dir, per cada 100 persones que podrien entrar al mercat de treball com a demanda d’ocupació en sortirien més de 100, el que suposa un mercat de treball en decreixement. En canvi, tant a la comarca del Gironès com en el territori PLIS, si bé la tendència ha estat similar, en el darrer període s’ha suavitzat de manera important i encara es manté per sota del valor 100, de tal manera que per cada 100 persones que podrien entrar al mercat laboral en marxarien només 86 a la comarca del Gironès i 95 al territori PLIS, fet que implica un mercat de treball en creixement, almenys en potència pel factor edat.

Pàg. 34/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 10. Evolució de l’índex de reemplaçament de la població activa. 2000-2010 120 115 110 105 100 95

(%) 90 85 80 75 70 65 60 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

Catalunya Gironès

2007

2008

2009

2010

Comarques Gironines Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Per sexes, la situació també mostra diferències importants. En tots els territoris, entre les dones hi ha major dependència global i majors nivells de reemplaçament de la població activa. És a dir, donat que estan més envellides, entre les dones el pes de la població inactiva sobre l’activa és superior, i la capacitat de reemplaçar el mercat de treball és menor, de tal manera que fins i tot en el territori del PLIS supera el valor 100, i per cada 100 dones joves que entren en surten més dones grans, és a dir, es jubilen més dones que no joves entren al mercat de treball. Taula 15. Índex de dependència global i de reemplaçament de la població activa per sexe. 2010 Índex de Home Dona Total dependència global Catalunya Comarques Gironines Gironès

44,55 44,59 42,94

52,54 52,21 44,59

48,47 48,26 46,35

Territori PLIS

46,33

53,80

49,93

Home

Dona

Total

108,96 99,00 79,40

125,01 107,91 92,84

116,72 103,26 85,76

88,49

101,54

94,53

Índex de reemplaçament de la població activa Catalunya Comarques Gironines Gironès Territori PLIS Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT.

Pàg. 35/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Com s’intueix, en aquests processos demogràfics i els seus efectes en el mercat de treball hi ha una important intervenció del moviment migratori procedent de l’estranger. Si bé els indicadors d’estrangeria es detallen en el següent apartat, i ja s’ha contextualitzat de manera general la situació a la comarca, cal tenir present el paper d’aquest col·lectiu en el reemplaçament de la població activa, tant per les edats d’arribada, com per les dinàmiques de reagrupament, i per la prompta incorporació dels joves en el mercat de treball. Centrant l’anàlisi en el reemplaçament de la població activa, el protagonisme de la població estrangera en aquest fenomen és clar. En el territori del PLIS, entre la població de nacionalitat estrangera, de cada 100 joves que estaran en condicions d’entrar al mercat laboral tant sols 21 persones marxaran per edat de jubilació. Encara és més baixa aquesta taxa si es tenen en compte Girona i Salt , on es detecta la taxa més baixa en comparació a Catalunya i l’àmbit territorial de les Comarques Gironines, on la taxa de reemplaçament és força superior, fet que no assegura un reemplaçament tan intens. En canvi, en tots els territoris, si bé una mica menys en el territori PLIS l’índex de reemplaçament de la població amb nacionalitat espanyola és el contrari, es jubila més gent que joves s’incorporen al mercat de treball. D’aquesta manera, cal apuntar el fet que el mercat de treball potencial que creix al territori PLIS té un component estranger significatiu, o el que és el mateix, mentre que el volum de persones estrangeres en edat de treballar creix, el volum de persones de nacionalitat espanyola decreix. Taula 16. Índex de reemplaçament de la població activa 2010 segons nacionalitat Índex de reemplaçament de la població activa

Espanyola

Estrangera

Total

Catalunya

136,73

27,91

116,72

Província Girona

122,20

43,66

103,26

Gironès

109,26

15,16

85,76

Territori del Pla

106,18

21,74

94,53

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT.

Pàg. 36/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Per finalitzar l’apartat d’edat cal analitzar els resultats en els diferents municipis. Donada la quantitat de dades, s’ha fet un esforç per classificar els municipis del territori PLIS en funció de categories sintètiques, prenent com a referència el valor mitjà del territori PLIS. A partir d’aquest valor mitjà s’han classificat els diferents municipis de manera substantiva, en funció del grau en que s’allunyen de la mitjana. En primer lloc, s’analitzen els resultats quan a envelliment. Aquesta anàlisi permet determinar els següents tipus de situacions:

•

En primer lloc, els municipis que tenen un índex d’envelliment molt baix: Celrà i Fornells.

•

Li segueixen 5 municipis amb un índex d’envelliment baix. La major part són municipis entorn els 3.000 hab. però també es troben en aquesta situació municipis força més petits, com Aiguaviva i Campllong.

•

La tercera situació és la dels municipis amb un envelliment moderat, és a dir, entorn a la mitjana del territori. Es tracta de municipis de diversa grandària però liderats per Bescanó i Sant Gregori, que són de grandària mitjana.

•

Els municipis amb envelliment alt són principalment municipis grans, Cassà i Llagostera, a més de Sarrià.

•

Finalment, els municipis amb un envelliment molt alt són municipis generalment petits, de 600 hab. o menys, amb l’excepció de Flaçà que també es troba en aquesta situació.

Per tant, cal destacar que no es detecta una correlació entre la grandària municipal o el tipus de ruralitat amb les situacions que es donen quant a l’envelliment de la població de tal manera que cal cercar relacions amb aquests fenòmens el creixement de la població que hi hagi hagut en aquests municipis o amb el tipus de poblacions que han arribat, així com a factors econòmics i laborals.

Pàg. 37/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 17. Índex d’envelliment per municipis. 2010 Grandària municipal

Tipus municipi

Índex envelliment

Celrà Fornells de la Selva

4.638 2.343

Rural dens Rural dens

47,03 49,50

Aiguaviva Quart Sant Julià de Ramis Vilablareix Campllong Sant Gregori Bescanó Llambilles Sant Martí Vell Sant Martí de Llémena Bordils Cervià de Ter Juià Cassà de la Selva Llagostera Sarrià de Ter

727 2.983 3.281 2.297 467 3.243 4.555 690 265 566 1.715 895 325 9.637 7.915 4.596

Rural Rural dens Rural dens Rural dens Rural profund Rural dens Rural dens Rural Rural profund Rural profund Rural dens Rural Rural profund Urbà Rural dens Rural dens

61,44 61,54 61,71 66,32 68,37 73,15 79,45 80,62 84,48 87,37 92,39 92,81 96,88 100,38 101,61 110,53

Baix (de 50 a 69) Baix (de 50 a 69) Baix (de 50 a 69) Baix (de 50 a 69) Baix (de 50 a 69) Moderat (de 70 a 89) Moderat (de 70 a 89) Moderat (de 70 a 89) Moderat (de 70 a 89) Moderat (de 70 a 89) Alt (de 90 a 119) Alt (de 90 a 119) Alt (de 90 a 119) Alt (de 90 a 119) Alt (de 90 a 119) Alt (de 90 a 119)

Sant Joan Mollet Madremanya Canet d'Adri Flaçà Sant Jordi Desvalls Sant Andreu Salou Viladesens

513 250 618 1.070 653 155 216

Rural Rural profund Rural profund Rural Rural Rural profund Rural profund

124,71 130,00 144,87 152,48 170,59 190,00 209,52

Molt Molt Molt Molt Molt Molt Molt

Urbà Urbà

79,98 81,72 57,83 73,86

Moderat (de 70 a 89) Moderat (de 70 a 89) Baix (de 50 a 69)

Municipi

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS

96.236 30.304

CATALUNYA COM. GIRONINES

Classificació Molt baix (menys de 50) Molt baix (menys de 50)

alt alt alt alt alt alt alt

(superior (superior (superior (superior (superior (superior (superior

a a a a a a a

120) 120) 120) 120) 120) 120) 120)

102,12 92,77

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu. * Mitjana de referència. Punt a partir del qual ses comparen els municipis.

Pàg. 38/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 2. Índex d’envelliment per municipis. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 39/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Quant al sobreenvelliment s’observa que no hi ha tanta diversitat de situacions, de tal manera que es detecten tres tipus de municipis.

•

En primer lloc, els municipis que tenen un índex de sobreenvelliment baix, en els que menys del 50% de la gent gran té 75 anys o més. Vilablareix, Bordils i Fornells de la Selva són els més grans quant a volum de població, però en general es tracta de municipis amb poca població.

•

En segon lloc, els municipis on entre el 50 i el 60% de la població de 65 anys i més supera els 75 anys. De nou es tracta de municipis molt diversos quant a grandària del municipi.

•

Finalment, 6 municipis poden ser classificats com a municipis amb un sobreenvelliment alt, amb més del 60% de la població gran sobreenvellida. Tanmateix, la gran majoria es troba en aquesta xifra, sobre el 60%, i només Viladasens supera aquest llindar de manera important. Cal dir però que l’únic municipi gran que hi ha en aquest grup és Cassà.

Pàg. 40/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 18. Índex de sobreenvelliment per municipis. 2010 Índex Grandària Tipus Municipi sobreenvemunicipal municipi lliment Canet d'Adri Sant Martí Vell Vilablareix Bordils Aiguaviva Llambilles Fornells de la Selva Quart Juià Celrà Llagostera Sant Julià de Ramis Sarrià de Ter Campllong Sant Gregori Sant Martí de Llémena Bescanó Sant Joan Mollet Madremanya Sant Andreu Salou Cassà de la Selva Flaçà Cervià de Ter Sant Jordi Desvalls Viladesens TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

618 265 2.297 1.715 727 690 2.343 2.983 325 4.638 7.915 3.281 4.596 467 3.243 566 4.555 513 250 155 9.637 1.070 895 653 216

54.613 96.236 30.304 181.153

Classificació

Rural profund Rural profund Rural dens Rural dens Rural Rural Rural dens Rural dens Rural profund Rural dens Rural dens Rural dens Rural dens Rural profund Rural dens Rural profund Rural dens Rural Rural profund Rural profund Urbà Rural Rural Rural Rural profund

45,13 46,94 47,24 48,31 48,94 49,04 49,60 50,00 50,00 50,88 52,08 52,36 52,86 53,73 54,28 55,42 55,52 55,66 59,62 60,53 60,86 60,93 62,58 69,66 70,45

Baix (menys de 50) Baix (menys de 50) Baix (menys de 50) Baix (menys de 50) Baix (menys de 50) Baix (menys de 50) Baix (menys de 50) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Alt (més de 60) Alt (més de 60) Alt (més de 60) Alt (més de 60) Alt (més de 60) Alt (més de 60)

Urbà Urbà

54,60 54,41 52,76 54,25

Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59) Moderat (de 50 a 59)

7.512.381 738.352

51,75 52,55

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu. * Mitjana de referència. Punt a partir del qual ses comparen els municipis.

Pàg. 41/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 3. Índex de sobreenvelliment per municipis. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 42/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Quant a l’estructura de la població segons el nivell de reemplaçament de la població activa, l’ordre de menor a major permet detectar les següents situacions.

•

Entre els municipis amb un valor més baix en aquest índex, és a dir, on per cada 100 persones que podrien entrar al mercat laboral en marxarien molt poques i per tant tindrien un mercat de treball en creixement, està compost per municipis molt petits.

•

Una situació anàloga són els municipis amb un índex baix, entre els quals cal destacar Celrà i Cassà de la Selva, municipis grans però amb un índex de reemplaçament baix.

•

En tercer lloc es troben els municipis que tenen un nivell moderat quant a reemplaçament, és a dir, municipis en els que el mercat de treball potencial estaria estancat, ja que quasi entrarien en el mercat de treball les mateixes persones que en sortirien. Llagostera és el municipi més gran en aquesta situació, seguit de Bescanó.

•

Finalment, 5 dels municipis del territori PLIS estan en situació contrària, ja que perden població activa. Entre ells destaquen municipis de grandària mitjana, com Sant Gregori (3.243 hab.), Sarrià de Ter (4.596) o Quart (2.983 hab.).

•

L’extrem d’aquesta situació però el viuen municipis força petits, de menys de 1.000 hab. on per cada 100 persones que podrien entrar en el mercat de treball en sortirien més de 140 i fins i tot més de 160. Tindrien doncs un mercat de treball potencial que perdria massa crítica de manera important.

Tampoc aquest indicador permet concloure que els municipis més petits o més rurals estiguin afectats més o menys per un problema de reemplaçament, de tal manera que cal valorar altres criteris de classificació més enllà dels territorials i demogràfics

per

trobar

situacions

conjuntes

que

comparteixin

factors

de

vulnerabilitat.

Pàg. 43/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 19. Índex de reemplaçament per municipis. 2010. Grandària Tipus Índex de Municipi Classificació municipal municipi reemplaçament Viladasens 216 Rural profund 35,71 Molt baix (menys de 64) Campllong 467 Rural profund 40,91 Molt baix (menys de 64) Sant Joan de Mollet 513 Rural 55,88 Molt baix (menys de 64) Juià 325 Rural profund 62,07 Molt baix (menys de 64) 4.638 Rural dens Celrà 64,07 Baix (64 a 85) Sant Andreu Salou 155 Rural profund 66,67 Baix (64 a 85) Sant Julià de Ramis 3.281 Rural dens 76,92 Baix (64 a 85) 9.637 Urbà Cassà de La Selva 80,64 Baix (64 a 85) Fornells de la Selva 2.343 Rural dens 82,35 Baix (64 a 85) Bescanó 4.555 Rural dens 87,56 Moderat (84 a 104) Sant Martí de Llémena 566 Rural profund 88,57 Moderat (84 a 104) Bordils 1.715 Rural dens 90,80 Moderat (84 a 104) Vilablareix 2.297 Rural dens 100,00 Moderat (84 a 104) Llagostera 7.915 Rural dens 103,37 Moderat (84 a 104) Quart 2.983 Rural dens 106,58 Alt (de 105 a 125) Sarrià de Ter 4.596 Rural dens 115,90 Alt (de 105 a 125) Madremanya 250 Rural profund 118,18 Alt (de 105 a 125) 895 Rural Cervià de Ter 123,08 Alt (de 105 a 125) Sant Gregori 3.243 Rural dens 123,33 Alt (de 105 a 125) Sant Martí Vell 265 Rural profund 142,86 Molt alt (més de 125) Aiguaviva 727 Rural 145,45 Molt alt (més de 125) Sant Jordi Desvalls 653 Rural 146,43 Molt alt (més de 125) 1.070 Rural Flaçà 148,89 Molt alt (més de 125) Llambilles 690 Rural 166,67 Molt alt (més de 125) 618 Rural profund Canet d'Adri 168,18 Molt alt (més de 125) TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS

54.613 96.236Urbà 30.304Urbà 181.153

94,53 88,21 64,80 85,76

CATALUNYA COM. GIRONINES

7.512.381 738.352

116,72 103,26

Moderat (84 a 104) Moderat (84 a 104) Baix (64 a 85)

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu. * Mitjana de referència. Punt a partir del qual ses comparen els municipis.

Pàg. 44/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 4. Índex de reemplaçament per municipis. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 45/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

A continuació es facilita el detall en nombre d’habitants de l’estructura d’edat de la població per cada municipi. Taula 20. Població segons grans grups d’edat per municipis. 2010. Municipi

Grandària municipal

Aiguaviva Bescanó Bordils Campllong Canet d'Adri Cassà de La Selva Celrà Cervià de Ter Flaçà Fornells de la Selva Juià Llagostera Llambilles Madremanya Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan de Mollet Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sarrià de Ter Vilablareix Viladasens

727 4.555 1.715 467 618 9.637 4.638 895 1.070 2.343 325 7.915 690 250 2.983 155 3.243 513 653 3.281 566 265 4.596 2.297 216

TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

54.613 96.236 30.304 181.153

Tipus municipi Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

dens dens profund profund dens

dens profund dens profund dens profund dens

dens profund profund dens dens profund

Urbà Urbà

7.512.381 738.352

0 a 14 anys 153 866 289 98 78 1.568 961 167 141 501 64 1.302 129 40 546 20 607 85 85 619 95 58 712 383 21

15 a 34 35 a 64 65 a 74 75 i més anys anys anys anys 157 1.095 435 117 146 2.771 1.427 206 273 567 72 2.195 148 45 815 34 799 114 160 939 128 40 1.305 614 55

323 1.906 724 185 281 3.724 1.798 367 441 1.027 127 3.095 309 113 1.286 63 1.393 208 263 1.341 260 118 1.792 1.046 96

48 306 138 31 62 616 222 58 84 125 31 634 53 21 168 15 203 47 44 182 37 26 371 134 13

9.588 14.657 22.286 3.669 15.820 28.497 38.991 5.894 5.817 10.152 10.971 1.589 31.225 53.306 72.248 11.152 1.146.950 2.000.375 3.125.893 117.673

199.781

305.237

46 382 129 36 51 958 230 97 131 123 31 689 51 31 168 23 241 59 101 200 46 23 416 120 31 4.413 7.034 1.775 13.222

597.923

641.240

54.881

60.780

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu. Municipis per ordre alfabètic

Pàg. 46/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

B.

Estrangeria

Com s’ha comentat en el marc de referència, a la comarca del Gironès el 21,3% de la població té nacionalitat estrangera, un percentatge molt superior al territori del PLIS (10,9%) i força superior a la mitjana catalana (16%). Tanmateix l’origen de la població amb nacionalitat estrangera és diferent entre aquests territoris. Concretament, a la comarca del Gironès la taxa de població extracomunitària és del 17,4%, molt per sobre del nivell del territori del PLIS (7,4%) i per sobre de l’àmbit territorial i Catalunya. D’aquesta manera, al territori PLIS hi ha un pes molt baix de la població estrangera i de la població estrangera extracomunitària que diferencia aquest territori del conjunt de la comarca. Així, i com s’ha contextualitzat, el pes de les immigracions exteriors superen el pes de les immigracions interiors, tal i com demostra la ràtio d’immigració exterior. Lògicament, el pes de la immigració exterior és més important a la comarca del Gironès amb Girona i Salt, que excloent aquestes poblacions. Taula 21. Resum dels indicadors d’estrangeria 2010. Indicador

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

Taxa d'estrangeria global (%) 2010

16,0

21,6

21,3

10,9

11,8

14,9

17,4

7,4

**

39,0***

36,5

18,3

Taxa d’estrangeria extracomunitària (%) 2010 Raó d'immigració exterior (%) 2009

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. ** Dades no calculades ja que l’Idescat no facilita dades de migracions interiors per Catalunya *** Valor corresponent a la Província de Girona, ja que l’IDESCAT no facilita aquestes dades per àmbits territorials.

Una anàlisi més detallada necessàriament fa referència a l’estructura per sexe i edat d’aquest col·lectiu. Si es para atenció al conjunt de la comarca, com indica gràficament la piràmide de població per nacionalitats, el pes de la immigració és més clar entre els homes que entre les dones, és a dir, en cada franja d’edat hi ha més homes estrangers que dones estrangeres.

Pàg. 47/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

La població estrangera es concentra de manera important entre els 20 i els 44 anys, sent també un segment de pes el dels infants i els adolescents. Gràfic 11. Piràmide d’edats Gironès segons nacionalitat. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Com es pot observar en el territori del PLIS el pes d’aquest col·lectiu és especialment baix entre les dones en edat laboral (a partir dels 15 anys). Gràfic 12. Piràmide d’edats territori PLIS segons nacionalitat. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 48/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

L’estructura d’edat de la població estrangera és molt similar en el conjunt de la comarca i en el territori PLIS, el que vària és el pes del col·lectiu estranger en cada franja d’edat. En concret, quant a l’estructura d’edats de la població estrangera en el territori PLIS el 19,1% és menor de 15 anys. En segon lloc el gran gruix de la població estrangera té entre 15 i 34 anys (43,8%) i de 35 a 64 anys (34,7%). La població de més de 65 anys és molt anecdòtica, menys del 3% de la població estrangera. Aquesta estructura de població és molt similar a la del conjunt de la comarca, de tal manera que es pot dir que la població estrangera en el territori PLIS és fonamentalment ciutadania en edat de treballar i un de cada 5 un infant, sent el pes de la població estrangera entre la gent gran anecdòtic. Una lectura diferent és la que determina per cada grup d’edat, quin és el pes de la població estrangera. En aquest punt sí que hi ha diferències entre la comarca i el territori PLIS. Concretament, en el territori PLIS nomes l’11,8% de la població infantil és de nacionalitat estrangera, mentre que en el conjunt de la comarca ho és el 24,3%. Igualment per la resta de franges d’edat, de tal manera, que per exemple, mentre que al territori PLIS el 17,8% de la població d’entre 15 i 34 anys és estrangera en el conjunt de la comarca ho és el 33,1%. En definitiva, la diferència entre la comarca en conjunt i el territori PLIS en particular no és que es tingui una població estrangera més o menys jove, sinó que el pes de la població estrangera en cada grup d’edat és més petit.

Pàg. 49/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 22. Estructura d’edats per nacionalitats. 2010 Territori PLIS Nacionalitat Nacionalitat Total població espanyola estrangera Edats Hab. Hab. Hab. % % % 0 a 14 anys 15 a 34 anys 35 a 64 anys 65 a 74 anys 75 i més anys Total

Edats 0 a 14 anys 15 a 34 anys 35 a 64 anys 65 a 74 anys 75 i més anys Total

9.588 14.657 22.286 3.669 4.413 54.613

17,6 26,8 40,8 6,7 8,1 100,0

Total població Hab.

%

31.225 53.306 72.248 11.152 13.222 181.153

17,2 29,4 39,9 6,2 7,3 100,0

8.454 12.051 20.222 3.572 4.370 48.669

17,4 24,8 41,6 7,3 9,0 100,0

Gironès Nacionalitat espanyola Hab. % 23.630 35.641 59.666 10.678 13.031 142.646

16,6 25,0 41,8 7,5 9,1 100,0

1.134 2.606 2.064 97 43 5.944

19,1 43,8 34,7 1,6 0,7 100,0

Nacionalitat estrangera Hab. % 7.595 17.665 12.582 474 191 38.507

19,7 45,9 32,7 1,2 0,5 100,0

% sobre el segment d’edat 11,8 17,8 9,3 2,6 1,0 10,9

% sobre el segment d’edat 24,3 33,1 17,4 4,3 1,4 21,3

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat . Padró continu.

De nou, per finalitzar aquest apartat, cal fer referència a la situació en els diferents municipis. La comparativa dels dos índexs permet distingir els següents tipus de situacions:

•

En primer lloc, hi ha els municipis que tenen una taxa d’estrangeria global molt baixa, sempre comparant amb la situació del conjunt del territori PLIS, de menys del 5%.

•

A continuació sis municipis tenen una taxa d’estrangeria moderada de fins el 7%, on hi ha municipis com a Bescanó.

•

Un tercer grup seria el format per municipis que tenen una taxa d’estrangeria global moderada, del 8 al 12%, on només destaca la presència de Sarrià de Ter.

Pàg. 50/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

El quart cas és el dels municipis amb una taxa d’estrangeria alta, en comparació amb la mitjana del territori PLIS, on només Celrà és un municipi amb una grandària municipal important.

•

Finalment, els municipis més grans com Cassà de La Selva i Llagostera, als que

s’uneix

Flaçà

i

Bordils,

es

caracteritzen

per

tenir

unes

taxes

d’estrangeria global molt altes, encara per sota de Girona ciutat. De nou, no es poden establir vinculacions clares entre les grandàries municipals i el tipus de ruralitat dels municipis.

Pàg. 51/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 23. Taxa d’estrangeria global per municipis. 2010 Taxa Grandària Tipus Municipi d’estrangeria municipal municipi global Llambilles Vilablareix Canet d'Adri Sant Andreu Salou Fornells de la Selva Aiguaviva Sant Gregori Quart Sant Joan de Mollet Bescanó Sant Martí de Llémena Campllong Sant Julià de Ramis

690 2.297 618 155 2.343 727 3.243 2.983 513 4.555 566 467 3.281

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

Sarrià de Ter Cervià de Ter Madremanya Sant Jordi Desvalls

4.596 895 250 653

Rural dens Rural Rural profund Rural

Juià Sant Martí Vell Viladasens Celrà

325 265 216 4.638

Rural Rural Rural Rural

Bordils Cassà de La Selva Llagostera Flaçà

1.715 9.637 7.915 1.070

Rural dens Urbà Rural dens Rural

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

54.613 96.236 30.304 181.153

dens profund profund dens dens dens dens profund profund dens

profund profund profund dens

Urbà Urbà

7.512.381 738.352

1,4 1,5 2,9 3,2 3,7 4,0 4,3 5,4 5,7 5,8 7,2 7,3 7,6 8,5 9,6 10,8 12,6 13,2 14,7 16,2 16,2 17,1 16,1 17,0 18,2 10,9 20,6 42,1 21,3

Classificació Molt Molt Molt Molt Molt Molt Molt Baix Baix Baix Baix Baix Baix

baix (menys del baix (menys del baix (menys del baix (menys del baix (menys del baix (menys del baix (menys del (del 5 al 7%) (del 5 al 7%) (del 5 al 7%) (del 5 al 7%) (del 5 al 7%) (del 5 al 7%)

Moderat Moderat Moderat Moderat Alt Alt Alt Alt

(del (del (del (del

Molt Molt Molt Molt

alt alt alt alt

(del (del (del (del

13 13 13 13

al al al al

(més (més (més (més

8 8 8 8

al al al al

5%) 5%) 5%) 5%) 5%) 5%) 5%)

12%) 12%) 12%) 12%)

16%) 16%) 16%) 16%) del del del del

16%) 16%) 16%) 16%)

Moderat (del 8 al 12%) Molt alt (més del 16%) Extrem

16,0 21,6

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu. * Mitjana de referència. Punt a partir del qual ses comparen els municipis.

Pàg. 52/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 5. Taxa d’estrangeria global per municipis. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 53/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Finalment, quant a la població extracomunitària es detecten les següents situacions generals.

•

En primer lloc els municipis amb una taxa d’estrangeria extracomunitària molt baixa o baixa. Són 15 municipis, entre els que hi ha municipis molt petits, però també municipis d’entre 2.000 i 5.000 hab. com Bescanó, Sant Julià de Ramis i Sant Gregori.

•

Els municipis amb una taxa d’estrangeria extracomunitària moderada, del 6 al 8% de la població, també són diversos quant a grandària municipal, si bé entre ells destaca Celrà i Sarrià de Ter per ser els més grans-

•

Només 4 municipis estan per sobre d’aquesta situació. Es tracta d’una banda, de municipis petits o molt petits com Sant Martí Vell i Flaçà en els que hi ha una taxa d’estrangeria extracomunitària alta, i els municipis més grans com Cassà i Llagostera amb taxes superiors.

Pàg. 54/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 24. Taxa d’estrangeria extracomunitària per municipis. 2010 Taxa Grandària Tipus Municipi d’estrangeria Classificació municipal municipi extracomunitària Madremanya Llambilles Vilablareix Sant Andreu Salou Fornells de la Selva Canet d'Adri Campllong Aiguaviva Sant Gregori Sant Joan de Mollet

250 690 2.297 155 2.343 618 467 727 3.243 513

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

Quart Sant Martí de Llémena Bescanó Sant Julià de Ramis Cervià de Ter Bordils Sarrià de Ter Juià Celrà Sant Jordi Desvalls Viladasens Sant Martí Vell Flaçà Cassà de La Selva Llagostera

2.983 566 4.555 3.281 895 1.715 4.596 325 4.638 653 216 265 1.070 9.637 7.915

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

profund dens profund dens profund profund dens dens profund dens dens dens dens profund dens profund profund

dens

54.613 96.236 Urbà 30.304 Urbà 181.153 7.512.381 738.352

0,0 0,7 0,7 1,3 1,8 1,9 1,9 2,6 2,7 2,7 3,5 3,7 4,5 4,9 5,1 6,2 6,3 7,4 7,4 8,1 8,8 9,8 10,9 12,8 13,6 7,4 16,2 39,1 17,4

Molt Molt Molt Molt Molt Molt Molt Molt Molt Molt

baix baix baix baix baix baix baix baix baix baix

(menys (menys (menys (menys (menys (menys (menys (menys (menys (menys

del del del del del del del del del del

3%) 3%) 3%) 3%) 3%) 3%) 3%) 3%) 3%) 3%)

Baix (de 3 al 5%) Baix (de 3 al 5%) Baix (de 3 al 5%) Baix (de 3 al 5%) Baix (de 3 al 5%) Moderat (del 6 al 8%) Moderat (del 6 al 8%) Moderat (del 6 al 8%) Moderat (del 6 al 8%) Moderat (del 6 al 8%) Moderat (del 6 al 8%) Alt (del 9 a l'11%) Alt (del 9 a l'11%) Molt alt (més de l'11%) Molt alt (més de l'11%) Moderat (del 6 al 8%) Molt alt (més de l'11%) Extrem

11,8 14,9

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat . Padró continu. * Mitjana de referència. Punt a partir del qual ses comparen els municipis.

Pàg. 55/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 6. Taxa d’estrangeria extracomunitària per municipis. 2010

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu.

Pàg. 56/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Finalment, es facilita la distribució d’habitants de nacionalitat estrangera per municipis d’acord a la seva nacionalitat.

Àsia i Oceania

Amèrica del Sud

Amèrica del Nord i Central

Àfrica

Resta Europa

Tipus municipi

Resta UE

Grandària municipal

Estrangera extracomunitària

Municipi

Estrangera

Taula 25. Població segons nacionalitat per municipis. 2010.

29

19

10

2

3

6

6

2

Bescanó

4.555

Rural dens

266

204

62

7

57

46

92

2

Bordils

1.715

Rural dens

Aiguaviva

727

Rural

294

107

187

10

70

10

13

4

Campllong

467

Rural profund

34

9

25

0

3

1

5

0

Canet d'Adri

618

Rural profund

18

12

6

0

0

5

6

1

1.555

1.235

320

49

883

84

156

63

752

343

409

13

228

57

38

7

Cassà de La Selva

9.637

Urbà

Celrà

4.638

Rural dens

895

Rural

86

46

40

11

11

12

11

1

Flaçà

1.070

Rural

195

117

78

4

84

3

24

2

Fornells de la Selva

2.343

Rural dens

86

43

43

8

7

18

9

1

Rural profund

43

24

19

4

15

2

3

0

1.344

1.076

268

47

787

61

155

26

Rural

10

5

5

4

0

1

0

0

Rural profund

27

0

27

0

0

0

0

0

160

103

57

3

59

12

22

7

Cervià de Ter

Juià

325

Llagostera

7.915

Llambilles

690

Madremanya Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori

250 2.983 155 3.243

Rural dens

Rural dens Rural profund Rural dens

5

2

3

0

1

0

1

0

139

89

50

2

28

25

33

1

Sant Joan de Mollet

513

Rural

29

14

15

0

0

3

11

0

Sant Jordi Desvalls

653

Rural

82

53

29

12

24

1

16

0

Sant Julià de Ramis

3.281

10

Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell

566 265

Sarrià de Ter

4.596

Vilablareix

2.297

Viladasens

216

TERRITORI PLIS

248

161

87

8

44

31

68

Rural profund

41

21

20

2

9

4

6

0

Rural profund

39

26

13

0

13

7

6

0

Rural dens

392

288

104

24

122

50

82

10

Rural dens

35

15

20

0

0

4

8

3

Rural profund

35

19

16

16

0

1

1

1

5.944

4.031

1.913

226

2.448

444

Rural dens

772

141

Girona

96.236

Urbà

19.807

15.569

4.238

1.142 5.564 3.401

4.268

1.194

Salt

30.304

Urbà

12.756

11.853

903

180 8.782 1.230

1.023

638

GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

54.613

181.153 7.512.381 738.352

38.507

31.453

1.198.538 889.248 159.463

109.957

7.054 309.290 49.506

1.548 16.794 5.075

6.063

53.883 315.007 65.099 331.360 9.619

55.938 10.225

.1973 123.899

24.491

Font: Elaboració pròpia a partir l’Idescat . Padró continu. Municipis per ordre alfabètic

Pàg. 57/273

9.684

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

III. Economia

Pàg. 58/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

III.1. Marc de referència Abans d’aprofundir en la dimensió laboral, és a dir en el mercat de treball, cal fer un breu repàs a l’estructura econòmica de la comarca del Gironès, en tant que una de les dimensions clau de qualsevol societat, i per tant, una de les vessants en les que els condicionants de l’exclusió social tenen les seves arrels més fortes. Com és conegut, l’actual crisi econòmica que afecta molt especialment a l’estructura productiva i l’ocupació, ha fet generar multitud d’informes i anàlisis. En el cas de la comarca del Gironès, com quasi es pot afirmar en general, sovint aquests informes proveeixen resultats contradictoris5. Tanmateix, no es tracta de presentar una diagnosi de conjuntura i valoració prospectiva sinó que l’objectiu d’aquest apartat introductori, és descriure els trets fonamentals de l’estructura econòmica de la comarca, per tal de contextualitzar els indicadors d’exclusió que s’analitzen en l’apartat següent. La separació entre l’estructura econòmica i el mercat de treball és sovint complexa de tal manera que bona part de les dades que es representen a continuació estan vinculades a l’ocupació. D’altra banda, en l’elaboració de la diagnosi de vulnerabilitat en l’apartat econòmic sovint s’inclouen marcadors que requereixen informacions que no estan disponibles a nivell local, comarcal ni tampoc a nivell de província (per exemple, coeficient de Gini, taxa de risc a la pobresa, renda familiar bruta disponible, possibilitats per arribar a final de mes de les famílies o dificultats econòmiques durant els darrers 5 anys, entre d’altres). Molts d’aquests indicadors requereixen operacions a mida per a ser produïts, principalment a través d’enquestes a la població que es vol descriure.

5

Per exemple, segons es difon arran de l’Informe Semestral de Catalunya Caixa, la crisi productiva estaria a tocar de la seva fi i a les comarques gironines les expectatives són bones. (data 21/07/2011) http://www.diaridegirona.cat/economia/2011/07/21/josep-oliver-crisi-sha-acabat/502765.html Al mateix temps, i en dates ben properes (30/06/2011), un informe de la Cambra de Comerç de Girona afirma que el creixement de la comarca és nul i que les expectatives són molt negatives. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/429502-leconomia-gironinaregistra-un-creixement-nul.html

Pàg. 59/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En primer lloc cal dir que l’estructura productiva del territori PLIS té un elevat component industrial (27,5%). Mentre que el Gironès en conjunt està fortament dominat pel sector serveis que generen el 80,5% de l’afiliació a la seguretat social, al territoris PLIS només representa el 53,5% de l’afiliació. Aquest fet implica que el territori PLIS es diferencií significativament tant del seu entorn immediat com del conjunt de les comarques gironines i de Catalunya. A més del sector industrial al territori PLIS destaca el pes del sector de la construcció (17%) i de l’agricultura (2,5%).

Taula 26. Afiliació a la seguretat social per sectors. 2010. Comparativa territorial. Tots els règims. %. Territori Comarques Gironès Sector Catalunya Gironines PLIS Serveis Indústria Construcció Agricultura Total

74,7 16,1 8,1 1,2 100,0

69,0 18,0 11,2 1,8 100,0

80,5 10,9 7,8 0,8 100,0

53,5 27,1 17,0 2,5 100,0

Font: Elaboració pròpia partir de dades de l’Idescat. Suma de l’afiliació en el règim general i en el RETA.

Concretament, al territori PLIS el pes de l’afiliació recau en les indústries manufactureres (26%), el comerç a l’engròs (23,3%) i la construcció (17%), tots ells sectors amb un major protagonisme en aquest territori que en el conjunt de Catalunya, la comarca o l’àmbit territorial. Aquests

subsectors

concentren

molta

ocupació,

mentre

que

les

activitats

administratives i auxiliars, les sanitàries i serveis socials, l’adm. pública, defensa i SS obligatòria, les activitats professionals i tècniques i l’educació tenen un pes molt baix en el conjunt del territori PLIS,en comparació a la resta de territoris.

Pàg. 60/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 27. Afiliació a la seguretat social per subsectors. 4t trim. 2010. Comparativa territorial. Tots els règims. %. Subsector

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

Indústries manufactureres Comerç a l’engròs i al detall Construcció Hostaleria Activitats administratives i auxiliars Transport i emmagatzematge Activitats sanitàries i serveis socials Adm. pública, Defensa i SS obligatòria Agricultura, ramaderia i pesca Altres serveis Activitats professionals i tècniques Educació Resta Total

15,0 19,0 8,1 6,7 7,5 5,2 8,1

16,8 19,3 11,2 9,2 5,4 3,9 7,1

9,6 16,8 7,8 5,3 9,1 3,8 11,6

26,0 23,3 17,0 6,3 4,8 3,8 2,9

6,2

6,7

10,2

2,9

1,2 3,3 5,7 4,9 9,2 100,0

1,8 3,3 4,6 3,6 7,0 100,0

0,8 2,9 7,1 5,2 9,7 100,0

2,5 2,5 2,4 2,4 3,3 100,0

Font: Elaboració pròpia partir de dades de l’Observatori del Treball, Generalitat de Catalunya, Dpt. d’Economia i Coneixement. Suma de l’afiliació en el règim general i en el RETA.

Quant a la grandària dels comptes de cotització, una manera d’aproximar-se a la grandària de les empreses, al territori PLIS el 67,8% dels i les treballadors/es afiliades al règim general ho són en empreses petites, de fins a 50 treballadors, sent molt menor el pes de les empreses més grans. Si bé el percentatge d’afiliats a comptes d’empreses mitjanes (28,9%) de fins a 250 treballadors/es és lleugerament superior al de la resta de territoris, les empreses més grans tenen una presència anecdòtica en l’ocupació del territori (3,2%).

Taula 28. Afiliació a la seguretat social segons grandària del compte de cotització. 2010. Comparativa territorial. Tots els règims. %. Compte de cotització Fins a 50 treb. De 51 a 250 treb. 251 i més treb. Total

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

47,9 23,1 29,0 100,0

59,0 23,7 17,3 100,0

46,4 24,5 29,1 100,0

67,8 28,9 3,2 100,0

Font: Elaboració pròpia partir de dades de l’Idescat. Només règim general i règim especial de la mineria i el carbó

Pàg. 61/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

D’altra banda, al territori PLIS el 21,6% de l’afiliació a la seguretat social és en règim d’autònoms, un percentatge molt superior al de la comarca en conjunt (13,5%) i que situa el territori en nivells similars als de l’àmbit territorial i superiors al conjunt de Catalunya. El pes de l’ocupació per compte propi és especialment elevat en el sector serveis i en l’agricultura, i més baixa que l’entorn immediat en el sector industrial i de la construcció. Taula 29. Afiliació a la seguretat social per sectors i règim. 2010. Comparativa territorial. %. Sector i règim

Catalunya

Règim general* Serveis Indústria Construcció Agricultura Total RETA (Règim Especial Serveis Indústria Construcció Agricultura Total

Comarques Gironines

82,7 79,2 90,0 88,5 67,5 64,8 22,9 26,3 82,0 78,3 del Treball Autònom) 17,3 20,8 10,0 11,5 32,5 35,2 77,1 73,7 18,0 21,7

Gironès

Territori PLIS

88,4 85,3 74,0 39,5 86,5

76,2 89,0 75,1 31,5 78,4

11,6 14,7 26,0 60,5 13,5

23,8 11,0 24,9 68,5 21,6

Font: Elaboració pròpia partir de dades de l’Idescat. * Inclou règim especial de la mineria i el carbó.

Taula 30. Afiliació a la seguretat social per sectors i règim. 2010. Comparativa territorial. Ciutadans/es. Sector i règim

Catalunya

Comarques Gironines

Règim general* Serveis 7.861 1.257 Indústria 432.351 42.751 Construcció 161.870 19.514 Agricultura 1.837.913 146.451 Total 2.439.995 209.973 RETA (Règim Especial del Treball Autònom) Serveis 26.393 3.516 Indústria 48.279 5.574 Construcció 77.938 10.594 Agricultura 384.808 38.578 Total 537.418 58.262

Gironès

Territori PLIS

297 8.808 5.465 67.410 81.980

171 5.238 2.770 8.858 17.037

454 1.523 1.919 8.868 12.764

371 646 920 2.767 4.704

Font: Elaboració pròpia partir de dades de l’Idescat. * Inclou règim especial de la mineria i el carbó.

Pàg. 62/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Atenent a les principals característiques econòmiques analitzades es poden distingir les següents situacions municipals.

•

En primer lloc, els municipis amb una elevada concentració del sector industrial i de la construcció, que en la gran majoria de casos coincideixen a ser municipis amb un elevat pes de l’ocupació per compte propi. Entre aquests municipis es troba Cassà.

•

Un segon grup estaria format per aquells municipis amb un elevat pes de la indústria i amb la resta de sectors amb poc protagonisme, fins i tot els serveis per sota del 50% de l’afiliació. Són municipis amb molta població assalariada.

•

La combinació a taxes elevades de serveis i industria va acompanyada normalment d’alta ocupació autònoma, en municipis rurals-dens.

•

A continuació 6 municipis es caracteritzen per tenir un elevat pes del sector serveis, quasi com a sector únic, a excepció dels municipis més petits que combinen amb l’agricultura. En aquest tipus de situació econòmica, els municipis més petits concentren una part molt alta d’ocupació per compte propi.

•

El cinquè tipus de situació són els municipis amb una elevada concentració en serveis i construcció, i amb taxes d’ocupació per compte propi elevades. Entre aquesta municipis es troba Llagostera.

•

Finalment, es poden distingir dues situacions de municipis petits: els municipis amb una elevada concentració en agricultura i construcció, i els municipis amb una dedicació a l’agricultura molt alta: Sant Andreu Salou i Viladasens. En ambdós casos en els que el pes de l’agricultura és significatiu també coincideixen a ser municipis amb activitats econòmica per compte propi molt elevada.

Pàg. 63/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

% d'afiliats : Serveis*

% d'afiliats: Indústria*

% d'afiliats: Construcció*

% d'afiliats : Agricultura*

% d'afiliats al RETA*

Taula 31. Principals característiques econòmiques per municipis. 2010. %.

42,8 38,4 28,9 28,3 32,0

35,7 34,8 36,7 47,8 48,7

18,1 22,5 33,5 19,5 18,2

3,4 4,3 0,9 4,4 1,1

28,4 42,4 21,8 29,9 6,6

Grandària municipal

Tipus municipi

Cassà de La Selva Bordils Flaçà Cervià de Ter Campllong

9.637 1.715 1.070 895 467

Urbà Rural dens Rural Rural Rural profund

Celrà Aiguaviva Juià

4.638 727 325

Quart Sarrià de Ter Bescanó

2.983 4.596 4.555

Sant Gregori Vilablareix Sant Martí Vell Llambilles Madremanya Sant Joan de Mollet

3.243 2.297 265 690 250 513

44,5 46,0 9,3 0,2 15,4 Rural dens 47,3 42,6 8,4 1,7 6,1 Rural Rural profund 21,7 74,8 2,1 1,4 11,4 57,8 28,5 12,1 1,6 27,2 Rural dens 60,4 27,0 12,3 0,2 24,8 Rural dens 54,9 25,1 14,8 5,2 31,0 Rural dens 71,4 13,4 13,3 2,0 17,2 Rural dens 69,3 13,2 16,0 1,5 14,1 Rural dens Rural profund 69,2 21,8 0,0 9,0 32,1 68,9 16,1 12,1 2,9 26,7 Rural Rural profund 78,9 0,0 7,0 14,0 56,1 60,3 14,1 7,7 17,9 50,0 Rural

Sant Martí de Llémena Fornells de la Selva Sant Julià de Ramis Llagostera

566 2.343 3.281 7.915

Rural Rural Rural Rural

Municipi

Canet d'Adri Sant Jordi Desvalls

618 653

Sant Andreu Salou Viladasens

155 216

TERRITORI PLIS

54.613

Girona Salt

GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

30.304Urbà

7.512.381 738.352

70,8 63,9 62,1 58,9

Rural profund 51,9 30,7 Rural Rural profund 55,1 Rural profund 48,0

96.236Urbà

181.153

profund dens dens dens

3,3 7,6 17,6 16,0

20,0 27,9 18,8 21,1

5,8 0,5 1,5 4,0

41,7 9,2 25,8 35,8

2,5 37,3 8,2 44,9 3,7 49,5 16,1 31,7 6,1 2,0 36,7 51,0 8,0 8,0 36,0 68,0

53,5 27,1 17,0 2,4 89,7 5,6 4,5 0,2 78,6 10,7 9,9 0,8 80,5 10,9 7,8 0,8

21,5 10,0 20,3 13,4

74,7 16,1 8,1 69,0 18,0 11,2

12,9 21,7

1,2 1,8

Font: Elaboració pròpia partir de dades de l’Idescat. Ombrejat: % igual o superior al valor de territori PLIS. Excepte agricultura, marcats els valors més alts * Sobre totals d’afiliats en ambdós règims.

Pàg. 64/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Grandària municipal

Tipus municipi

Afiliats: Serveis*

Afiliats: Indústria*

Afiliats: Construcció*

Afiliats : Agricultura*

Afiliats al RETA*

Taula 32. Principals característiques econòmiques per municipis. 2010. Ciutadans/es.

Cassà de La Selva Bordils Flaçà Cervià de Ter Campllong

9.637 1.715 1.070 895 467

Urbà Rural dens Rural Rural Rural profund

1263 152 101 71 252

1051 138 128 120 383

533 89 117 49 143

101 17 3 11 9

836 168 76 75 52

Celrà Aiguaviva Juià

4.638 727 325

Rural dens Rural Rural profund

1024 783 63

1060 705 217

214 139 6

5 28 4

354 101 33

Quart Sarrià de Ter Bescanó

2.983 4.596 4.555

Rural dens Rural dens Rural dens

624 751 664

307 336 304

131 153 179

17 3 63

293 308 375

Sant Gregori Vilablareix Sant Martí Vell Llambilles Madremanya Sant Joan de Mollet

3.243 2.297 265 690 250 513

Rural Rural Rural Rural Rural Rural

dens dens profund

785 1095 54 188 45 47

147 209 17 44 0 11

146 253 0 33 4 6

22 23 7 8 8 14

189 223 25 73 32 39

Sant Martí de Llémena Fornells de la Selva Sant Julià de Ramis Llagostera

566 2.343 3.281 7.915

Rural Rural Rural Rural

profund dens dens dens

85 1577 619 1182

4 188 175 321

24 689 187 423

7 13 15 80

50 227 257 719

Municipi

profund

Canet d'Adri Sant Jordi Desvalls

618 653

Rural profund Rural

82 67

4 8

59 108

13 35

71 69

Sant Andreu Salou Viladasens

155 216

Rural profund Rural profund

27 24

3 4

1 4

18 18

25 34

TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS

54.613 96.236Urbà 30.304Urbà 181.153

CATALUNYA

7.512.381

COM. GIRONINES

738.352

11601 5880 3686 524 4670 58691 3638 2939 145 6522 5962 809 755 64 1538 76254 10327 7380 733 12730 2222721 480630 239808 34254 384808 185029

48325

30108

4773

58262

Font: Elaboració pròpia partir de dades de l’Idescat. Ombrejat: % igual o superior al valor de territori PLIS. Excepte agricultura, marcats els valors més alts. Es repliquen els ombrejats de la taula anteriors per a facilitar la localització de les dades. * Sobre totals d’afiliats en ambdós règims

Pàg. 65/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En un segon nivell de descripció si bé les dades no estan disponibles a nivell municipal o bé són parcials, es vol fer menció a les característiques del territori gironí quant a pobresa i renda. En el primer cas, la taxa de risc a la pobresa, les dades disponibles fan referència a resultats de 2006, de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya. Es tracta de dades a nivell de Catalunya i àmbits territorials i no estan disponibles per a nivells territorials inferiors, donat que són resultats provinents d’operacions d’enquesta, i com és conegut, aquestes operacions sovint no tenen representativitat mostral a nivell municipal. Segons dades publicades6, la comarca del Gironès s’emmarca en un àmbit territorial amb menys risc a la pobres. En 2006 se situava al 12,3% de la població de les comarques gironines en el risc de pobresa. Aquesta situació allunyava molt el territori de la mitjana catalana i molt especialment de l’Àmbit Metropolità i de Terres de l’Ebre. Taula 33. Taxa de risc a la pobresa. 2006. Àmbits territorials* Àmbit territorial Àmbit metropolità Terres de l’Ebre Alt Pirineu i Aran Àmbit de Ponent Camp de Tarragona Comarques Gironines Comarques Centrals TOTAL CATALUNYA

Taxa de risc a la pobresa 20,7 17,4 15,9 14,0 13,6 12,3 11,6 18,2

* Font: Departament d’acció social i ciutadania. Pla estratègic de serveis socials de Catalunya. Diagnosi: L’abast de les necessitats de serveis socials en la societat catalana

Quant a la renda familiar disponible bruta (RFBD) consisteix en mesurar els ingressos disponibles pels residents en un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Tal i com explica la metodologia de l’Idescat7, aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies, sinó que també està influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Així la RFBD 6

7

és

la

diferència

entre

el

conjunt

de

recursos

i

usos.

Departament d’acció social i ciutadania. Pla estratègic de serveis socials de Catalunya. Diagnosi: L’abast de les necessitats de serveis socials en la societat catalana. Accessible a: http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Ambits%20tematics/Serveis%20s ocials/20diagnosticestatserveissocials10-13/2009diagnostic.pdf.PDF Consultable a: http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=1292&V4=1293&ALLINFO=TRUE&PAR ENT=100&CTX=B

Pàg. 66/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Les dades disponibles per a 2008 indiquen que la comarca del Gironès se situa per sobre en renda per càpita respecte al valor de Catalunya i també respecte al valor de les comarques gironines. De fet, el Gironès se situa en el número 13 en el rànking de les 41 comarques de Catalunya en aquest valor.

Taula 34. Renda familiar bruta disponible per habitant. 2008. Comparativa territorial Valors per hab.

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

RFDB/hab (milers euros) Índex 100= Catalunya

16,9 100,0

17,0 100,2

17,7 104,7

ND ND

Font: Elaboració pròpia partir de dades de l’Idescat. ND: dada no disponible i no calculable a partir de les dades municipals.

Si bé aquestes dades no estan disponibles per tots els municipis, només pels de més de 5.000 hab. s’observa que la comarca amaga realitats molt diferents, ja que amb les poques dades disponibles Llagostera té una RFBD molt inferior a la de Cassà. Diferències que poden reproduir-se d’igual manera en la resta de municipis. Taula 35. Renda familiar bruta disponible per habitant. Municipis. 2008. Grandària Tipus RFDB/hab Municipi municipal municipi (milers euros) Cassà de La Selva Llagostera TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS

9.637 7.915

Urbà Rural dens

54.613 96.236Urbà 30.304Urbà 181.153

18,0 15,6 ND 19,4 12,2 17,7

Font: Elaboració pròpia partir de dades de l’Idescat. ND: dada no disponible i no calculable a partir de les dades municipals. NOTA: la font no facilita dades per a la resta de municipis.

Pàg. 67/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

III.2. Indicadors sintètics: economia La visió general de la situació econòmica de la comarca i del territori PLIS ha de donar pas a l’enfocament dels eixos que en l’àmbit econòmic poden ser considerats indicadors de vulnerabilitat. Aquests fan referència a tres subdimensions: el nivell d’assistencialitat, és a dir, el grau de dependència econòmica de les ajudes per al manteniment de la renda i l’estabilitat de les economies familiars i personals, els casos de persones que queden excloses de l’habitatge per raó d’impagament, i els factors relatius a les dificultats econòmiques dels ciutadans, descrits a partir de l’estimació del nombre de ciutadans/es que hagin pogut quedar sense dret a prestació d’atur. Àmbit econòmic: Estructura d’indicadors d’exclusió Nom Subdimensió Indicador

1 Assistencial 2

Estabilitat

3

Dificultats econòmiques

4

Descripció

Taxa de beneficiaris de pensions no Pes d’aquest col·lectiu sobre el total contributives, LISMI, i de ciutadans del municipi. complements de pensió de viduïtat Taxa de beneficiaris de RMI per cada 1.000 hab. Desnonaments i execucions hipotecàries tramitades pels jutjats Aturats sense prestació econòmica

Pes dels beneficiaris per cada 1.000 hab. Nombre de desnonaments i execucions hipotecàries tramitats pels jutjats % d’aturats registrats que no cobren prestació d’atur.

A. Assistencial En l’àmbit assistencial el territori PLIS rep assistència social per via d’ajudes i pensions no contributives amb menor intensitat que la resta de territoris analitzats. Així, només 9 de cada 1000 hab. rep alguna d’aquestes prestacions, mentre que al conjunt Catalunya aquesta taxa ascendeix a 15,5‰). Aquest fet, situa el territori en un nivell molt més baix d’assistencialitat en un entorn on aquesta assistencialitat és força baixa també.

Pàg. 68/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 13. Taxa de beneficiaris de pensions no contributives, LISMI, i complements de pensió de viduïtat. 2008. (‰) 20

Per cada 1.000 hab.

18 16

15,50

14

11,19

12

10,72 9,06

10 8 6 4 2 0 Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat. Estadística de protecció social.

L’estructura actual d’aquestes prestacions al territori PLIS indica una situació diferenciada respecte a la resta de territoris. En primer lloc cal destacar la menor proporció de pensions no contributives (38,3%), tant de jubilació com d’invalidesa, en comparació amb el conjunt de Catalunya i també en perspectiva del total de la comarca. Aquest fet dispara el pes proporcional dels ajuts complementaris a les pensions de viduïtat que representen la gran majoria de l’assistencialitat al territori PLIS. Cal dir també que en el Gironès no es registra cap ajuda assistencial d’invalidesa o malaltia. Al seu torn també són menys en proporció els casos que reben el LISMI, Subsidi de Garantia d'Ingressos Mínims (1,7%).

Pàg. 69/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 36. Casos de pensions no contributives, LISMI, i complements de pensió de viduïtat. 2008 Comarques Catalunya Gironès Territori PLIS Gironines Tipus Pensions NC Jubilació Invalidesa Ajuts complementaris a les pensions de viduïtat

LISMI* Assistencials** TOTAL

Ajudes/ pensions

%

Ajudes/ pensions

%

Ajudes/ pensions

%

Ajudes/ pensions

%

57.685

50,5

3.721

46,4

996

53,0

180

38,3

28,6 21,9

32.652 25.033

22,6 23,8

1.812 1.909

403 593

21,5 31,6

20,9 17,4

98 82

54.178

47,5

4.120

51,4

846

45,0

282

60,0

2.152 113 114.128

1,9 0,1 100,0

177 4 8.022

2,2 0,0 100,0

36 0 1.878

1,9 0,0 100,0

8 0 470

1,7 0,0 100,0

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat. Estadística de protecció social. * Subsidi de Garantia d'Ingressos Mínims ** Inclou vellesa i malaltia

Tots els municipis presenten nivells d’assistencialitat per sota del valor de Catalunya en conjunt. Els municipis en els que aquesta taxa es dispara són municipis molt petits, el que fa pensar que es pugui deure a situacions conjunturals, ja que tenen un índex d’envelliment alt si bé no de sobreenvelliment, sent municipis que tenen una alta dedicació als serveis i l’agricultura amb molta ocupació per compte propi. Com en d’altres ocasions, es poden classificar els diferents municipis segons grans categories. En primer lloc, només dos municipis petits tenen una situació molt per sobre de la mitjana del territori PLIS, Sant Martí Vell i Sant Joan de Mollet. La segona situació és la dels municipis que tenen un nivell alt quant a assistencialitat. També es tracta de municipis petits, sent Sant Gregori el més gran. En tercer lloc, se situen els municipis que estan en una situació similar al conjunt del territori PLIS. Majoritàriament, es tracta de municipis grans, o de més de 4.000 hab. i també Quart. Els municipis per sota de la mitjana, també són municipis amb cert volum de població, com ara Celrà, Bescanó o Sant Julià de Ramis. Finalment, els municipis amb menor incidència de ciutadans que reben ajuts assistencials són municipis força petits.

Pàg. 70/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

De nou no hi ha relació amb la grandària municipal i cal valorar altres dimensions de classificació per fer front a les vulnerabilitats econòmiques, almenys des del punt de vista assistencial. Taula 37. Taxa de beneficiaris de pensions no contributives, LISMI, i complements de pensió de viduïtat, per municipis. 2008. (‰). Municipi

Grandària municipal

Sant Martí Vell Sant Joan de Mollet Sant Gregori Flaçà Madremanya Sant Jordi Desvalls Sant Martí de Llémena Bordils Cassà de La Selva Llagostera Quart Cervià de Ter Sarrià de Ter Aiguaviva

265 513 3.243 1.070 250 653 566 1.715 9.637 7.915 2.983 895 4.596 727

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural Rural Rural

Celrà Canet d'Adri Fornells de la Selva Bescanó Sant Julià de Ramis Vilablareix Llambilles Campllong Juià Sant Andreu Salou Viladasens

4.638 618 2.343 4.555 3.281 2.297 690 467 325 155 216

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

Tipus municipi

54.613 96.236Urbà 30.304Urbà 181.153

profund dens profund profund dens dens dens dens

Taxa (‰)

Ciutadans /es

20,66 19,42 13,36 13,33 12,93 12,78 11,28 11,16 10,37 10,24 10,14 9,27 9,26 8,85

242 515 3068 1050 232 626 532 1703 9256 7614 2762 863 4320 678

Molt alt (més de 15) Molt alt (més de 15) Alt (11-15) Alt (11-15) Alt (11-15) Alt (11-15) Alt (11-15) Alt (11-15) Moderat (8-10) Moderat (8-10) Moderat (8-10) Moderat (8-10) Moderat (8-10) Moderat (8-10)

6,70 6,66 6,16 6,13 5,43 2,64 1,52 0,00 0,00 0,00 0,00

4329 601 2110 4242 3133 2277 660 423 301 157 207

Baix Baix Baix Baix Baix Molt Molt Molt Molt Molt Molt

dens profund dens dens dens dens profund profund profund profund

9,06 10,70 13,80 10,72

7.512.381 738.352

Classificació

(7-3) (7-3) (7-3) (7-3) (7-3) baix (menys baix (menys baix (menys baix (menys baix (menys baix (menys

de de de de de de

470 Moderat (8-10) 1011 Moderat (8-10) 397 Alt (11-15) 1.878 Moderat (8-10)

15,50 114.128 11,19 8.022

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat. Estadística de protecció social. * Mitjana de referència. Punt a partir del qual ses comparen els municipis.

Pàg. 71/273

3) 3) 3) 3) 3) 3)

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 7. Taxa de beneficiaris de pensions no contributives, LISMI, i complements de pensió de viduïtat. 2008. (‰).

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat. Estadística de protecció social.

Pàg. 72/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Una altra

dimensió de d’assistencialitat és la que ve indicada pel pes de la RMI

entre la població. Malgrat les complexitats per a l’accés de les dades s’ha considerat oportú incloure una estimació del pes del PIRMI, Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció, amb l’objectiu d’aproximar-se a la situació als diferents territoris8. Cal dir però, que les dates i fonts són diferents de tal manera que cal valorar la informació que es presenta a continuació de manera orientativa. D’altra banda, a nivell qualitatiu en diverses entrevistes s’ha posat de manifest que en els darrers anys s’ha observat un augment important d’aquesta prestació motivat per la derivació del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), de casos de persones que esgoten la prestació contributiva d’atur i passen a percebre aquesta ajuda. A més com és conegut, el programa està sotmès a canvis i modificacions per part de les administracions implicades que fan encara més inestable el resultat. Finalment cal tenir present que el pes de la RMI en una població pot ser mesurada de diverses maneres. Probablement la mesura més afinada consisteixi en conèixer quantes llars o nuclis familiars són beneficiàries d’aquesta prestació, tanmateix, en no disposar de dades de llars en el moment de realitzar el càlcul, s’ha optat per estimar el pes de la població que és beneficiària, no només titular, en una taxa per cada 1.000 hab. Val a dir, que la grandària dels nuclis familiars afecta molt a aquesta mesura, però donat que la RMI és una ajuda que contempla el conjunt del nucli s’ha optat per aquesta mesura. Amb aquestes alertes, es pot estimar que la taxa de beneficiaris/àries del PIRMI per cada 1000 hab. al territori del PLIS és més alta (12,89‰) que la del conjunt de Catalunya (9,70‰), si bé se situa per sota de la mitjana de la província (19,18‰)9. En comparació amb el conjunt del territori PLIS, hi ha municipis en diferents situacions.

8

9

Per a una anàlisi general es pot consultar. Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques. Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció: Informe final d'avaluació. 2009. http://www.ivalua.cat/recursos/detallAvaluacio.aspx?id=908 Suma de titulars i beneficiaris.

Pàg. 73/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

D’una banda, 17 municipis no tenen cap cas que gaudeix d’aquest programa. Tots ells municipis de menys de 2.500 hab.

•

Una taxa baixa és la que tenen municipis com Cassà de la Selva i Sant Julià de Ramis, sent especialment baixa la de Bescanó malgrat tenir un volum poblacional considerable.

•

Per la seva banda, Celrà, Sarrià de Ter i Quart són municipis amb una taxa moderada, sent municipis d’entre 2.500 i 5.000 hab.

•

Finalment, hi ha dues situacions més destacades. En primer lloc Sant Gregori, que malgrat ser un municipi de 3.000 hab. té una taxa alta de beneficiaris d’aquesta prestació. I molt especialment Llagostera amb una taxa molt elevada assimilable a la de Salt.

Encara que la grandària municipal no és un factor clau, sí que cal tenir present que els municipis més petits no tenen casos que participin d’aquesta prestació. En la resta la situació és dispar, i d’una banda hi ha el cas de Llagostera amb una taxa molt elevada i d’altra banda, Cassà on la cobertura seria molt inferior tot i tenir més població i ser un municipi urbà. Cal recordar la importància de la grandària de la llar en l’estimació d’aquesta cobertura i recomanar en propers exercicis la millora d’aquesta mesura en base a les llars.

Pàg. 74/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 38. Estimació de la taxa de beneficiaris de la RMI per cada 1.000 hab. Detall per municipis. 2010. (‰). Grandària Beneficiaris/ Tipus Taxa àries Classificació Municipi Municipal municipi (‰) (17/11/2011) (2010)

Llagostera Sant Gregori

7.915 3.243

Rural dens Rural dens

Celrà Sarrià de Ter Quart Cassà de la Selva Sant Julià de Ramis Bescanó

4.638 4.596 2.983 9.637 3.281 4.555

Rural Rural Rural Urbà Rural Rural

Aiguaviva Bordils Campllong Canet d'Adri Cervià de Ter Flaçà Fornells de la Selva Juià Llambilles Madremanya Sant Andreu Salou Sant Joan de Mollet Sant Jordi Desvalls Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Vilablareix Viladasens

727 1.715 467 618 895 1.070 2.343 325 690 250 155 513 653 566 265 2.297 216

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA PROV. GIRONA

46.698 96.236Urbà 30.304Urbà 181.153 7.512.381 753.046

dens dens dens dens dens dens profund profund

dens profund profund profund

profund profund dens profund

40,43 17,88

320 58

9,92 9,36 9,05 7,57 7,31 2,41

46 43 27 73 24 11

0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12,89 ND 57,42 7,81 9,70 19,18

Molt alt Alt Moderat Moderat Moderat Baix o molt baix Baix o molt baix Baix o molt baix Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap Cap

602

Moderat ND 1740Molt alt 1.415 72.889 14.441

Fonts: Elaboració pròpia partir de: - Dades Catalunya i Girona Prov.: Observatori del Treball. Total vigent a 31/12/2010. - Dades municipis Gironès: Consulta a data 17/11/2011. Total vigent. * Mitjana de referència. Punt a partir del qual ses comparen els municipis.

Pàg. 75/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 8. Estimació de la taxa de beneficiaris de la RMI per cada 1.000 hab. Detall per municipis. 2010. (‰).

Fonts: Elaboració pròpia partir de: - Dades Catalunya i Girona Prov.: Observatori del Treball. Total vigent a 31/12/2010. - Dades municipis Gironès: Consulta a data 17/11/2011. Total vigent.

Pàg. 76/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

B.

Estabilitat

La inclusió de l’estabilitat com una mesura de fins a quin punt l’economia de les llars del territori està sotmesa a canvis que amenacen les seves condicions de vida. Lògicament en un context de crisi econòmica l’estabilitat és un dels factors més amenaçats. Tanmateix obtenir mesures d’aquest fenomen no és una tasca senzilla. D’aquesta manera, s’opta per mesurar-la a partir del nombre de desnonaments que s’han produït al municipi. Així, l’objectiu és tenir una mesura de la importància de la pèrdua de l’habitatge, com a marcador enfoqui condicionants més complexes d’exclusió per raó d’estabilitat econòmica personal i familiar. D’acord a la informació judicial10, entre 2006 i 2009 als jutjats del Partit Judicial de Girona es van tramitar 2.698 assumptes relacionats amb procediments arrendaticis i execucions hipotecàries. Es tracta de dades del Partit Judicial de Girona que inclou més municipis dels que inclou el territori del PLIS11, aquesta zonificació està composada en bona mesura per la comarca del Gironès. D’aquesta manera, aquest volum d’assumptes judicials suposa el 28,6% dels casos tramitats als jutjats de la demarcació de Girona12. Tot i la generalitat de la dada, si es posa el valor en un criteri estàndard el seu resultat permet deduir si l’estabilitat és un fenomen més o menys agut en l’entorn estudiat o no. Així, la ràtio per cada 1.000 habitants indica que els casos de debilitat econòmica no són significativament més nombrosos en aquest entorn que en el conjunt de la província o Catalunya.

Dades del Consell General del Poder Judicial, accessibles a: http://www.poderjudicial.es El Partit Judicial de Girona inclou els següents municipis, a més dels municipis de la comarca del Gironès inclosos Girona i Salt: Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls 12 Conceptes inclosos en la suma: dels assumptes dels Jutjats de Primera Instància, moviments d’assumptes de jurisdicció civil, comptabilització de tots els casos ingressats de ‘desnonaments i altres assumptes arrendataris’ i ‘execucions hipotecàries’. Aquesta informació és la lliurada a la web de Consell Superior de Justícia juliol de 2011. 10

11

Pàg. 77/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 39. Procediments arrendaticis i execucions hipotecàries dels Partits Judicials. 2006-2009 % sobre % sobre el Total Ràtio per Territori total de la el total 2006-2009 cada 1000 hab. de Catalunya demarcació Catalunya Dem. Girona

94.700 9.428

10,0

Partit Judicial de Girona

2.698

2,8

12,67 12,61 28,6

12,85

Fonts: Estadística del Poder Judicial. Dades padronals: INE, padró continu a 1 de gener de 2009

Tal i com es pot observar l’evolució de la situació al territori del Partit Judicial de Girona ha seguit una tendència similar a la del conjunt de Catalunya i actualment es troba lleugerament per sota en casos ingressats per aquesta qüestió. Gràfic 14. Evolució del nombre de procediments arrendaticis i execucions hipotecàries dels Partits Judicials. 2006-2009 1200

40000 35000

1000 30000 800

25000 20000

600

15000

400

10000 200

5000 0

0

2006

2007 Catalunya

2008

2009

P.J. Girona

Font: Elaboració pròpia partir l’Estadística del Poder Judicial.

Al mateix temps, el pes de les execucions hipotecàries han anat prenent protagonisme en aquesta qüestió de tal manera que en el Partit Judicial de Girona han passat de representar el 15,9% el 2006 al 61,3% dels casos ingressats en 2009. Aquesta tendència és similar a la viscuda en la resta de territoris, però en el partit de Judicial de Girona la importància dels casos deguts a hipoteques és encara més gran que en el conjunt de Catalunya.

Pàg. 78/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 15. Evolució % de casos hipotecaris sobre el total de casos ingressats. Partits Judicials. 2006-2009 70 60 50 40 % 30 20 10 0 2006

Catalunya

2007

2008

Dem. Girona

2009

P.J. Girona

Font: Elaboració pròpia partir l’Estadística del Poder Judicial.

C.

Dificultats econòmiques

Finalment, com és conegut, la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Treball, posa a l’abast gran quantitat de dades relatives a la situació del mercat de treball i l’atur, moltes de les quals s’analitzen en el capítol següent, dedicat al mercat laboral. Tanmateix, la gestió de les dades sobre prestacions les distribueix el Ministeri de Treball i Immigració. Les consultes fetes a aquest ens no han permès aconseguir dades locals, de tal manera que només es poden facilitar els resultats sobre el pes de les persones aturades sense prestació econòmica a Catalunya i a la demarcació de Girona, dades que sí facilita el Ministeri13. Així, a la Demarcació de Girona el 25,3% de les persones aturades registrades no tindrien prestació d’atur, un percentatge lleugerament per sota del que s’observa al conjunt de Catalunya (28,9%).

13

Accessible a: http://www.mtin.es/estadisticas/BEL/PRD/index.htm

Pàg. 79/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Si s’apliquessin aquestes proporcions als aturats registrats a la comarca del Gironès això suposaria prop de 3.400 persones sense prestació d’atur i si bé al territori PLIS es limitaria a 800 persones, ja que com es descriurà en l’apartat següent de l’anàlisi, el 76,7% de l’atur registrat a la comarca del Gironès són ciutadans de Girona i Salt. Aquesta dada ha de ser element de reflexió de cara a estimar que bona part d’aquestes persones seran demandants de serveis socials en cas que la seva situació econòmica els impliqui la necessitat de gestionar diverses ajudes, i són lògicament persones amb un important factor de vulnerabilitat. Cal recordar de nou, però, que es tracta d’estimacions i no de dades exactes.

30 29

Gràfic 16. Estimació del % d’aturats sense prestació d’atur contributiva. Juny 2011 28,9

28 27 26

25,3

25 24 23 22 Catalunya

Dem. Girona

Font: Elaboració pròpia partir les dades del Ministerio de Trabajo e Immigración

Pàg. 80/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

IV. Mercat de treball

Pàg. 81/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

IV.1. Marc de referència Un cop presentada l’estructura sociodemogràfica bàsica i les característiques generals de l’economia tant local com de l’entorn immediat i del conjunt de l’Àmbit Territorial i Catalunya, és el torn de descriure els trets fonamentals del mercat de treball i l’ocupació en el territori PLIS. Aquestes característiques són el marc de referència que ha de contextualitzar la interpretació dels resultats dels indicadors d’exclusió fonamentals d’aquesta dimensió social clau en els riscos de vulnerabilitat d’una població. Així, resulta poc discutible que la vida laboral de les persones determina de manera significativa la trajectòria vital individual i dels grups socials. El lloc de treball és un factor clau en tenir o no cobertes les necessitats bàsiques presents i futures, a través dels sistemes contributius de protecció social. Tanmateix, una ocupació no és garant únic de la inclusió social, ja que la precarietat o mala qualitat de les ocupacions poden ser generadores d’exclusió. Seguint l’estructura dels capítols anteriors el marc de referència del mercat laboral descriu els següents paràmetres bàsics: • Població potencialment activa • Afiliació a la seguretat social • Contractacions Cal tenir present que algunes guies metodològiques per a anàlisi de l’exclusió social i els seus riscos recomanen incorporar en aquesta dimensió l’avaluació de: • Percentatge de llars on algun membre està desocupat • Població que viu en llars amb tots els membres actius desocupats • Nombre d'empreses en què s'ha treballat en els darrers 5 anys De nou però, es tracta d’indicadors que es basen en estudis per enquesta, principalment sobre condicions de vida de la població, que no faciliten la informació a nivell local, de tal manera que només es poden obtenir si es realitzen estudis a mida per als municipis, que incorporin aquests interrogants.

Pàg. 82/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En primer lloc doncs, cal tenir present quina és la població potencialment activa de la comarca i al territori PLIS. Al territori PLIS el 2010, d’acord al padró continu de l’IDESCAT, hi residien un total de 36.426 persones d’entre 16 i 64 anys, el que emmarcaria el mercat de treball potencial de la comarca, el que suposa el 29,4% de la població potencialment activa de la comarca del Gironès. Entre aquestes persones els homes suposen una part lleugerament superior (51,8%) que les dones (48,2%), fenomen que es repeteix a la resta de territoris amb la mateixa magnitud. Taula 40. Població potencialment activa (16 a 64 anys), segons sexe. 2010 Pob. 16 a 64 anys Homes Dones Total

Catalunya

Com. Gironines

% 50,9 49,1 100,0

% 51,8 48,2 100,0

Gironès Hab.

63.412 60.367 123.779

% 51,2 48,8 100,0

Territori PLIS Hab.

18.860 17.566 36.426

% 51,8 48,2 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010.

La composició per edats de la població potencialment activa del territori PLIS és molt similar a la de la resta de territoris analitzats. D’aquesta manera, es concentra entre els 30 i 44 anys (39,7%) i entre els 45 i 64 anys (35,6%), representant els joves de 16 a 29 anys el 24,7%. Així, donat que l’estructura general de població és més jove però principalment pel pes de la població infantil i adolescent, l’estructura de la població potencialment activa quant a edat no varia de manera important respecte al conjunt de la comarca o al conjunt de Catalunya. Taula 41. Població potencialment activa (16 a 64 anys), segons edats. 2010. Pob. 16 a 64 anys

Catalunya

Com. Gironines

%

%

Joves (16 a 29) 16-19 20-24 25-29 30-44 45 -64 Total

24,4

25,2

5,5 8,0 11,0 39,1 36,5 100,0

Gironès Hab.

%

Territori PLIS Hab.

33.270 26,9 8.980 5,8 7.419 6,0 2.150 8,3 10.879 8,8 2.895 11,0 14.972 12,1 3.935 38,5 49.263 39,8 14.465 36,3 41.246 33,3 12.981 100,0 123.779 100,0 36.426

%

24,7 5,9 7,9 10,8 39,7 35,6 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010.

Pàg. 83/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En aquesta qüestió la distinció de la població estrangera es basa en la nacionalitat, ja que sota aquest criteri registren i ofereixen la informació els organismes competents (SOC, Observatori del Treball, INSS...). Fent servir la mateixa font i data de referència (IDESCAT, padró continu 2010), al territori PLIS, el 12,6% de la població potencialment activa era de nacionalitat estrangera, una taxa molt per sota del conjunt de la comarca (24,1%). Taula 42. Població potencialment activa (15 a 64 anys), segons nacionalitat. 2010. Pob. 15 a 64 anys*

Catalunya

Com. Gironines

Gironès

Territori PLIS

%

%

Pob.

%

Pob.

%

Nacionalitat espanyola

81,0

75,7

95.307

75,9

32.273

87,4

Nacionalitat estrangera

19,0

24,3

30.247

24,1

4.670

12,6

100,0

100,0

125.554

100,0

36.943

100,0

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010. * Per elaborar aquesta informació les dades ofertes per la font són per edats quinquennals, de tal manera que el tram inferior va dels 15 als 19 anys i no dels 16 als 19, el que altera la suma total.

El pes dels homes en edat activa és superior entre la població estrangera que entre la població amb nacionalitat espanyola, de tal manera que si entre la ciutadania del territori PLIS amb nacionalitat espanyola, el 49% són dones en edat de treballar, entre els ciutadans amb nacionalitat estrangera el pes de les dones es redueix al 43%. Taula 43. Població potencialment activa (15 a 64 anys), segons nacionalitat i sexe. 2010 Gironès Nacionalitat Nacionalitat Pob. espanyola estrangera 15 a 64 anys* Homes Dones Total

Pob. 47.420 47.887 95.307

% 49,8 50,2 100,0

Pob. 16.956 13.291 30.247

% 56,1 43,9 100,0

Territori PLIS Pob. 15 a 64 anys* Homes Dones Total

Nacionalitat espanyola

Nacionalitat estrangera

Pob.

%

Pob.

%

16.456 15.817 32.273

51,0 49,0 100,0

2.664 2.006 4.670

57,0 43,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010. * Per elaborar aquesta informació les dades ofertes per la font són per edats quinquennals, de tal manera que el tram inferior va dels 15 als 19 anys i no dels 16 als 19 el que altera la suma total.

Pàg. 84/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Per edats, en el territori PLIS entre les persones de nacionalitat estrangera el pes dels més joves es significativament superior, ja que el 37% té entre 15 i 29 anys, mentre que entre la població espanyola aquest col·lectiu és del 23,1%. El mateix succeeix entre la població del conjunt de la comarca on el perfil jove de la població potencialment activa encara és més agut. Cal dir, en el territori PLIS no es detecten diferències per sexes en aquest aspecte, de tal manera que les dones estrangeres potencialment actives són igual de joves que els homes estrangers potencialment actius i es diferencien dels seus homòlegs de nacionalitat espanyola en la mateixa mesura. Taula 44. Població potencialment activa (15 a 64 anys*), segons nacionalitat, sexe i edat. 2010. %. Gironès Pob. 15 a 64 anys* Joves (15 a 29) 15-19 20-24 25-29 30-44 45 -64 Total

Nacionalitat espanyola

Nacionalitat Estrangera

% Homes 24,6 7,4 7,5 9,7 37,1 38,3 100,0

Dones 24,4 7,0 7,7 9,7 36,6 39,0 100,0

Total 24,5 7,2 7,6 9,7 36,8 38,6 100,0

Homes 36,9 7,7 11,2 18,0 48,7 14,4 100,0

% Dones

Total

40,7 7,4 13,4 20,0 44,3 15,0 100,0

38,6 7,6 12,1 18,9 46,8 14,6 100,0

Territori PLIS Pob. 15 a 64 anys* Joves (15 a 29) 15-19 20-24 25-29 30-44 45 -64 Total

Nacionalitat espanyola Homes 23,7 7,3 7,0 9,5 38,3 38,0 100,0

% Dones

Total

24,4 6,9 7,5 10,0 37,9 37,6 100,0

24,1 7,1 7,2 9,7 38,1 37,8 100,0

Nacionalitat Estrangera Homes 37,2 8,6 11,4 17,1 45,8 17,1 100,0

% Dones

Total

36,7 6,9 12,7 17,1 47,2 16,2 100,0

37,0 7,9 11,9 17,1 46,4 16,7 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010. * Per elaborar aquesta informació les dades ofertes per la font són per edats quinquennals, de tal manera que el tram inferior va dels 15 als 19 anys i no dels 16 als 19 el que altera la suma total.

Pàg. 85/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 45. Població potencialment activa (15 a 64 anys*), segons nacionalitat, sexe i edat. 2010. Habitants. Gironès Nacionalitat espanyola Nacionalitat Estrangera Pob. Població Població. 15 a 64 anys* Joves (15 a 29) 15-19 20-24 25-29 30-44 45 -64 Total

Pob. 15 a 64 anys* Joves (15 a 29) 15-19 20-24 25-29 30-44 45 -64 Total

Homes 11.670 3.529 3.544 4.597 17.602 18.148 47.420

Dones 11.702 3.369 3.665 4.668 17.516 18.669 47.887

Total

23.372 6.898 7.209 9.265 35.118 36.817 95.307

Territori PLIS Nacionalitat espanyola Població Homes

Dones

3.904 1.204 1.144 1.556 6.298 6.254 16.456

3.867 1.095 1.193 1.579 6.002 5.948 15.817

Total

Homes

Dones

6.259 1.310 1.894 3.055 8.263 2.434 16.956

5.414 986 1.776 2.652 5.882 1.995 13.291

11.673 2.296 3.670 5.707 14.145 4.429 30.247

Nacionalitat Estrangera Població. Homes

7.771 2.299 2.337 3.135 12.300 12.202 32.273

Total

990 230 304 456 1.219 455 2.664

Dones

Total

736 138 254 344 946 324 2.006

1.726 368 558 800 2.165 779 4.670

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010. * Per elaborar aquesta informació les dades ofertes per la font són per edats quinquennals, de tal manera que el tram inferior va dels 15 als 19 anys i no dels 16 als 19 el que altera la suma total.

Una altra lectura possible és que mentre que en el conjunt de la població potencialment activa el 12,6% és de nacionalitat estrangera, entre els joves potencialment actius aquest pes augmenta fins el 18,2%. Gràfic 17. Pes de la població estrangera en cada grup d’edat de població potencialment activa. Territori PLIS. 2010 100

18,2

15,0

81,8

85,0

15 a 29

30 a 44

6,0

12,6

80

60 % 40

94,0

87,4

20

0

Nac. Espanyola

45 i més

Total (15 a 64 anys)

Nac. Estrangera

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010.

Pàg. 86/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Si bé les dades exposades no són considerades indicadors clau de vulnerabilitat, a continuació s’ofereixen les principals magnituds per municipis. Si es fa una comparativa general, s’observa que només en alguns els municipis petits el pes dels joves entre la població potencialment activa és especialment baix, com ara Llambilles, Madremanya, Aiguaviva, Sant Martí de Llémena i Sant Martí Vell, amb un 21% o menys de població jove potencialment activa. Quant a l’estrangeria, a alguns municipis el pes més elevat de la població de nacionalitat estrangera entre la ciutadania potencialment activa es dóna tant a municipis grans, com Llagostera o Cassà com en municipis petits com ara Viladasens, Sant Martí Vell i Bordils. De nou el tipus de municipi segons la seva grandària no indica una pauta clara.

Pàg. 87/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Aiguaviva Bescanó

727 4.555

Rural Rural dens

Població estrangera de 15-64*

45-64

Tipus municipi

30-44

Grandària municipal

Edats

16-29

Municipi

Població potencialment activa (16-64*)

Taula 46. Població potencialment activa* segons edats i segons nacionalitat. 2010. Detall per municipis. %.

475

20,2

43,4

36,4

5,1

2.947

21,5

43,2

35,3

7,0

39,2

37,4

21,0 10,1

1.139

23,4

Campllong

467

Rural profund

298

25,8

43,6

30,5

Canet d'Adri

618

Rural profund

425

22,1

36,7

41,2

4,0

Urbà

6.394

27,6

38,2

34,2

19,5

Rural dens

3.181

27,3

43,6

29,1

17,8

565

21,4

43,4

35,2

12,6

Bordils

1.715

Cassà de La Selva

9.637

Celrà

4.638

Cervià de Ter

895

Rural dens

Rural

Flaçà

1.070

Rural

Fornells de la Selva

2.343

Rural dens

Juià

325

Rural profund

23,3

38,4

38,3

20,8

21,7

40,9

37,4

5,0

197

24,4

40,1

35,5

16,8

5.219

25,4

39,8

34,8

19,6

Llagostera

7.915

Llambilles

690

Rural

450

19,1

40,4

40,4

2,2

Madremanya

250

Rural profund

155

13,5

46,5

40,0

11,0

2.086

24,8

36,9

38,3

6,0

92

26,1

34,8

39,1

3,3

2.166

23,3

37,6

39,1

5,1

313

22,4

35,1

42,5

8,0

420

25,5

34,5

40,0

15,2

2.247

25,7

38,8

35,5

8,7

Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan de Mollet

2.983 155 3.243 513

Sant Jordi Desvalls

653

Sant Julià de Ramis

3.281

Rural dens

708 1.566

Rural dens Rural profund Rural dens Rural Rural Rural dens

Sant Martí de Llémena

566

Rural profund

380

19,5

39,2

41,3

9,5

Sant Martí Vell

265

Rural profund

157

14,6

45,9

39,5

19,1 10,0

Sarrià de Ter

4.596

Rural dens

3.059

24,5

42,0

33,5

Vilablareix

2.297

Rural dens

1.639

24,0

33,6

42,4

2,0

Viladasens

216

148

22,3

37,8

39,9

19,6

36.426

24,7

39,7

35,6

12,8

TERRITORI PLIS

Rural profund

54.613

Girona

96.236Urbà

66.563

26,9

39,6

33,5

Salt

30.304Urbà

20.790

30,9

40,5

28,6

GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

24,3 45,3

181.153

123.779

26,9

39,8

33,3

24,4

7.512.381

5.059.786

24,4

39,1

36,5

19,2

738.352

498.020

25,2

38,5

36,3

24,6

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010. * Per a les dades globals i per edats el tram d’edat va dels 16 als 64 anys, però per les dades per nacionalitats la font les ofereix per edats quinquennals, de tal manera que el tram inferior va dels 15 als 19 anys i no dels 16 als 19 el que altera la suma total. Verd: percentatge inferior a la mitjana del territori PLIS (20% o menys de joves de 16-29 anys, i menys del 10% de població de nacionalitat estrangera entre la població potencialment activa) Vermell: percentatge superior a la mitjana del territori PLIS (26% o més de joves de 16-29 anys, i més del 19% de població de nacionalitat estrangera entre la població potencialment activa)

Pàg. 88/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 47. Població potencialment activa (15-64 anys*), segons edats i segons nacionalitat. 2010. Detall per municipis. Habitants.

Aiguaviva

727

Rural

Població estrangera de 15-64

45-64

Tipus municipi

30-44

Grandària municipal

15-29

Municipi

Població potencialment activa (16-64)

Edats

475

96

206

173

24

Bescanó

4.555

Rural dens

2.947

634

1.274

1.039

207

Bordils

1.715

Rural dens

239

1.139

267

446

426

Campllong

467

Rural profund

298

77

130

91

30

Canet d'Adri

618

Rural profund

425

94

156

175

17

Cassà de La Selva

9.637

Urbà

6.394

1.762

2.445

2.187

1.250

Celrà

4.638

Rural dens

3.181

867

1.387

927

565

Cervià de Ter

895

Rural

565

121

245

199

71

Flaçà

1.070

Rural

708

165

272

271

147

Fornells de la Selva

2.343

Rural dens

1.566

340

640

586

78

Juià Llagostera

325 7.915

Rural profund Rural dens

197

48

79

70

33

5.219

1.327

2.077

1.815

1.025 10

Llambilles

690

Rural

450

86

182

182

Madremanya

250

Rural profund

155

21

72

62

17

2.086

518

770

798

126

Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan de Mollet

2.983 155 3.243

Rural dens Rural profund Rural dens

513

Rural

Sant Jordi Desvalls

653

Rural

Sant Julià de Ramis

3.281

Rural dens

92

24

32

36

3

2.166

505

814

847

110

313

70

110

133

25

420

107

145

168

64

2.247

577

872

798

195 36

Sant Martí de Llémena

566

Rural profund

380

74

149

157

Sant Martí Vell

265

Rural profund

157

23

72

62

30

Rural dens

3.059

750

1.284

1.025

307

Rural dens

1.639

394

550

695

32

148

33

56

59

29

36.426

8.980

14.465

12.981

4.670

Sarrià de Ter

4.596

Vilablareix

2.297

Viladasens

216

TERRITORI PLIS

Rural profund

54.613

Girona

96.236Urbà

66.563

17.873

26.378

22.312

Salt

30.304Urbà

20.790

6.417

8.420

5.953

GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

181.153

123.779

7.512.381

5.059.786

738.352

498.020

33.270

49.263

41.246

191.694

9.422 30.247

1.235.356 1.978.485 1.845.945 125.332

16.155

180.994

971.812 122.674

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010. * Per a les dades globals i per edats el tram d’edat va dels 16 als 64 anys, però per les dades per nacionalitats la font les ofereix per edats quinquennals, de tal manera que el tram inferior va dels 15 als 19 anys i no dels 16 als 19 el que altera la suma total.

Pàg. 89/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Cal tenir present que el concepte de població potencialment activa remet exclusivament al factor edat, de tal manera que entre aquests col·lectius hi pot haver moltes persones que no formin part de la població activa real, ja sigui per què no està ocupada ni buscant una ocupació (estudiants, persones dedicades a les tasques de la llar, rendistes...) o perquè no pot fer-ho, per raó de discapacitat o invalidesa. També cal tenir present que hi ha una petita part de la població que pot ser activa passats els 64 anys. Les dades de l’EPA, Enquesta de Població Activa, determina quina part de la població potencialment activa està realment disposada a treballar és a dir, en el mercat de treball, cercant feina o ocupada. Aquesta enquesta però només facilita dades a nivell estatal, de CCAA i de província i no té prou mostra per a municipis, menys encara per als petits. Tenint en compte però, que les taxes d’atur es calculen sobre la població activa, és a dir, donen compte del pes de la població que no té feina sobre la població que està en el mercat de treball, és una dada important, i a nivell local cal fer un esforç d’estimació. Hi ha diverses maneres de fer-ho, i en aquest informe s’ha optat per reproduir les estimacions que fa el servei de la Diputació de Girona, Xifra. En conjunt, sobre la població de 16 a 64 anys, la taxa d’activitat estimada del territori PLIS el 2010 és del 80,5%, és a dir, el 80,5% de la població de 16 a 64 anys estaria activa laboralment, ja sigui cercant feina o treballant. Aquesta taxa és superior a la del conjunt de Catalunya (75,4%) i molt similar a la del conjunt de la de la comarca. Gràfic 18. Taxa d’activitat estimada (1664 anys). 2010. (%) 90

81,9 80

80,4

80,5

Gironès

Territori PLIS

75,4

% 70

60 Catalunya

Prov. Girona*

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010. Població activa estimada: Catalunya: INE. EPA. Resultats anuals 2010. Població activa estimada: municipis i província: Xifra. Estimació a partir del padró i l’EPA. Resultats anuals 2010. * Les dades de l’EPA són provincials no per Àmbits Territorials

Pàg. 90/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Per municipis les variacions són mínimes. Tanmateix cal advertir que aquestes estimacions poden variar respecte a les publicades en altres fonts com l’INE, l’Idescat o el Xifra, ja que com a tals cada font es basen en unes bases poblacionals diferents. Així, per exemple, l’Idescat informa que a Catalunya el 2010, hi havia 5.126.268 de 16 anys a 64 anys, segons el padró, mentre que les dades publicades per l’INE en funció dels resultats de l’EPA del 4t trimestre de 2010 diuen que a Catalunya hi ha 4.849,3 milions de persones en aquestes edats. Aquestes variacions en les bases de càlcul poden fer variar les estimacions de les diferents fonts i es relacionen amb les estimacions diferenciades del padró, de l’enquesta o de promitjos dels períodes.

Pàg. 91/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 48. Població activa estimada (16-64 anys) i taxa d’activitat estimada 2010. Detall per municipis. Municipi Aiguaviva

Grandària municipal 727

Tipus municipi Rural

Població potencialment activa (16-64)

Població activa estimada

Taxa d’activitat estimada

475

379

79,8

Bescanó

4.555

Rural dens

2.947

2.385

80,9

Bordils

1.715

Rural dens

80,7

1.139

919

Campllong

467

Rural profund

298

245

82,2

Canet d'Adri

618

Rural profund

425

341

80,2

Urbà

6.394

5.166

80,8

Rural dens

Cassà de La Selva

9.637

Celrà

4.638

3.181

2.587

81,3

895

Rural

565

455

80,5

Flaçà

1.070

Rural

708

563

79,5

Fornells de la Selva

2.343

Rural dens

1.566

1.263

80,7

Cervià de Ter

Juià Llagostera

325 7.915

Rural profund Rural dens

197

156

79,2

5.219

4.223

80,9

Llambilles

690

Rural

450

360

80,0

Madremanya

250

Rural profund

155

125

80,6

2.086

1.653

79,2

92

72

78,3

2.166

1.731

79,9

Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori

2.983 155 3.243

Rural dens Rural profund Rural dens

Sant Joan de Mollet

513

Rural

313

250

79,9

Sant Jordi Desvalls

653

Rural

420

334

79,5

Sant Julià de Ramis

3.281

2.247

1.808

80,5

Sant Martí de Llémena

566

Rural dens Rural profund

380

306

80,5

Sant Martí Vell

265

Rural profund

157

130

82,8 80,9

Sarrià de Ter

4.596

Rural dens

3.059

2.475

Vilablareix

2.297

Rural dens

1.639

1.290

78,7

Viladasens

216

148

118

79,7

29.334

80,5

TERRITORI PLIS

Rural profund

54.613

36.426

Girona

96.236Urbà

66.563

53.336

Salt

30.304Urbà

20.790

16.854

GIRONÈS CATALUNYA PROV. GIRONA*

80,1 81,1

181.153

123.779

99.524

80,4

7.512.381

5.059.786

3.814.700

75,4

--

498.020

407.785

81,9

Font: Elaboració pròpia a partir de: IDESCAT. Padró continu. Any 2010. Població activa estimada: Catalunya: INE. EPA. Resultats anuals 2010. Població activa estimada: municipis i província: Xifra. Estimació a partir del padró i l’EPA. Resultats anuals 2010. * Les dades de l’EPA són provincials no per Àmbits Territorials Verd: percentatge inferior a la mitjana del territori PLIS Vermell: percentatge superior a la mitjana del territori PLIS

Pàg. 92/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Canviant la perspectiva d’anàlisi, a continuació es descriu com és el mercat de treball de la comarca i del territori PLIS quant a règim d’afiliació. Segons la darrera dada publicada, al territori PLIS existeixen 21.247 afiliats a la Seguretat Social. El 22,7% dels quals està afiliat a la RETA, és a dir al Règim Especial dels Treballadors Autònoms. Aquesta taxa de treballadors/es per compte propi és significativament alta al territori PLIS, similar a la de la província. Però molt lluny de la que s’observa al conjunt de la comarca si s’inclouen els municipis de Salt i Girona. Taula 49. Règim laboral de la població ocupada. Sept. 2011. Estructura

Catalunya

Província de Girona

Gironès

Territori PLIS

Afiliats/ades Règim General de la Seguretat Social i Règim Especial de la Mineria del Carbó Autònoms (RETA) Total

2.383.929

218.007

79.187

16.427

532.706 2.916.635

60.750 278.757

12.808 91.995

4.820 21.247

81,7

78,2

86,1

77,3

18,3 100,0

21,8 100,0

13,9 100,0

22,7 100,0

% Règim General de la Seguretat Social i Règim Especial de la Mineria del Carbó Autònoms (RETA) Total

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball, amb dades provinents de INSS.

En la composició de l’afiliació a la seguretat social sí que hi ha diferències significatives per municipis. Si posem l’atenció el pes de les persones afiliades a la seguretat social en règim d’autònom s’observa un pes significativament alt, del 30% o més en els municipis de, Bescanó, Bordils, Canet d'Adri, Cassà de La Selva, Cervià de Ter, Llagostera, Madremanya, Sant Andreu Salou, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Martí de Llémena i Viladasens. Cal dir que si bé hi ha municipis petits amb una taxa de persones afiliades a la RETA similar o inferior al conjunt del territori PLIS, com ara Juià, Aiguaviva o Campllong, és habitual que en els municipis de menys de 1000 hab. l’ocupació per compte propi sigui més freqüent fins i tot que l’ocupació per compte d’altri. Val a dir que a partir de gener de 2008 el règim especial agrari per compte propi s'integra en el règim especial de treballadors autònoms.

Pàg. 93/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Val a dir, que en els municipis grans o mitjans com ara Cassà de La Selva, Bescanó, Llagostera, Sant Julià de Ramis, Quart o Sarrià de Ter, el pes de l’ocupació per compte propi també és alt.

Taula 50. Afiliats i afiliades a la seguretat social segons règim. Habitants i % 2010. Detall per municipis.

Municipi

Aiguaviva

Grandària municipal

727

Tipus municipi

Rural

RGSS

RETA TOTAL % RGSS % RETA

1.485

111

1.596

93,0

7,0

388

1.222

68,2

31,8

Bescanó

4.555

Rural dens

834

Bordils

1.715

Rural dens

213

179

392

54,3

45,7

Rural profund

777

55

832

93,4

6,6 46,9

Campllong

467

78

69

147

53,1

Cassà de La Selva

9.637

Urbà

2.037

848

2.885

70,6

29,4

Celrà

4.638

Rural dens

1.887

375

2.262

83,4

16,6

Canet d'Adri

618

Rural profund

895

Rural

178

73

251

70,9

29,1

Flaçà

1.070

Rural

287

83

370

77,6

22,4

Fornells de la Selva

2.343

Rural dens

2.045

229

2.274

89,9

10,1

246

34

280

87,9

12,1

1.196

717

1.913

62,5

37,5

200

70

270

74,1

25,9

28

33

61

45,9

54,1

765

300

1.065

71,8

28,2

Cervià de Ter

Juià Llagostera

325 7.915

Rural profund Rural dens

Llambilles

690

Rural

Madremanya

250

Rural profund

Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan de Mollet Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis

2.983 155 3.243 513 653 3.281

Rural dens Rural profund Rural dens

24

24

48

50,0

50,0

919

202

1.121

82,0

18,0 51,3

Rural

37

39

76

48,7

Rural

122

69

191

63,9

36,1

Rural dens

686

272

958

71,6

28,4

Sant Martí de Llémena

566

Rural profund

60

55

115

52,2

47,8

Sant Martí Vell

265

Rural profund

80

29

109

73,4

26,6

Sarrià de Ter

4.596

Rural dens

905

316

1.221

74,1

25,9

Vilablareix

2.297

Rural dens

1.312

217

1.529

85,8

14,2

Viladasens

216

26

33

59

44,1

55,9

77,3 89,8

22,7 10,2

TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA PROV. GIRONA*

Rural profund

54.613 96.236Urbà 30.304Urbà 181.153 7.512.381 --

16.427 4.820 21.247 56.981 6.441 63.422 5.779 79.187

1.547

7.326

12.808 91.995

2.383.929 532.706 2.916.635 218.007

60.750

278.757

78,9

21,1

86,1

13,9

81,7

18,3

78,2

21,8

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball, amb dades provinents de INSS. Població activa estimada: municipis i província: Xifra. Estimació a partir del padró i l’EPA. Resultats anuals 2010. * Les dades de l’EPA són provincials no per Àmbits Territorials Verd: percentatge inferior a la mitjana del territori PLIS Vermell: percentatge superior a la mitjana del territori PLIS

Pàg. 94/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Una altra dimensió d’anàlisi de les característiques de l’ocupació a la comarca del Gironès i del territori PLIS són les contractacions de treball, que ens informen tant del ritme i nivell d’activitat del mercat laboral com de la seva estructura. En el territori del PLIS s’observa certa estacionalitat de les contractacions. Concretament, aquestes són més elevades entre juliol i setembre. Aquesta pauta és especialment marcada des de 2009, ja que en anys anteriors l’estacionalitat era força menys marcada. Gràfic 19. Evolució de les contractacions 2006-2011. Tots els territoris. 3 5 0 .0 0 0 3 3 0 .0 0 0 3 1 0 .0 0 0 2 9 0 .0 0 0 2 7 0 .0 0 0 2 5 0 .0 0 0 2 3 0 .0 0 0 2 1 0 .0 0 0 1 9 0 .0 0 0 1 7 0 .0 0 0 1 5 0 .0 0 0 1 3 0 .0 0 0 1 1 0 .0 0 0 9 0 .0 0 0 7 0 .0 0 0 5 0 .0 0 0 3 0 .0 0 0 1 0 .0 0 0

3 5 .0 0 0 3 0 .0 0 0 2 5 .0 0 0 2 0 .0 0 0 1 5 .0 0 0 1 0 .0 0 0 5 .0 0 0

Catalunya

Província de Girona

Gironès

2011_10

2011_07

2011_04

2011_01

2010_10

2010_07

2010_04

2010_01

2009_10

2009_07

2009_04

2009_01

2008_10

2008_07

2008_04

2008_01

2007_10

2007_07

2007_04

2007_01

2006_10

2006_07

2006_04

2006_01

0

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia a partir l’Observatori del Treball.

Si es fa un zoom en el territori PLIS i el seu entorn més immediat i en el darrer període, 2009-2011, s’observa que l’estacionalitat de la contractació al territori PLIS és més suau que en el conjunt de la comarca i en el conjunt de la província. Així i tot, els mesos de final i principi d’any són els més escassos en contractació.

Pàg. 95/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 20. Evolució de les contractacions 2009-2011. Província, comarca i Territori PLIS. 9.000

40.000 38.000

8.000

36.000 34.000

7.000

32.000 30.000

6.000

28.000 5.000

26.000 24.000

4.000

22.000 20.000

3.000

18.000 2.000

16.000 14.000

1.000

12.000

P ro v í nc ia de Giro na

G iro nè s

2011_11

2011_09

2011_07

2011_05

2011_03

2011_01

2010_11

2010_09

2010_07

2010_05

2010_03

2010_01

2009_11

2009_09

2009_07

2009_05

2009_03

0 2009_01

10.000

T e rrito ri P LIS

Font: Elaboració pròpia a partir l’Observatori del Treball.

Com és conegut, la crisi econòmica ha generat una radical baixada de les contractacions en tots els territoris. Així, l’anàlisi de l’evolució de les contractacions indica també, que des de 2006 cada mes s’han fet menys contraccions que en el mateix mes de l’any anterior. En el primer semestre de 2010 s’observà una certa recuperació en el territori PLIS, i en la resta de territoris, però en 2011 l’evolució ha estat molt negativa en tots els mesos. Tanmateix, excepte en moments i mesos concrets es pot afirmar que les taxes de variació interanuals són més negatives al territori PLIS que en el conjunt de la comarca i que el conjunt de la província, i fins i tot que el conjunt de Catalunya. Per exemple, si fixem l’atenció en el 2011, excepte en el mesos d’agost i maig, la variació

de

les

contractacions

ha

estat

més

negativa

al

territori

PLIS.

Concretament, en el mes de juny, inici de la fase alta de contractació, mentre que a Catalunya les contractacions eren un 3,4% inferiors a les de 2010, i a la província del -3,2%, a la comarca es redueixen en un 12,1% i en el territori PLIS la reducció era molt més elevada, del 17,3%.

Pàg. 96/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 51. Taxa de variació interanual de les contractacions. 2006-2011. %. Territori Província Gironès Data Catalunya de Girona PLIS 2007_01 2007_02 2007_03 2007_04 2007_05 2007_06 2007_07 2007_08 2007_09 2007_10 2007_11 2007_12 2008_01 2008_02 2008_03 2008_04 2008_05 2008_06 2008_07 2008_08 2008_09 2008_10 2008_11 2008_12 2009_01 2009_02 2009_03 2009_04 2009_05 2009_06 2009_07 2009_08 2009_09 2009_10 2009_11 2009_12 2010_01 2010_02 2010_03 2010_04 2010_05 2010_06 2010_07 2010_08 2010_09 2010_10 2010_11 2010_12 2011_01 2011_02 2011_03 2011_04 2011_05 2011_06 2011_07 2011_08 2011_09 2011_10 2011_11 2011_12 Font: Elaboració pròpia a

8,8 6,9 14,2 -0,4 -0,6 -2,0 -2,2 -0,3 -3,2 2,3 3,0 9,3 -1,0 -8,2 -0,5 -2,9 -6,1 2,3 2,9 -1,5 -4,8 -4,2 -6,2 3,0 -5,6 -8,0 -4,1 8,1 -0,5 0,1 -2,4 -6,2 1,2 -8,9 -12,9 -9,6 -0,7 -2,6 -4,5 0,3 1,4 0,4 -16,8 -9,4 -18,5 6,4 -7,9 -0,1 -15,8 -14,0 -17,3 -11,1 -15,8 -20,0 -2,5 -4,2 -3,7 -21,3 -23,4 -24,8 -5,6 -16,2 -17,3 -24,4 -23,7 -19,3 -34,6 -35,7 -33,8 -12,5 -16,2 -13,0 -36,2 -36,6 -32,0 -32,6 -38,2 -36,0 -24,5 -35,0 -26,3 -29,9 -19,0 -33,9 -21,5 -23,7 -25,4 -11,6 0,4 -5,1 -18,0 -13,7 -22,6 -8,2 -7,0 -12,1 -12,9 -7,2 -9,7 -14,4 -13,0 -16,3 9,5 5,5 5,1 7,1 5,6 4,2 -8,7 -7,9 -3,8 4,2 6,7 8,7 16,9 18,4 17,7 5,7 3,5 14,5 11,0 6,9 9,1 4,2 2,0 3,4 6,5 3,8 5,9 10,3 8,5 5,6 4,1 2,5 4,7 -2,7 -6,3 -4,6 6,1 3,4 -6,2 0,8 1,9 -0,7 12,2 10,2 0,9 -0,5 1,3 -6,6 0,4 -6,0 -6,9 -3,1 3,4 -11,4 5,9 10,1 -0,8 -3,4 -3,2 -12,1 -9,5 -1,4 -4,3 3,2 2,4 8,4 -3,5 0,3 -3,1 -3,1 -4,0 -1,9 -7,3 -7,6 0,0 -4,5 -8,1 -17,7 partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

9,8 1,8 -4,1 7,8 -10,7 4,0 -10,4 -8,7 -4,6 -1,0 -2,1 5,3 -12,8 -6,1 -17,5 -8,8 -22,2 -26,7 -16,0 -25,8 -22,9 -18,2 -43,6 -28,1 -42,5 -40,6 -36,9 -41,7 -30,0 -4,7 -15,1 3,3 -10,0 -21,8 2,2 15,1 4,6 16,9 22,8 22,0 14,4 1,7 6,7 -13,7 12,0 -9,4 9,4 -1,4 -2,1 -5,5 -8,4 -14,3 4,4 -17,3 -5,3 28,8 -7,4 -10,1 -4,9 -17,1

Pàg. 97/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 52. Nombre de contractacions. 2007-2011 Província Data Catalunya Gironès de Girona 2007_01 246.577 20.058 6.609 2007_02 215.297 17.818 5.761 2007_03 241.506 21.113 6.294 2007_04 209.617 20.849 5.773 2007_05 250.984 22.391 6.642 2007_06 249.011 24.463 6.880 2007_07 286.023 30.687 7.694 2007_08 184.299 19.145 5.590 2007_09 245.057 21.021 7.194 2007_10 306.039 23.145 7.830 2007_11 249.919 19.037 6.962 2007_12 176.576 13.522 4.915 2008_01 244.748 19.533 6.310 2008_02 215.962 18.073 5.784 2008_03 201.035 19.126 5.131 2008_04 222.945 19.192 5.768 2008_05 211.330 19.267 5.491 2008_06 221.338 20.606 5.504 2008_07 278.811 29.399 7.413 2008_08 145.102 14.667 4.201 2008_09 231.333 17.607 5.950 2008_10 231.313 17.670 6.321 2008_11 163.473 12.247 4.606 2008_12 154.502 11.327 4.275 2009_01 156.074 12.380 4.291 2009_02 145.503 11.171 3.699 2009_03 151.727 12.423 3.782 2009_04 156.246 15.553 3.815 2009_05 165.934 14.707 4.095 2009_06 195.556 20.696 5.224 2009_07 228.584 25.358 5.736 2009_08 133.255 13.638 3.692 2009_09 201.597 16.332 5.373 2009_10 198.086 15.381 5.288 2009_11 179.066 12.922 4.840 2009_12 165.452 11.957 4.456 2010_01 142.453 11.406 4.128 2010_02 151.635 11.918 4.019 2010_03 177.331 14.715 4.453 2010_04 165.123 16.103 4.368 2010_05 184.185 15.726 4.467 2010_06 203.736 21.106 5.402 2010_07 243.494 26.328 6.076 2010_08 147.033 14.798 3.897 2010_09 209.871 16.733 5.623 2010_10 192.713 14.416 5.044 2010_11 190.026 13.365 4.538 2010_12 166.825 12.183 4.426 2011_01 159.782 12.570 4.167 2011_02 150.924 12.076 3.753 2011_03 178.035 13.833 4.145 2011_04 160.020 16.658 3.872 2011_05 195.113 17.314 4.432 2011_06 196.745 20.428 4.749 2011_07 220.467 25.962 5.813 2011_08 151.730 15.149 4.225 2011_09 202.532 16.789 5.447 2011_10 186.705 13.839 4.949 2011_11 176.158 12.347 4.540 2011_12 159.238 11.194 3.642 Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Territori PLIS 1.519 1.328 1.533 1.416 1.568 1.653 1.791 1.214 1.658 1.625 1.434 1.016 1.324 1.247 1.264 1.292 1.220 1.212 1.504 901 1.279 1.330 809 730 761 741 798 753 854 1.155 1.277 931 1.151 1.040 827 840 796 866 980 919 977 1.175 1.362 803 1.289 942 905 828 779 818 898 788 1.020 972 1.290 1.034 1.193 847 861 686

Pàg. 98/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Aprofundir en la composició de les contractacions ajuda a tenir un marc de referència sobre l’estructura del mercat de treball. Amb aquest objectiu s’analitzen les contractacions per sexes i edats, així com nivells d’estudis i ocupacions, i finalment per grans sectors d’activitat. Fixant l’atenció en 2011, la majoria dels contractes que es van registrar al territori PLIS van ser per homes (62,9%). Comparant amb altres territoris, el pes de la contractació masculina és superior a la del conjunt de la comarca, la província i Catalunya. Taula 53. Percentatge de contractes per sexe. 2011. % Província Territori Sexe Catalunya Gironès de Girona PLIS Homes Dones Total

51,8 48,2 100,0

53,4 46,6 100,0

48,3 51,7 100,0

62,9 37,1 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

L’estructura d’edats de la contractació al territori PLIS és força similar a la del conjunt de territoris analitzats, si bé presenta alguna particularitat. Concretament, la contractació de persones d’entre 30 1 44 anys té un pes superior a la de la resta de territoris, representant el 44% dels contractes en 2011. Aquest fet afecta especialment a les franges d’edat més joves, ja que en el territori PLIS el pes de la contractació a joves va ser del 39,5% prop de 3 punts per sota que en la resta de territoris. Finalment, únicament el 16,5% dels contractes són a persones de 45 anys o més. Taula 54. Contractes segons edats. 2011. %. Província Edats Catalunya Gironès de Girona Joves (16 a 29) 16-19 20-24 25-29

30-44 45 i més Total

42,0

42,3 4,7 18,7 18,7

42,4 15,6 100,0

42,5 7,2 17,9 17,1

41,2 16,6 100,0

Territori PLIS 39,5

5,2 18,5 18,9

41,4 16,1 100,0

5,9 16,5 17,0

44,0 16,5 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Pàg. 99/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

La majoria de contractes que es fan al territori PLIS són a persones amb un nivell de formació considerat com d’educació general (77,1%). A continuació, se situen els contractes a persones sense estudis o formació primària sense finalitzar (12,4%). La contractació de persones amb formació professional (3,2%) és força baixa i només el 7,3% dels contractes són per persones amb formació superior. En termes comparatius, en el territori PLIS la contractació es concentra en major mesura en nivells formatius més baixos, ja sigui formació general o persones sense formació, sent especialment baixa la contractació a persones amb qualificacions específiques tant professionals com de nivell superior. Taula 55. Contractes segons nivell d’estudis. 2011. %. Província Estudis Catalunya Gironès de Girona Sense estudis o estudis primaris

11,7 6,6 5,2

Sense estudis Estudis primaris incomplets

Educació general Programes de formació professional Superiors

10,8 5,8 6,6

12,4 5,4 5,4

3,4 8,9

63,9

73,5

66,9

77,1

8,3

4,2

5,3

3,2

16,0

Tècnics-professionals superiors Universitaris primer cicle Universitaris segon i tercer cicle

Total

12,4

Territori PLIS

9,9 3,7 5,5 6,9

100,0

17,0 2,6 3,0 4,3

100,0

7,3 3,9 5,5 7,6

100,0

2,3 2,1 2,9

100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball. Observacions: la classificació és la que registra l’Observatori i presenta limitacions en la comparació amb la majoria de classificacions de nivells formatius

Seguint aquesta tendència, al territori PLIS existeix una elevada concentració de les contractacions de treballadors/es no qualificats (37,4%), molt per sobre del que representen en la resta de territoris, inclosa la comarca en conjunt. Sent aquest el primer grup de contractacions, li segueixen els treballadors del serveis i restauració (19,8%), els artesans i treballadors qualificats de la indústria i construcció (13,9%) i els tècnics i professionals de suport (11,5%). A continuació se situen els empleats administratius (6,4%) i els operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors (6,4%)

Pàg. 100/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

A més del major pes de la contractació no qualificada, també són més habituals en el territori PLIS les contractacions de persones artesanes i qualificades de la indústria i la construcció i dels operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors. En canvi hi ha un menor pes de les que treballen en els serveis i restauració i com a empleats administratius. La diferència entre les contractacions a persones amb qualificació professional i el pes de les contractacions de persones amb ofici (qualificats, artesans i tècnics de suport

i

operadors

d'instal·lacions i

maquinària)

pot indicar

que

aquestes

contractacions són a persones sense certificació de la seva professionalitat. Taula 56. Contractes segons tipus d’ocupació. 2011. % Província Ocupació Catalunya Gironès de Girona Treballadors no qualificats Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària Tècnics i professionals de suport Empleats administratius Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors Tècnics i professionals científics i intel·lectuals Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques Forces armades Total

Territori PLIS

29,5

31,6

26,7

37,4

29,2

32,3

29,0

19,8

6,8

8,5

8,6

13,9

9,8 8,1

8,4 6,6

10,2 8,3

11,5 6,4

4,9

4,9

3,8

6,4

10,9

6,6

13,0

3,9

0,4

0,7

0,3

0,4

0,4

0,3

0,3

0,3

0,0 100,0

0,0 100,0

0,0 100,0

0,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

La major part de la contractació que es va fer al territori PLIS en 2011 va ser en el sector serveis (69,2%), seguit a molta distància de la construcció (13,2%) i la indústria (12,5%) 5 de cada 100 contractes els va fer l’agricultura.

Pàg. 101/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

La comparació amb la resta de territoris indica que la importància del sector de la indústria i la construcció és molt superior en el territori PLIS que en el conjunt de la comarca i la província, i també si es compara amb Catalunya en conjunt, tant pel que fa a la contractació com pel que fa l’afiliació, tal i com s’ha explicat en l’apartat anterior. En menor grau també ho és el sector primari, de tal manera que cal indicar la menor importància relativa del sector serveis si bé és el sector majoritari com en totes les economies occidentals. Taula 57. Contractes segons sector. 2011. % Província Sector Catalunya Gironès de Girona Serveis Construcció Indústria Agricultura Total

84,4 6,5 6,5 2,6 100,0

80,9 8,3 7,7 3,2 100,0

84,4 7,9 6,4 1,3 100,0

Territori PLIS 69,2 13,2 12,5 5,1 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Pàg. 102/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Finalment, es faciliten les dades absolutes del nombre de contractes per les diferents variables analitzades. Taula 58. Nombre de contractes per sexe, edat, nivell d’estudis, ocupació i sector. 2011. Província Territori Variable Catalunya Gironès de Girona PLIS Homes Dones Joves (16 a 29)

1.107.784 1.029.665 16-19 20-24 25-29

30-44 45 i més Sense estudis o estudis primaris Sense estudis Estudis primaris incomplets

Educació general Programes de formació professional Superiors Tècnics-professionals superiors Universitaris primer cicle Universitaris segon i tercer cicle Treballadors no qualificats Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària Tècnics i professionals de suport Empleats administratius Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors Tècnics i professionals científics i intel·lectuals Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques

Forces armades Serveis Construcció Indústria Agricultura Total

100.409 87.750

898.578 99.760 399.772 399.046 905.567 333304

79.524 13.528 33.758 32.238 77.467 31168

250.977

23.260

140.027 110.950 1.366.320 178.087

10.934 12.326 138.240 7.980

25.955 27.779

7.031 4.155

22.849 2.784 9.923 10.142 22.229 8656

4.419

5.811 2.888 2.923 35.971

664 1.848 1.907 4.920 1847 1.382 383 999 8.621

2.822

361

9.130 2.107 2.932 4.091

822

342.065 78.385 117.260 146.420

18.679 4.932 5.733 8.014

629.498

59.433

14.331

4.180

624.592

60.772

15.559

2.219

144.875

16.008

4.615

1.557

210.467 173.868

15.888 12.461

5.474 4.468

1.285 714

103.793

9.223

2.019

713

233.147

12.438

6.964

434

8.864

1.369

155

45

8.223

565

149

39

261 238 323

122

2

0

0

1.804.924 138.056 139.103 55.366

152.213 15.580 14.407 5.959

45.328 4.227 3.454 725

7.741 1.477 1.403 565

2.137.449

188.159

53.734

11.186

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Pàg. 103/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

IV.2. Indicadors sintètics. Mercat de treball En el context del mercat laboral descrit es consideren centrals una sèrie de marcadors socials a l’hora d’indicar la vulnerabilitat en la dimensió laboral. En aquest cas es tracta de la temporalitat i l’atur, dos indicadors fonamentals de precarietat i risc social. En primer lloc, es valora fins a quin punt l’ocupació que es crea és estable, així com a quins perfils de població afecta més la temporalitat en l’ocupació. En segon lloc, l’anàlisi de l’atur permet aproximar-se a la situació més greu en termes de mercat laboral, la falta d’ocupació que, com és conegut, actualment es troba en llindars màxims degut a la crisi econòmica. Àmbit mercat de treball: Estructura d’indicadors d’exclusió Subdimensió Indicador Nom Descripció Temporalitat

1

Taxa de temporalitat

Pes de la contractació temporal sobre el total de contractes realitzats.

Atur

2

Taxa d’atur registrat

Població desocupada registrada /Població activa local estimada*1001

1

Per tal d’aconseguir la major quantitat de dades possibles s’han fet adaptacions dels càlculs que es descriuen en l’apartat pertinent.

A. Temporalitat La majoria dels contractes que es registren14 en el territori PLIS són temporals, com en la resta de territoris analitzats, si bé el pes dels contractes temporals és lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya i també de la comarca en conjunt i la província.

14

L’anàlisi de la temporalitat a nivell local cal fer-lo en base als contractes registrats. Altres anàlisis, de tipus estructural es basen en els resultats de l’EPA (enquesta de població activa), que permet establir quantes persones tenen una relació estable amb el seu lloc de treball i quantes la tenen temporal. Aquesta font no proporciona dades a nivell local, sent la seva màxima desagregació la província.

Pàg. 104/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 59. Taxa de temporalitat. 2011. % Província Data Catalunya Gironès de Girona 2011_01 86,5 83,4 86,8 2011_02 86,9 84,4 84,8 2011_03 86,9 83,6 84,3 2011_04 87,3 84,7 84,6 2011_05 89,0 86,0 87,8 2011_06 90,3 88,6 88,3 2011_07 90,6 90,7 92,5 2011_08 91,5 90,3 88,9 2011_09 88,4 87,4 87,1 2011_10 89,5 86,7 88,7 2011_11 90,3 87,9 89,4 2011_12 91,5 87,2 90,0 Mitjana anual

89,1

86,7

Territori PLIS 81,1 80,7 82,2 80,7 86,3 87,2 90,6 88,0 85,9 86,1 84,9 84,3

87,8

84,8

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball. NOTA: % de contractes temporals sobre el total de contractes registrats.

L’evolució de la taxa de temporalitat és negativa, ja que tot i estar molt marcat per l’estacionalitat, la tendència és que hi hagi un major percentatge de contractes temporals sobretot a partir de 2008. En el territori PLIS, la temporalitat és molt oscil·lant si bé s’observa gràficament com per norma general també es troba per sota de la de la resta de territoris. Gràfic 21. Evolució la taxa de temporalitat 2006-2011. %. 100

100

C a t a lunya G iro nè s

2011_10

2011_07

2011_04

2011_01

2010_10

2010_07

2010_04

2010_01

2009_10

2009_07

2009_04

2009_01

2008_10

2008_07

2008_04

2008_01

2007_10

60 2007_07

60 2007_04

70

2007_01

70

2006_10

80

2006_07

80

2006_04

90

2006_01

90

P ro v í nc ia de G iro na T e rrit o ri P LIS

Font: Elaboració pròpia a partir l’Observatori del Treball.

Pàg. 105/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

La durada dels contractes temporals en el territori PLIS és significativament més curta que en la resta de territoris. De fet, el 62,8% són contractes d’un mes o ments de durada, quan en el conjunt de la comarca aquests només representen el 32,7% dels contractes temporals de 2011. A continuació 1 de cada 4 contractes temporals són d’1 a 6 mesos, i el 8,7% contractes de 6 a 12 mesos. Pràcticament no es fan contractes temporals de durada indeterminada, quan en el conjunt de la comarca representen el 36,2%. Taula 60. Durada del contracte temporal. 2011. % Província Durades Catalunya* Gironès de Girona 36,3 28,8 32,7 Igual o menys d’un mes 24,3 35,7 27,0 D’1 a 6 mesos D’1 a 3 De 3 a 6

De 6 a 12 mesos De 12 a 18 mesos De 18 a 24 mesos Més de 24 mesos Indeterminada Total

13,3 11,0

3,2 0,1 0,1 0,6 35,4 100,0

21,3 14,3

3,7 0,1 0,1 0,6 31,0 100,0

Territori PLIS 62,8 25,0

15,1 11,9

3,2 0,1 0,2 0,7 36,2 100,0

13,1 11,9

8,7 2,7 0,0 0,1 0,6 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball. * Les dades corresponents a Catalunya són de 2010, ja que el cercador de l’Observatori no facilita aquestes dades correctament pel conjunt de 2011.

Per sexes, de forma similar al conjunt de Catalunya, la taxa de temporalitat de les dones i dels homes se situa en llindars molt similars. Taula 61. Taxa de temporalitat per sexe. 2011. % Sexe Homes Dones Total

Catalunya

Província de Girona

Gironès

Territori PLIS

88,5 89,7 89,1

86,8 87,5 87,1

87,1 88,8 87,9

85,0 85,7 85,2

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Comparant amb la resta de territoris, en el territori PLIS a partir dels 30 anys les taxes de temporalitat són inferiors a les de la resta de territoris analitzats. Només entre els més joves, d’entre 16 i 1i anys, la taxa s’assembla a la del conjunt de Catalunya i supera lleugerament a la del conjunt de la comarca.

Pàg. 106/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 62. Taxa de temporalitat per edats. 2011. % Província Territori Edats Catalunya Gironès de Girona PLIS Joves (16 a 29)

90,6

16-19 20-24 25-29

30-44 45 i més Total

88,7 92,6 92,1 88,6

89,0 91,0 89,7 86,7

88,1 87,7 89,1

88,4

90,2 90,0 87,7

86,0 85,5 87,1

93,7 90,2 85,0

87,0 87,7 87,9

83,4 82,6 85,2

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

En funció del nivell d’estudis s’observa una taxa de temporalitat inferior en el territori PLIS especialment entre les persones que tenen educació general (84,6%) i les que tenen estudis superiors (82,5%). En la resta de nivells d’estudis la temporalitat en les contractacions en el territori PLIS són similars a les de la resta de territoris analitzats. Cal dir però, que les contractacions de persones amb nivells superiors de formació són força en els municipis que ens ocupen en aquest pla. Taula 63. Taxa de temporalitat segons nivell educatiu. 2011. % Província Territori Estudis Catalunya Gironès de Girona PLIS Sense estudis o estudis primaris

89,7 88,5 91,2

Sense estudis Estudis primaris incomplets

Educació general Programes de formació professional Superiors Tècnics-professionals superiors Universitaris primer cicle Universitaris segon i tercer cicle

Total

89,0

90,4 87,0 90,7

89,8 89,1 91,6

85,4 91,5

89,6

86,6

87,0

84,6

91,3

88,4

90,2

89,8

85,8

87,4 86,6 91,1 81,0

89,1

89,3 87,4 89,5 85,8

87,1

82,5 89,6 91,1 87,9

87,9

86,2 85,3 77,4

85,2

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Per ocupacions, de la mateixa manera que per la resta de variables la temporalitat en el territori PLIS és inferior que en la resta de territoris que s’estan analitzant o similars. Les més baixes comparativament són les contractacions a treballadors i treballadores artesans i qualificats (82,8%), Tècnics i professionals de suport (83,3%), empleats administratius (73,1%) i tècnics i professionals científics i intel·lectuals (85,0%). Cal dir però que es tracta de dues ocupacions que suposen una part menor de les contractacions en aquest territori que en la resta.

Pàg. 107/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 64. Taxa de temporalitat segons ocupació. 2011. % Província Catalunya de Girona Ocupació Taxa

94,0

% contractació 29,5

88,8

Territori PLIS

Gironès Taxa

91,7

% contractació 31,6

Taxa

92,8

% contractació 26,7

91,1

% contractació 37,4

29,2

85,0

32,3

84,4

29,0

82,7

19,8

87,8

6,8

87,1

8,5

87,8

8,6

82,8

13,9

85,3 82,5

9,8

85,6 80,8

8,4

8,3

83,3 73,1

11,5

6,6

86,8 83,4

10,2

8,1

Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors

85,2

4,9

83,1

4,9

81,8

3,8

82,6

6,4

Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

89,7

10,9

90,1

6,6

92,4

13,0

85,0

3,9

Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres

82,2

0,4

65,3

0,7

94,2

0,3

86,7

0,4

Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques

34,5

0,4

46,0

0,3

40,3

0,3

38,5

0,3

Forces armades

90,2

0,0

100,0

0,0

92,8

0,0

91,1

0,0

Total

89,1

100,0

87,1

100,0

87,9

100,0

85,2

100,0

Taxa Treballadors no qualificats Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària Tècnics i professionals de suport Empleats administratius

6,4

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Finalment, la temporalitat per sector, mostra inferiors en el principal sector que crea contractacions, els serveis (86,7%), però és especialment baixa en el territori PLIS en comparació amb la comarca i la resta de territoris en el sector de la construcció (85,6%) i la indústria (75,6%). Taula 65. Taxa de temporalitat segons sector. 2011. % Província de Catalunya Gironès Girona Sector Serveis Construcció Indústria Agricultura Total

Territori del Pla

Taxa

% contractació

Taxa

% contractació

Taxa

% contractació

Taxa

% contractació

89,8 87,9 79,8 94,1 89,1

84,4

87,7 88,4 79,6 84,9 87,1

80,9

88,4 88,1 81,4 89,8 87,9

84,4

86,7 85,6 75,6 88,1 85,2

69,2

6,5 6,5 2,6 100,0

8,3 7,7 3,2 100,0

7,9 6,4 1,3 100,0

13,2 12,5 5,1 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Pàg. 108/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

L’anàlisi per municipis de nou presenta dificultats per establir correlacions amb la grandària municipal i el tipus de ruralitat del municipi. A partir de la situació mitjana del territori PLIS es poden diferenciar 5 situacions.

•

En primer lloc, els municipis amb una elevada temporalitat són petits, com ara Madremanya, Sant Andreu Salou i Sant Martí de Llémena, a excepció de Cassà de La Selva que té una taxa molt elevada i és el municipi més gran del territori PLIS.

•

En segon lloc, altres municipis amb una temporalitat superior a la mitjana també son de diversa grandària i només es pot mencionar a Sant Gregori i Fornells de la Selva com els més poblats.

•

De fet, Llagostera forma part dels municipis amb una temporalitat moderada, és a dir, en la mitjana del conjunt de municipis del territori que s’analitza.

•

La resta de municipis tenen taxes de temporalitat inferior a la mitjana entre els que destaca Sarrià i Sant Julià que són municipis relativament poblats i amb taxes de temporalitat força baixes.

Pàg. 109/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 66. Taxa de temporalitat 2011. Detall per municipis. % Taxa de Total Contractes tempo contractes temporals ralitat

Grandària municipal

Tipus municipi

Madremanya

250

Rural profund

78

78

Sant Andreu Salou

155

Rural profund

306

286

93,5

Molt alta (89% o més)

Sant Martí de Llémena

566

Rural profund

53

48

90,6

Molt alta (89% o més)

1.801

1.610

89,4

Molt alta (89% o més)

Rural profund

418

369

88,3

Alta (87-88%)

Rural dens

796

699

87,8

Alta (87-88%)

Rural

114

100

87,7

Alta (87-88%)

Municipi

Cassà de La Selva Campllong Sant Gregori Llambilles

9.637 467 3.243 690

Urbà

Classificació

100,0 Molt alta (89% o més)

Fornells de la Selva

2.343

1.356

1.184

87,3

Alta (87-88%)

Sant Joan de Mollet

513

Rural

130

113

86,9

Moderada (84-86%)

Aiguaviva

727

Rural

844

732

86,7

Moderada (84-86%)

Llagostera

7.915

Rural dens

973

841

86,4

Moderada (84-86%)

Viladasens

216

32

27

84,4

Moderada (84-86%)

127

107

84,3

Moderada (84-86%)

Flaçà

1.070

Rural dens

Rural profund Rural

Celrà

4.638

Rural dens

1.042

869

83,4

Baixa (81-82%)

Bescanó Bordils

4.555 1.715

Rural dens Rural dens

577 168

475 137

82,3 81,5

Baixa (81-82%)

Rural

110

89

80,9

Cervià de Ter

895

Sarrià de Ter

4.596

Rural dens

473

382

80,8

Sant Julià de Ramis

3.281

Rural dens

375

297

79,2

52

41

78,8

Juià

325

Rural profund

Vilablareix

2.297

Rural dens

802

630

78,6

Quart

2.983

Rural dens

369

289

78,3

Baixa (81-82%) Molt baixa menys) Molt baixa menys) Molt baixa menys) Molt baixa menys) Molt baixa menys) Molt baixa menys) Molt baixa menys) Molt baixa menys) Molt baixa menys)

(80% o (80% o (80% o (80% o (80% o (80% o (80% o

Sant Jordi Desvalls

653

Rural

23

18

78,3

Canet d'Adri

618

Rural profund

41

31

75,6

Sant Martí Vell

265

Rural profund

126

84

66,7

11.186

9.536

85,2

Moderada (84-86%)

36.506

32.319

88,5

Alta (87-88%) Molt alta (89% o més)

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA PROV. GIRONA

54.613 96.236Urbà 30.304Urbà 181.153

6.042

5.402

89,4

53.734

47.257

87,9

2.137.449

1.904.581

89,1

188.159

163.849

87,1

(80% o (80% o

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball. * Mitjana de referència. Punt a partir del qual ses comparen els municipis.

Pàg. 110/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 9. Taxa de temporalitat. Detall per municipis. 2011. (%).

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Pàg. 111/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

B. Atur Finalment, cal analitzar les xifres d’atur. Com és conegut, aquest és un dels elements centrals en l’anàlisi de les condicions de vida de la població. Molt sovint s’associa el fet d’estar aturat amb un dels factors de risc d’exclusió més rellevants, fet pel qual cal parar especial atenció a l’anàlisi d’aquest indicador. Al mateix temps, en l’actualitat es tracta d’un dels indicadors amb major importància en l’anàlisi econòmic donada l’elevada afectació en l’ocupació de la crisi econòmica. Com és conegut, per conèixer les dades d’atur existeixen diverses metodologies entre les quals destaquen l’Enquesta de Població Activa (EPA) i el registre de l’atur del SOC o l’INEM. Les dades més conegudes sobre atur provenen de l’EPA que suposa la principal font, de tal manera que les taxes d’atur més conegudes són les provinents d’aquesta.

Cal recordar però,

que aquesta operació central de

l’estadística espanyola no facilita dades a nivell local, de tal manera que per a l’anàlisi d’aquesta qüestió en aquesta diagnosi es farà sempre referència a la població registrada com a aturada, no la que declara estar aturada (és a dir, voler i buscar treball i no trobar-ne). Com s’observa en el gràfic següent, des de 2008 l’atur ha experimentat un ritme de creixement molt accelerat. Gràfic 22. Evolució de l’atur registrat 2006-2011.

650.000

60.000

600.000 50.000 550.000 500.000

40.000

450.000 30.000 400.000 350.000

20.000

300.000 10.000 250.000

C a t a lunya G iro nè s

2011_10

2011_07

2011_04

2011_01

2010_10

2010_07

2010_04

2010_01

2009_10

2009_07

2009_04

2009_01

2008_10

2008_07

2008_04

2008_01

2007_10

2007_07

2007_04

2007_01

2006_10

2006_07

2006_04

0 2006_01

200.000

P ro v í nc ia de G iro na T e rrit o ri de l P la

Font: Elaboració pròpia a partir l’Observatori del Treball.

Pàg. 112/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

El desembre de 2011 al territori PLIS es registraven 3.346 persones aturades en les oficines del SOC, el que suposa el 23,2% de l’atur de la comarca i el 5,7% de l’atur registrat a la província de Girona. Com en el conjunt del territori l’augment més important de l’atur registrat es va donar entre 2008 i 2009, quan l’atur registrat va créixer un 60,1%, passant de 1.738 persones aturades registrades a 2.783. Si bé en tot els territoris se segueix la mateixa pauta, el ritme de creixement en el territori PLIS, va ser superior en aquest període. Just en l’any anterior, el creixement de l’atur en territori PLIS va ser similar a l’experimentat en conjunt si bé una mica per sota (33,8%). A continuació en 2010, l’atur registrat va créixer un 10,4% és a dir amb menor intensitat que en la resta de territoris, mentre que en 2011, ha tornat a augmentar per sobre del que s’ha experimentat en el conjunt de la província i de Catalunya. En conjunt, entre 2006 i 2009, en el territori PLIS el creixement de l’atur ha estat del 153,4%, un creixement similar al del conjunt de la comarca i per sobre de l’experimentat a Catalunya (129,3%). Aquesta és una situació de creixement sostingut i que en 2011 ha presentat poques variacions intermensuals. Tant sols es pot mencionar que entre abril i juliol el nombre d’aturats registrats en el SOC era lleugerament menor i des de llavors ha anat creixent fins a la xifra actual (desembre 2011).

Pàg. 113/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 67. Atur registrat anàlisi de l’evolució. 2006-2011 Província Data Catalunya Gironès de Girona

Territori PLIS

MITJANA 2006

260.841

22.251

5.529

1.287

MITJANA 2007

256.406

22.004

5.418

1.299

Variació absoluta Taxa de variació

-4.436 -1,7

-247 -1,1

-111 -2,0

12 0,9

MITJANA 2008 Variació absoluta

333.653 77.247

30.775 8.771

7.556 2.138

1.738 439

Taxa de variació

30,1

39,9

39,5

33,8

MITJANA 2009 Variació absoluta

511.609 177.956

47.586 16.812

11.622 4.067

2.783 1.045

Taxa de variació MITJANA 2010 Variació absoluta Taxa de variació MITJANA 2011 Variació absoluta Taxa de variació

53,3

54,6

53,8

60,1

571.160

53.718

13.315

3.073

59.551 11,6

6.131 12,9

1.692 14,6

290 10,4

598.225

55.188

14.116

3.260

27.065 4,7

1.470 2,7

802 6,0

187 6,1

337.384

32.936

8.588

1.973

Evolució 2006-2011 Variació absoluta Taxa de variació

129,3

148,0

155,3

153,4

Evolució mensual 2011 2011_01 2011_02

589.623 602.611

57.338 57.903

14.015 14.387

3.224 3.289

2011_03 2011_04

611.269 601.541

58.037 54.997

14.634 14.222

3.292 3.200

2011_05 2011_06

595.342 576.394

53.905 50.582

14.029 13.544

3.198 3.162

2011_07 2011_08

570.869 584.648

49.370 50.911

13.457 13.791

3.161 3.280

2011_09 2011_10

600.930 615.558

54.416 57.537

14.112 14.393

3.279 3.351

2011_11 2011_12

615.669 614.244

58.634 58.620

14.406 14.405

3.334 3.346

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball DEFINICIONS: Mitjana anual: mitjana d’atur registrat en els 12 mesos de l’any. Variació absoluta: diferència entre els aturats registrats en l’any vigent i l’any anterior (per exemple: 20072006) Taxa de variació: percentatge de creixement que la variació absoluta representa sobre l’any anterior

Pàg. 114/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

A partir d’aquestes dades totals, sovint es considera clau disposar d’un índex sintètic que relativitzi les xifres d’aturats i aturades a poblacions de referència comunes. La principal taxa que es calcula és la taxa d’atur, la qual es basa en el pes de les persones aturades sobre el total de població activa. Tanmateix, com s’ha explicat al principi del document, a nivell local només es disposa de la quantificació de la població activa potencial, és a dir, aquella que per edats podria estar en condicions legals de treballar. No es disposa doncs, de la magnitud de la població activa real, és a dir, la població que, estant en aquestes edats, treballa efectivament o està a l’atur però desitja treballar i cerca activament feina. Per tal de tenir un índex o taxa d’atur estimada, només es poden fer estimacions de la part de població que es pot considerar activa. Cal tenir present per tant que les taxes d’atur que es detallen a continuació, excepte les que proporciona l’EPA, parteixen d’uns supòsits no empírics ni registrals, de tal manera que pot ser qüestionada la seva fiabilitat. En primer lloc, per tal de tenir una estimació pel territori PLIS i la comarca del Gironès comparable amb les fonts oficials (EPA), s’ha calculat una taxa d’atur estimada15. Tal i com s’observa gràficament, la taxa d’atur estimada ha experimentat una evolució a l’alça des de 2007, creixent de manera important durant el 2008 i primer trimestre de 2009. Entre 2010 i 2011 ha patit oscil·lacions però no ha decrescut significativament. Durant tot el període estudiat, la taxa d’atur del territori PLIS està força per sota de la del conjunt de la comarca i de la resta de territoris, d’acord a les estimacions fetes.

15

Taxa d’atur estimada=(atur registrat/taxa d’activitat estimada)*100. Taxa d’activitat estimada=població 16-64 anys*taxa d’activitat provincial Observacions: la dada del Xifra no està disponible per comarques i per tant tampoc és estimable una dada pel territori PLIS.

Pàg. 115/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 23. Evolució de la taxa d’atur estimada 2006-2011. %

30

30

C a t a lunya ( E P A ) G iro nè s ( e s tim .)

4t trim .2011

3r trim .2011

2n trim .2011

1r trim .2011

4t trim .2010

3r trim .2010

1r trim .2010

2n trim .2010

3r trim .2009

4t trim . 2009

1r trim .2009

2n trim .2009

3r trim .2008

0

4t trim . 2008

0

1r trim .2008

5

2n trim .2008

5

3r trim .2007

10

4t trim . 2007

10

2n trim .2007

15

1r trim .2007

15

4t trim . 2006

20

3r trim .2006

20

2n trim .2006

25

1r trim .2006

25

P ro v í nc ia de G iro na ( E P A ) T e rrit o ri P LIS ( e s tim .)

Font: Elaboració pròpia a partir l’Observatori del Treball.

Concretament, la taxa d’atur del territori PLIS el 4r trimestre de 2011 seria del 14,45% de la població activa estimada, 4 punts percentuals per sota de la comarca en conjunt (18,31%) i força més allunyada de la taxa de la província (23,39%) així com de la de Catalunya (20,68%).

Pàg. 116/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 68. Taxa d’atur estimada anàlisi de l’evolució Província Territori Catalunya Gironès Trimestre de Girona PLIS (EPA) (estim.) (EPA) (estim.) 1r trim. 2006 2n trim. 2006 3r trim. 2006 4t trim. 2006 1r trim. 2007 2n trim. 2007 3r trim. 2007 4t trim. 2007 1r trim. 2008 2n trim. 2008 3r trim. 2008 4t trim. 2008 1r trim. 2009 2n trim. 2009 3r trim. 2009 4t trim. 2009 1r trim. 2010 2n trim. 2010 3r trim. 2010 4t trim. 2010 1r trim. 2011 2n trim. 2011 3r trim. 2011 4t trim. 2011

7,01 6,47 6,25 6,68 6,71 6,09 6,76 6,63 7,60 7,62 8,95 11,82 16,16 15,88 15,95 17,01 17,91 17,71 17,41 17,98 19,15 18,21 19,59 20,68

7,95 5,83 5,48 7,32 9,28 7,06 6,80 9,27 9,90 9,79 10,65 14,13 19,00 17,79 16,92 19,25 20,47 17,80 15,61 19,17 22,00 21,62 21,42 23,39

6,58 5,97 5,92 6,07 5,97 5,62 5,95 6,12 6,85 7,18 7,96 9,60 10,96 11,55 11,94 12,92 14,17 13,23 12,87 13,36 17,55 16,64 16,39 18,31

5,16 4,81 5,05 5,11 4,98 4,80 5,04 5,01 5,33 5,54 6,43 7,92 8,96 9,49 9,99 10,75 11,26 10,14 10,11 10,56 13,59 12,94 13,09 14,45

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball, EPA, i IDESCAT, Padró d’habitants. Taxa atur estimada = (Població aturada registrada/Població de 15 a 64 anys)*100 Observacions: La població de 15 a 64 anys trimestral no és calculable, ja que l’Idescat facilita dades anuals. Així s’ha imputat el valor anual a tots els trimestres de l’any. Les dades de població de la comarca del Gironès i del territori PLIS 2011 es basen en dades de població de 2010 ja que a data desembre de 2011 no estaven disponibles les dades de població 2011 per tots els territoris a analitzar.

Addicionalment, es poden fer algunes anàlisis de la taxa d’atur, principalment per sexes i municipis. En primer lloc, segons el sexe, en el territori PLIS la taxa d’atur estimada de les dones és superior a la dels homes amb major intensitat que en la resta de territoris. .

Pàg. 117/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 69. Taxa d’atur estimada segons sexe. 4t trim 2011 Província Territori Catalunya Gironès Sexe de Girona del Pla (EPA) (estim.) (EPA) (estim.) Homes

20,40

23,59

18,1

13,7

Dones

20,92

23,15

18,5

15,3

Total

20,68

23,39

18,3

14,4

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball, EPA, i IDESCAT, Padró d’habitants. Taxa atur estimada = (Població aturada registrada/Població de 15 a 64 anys)*100 Observacions: La població de 15 a 64 anys trimestral no és calculable, ja que l’Idescat facilita dades anuals. Així s’ha imputat el valor anual a tots els trimestres de l’any. Les dades de població de la comarca del Gironès i del territori PLIS 2011 es basen en dades de població de 2010 ja que a data desembre de 2011 no estaven disponibles les dades de població 2011 per tots els territoris a analitzar.

Per analitzar els resultats per municipis, s’ha considerat oportú replicar els resultats que facilita l’ens Xifra, encara que són dades anuals, cal valorar que l’estimació que calcula aquest ens i l’estimació trimestral feta en l’apartat anterior no són massa diferents a nivell metodològic, si bé amb les dades facilitades per Xifra no hi ha cap municipi que se situï en l’entorn de la mitjana del territori PLIS. La resta de municipis es poden descriure les següents situacions generals.

•

En primer lloc, els municipis amb una taxa d’atur estimada més elevada serien Llagostera i Flaça, si bé no s’allunya massa de la mitjana estimada pel territori PLIS. Es tracta de municipis amb grandàries territorials molt diferents.

•

Amb un 10-12% d’atur estimat se situen 8 municipis ben diversos, entre els que destaca per grandària poblacional Cassà, seguit de Sarrià de Ter i Celrà.

•

La resta de municipis tenen taxes d’atur estimades força baixes, i cal destacar els municipis de Vilablareix, Sant Gregori i Fornells de la Selva, com a entorns amb certa massa poblacional però amb taxes d’atur baixes o extremadament baixes, en comparació amb la mitjana del territori PLIS i donades les actuals circumstàncies generals.

Cal advertir però de la debilitat de l’estudi de les taxes d’atur a partir de les estimacions de diverses fonts. Tanmateix no existeix cap altre via per tenir una aproximació a aquest fenomen més enllà de la província.

Pàg. 118/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 70. Taxa d’atur estimada. 4TRIM2011 i 2011. Detall per municipis. % Grandària municipal

Tipus municipi

Taxa d’atur estimada

7.915

Rural dens

16,27

Flaçà

1.070

Rural

15,10

Alt (més del 15%)

Cassà de La Selva

9.637

Urbà

12,49

Baix (10-12%)

Municipi Llagostera

Sant Joan de Mollet

Classificació

Alt (més del 15%)

513

Rural

12,00

Baix (10-12%)

Sarrià de Ter

4.596

Rural dens

11,64

Baix (10-12%)

Bordils

1.715

Rural dens

11,10

Baix (10-12%)

Celrà

4.638

Rural dens

10,90

Baix (10-12%)

Quart Sant Martí Vell

2.983 265

Rural dens Rural profund

10,83 10,77

Baix (10-12%) Baix (10-12%)

Sant Julià de Ramis

3.281

Rural dens

10,34

Baix (10-12%)

Sant Jordi Desvalls

653

Rural

9,88

Campllong

467

Rural profund

9,80

Molt baix (8-9%)

4.555

Rural dens

9,73

Molt baix (8-9%)

Madremanya

250

Rural profund

9,60

Molt baix (8-9%)

Cervià de Ter

895

Rural

8,57

Aiguaviva

727

Rural

7,92

Vilablareix

2.297

Rural dens

7,91

Llambilles

690

Rural

7,78

Juià

325

Rural profund

7,69

Sant Gregori

3.243

Rural dens

6,82

Canet d'Adri

618

Rural profund

6,74

2.343

Rural dens

6,73

Viladasens

216

Rural profund

5,93

Sant Martí de Llémena

566

Rural profund

5,23

Sant Andreu Salou

155

Rural profund

2,78

Molt baix (8-9%) Extremadament baix 8%) Extremadament baix 8%) Extremadament baix 8%) Extremadament baix 8%) Extremadament baix 8%) Extremadament baix 8%) Extremadament baix 8%) Extremadament baix 8%) Extremadament baix 8%) Extremadament baix 8%)

Bescanó

Fornells de la Selva

TERRITORI PLIS*

54.613

Girona

96.236Urbà

Salt

30.304Urbà

GIRONÈS

181.153

14,4

Molt baix (8-9%)

(menys del (menys del (menys del (menys del (menys del (menys del (menys del (menys del (menys del (menys del

Moderat (13-14%)

13,58Moderat (13-14%) 21,43Alt (més del 15%) 18,3

CATALUNYA

20,68

PROV. GIRONA

23,39

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball. * Mitjana de referència. Punt a partir del qual ses comparen els municipis. Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball, EPA, i IDESCAT, Padró d’habitants Taxa atur estimada = (Població aturada registrada/Població de 15 a 64 anys)*100 Observacions: La població de 15 a 64 anys trimestral no és calculable, ja que l’Idescat facilita dades anuals. Així s’ha imputat el valor anual a tots els trimestres de l’any. Les dades de població de la comarca del Gironès i del territori PLIS 2011 es basen en dades de població de 2010 ja que a data desembre de 2011 no estaven disponibles les dades de població 2011 per tots els territoris a analitzar.

Pàg. 119/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 10. Taxa d’atur estimada. Detall per municipis. 4TRIM2011 i 2011. (%).

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball.

Pàg. 120/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

V. Formació

Pàg. 121/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

V.1. Marc de referència La formació i educació de la ciutadania és un una de les variables fonamentals en l’anàlisi de les societats occidentals, considerada una dimensió estructural, el nivell assolit determina en gran mesura les capacitats de les societats per a vehicular les capacitats de la ciutadania i construir una societat amb uns nivells culturals sòlids. L’educació i el sistema educatiu formen part de la vida quotidiana dels individus, especialment dels infants i joves, amb un especial protagonisme de la família i l’escola o centres educatius. En aquesta relació escola-família es desenvolupa bona part de la seva socialització així com l’aprenentatge tant de competències curriculars com d’habilitats socials, a més de la construcció de valors, normes, hàbits i actituds. Com és conegut, existeix un debat sobre l’articulació i responsabilitats entre escola i família, si bé actualment el debat social se centra especialment en la capacitat de la formació de millorar les expectatives d’ocupació de les persones. D’aquesta manera, abordar l’àmbit educatiu i formatiu implica l’anàlisi d’una dimensió social molt estudiada des de les ciències socials, a la que sovint se li demanen solucions d’urgència malgrat que les seves funcions són estructurals, i per tant es construeixen a llarg termini i sota un model sòlid i concret. A continuació s’aborden els elements descriptius bàsics i els indicadors d’exclusió fonamentals entorn a l’àmbit educatiu i formatiu. Seguint l’exposició feta en capítols anteriors, en primer lloc es descriu el context educatiu a partir fonamentalment de:

•

Nivell formatiu de la població

•

Centres educatius

A. Nivell d’instrucció En tant que una de les dimensions més abordades per les ciències socials, existeixen multitud de variables i conceptes que es consideren rellevants en l’anàlisi de l’educació i la formació. Tanmateix, l’objectiu d’aquest marc de referència és tenir una breu descripció dels elements fonamentals.

Pàg. 122/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En primer lloc, cal descriure l’univers d’estudi, el territori PLIS, en funció del nivell d’instrucció de la població. Tanmateix, com és conegut, no existeixen dades actualitzades sobre els nivells d’estudis de la població, ja que la font de referència en aquesta qüestió és el cens de població i habitatge, la darrera versió del qual data de 2001. Es tracta d’una font obsoleta donat el temps que fa que s’ha realitzat i molt especialment degut als canvis socials esdevinguts en la societat catalana que afecten especialment als nivells d’instrucció. La següent font d’informació poblacional és el padró d’habitants, si bé a l’hora d’interpretar les dades sobre el nivell educatiu procedents de les dades padronals cal tenir presents algunes alertes importants que afecten el seu nivell de precisió, és a dir, fins a quin punt s’ajusten a la realitat:

•

Una part dels empadronats/ades consten amb el nivell formatiu declarat en el moment d’empadronar-se, ja que per norma general no s’actualitza el padró voluntàriament ni tampoc de manera automàtica. Aquest fet pot afectar en la mesura que les persones que més anys fa que estan empadronats (especialment els de nacionalitat espanyola i els nascuts a Espanya) mostrin un nivell d’estudis més baixos, per falta d’actualització. Tanmateix, des de la Diputació de Girona, el personal tècnic ha informat que les dades facilitades pels municipis que tutelen estan força actualitzades, probablement degut a que el cens 2011 preveu com a fase prèvia l’harmonització de fonts d’informació. Es tracta però, d’un procediment innovador i no es coneixen encara exercicis de validació ni hi ha consens entre la comunitat acadèmica sobre la validesa i actualitat dels seus resultats.

•

D’altra banda, entre les persones procedents d’altres països existeixen dificultats per tenir barems homogenis dels nivells educatius en tots els països, el que en ocasions pot generar que s’empadronin amb una categoria de nivell educatiu diferent a la que poguessin tenir.

Pàg. 123/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

A més, el fet que el nivell educatiu sigui declarat, és a dir, que no calgui validar-lo amb documentació oficial no facilita la precisió de la informació.

En aquest context, que probablement corregirà en alguna mesura el proper cens de població el 2011 (no disponible per a la seva anàlisi local fins el 2013, amb tota probabilitat), cal estimar la situació, a partir d’altres estadístiques oficials generals, com ara l’Enquesta Demogràfica 2007, i el propi padró ja que és l’única font d’informació local existent sobre el nivell d’estudis de la població, de tal manera que la gran majoria dels municipis assumeixen les seves dades, si bé no com a precises, almenys sí com a comparables. Una dificultat afegida és que les fonts d’estadística oficial (INE i IDESCAT) no exploten aquesta dada dels padrons, motiu pel qual no existeix una comparativa, amb els mateixos factors d’error, entre diferents territoris. D’aquesta manera, ha calgut demanar la informació als propis ajuntaments i a Diputació de Girona que gestiona la informació padronal d’alguns municipis. Finalment, cal advertir que les dades comparatives entre municipis i generals de la població són, a més de fonts diferents, de dates diferents i amb una classificació de la informació diferent. Així, per poder tenir una aproximació a aquesta comparativa territorial s’ha fet servir les dades més actualitzades de que disposa l’IDESCAT sobre nivell d’instrucció de la població, que són les que s’han produït el 2007 en base a l’Enquesta Demogràfica de Catalunya. Es tracta d’una enquesta i per tant no facilita informació per a nivells territorials municipals, excepte per als municipis més grans, que en el cas de l’àmbit territorial de les Comarques Gironines només es faciliten per la ciutat de Girona. Tanmateix, sí ho fa a nivell comarcal. Així, d’acord a l’estadística oficial de 2007, la comarca del Gironès es distingeix del conjunt de Catalunya per què compta amb una major proporció de ciutadans i ciutadanes amb formació superior. Concretament, el 20,9% de la població del Gironès té estudis universitaris en comparació amb el 15,7% de la població catalana en conjunt.

Pàg. 124/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Per tal d’accedir a una mesura aproximada de la situació al territori PLIS s’ha fet el càlcul per cadascun dels padrons municipals facilitats16. D’acord a aquesta estimació, el territori PLIS viu una situació totalment diferent a la mitjana del conjunt de la comarca, ja que el pes de la població amb formació superior és significativament baix (11,8%), mentre que la població sense estudis (21,7%) té un pes molt més elevat.

Taula 71. Nivell d’instrucció de la població. Comparativa territorial. 2007 i 2011 Estimació Territori Com. Catalunya Gironès Nivells d’instrucció PLIS** Gironines (ED. 2007) (ED. 2007) (PADRÓ. 2011)

(ED. 2007)

Hab.

%

Sense estudis, o E. Primària incompleta Estudis primaris

8,8

7,9

5,0

10.859

21,7

24,4

27,4

24,3

6.823

13,6

Estudis secundaris

51,1

50,8

49,8

25.942

51,8

15,7

13,9

20,9

5.918

11,8

586

1,2

50.128

100,0

(educació primària, EGB)

(ESO, Batxillerat, FP2, estudis mitjos...)

Estudis superiors

(diplomatura, llicenciatura, doctorat, tercer cicle...)

No disponible Total població de 10 anys i més

100,0

100,0

100,0

Font: Elaboració pròpia partir dels padrons municipals facilitats pels ajuntaments i per la Diputació de Girona, i IDESCAT: Enquesta Demogràfica 2007. * Per a l’anàlisi de les dades de nivells d’estudis la referència és la població de 10 anys o més, ja que és aquesta població la que pot haver realitzat com a mínim formació primària ** Territori PLIS estimació, l’equivalència de classificació s’ha fet seguint instruccions de l’IDESCAT

Cal recordar les febleses del padró per a l’anàlisi d’aquest fenomen. Tanmateix, a continuació es faciliten els resultats de l’explotació del padró municipal de manera detallada. Com s’observa en alguns municipis hi ha molt poques persones amb nivell de formació primària, en aquests municipis cal valorar la qualitat de la informació registrada.

16

S’han analitzat 27 padrons originals. Tots els municipis de la comarca excepte la ciutat de Girona que ha facilitat els resultats calculats.

Pàg. 125/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS

96.236 30.304

Urbà Urbà

CATALUNYA COM. GIRONINES

7.512.381 738.352

dens dens profund profund dens

dens profund dens profund dens profund dens

dens profund profund dens dens profund

NO registrat

727 4.555 1.715 467 618 9.637 4.638 895 1.070 2.343 325 7.915 690 250 2.983 155 3.243 513 653 3.281 566 265 4.596 2.297 216

Estudis superiors

Aiguaviva Bescanó Bordils Campllong Canet d'Adri Cassà de la Selva Celrà Cervià de Ter Flaçà Fornells de la Selva Juià Llagostera Llambilles Madremanya Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan Mollet Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sarrià de Ter Vilablareix Viladesens

Estudis secundaris

Tipus municipi

Estudis primaris

Grandària municipal

Sense estudis

Municipi

HAB 10 ANYS I MÉS

Taula 72. Nivell d’instrucció de la població. 2007 i 2011. %

24,3 32,4 30,2 21,8 14,4 20,8 15,9 3,2 34,4 8,0 13,7 40,2 5,8 27,5 3,2 2,7 29,9 28,5 36,2 5,1 34,1 32,3 11,0 17,7 1,6

6,3 5,5 0,8 11,5 3,2 35,0 5,9 1,8 6,6 0,6 1,6 13,9 19,3 1,7 21,8 0,0 2,9 0,8 0,0 27,6 1,9 1,3 2,1 9,2 30,1

53,5 48,2 55,9 51,8 66,3 35,4 60,2 70,9 48,3 66,2 57,8 37,7 59,7 45,4 60,8 81,0 51,3 52,9 53,6 55,7 50,3 42,2 77,0 58,4 58,1

15,0 13,9 13,1 14,9 16,1 8,8 14,9 18,7 9,5 20,0 22,0 5,6 15,1 24,6 14,2 16,3 15,8 12,5 10,2 11,4 11,8 12,5 9,8 14,5 10,2

0,9

21,7 6,3 25,0 5,0

13,6 21,8 25,8 24,3

51,8 53,8 42,8 49,8

11,8 1,2 18,1 6,4 20,9

100 100 100 100

8,8 7,9

24,4 27,4

51,1 50,8

15,7 13,9

100 100

0,1

3,0 5,4 1,1 5,2 4,8 2,6 0,8

5,3 0,1 1,9 11,6 0,3 0,2

100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

Font: Elaboració pròpia partir dels padrons municipals facilitats pels ajuntaments i per la Diputació de Girona en 2011, i IDESCAT: Enquesta Demogràfica 2007, per a les dades del conjunt de Catalunya i les Comarques Gironines. * Per a l’anàlisi de les dades de nivells d’estudis la referència és la població de 10 anys o més, ja que és aquesta població la que pot haver realitzat com a mínim formació primària ** Territori PLIS estimació, l’equivalència de classificació s’ha fet seguint instruccions de l’IDESCAT

Pàg. 126/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

96.236 30.304

CATALUNYA COM. GIRONINES

7.512.381 738.352

Urbà Urbà

dens dens profund profund dens

dens profund dens profund dens profund dens

dens profund profund dens dens profund

NO registrat

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS

Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

Estudis superiors

727 4.555 1.715 467 618 9.637 4.638 895 1.070 2.343 325 7.915 690 250 2.983 155 3.243 513 653 3.281 566 265 4.596 2.297 216

Estudis secundaris

Aiguaviva Bescanó Bordils Campllong Canet d'Adri Cassà de la Selva Celrà Cervià de Ter Flaçà Fornells de la Selva Juià Llagostera Llambilles Madremanya Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan Mollet Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sarrià de Ter Vilablareix Viladesens

Tipus municipi

100 564 202 65 91 777 621 146 92 420 69 411 94 59 403 24 462 59 66 348 63 29 419 315 19

6

841 10 3 89 200 56

357 1.964 863 226 374 3.122 2.510 554 468 1.390 181 2.771 371 109 1.725 119 1.500 249 345 1.694 268 98 3.306 1.270 108

10.859

6.823

25.942

5.918

5.345

18.430

45.560

15.357

6.504

6.699

11.125

1.653

25.981

7.700

37.200

76.300

32.000

153.200

Estudis primaris

Grandària municipal

Sense estudis

Municipi

HAB 10 ANYS I MÉS

Taula 73. Nivell d’instrucció de la població. 2007 i 2011. Habitants.

162 1.320 466 95 81 1.833 664 25 333 169 43 2.958 36 66 91 4 875 134 233 155 182 75 471 385 3

42 224 12 50 18 3.085 245 14 64 12 5 1.019 120 4 620 86 4

568.900 1.578.200 3.303.000 1.015.000 48.600

169.800 314.000 86.200

1

126 42 11 110 15 191 2

25 4 10 27 11 5

586

667 4.072 1.544 436 564 8.817 4.166 781 968 2.101 313 7.350 621 240 2.839 147 2.923 471 644 3.042 533 232 4.296 2.175 186 50.128 84.692

6.465.100

618.700

Font: Elaboració pròpia partir dels padrons municipals facilitats pels ajuntaments i per la Diputació de Girona en 2011, i IDESCAT: Enquesta Demogràfica 2007, per a les dades del conjunt de Catalunya i les Comarques Gironines. * Per a l’anàlisi de les dades de nivells d’estudis la referència és la població de 10 anys o més, ja que és aquesta població la que pot haver realitzat com a mínim formació primària ** Territori PLIS estimació, l’equivalència de classificació s’ha fet seguint instruccions de l’IDESCAT

Pàg. 127/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

D’aquesta manera, es pot analitzar el pes de la població amb formació insuficient (primària o inferior) com un indicador més precís del nivell d’instrucció de la població per a poder fer comparacions entre municipis. Globalment, el territori PLIS compta amb un percentatge de població amb formació insuficient (35,5%), lleugerament per sobre del conjunt de Catalunya i similar a l’àmbit territorial gironí. Tanmateix, la diferenciació principal és respecte el conjunt de la comarca on aquesta població representa el 29,3% de la ciutadania de 10 anys i més.

Gràfic 24. Població amb formació insuficient (primària o inferior). Comparativa territorial. 2007 i 2011. (%) 40

33,2

29,3

30

%

35,5

35,3

20

10

0 Catalunya (ED)

Com. Gir (ED)

Gironès (ED)

Territori PLIS (padró 2011)

Font: Elaboració pròpia partir dels padrons municipals facilitats pels ajuntaments i per la Diputació de Girona, i IDESCAT: Enquesta Demogràfica 2007. * Per a l’anàlisi de les dades de nivells d’estudis la referència és la població de 10 anys o més, ja que és aquesta població la que pot haver realitzat com a mínim formació primària ** Territori PLIS estimació, l’equivalència de classificació s’ha fet seguint instruccions de l’IDESCAT

Es detecten situacions molt desiguals en els diferents municipis del territori PLIS i en la comarca. Concretament, Cassà de la Selva (55,8%), Llagostera (54,1%), Flaçà (41,0%) són els que conten amb un major percentatge de persones en aquesta situació. En canvi, alguns municipis estan molt per sota de la mitjana del conjunt del territori PLIS, especialment, Canet d'Adri, Juià, Sarrià de Ter, Fornells de la Selva, Cervià de Ter i Sant Andreu Salou.

Pàg. 128/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 74. Població amb formació insuficient (primària o inferior). Resultats per municipis. 2007 i 2011. (%). Grandària municipal

Tipus municipi

%

Cassà de la Selva Llagostera Flaçà

9.637 7.915 1.070

Urbà Rural dens Rural

55,8 54,1 41,0

Bescanó Sant Jordi Desvalls Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Campllong Sant Gregori Sant Julià de Ramis Viladesens Bordils

4.555 653 566 265 467 3.243 3.281 216 1.715

Rural dens Rural Rural profund Rural profund Rural profund Rural dens Rural dens Rural profund Rural dens

37,9 36,2 36,0 33,6 33,3 32,9 32,7 31,7 31,0

Aiguaviva Sant Joan Mollet Madremanya Vilablareix Llambilles Quart Celrà Canet d'Adri Juià Sarrià de Ter Fornells de la Selva Cervià de Ter Sant Andreu Salou

727 513 250 2.297 690 2.983 4.638 618 325 4.596 2.343 895 155

Rural Rural Rural profund Rural dens Rural Rural dens Rural dens Rural profund Rural profund Rural dens Rural dens Rural Rural profund

30,6 29,3 29,2 26,9 25,1 25,0 21,8 17,6 15,3 13,0 8,6 5,0 2,7

Municipi

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

35,3 96.236 30.304

Urbà Urbà

28,1 50,8 29,3

7.512.381 738.352

33,2 35,3

Font: Elaboració pròpia partir dels padrons municipals facilitats pels ajuntaments i per la Diputació de Girona en 2011, i IDESCAT: Enquesta Demogràfica 2007, per a les dades del conjunt de Catalunya i les Comarques Gironines. * Per a l’anàlisi de les dades de nivells d’estudis la referència és la població de 10 anys o més, ja que és aquesta població la que pot haver realitzat com a mínim formació primària ** Territori PLIS estimació, l’equivalència de classificació s’ha fet seguint instruccions de l’IDESCAT

Pàg. 129/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

B. Centres educatius Quant als centres docents, al territori PLIS el percentatge dels que són de titularitat pública és força alt (86,4%), similar al del conjunt de les Comarques Gironines, però força per sobre de la mitjana catalana (69,5%) i de la comarca en conjunt17.

Gràfic 25. % de centres docents públics Curs 2009-2010 (%) 100 90 80

86,4

82,1 69,6

69,5

70 60 %

50 40 30 20 10 0 C a t a lunya

G iro na ( zo na e duc a t iv a )

G iro nè s

T e rrit o ri P LIS

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Educació. Curs 2009-2010

Al territori PLIS tots els centres de secundària, infantil, primària i secundària i educació especial són de titularitat pública. En la resta de territoris la diversificació és superior entre centres públics i privats. Cal dir però, que en el cas dels centres que imparteixen infantil i primària conjuntament, es redueix el pes de la titularitat pública en comparació amb altres territoris. D’altra banda, cal remarcar que el territori PLIS compta amb 4 centres de formació secundària i que cap imparteix CFGM ni CFGS18.

S’han analitzat les dades corresponents al curs 2009-2010, ja que a la web del Departament d’Ensenyament les referents a centres d’ensenyament per al curs 2010-2011 no estaven disponibles 18 En l’apartat síntesi del document es facilita el llistat de centres. 17

Pàg. 130/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 75. % de centres docents públics segons tipus d’ensenyament. 2009-2010 Territori PLIS Com. Tipus de centres Catalunya Gironès Total % Gironines Exclusius d'Infantil Infantil i Primària Secundària Infantil, primària i secundària Educació especial Total de centres

57,7 93,4 83,1 0,2 39,6 69,5

82,1 94,7 90,5 0,0 70,0 82,1

57,1 90,2 82,4 0,0 60,0 69,6

Centres.¡

públics

17 44 4 2 2 44

88,2 86,4 100,0 100,0 100,0 86,4

Font: Elaboració pròpia partir de les dades del Departament d’Educació. Curs 2009-2010

Si bé no és objecte d’aquest exercici fer una avaluació del mapa de centres educatius del Gironès i del territori PLIS, a continuació es llista el recompte de centres docents i la taxa equivalent per cada 1.000 hab. Es tracta d’una dada molt poc afinada per avaluar el repartiment de centres educatius, si bé deixa veure les dificultats per establir equilibris quant a recursos docents en territoris poc densos i amb forta dispersió.

Pàg. 131/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 76. Centres educatius i taxa per cada 1.000 hab. 2009-2010. Municipi

Grandària Municipal 2010

Aiguaviva Bescanó Bordils Campllong Canet d'Adri Cassà de la Selva Celrà Cervià de Ter Flaçà Fornells de la Selva Juià Llagostera Llambilles Madremanya Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan Mollet Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sarrià de Ter Vilablareix Viladesens

727 4.555 1.715 467 618 9.637 4.638 895 1.070 2.343 325 7.915 690 250 2.983 155 3.243 513 653 3.281 566 265 4.596 2.297 216

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA GIRONA (zona educativa)

Tipus municipi Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

dens dens profund profund dens

dens profund dens profund dens profund dens

dens profund profund dens dens profund

Centres 2 2 2

27,51 4,39 11,66 0,00 0,00 5,19 10,78 22,35 9,35 17,07 0,00 6,32 0,00 0,00 6,70 0,00 9,25 0,00 30,63 9,14 0,00 0,00 6,53 13,06 0,00

5 5 2 1 4 5

2 3 2 3

3 3

44 96.236Urbà 30.304Urbà

Taxa per cada 1.000 hab.

8,06 62 19

6,44 6,27

125

6,90

7.512.381

4479

5,96

738.352

514

6,96

Font: Elaboració pròpia partir de les dades del Departament d’Educació. Curs 2009-2010

Pàg. 132/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

V.2. Indicadors sintètics. Formació Com a la resta d’apartats, un cop descrits els trets fonamentals de l’àmbit educatiu i formatiu, a continuació s’analitzen els factors considerats clau com a possibles indicadors de ris d’exclusió. En aquest àmbit, el grup de treball en xarxa dels municipis catalans de plans d’inclusió coordinats per ICAS i l’IGOP dóna especial rellevància a tres factors clau: l’escolarització dels 0 a 2 anys, el fracàs escolar, la distribució de l’atur entre els diferents nivells educatius i el paper de la formació d’adults. Addicionalment, s’avaluarà l’escolarització de les persones entre 16 i 17 anys i la distribució de l’alumnat estranger

en els centres educatius, altres indicadors que sovint

s’introdueixen en l’estudi de les debilitats en el plànol formatiu. Àmbit formació: Estructura d’indicadors clau d’exclusió social Nom Descripció Subdimensió Indicador Escolarització no obligatòria

Fracàs escolar

Atur dels nivells educatius

Formació d’adults

1

Taxa d'escolarització de 0 a 2 anys

% de població de 0 a 2 anys escolaritzada.

2

% d’alumnat que no supera l’ESO

3

% d’alumnat que no aprova l’ESO

4

% d’alumnat que no s’avalua de l’ESO

5

% d'aturats sense l'ESO finalitzada

6

% d'aturats amb nivell d'ESO o inferior

% Total dels alumnes que no superen l’ESO (no avaluats i no aprovats) % d’alumnes que han cursat 4t curs d’ESO, s’han presentat als exàmens però no han aprovat el curs Pes de l’alumnat que cursant 4t d’ESO no fa les proves d’avaluació Persones aturades amb formació inferior a l’ESO sobre el total de persones aturades Persones aturades amb formació de nivell ESO o inferior sobre el total de persones aturades

7

Taxa d’alumnes adults per cada 1.000 hab. adults

Pes de la formació d’adults entre la ciutadania.

Cal dir a més que un altre factor que es podria considerar clau com a indicador d’exclusió social en l’àmbit educatiu i formatiu és l’absentisme escolar. La falta de motivació de l’alumnat, principalment de secundària, es manifesta amb la falta d’assistència a les classes que amb una alta probabilitat es converteix en la no finalització dels estudis en marxa.

Pàg. 133/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

D’acord a la Memòria dels Serveis Socials 2010 a Salt existeix un Programa de prevenció de l’absentisme escolar que va atendre durant el 2010, 70 casos amb problemes d’absentisme o de desescolarització. A la resta de municipis no consta com una problemàtica rellevant ateses pels serveis socials si bé seria recomanable aprofundir en el coneixement d’aquesta problemàtica en altres municipis i entorns. Al mateix temps, sovint a l’hora d’estudiar les vulnerabilitats en la dimensió educativa i formativa, s’estudia la distribució de l’alumnat estranger. Tanmateix, com s’ha comentat al territori PLIS només als centres que són exclusius d'infantil o que només fan infantil i primària, hi ha una part de centres no públics. Aquesta elevada taxa de centres públics fa que l’estudi de la distribució de l’alumnat estranger a nivell del conjunt de territori i fins i tot a nivell de municipis entesos com un tot sigui poc afinada. D’aquesta manera, cal valorar que aprofundir en aquesta qüestió passa fonamentalment per analitzar situacions concretes de municipis, més encara zones de municipis (barris o districtes) o escoles en concret. A.

Escolarització no obligatòria

Com és conegut, l’escolarització dels 0 als 2 anys no és obligatòria, però cada cop més està sent un factor d’anàlisi com a indicador de diverses dimensions d’exclusió social. D’una banda, el desenvolupament d’aquest nivell d’escolarització es relaciona amb l’augment de l’activitat femenina en el mercat de treball, de tal manera que la grandària i composició de l’oferta educativa en aquestes edats suposa el reflex de l’atenció a les possibilitats de que mares i pares puguin tenir major igualtat competitiva en el mercat de treball quan tenen infants en edats amb major dependència. De la mateixa manera, la composició entre la titularitat pública i privada indica el nivell d’igualtat que els pares i mares amb diferents recursos poden tenir per disposar d’aquesta eina de gestió de l’ús del temps.

Pàg. 134/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

A més de l’anàlisi de l’oferta, però, aquest indicador té una segona dimensió, la de ser marcador de la inversió que una societat fa en l’educació en la primera infància, ja que ‘són molts els estudis que mostren que les oportunitats de desenvolupament personal, social, cognitiu i emocional dels infants estan estretament lligades a l’estimulació educativa primerenca’19. En aquest sentit és una vessant de l’aposta per l’educació en condicions d’igualtat de cobertura. Com s’observa al gràfic següent, la taxa d’escolarització en aquestes edats al territori PLIS és molt elevada (53,1%), molt més que en la resta de territoris i molt allunyada del conjunt de Catalunya (33,3%).

Gràfic 26. Estimació de la taxa d’escolarització de 0-2 anys. Comparativa territorial. Curs 2009-2010 60

53,1 50

41,1 37,2

40

33,3 %

30 20 10 0 C a t a lunya

G iro na ( zo na e duc a t iv a ) *

G iro nè s

T e rrit o ri P LIS

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació i Idescat, padró continu. NOTA: degut a les diferències en les referències temporals les taxes són estimacions. * Per al càlcul de la zona educativa de Girona s’ha considerat la població de l’Àmbit Territorial de les Comarques Gironines

En aquest context, en el territori PLIS es pot estimar que el 95,4% dels infants de 0 a 2 anys que estan escolaritzats ho estan en centres públics, el que representa una taxa molt elevada de titularitat pública, allunyant-se de manera important de la situació de la comarca en conjunt així com de Catalunya (57,3%).

19

Síndic de Greuges. L’escolarització de 0 a 3 anys a Catalunya. Informe extraordinari 2007. Accessible on-line a: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2165/53_Escolaritzacio0a3anys.pdf

Pàg. 135/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 27. % d’alumnat de 0-2 anys en centres de titularitat pública. Comparativa territorial. Curs 2009-2010 100

95,4

90

73,6

80 70 60 %

59,7

57,3

50 40 30 20 10 0 C a t a lunya

G iro na ( zo na e duc a t iv a ) *

G iro nè s

T e rrit o ri P LIS

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació * Per al càlcul de la zona educativa de Girona s’ha considerat la població de l’Àmbit Territorial de les Comarques Gironines

La distribució territorial de la taxa d’escolarització de la població de 0 a 2 anys és molt desigual segons els municipis. Només 2 municipis de menys de 1.000 hab tenen escolaritzats a nens i nenes de 0 a 2 anys, Aiguaviva i Cervià de Ter. Si bé, en aquells on hi ha escolarització no es pot correlacionar amb la grandària del municipi, és a dir, no hi ha més o menys en funció de quants ciutadans hi ha al municipi. En el cas dels municipis sense escolarització de menors de 3 anys sí que es tracta de municipis de menys de 1000 hab. a més d’incloure en aquesta cas a Flaçà, però només inclouen 166 nens i nenes de 0 a 2 anys. Així es poden identificar 4 tipus de situacions generals. •

Els municipis amb una alta taxa d’escolarització de 0 a 2 anys, que supera el 60%: Fornells de la Selva, Vilablareix, Aiguaviva, Sant Gregori i Quart

•

En segon lloc, els municipis amb una taxa moderada entre el 50 i 60%, entorn a la mitjana del conjunt del territori PLIS, que cal recordar que és força alta. Es tracta de Bescanó, Sant Julià de Ramis, Llagostera, Cervià de Ter, Celrà i Cassà de la Selva.

Pàg. 136/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Li segueixen els municipis amb una escolarització baixa, per sota del 50%, corresponent a la situació de Sarrià i Bordils.

•

La resta de municipis que no tenen cap nen o nena de 0 a 2 anys escolaritzat.

Pàg. 137/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA GIRONA (zona educativa)

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

dens dens dens dens dens dens dens dens dens dens profund profund profund profund profund profund profund profund

106 73 33 126 134 198 142 287 41 245 342 177 63 17 19 22 31 5 28 11 1 21 17 7 4

95 54 23 87 85 114 77 155 21 125 174 85 23 24

89,6 74,0 69,7 69,0 63,4 57,6 54,2 54,0 51,2 51,0 50,9 48,0 36,5 ** 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

68,4 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 0,0 **

Sense escolarització Sense escolarització Sense escolarització Sense escolarització Sense escolarització Sense escolarització Sense escolarització Sense escolarització Sense escolarització Sense escolarització

95,4 33,2 66,4 59,7

7.512.381

33,3

57,3

738.352

37,2

73,6

Urbà Urbà

Alta (més del 60%) Alta (més del 60%) Alta (més del 60%) Alta (més del 60%) Alta (més del 60%) Moderada (50-59%) Moderada (50-59%) Moderada (50-59%) Moderada (50-59%) Moderada (50-59%) Moderada (50-59%) Baixa (20-49%) Baixa (20-49%) Alta (més del 60%) Sense escolarització

53,1 46,0 15,0 41,1

96.236 30.304

Classificació

2.343 2.297 727 3.243 2.983 4.555 3.281 7.915 895 4.638 9.637 4.596 1.715 653 467 618 1.070 325 690 250 155 513 566 265 216

% d’escolarització en centres públics

Fornells de la Selva Vilablareix Aiguaviva Sant Gregori Quart Bescanó Sant Julià de Ramis Llagostera Cervià de Ter Celrà Cassà de la Selva Sarrià de Ter Bordils Sant Jordi Desvalls Campllong Canet d'Adri Flaçà Juià Llambilles Madremanya Sant Andreu Salou Sant Joan Mollet Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Viladesens

Tipus municipi

Taxa d’escolarització de 0 a 2 anys

Grandària Municipal 2010

Alumnat de 0 a 2 anys

Municipi

Pob. 0-2 anys

Taula 77. Estimació de la taxa d’escolarització de 0-2 anys i % d’alumnat de 0-2 anys en centres de titularitat pública. 2009-2010.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació i Idescat, padró continu. NOTA: degut a les diferències en les referències temporals les taxes són estimacions. * Per al càlcul de la zona educativa de Girona s’ha considerat la població de l’Àmbit Territorial de les Comarques Gironines ** En aquest municipi el nombre d’alumnes que consta (24) és superior al nombre de ciutadans de 0 a 2 anys (17)

Pàg. 138/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 11. Estimació de la taxa d’escolarització de 0-2 anys i % d’alumnat de 0-2 anys en centres de titularitat pública. 2009-2010.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació i Idescat, padró continu. NOTA: degut a les diferències en les referències temporals les taxes són estimacions.

Pàg. 139/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

B.

Fracàs escolar

El fracàs escolar és un concepte definit des de diverses perspectives, ja sigui la psicopedagogia, la sociologia o la psicologia. Al seu torn, existeixen diverses teories sobre quins són els factors que determinen l’èxit i el fracàs escolar, i quin és el seu pes relatiu. Factors que van des del nivell formatiu dels pares, especialment de la mare, fins als trets i dispositius que té el propi sistema docent, passant per l’entorn cultural de l’alumnat, entre d’altres. Tanmateix des del punt de vista del disseny d’indicadors orientats a la diagnosi, els principals estudis utilitzen com a marcadors de fracàs escolar el percentatge d’alumnes que no superen l’ESO i que per tant no han assolit els nivells formatius mínims i obligatoris que preveu el sistema educatiu. En la present diagnosi, a més del total d’alumnes que no superen l’ESO, es detalla quina proporció d’aquests alumnes no s’han avaluat, i quina proporció malgrat haver fet l’avaluació no s’han graduat. El pes de l’alumnat total que no supera l’ESO al territori PLIS és força inferior (13,9%) que al conjunt de Catalunya (20,5%) i en els territoris més propers. Aquest valor és la suma de tot l’alumnat de 4t d’ESO que no s’avalua o bé encara que s’avaluï no aprova. Cal matissar però, que al territori PLIS en comparació amb el Gironès en conjunt és especialment baix el pes de l’alumnat que no s’avalua, és a dir, aquell que està cursant 4t d’ESO i no es presenta a l’avaluació. Entre els que sí s’han presentat a l’avaluació el pes dels que no l’han superat és més baix (11,3%) en comparació amb el del conjunt del Gironès que és similar al del conjunt de Catalunya (18,1%).

Pàg. 140/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 78. % d’alumnes que no supera l’ESO. Comparativa territorial. Resultats facilitats per al curs 2009-2010 referits a l’avaluació del curs 2008-2009* Catalunya

Com. Gironines

Gironès

Territori PLIS

20,5 18,1 3,0

22,0 17,4 5,6

22,3 17,7 5,6

13,9 11,3 3,0

% d’alumnat que no supera l’ESO % d’alumnat que no aprova l’ESO % d’alumnat que no s’avalua de l’ESO

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació. Servei d'Indicadors i Estadística. Estadística de l'Educació. NOTA: Per al càlcul de la zona educativa de Girona s’ha considerat la població de l’Àmbit Territorial de les Comarques Gironines. Els percentatges no han de sumar. * Les dades que facilita el Dpt. d’educació el 2009-2010 es refereixen als resultats del curs 2008-2009.

Es pot caracteritzar una mica més el perfil de les persones que es presenten a l’avaluació de l’ESO i no la superen. Tanmateix aquesta informació no es pot facilitar pel territori PLIS ja que la Generalitat no facilita aquestes dades per municipis, tampoc sota petició explícita. Així, es pot dir que en el conjunt del Gironès, entre l’alumnat de nacionalitat estrangera que es presenta a l’avaluació de l’ESO el pes dels que no aconsegueixen superar-la és molt més alt que entre els de nacionalitat espanyola, fenomen que és igual tant al Gironès com al conjunt de Catalunya. Taula 79. % d’alumnes que no aprova l’ESO sobre el total d’avaluats. Segons nacionalitat. Comparativa territorial. Resultats facilitats per al curs 2009-2010 referits a l’avaluació del curs 2008-2009* Com. Catalunya Gironès Gironines % d’alumnat que no aprova l’ESO Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera

18,1

17,4 13,4 41,3

12,2 37,0

17,7 11,5 40,9

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'Educació. Servei d'Indicadors i Estadística. Estadística de l'Educació. NOTA: Per al càlcul de la zona educativa de Girona s’ha considerat la població de l’Àmbit Territorial de les Comarques Gironines. Els percentatges no han de sumar. * Les dades que facilita el Dpt. d’educació el 2009-2010 es refereixen als resultats del curs 2008-2009.

C.

Atur per nivells educatius

La relació de l’atur amb el nivell educatiu ha estat desenvolupada al llarg de l’apartat relacionat amb l’ocupació. Tanmateix, la doble funció que opera en aquest fenomen no pot ser obviada en la seva dimensió educativa.

Pàg. 141/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En aquest sentit, cal fer menció al fet que les fonts d’informació sobre mercat de treball no registren, o almenys no difonen, les dades relacionades amb la formació de les persones amb el mateixos paràmetres que les fonts relacionades amb la formació i l’educació, més fidels a l’ordenació dels sistema educatiu i les seves equivalències al llarg de les diferents lleis d’educació. El debat entorn a la relació entre mercat de treball i formació ha estat llargament analitzat i és una de les dimensions d’anàlisi més desenvolupades des d’ambdues perspectives: la de mercat de treball i la del sistema educatiu i formatiu. Al llarg dels darrers 30 anys, el desenvolupament de les eines d’inserció i orientació laboral i la complexa xarxa educativa no obligatòria posen de manifest la importància d’aquesta relació per al món polític i institucional. Tanmateix, com és conegut al creixement econòmic de la passada dècada se li atribueix en gran mesura de la desactivació de la formació, i especialment de la formació contínua entre bona part de la població adolescent i jove. El fet és, però, que davant la forta crisi econòmica i d’ocupació que viu la ciutadania, un dels principals eixos d’actuació és la formació, l’orientació i la motivació laboral. D’aquesta manera, del conjunt de persones aturades registrades al SOC en el territori PLIS el 26,4% tenia formació inferior a ESO, un percentatge similar al del conjunt de Catalunya i inferior al que s’observa en el conjunt del Gironès i de les Comarques Gironines. Lògicament, no tenir formació secundària obligatòria condiciona de manera significativa les necessitats formatives i de capacitació de la ciutadania. Tanmateix, també cal tenir en compte que disposar de l’ESO20 és una condició mínima per a avaluar els diferents nivells d’ocupabilitat de la població. Així, al territori PLIS el desembre de 2011 el 87,6% de les persones aturades tenien un nivell formatiu d’ESO o inferior, un percentatge similar al de la resta de territoris sent les Comarques Gironines en conjunt on aquest pes és més elevat (91,2%).

20

El que el Departament de Treball difon amb la categoria ‘Educació general - Estudis Secundaris’. De nou cal recordar que cada ens classifica els nivells formatius de manera diferent.

Pàg. 142/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 28. % d’aturats amb formació inferior a l’ESO. Comparativa territorial. Des. 2011 (%) 40

32,2

30,2

30

26,4

24,7 %

20

10

0 Catalunya

Com. Gir

Gironès

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball

Gràfic 29. % d’aturats amb nivell d’ESO o inferior. Comparativa territorial. Des. 2011 (%) 100 90

86,9

91,2

89,0

87,6

Com. Gir

Gironès

Territori PLIS

80 70 60 %

50 40 30 20 10 0 Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball

Altres elements analitzats que permeten contextualitzar les condicions del mercat de treball en relació als nivells formatius, indiquen que el gruix de contractacions se centra en les persones amb formació general (77,1%) i només el 3,2% corresponen a persones amb programes de formació professional i un reduït 7,3% dels contractes són per persones amb formació superior.

Pàg. 143/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Així, com s’ha analitzat en el l’apartat de mercat de treball, en termes comparatius, en el territori PLIS la contractació es concentra en major mesura en nivells formatius més baixos, ja sigui formació general o persones sense formació, sent especialment baixa la contractació a persones amb qualificacions específiques tant professionals com de nivell superior. D’altra banda, s’observa una taxa de temporalitat inferior en el territori PLIS especialment entre les persones que tenen educació general (84,6%) i les que tenen estudis superiors (82,5%). Per a l’anàlisi territorial de la situació en els diferents municipis cal tenir present en primer lloc, que hi ha municipis que no es poden incloure en la valoració donat el seu reduït volum de persones registrades com aturades. Lògicament es tracta de municipis de menys de 1.000 hab. Entre la resta de municipis, si valorem el pes del conjunt d’aturats amb menor formació, és a dir, sense l’ESO, s’observen les següents situacions: •

En primer lloc destaca la situació de Fornells de la Selva (76%) i a molta distància Llagostera (41,5%). Són dos municipis amb el major percentatge d’aturats en aquesta situació si bé representen volums de persones molt desiguals (73 i 302).

•

En segon lloc, i amb la mateixa desigualtat en volum, a Cassà i Celrà el pes de les persones que no han superat l’ESO entre el col·lectiu d’aturats supera el 25%.

•

Entorn el 20% representen als municipis de Sant Gregori, Vilablareix, Sarrià de Ter, Bescanó i Flaçà.

•

Finalment, a Sant Julià de Ramis, Bordils i Quart el percentatge d’aquesta població és d’aproximadament el 15%, un pes inferior si es té en compte la mitjana del territori PLIS (26,4%).

Pàg. 144/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Fornells de la Selva Llagostera

2.343 7.915

Rural dens Rural dens

Cassà de la Selva Celrà

9.637 4.638

Urbà Rural dens

Sant Gregori Vilablareix Sarrià de Ter Bescanó Flaçà Sant Julià de Ramis Bordils Quart

3.243 2.297 4.596 4.555 1.070 3.281 1.715 2.983

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

dens dens dens dens dens dens dens

% d'aturats amb nivell d'ESO o inferior

Tipus municipi

Aturats amb nivell d'ESO o inferior

Grandària Municipal 2010

% d'aturats sense l'ESO finalitzada

Municipi

Aturats sense l'ESO finalitzada

Taula 80. % d’aturats amb formació inferior a l’ESO i % d’aturats amb nivell d’ESO o inferior. Des. 2011 Nombre i %. Anàlisi en funció del % d’aturats amb formació inferior a l’ESO

73

76,0

83

86,5

302

41,5

505

69,4

191

28,5

536

80,0

68

25,0

226

83,1

26

22,2

99

84,6

21

21,9

86

89,6

62

20,0

278

89,7

43

19,7

193

88,5

14

19,7

60

84,5

34

17,6

168

87,0

15

15,2

88

88,9

27

14,8

147

80,8

2

50,0

4

100,0

3

50,0

5

83,3

4

30,8

11

84,6

8

26,7

28

93,3

9

25,0

33

91,7

11

23,9

37

80,4

4

21,1

16

84,2

5

20,8

23

95,8

8

19,5

36

87,8

6

16,7

15

41,7

2

15,4

9

69,2

3

10,0

23

76,7

0

0,0

12

85,7

883

26,4

2.931

87,6

Municipis no avaluables donat el volum total de persones aturades

Sant Andreu Salou Viladesens Sant Martí de Llémena Aiguaviva Sant Joan Mollet Cervià de Ter Canet d'Adri Campllong Sant Jordi Desvalls Sant Martí Vell Juià Llambilles Madremanya TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA GIRONA (zona educativa) Font:

155 216 566 727 513 895 618 467 653 265 325 690 250

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

96.236 30.304

Urbà Urbà

profund profund profund

profund profund profund profund profund

1.687

22,9

6.358

86,2

1.774 4.344

48,2 30,2

3.535 12.824

96,1 89,0

7.512.381

151.417

24,7

533.559

86,9

738.352

18.651

32,2

52.833

91,2

Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball

Pàg. 145/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Univ. 2n cicle

2

3

3

20

2

0

0

218

13

12

18

150

13

5

7

Bordils

1.715

Rural dens

99

3

7

5

68

8

4

1

Campllong

467

Rural profund

24

0

2

3

16

2

1

Canet d'Adri

618

Rural profund

19

0

1

3

9

3

0

3

Cassà de la Selva

9.637

Urbà

670

11

81

54

45

409

28

19

23

Celrà

4.638

Rural dens

272

5

21

16

26

166

18

10

9

895

Rural

46

2

1

4

4

27

2

4

2

Flaçà

1.070

Rural

71

2

5

6

1

49

4

2

2

Fornells de la Selva

2.343

Rural dens

96

1

59

10

325

Rural profund

13

7.915

Rural dens

728

Cervià de Ter

Juià Llagostera Llambilles

690

Rural

30

Madremanya

250

Rural profund

14

2.983

Rural dens

182

155

Rural profund

4

Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori

147

2

11

1

1

47

65

1

43 2

6

7

6

2

0

3

373

24

13

16

17

4

6

12 4

7

8

8

120

11

2

1

1

10

14

3.243

Rural dens

117

4

6

16

72

5

9

5

513

Rural

36

1

4

4

22

3

1

1

Sant Jordi Desvalls

653

Rural

41

2

3

3

29

1

2

1

Sant Julià de Ramis

3.281

Rural dens

193

8

9

15

133

11

7

8

566

Rural profund

13

1

2

1

7

1

1

0 18

Sant Martí Vell

2

265

Rural profund

36

1

1

0

4

9

2

1

Sarrià de Ter

4.596

Rural dens

310

1

15

19

27

214

18

6

9

Vilablareix

2.297

Rural dens

96

1

10

10

58

8

4

5

Viladesens

216

Rural profund

6

0

1

2

2

TERRITORI PLIS*

1

2

Sant Joan Mollet

Sant Martí de Llémena

Altres

Univ. 1r cicle

30

Rural dens

Tipus municipi

Generals Secun daris

Rural

4.555

Aiguaviva

Grandària Municipal 2010

Sense estudis Primaris Incomplets

727

Bescanó

Municipi

TOTAL

Professionals Postobligatoris

Professionals secun daris

Primaris complets

Taula 81. Aturats registrats segons nivell formatiu. Des. 2011

0

1 1

3.346

178

215

236

254

2.048

177

104

130

Girona

96.236

Urbà

7.380

119

704

465

399

4.671

315

282

417

8

Salt

30.304

Urbà

3.679

188

1.102

337

147

1.761

72

27

44

1

14.405

485

2.021

1.038

800

8.480

564

413

591

13

GIRONÈS Font:

Elaboració pròpia a partir de l’Observatori del Treball del Dpt. de Treball

4

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

D. Formació d’adults Finalment al Pacte Nacional per l’Educació 2006, s’afirma que la formació d’adults ha de ser un element fonamental a tenir en compte amb l’objectiu ‘d’avançar cap a una major cohesió social, de manera que el nostre sistema educatiu pugui oferir oportunitats d’aprenentatge i formació adaptades a grups de destinataris en les diverses etapes de les seves vides: joves, adults, aturats o ocupats’. La formació al llarg de tota la vida va relacionada sovint a l’ampliació de la formació, d’especialització i en certa mesura a la formació contínua. Tanmateix, en el present apartat s’analitza des d’un concepte més ampli incloent el que el Departament inclou com a formació de persones adultes (FPA), des dels ensenyaments inicials (llengua catalana, castellana, estrangera anglès o francès) informàtica, passant per a la formació bàsica (formació instrumental i graduat en educació secundària), la preparació de proves d’accés (CFGM, CFGS i Universitat), fins a les competències en la societat de la informació (anglès, francès i informàtica). Aquesta formació està orientada principalment a persones de 18 anys o més, si bé una part de la formació és per persones de 16 a 18 anys. Tanmateix, donat el pes específic dels adults s’ha estimat en base al total de població adulta, és a dir, de 18 anys i més. En primer lloc cal dir, que d’acord a les dades del Departament d’Educació en el curs 2009-2010, no hi havia cap centre de formació d’adults al territori PLIS. En la comarca del Gironès en conjunt es compta amb 3 a la ciutat de Girona i 1 al municipi de Salt. De nou, cal destacar la importància de la proximitat o de comptar amb estratègies d’accessibilitat, ja que en el curs 2009-2010 no constava cap inscrit en un centre de formació d’adults resident a municipis del territori PLIS.

Pàg. 147/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En canvi a la comarca del Gironès en conjunt 17 de cada 1000 adults estaven inscrits en centres de formació d’adults, una taxa força superior que en el conjunt de Catalunya.

Taxa per cada 1.000

Gràfic 30. Estimació de la taxa d’alumnes en formació d’adults per cada 1.000 hab. adults. Curs 2009-2010. Comparativa territorial. 20 17,3 13,7 11,7 10

0,0 Territori PLIS

Gironès

Girona (zona educativa)

Catalunya

0

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat padró continu i dades del Departament d'Educació. NOTA: degut a les diferències en les referències temporals les taxes són estimacions. * Per al càlcul de la zona educativa de Girona s’ha considerat la població de l’Àmbit Territorial de les Comarques Gironines

Taula 82. Estimació de la taxa d’alumnes en formació d’adults per cada 1.000 hab. adults. Curs 2009-2010. Comparativa territorial.

Municipi

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA GIRONA (zona educativa)

Grandària Municipal 2010

Tipus municipi

Estimació de la Total alumnat taxa d’alumnes inscrit en en formació formació d’adults per d'adults cada 1.000 hab 0

96.236 30.304

Urbà Urbà

0,0 1.490 1.017

19,2 43,2

2.507

17,3

7.512.381

71.943

11,7

738.352

8.229

13,7

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat padró continu i dades del Departament d'Educació. NOTA: degut a les diferències en les referències temporals les taxes són estimacions. * Per al càlcul de la zona educativa de Girona s’ha considerat la població de l’Àmbit Territorial de les Comarques Gironines

Pàg. 148/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

VI. Relacions socials

Pàg. 149/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

VI.1. Marc de referència Les relacions socials de les persones es desenvolupen en gran mesura en la família. Com a grup de socialització primària, la xarxa relacional i la família com a grup social assumeixen rols fonamentals per als individus, des de la configuració de la identitat, ser espai de suport i benestar (material i simbòlic), i ser l’eina central per a l’adaptació al canvi i l’assumpció de noves competències. En els països occidentals, l’evolució de la família en els darrers 50 anys té unes característiques distintives que cal tenir en compte: es tenen menys fills, es tenen els fills més tard, més separacions i divorcis i famílies més petites, amb menys membres, així com un augment de les llars formades per un únic membre. En conjunt es defineix un mapa de gran diversitat quant a les configuracions familiars, diversitat que es dóna al llarg de la vida dels individus, que per norma general viuran en diverses configuracions familiars al llarg de la seva vida. Sovint la diversificació de configuracions familiars es relaciona amb una debilitació de les xarxes de suport i relació social, mentre que el fet de conviure en diferents formes familiars al llarg de la vida es vincula a la necessitat de que les funcions tradicionals assumides per les xarxes socials primàries siguin substituïdes per la xarxa d’agents socials i institucionals, que han de construir mecanismes per assumir els rols abans descrits, especialment el ser espai de suport i benestar (material i simbòlic). Si bé entre les configuracions familiars que protagonitzen la diversificació es poden mencionar l’augment de parelles sense fills i l’augment de les llars unipersonals, les formes que aporten majors elements de feblesa al teixit relacional són les llars unipersonals formades per persones de 65 anys i més, i per persones de 75 anys i més, i les llars monoparentals amb fills menors a càrrec.

Pàg. 150/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Aprofundir en el context relacional passa necessàriament per disposar d’informació a mida de cada municipi i del conjunt de la comarca quant a la xarxa familiar existent. Tanmateix, les dades disponibles a aquest nivell són les dades censals, de l’any 2001, i per tant són molt antigues, mentre que a nivell de Catalunya es disposa de l’Enquesta Demogràfica 2007 de l’Idescat. Tanmateix aquesta font només facilita dades per al conjunt dels àmbits territorials, i algunes dades concretes per la ciutat de Barcelona, de tal manera que no existeixen dades comarcals ni municipals accessibles per disposar d’una radiografia de context de la situació familiar com a part fonamental de la xarxa relacional. Al llarg del document es faciliten altres dades que directa o indirectament es vinculen amb l’àmbit relacional, com ara els indicadors sobre equipaments i xarxa associativa. A més, dintre dels exercicis que inclou el Pla d’Inclusió es fa especial atenció als recursos i les relacions socials i institucionals existents en el territori. D’aquesta manera, l’apartat relacional se centra especialment en les situacions de risc detectades.

Pàg. 151/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

VI

VI.2. Indicadors sintètics: relacions socials Per abordar en els factors considerats fonamentals com a possibles marcadors d’exclusió social, el grup de treball en xarxa dels municipis catalans de plans d’inclusió coordinats per ICAS i l’IGOP dóna especial rellevància a dos factors clau. En primer lloc als casos de persones ateses pels Serveis Socials amb dificultats familiars, com a marcador sobre la fragilitat de la xarxes socials familiars i de les xarxes socials de proximitat. En segon lloc, s’aborda de manera incipient el fenomen de la violència a partir fonamentalment de la violència contra les dones. Àmbit relacional: Estructura d’indicadors d’exclusió Nom Descripció Subdimensió Indicador Estimació dels casos Actuacions registrades pels atesos pels Serveis Serveis Socials amb major Fragilitat 1 Socials relacionats amb relació amb problemàtiques dificultats en les socials per cada 1.000 hab. relacions familiars Estimació de la taxa de denúncies rebudes en Nombre de denúncies els jutjats de violència registrades per cada 1.000 Violència 2 sobre la dóna, per cada dones de 15 anys i més. 1.000 dones de 15 anys i més. A.

Casos atesos pels Serveis Socials relacionats amb les dificultats en les relacions familiars

En la diagnosi de les situacions que s’aborden des dels serveis socials relacionades amb problemàtiques familiars és especialment complex separar què no té una relació directa o indirecta amb l’entorn familiar. Des dels informes d’arrelament social, els ajuts econòmics, el SAD o els tallers i cursos. De fet, d’acord a la Memòria dels Serveis Socials del Consorci de 2010, en el territori es duen a terme múltiples estratègies per abordar l’àmbit relacional i familiar, des de la vessant de la gent gran, el gènere i amb especial atenció a la infància. El recull de dades existents permet estimar un volum aproximat de casos atesos relacionats amb problemàtiques familiars, sintetitzant aquells amb una relació més concreta amb la fragilitat de les relacions.

Pàg. 152/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En aquesta estimació, a partir de les dades de la Memòria 2010 del Consorci de Benestar Social GIRONÈS-SALT sobre les casos atesos en els principals programes relacionats amb problemàtiques familiars, indica que hi ha 18,93 atesos pels programes del consorci sobre problemàtiques familiars per cada 1.000 hab., especialment a través del Programa Aliments Gironès, el Servei de suport terapèutic famílies i infància en risc i el SIAD. Taula 83. Estimació dels Casos atesos relacionats amb problemàtiques familiars. 2010. Taxa per cada 1.000 hab. Taxa per Casos cada 1.000 hab. Total casos relacionats problemàtiques familiars Programa Aliments Gironès Servei de suport terapèutic famílies i infància en risc SIAD SERVEI D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA- SEAIA Expedients EAIA TALLERS PADEIA. GRUPS DE MARES 0-3 CASOS VIOLÈNCIA MASCLISTA DERIVATS SERVEI SIAV (SERVEI PROPI CBS) COM AL CIE: Infants en seguiment SERVEI PER A INFANTS VULNERABLES

1.034

18,93

535

9,80

165

3,02

134

2,45

78

1,43

75 24

1,37 0,44

19

0,35

4

0,07

Font: Elaboració pròpia a partir de la Memòria de Serveis Socials del Consorci. 2010.

La presència d’aquestes problemàtiques estimades per municipis indica una major prevalença als municipis de St. Martí Vell (94,3‰) i Flaçà (72,9‰), i en segon lloc, a Sant Jordi Desvalls (47,5‰) i Bordils (39,1‰). Li segueixen els municipis de St. Martí Llémena (28,3‰), Celrà (27,0‰), Sant Julià de Ramis (26,2‰) i Cervià de Ter (23,5‰). El quart grup de municipis amb major pes de les problemàtiques relacionades amb la xarxa familiar són Quart (18,4‰), Sant Joan de Mollet (17,5‰), Cassà de la Selva (17,4‰), Sarrià de Ter (17,2‰), Llagostera (17,2‰) i Sant Gregori (16,7‰), a més de Llambilles (12,3‰) i Vilablareix (10,4‰). Finalment, hi ha els municipis de Bescanó (8,6‰) i Fornells (5,5‰) i cal recordar que hi ha municipis amb 0 casos.

Pàg. 153/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

St. Martí Vell Flaçà Sant Jordi Desvalls Bordils St. Martí Llémena

265

Rural profund

94,3

25

1.070

Rural

72,9

78

653

Rural

47,5

31

Rural dens

39,1

67

Rural profund

28,3

16

1.715 566

Celrà

4.638

Rural dens

27,0

125

Sant Julià de Ramis

3.281

Rural dens

26,2

86

6

3

7

8

10

33

TALLERS PADEIA. GRUPS DE MARES 0-3

Programa Aliments Gironès

2

22

0

48

4

18

54

10

86

23,5

21

2

55

1

513

Rural

17,5

9

Cassà de la Selva

9.637

Urbà

17,4

168

7

39

Sarrià de Ter

4.596

Rural dens

17,2

79

14

39

Llagostera

7.915

Rural dens

17,2

136

25

14

1

Sant Gregori

3.243

Rural dens

16,7

54

1

16

8

4

2

Sant Joan de Mollet

68

16

18,4

2.983

SERVEI DE SUPORT TERAPÈUTIC FAMÍLIES I INFÀNCIA EN RISC

6

Rural

Quart

CASOS VIOLÈNCIA MASCLISTA DERIVATS SERVEI SIAV (SERVEI PROPI CBS) COM AL CIE:

SIAD

SERVEI D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA- SEAIA

25 2

Rural dens

Cervià de Ter

895

Infants en seguiment SERVEI PER A INFANTS VULNERABLES

Tipus municipi

Total casos relacionats problemàtiques familiars

Grandària Municipal 2010

Total casos

Municipi

Taxa per cada 1.000 hab.

Taula 84. Casos atesos relacionats amb problemàtiques familiars segons municipi. 2010

16

4

17

2

33

1

9

4

3

32

80

12

7 14

67

25 28

1

Llambilles

325

Rural profund

12,3

Vilablareix

2.297

Rural dens

10,4

24

1

3

19

Bescanó

4.555

Rural dens

8,6

39

4

10

21

4

Fornells

2.343

Rural dens

5,5

13

2

9

2

18,9

1.034

535

75

4

Altres municipis TERRITORI PLIS

54.613

2 1

4 4

78

134

19

165

24

Font: Elaboració pròpia a partir de la Memòria de Serveis Socials del Consorci. 2010

Pàg. 154/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

B.

Violència

Com es pot observar els Serveis d’Atenció a les Dones, té un protagonisme central en l’atenció a les problemàtiques familiars i relacionals. Així, es posa especial interès en analitzar les dades sobre violència de gènere. Per tal de contextualitzar les dades sobre violència contra les dones cal tenir present que, en aquesta matèria, la diversificació de conceptes teòrics, de registre i fonts de dades (policia local, mossos, jutjats, serveis socials...), generen gran diversitat de magnituds i sovint força diferents. Com a indicador central s’analitza l’estadística del Poder Judicial21, concretament el nombre de denúncies del partit Judicial de Girona que com s’ha apuntat en el capítol sobre fragilitat econòmica inclou diversos municipis de tal manera que si bé no és una foto afinada del territori PLIS sí és la que es pot considerar més comparable amb altres territoris22. D’acord a aquesta font en 2010 al Partit Judicial de Girona es van rebre 5,26 denúncies als jutjats de violència contra les dones per cada 1.000 dones de 15 anys i més, el que suposa una taxa similar a la de la resta de territoris. Aquestes 470 denúncies del Partit Judicial de Girona, suposen el 2,8% del total de rebudes a Catalunya i el 27,6% del total de tramitades a la demarcació de Girona. Taula 85. Denúncies rebudes en els jutjats de violència sobre la dóna, i estimació de la taxa per cada 1.000 dones de 15 anys i més. 2010 Taxa per cada % sobre % sobre el Total 1.000 dones Territori el total total de la 2010 de 15 anys i de Catalunya demarcació més Catalunya 16.691 5,16 Dem. Girona 1.705 5,43 Partit Judicial 470 5,26 2,8 27,6 de Girona Fonts: elaboració pròpia a partir de l’Estadística del Poder Judicial i Idescat. Padró 2010.

21

Aquest observatori es pot accedir a la pàgina web del Consell General del Poder Judicial: http://www.poderjudicial.es/ 22 El Partit Judicial de Girona inclou els següents municipis, a més dels municipis de la comarca del Gironès inclosos Girona i Salt: Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls

Pàg. 155/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

A més, es pot contextualitzar una mica més el fenomen a partir de les dades que facilita sobre violència contra les dones el cos dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya. D’acord al publicat a la web del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, a la regió policial (mossos) de Girona la prevalença dels fets principals violents comesos contra dones en l’àmbit familiar és de 0,7 casos per cada 1.000 dones de 15 anys i més i en l’àmbit de la parella de 4,87. Com en el cas anterior si bé no són dades que s’allunyen del conjunt de Catalunya estan una mica per sobre. Taula 86. Fets principals de violència contra la dona amb o sense trencament de condemna, i estimació de la taxa per cada 1.000 dones de 15 anys i més. 2010 Taxa per cada % sobre Total 1.000 dones el total Territori 2010 de 15 anys i de Catalunya més Violència Masclista en l'Àmbit familiar Catalunya 2.220 0,69 RP Girona* 224 0,71 10,1 Violència masclista en l’àmbit de la parella Catalunya 13.717 4,24 RP Girona* 1.531 4,87 11,2 Fonts: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i Idescat. Padró 2010. * Per al càlcul de les dades de la Regió Policial ed Girona s’han considerat les dades poblacionals de la Demarcació de Girona.

Finalment, com s’ha analitzat dins dels casos atesos de manera específicament relacionada amb la problemàtica familiar, l’atenció a la dona té un paper central en l’àmbit de treball del Consorci. A més a partir de les dades recollides es pot fer una primera aproximació del fenomen de la violència domèstica en el conjunt de les actuacions dels Serveis Socials. Concretament dels 1.034 casos relacionats amb problemàtiques familiars 46 estarien directament relacionats amb violència en l’àmbit familiar, el que suposa el 4,4% d’aquestes problemàtiques en 2010.

Pàg. 156/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 87. Casos relacionats amb violència atesos pels Serveis Socials. 2010. Casos

.

SIAD_Específicament de violència de gènere CASOS VIOLÈNCIA MASCLISTA DERIVATS SERVEI SIAV (SERVEI PROPI CBS) COM AL CIE:

Total casos específics relacionats amb violència Total casos relacionats problemàtiques familiars

% 27 19

46

4,4

1.034

Font: Elaboració pròpia a partir de la Memòria de Serveis Socials del Consorci. 2010 NOTA: cal tenir en compte que es tracta de casos amb problemàtica social associada.

Pàg. 157/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

VII. Habitatge

Pàg. 158/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

VII.1. Marc de referència Les condicions residencials de la ciutadania són considerades rellevants en l’estudi dels riscos de vulnerabilitat de la població, ja que com a part fonamental de les condicions de vida de la ciutadania, es poden detectar indicadors de desigualtat que tradueixen

altres

dimensions

socials

com

ara

els

recursos

econòmics,

les

possibilitats d’endeutament, els frens socials existents vers l’allotjament de determinats col·lectius (no se’ls vol vendre o llogar...) o situacions relacionades amb la salut pública i la salut individual. Com és conegut, l’evolució recent de l’economia a Catalunya i a Espanya està intensament vinculada al factor residencial, tant pel que fa a la fase de creixement econòmic, com en la posterior crisi que s’ha caracteritzat per la disminució ràpida de preus, l’estancament i decreixement de la compra-venda i lloguer, i els greus problemes d’endeutament de les famílies amb les conseqüents dificultats per a accedir i mantenir un habitatge, tant de lloguer com de propietat. En un primer moment, les administracions públiques catalanes van desenvolupar Plans Locals d’Habitatge, i amb menor freqüència plans d’altres nivells territorials així com plans de barris per a zones concretes de municipis. Aquests plans, van significar la generació de mecanismes d’intervenció i també coneixement

de

la

situació

residencial

que

permetessin

la

planificació

i

programació. D’aquesta manera, la Diputació de Girona té entre els seus serveis un programa de formació en habitatge i un servei d'assessorament en habitatge, dins del marc general del Servei d’Habitatge23. A més, al Gironès es disposa d’una Oficina d’Habitatge24, amb les funcions principals de gestionar els suports a la rehabilitació de l’habitatge, una borsa de lloguer social i donar suport a la gestió d’ajuts i subvencions en aquesta matèria.

23

Informació consultable a: http://www.ddgi.cat/lportal/web/habitatge/servei-dhabitatge;jsessionid=04b79e519b1b269b6c4ecceee1a9 24 http://www.girones.cat/Conting.aspx?idc=3A4

Pàg. 159/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Tanmateix, cap municipi del territori PLIS disposa d’un Pla Local d’Habitatge ni existeix una diagnosi territorial conjunta relacionada amb les condicions residencials existents, de tal manera que s’ha optat per generar una primera recopilació d’informacions sobre l’habitatge que permetin aproximar-se a la situació i debilitats que puguin existir en aquesta dimensió. En primer lloc, cal dir que existeixen pocs indicadors sobre l’exclusió residencial a Catalunya i menys encara a nivell local. Tanmateix, sobre la comarca es pot fer una descripció de les principals característiques del parc d’habitatges principals, és a dir, dels habitatges de primera residència, que cal diferenciar dels habitatges buits i de segona residència. A. Descripció general de l’habitatge De nou, l’única font disponible és l’Enquesta demogràfica de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), a l’espera de l’actualització del cens de població i habitatges, previst pel 2013. D’acord a aquesta font, el 56% dels habitatges principals del Gironès se situen a la ciutat de Girona, i en alguns casos es faciliten dades per a aquesta ciutat. Així, en la mesura del possible es facilitaran els resultats eliminant l’efecte de la ciutat de Girona per tal d’aproximar els resultats al territori PLIS en major mesura. En primer lloc, cal dir que al Gironès el 20,1% dels habitatges se situen en edificis unifamiliars adossats el que suposa un percentatge més alt que en el conjunt de Catalunya però similar a l’Àmbit Territorial.

Taula 88. Habitatges segons tipus d’edifici. 2007 Tipus d’edifici Plurifamiliar Unifamiliar Unifamiliar adossat Total Estimació del nombre d’habitatges 2007 (milers)

Catalunya

Com. Gironines

Gironès

74,2 15,9 9,9 100

52,6 26,0 21,4 100

63,8 16,1 20,1 100

2782,3

265,3

70,7

Font: Elaboració pròpia partir d’IDESCAT, Enquesta Demogràfica 2007. NOTA: sense dades municipals

Pàg. 160/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

El parc d’habitatges del Gironès, sense tenir en compte la ciutat de Girona és força més jove que el de la resta de territoris, així, el 29,3% dels habitatges s’haurien construït després de l’any 2000, representant només el 7,3% en el conjunt de Catalunya.

Taula 89. Habitatges segons any de construcció. 2007 Any de construcció 1960 o abans de 1961 a 1980 de 1981 a 2000 després de 2000 Total

Catalunya

Com. Gironines

Gironès

25,5 43,1 24,1 7,3 100

23,0 38,0 29,0 10,1 100

26,2 35,9 24,9 12,9 100

Gironès (sense Girona ciutat)

22,8 45,7 17,0 29,3 100

Font: Elaboració pròpia partir d’IDESCAT, Enquesta Demogràfica 2007. NOTA: només dades municipals per la ciutat de Girona

Si tenim en compte que els habitatges són en major mesura unifamiliars i que hi ha una major proporció d’habitatges de recent construcció, és lògic que en el Gironès, descomptant la capital, el pes dels habitatges sense ascensor sigui més alt que en altres territoris (66,6%). Cal dir, però, que l’Enquesta no facilita l’encreuament de del nombre d’habitatges sense ascensor a edificis plurifamiliars que permetin aprofundir en la problemàtica de l’accessibilitat.

Taula 90. Habitatges segons disposició d’ascensor. 2007 Disposició d’ascensor Sí No Total

Catalunya

Com. Gironines

Gironès

50,7 49,3 100

28,9 71,1 100

48,5 51,5 100

Gironès (sense Girona ciutat)

33,8 66,6 100

Font: Elaboració pròpia partir d’IDESCAT, Enquesta Demogràfica 2007. NOTA: només dades municipals per la ciutat de Girona

Al seu torn el nivell de conservació dels habitatges és bo en la mateixa proporció que en el conjunt de Catalunya i dels territoris propers. Taula 91. Habitatges segons estat de conservació. 2007 Estat de conservació Sí No Total

Catalunya

Com. Gironines

Gironès

90,9 9,1 100

93,4 6,6 100

90,7 -100

Gironès (sense Girona ciutat)

89,1 -100

Font: Elaboració pròpia partir d’IDESCAT, Enquesta Demogràfica 2007. NOTA: només dades municipals per la ciutat de Girona Les caselles buides no tenen informació significativa a nivell estadístic però sí es té en compte en el càlcul

Pàg. 161/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

D’altra banda, els habitatges també són més grans al Gironès sense la capital, ja que el 38,3% té més de 1202.

Taula 92. Habitatges segons superfície. 2007 Superfície m2 Menys de 40 m2 De 40 a 59 m2 De 60 a 79 m2 De 80 a 99 m2 De 100 a 119 m2 120 m2i més Total

Catalunya

Com. Gironines

Gironès

0,7 7,7 31,2 31,0 11,5 17,9 100

-2,9 20,2 33,5 13,8 29,6 100

--21,9 31,7 15,7 27,0 100

Gironès (sense Girona ciutat)

--10,3 37,9 13,8 38,3 100

Font: Elaboració pròpia partir d’IDESCAT, Enquesta Demogràfica 2007. NOTA: només dades municipals per la ciutat de Girona Les caselles buides no tenen informació significativa a nivell estadístic però sí es té en compte en el càlcul

Al Gironès, si es descompte l’efecte de la capital, el 66,9% dels habitatges són en règim de propietat, un percentatge inferior al que representa al conjunt de Catalunya aquest règim de tinença, si bé el percentatge dels que són de propietat però amb pagaments pendents (38,9%) és superior al Gironès que al conjunt del país (31,7%).

Taula 93. Habitatges segons règim de tinença. 2007 Règim de tinença Propietat Compra Compra amb pagaments pendents Herència Lloguer Altres Total

Catalunya 75,9

Com. Gironines

40,9

74,5 38,7

65,1 31,4

31,7

31,9

33,7

3,4 22,0 2,1 100

Gironès

3,9 21,3 4,2 100

Gironès (sense Girona ciutat)

66,9 28,0 38,9

0,0 29,0 0,0 100

0,0 25,7 0,0 100

Font: Elaboració pròpia partir d’IDESCAT, Enquesta Demogràfica 2007. NOTA: només dades municipals per la ciutat de Girona

Finalment, en aquest territori el pes dels habitatges que compten amb servei domèstic remunerat no és superior al de la resta de territoris analitzats (18,3%), a excepció de si es compara amb les Comarques Gironines en conjunt (13%).

Pàg. 162/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 94. Habitatges segons si es disposa de servei domèstic remunerat. 2007 Servei domèstic

Catalunya

Com. Gironines

Gironès

17,2 82,8 100,0

13,0 87,0 100,0

17,5 82,5 100,0

Sí No Total

Gironès (sense Girona ciutat)

18,3 81,7 100,0

Font: Elaboració pròpia partir d’IDESCAT, Enquesta Demogràfica 2007. NOTA: només dades municipals per la ciutat de Girona NOTA METODOLÒGICA SOBRE EL CONCEPTE SERVEI DOMÈSTIC REMUNERAT: Les preguntes sobre treballs domèstics no remunerats (atenció a persones grans o amb problemes de salut, cura d'infants i feines de la llar) es refereixen a la situació habitual, o en cas de dubte, a la situació dominant en els darrers 6 mesos. El mateix en les preguntes sobre servei domèstic remunerat i ajudes no remunerades de fora de la llar.

B. El mercat d’obra nova Si centren l’atenció en l’obra nova, tal i com es pot observar en el gràfic següent, al territori PLIS l’augment dels habitatges acabats va iniciar-se de manera més lenta que en el conjunt de Catalunya entre 1998 i 2004, per assolir ràpidament un pic de construcció el 2006. Igualment, a partir de 2007 el nombre d’habitatges acabats va decréixer de manera dràstica de tal manera que en 2011 se situa en mínims històrics.

90000

Gràfic 31. Evolució dels habitatges finalitzats 1998-2011 1400

80000 70000

1200

60000 1000 50000 40000

800

30000

600

20000 400

10000

Catalunya

2011

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

200 1998

0

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia partir del Dpt. de Territori i Sostenibilitat

Pàg. 163/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

7.512.381 738.352

2 18 13 3 0 78 86 11 4 73 0 124 12 1 15 0 43 3 3 75 1 1 19 8 0 593 1.077 152 1.822

1998

21 106 8 4 0 151 130 8 9 12 0 109 7 0 24 0 21 2 1 125 2 0 57 10 0 807 1.384 148 2.339

1999

17 108 48 3 11 249 174 11 39 84 0 162 11 3 72 0 61 1 5 96 1 0 64 10 2 1.232 1.084 366 2.682

2000

10 66 56 9 4 248 264 3 2 95 0 216 5 4 58 0 83 2 10 112 2 0 128 3 2 1.382 1.017 364 2.763

2001

16 81 1 5 3 176 23 5 2 41 1 191 8 1 108 0 20 1 21 21 1 0 74 10 0 810 873 141 1.824

2002

4 49 4 15 0 92 16 10 3 10 0 151 3 1 86 0 22 1 2 48 4 1 78 100 0 700 662 179 1.541

2003

2004

Urbà Urbà

2005

96.236 30.304

2 2 13 31 3 6 41 4 1 0 49 40 26 32 0 14 12 0 30 9 0 0 6 82 3 2 0 0 42 30 25 0 25 7 0 0 0 4 3 4 5 1 0 0 16 73 6 3 0 0 308 344 65 459 165 130 538 933

2006

Rural Rural dens Rural dens Rural profund Rural profund Urbà Rural dens Rural Rural Rural dens Rural profund Rural dens Rural Rural profund Rural dens Rural profund Rural dens Rural Rural Rural dens Rural profund Rural profund Rural dens Rural dens Rural profund

2007

727 4.555 1.715 467 618 9.637 4.638 895 1.070 2.343 325 7.915 690 250 2.983 155 3.243 513 653 3.281 566 265 4.596 2.297 216

2008

Tipus municipi

2009

Aiguaviva Bescanó Bordils Campllong Canet d'Adri Cassà de la Selva Celrà Cervià de Ter Flaçà Fornells de la Selva Juià Llagostera Llambilles Madremanya Quart Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan Mollet Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sarrià de Ter Vilablareix Viladesens TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

Grandària municipal

2010

Municipi

2011

Taula 95. Evolució dels habitatges finalitzats. 1998-2011

10 3 11 4 5 4 57 36 54 37 18 18 18 20 13 7 9 7 4 3 4 0 0 0 1 3 6 4 4 5 103 54 65 61 62 67 92 90 65 24 23 10 6 2 3 3 0 1 2 6 0 3 13 19 22 14 15 14 18 30 0 0 2 1 2 1 84 72 46 93 50 38 16 7 10 2 3 2 0 1 0 0 0 0 6 5 22 10 65 29 0 0 0 0 0 0 41 34 42 26 31 7 14 3 0 0 2 2 1 1 2 1 0 0 31 38 10 26 18 14 3 2 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 25 55 73 81 52 89 11 11 23 37 37 34 0 1 0 2 0 0 547 461 466 437 412 378 1.282 1.113 1.445 1.016 916 1.046 357 390 160 169 124 98 2.186 1.964 2.071 1.622 1.452 1.522

18.704 20.292 37.871 71.007 79.580 77.309 74.706 71.101 68.798 65.538 65.556 57.638 49.875 47.449 2.806 3.891 6.860 10.397 12.477 13.328 11.487 10.046 9.444 9.337 8.928 7.707 6.199 5.352

Pàg. 164/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En els municipis dels que es disposa de dades, el preu de l’habitatge d’obra nova és, en general lleugerament més alt que en el conjunt de Catalunya. Concretament és el cas de Cassà, Celrà i Llagostera, mentre que a Girona Salt i Sant Gregori se situaria una mica per sota dels municipis no metropolitans estudiats pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

Taula 96. Preu per m2 dels habitatges nous construïts. 2010 Preu m2 (€)

2010

Total municipis estudiats Total municipis estudiats (sense BCN) Àmbit Metropolità (menys BCN) Resta de Catalunya Municipis del Gironès Cassà de la Selva Celrà Girona Llagostera Salt Sant Gregori

110,4 112,0 113,4 111,1 181,7 147,6 100,4 158,8 102,3 97,3

Font: Elaboració pròpia partir del Dpt. de Territori i Sostenibilitat

Cal dir, que quant al mercat de segona mà pràcticament no existeixen dades, ja que el Dpt. de Territori i Sostenibilitat monitoritza només uns quants municipis de manera que no es pot aconseguir una imatge, ni tant sols estimada de la situació del Gironès. C. El mercat de lloguer Quant al mercat de lloguer, a Catalunya des de 2008 es produeix un augment accelerat dels contractes registrats a l’INCASOL mentre que al territori PLIS el creixement és força més lent.

Pàg. 165/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

1400 1200 1000 800 600 400

Catalunya

2011

2010

2009

200 2008

130.000 125.000 120.000 115.000 110.000 105.000 100.000 95.000 90.000 85.000 80.000 75.000 70.000

Gràfic 32. Evolució dels contractes de lloguer registrats a l’INCASOL, 2008-2011

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia partir del Dpt. de Territori i Sostenibilitat

Taula 97. Contractes de lloguer registrats a l’INCASOL. 2008-2011 Contractes lloguer Catalunya Comarques gironines Gironès Territori PLIS

2008

2009

2010

2011

80.126 8.006 2.684 411

97.818 9.035 3.180 440

116.188 10.862 3.607 509

127.813 12.658 4.090 584

Municipis del Gironès amb més de 100 contractes Girona 1.730 2.053 Llagostera 136 133 Salt 543 687

2.490 140 608

2.887 132 619

Font: Elaboració pròpia partir del Dpt. de Territori i Sostenibilitat

Si bé no es pot facilitar una dada fiable pel territori PLIS, s’observa que el preu del lloguer registrat al Gironès se situa una mica per sota de la mitjana catalana i aquest preu és una mica més baix a municipis del territori PLIS com Llagostera. Si bé, no es pot generalitzar al territori PLIS s’observa que la baixada

de preus a

Llagostera ha estat una mica més suau que la baixada en el conjunt de Catalunya.

Pàg. 166/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 98. Preu dels contractes de lloguer registrats a l’INCASOL. 2008-2011 Preu lloguer registrat (€) Catalunya Comarques gironines Gironès

2008

2009

2010

2011

683,31 535,66 583,82

641,26 501,72 538,99

605,08 481,6 534,69

598,4 484,15 523,89

Municipis del Gironès amb més de 100 contractes Girona 593,31 559,91 Llagostera 493,32 433,30 Salt 560,92 470,48

547,21 397,18 481,05

538,17 420,00 463,11

Font: Elaboració pròpia partir del Dpt. de Territori i Sostenibilitat

D. Política d’habitatge El Consell Comarcal del Gironès disposa d’una Oficina d’Habitatge Concretament, aquest ens en 2011, disposava d’una borsa de lloguer amb 5 habitatges. En 2009, havia tramitat 91 ajuts al lloguer, i en 2010 la tramitació havia estat de 169. D’aquesta manera, cal mencionar les dades del Departament a nivell comarcal, per tenir una petita fotografia de les principals eines en matèria d’habitatge. Concretament, al Gironès des de 2008 s’ha produït una reducció del nombre d’habitatges de protecció social iniciats en consonància amb el que succeeix al conjunt de Catalunya.

11.000 10.000

Gràfic 33. Habitatges de protecció oficial iniciats, 2002-2010

400 350

9.000 8.000 7.000

300

6.000 5.000

200

250

150

4.000 3.000 2.000

100 50

1.000 0

Catalunya

2010

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

0

Gironès

Font: Elaboració pròpia partir del Dpt. de Territori i Sostenibilitat

Pàg. 167/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 99. Habitatges de protecció oficial iniciats, 20082010 Habitatges Catalunya Comarques Gironines Gironès

2007

2008

2009

2010

9.201 517 187

10.542 784 261

9.027 635 256

7.602 557 142

Font: Elaboració pròpia partir del Dpt. de Territori i Sostenibilitat

Seguint l’avaluació del Pla pel Dret a l'Habitatge25, al Gironès, com en la resta de territoris es produeix un creixement dels ajuts al lloguer així com de les Rendes Bàsiques d’Emancipació concedides. Taula 100. Ajuts al lloguer: lloguer just, 2005-2010 Ajuts al lloguer Lloguer just Catalunya Comarques Gironines Gironès

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2.153 94 34

8.376 506 220

13.913 1.024 371

18.433 1.777 544

24.808 2.546 672

29.182 3.424 821

Font: Elaboració pròpia partir de dades del Dpt. de Territori i Sostenibiliat Ajuts adreçats a unitats de convivència amb ingressos per sota de 2,5 vegades l’IPREM, de manera que el cost del lloguer no superi el 30% dels ingressos. Des de l’any 2010, són prestacions permanents.

Taula 101. Renda Bàsica d’Emancipació, 2008-2010 RBE (ajuts concedits) Catalunya Comarques Gironines Gironès

2009

2010

2011

24.961 2.860 1.020

36.675 3.853 1.304

44.710 4.845 1.582

Font: Elaboració pròpia partir de dades del Dpt. de Territori i Sostenibiliat Ajuts adreçats a persones entre 22 i 30 anys amb ingressos no superiors a 22.000 bruts anuals. Els ajuts són de 210,00 euros al mes i, si cal, un aval i un préstec per a la fiança. Nombre de llars amb ajuts favorables de cada any.

Informació territorialitzada sobre el seguiment del Pla de dret a l’Habitatge. Consultable a: http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoi d=a5952554f1b95310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a5952554f1b95310VgnVCM10000 08d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 25

Pàg. 168/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

VII.2. Indicadors sintètics: habitatge Un cop descrita la situació general de l’habitatge cal determinar quins són els factors clau d’exclusió social a nivell residencial. La guia de la Diputació de Barcelona, per a la redacció de Plans Locals d’Habitatge26, recomana parar especial atenció als següents col·lectius: •

Persones sense sostre

•

Persones sense llar

•

Residents en habitatges insegurs

Al mateix temps, a partir de la classificació feta per diversos organismes (IGOP – Institut de Govern i Polítiques Públiques, i Fundació Un Sol Món) es recomana incloure en l’anàlisi de la vulnerabilitat residencial els següents factors i col·lectius que, amb un menor nivell d’urgència, són vulnerables o pateixen risc d’exclusió social. •

Joves en situació vulnerable

•

Dones en situació vulnerable

•

Gent gran en situació vulnerable

•

Altres adults en situació vulnerable

Com es pot observar, però, bona part d’aquests factors, així com la fragilitat econòmica (casos de procediments arrendaticis registrats pel poder judicial) s’aborden en el present document en d’altres apartats. D’aquesta manera, l’anàlisi de l’exclusió residencial se centraran en l’anàlisi del sense sostre i d’altres col·lectius de població mal allotjada.

26

Diputació de Barcelona. PLANS LOCALS D’HABITATGE. GUIA METODOLÒGICA PER A LA REDACCIÓ. Abril 2008. Unitat de Programació Local d’Habitatge-Oficina de Planificació. Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA). Àrea d’Infrastructures i Urbanisme. Diputació de Barcelona.

Pàg. 169/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

La informació per dur a terme l’estimació del pes de la població mal allotjada al territori PLIS parteix de recompte fet el 2009 pel Departament de Territori i Sostenibilitat27. Àmbit residencial: Estructura d’indicadors d’exclusió Nom Descripció Indicador Taxa de població mal Nombre de persones que 1 viuen mal allotjades per cada allotjada per cada 1.000 hab. 1.000 hab. Descripció del pes de cada Població col·lectiu mal allotjada Composició de la Sense sostre 2 població mal Sense habitatge allotjada Habitatge insegur Habitatge inadequat

Aquest recompte però parteix d’una zonificació que, en la majoria dels casos, no permet analitzar els resultats de manera comparable per comarques o municipis de tal manera que s’han elaborat les dades de la manera el més aproximada possible als territoris que es volen estudiar en la present diagnosi. D’acord a aquesta font, a Catalunya hi hauria 4,9 persones per cada 1.000 hab. que resideixen en condicions considerades de mal allotjament, que inclou les situacions de persones que estan sense sostre, sense habitatge, en habitatges insegurs o inadequats. A l’estimació feta al Gironès aquesta taxa augmentaria significativament fins a 8,3 persones per cada 1.000 habitants. S’han pogut diferenciar 4 zones seguint la zonificació facilitada pel citat document. En la primera zona formada per bona part dels municipis del Gironès incloent la ciutat de Girona i Salt, la taxa és força més elevada (8,2‰). Però també ho és força a la zona 2 (7,7‰), que inclou els municipis grans de Cassà de La Selva i Llagostera. A la resta de zones del Gironès la situació seria pràcticament inexistent.

Pla territorial sectorial de l’habitatge. http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.2a0ef7c1d39370645f13ae92b0c0e1a0/?vgnextoi d=9f424160baec5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9f424160baec5310VgnVCM10000 08d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 27

Pàg. 170/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 102. Estimació de la taxa de població mal allotjada per cada 1.000 hab. 2009 Total Taxa per Total Tipus Nom cada Grandària població Municipi Població municipal municipi Zona* 1.000 mal 2010 hab. allotjada Catalunya 7.512.381 36.808 4,9 Estimació Gironès 176.894 1.472 8,3 Zona 1 151.922 1.321 8,7 Aiguaviva Bescanó Celrà Fornells de la Selva Girona Quart Salt Sant Gregori Sarrià de Ter Vilablareix

727 4.555 4.638 2.343 96.236 2.983 30.304 3.243 4.596 2.297

Rural 14GRN Rural dens 14GRN Rural dens 14GRN Rural dens 14GRN Urbà 14GRN Rural dens 14GRN Urbà 14GRN Rural dens 14GRN Rural dens 14GRN Rural dens 14GRN

Zona 2 Campllong Cassà de La Selva Llagostera Llambilles Sant Andreu Salou

467 Rural profund 9.637 Urbà 7.915 Rural dens 690 Rural 155 Rural profund

Zona 3 Bordils Cervià de Ter Flaçà Madremanya Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Viladasens

146

7,7

4.924

5

1,0

1.715 Rural dens 21VDT 895 Rural 21VDT 1.070 Rural 21VDT 250 Rural profund 21VDT 513 Rural 21VDT 265 Rural profund 21VDT 216 Rural profund 21VDT

Zona 4 Canet d'Adri Sant Martí de Llémena

18.864 21CAS 21CAS 21CAS 21CAS 21CAS

1.184

0,0

618 Rural profund 21RCB 566 Rural profund 21RCB

Font: Pla territorial sectorial de l’habitatge. Annex estadístic 2009. I Idescat Padró 2010. * La font només facilita dades per zones amb una zonificació específica. S’han seleccionat totes les zones en les que hi ha municipis del Gironès. Algunes d’aquestes zones inclouen altres municipis. Al seu torn, una sèrie de municipis que estan ubicats a zones en les que hi ha molts altres municipis no s’han inclòs en l’estimació. Aquests són: Juià, Sant Julià de Ramis i Sant Jordi Desvalls

A més de tenir en compte el fet d’incloure les ciutats de Girona i Salt a l’hora de valorar la situació descrita, cal aprofundir en els tipus de situacions que s’hi inclouen.

Pàg. 171/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En primer lloc, cal tenir present que a la zona estimada com Gironès, destaca especialment la prevalença de la taxa per cada 1.000 hab. de les persones que viuen en habitatges considerats insegurs és a dir persones que viuen en habitatges sense títol legal o amb notificació legal de desnonament, dones maltractades i altres persones que viuen sota la violència de la família o de la parella. La taxa estaria entorn a 6,2‰ quan en el conjunt de Catalunya se situaria en 2,1‰. La resta de situacions se situen aproximadament en el mateix nivell que el conjunt del país. És el cas de les persones que viuen sense sostre i les persones sense habitatge (en albergs, institucions o d’altres). També és el cas de les persones que viuen en habitatges inadequats, ja sigui amb situacions d’amuntegament, en estructures temporals o en habitatges inapropiats per a ús residencial. Cal dir que a la zona 1 que s’ha estimat destaca el pes de les situacions d’habitatge insegur i també les persones sense sostre. En canvi a la zona 2 destacaria especialment la situació de persones en habitatges inadequats, i sense habitatge.

Taula 103. Estimació de la taxa de població mal allotjada per cada 1.000 hab. 2009. Detall per tipus de situacions. Zona Catalunya Estimació Gironès Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4

Taxa per cada 1.000 hab.

Sense sostre

4,9 8,3 8,7 7,7 1,0 0,0

0,5 0,6 0,7 0,2 0,0 0,0

Sense Habitatge habitatge insegur

0,7 0,9 0,8 1,9 0,0 0,0

2,1 6,2 6,8 3,1 0,2 0,0

Habitatge inadequat

1,7 0,7 0,4 2,6 0,8 0,0

Font: Pla territorial sectorial de l’habitatge. Annex estadístic 2009. I Idescat Padró 2010. * La font només facilita dades per zones amb una zonificació específica. S’han seleccionat totes les zones en les que hi ha municipis del Gironès. Algunes d’aquestes zones inclouen altres municipis. Al seu torn, una sèrie de municipis que estan ubicats a zones en les que hi ha molts altres municipis no s’han inclòs en l’estimació. Aquests són: Juià, Sant Julià de Ramis i Sant Jordi Desvalls

Lògicament, cal parar especial atenció al volum de persones en aquestes situacions, per tant es facilita la informació estimada en total de persones.

Pàg. 172/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 104. Estimació de la taxa de població mal allotjada per cada 1.000 hab. 2009. Persones. Zona Catalunya Estimació Gironès Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4

Ciutadans 36.808 1.472 1.321 146 5 --

Sense sostre

Sense Habitatge habitatge insegur

3.409 110 107 3

5.526 156 120 36

--

--

15.438 1.089 1.030 58 1 --

Habitatge inadequat

12.435 117 64 49 4 --

Font: Pla territorial sectorial de l’habitatge. Annex estadístic 2009. I Idescat Padró 2010. * La font només facilita dades per zones amb una zonificació específica. S’han seleccionat totes les zones en les que hi ha municipis del Gironès. Algunes d’aquestes zones inclouen altres municipis. Al seu torn, una sèrie de municipis que estan ubicats a zones en les que hi ha molts altres municipis no s’han inclòs en l’estimació. Aquests són: Juià, Sant Julià de Ramis i Sant Jordi Desvalls

Si es complementa aquesta anàlisi amb el que reporta la Memòria de Serveis Socials 2010, cal dir que els ajuts econòmics per a l’habitatge suposen la principal font de despesa tant a Salt com al Gironès.

Pàg. 173/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

VIII. Àmbit sociosanitari

Pàg. 174/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

VIII.1. Marc de referència L’anàlisi de la salut en la present diagnosi es basa en la certesa de que existeix una relació circular entre estat de salut i desigualtat. Per tant, la interrelació entre salut i condicions de vida té una doble via de desajustos, en els quals el debat roman en moltes ocasions en què ha estat primer, si el problema de salut o el problema social. D’una banda, les condicions laborals, residencials, les estructures i serveis d’atenció

sanitària

i

d’altres

factors

socials

poden

generar

situacions

de

vulnerabilitat en la salut de les persones, que desencadenin patologies o hàbits i conductes no saludables. Així, moltes qüestions de salut tenen un fort component psicosocial, com ara l’anorèxia, la bulímia, la mortalitat i accidentalitat laboral o les drogodependències. Al mateix temps, les condicions de salut de les persones molt sovint són per sí mateixes elements de vulnerabilitat i d’exclusió social, o altament condicionants de les seves possibilitats de desenvolupament social, per exemple el patir malalties mentals o desordres de la conducta, així com discapacitats físiques o psíquiques o malalties estigmatitzades (SIDA, tuberculosi...). La vinculació entre les condicions de vida i la salut genera condicions de desigualtat i riscos d’exclusió social dels quals determinats factors relacionats amb la salut en són indicadors. D’aquesta manera, l’anàlisi de l’àmbit sociosanitari que s’aborda a continuació, parteix d’una perspectiva sociològica en la que es concep la salut com a un estat general en el que es donen simultàniament salut física i mental. El paper estructural de la salut en la posició social de l’individu en tant que membre d’un grup social justifica sobradament l’abordatge d’aquesta dimensió en l’anàlisi de la vulnerabilitat: la salut de les poblacions analitzades serà determinant en la posició social de l’individu, al mateix temps que la seva posició social és un determinant en l’estat de salut. Cal dir però, que aquest és un dels àmbits d’anàlisi menys desenvolupats en ciències socials, ja que sovint s’ha entès com un efecte de la desigualtat o com una raó de discriminació, i menys com una dimensió estructural equiparable en la seva transversalitat a la formació o l’ocupació.

Pàg. 175/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Probablement aquesta manca d’atenció de la recerca més habitual, tingui relació amb la distància que existeix entre les disciplines que estudien la salut de les poblacions: d’una banda la medicina i molt especialment la psiquiatria, i d’altra banda les ciències socials: sociologia, psicologia i d’altres. Cal advertir a més, que l’estudi de la salut des de la perspectiva sociològica dóna especial protagonisme als condicionants estructurals dels serveis i recursos de salut. Els sistemes sanitaris estan sotmesos a factors de pressió, des del control de la despesa sanitària, a les noves problemàtiques a abordar, l’atenció psicològica o els reptes que plantegen les diferents cultures amb concepcions molt allunyades de la dominant quant a salut i tractament de la salut. A més d’allò relacionat amb els recursos i serveis, la recerca en salut des d’una perspectiva sociològica sovint també aborda l’aïllament social, per exemple les condicions de salut de les persones grans que viuen soles, així com les condicions residencials, per exemple atenent al fenomen sense sostre i altres condicions residencials com a fortament vinculables a les condicions de salut de les poblacions. Finalment, cal mencionar que sovint els indicadors que s’utilitzen per analitzar la salut des d’un punt de vista sociològic pateixen una doble carència a l’hora de ser inclosos en la present diagnosi. D’una banda, molts d’ells provenen d’operacions d’enquesta, com l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE o l’ESCA (l’Enquesta de Salut de Catalunya). Així, són dades que no es poden tenir de manera detallada per municipis a no ser que es duguin a terme enquestes a mida. En segon lloc, bona part d’aquests indicadors, entre els que cal incloure indicadors tant clàssics com l’esperança de vida o la mortalitat infantil, són marcadors que tenen capacitat explicativa en comparacions entre territoris, o poblacions, amb importants desigualtats. D’aquesta manera, en la present diagnosi s’han prioritzat indicadors que poguessin estar disponibles a nivell local, i, en segon lloc, que poguessin donar compte de característiques interessants del territori que s’analitza.

Pàg. 176/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Abans d’aprofundir en els indicadors de vulnerabilitat, cal fer, però, una breu introducció a l’estat de salut de la població del Gironès. El 86,4% de la població de 15 anys i més del Gironès declara tenir un estat de salut molt bo o bo. Així, la percepció de l’estat de salut a la comarca és lleugerament millor de la que es declara en el conjunt de Catalunya (84,5%) i lleugerament pitjor que en el conjunt de les comarques gironines (88,2%). Taula 105. Percepció de l’estat de salut. Població de 15 anys i més. 2007 (%) Percepció Molt bo o bo Regular Dolent o molt dolent TOTAL

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Girona ciutat

84,5 10,6 4,9 100,0

88,2 7,4 4,5 100,0

86,4 8,5 5,1 100,0

84,4 10,8 .. 100,0

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT, Enquesta demogràfica. 2007. NOTA: l’enquesta no facilita dades per municipis del Gironès, només per Girona ciutat, de tal manera que no es poden estimar els resultats pel territori PLIS. Mostrar els resultats de la ciutat de Girona, té la funció de poder estimar l’efecte que la capital té sobre el conjunt de la comarca.

El mateix succeeix entre la població de 50 anys i més, entre la que es redueix significativament el pes dels que tenen una percepció positiva de la seva salut. Cal dir però, que la reducció d’aquest percentatge és molt inferior a les comarques gironines, que al Gironès, i més encara que a la ciutat de Girona. Així, el fet que les persones de més edat tinguin una pitjor percepció de la seva salut és un fenomen menys agut a les comarques gironines i més agut a la ciutat, motiu pel qual la comarca del Gironès es troba en una situació intermèdia, ja que inclou la ciutat de Girona.

Taula 106. Percepció de l’estat de salut. Població de 50 anys i més. 2007 (%) Percepció Molt bo o bo Regular Dolent o molt dolent TOTAL

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Girona ciutat

67,3 22,0 10,7 100,0

75,8 15,1 9,1 100,0

71,0 17,7 11,3 100,0

65,2 21,8 .. 100,0

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT, Enquesta demogràfica. 2007. NOTA: l’enquesta no facilita dades per municipis del Gironès, només per Girona ciutat, de tal manera que no es poden estimar els resultats pel territori PLIS. Mostrar els resultats de la ciutat de Girona, té la funció de poder estimar l’efecte que la capital té sobre el conjunt de la comarca.

Pàg. 177/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Al seu torn el 8,3% de la població del Gironès té limitacions per fer activitats habituals, un percentatge que augmenta al 33,3% entre la població de 65 anys i més. De nou la comarca del Gironès en conjunt se situa en una situació intermèdia entre el conjunt de Catalunya i l’àmbit territorial, fortament afectada pel fet d’incloure la ciutat de Girona en el seu territori.

Taula 107. Població amb limitacions per fer les activitats habituals. 2007 (%) Limitacions

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Girona ciutat

Població de 15 anys i més Població de 65 anys i més

10,6 31,8

7,8 25,3

8,3 33,3

11,0 39,6

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT, Enquesta demogràfica. 2007. NOTA: l’enquesta no facilita dades per municipis del Gironès, només per Girona ciutat, de tal manera que no es poden estimar els resultats pel territori PLIS. Mostrar els resultats de la ciutat de Girona, té la funció de poder estimar l’efecte que la capital té sobre el conjunt de la comarca.

Finalment, el 5,7% de la població de 15 anys i més té necessitat d’ajuda per a fer les seves activitats de la vida diària, situant el Gironès en el mateix punt intermedi entre Catalunya i l’àmbit territorial.

Taula 108. Població amb necessitat d’ajuda per fer les activitats habituals. 2007 (%) Necessitat d’ajuda

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Girona ciutat

Població de 15 anys i més

7,0

5,2

5,7

6,7

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT, Enquesta demogràfica. 2007. NOTA: l’enquesta no facilita dades per municipis del Gironès, només per Girona ciutat, de tal manera que no es poden estimar els resultats pel territori PLIS. Mostrar els resultats de la ciutat de Girona, té la funció de poder estimar l’efecte que la capital té sobre el conjunt de la comarca. ** No disponibles dades per població de 65 anys i més.

Pàg. 178/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

VIII.2. Indicadors sintètics: àmbit sociosanitari Com a la resta de dimensions estudiades, l’objectiu del Mapa de Vulnerabilitat no és fer una anàlisi exhaustiva de cada dimensió però sí oferir marcadors que enfoquin les principals alertes en clau de vulnerabilitat. Concretament, en l’àmbit de salut es consideren importants els indicadors que es llisten a continuació: Àmbit salut: Estructura d’indicadors d’exclusió Nom Subdimensió Indicador 1

% de persones amb reconeixement de discapacitat

2

% de persones amb reconeixement de discapacitat segons graus

3 Dependència 4

5

6 7 8

Addicions i SIDA

Salut reproductiva

A.

% de valoracions amb dret (total pob.) % de valoracions amb dret (pob. 65 anys i més) % de població de 65 anys i més usuària de SAD % de població de 65 anys i més usuària del servei de teleassistència i telealarma Taxa de SIDA per cada 1.000 hab. Taxa de VIH per cada 1.000 hab.

9

Taxa d’inicis de tractaments per cada 1000 hab. de 15 i més anys

10

Taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE)

Descripció Sobre el total de la població el pes d’aquelles persones que tenen reconegut algun nivell de disminució superior al 32%. Sobre el total de la població el pes d’aquelles persones que tenen reconegut algun nivell de disminució superior al 32%, segons 3 nivells de discapacitat. Sobre el total de la població el pes de les valoracions amb dret. Sobre el total de la població de 65 anys i més el pes de les valoracions amb dret. Sobre el total de la població de 65 anys i més el pes de la població usuària del SAD. Sobre el total de la població de 65 anys i més el pes del nombre d’usuaris del servei de teleassistència i telealarma Casos de SIDA per cada 1000 hab. Casos de VIH per cada 1000 hab. Sobre el total de la població de 15 i més anys el pes dels inicis de tractament per cada 1000 hab. Nombre d’interrupcions voluntàries del l’embaràs per cada 1.000 dones de 10 a 49 anys.

Dependència.

Com és conegut, Catalunya disposa d’una sòlida informació sobre la població amb discapacitat, a partir de la gestió d'una base de dades de la informació registrada als serveis de valoració i orientació, dependents de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials. Aquesta població està quantificada a partir dels barems amb criteris tècnics legals, i que a més de valorar la discapacitat determinen la necessitat

de

les

persones

discapacitades

d'una

altra

persona.

Pàg. 179/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Tal i com explica el Departament d’Acció Social i Ciutadania, ‘la classificació internacional de l'OMS defineix la “discapacitat” com la restricció o l'absència de la capacitat que té un ésser humà per fer una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal’. D’aquesta manera, cal tenir present la diferència entre discapacitat i dependència, ja que no sempre una discapacitat pot generar dependència. D’acord a les estadístiques oficials, el 2009, al territori PLIS el 3,7% de la població té reconegut algun nivell de discapacitat, el que equival a 2001 persones. Aquesta taxa és inferior a la que s’observa a la comarca en conjunt (4,8%) i especialment que el conjunt de Catalunya (5,5%). Gràfic 34. % de persones amb reconeixement legal de discapacitat. Comparativa territorial. 2009

10

5,5 %

4,8

5

4,0

3,7

0 Catalunya

Com. Gironines

Gironès

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament d’Acció Social i Ciutadania (estadística de persones amb discapacitat) Definicions: Discapacitats: persones que tenen reduïdes les seves capacitats com a mínim amb un 33%.

El més freqüent és que es tracti d’un grau de discapacitat d’entre el 33 i el 64% (2% el Gironès), mentre que es redueix a menys de l‘1% la població del territori PLIS que té el nivell més alt de discapacitat, del 75% o més.

Pàg. 180/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 109. % de persones amb reconeixement legal de discapacitat segons grau. % sobre el total de població. Comparativa territorial. 2009. Comarques Territori Grau Catalunya Gironès Gironines PLIS 3,1 2,1 2,6 2,0 Del 33% al 64% 1,4 1,1 1,3 0,9 Del 65% al 74% 1,1 0,8 1,0 0,8 75% i més Total % de persones 5,5 4,0 4,8 3,7 amb reconeixement legal de discapacitat Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat i del Departament de Benestar i Família (estadística de persones amb discapacitat) Definicions: Discapacitats: persones que tenen reduïdes les seves capacitats com a mínim amb un 33%.

Si bé aquests són els indicadors fonamentals, les dades disponibles permeten descriure aquest col·lectiu internament d’acord a d’altres característiques. En primer lloc, cal dir que 1 de cada 2 persones amb discapacitat reconeguda té un nivell reconegut d’entre el 33 i el 64%. A continuació el 24,6% supera aquest llindar i el 21% es troba en el nivell de major discapacitat. Es tracta de 420 persones en el territori PLIS. En aquest aspecte no es detecten diferències rellevants entre el territori PLIS i la resta de territoris analitzats. Taula 110. % de persones amb reconeixement legal de discapacitat segons grau. Descripció de les situacions dins del col—lectiu de persones discapacitades. Comparativa territorial. 2009. Comarques Territori Grau Catalunya Gironès Gironines PLIS Del 33% al 64% Del 65% al 74% 75% i més Total persones amb reconeixement legal de discapacitat

55,1 25,9 19,0

54,0 26,8 19,2

53,5 26,5 20,1

54,4 24,6 21,0

100

100

100

100

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat i del Departament de Benestar i Família (estadística de persones amb discapacitat) Definicions: Discapacitats: persones que tenen reduïdes les seves capacitats com a mínim amb un 33%.

El 51,7% són homes, un percentatge similar que en l’entorn immediat, mentre que es diferencia del patró general de Catalunya.

Pàg. 181/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 111. % de persones amb reconeixement legal de discapacitat segons sexe. Comparativa territorial. 2009. Comarques Territori Sexe Catalunya Gironès Gironines PLIS Home Dona Total persones amb reconeixement legal de discapacitat

48,7 51,3

51,9 48,1

52,0 48,0

51,7 48,3

100

100

100

100

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat i del Departament de Benestar i Família (estadística de persones amb discapacitat) Definicions: Discapacitats: persones que tenen reduïdes les seves capacitats com a mínim amb un 33%.

Quant a l’edat, la major part de persones amb discapacitat del territori PLIS se situa entre els 16 i 44 anys (25,9%) o els 45 i 64 (34,3%). També en el factor edat s’observa un patró diferencial del conjunt de terres gironines respecte el total de Catalunya. El perfil d’edat de les persones amb discapacitat és lleugerament més jove, ja que el 6,1% es troba entre els 5 i 15 anys, sent només el 3,1% en el cas de Catalunya. Al mateix temps, a Catalunya en conjunt el 41,8% de les persones amb discapacitat té 65 anys i més, mentre que al territori PLIS es redueix al 32,8%. Aquest patró també segueix l’estructura d’edat de la població del territori PLIS. Taula 112. % de persones amb reconeixement legal de discapacitat segons edats. Comparativa territorial. 2009. Comarques Territori Edat Catalunya Gironès Gironines PLIS Fins a 4 anys Entre 5 i 15 anys Entre 16 i 44 anys Entre 45 i 64 anys 65 anys i més Entre 65 i 74 anys 75 anys i més Total persones amb reconeixement legal de discapacitat

0,4 3,1 20,2 34,4 41,8

0,6 5,6 26,4 34,3 33,2 19,4 22,5

100

14,6 18,6 100

0,7 5,0 26,8 34,9 32,5 13,7 18,7

0,8 6,1 25,9 34,3 32,8

100

100

13,7 19,1

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat i del Departament de Benestar i Família (estadística de persones amb discapacitat) Definicions: Discapacitats: persones que tenen reduïdes les seves capacitats com a mínim amb un 33%.

Pàg. 182/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

D’altra banda, el 58% de les persones amb reconeixement legal de discapacitat del territori PLIS tenen limitacions físiques, principalment motòriques (42,6%). Les persones amb discapacitats no físiques representen el 41,8%, principalment de tipus psíquic (17,3%) i per malaltia mental (15,3%). Cal remarcar que el pes de les discapacitats físiques motòriques són força més freqüents als territoris gironins i al territori PLIS que al conjunt de Catalunya, on els pes de les discapacitats físiques no motòriques són força superiors. Tanmateix, el pes de les persones amb discapacitats psíquiques és superior als territoris gironins que en el conjunt de Catalunya, mentre que disminueix el pes de les persones amb discapacitat que ho són per raons de malaltia mental. Taula 113. % de persones amb reconeixement legal de discapacitat segons tipus. Comparativa territorial. 2009. Comarques Territori Tipus Catalunya Gironès Gironines PLIS Físics Motòrics Físics no motòrics28 No físics Psíquics Malalts mentals Visuals Auditius No consta Total persones amb reconeixement legal de discapacitat

58,4

58,0

0,2

0,2

56,9 39,3 17,6 43,0 16,4 16,6 5,6 4,4 0,1

100

100

100

34,5 23,9 41,4

39,9 18,2 41,7

10,4 18,6 7,2 5,2

16,9 14,7 5,7 4,4

58,0 42,6 15,3 41,8 17,3 15,3 5,0 4,2 0,2 100

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat i del Departament de Benestar i Família (estadística de persones amb discapacitat) Definicions: Discapacitats: persones que tenen reduïdes les seves capacitats com a mínim amb un 33%.

Finalment, el Departament d’Acció Social i Ciutadania facilita dades sobre quantes persones amb discapacitat reconeguda, han estat valorades positivament com a persones que tenen dificultats de mobilitat o persones que requereixen del suport d’una altra persona per desenvolupar les activitats bàsiques de la seva vida diària.

28

Persones que per causes orgàniques (malalties renals, cardíaques, pulmonars o hormonals) no poden desenvolupar una vida normalitzada a causa de la fatiga, la impossibilitat de realitzar esforços, etc. Es poden consultar totes les definicions a: http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TCD=20&V3D=60&V4D=440&QI&TC=5&V0=4&V1=2&V3=440 &V4=444&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&DISTRI=TRUE&CTX=B

Pàg. 183/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Si s’observen les dades referides al total de la població, al territori PLIS el 0,9% de la població té reconeguda una discapacitat i dificultats de mobilitat, mentre que el 0,6% té reconeguda la necessitat d’una ajuda en la vida diària. Es tracta de percentatges lleugerament per sota dels del conjunt de Catalunya, i equivalen a 508 persones amb barem de mobilitat i a 345 amb necessitat de 3a persona, segons dades de 2009. Taula 114. Persones amb reconeixement legal de discapacitat segons si tenen reconeixement de mobilitat reduïda i si tenen reconeixement de necessitat de 3a persona. Comparativa territorial. 2009. Comarques Territori Tipus Catalunya Gironès Gironines PLIS Sobre el total de persones amb reconeixement legal de discapacitat Necessitat de 3a 34,5 ND 39,3 persona Barem de mobilitat 23,9 ND 17,6 Sobre el total de la població Necessitat de 3a 0,7 ND 0,8 persona Barem de mobilitat 1,1 ND 1,0

42,6 15,3 0,6 0,9

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat i del Departament de Benestar i Família (estadística de persones amb discapacitat) Definicions: Discapacitats: persones que tenen reduïdes les seves capacitats com a mínim amb un 33%. ND: dades no disponibles

L’anàlisi territorial indica que no hi ha grans diferències entre territoris, ja que la majoria dels municipis es troben en una situació similar a la del conjunt del territori PLIS. Tanmateix es poden detectar dues situacions extremes: •

Els municipis amb més del 5% de població amb discapacitat són: Sant Martí Vell i Sarrià de Ter

•

En el pol oposat, 3 municipis molt petits tenen percentatges molt baixos de persones

amb

discapacitat.

Es

tracta

de:

Llambilles,

Viladasens

i

Madremanya, malgrat tenir aquests dos últims índexs d’envelliment i sobreenvelliment molt alts.

Pàg. 184/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 115. % de persones amb reconeixement legal de discapacitat. Comparativa territorial. 2009. Hab. i % Pob. % Pob Grandària Tipus Municipi DISCADISCAmunicipal municipi PACITAT PACITAT Sant Martí Vell Sarrià de Ter Sant Martí de Llémena Sant Gregori Quart Llagostera Flaçà Bescanó Cassà de La Selva Aiguaviva Sant Julià de Ramis Vilablareix Sant Joan de Mollet Bordils Sant Jordi Desvalls Fornells de la Selva Sant Andreu Salou Juià Celrà Canet d'Adri Campllong Cervià de Ter Llambilles Viladasens Madremanya TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

250 4.468 545 3.167 2.852 7.764 1.072 4.450 9.537 714 3.233 2.283 517 1.732 649 2.295 152 326 4.513 605 423 889

Rural profund Rural dens Rural profund Rural dens Rural dens Rural dens Rural Rural dens Urbà Rural Rural dens Rural dens Rural Rural dens Rural Rural dens Rural profund Rural profund Rural dens Rural profund Rural profund Rural

14 227 26 130 116 305 42 168 357 26 117 80 18 59 22 76 5 10 135 16 11 20

5,6 5,1 4,8 4,1 4,1 3,9 3,9 3,8 3,7 3,6 3,6 3,5 3,5 3,4 3,4 3,3 3,3 3,1 3,0 2,6 2,6 2,2

678 217 238

Rural Rural profund Rural profund

13 4 4

1,9 1,8 1,7

53.569 96.188 29.985 179.742 7.475.420 732.918

Urbà Urbà

2.001 5.116 1.488 8.605 413.673 29.156

3,7 5,3 5,0 4,8 5,5 4,0

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat i del Departament de Benestar i Família (estadística de persones amb discapacitat) Definicions: Discapacitats: persones que tenen reduïdes les seves capacitats com a mínim amb un 33%.

Pàg. 185/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 12. % de persones amb reconeixement legal de discapacitat. 2009

Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat i del Departament de Benestar i Família (estadística de persones amb discapacitat) Definicions: Discapacitats: persones que tenen reduïdes les seves capacitats com a mínim amb un 33%.

Pàg. 186/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

No cal dir, que per a l’anàlisi d’aquesta dimensió és fa imprescindible comptar amb alguna mesura de les situacions detectades amb la Llei de Dependència. Així, d’una banda, el desenvolupament de la llei ha permès disposar de noves magnituds sobre els fenomen de la manca d’autonomia. Aquesta qüestió es pot estimar a partir de les sol·licituds rebudes pel sistema29. En segon lloc, es pot estimar el ritme de desplegament de la llei a partir de les valoracions fetes. Tanmateix la dada més significativa sobre el fenomen de la dependència és el resultat de les valoracions fetes, concretament les valoracions amb dret. Cal dir, però, que la principal dificultat en aquest punt és obtenir dades homogènies, és a dir, de la mateixa font i data, ja que tant el tractament com la difusió de les mateixes no està encara prou desenvolupat o no tant com els relatius a discapacitat per exemple. Així, a continuació s’exposen resultats de diferents fonts que permeten estimar comparacions si bé amb les lògiques precaucions. D’acord a les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, al desembre de 2011, el 4,1% de la població tenia una valoració de dret de dependència, el que equivalia al 24,8% de la població de 65 anys i més, la que, per norma general és més candidata a fer aquestes sol·licituds. En 2010, darrera dada facilitada, al territori PLIS el percentatge de població que tenia una valoració amb dret era del 2,5%, és a dir, el 17,7% de la població de 65 anys i més. Si bé la diferència en les dates no permeten afirmar amb contundència les diferències entre els territoris, es pot apuntar que al territori PLIS, el pes de la població amb una valoració amb dret podria estar per sota de la del conjunt de Catalunya.

29

El darrer informe facilitat per la Generalitat de Catalunya es pot consultar a: http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits%20tematics/10Dependencia/DADES_DEPENDENCIA/do cuments/2011_12_01_dades_dependencia.pdf

Pàg. 187/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 116. % de valoracions amb dret segons la Llei de Dependència. Comparativa territorial. 2011 i 2010 Territori Catalunya Com. Gir Gironès PLIS (2011) (2010) Valoracions amb dret % de valoracions amb dret (total pob.) % de valoracions amb dret (pob. 65 anys i més)

307.632

ND

ND

1.372

4,1

ND

ND

2,5

24,8

ND

ND

17,8

Fonts: Dades de població: Idescat i Generalitat de Catalunya. Resta: dades pel territori PLIS facilitades pel Consorci de Benestar Social Gironès-Salt

L’anàlisi territorial no mostra una correlació amb la grandària de la població ni amb l’envelliment de la mateixa. Així, es poden detectar 3 situacions generals prenent com a referència el % de valoracions amb dret sobre el total de la població i comparant amb la mitjana del conjunt del territori PLIS. •

En primer lloc els municipis amb major percentatge de població amb dret són Sant Gregori i Canet d'Adri.

•

En segon lloc, se situen els municipis amb un % moderat, entorn a la mitjana del territori PLIS (4-6%), entre els quals se situen la majoria dels municipis grans de més de 2.000 hab.

•

Finalment, una bona part del municipis (12) tenen percentatges per sota del 4% de persones amb resolució amb dret. Entre ells destaquen municipis amb índexs d’envelliment molt alt i municipis relativament

grans, com

Bordils, Fornells de la Selva, Quart i Vilablareix.

Pàg. 188/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 117. % de valoracions amb dret segons la Llei de Dependència. 2011 i 2010. Valoracions i %. Detall per municipis

Municipi

Grandària municipal

Tipus municipi

% de % de valoracions Valoracions valoracions amb dret amb dret amb dret (pob. 65 anys (total pob.) i més)

Sant Gregori Canet d'Adri

3.243 618

Rural dens Rural profund

171 28

5,3 4,5

38,5 24,8

Flaçà Bescanó Campllong Sant Jordi Desvalls Sarrià de Ter Cervià de Ter Llagostera Cassà de La Selva Celrà Sant Joan de Mollet Sant Julià de Ramis

1.070 4.555 467 653 4.596 895 7.915 9.637 4.638 513 3.281

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural

36 147 14 19 133 25 221 219 105 11 67

3,4 3,2 3,0 2,9 2,9 2,8 2,8 2,3 2,3 2,1 2,0

16,7 21,4 20,9 13,1 16,9 16,1 16,7 13,9 23,2 10,4 17,5

Madremanya Bordils Sant Martí Vell Viladasens Juià Aiguaviva Fornells de la Selva Quart Llambilles Sant Andreu Salou Vilablareix Sant Martí de Llémena

250 1.715 265 216 325 727 2.343 2.983 690 155 2.297 566

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

5 33 5 4 6 11 33 41 9 2 22 5

2,0 1,9 1,9 1,9 1,8 1,5 1,4 1,4 1,3 1,3 1,0 0,9

9,6 12,4 10,2 9,1 9,7 11,7 13,3 12,2 8,7 5,3 8,7 6,0

1.372 ND 599 ND

2,5 ND 2,0 ND

17,0 ND 17,8 ND

307.632 ND

4,1 ND

24,8 ND

TERRITORI PLIS* Girona Salt GIRONÈS CATALUNYA COM. GIRONINES

54.613 96.236 30.304 181.153 7.512.381 738.352

dens profund dens dens dens dens profund dens profund profund profund dens dens profund dens profund

Urbà Urbà

Fonts: Dades de població: Idescat i Generalitat de Catalunya. Resta: dades pel territori PLIS facilitades pel Consorci de Benestar Social Gironès-Salt NOTA: ordenat en base al % devaloracions amb dret (total pob.)

Pàg. 189/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 13. % de valoracions amb dret segons la Llei de Dependència. Sobre el total de població. 2010.

Fonts: Dades de població: Idescat i Generalitat de Catalunya. Resta: dades pel territori PLIS facilitades pel Consorci de Benestar Social Gironès-Salt

Pàg. 190/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Quant als serveis d’atenció domiciliària (SAD) es tracta d’un primer nivell d’aquest tipus d’assistència dels serveis socials bàsics. Concretament, tal i com informa la memòria del Consorci es tracta ‘d’aquelles accions organitzades i coordinades que es realitzen a la llar mitjançant un treballador familiar i/o un auxiliar de llar, i/o altres professionals, per tal de millorar la qualitat de vida de la persona amb manca d’autonomia o dificultats de desenvolupament social i/o familiar’. Per la seva banda, la teleassistència és un servei que va dirigit a aquelles persones que tenen limitada la seva autonomia personal, ja sigui per raó de salut o d’edat, que viuen soles o amb persones que no els poden atendre. Consisteix en oferir suport personal per continuar

vivint

en

l’entorn

habitual.

Possibilita

que

persones

grans

o

discapacitades, que no requereixin d'atenció permanent i presencial de persones, tinguin la seguretat que davant situacions de crisi, caigudes, emergències sanitàries o de l'habitatge, puguin contactar de forma immediata amb el centre d'atenció. D’aquesta manera, aquests dos indicadors ens informen de la cobertura d’aquests serveis i per tant de la protecció i cura d’aquestes poblacions. Els resultats pel territori PLIS indiquen que un menor percentatge de la població de 65 anys i més disposa de SAD i encara més baix el percentatge dels que disposa del servei de teleassistència i telealarma. Aquesta diferència és més aguda si es compara el territori PLIS amb el nivell de Catalunya per a 2009. Taula 118. % de població de 65 anys i més usuària de SAD i % de població de 65 anys i més usuària del servei de teleassistència. Comparativa territorial. 200930 Dem. Territori Catalunya Gironès* Girona PLIS* % de població de 65 anys i més usuària de SAD % de població de 65 anys i més usuària del servei de teleassistència

4,1

ND

3,9

2,9

7,1

ND

5,7

2,4

Fonts: Dades de població: Idescat padró 2009. I Mapa de Serveis Socials. Actualització de dades bàsiques. 2009 Dades municipals per a la taula de municipis a partir de la Memòria anual del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. 2009 * Suma de l’Àrea Bàsica comarcal del Gironès + Area Bàsica Municipal de Salt i Girona

30

La valoració cal fer-la pel 2009, darrera dada difosa per la Generalitat de Catalunya, si bé el Consorci disposa de les dades actualitzades pel 2010.

Pàg. 191/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Si s’analitzen els resultats a nivell territorial, s’observen situacions molt diferents. A més, si es compara el % de persones amb SAD aquest no és necessàriament equivalent al % d’usuaris/àries de teleassistència. En primer lloc, atenent al % d’usuaris amb SAD cal mencionar 3 situacions generals: •

Els municipis amb un major percentatge, 4% o més de ciutadans de 65 anys i més. Entre ells hi ha Celrà i Llagostera.

•

En segon lloc, un conjunt de municipis compta amb un percentatge moderat, entorn a la situació mitjana del territori PLIS. Entre aquests cal mencionar els municipis més grans com Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Cassà de a Selva i Fornells de la Selva.

•

Finalment, es localitzen els municipis amb menor cobertura d’aquest servei, tractant-se especialment de municipis petits.

Pàg. 192/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 119. % de població de 65 anys i més usuària de SAD i % de població de 65 anys i més usuària del servei de teleassistència 2009. Detall municipal % usuaris % usuaris SAD TELEASSISTÈNCIA sobre població de sobre població 65 anys i més de 65 anys i més (2009) (2009)

Grandària municipal

Tipus municipi

Celrà Llagostera Cervià de Ter Campllong

4.638 7.915 895 467

Rural dens Rural dens Rural Rural profund

5,8 4,6 4,5 4,3

3,6 1,5 0,0 4,3

Sant Joan de Mollet Sant Gregori Aiguaviva Sant Julià de Ramis Cassà de La Selva Sant Martí Vell Fornells de la Selva Madremanya Bordils Llambilles Bescanó Juià Quart Sant Jordi Desvalls Canet d'Adri Flaçà Vilablareix Sant Martí de Llémena Viladasens Sant Andreu Salou

513 3.243 727 3.281 9.637 265 2.343 250 1.715 690 4.555 325 2.983 653 618 1.070 2.297 566 216 155

Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

3,8 3,7 3,2 2,9 2,4 2,2 2,0 1,9 1,9 1,9 1,8 1,5 1,5 1,4 0,9 0,9 0,4 0,0 0,0 0,0

0,0 1,4 0,0 0,8 3,0 0,0 5,2 5,7 1,1 7,7 2,8 1,5 1,5 2,1 0,9 0,5 3,4 1,1 0,0 2,8

Sarrià de Ter**

4.596

Rural dens

0,0

3,7

Municipi

TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS*

dens dens profund dens profund dens dens profund dens profund dens profund profund profund

2,9 96.236 30.304

Urbà Urbà

2,4 4,8 2,8

3,9

7,9 4,9 5,7

Fonts: Dades de població: Idescat padró 2009. I Mapa de Serveis Socials. Actualització de dades bàsiques. 2009 Dades municipals per a la taula de municipis a partir de la Memòria anual del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. 2009 * Suma de l’Àrea Bàsica comarcal del Gironès + Area Bàsica Municipal de Salt i Girona ** Dades de SAD no disponibles per a aquest municipi NOTA: ordre de % de població de 65 anys i més usuària de SAD

Pàg. 193/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 14. % de població de 65 anys i més usuària de SAD 2009

Fonts: Dades de població: Idescat padró 2009. I Mapa de Serveis Socials. Actualització de dades bàsiques. 2009 Dades municipals per a la taula de municipis a partir de la Memòria anual del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. 2009

Pàg. 194/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 120. % de població de 65 anys i més usuària del servei de teleassistència. 2009 Municipi

Grandària municipal

Tipus municipi

Llambilles Madremanya Fornells de la Selva Campllong Sarrià de Ter Celrà Vilablareix Cassà de La Selva Bescanó Sant Andreu Salou Sant Jordi Desvalls

690 250 2.343 467 4.596 4.638 2.297 9.637 4.555 155 653

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural

Llagostera Juià Quart Sant Gregori Bordils Sant Martí de Llémena Canet d'Adri Sant Julià de Ramis Flaçà Cervià de Ter Sant Joan de Mollet Aiguaviva Sant Martí Vell Viladasens

7.915 325 2.983 3.243 1.715 566 618 3.281 1.070 895 513 727 265 216

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS*

profund dens profund dens dens dens dens profund dens profund dens dens dens profund profund dens

profund profund

% usuaris TELEASSISTÈNCIA sobre població de 65 anys i més (2009)

7,7 5,7 5,2 4,3 3,7 3,6 3,4 3,0 2,8 2,8 2,1 1,5 1,5 1,5 1,4 1,1 1,1 0,9 0,8 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,4

96.236 30.304

Urbà Urbà

7,9 4,9 5,7

Fonts: Dades de població: Idescat padró 2009. I Mapa de Serveis Socials. Actualització de dades bàsiques. 2009 Dades municipals per a la taula de municipis a partir de la Memòria anual del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. 2009 * Suma de l’Àrea Bàsica comarcal del Gironès + Area Bàsica Municipal de Salt i Girona

Pàg. 195/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 15. % de població de 65 anys i més usuària del servei de teleassistència. 2009

Fonts: Dades de població: Idescat padró 2009. I Mapa de Serveis Socials. Actualització de dades bàsiques. 2009 Dades municipals per a la taula de municipis a partir de la Memòria anual del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt. 2009

Pàg. 196/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

B. Addiccions i SIDA Per a aprofundir en d’altres dades d’interès sobre la salut de les poblacions amb detall municipal resulta força complicat, ja que sovint els ens que les gestionen no faciliten dades per a municipis especialment si són petits. Tanmateix, per a les dades relatives a VIH i SIDA l’organisme responsable ha facilitat les dades per als municipis de Salt i Girona, el que permet estimar amb certa precisió la situació general del territori PLIS, si bé no detallar per municipis31. Així, el territori PLIS té unes taxes molt baixes de casos de SIDA i de VIH en comparació amb la situació general de Catalunya en conjunt. Així, mentre que des de 1981 fins 2010 a Catalunya s’han registrat 2,23 casos de SIDA per cada 1.000 hab. i 0,95 de VIH, al territori PLIS aquestes xifres es redueixen a 0,68 i 0,64 casos per cada 1.000 hab. Taula 121. Taxa de VIH i taxa de SIDA per cada 1.000 hab. Comparativa territorial. 2010 Regió Indicador Catalunya Sanitària Gironès Girona CASOS SIDA (des de 01/01/1981 16.732 1.071 276

fins a 31/12/2010)

CASOS VIH (des de 01/01/2001 fins a 31/12/2010)

Taxa de SIDA per cada 1.000 hab. Taxa de VIH per cada 1.000 hab.

Territori PLIS* 37

7.136

633

238

24

2,23

1,27

1,52

0,68

0,95

0,75

1,31

0,44

Fonts: Dades de població: Idescat padró 2010 i Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Dades a 31/12/2010.

Finalment es fa referència als casos d’inicis de tractaments per drogodependència, en tant que indicador que permet analitzar la prevalença de les persones que pateixen un problema de drogodependències, com a persones en risc de vulnerabilitat relacionat amb la salut donat que requereixen d’assistència sanitària per a desenvolupar la seva vida per l’addicció que pateixen.

31

Centre d'Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, ha informat al respecte de la sol·licitud de dades municipals que ‘la informació referent als municipis sol•licitats no te la puc passar degut al nombre petit de casos que hi ha notificats residents en aquestes ciutats’ i que ‘la informació de casos de VIH/SIDA segons país d’origen només la calculem per a tota Catalunya’.

Pàg. 197/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Els inicis de tractaments són la conseqüència positiva del consum continuat i de la dependència de certes substàncies nocives per la salut. Dependència en la majoria dels casos vinculables a problemàtiques en l’àmbit personal i les condicions de vida, afegides a les dificultats per a desenvolupar-se amb autonomia i confiança, la necessitat d’evasió i la cultura de l’oci. El Departament de Salut publica l’estadística d’aquest fenomen, que lògicament no mesura la part de la població que no està en tractament. Les dades disponibles sobre inicis de tractament i tipus de substància es faciliten segons lloc de residència (que no necessàriament de tractament) per als municipis de més de 20.000 hab. de tal manera que, si bé no es pot fer una anàlisi territorial aprofundida per a tots els municipis del territori PLIS, sí que es pot mesurar el fenomen per a la comarca de Girona i el territori PLIS per separat. Així, d’acord al Departament de Salut, el 2009 al territori PLIS, 73 persones van iniciar un tractament per alliberar-se de la dependència de drogues, el que suposa una taxa de 1,6 persones per cada 1000 hab. de 15 i més anys. Aquesta taxa és força inferior a la de l’entorn, també que la del conjunt de la comarca que està en el mateix nivell que el conjunt de Catalunya (2,3‰). Taula 122. Taxa d’inicis de tractaments per drogodependències per cada 1000 hab. de 15 i més anys. Comparativa territorial. 2009 Dem. Territori Catalunya Gironès Girona** PLIS Inicis de tractament Població de 15 i més anys Taxa d’inicis de tractament per drogodependència per cada 1000 hab. de 15 i més anys

14.825 6.355.569

1.434 631.185

348 149.474

73 44.300

2,3

2,3

2,3

1,6

Font: Idescat i Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Sistema d’Informació sobre drogodependències a Catalunya 2009.

L’alcohol és la principal substància que motiva aquests inicis de tractament a tots els territoris seguits de la cocaïna. Al territori PLIS en comparació amb la comarca en conjunt, es detecta, però, un major pes dels tractaments motivats per la cocaïna (28,8%), el tabac (4,1%) i altres substàncies (6,8%), i un menor percentatge dels originats per l’heroïna (6,8%).

Pàg. 198/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 123. Inicis de tractament segons droga principal que el motiva. Comparativa territorial. %. 2009 Dem. Territori Substància principal Catalunya Gironès Girona** PLIS 44,5 25,5 7,2 12,9 6,1 3,7 100,0

Alcohol Cocaïna Cànnabis Heroïna Tabac Resta TOTAL

43,6 24,3 7,0 12,5 6,8 5,9 100,0

42,8 25,0 8,3 14,1 2,9 6,9 100,0

45,2 28,8 8,2 6,8 4,1 6,8 100,0

Font: Idescat i Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Sistema d’Informació sobre drogodependències a Catalunya 2009.

C.

Salut reproductiva

Finalment, la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), està regulada a Espanya des 1985, i en 2009 va experimentar un procés de revisió i ampliació de drets. D’aquesta manera, amb les limitacions legals existents la dona pot exercir el dret a avortar amb garanties de la sanitat pública. Les dades de les IVE realitzades s’han de notificar a l’ens gestor. Si bé és una pràctica regulada i un dret de la dona, sovint es qüestiona la manca d’universalitat

del

dret,

ja

que

cal

complir

determinats

requisits,

i

molt

especialment que aquest fet impliqui encara que moltes dones recorrin a circuïts no regulats i puguin veure en perill la seva salut. Independentment dels debats sobre el fenomen i la seva regulació, la IVE és reconeguda com a una pràctica que informa, sovint de manera alarmant, de les condicions socials de la concepció, però també sobre les condicions de precarietat de la vida de la dona, així com amb la salubritat i igualtat de les seves relacions afectives i sexuals, i del nivell d’educació sexual i emocional de les dones i de la societat en general. És per aquest motiu que s’inclou l’anàlisi d’aquest indicador com a part dels marcadors clau dels factors de salut associats a l’exclusió social.

Pàg. 199/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Així, en 2010, al territori PLIS es van registrar IVE de 134 dones. Aquest volum suposa una taxa del 10 dones de cada 1.000 que tenien entre 10 i 49 anys. Es tracta d’una taxa força més baixa que la de la resta de territoris, especialment si es compara amb el conjunt de la comarca (14,5‰). Taula 124. Taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE). Comparativa territorial. 201032 Regió Catalunya Gironès sanitària de Girona** Nombre de dones que van 22.848 2.349 678 interrompre el seu embaràs (fins als 49 anys) 2010 Nombre de dones (de 10 a 49 anys) 1.850.142 180.810 46.789 2010 12,3 13,0 14,5 taxa d'IVE per cada 1.000 dones

Territori PLIS 134 13.466 10,0

Font: Servei d’Informació i Estudis. Avortament legal a Catalunya, 2010. Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs. Barcelona: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya, 2010. Dades a mida facilitades pel Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs, i dades de població de l’Idescat. * Dades provisionals ja que manquen les que envia el Ministerio de Sanidad y Política Social de les dones catalanes que realitzen la IVE a la resta de l’Estat espanyol. ** Població de la Regió Sanitària de Girona, assimilada a la Comarques Gironines. No es faciliten dades detallades per municipis. . Definicions: Dones que van interrompre el seu embaràs de forma legal segons lloc de residència. Les dades de població es refereixen als trams d’edat d’entre 10 i 49 anys, perquè hi ha noies amb menys de 15 anys què van interrompre el seu embaràs segons les estadístiques oficials.

32

El citat informe pot ser consultat a: http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/La%20salut%20de%2 0la%20A%20a%20la%20Z/I/Interrupcio_voluntaria_de_l_embaras/documents/avorlegal2010.pdf (link validat en juny 2012)

Pàg. 200/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

IX. Ciutadania

Pàg. 201/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

IX.1. Marc de referència Dins de l’anàlisi de la ciutadania com a factor que pot ser font de vulnerabilitat se centra en la rellevància que té pels individus i els grups socials el fet de no tenir accés a ser ciutadà de ple dret. La societat catalana és una societat de dret però existeixen mecanismes i normatives que limiten els drets de les persones i per tant el seu accés a la categoria de ciutadà en funció de diferents factors, principalment la nacionalitat i la situació administrativa i jurídica. Com s’ha descrit a l’apartat sociodemogràfic, a la comarca del Gironès el 21,3% de la població és de nacionalitat estrangera, mentre que al territori PLIS només ho és el 10,9%. En ambdós casos, el més freqüent és que es tracti de població procedent d’Àfrica i resta de la UE. Traduït en nombre persones, resulta que al territori PLIS hi ha 5.944 persones que no tenen nacionalitat espanyola. Taula 125. Població segons nacionalitat 2010 (%) Nacionalitat Espanyola Estrangera TOTAL

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

84,0 16,0 100,0

78,4 21,6 100,0

78,7 21,3 100,0

89,1 10,9 100,0

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT.

Molts autors de referència qüestionen que els individus puguin tenir compromís amb les societats si no se’ls reconeix jurídicament i social la plenitud de drets i per tant,

se’ls

demanden

plenes

obligacions.

Aquestes

limitacions

afebleixen

l’enfortiment dels vincles de pertinença a les comunitats culturals i territorials. A part dels drets de participació, les societats disposen de mecanismes per vehicular les necessitats i opinions i establir lligams socials. Així, les xarxes associatives i els espais disponibles per la trobada i la dinamització social permeten els grups socials generar fluxos propis i vinculacions amb d’altres entorns i realitats, generant espais de comprensió i construcció social, així com canals d’acció, més enllà dels previstos en la democràcia representativa. Finalment, cal tenir present els dispositius per privar de la participació social, entre els que destaca la privació de llibertat. Totes aquestes dimensions es mesuren dins dels indicadors clau de vulnerabilitat del present apartat.

Pàg. 202/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

IX.2. Indicadors sintètics: ciutadania Per tal de disposar d’una visió general del factor ciutadania de la comarca del Gironès i del territori PLIS, s’analitzen els següents indicadors que es vinculen a 2 subdimensions fonamentals, la participació i la privació de drets. Àmbit ciutadania: Estructura d’indicadors d’exclusió Nom Subdimensió Indicador

Políticaelectoral

Participació

1

% Població 18 anys i més no censada electoralment

2

% de participació a les eleccions municipals

3

% d’abstenció a les eleccions municipals

4

Taxa d’entitats i associacions per cada 1.000 hab.

Xarxa associativa 5

Privació de drets

A.

6

Taxa d’equipaments per a la dinamització associativa i cultural per cada 1.000 hab. Estimació provisional Taxa de població reclusa per cada 1.000 hab.

Descripció Pes de la població de 18 anys i més que no pot participar a les eleccions municipals sobre el total de població de 18 anys i més. Pes de les persones censades electoralment que van votar, sobre el total de cens electoral. Pes de les persones censades electoralment que no van votar, sobre el total de cens electoral Nombre d’entitats i associacions per a la dinamització per cada 1.000 hab. Nombre d’equipaments per a la dinamització per cada 1.000 hab. Nombre de persones recluses per cada 1.000 hab.

Participació

En primer lloc, se centra l’anàlisi en la participació política en clau electoral. Donat que bona part del dret a la participació electoral rau en la nacionalitat, tal i com s’observa en el gràfic següent al territori PLIS, en 2011 es pot estimar que aproximadament el 9,3% de la població de 18 anys i més no tenia dret a participar en les eleccions municipals33.

33

Cal tenir present que aquesta dada és una estimació ja que s’han calculat les persones que no estaven en el cens electoral i el seu pes sobre el padró d’habitants. Així, les dates de referència de cada font poden variar lleugerament. A més el cens electoral inclou el cens d’espanyols en l’estranger, que òbviament no recull el padró. Aquests precaucions, juntament amb d’altres condicionants per formar part d’aquest cens, fan que les magnituds siguin estimacions.

Pàg. 203/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Aquesta proporció és força més baixa que la que s’observa a la resta de territoris, ja que a la comarca del Gironès en conjunt ascendeix al 18,8%, un percentatge en línia amb el de l’àmbit territorial i més elevat que en el conjunt de Catalunya. Al mateix temps, s’ha considerat interessant apuntar la variació des de 2003, de tal manera que tant al territori PLIS com a la comarca aquest col·lectiu s’ha triplicat, de la mateixa manera que ha succeït al conjunt de Catalunya. Gràfic 35. Estimació del % de persones de 18 anys i més no censada electoralment. Comparativa territorial. Eleccions municipals 2003, 2007 i 2011 25

19,4

20

14,1

15

15,8

18,8 15,0

% 10,2 10

9,3

8,9

6,8

6,4

5,0 5

3,5

0 Catalunya

Comarques

Gironès

Territori PLIS

Gironines

2003

2007

2011

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior.

Quant a les persones que finalment van participar a les recents eleccions municipals, el 2011 al territori del PLIS va suposar el 64,2% de la ciutadania censada electoralment, de tal manera que el 35,8% va optar per no participar a les eleccions municipals. Així, al territori PLIS hi ha hagut major participació electoral el 2011, que en la resta de territoris, ja que tant al Gironès en conjunt, com a l’àmbit territorial i al conjunt de Catalunya l’abstenció supera el 42%.

Pàg. 204/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Gràfic 36. Participació i abstenció electoral a les eleccions municipals 2011. Comparativa territorial. 80

64,2

70 60

57,7

54,8 45,2

50

56,6 43,4

42,3

35,8

% 40 30 20 10 0 C a t a lunya

C o m a rque s G iro nine s

G iro nè s

Participació

T e rrit o ri P LIS

Abstenció

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior.

De fet, el territori PLIS sempre ha tingut menys abstencionisme que la resta de l’entorn, si bé és cert que en les darreres eleccions municipals l’abstencionisme també tendeix a créixer en aquest entorn. Gràfic 37. Evolució de l’abstenció electoral a les eleccions municipals. Comparativa territorial. 1983-2011* 50

45

40

% 35

30

25 1983

1987

1991

Catalunya Gironès

1995

1999

2003

2007

2011

Com. Gir Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior *No hi ha resultats per Salt en les eleccions de 1979, ja que probablement no estava constituït com a Ajuntament

Pàg. 205/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

L’anàlisi per al conjunt del territori PLIS, centrat en primer lloc en la població no censada electoralment, amb el detall municipal permet distingir fins a 3 situacions:

•

En primer lloc, cal destacar el pes dels municipis amb una elevada proporció de persones que no poden participar electoralment (sempre comparant amb el nivell del territori PLIS). En aquest grup destaca el pes de municipis grans com Cassà de La Selva, Llagostera i Celrà.

•

Una segona situació és la dels dos municipis amb una proporció moderada, de persones no censades electoralment. Es tracta de municipis de menys de 1.000 hab.: Sant Jordi Desvalls i Cervià de Ter.

•

Finalment, els municipis que tenen una baixa proporció de persones en aquesta situació, de menys del 6%, fins i tot amb cap persona amb aquesta situació. Es tracta de 16 municipis amb diversitat de característiques demogràfiques, els més grans dels quals són Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Bescanó, Sant Gregori, Fornells de la Selva, Vilablareix i Quart.

Pàg. 206/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 126. Estimació del % de persones de 18 anys i més no censada electoralment i % d’abstenció a les eleccions municipals 2011 Municipi Flaçà Bordils Cassà de La Selva Llagostera Viladasens Sant Martí Vell Celrà Sant Jordi Desvalls Cervià de Ter Sarrià de Ter Canet d'Adri Juià Sant Julià de Ramis Madremanya Bescanó Campllong Sant Gregori Sant Joan de Mollet Fornells de la Selva Sant Martí de Llémena Sant Andreu Salou Aiguaviva Vilablareix Quart Llambilles TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS

% de persones de 18 anys i més Grandària Tipus no censada municipal municipi electoralment 2011 1.070 Rural 17,7 1.715 Rural dens 16,4 9.637 Urbà 14,8 7.915 Rural dens 13,9 216 Rural profund 13,2 265 Rural profund 12,7 4.638 Rural dens 12,6 653 895 4.596 618 325 3.281 250 4.555 467 3.243 513 2.343 566 155 727 2.297 2.983 690

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

dens profund profund dens profund dens profund dens dens profund profund dens dens

9,7 8,8 4,9 4,5 4,5 4,4 4,0 3,6 3,4 2,8 2,7 1,7 1,6 0,8 0,0 0,0 0,0 0,0 9,3

96.236 30.304

Urbà Urbà

18,4 37,8 18,8

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior

Pàg. 207/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 16. Estimació del % de persones de 18 anys i més no censada electoralment. 2011 2009-2010.

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior

Pàg. 208/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Si es para atenció a l’abstenció electoral en eleccions locals, es poden diferenciar 4 situacions generals.

•

En primer lloc, comparant amb el nivell del territori PLIS, els municipis amb un percentatge alt d’electors que no participen, més del 39% o més, entre els que hi ha municipis petits com Aiguaviva i Cervià, però també grans com és el cas de Llagostera, Cassà i Celrà.

•

Una segona situació és la dels municipis amb un percentatge moderat d’abstenció, entre el 32 i el 38%, prop de la mitjana del conjunt de territori PLIS. Es tracta de 7 municipis de grandària diversa. És el cas per exemple de Bescanó i Sarrià de Ter, però també de Flaçà i Campllong.

•

En tercer lloc, una abstenció baixa es dóna en municipis com Bordils, Fornells i Quart, però també a Madremanya o Llambilles.

•

Finalment, amb un percentatge molt baix d’abstenció, de menys de 22% hi ha fonamentalment municipis petits, de menys de 600 habitants com Canet d’Adri fins a Sant Martí Vell.

Pàg. 209/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 127. % d’abstenció a les eleccions municipals. 2011 Municipi

Grandària municipal

Tipus municipi

Llagostera Cassà de La Selva Celrà Aiguaviva Cervià de Ter Sarrià de Ter Vilablareix Sant Gregori Flaçà Sant Julià de Ramis Bescanó Campllong

7.915 9.637 4.638 727 895 4.596 2.297 3.243 1.070 3.281 4.555 467

Rural Urbà Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

Bordils Fornells de la Selva Quart Sant Martí de Llémena Sant Jordi Desvalls Llambilles Madremanya Canet d'Adri Sant Joan de Mollet Viladasens Juià Sant Andreu Salou Sant Martí Vell

1.715 2.343 2.983 566 653 690 250 618 513 216 325 155 265

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS

dens dens

dens dens dens dens dens profund dens dens dens profund

profund profund profund profund profund profund

% d’abstenció electoral 2011 41,5 41,1 40,9 40,1 39,8 37,9 37,5 35,7 35,6 35,5 32,2 32,2 31,9 27,2 27,0 26,8 23,3 23,3 23,2 19,5 18,4 15,9 13,4 10,4 9,6 35,8

96.236 30.304

Urbà Urbà

48,3 42,7 43,4

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior

Pàg. 210/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 17. % d’abstenció a les eleccions municipals 2011.

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior

Pàg. 211/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Una segona perspectiva de la capacitat de participació, passa per examinar el teixit associatiu i d’entitats, així com els equipaments que existeixen per dinamitzar la vida associativa i cultural. Aquesta perspectiva té una doble funció, d’una banda informar de quin és el teixit associatiu existent i disponible per la ciutadania, al mateix temps que determinar quina és la xarxa que, fonamentalment la societat civil ha generat per a vehicular les seves inquietuds, necessitats o reivindicacions. Si bé alguns ajuntaments compten amb un registre d’entitats propi i un espai cedit al seu web en el que es difonen les dades d’aquestes, per tal de poder tenir una perspectiva comparada de diferents territoris s’ha optat per consultar el registre del Departament de Justícia de la Generalitat on estan registrades totes les entitats de Catalunya34. D’acord als resultats d’aquest cercador, al territori del PLIS hi ha 9,9 entitats i associacions per cada 1.000 habitants, una taxa inferior a la que existeix al conjunt de la comarca (11,9‰) però al mateix nivell que la demarcació de Girona (9,9‰), i força per sobre del nivell del conjunt de Catalunya (8‰). D’aquesta manera, cal apuntar que la xarxa d’entitats i associacions del territori PLIS és gran en comparació amb Catalunya si bé el fet d’aïllar la capital de comarca i província la limita.

Taxa per cada 1.000 hab.

Gràfic 38. Taxa d’entitats i associacions per cada 1.000 hab. Comparativa territorial. 2011 11,9

12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

9,9

9,9

8,0

Catalunya

Província de Girona*

Gironès

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Justícia *Consulta no disponible per àmbits territorials

34

Consultable a: http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/template.PAGE/menuitem.017287701a50adc2a34229a7d 8c0e1a0/?javax.portlet.tpst=332b3085ec27030dcc497c10d8c0e1a0&javax.portlet.prp_332b3085ec27 030dcc497c10d8c0e1a0=v_tipent%3D2%26v_prov%3D%26accion%3D%253E%26v_poblacio%3D%2 6v_nom%3D%26v_classif%3D%26v_final%3D%26v_comarca%3D&javax.portlet.begCacheTok=com.v ignette.cachetoken&javax.portlet.endCacheTok=com.vignette.cachetoken&specialtoken=1

Pàg. 212/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

D’altra banda, la Generalitat de Catalunya desenvolupa des de fa uns anys un cercador d’equipaments35 que permet a tota la ciutadania accedir a la informació sobre els equipaments del territori. Del conjunt de dades facilitades, s’han seleccionat aquells equipaments que tenen o poden tenir la funció d’actuar com a dinamitzadors de la vida associativa i cultural (equipaments educatius, culturals, esportives i d’altres...). Així, al territori PLIS s’estima que existeixen 4,7 equipaments per cada 1.000 habitants susceptibles de tenir una funció de dinamització social o cultural. Es tracta d’un nivell superior al de la comarca en general i molt superior al de Catalunya en conjunt (8‰). Cal recordar però, que aquesta estimació ha estat generada a partir de les cerques en l’aplicació de la Generalitat, així, només s’ha determinat quins tipus d’equipaments són susceptibles de complir aquesta funció sense que aquests hagin estat valorats en funció de la seva capacitat real per a dinamitzar socialment i cultural un entorn.

Taxa per cada 1.000 hab.

6

Gràfic 39. Estimació de la taxa d’equipaments per a la dinamització associativa i cultural per cada 1.000 hab. Comparativa territorial. 2011. 4,7

5 4

3,4

3 2

1,6

1 0 Catalunya

Gironès

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i de les dades consultades al Cercador d’Equipaments de la Generalitat de Catalunya. Juliol 2011.

35

Accessible a: http://www20.gencat.cat/portal/site/Equipaments

Pàg. 213/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Si s’estudien els resultats per cada municipi, es poden distingir les següents situacions quan a la taxa d’entitats i associacions per cada 1.000 hab:

•

En primer lloc els municipis amb una molt alta taxa d’entitats i associacions són municipis petits: Sant Martí de Llémena, Sant Martí Vell, Juià i Sant Jordi Desvalls.

•

En segon lloc, els municipis amb una taxa més alta que la mitjana del conjunt del territori PLIS són els municipis petits com Canet o Aiguaviva, però també hi ha en aquest grup Celrà i Flaçà

•

Una taxa moderada, en la mitjana del conjunt PLIS tenen una part important dels municipis, concretament 8 municipis grans, com Cassà, Sarrià o Bescanó.

•

Finalment, els municipis amb una taxa més baixa, del 7‰ o menys són Sant Joan de Mollet, Llagostera, Bordils, Vilablareix, Sant Andreu Salou i Llambilles.

Pàg. 214/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 128. Taxa d’entitats i associacions per cada 1.000 hab. 2011 Municipi

Grandària municipal

Tipus municipi

Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Juià Sant Jordi Desvalls Aiguaviva Canet d'Adri Madremanya Celrà Flaçà Viladasens Cervià de Ter Campllong Quart Bescanó Sant Gregori Sant Julià de Ramis Fornells de la Selva Sarrià de Ter Cassà de La Selva

566 265 325 653 727 618 250 4.638 1.070 216 895 467 2.983 4.555 3.243 3.281 2.343 4.596 9.637

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Urbà

Sant Joan de Mollet Llagostera Bordils Vilablareix Sant Andreu Salou Llambilles

513 7.915 1.715 2.297 155 690

Rural Rural Rural Rural Rural Rural

TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS

96.236 30.304

profund profund profund

profund profund dens profund profund dens dens dens dens dens dens

dens dens dens profund

Taxa d’entitats i associacions per cada 1.000 hab. 23,0 22,6 21,5 19,9 16,5 16,2 16,0 14,9 14,0 13,9 13,4 10,7 10,4 10,3 9,9 9,4 9,4 8,5 8,2 7,8 7,3 7,0 6,5 6,5 5,8 9,9

Urbà Urbà

14,2 8,8 11,9

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior

Pàg. 215/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 18. Taxa d’entitats i associacions per cada 1.000 hab. 2011

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior

Pàg. 216/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Quant a l’estimació de la taxa d’equipaments per a la dinamització associativa i cultural, s’han detectat 3 situacions tipus.

•

D’una banda els municipis amb una taxa més alta, són municipis petits, entre els que destaca únicament Flaçà amb més de 1.000 hab. La resta són Madremanya, Viladasens, Sant Jordi Desvalls, Cervià de Ter i Llambilles.

•

En segon lloc, s’ha considerat un grup gran de municipis amb una taxa moderada, d’entre 2 i 6‰ entitats que poden tenir un efecte dinamitzador de la vida associativa i cultural. Aquest ample interval s’ha considerat adequat tenint en compte que es tracta d’una estimació i que són entitats força singulars, de tal manera que potser no tots els municipis poden ni han de tenir un hotel d’entitats, si bé estadísticament la presència d’un en un municipi dispara la taxa. Així en aquesta situació es troben la majoria de municipis que van des d’Aiguaviva a Cassà. Val a dir, però, que Cassà i Llagostera tot i ser els municipis més grans del territori analitzat si bé estan a prop de la mitjana ho estan a la banda baixa de l’interval.

•

Finalment, Canet d’Adri i Juià són municipis amb una taxa baixa.

Pàg. 217/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 129. Estimació de la taxa d’equipaments per a la dinamització associativa i cultural per cada 1.000 hab. 2011

Municipi

Madremanya Viladasens Sant Jordi Desvalls Cervià de Ter Flaçà Llambilles Aiguaviva Sant Andreu Salou Sant Gregori Quart Fornells de la Selva Sant Joan de Mollet Sant Martí de Llémena Bescanó Bordils Vilablareix Campllong Sarrià de Ter Celrà Sant Martí Vell Sant Julià de Ramis Llagostera Cassà de La Selva Canet d'Adri Juià TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS

Estimació de la taxa d’equipaments per Grandària Tipus a la dinamització municipal municipi associativa i cultural per cada 1.000 hab. 250 Rural profund 16,0 216 Rural profund 13,9 653 Rural 13,8 895 Rural 7,8 1.070 Rural 7,5 690 Rural 7,2 727 155 3.243 2.983 2.343 513 566 4.555 1.715 2.297 467 4.596 4.638 265 3.281 7.915 9.637 618 325

Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Urbà

profund dens dens dens profund dens dens dens profund dens dens profund dens dens

Rural profund Rural profund

6,9 6,5 6,5 6,4 6,0 5,8 5,3 5,0 4,7 4,4 4,3 3,9 3,9 3,8 3,4 3,3 3,1 1,6 0,0 4,7

96.236 30.304

Urbà Urbà

3,2 2,0 3,4

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior

Pàg. 218/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 19. Estimació de la taxa d’equipaments per a la dinamització associativa i cultural. 2011

per cada 1.000 hab. 2011

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Conselleria d'Interior

Pàg. 219/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

De manera complementària cal tenir present que cada cop més, la xarxa social es construeix

a

partir

de

la

possibilitat

de

tenir

accés

a

la

informació

(socioprofessional, administrativa, lúdica, formativa, etc.) a partir de la disposició de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i de la generació de les habilitats necessàries per participar d’elles amb igualtat (literacy TIC). La informació relativa a aquest aspecte normalment procedeix d’enquestes de tal manera que, si no es realitza una operació a mida per al territori d’anàlisi concret, només es disposa de dades sobre la comarca com a conjunt. Tanmateix, es considera un punt de partida per obrir interrogants més detallats a nivell territorial. Excepte en la tinença de telèfons mòbils a la llar, en la resta de dades relatives a l’equipament TIC de les llars la comarca del Gironès se situa lleugerament per sota de la situació global de Catalunya. Així, tant pel que fa a la tinença d’ordinadors, però sobretot respecte a disposar de connexió a Internet i a banda ampla l’abast de les TIC entre les llars del Gironès és una mica més reduït, fet que podria ser un indici d’una major repercussió de l’analfabetisme tecnològic. Especialment important per tant seria conèixer aquesta dada per municipis o almenys aïllant l’efecte de Salt i Girona.

Taula 130. Equipament en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les llars. Comparativa territorial. 2010. (%) Indicadors TIC % % % %

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

73,1 68,3 95,1 67,2

71,2 65,7 94,5 64,3

72,5 66,0 95,0 64,7

llars amb ordinador de llars amb connexió a Internet de llars amb telèfon mòbil de llars amb banda ampla

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT. Unitats: % llars amb algun membre de 16 a 74 anys.

Sovint però, les biblioteques, especialment les públiques, a més del servei de préstec de llibres i altres documents, tenen com a funció de ser punt de trobada i acollida, espai de treball i a més donar la possibilitat de connectar-se a Internet, aprendre unes nocions mínimes d’ofimàtica i tenir accés a la informació de l’administració.

Pàg. 220/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

En relació al nombre d’habitants, el territori PLIS disposa de menys biblioteques que la mitjana del Gironès (10,99 per cada 100.000 habitants). Així, segons les consultes fetes al cercador, al territori PLIS hi ha 6 biblioteques, totes a municipis de més de 3.000 hab. Tanmateix, consultes fetes a les web de la resta d’ajuntaments indiquen que aquestes dades poden ser poc precises, ja que municipis com Sant Julià de Ramis i Vilablareix tenen biblioteca actualment.

Taula 131. Biblioteques per cada 100.000 hab. Comparativa territorial. 2011. (%) Biblioteques Taxa per cada 100.000 hab.

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

10,49

ND

19,32

10,99

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT a partir de les dades consultades al Cercador d’Equipaments de la Generalitat de Catalunya. Juliol 2011. Consulta no disponible per àmbits territorials

Finalment, un darrer element que complementa la visió sobre la participació ciutadana, ja que il·lustren fins a quin punt la ciutadania utilitza els mecanismes que disposa l’administració pública, és la quantitat de queixes i consultes que es tramiten davant el Síndic de Greuges. Així, en 2009 al territori PLIS es van realitzar 118 queixes i consultes a aquest òrgan defensa i mediació, el que suposa una taxa de 2,2 per cada 1000 hab. Aquesta taxa és inferior a la del conjunt de Catalunya i també que a la del conjunt de la comarca.

Taula 132. Queixes i consultes al Síndic de Greuges per cada 1.000 hab. Comparativa territorial. 2009. (%)

Taxa per cada 100.000 hab.

Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

3,0

2,6

2,5

2,2

Font: Elaboració pròpia partir de: IDESCAT: padró continu i anuari estadístic i Síndic de Greuges. Informe al Parlament 2009.

Pàg. 221/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

B.

Privació de drets

Quant a la privació de drets, el pes de la població encarcerada resident al territori PLIS és força inferior que a la resta de territoris analitzats. Així, mentre que en el conjunt de Catalunya 1,36 persones de cada 1.000 habitants està encarcerada, entre els ciutadans del territori PLIS es redueix a 0,57‰, que equival a 31 persones a data febrer de 2011. En el conjunt de la comarca la dada s’equipara a la del conjunt de Catalunya, ja que 1,36‰ ciutadans estan encarcerats, concretament 246. Cal dir que la població encarcerada resident al Gironès representa el 2,6% de la població reclusa resident a Catalunya. La gran majoria (112, 45,5%) està ubicada a al centre penitenciari de Quatre Camins, seguit del 32% (79 persones) que estan a Girona. Gràfic 40. Nombre d'encarcerats per cada 1.000 hab. Comparativa territorial. 2011. Taxa per cada 1.000 hab.

3

2

1,28

1,21

1,36

1

0,57

0 Catalunya

Comarques Gironines

Gironès

Territori PLIS

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i de les dades facilitades la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Departament de Justícia. Població encarcerada a data febrer 2011.

Si bé les dades segons municipis són molt sensibles a la grandària territorial del municipi, és a dir, en ser municipis petits el pes d’un cas és significatiu, cal dir que d’acord a les dades facilitades pel Dpt. de Justícia, el pes de la població encarcerada és superior a Aiguaviva, Cervià de Ter, Sarrià de Ter, Celrà, Quart i Fornells de la Selva, sense que es pugui detectar cap correlació aparent amb el tipus o grandària de municipal.

Pàg. 222/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 133. Nombre d'encarcerats per cada 1.000 hab. 2011 Municipi

Grandària municipal

Aiguaviva Cervià de Ter Sarrià de Ter Celrà Quart Fornells de la Selva Llagostera Sant Julià de Ramis Bordils Cassà de La Selva Vilablareix Bescanó Campllong Canet d'Adri Flaçà Juià Llambilles Madremanya Sant Andreu Salou Sant Gregori Sant Joan de Mollet Sant Jordi Desvalls Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Viladasens

727 895 4.596 4.638 2.983 2.343 7.915 3.281 1.715 9.637 2.297 4.555 467 618 1.070 325 690 250 155 3.243 513 653 566 265 216

TERRITORI PLIS Girona Salt GIRONÈS

Tipus municipi Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Urbà Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural Rural

dens dens dens dens dens dens dens dens dens profund profund profund profund profund dens

profund profund profund

% d’encarcerats per cada 1.000 hab. 4,13 1,12 1,09 1,08 1,01 0,85 0,63 0,61 0,58 0,52 0,44 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,57

96.236 30.304

Urbà Urbà

1,57 2,11 1,36

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i de les dades facilitades la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Departament de Justícia. Població encarcerada a data febrer 2011.Les dades dels municipis són a data 18/08/2011 facilitades a mida pel Dpt. Ombrejat: % igual o superior al valor de territori PLIS.

D’altra banda, es pot fer una aproximació al perfil d’aquesta població amb una visió del conjunt dels residents al conjunt de la comarca. Cal entendre doncs que es tracta d’informació sobre el conjunt residents a la comarca del Gironès encarcerats.

Pàg. 223/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

El perfil de la persona resident al Gironès i que es troba privat de llibertat és el d’un home (96,3%), de 31 a 50 anys (64,2%) i de nacionalitat espanyola (58,9%). En la major part dels casos ja està complint pena a la presó (80,5%). En comparació amb altres territoris, el perfil és molt similar, si bé es poden matisar alguns punts, especialment en comparació amb el conjunt de Catalunya al Gironès el perfil és una mica més masculinitzant, i de persones d’entre 31 a 50 anys i hi ha menys persones joves, de fins a 30 anys. En canvi no hi ha diferències rellevants quant a la nacionalitat, mentre que es pot apuntar a cert major pes de les persones en situació preventiva.

Taula 134. Perfil dels encarcerats residents al Gironès. Febrer 2011 Com. Catalunya Gironès Gironines Sexe

Edat

Nacionalitat Situació processal-penal

Homes Dones TOTAL Fins a 30 anys 31 a 50 anys Més de 50 anys TOTAL Espanyols Estrangers TOTAL Penats Preventius TOTAL

93,1 6,9 100,0 32,4 57,2 10,4 100,0 59,3 40,7 100,0 82,6 17,4 100,0

95,3 4,7 100,0 31,9 59,5 8,5 100,0 56,0 44,0 100,0 81,7 18,3 100,0

96,3 3,7 100,0 28,9 64,2 6,9 100,0 58,9 41,1 100,0 80,5 19,5 100,0

Font: Elaboració pròpia partir l’Idescat i de les dades facilitades la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Departament de Justícia.

Pàg. 224/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X. Síntesi

Pàg. 225/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X.1. Introducció

•

L’elaboració d’un Pla d’Inclusió Social, és una aposta decidida per a establir com a prioritat les polítiques socials i de benestar, cercant oferir respostes integrals.

•

Consta de tres components bàsics:
Mapa de Serveis
Mapa de Vulnerabilitat
Mapa de Recursos

•

Objectius del mapa de vulnerabilitat
Identificació precisa

dels

principals

dels

factors de risc de

l’exclusió social
A través de l’elaboració d’un sistema d’indicadors quantitatius que permetin tenir una visió panoràmica.

•

L’anàlisi de les diferents dimensions socials:
Estructura demogràfica
Economia
Mercat de treball
Formació
Xarxa relacional
Habitatge
Àmbit sociosanitari
Ciutadania

•

En el present document es sintetitzen les idees clau del conjunt de dimensions socials analitzades.

Pàg. 226/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X.2. Àmbit sociodemogràfic: síntesi

•

En conjunt, el territori PLIS es caracteritza per haver crescut més que el conjunt de Catalunya i per també fer-ho actualment, encara que amb tendència a la moderació. Es tracta d’un creixement amb un important component de la població infantil i jove.

•

Una altra característica del territori PLIS és que el seu creixement es vincula principalment a les migracions i tant les estrangeres com les internes.

•

El resultat és un territori amb una població més jove, que globalment no destaca pels seus nivells d’envelliment però sí amb focus de sobreenvelliment de la població gran, especialment de les dones.

•

Per tant, una població dualitzada: jove i sobreenvellida.

•

La tendència a reduir el creixement es deu al menor pes de les persones procedents de l’estranger però no a l’arribada de persones de dins d’Espanya, especialment de dins de la comarca. És una situació molt diferent a la que s’observa en el conjunt de la comarca.

•

El pes de la població estrangera en el territori PLIS és baix, malgrat el context territorial en el que s’emmarca.

•

El territori PLIS té un mercat de treball en creixement encara que no entre la població femenina.

•

El creixement del mercat de treball cal relacionar-lo molt estretament amb la població d’origen estranger, ja que aquesta població si bé no té un pes elevat es concentra principalment en la població jove i infantil i en la població en edat activa.

•

No s’observa una relació de les característiques sociodemogràfiques de la població amb la grandària o densitat del municipi, o amb la seva ruralitat, de manera que cal valorar altres factors en el disseny de mesures per abordar l’exclusió social, més enllà de la grandària municipal, per exemple, en funció de la compartició de diferents factors de risc.

Pàg. 227/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

2.1. Evolució de la població

•

Creixement sostingut i superior al conjunt de Catalunya, seguint la pauta de l’àmbit territorial (degut al pes en el conjunt de Girona i Salt).

•

Però en el territori PLIS el creixement encara és superior (20002010) i en 2010 no s’observa una desacceleració sinó un creixement sostingut encara que es detecta certa frenada. Per tal de corroborar aquesta tendència cal estar alerta a les dades 2011 i a les actualitzacions padronals i censals.

!

•


El territori PLIS creix més i encara ho fa, si bé a menor ritme

Per tant es pot apuntar que el territori del PLIS ha crescut intensament, més en població infantil, adolescent i jove-adulta, i en segon lloc en població adulta (fins a 64) i sobreenvellida (de 75 anys i més). Aquest perfil de creixement és molt similar al de la comarca en conjunt si bé es detecta major

creixement

dels

extrems,

infantil,

adolescent

i

jove-adulta

i

sobreenvellida.

•

La principal diferenciació respecte al conjunt de Catalunya és el component infantil i jove del creixement.


Cal valorar la importància de les famílies amb fills en

!

aquest creixement o de les famílies que tenen fills un cop establerts
Si la tendència continua, i creix la demanda interna i de joves i nens, cal valorar que els efectes en la demanda de

!

serveis i gestió no es reduirà a curt termini.
I una demanda fins a cert punt ineludible (infants i joves) i qualificada (interns)

Pàg. 228/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

2.2. Estructura d’edats

•

Els infants i adolescents tenen un pes relatiu lleugerament més alt.

•

En canvi, la gent gran presenta una situació dual: mentre que la que té entre 65 i 74 anys representa un percentatge lleugerament més baix al Gironès en general i al territori PLIS en particular, la que supera aquesta edat té més pes al territori PLIS que al Gironès en conjunt.

•

D’aquesta manera, al territori PLIS probablement no podrem parlar d’envelliment general però sí de sobreenvelliment de la població de 65 anys i més.

2.3. Creixement natural i creixement migratori

•

Al conjunt de la comarca el creixement natural sí que és més alt que a Catalunya en conjunt però al territori PLIS no tant, el que fa pensar en que aquest creixement el lidera Salt i Girona ciutat.

•

Hi ha hagut una forta frenada del creixement migratori, però no en el territori del PLIS on es continua creixent si bé més moderadament per tenir més incorporacions que baixes (saldo migratori total el 2009 de 16,5‰).

•

Al territori PLIS, des del 2007 el creixement ha estat més intens que en la comarca en conjunt, que en la província i que en el conjunt de Catalunya.

!

•


El creixement del territori PLIS cal vincular-lo principalment a les migracions i no a causes naturals.

En l’espai que ens ocupa, tant el saldo migratori intern com extern ha estat positiu des de 2005, és a dir, s’ha crescut tant per les arribades de ciutadans i ciutadanes de dins del territori com de l’estranger.

Pàg. 229/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Les persones que provenen de dins d’Espanya la gran majoria són de la mateixa comarca (59,2%), tenint un pes inferior al percentatge de persones que venen de la resta de Catalunya o de la resta d’Espanya.

•

Per la seva banda, la major part de les migracions de l’estranger són ciutadans/es de fora de la UE (46,1%) si bé aquesta dada està força afectada per la falta de registre (no consta).

•

Al mateix temps, el creixement per l’arribada de persones de dins de Catalunya

ha

estat

més

fort

que

el

creixement

per

raó

de

l’establiment de persones arribades de l’estranger. Així en el darrer període el que s’ha frenat és l’arribada de persones de l’estranger i no tant l’arribada de persones procedents de l’interior de Catalunya.


El creixement del territori PLIS té un alt component de ciutadans de dins d’Espanya, especialment de dins de la comarca.
El territori pot estar acollint ciutadania espanyola d’altres

!

municipis de l’entorn cercant millors condicions residencials i en menor grau de població estrangera que passa al territori PLIS des d’altres municipis de l’entorn.
L’origen estranger en el creixement de la població no és tant important, com en els nuclis urbans.

•

La visió conjunta de la comarca del Gironès té un retrat diferent. El creixement degut a l’establiment de persones de dins de Catalunya ha estat nul o negatiu de tal manera que quasi la totalitat del creixement es deu a l’arribada de persones de l’estranger. És clar l’efecte de Salt i Girona ciutat en aquest mapa de fluxos, doncs.

•

Aquesta situació és molt més semblant al que succeeix a Catalunya en conjunt i a la província si bé amb algun matís quant a la dada concreta.

Pàg. 230/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

2.4. Població nascuda a l’estranger i de nacionalitat estrangera

•

Mentre que la comarca del Gironès, com l’àmbit territorial, se situen per sobre de Catalunya quant al pes de la població estrangera, el territori del PLIS està força per sota del seu entorn immediat i del conjunt del país.

•

Si bé a la comarca el pes de la població estrangera s’accelera a partir de 2005, al territori del PLIS si bé la tendència és la mateixa la intensitat és menor. Tanmateix en tots els territoris es detecta un estancament del creixement de la població nascuda a l’estranger.

•

En 2010, el percentatge de població de nacionalitat estrangera del territori PLIS és la meitat (10,9%) que el de la comarca en conjunt (21,3%).

•

Com en el conjunt de Girona i de la comarca, al territori PLIS la població de nacionalitat estrangera és procedent principalment d’Àfrica (4,5%) i, en menor mesura, de la resta de la UE (3,5%). La resta de nacionalitats són molt poc presents i especialment baix és el pes de la ciutadania de nacionalitats d’Amèrica del Sud (1,4%), quan aquesta població representa el 4,4% en el conjunt de Catalunya.
El territori del PLIS s’emmarca en un context d’elevada estrangeria però amb una situació molt diferent, amb taxes

!

per sota fins i tot de la mitjana catalana.
Cal valorar la polarització de situacions que suposa això a l’hora de concebre la vulnerabilitat i les polítiques d’inclusió.

2.5. Indicadors d’edat de la població

•

De manera coherent amb els tipus de migracions viscut, el territori PLIS presenta un nivell d’envelliment inferior a la situació del conjunt de l’àmbit territorial i de Catalunya (79,98%). Cal dir que és una situació que comparteix el conjunt de la comarca (73,86%).

Pàg. 231/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Però, hi ha un major nivell de sobreenvelliment a la comarca del Gironès i del territori PLIS sent lleugerament superior al de l’àmbit territorial i el conjunt de Catalunya.

!

•


Un altre factor de dualització és la detecció de població jove i de població molt envellida.

Per cada 100 habitants de 15 a 19 anys hi ha 94,53 persones de 60 a 64 anys, de tal manera que el reemplaçament de la població activa està garantit ja que potencialment entraran més joves al mercat laboral que persones es jubilaran. A la comarca en conjunt és una tendència encara més aguda.

•

A més, és la situació oposada al que s’observa a Catalunya i al conjunt de l’àmbit territorial, on per cada 100 joves que potencialment podrien formar part de la població activa a curt termini, es podrien jubilar més persones.

!

•


La població potencialment activa té tendència a créixer, quasi tant com en el conjunt de la comarca.

Les dones estan més envellides que els homes, però menys que en el conjunt de Catalunya, però sobretot són dones més sobreenvellides que els homes, si bé la diferència és menys intensa que en el conjunt de Catalunya.

•

De fet al territori PLIS per cada 100 dones joves que entren en el mercat de treball en surten més dones grans, és a dir, es jubilen més dones que no joves entren al mercat de treball.

•

Cal apuntar el fet que el mercat de treball potencial que creix al territori PLIS té un component estranger significatiu, o el que és el mateix, mentre que el volum de persones estrangeres en edat de treballar creix, el volum de persones de nacionalitat espanyola decreix.

Pàg. 232/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT


La població femenina és més envellida i més sobreenvellida que la masculina apuntant a una progressiva feminització de l’envelliment
Aquest fet implica que el mercat de treball femení es

!

redueix, de tal manera que el creixement de la població potencialment activa en aquest territori té un clar protagonisme masculí
També és un mercat de treball estranger, ja que si bé la població estrangera no té un pes elevat es concentra en major mesura entre la població activa.

•

No es detecta una correlació entre la grandària municipal o el tipus de ruralitat amb les situacions que es donen quant a l’envelliment de la població, ni quant a la capacitat de reemplaçament de la població activa, de tal manera que cal cercar relacions amb el creixement de la població que hi hagi hagut en aquests municipis o amb el tipus de poblacions que han arribat, així com a factors econòmics i laborals.

2.6. Estrangeria

•

Si bé la taxa d’estrangeria és molt més baixa, l’estructura d’edat de la població estrangera és molt similar en el conjunt de la comarca i en el territori PLIS, el que varia és el pes del col·lectiu estranger en cada franja d’edat.

•

Així la població estrangera és fonamentalment ciutadania en edat de treballar i un de cada 5 un infant, sent el pes de la població estrangera entre la gent gran anecdòtic.

•

De nou, no es poden establir vinculacions clares entre les grandàries municipals i el tipus de ruralitat dels municipis.

Pàg. 233/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X.3. Àmbit econòmic: síntesi 3.1. Característiques de l’economia

•

Elevada concentració en el sector industrial (27,5%). Al territoris PLIS el sector serveis només representa el 53,5% de l’afiliació (vs. el 80,5% del conjunt de la comarca).

•

Secundàriament, hi destaca el pes del sector de la construcció (17%) i de l’agricultura (2,5%).

•

Elevada concentració de l’activitat en les indústries manufactureres (26%), el comerç a l’engròs (23,3%) i la construcció (17%), que implica

menor

diversificació i

debilitat subsectors com

les

activitats

administratives i auxiliars, les sanitàries i serveis socials, l’adm. pública, defensa i SS obligatòria, les activitats professionals i tècniques o l’educació.
Un territori industrial dins d’una comarca de serveis

!


Motor industrial però dependència important de la construcció

•

Territori en el que l’ocupació està molt concentrada en empreses petites: el 67,8% dels i les treballadors/es afiliades al règim general ho són en empreses petites, de fins a 50 treballadors.

•

També hi ha un important percentatge d’afiliats a comptes d’empreses mitjanes (28,9%) de fins a 250 treballadors/es.

•

Al territori PLIS hi ha un percentatge molt superior al de la resta de territoris de treballadors/es per compte propi (21,6%), especialment elevat en el sector serveis i en l’agricultura.
Micro, petita i mitjana empresa
Elevat pes de l’ocupació per compte propi a serveis i agricultura

!


Indústria i construcció de component assalariat
Cal valorar fins a quin punt el context general orientat als serveis, ha oblidat el sector industrial i de la construcció: - Formació - Mobilitat dels treballadors/es - Organització territorial dels equipaments…

Pàg. 234/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Taxa de pobresa baixa i renda per habitant alta, però el territori amaga situacions molt diferenciades.

3.2. Indicadors de vulnerabilitat

•

El territori PLIS té un menor nivell d’assistencialitat social via d’ajudes i pensions no contributives que la resta de territoris analitzats (9 de cada 1000 hab. rep alguna d’aquestes prestacions).

•

Tanmateix es pot estimar que la taxa de beneficiaris/àries del PIRMI per cada 1.000 hab. al territori del PLIS és més alta (12,89‰) que la del conjunt de Catalunya (9,70‰), si bé se situa per sota de la mitjana de la província (19,18‰).

•

Es pot observar un nivell d’estabilitat econòmica força similar al del conjunt de Catalunya, sense que la fenomenologia dels procediments arrendaticis i les execucions hipotecàries siguin d’especial rellevància, malgrat el seu elevat creixement en els darrers anys.

•

La cobertura de les prestacions d’atur permeten estimar que a data juny de 2011 prop de 800 persones estarien en atur sense prestació econòmica contributiva, en el territori PLIS.
La situació econòmica no mostra debilitats amb els criteris tradicionals d’assistencialitat, estabilitat i dificultats econòmiques
Cal valorar el paper que juga en l’estructura de prestacions el fet que hi hagi una major part de persones que treballen

!

per compte propi.
Tanmateix, alguns dels indicadors analitzats podrien donar alerta de situacions d’aïllament administratiu en tant que persones tradicionalment poc donades a les relacions amb l’administració de serveis socials, o bé, que per imatge social no tinguin entre les seves opcions l’ajuda que localment se’ls pot oferir.

Pàg. 235/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X.4.. Àmbit mercat de treball: síntesi

•

Taxa de pobresa baixa i renda per habitant alta, però el territori amaga situacions molt diferenciades.

4.1. Característiques sociodemogràfiques

•

En conjunt, sobre la població de 16 a 64 anys, la taxa d’activitat estimada del territori PLIS el 2010 és del 80,5%, és a dir, el 80,5% de la població de 16 a 64 anys estaria activa laboralment, ja sigui cercant feina o treballant. Aquesta taxa és superior a la del conjunt de Catalunya (75,4%) i molt similar a la del conjunt de la de la comarca.

•

La població potencialment activa de nacionalitat espanyola és menor (66,4%) que de nacionalitat estrangera (78,5%), encara que la població estrangera només representa el 12% de la població potencialment activa (segons criteri edat).

•

Mercat de treball estranger és més masculí i més jove (població potencialment activa, entre 16 i 64any).

•

El pes dels homes en edat activa és superior entre la població estrangera que entre la població amb nacionalitat espanyola, de tal manera que si entre la ciutadania del territori PLIS amb nacionalitat espanyola, el 49% són dones en edat de treballar, entre els ciutadans amb nacionalitat estrangera el pes de les dones es redueix al 43%.

•

El 37% té entre 15 i 29 anys, mentre que entre la població espanyola aquest col·lectiu és del 23,1%. El mateix succeeix entre la població del conjunt de la comarca on el perfil jove de la població potencialment activa encara és més agut.

•

Entre els joves potencialment actius el pes de la població estrangera augmenta fins el 18,2%.

Pàg. 236/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT


L’abordatge de les polítiques de promoció econòmica i

!

formatives passa per tenir en compte les característiques del mercat de treball estranger i de nacionalitat espanyola.

•

Segons la darrera dada publicada, al territori PLIS existeixen 21.247 afiliats a la Seguretat Social, dels quals 22,7%

és a dir al Règim Especial dels

Treballadors Autònoms. Aquesta taxa de treballadors/es per compte propi és significativament alta al territori PLIS, similar a la de la província, especialment en el sector serveis (23,8%) i en l’agricultura (24,9%).


Una part significativa de la població laboral activa i ocupada

!

ho està en condicions de menor protecció laboral, especialment en el sector serveis.

•

En el territori del PLIS s’observa certa estacionalitat de les contractacions. Concretament, aquestes són més elevades entre juliol i setembre. Aquesta pauta és especialment marcada des de 2009, ja que en anys anteriors l’estacionalitat era força menys marcada.

•

Si es fa un zoom en el territori PLIS i el seu entorn més immediat i en el darrer període, 2009-2011, s’observa que l’estacionalitat de la contractació al territori PLIS és més suau que en el conjunt de la comarca i en el conjunt de la província. Així i tot, els mesos de final i principi d’any són els més escassos en contractació.

•

Com és conegut, la crisi econòmica ha generat una radical baixada de les contractacions en tots els territoris. Així, l’anàlisi de l’evolució de les contractacions indica també, que des de 2006 cada mes s’han fet menys contraccions que en el mateix mes de l’any anterior. En el primer semestre de 2010 s’observà una certa recuperació en el territori PLIS, i en la resta de territoris, però en 2011 l’evolució ha estat molt negativa en tots els mesos.

Pàg. 237/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Tanmateix, excepte en moments i mesos concrets es pot afirmar que les taxes de variació interanuals són més negatives al territori PLIS que en el conjunt de la comarca i que el conjunt de la província, i fins i tot que el conjunt de Catalunya.

!

•


En un context de població creixent hi ha una contracció de la creació d’ocupació

Fixant l’atenció en 2011, la majoria dels contractes que es van registrar al territori PLIS van ser per homes (62,9%). Comparant amb altres territoris, el pes de la contractació masculina és superior a la del conjunt de la comarca, la província i Catalunya (51,8%).

•

La contractació de persones d’entre 30 i 44 anys té un pes lleugerament superior a la de la resta de territoris, representant el 44% dels contractes en 2011. Aquest fet afecta especialment a les franges d’edat més joves, ja que en el territori PLIS el pes de la contractació a joves va ser del 39,5% prop de 3 punts per sota que en la resta de territoris.

•

La majoria de contractes que es fan al territori PLIS són a persones amb un nivell de formació considerat com d’educació general (77,1%). A continuació, se situen els contractes a persones sense estudis o formació primària sense finalitzar (12,4%). La contractació de persones amb formació professional (3,2%) és força baixa i només el 7,3% dels contractes són per persones amb formació superior.

•

En termes comparatius, en el territori PLIS la contractació es concentra en major mesura en nivells formatius més baixos, ja sigui formació general o

persones

sense

formació,

sent

especialment

baixa

la

contractació a persones amb qualificacions específiques tant professionals com de nivell superior.

Pàg. 238/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Seguint

aquesta

tendència,

al

territori

PLIS

existeix

una

elevada

concentració de les contractacions de treballadors/es no qualificats (37,4% vs. 29,5%), molt per sobre del que representen en la resta de territoris, inclosa la comarca en conjunt.

•

Sent aquest el primer grup de contractacions, li segueixen els treballadors del serveis de restauració, personals i del comerç (19,8%), els artesans i treballadors qualificats de la indústria i construcció (13,9%) i els tècnics i professionals de suport (11,5%). A continuació se situen els empleats administratius (6,4%) i els operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors (6,4%).

•

Hi ha un menor pes de les que treballen en els serveis de restauració i com a empleats administratius.

•

La

diferència

entre

les

contractacions

a

persones

amb

qualificació

professional i el pes de les contractacions de persones amb ofici (qualificats, artesans i tècnics de suport i operadors d'instal·lacions i maquinària) pot indicar que aquestes contractacions són a persones sense certificació de la seva professionalitat.
Cal valorar el perfil de la demanda de treball en relació a

!

l’oferta, i la possibilitat de millorar la certificació de coneixements i la formació en general en el territori. Altres elements de reflexió passen per valorar:
Tradició emprenedora: com aprofitar-la i també com protegir-la?
Orientació de les actuacions de promoció i formació a aquest perfil
El treball per compte propi emmascara en part treball

!

assalariat?
En aquest sentit com és la contractació de dones (món rural, serveis encoberts...)
Hi ha una estratègia per trencar la roda de:
contractació poc qualificada degut a que hi ha població poc qualificada
que genera un territori poc competitiu en qualificació a l’hora d’atraure empreses que requereixen major qualificació de mà d’obra

Pàg. 239/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

La major part de la contractació que es va fer al territori PLIS en 2011 va ser en el sector serveis (69,2%), seguit a molta distància de la construcció (13,2%) i la indústria (12,5%) 5 de cada 100 contractes els va fer l’agricultura.

•

La comparació amb la resta de territoris indica que la importància del sector de la indústria i la construcció és molt superior en el territori PLIS que en el conjunt de la comarca i la província, i també si es compara amb Catalunya en conjunt, tant pel que fa a la contractació com pel que fa l’afiliació, tal i com s’ha explicat en l’apartat anterior.

•

En menor grau també ho és el sector primari, de tal manera que cal indicar la menor importància relativa del sector serveis si bé és el sector majoritari com en totes les economies occidentals.


Tanmateix, especialment la indústria no resulta tant

!

dinàmica en contractació com els serveis el que, amb certa probabilitat comportarà que no compensi la pèrdua de contractacions.

4.2. Indicadors de vulnerabilitat

•

La majoria dels contractes que es registren en el territori PLIS són temporals, com en la resta de territoris analitzats, si bé el pes dels contractes temporals és lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya i també de la comarca en conjunt i la província.

•

L’evolució de la taxa de temporalitat és negativa, ja que tot i estar molt marcat per l’estacionalitat, la tendència és que hi hagi un major percentatge de contractes temporals sobretot a partir de 2008. En el territori PLIS, la temporalitat és molt oscil·lant si bé s’observa gràficament com per norma general també es troba per sota de la de la resta de territoris.

Pàg. 240/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

La

durada

dels

contractes

temporals

en

el

territori

PLIS

és

significativament més curta que en la resta de territoris. De fet, el 62,8% són contractes d’un mes o menys de durada, quan en el conjunt de la comarca aquests només representen el 32,7% dels contractes temporals de 2011.

•

Per sexes, de forma similar al conjunt de Catalunya, la taxa de temporalitat de les dones i dels homes se situa en llindars molt similars.

•

Comparant amb la resta de territoris, en el territori PLIS a partir dels 30 anys les taxes de temporalitat són inferiors a les de la resta de territoris analitzats. Només entre els més joves, d’entre 16 i 19 anys, la taxa s’assembla a la del conjunt de Catalunya i supera lleugerament a la del conjunt de la comarca.

•

En funció del nivell d’estudis s’observa una taxa de temporalitat inferior en el territori PLIS especialment entre les persones que tenen educació general (84,6%) i les que tenen estudis superiors (82,5%). En la resta de nivells d’estudis la temporalitat en les contractacions en el territori PLIS són similars a les de la resta de territoris analitzats. Cal dir però, que les contractacions de persones amb nivells superiors de formació són força escasses en els municipis que ens ocupen en aquest pla.

•

Finalment, la temporalitat per sector, mostra nivells inferiors en el principal sector que crea contractacions, els serveis (86,7%), però és especialment baixa en el sector de la construcció (85,6%) i la indústria (75,6%).


Malgrat aquestes dades amb nivells de temporalitat del

!

85% la menor temporalitat del territori PLIS no es pot considerar una fortalesa
Cal valorar també fins a quin punt el treball per compte

!

propi substitueix en part la contractació temporal en algunes ocupacions i circumstàncies

Pàg. 241/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Des de 2008 l’atur ha experimentat un ritme de creixement molt accelerat. El desembre de 2011 al territori PLIS es registraven 3.346 persones aturades en les oficines del SOC, el que suposa el 23,2% de l’atur de la comarca i el 5,7% de l’atur registrat a la província de Girona.

•

En conjunt, entre 2006 i 2011, en el territori PLIS el creixement de l’atur registrat ha estat del 153,4%, un creixement similar al del conjunt de la comarca i per sobre de l’experimentat a Catalunya (129,3%).

•

Aquesta és una situació de creixement sostingut i que en 2011 ha presentat poques variacions intermensuals. La taxa d’atur estimada ha experimentat una evolució a l’alça des de 2007, creixent de manera important durant el 2008 i primer trimestre de 2009. Entre 2010 i 2011 ha patit oscil·lacions però no ha decrescut significativament.

•

Durant tot el període estudiat, la taxa d’atur estimada del territori PLIS està força per sota de la del conjunt de la comarca i de la resta de territoris, d’acord a les estimacions fetes.

•

Concretament, la taxa d’atur del territori PLIS el 4t trimestre de 2011 seria del 14,45% de la població activa estimada, 4 punts percentuals per sota de la comarca en conjunt (18,31%) i força més allunyada de la taxa de la província (23,39%) així com de la de Catalunya (20,68%).

•

En el territori PLIS la taxa d’atur estimada de les dones és superior a la dels homes amb major intensitat que en la resta de territoris.

Pàg. 242/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X.5. Àmbit formatiu: síntesi 5.1. Nivell formatiu i centres docents

•

La comarca del Gironès es distingeix del conjunt de Catalunya per què compta amb una major proporció de ciutadans i ciutadanes amb formació superior (20,9% vs. 15,7%). En canvi, el territori PLIS viu una situació diferent a la mitjana del conjunt de la comarca, ja que el pes de la població amb formació superior és significativament baix (11,8%), mentre que la població sense estudis (21,7%) té un pes molt més elevat.

•

Concretament, el territori PLIS compta amb un percentatge de població amb formació insuficient (35,5%), lleugerament per sobre del conjunt de Catalunya i similar a l’àmbit territorial gironí. Tanmateix, la diferenciació principal és respecte el conjunt de la comarca on aquesta població representa el 29,3% de la ciutadania de 10 anys i més.

•

Quant als centres educatius, si bé l’anàlisi realitzada no indica debilitats quant a la quantitat global de centres sí que s’observen mancances en els centres docents de secundària i, especialment per l’absència de formació professional (CFGM i CFGS).
El territori PLIS se situa en una comarca amb un elevat nivell formatiu, però en ell la població amb formació insuficient és força elevat
Cal valorar la necessitat de disposar d’una radiografia fiable de les necessitats formatives de la població del territori

!

PLIS i l’adequació dels recursos educatius, especialment de secundària i capacitació professional per reconduir l’estructura socioeducativa.
D’altra banda, el pes del sector públic en aquest territori és molt alt de tal manera que caldria valorar estratègies de diversificació del sector educatiu que permetessin una menor dependència del sector públic.

Pàg. 243/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

A continuació es facilita un llistat de centres del territori PLIS, actualitzat a juny 2012 i incloent els centre d’Educació Especial:

Núm

Denominació completa

Nom naturalesa

Dep.Ensenyament

Nom municipi Aiguaviva

NIVELLS EDUCATIUS

1

Escola Vilademany

2

Escola Bressol Aiguaviva

Públic

Corp. Locals

Aiguaviva

EINF1C

3

Escola Doctor Sobrequés

Públic

Dep.Ensenyament

Bescanó

EINF2C EPRI

4

Llar d'infants Municipal

Públic

Corp. Locals

Bescanó

EINF1C

5

Llar d'infants El Carrilet

Públic

Corp. Locals

Bescanó

EINF1C

6

Sec. d'Institut La Miquela

Públic

Dep.Ensenyament

Bescanó

ESO

7

Escola de Bordils

Públic

Dep.Ensenyament

Bordils

EINF2C EPRI

8

Llar d'infants de Campllong

Públic

Corp. Locals

Campllong

EINF1C

9

Públic

Nom titularitat

Cassà Selva Cassà Selva Cassà Selva Cassà Selva

de la

EINF2C EPRI

Escola Puig d'Arques

Públic

Dep.Ensenyament

10

Institut de Cassà de la Selva

Públic

Dep.Ensenyament

11

Llar d'infants Taps

Públic

Corp. Locals

12

Escola Aldric

Públic

Dep.Ensenyament

13

Escola L'Aulet

Públic

Dep.Ensenyament

Celrà

EINF2C EPRI

14

Institut de Celrà

Públic

Dep.Ensenyament

Celrà

ESO BATX

15

Llar d'infants Trapelles

Públic

Corp. Locals

Celrà

EINF1C

16

Escola de Dansa Municipal de Celrà

Públic

Corp. Locals

Celrà

DAN48

17

Escola Les Falgueres

Públic

Dep.Ensenyament

Celrà

EINF2C EPRI

Públic

Corp. Locals

Celrà

EINF1C

Públic

Dep.Ensenyament

Públic

Corp. Locals

Públic

Dep.Ensenyament

18 19 20 21

Escola Bressol Nova escola bressol de Celrà Escola L'Aixart - ZER Baix Ter Llar d'infants Can Geli de l'Era Escola Les Moreres

de la de la de la

Cervià de Ter Cervià de Ter Flaçà Fornells de la Selva Fornells de la Selva

EINF2C EPRI ESO BATX EINF1C EINF2C EPRI

EINF2C EPRI EINF1C EINF2C EPRI

22

Escola Forn d'Anells

Públic

Dep.Ensenyament

23

Llar d'infants Coloraines

Públic

Corp. Locals

24

Escola Lacustària

Públic

Dep.Ensenyament

Llagostera

EINF2C EPRI

25

Llar d'infants El Niu

Públic

Corp. Locals

Llagostera

EINF1C

26

Institut de Llagostera

Públic

Dep.Ensenyament

Llagostera

ESO BATX

27

Escola Puig de les Cadiretes

Públic

Dep.Ensenyament

Llagostera

EINF2C EPRI

28

Llar d'infants El Carrilet

Públic

Corp. Locals

Llagostera

EINF1C

29

Escola Santa Margarida

Públic

Dep.Ensenyament

Quart

EINF2C EPRI

30

Llar d'infants La Baldufa

Públic

Corp. Locals

Quart

EINF1C

31

Escola Mas Nadal

Públic

Dep.Ensenyament

Quart

EINF2C EPRI

32

Escola Agustí Gifre

Públic

Dep.Ensenyament

Sant Gregori EINF2C EPRI

Corp. Locals

Sant Gregori EINF1C

Dep.Ensenyament

Sant Jordi Desvalls

33 34

Llar d'infants de Sant Públic Gregori Escola Sant Jordi - ZER Baix Públic Ter

EINF2C EPRI EINF1C

EINF2C EPRI

Pàg. 244/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

35 36

Llar d'infants de Sant Jordi Desvalls Escola Santa Fe - ZER Baix Ter

Públic

Corp. Locals

Públic

Dep.Ensenyament

37

Escola Castellum

Públic

Dep.Ensenyament

38

Escola Bressol de Sant Julià de Ràmis II

Públic

Corp. Locals

39

Escola Montserrat

Públic

Dep.Ensenyament

40

Llar d'infants de Sarrià de Ter

Públic

Corp. Locals

41

Escola Madrenc

Públic

Dep.Ensenyament

42

Llar d'infants La Farigola

Públic

43

Institut de Vilablareix

Públic

44

LLI privada Petit Príncep

Privat

Persones Físiq.

Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Julià de Ramis Sant Julià de Ramis Sarrià de Ter Sarrià de Ter

EINF1C EINF2C EPRI EINF2C EPRI EINF1C EINF2C EPRI EINF1C

Vilablareix

EINF2C EPRI

Corp. Locals

Vilablareix

EINF1C

Dep.Ensenyament

Vilablareix

ESO BATX

Bordils

EINF1C

Cassà de la Selva Cassà de la Selva Fornells de la Selva Fornells de la Selva

45

La Salle de Cassà

Privat

Ordes i Cong.

EINF2C EPRI ESO

46

Esc. de Música Liceu Pere Mercader

Privat

Cooperatives

47

Sant Jordi

Privat

Soc. Mercantils

48

Sant Jordi 2

Privat

Soc. Mercantils

49

Joan Riu

Privat

Fundacions

Sant Gregori EE

50

Mare de Déu del Carme

Privat

Fundacions

Sarrià de Ter

MUS48 EINF2C EPRI ESO BATX EINF1C EINF2C

EE

Font: Departament d’Ensenyament

•

Si bé l’absentisme escolar no sembla ser una problemàtica rellevant cal

valorar

la

possibilitat

d’aprofundir

en

el

coneixement

d’aquesta

problemàtica per tal de disposar d’una diagnosi fiable i aprofundida de la problemàtica en el conjunt del territori PLIS, en tant abordar aquesta qüestió, forma part del treball de base de la inclusió social i educativa.

•

Al mateix temps, l’elevada taxa de centres públics, en molts tipus de centres monopolista, fa que l’estudi de la distribució de l’alumnat estranger a nivell del conjunt del territori i fins i tot a nivell de municipis entesos com un tot sigui poc afinada. D’aquesta manera, cal valorar que aprofundir en aquesta qüestió passa fonamentalment per analitzar situacions concretes de municipis, més encara zones de municipis (barris o districtes) o escoles en concret.

Pàg. 245/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

5.2. Escolarització no obligatòria

•

La taxa d’escolarització de 0 a 2 anys al territori PLIS és molt elevada (53,1%), molt més que en la resta de territoris i molt allunyada del conjunt de Catalunya (33,3%).

•

En el territori PLIS el 95,4% dels infants de 0 a 2 anys estan escolaritzats en centres públics, una taxa molt elevada de titularitat pública, allunyant-se de manera important de la situació de la comarca en conjunt així com de Catalunya (57,3%).


L’elevada escolarització de la població infantil de 0 a 2 anys indica la importància de la proximitat en l’escolarització no obligatòria.
D’aquesta manera cal valorar les mancances i debilitats que

!

existeixen al territori quant a l’escolarització en altres edats no obligatòries sense tenir oferta de proximitat (Batxillerat i CFGM i CFGS)
En aquest sentit cal assajar oportunitats per a l’apropament de l’ensenyament de grau mig com per exemple la formació a distància.

Pàg. 246/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

5.3. Fracàs escolar

•

El pes de l’alumnat total que no supera l’ESO al territori PLIS és força inferior (13,9%) que al conjunt de Catalunya (20,5%) i en els territoris més propers. Aquest valor és la suma de tot l’alumnat de 4t d’ESO que no s’avalua o bé encara que s’avaluï no aprova.

•

Cal matissar però, que al territori PLIS en comparació amb el Gironès en conjunt és especialment baix el pes de l’alumnat que no s’avalua, és a dir, aquell que està cursant 4t d’ESO i no es presenta a l’avaluació.

•

Entre els que sí s’han presentat a l’avaluació el pes dels que no l’han superat és més baix (11,3%) en comparació amb el del conjunt del Gironès que és similar al del conjunt de Catalunya (18,1%).


El territori PLIS se situa en un context en el que la problemàtica del fracàs escolar és més important que en el propi territori PLIS

!
Tanmateix, de nou es demostra la importància de la proximitat en assolir els diferents nivells educatius.

5.4. Atur segons nivell educatiu

•

Davant la forta crisi econòmica i d’ocupació que viu la ciutadania, un dels principals eixos d’actuació és la formació, l’orientació i la motivació laboral.

•

Del conjunt de persones aturades registrades al SOC en el territori PLIS el 26,4% tenia formació inferior a ESO, un percentatge similar al del conjunt de Catalunya i inferior al que s’observa en el conjunt del Gironès i de les Comarques Gironines.

Pàg. 247/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

A més, al territori PLIS el desembre de 2011 el 87,6% de les persones aturades tenien un nivell formatiu d’ESO o inferior, un percentatge similar al de la esta de territoris.


Si bé és una situació que es comparteix amb la resta de territoris, la població aturada té un nivell formatiu molt baix. 1 de cada 4 persones aturades no té finalitzat l’ESO i el 87,8%.
Cal valorar doncs, l’oferta formativa i l’orientació laboral necessària per a millorar la capacitació i ocupabilitat d’aquest

!

gran gruix de població aturada.
Tanmateix, donada l’elevada taxa de persones que treballen per compte propi en el territori PLIS, cal reflexionar sobre fins a quin punt aquesta població està contemplada en aquest registre i els mecanismes existents per abordar la seva formació ocupacional i continua.

•

En aquest sentit cal valorar el fet que en el territori PLIS, d’acord a les dades del Departament d’Educació en el curs 2009-2010, no hi havia cap centre de formació d’adults, i a més, no constava cap alumne inscrit en un centre de formació d’adults resident a municipis del territori PLIS, encara que fos a centres d’altres municipis.

Pàg. 248/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X.6. Relacions socials: síntesi 6.1. Relacions socials: aspectes generals

•

La dimensió de les relacions socials, juntament amb l’habitatge són probablement les més complexes d’abordar amb metodologia quantitativa, donada l’escassetat de dades disponibles.

•

Ambdós aspectes però cobren especial rellevància en un context en que, d’una banda hi ha una major pressió a la xarxa de relacions socials i en el que l’habitatge és una de les dimensions més afectades.


Es recomana el seguiment i aprofundiment de les condicions

!

relacionals al territori PLIS i la situació de l’habitatge, tot i generant estudis a mida o observatoris, per exemple dins dels ens existents, com ara l’Oficina d’Habitatge

6.2. Relacions socials

•

S’estima que 18,93 de cada 1000 hab. van ser atesos pels programes del consorci per problemàtiques familiars, especialment a través del Programa Aliments Gironès, el Servei de suport terapèutic famílies i infància en risc i el SIAD.

•

D’acord al Poder Judicial en 2010 al Partit Judicial de Girona es van rebre 5,26 denúncies als jutjats de violència contra les dones per cada 1.000 dones de 15 anys i més, el que suposa una taxa similar a la de la resta de territoris. Cal dir, que l’aproximació del fenomen de la violència domèstica en el conjunt de les actuacions dels Serveis Social, indica que dels 1.034 casos relacionats

amb

problemàtiques

familiars

46

estarien

directament

relacionats amb violència en l’àmbit familiar, el que suposa el 4,4% d’aquestes problemàtiques en 2010.

Pàg. 249/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT


En el territori es duen a terme múltiples estratègies per abordar l’àmbit relacional i familiar, des de la vessant de la gent gran, el gènere i amb especial atenció a la infància.
Cal valorar però els recursos existents per al foment de l’envelliment actiu i la lluita contra l’aïllament, especialment de la gent gran.
Així, l’atenció a la dona té un protagonisme central en l’atenció a les problemàtiques familiars i relacionals, ja que és la principal cuidadora dels infants.
D’aquesta manera, es fa necessari establir els protocols per a la detecció de situacions de violència de gènere i violència contra els infants, acompanyant-los de dispositius específics de prevenció i detecció de manera transversal a tots els àmbits

!

funcionals locals.
Cal no oblidar en aquest apartat la violència vers la gent gran.
Cal fer un seguiment proper de les dades de registre que existeixen sobre les problemàtiques familiars i la situació de la dona, parant especial atenció a fenòmens generals com: -

La situació en la que es troben les dones que viuen soles, especialment majors de 75 anys.

-

El nombre i condicions de vida de famílies monomarentals, model familiar generalment en creixement producte del fort augment de les ruptures conjugals.

-

Les famílies monomarentals de població estrangera sense xarxa familiar.

-

Situacions de poligàmia i risc de mutilació, a més del fenomen dels matrimonis forçats

Pàg. 250/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X.7. Habitatge: síntesi 7.1. Habitatge: característiques

•

En 2007, segons les dades de l’Enquesta Demogràfica, el 44% dels habitatges principals del Gironès se situen fora de la ciutat de Girona

•

Les característiques generals de l’habitatge al Gironès són:
Major percentatge dels habitatges en edificis unifamiliars adossats (20,1% vs 9,9% en el conjunt de Catalunya)
Parc d’habitatges del Gironès sense Girona és força més jove que el de la resta de territoris, (29,3% construït després de l’any 2000) i també són més grans (38,3% té més de 1202).
Lògicament, el pes dels habitatges sense ascensor sigui més alt que en altres territoris (66,6%).
El 89,1% estan en un estat de conservació bo, en la mateixa proporció que en el conjunt de Catalunya i dels territoris propers.
Menor pes de la propietat (66,9% vs 75,9%), però major pes de la propietat pendent de pagament (38,9% vs. 31,7% en el conjunt de Catalunya).
Les característiques comentades han de fer reflexionar sobre dos fenòmens relacionals vinculats al fenomen de l’habitatge: -

Els

nous

barris

residencials

aïllats,

acompanyats

generalment de menor integració social al municipi i contacte amb els ens i major aïllament relacional.

! -

Els habitatges en edificis unifamiliars adossats antics, en els que sovint hi ha mancances d’accessibilitat per

a

persones amb mobilitat reduïda (per exemple gent gran) i problemes

de

manteniment

i

actualització

d’obra

i

dificultats de manteniment del condicionament quotidià.

Pàg. 251/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

7.2. Habitatge: mercat

•

L’evolució i situació del mercat de l’habitatge al Territori PLIS es pot sintetitzar amb les següents característiques:
Inici del boom de la construcció més lent amb un pic el 2006 i un decreixement dràstic en 2007
En 2011 l’acabament d’obra se situa en mínims històrics.
El preu de l’habitatge d’obra nova és, en general lleugerament més alt que en el conjunt de Catalunya (si en el conjunt de Catalunya estaria a 110,4€ m2, a Cassà és de 181,7, a Celrà de 147,6 i a Llagostera de 158,8).
Es desconeix el preu de l’obra de segona mà.
Quant al mercat de lloguer, a Catalunya des de 2008 es produeix un augment accelerat dels contractes registrats a l’INCASOL mentre que al territori PLIS el creixement és força més lent.
Si bé no es pot facilitar una dada fiable pel territori PLIS, s’observa que el preu del lloguer registrat al Gironès se situa una mica per sota de la mitjana catalana i aquest preu és una mica més baix a municipis del territori PLIS com Llagostera.
Al Gironès des de 2008 s’ha produït una reducció del nombre d’habitatges de protecció social iniciats en consonància amb el que succeeix al conjunt de Catalunya
Al Gironès, com en la resta de territoris es produeix un creixement dels

ajuts

al

lloguer

així

com

de

les

Rendes

Bàsiques

d’Emancipació concedides.

Pàg. 252/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT


Des del punt de vista de la ciutadania, si es tenen en compte les característiques descrites, juntament amb el fet que en la zona existeix un major pes de la propietat amb pagament pendents cal valorar fins a quin punt el mercat de lloguer està en condicions d’assumir els fluxos del mercat de propietat (preu i en condicions de l’habitatge).
Des del punt de vista dels promotors i constructors, el fet d’haver iniciat més tard l’entrada en la construcció, probablement amb habitatges més cars, i la ràpida arribada del decreixement pot haver provocat un stock important d’habitatges d’alt preu sense sortida i situacions de greu endeutament i impagament de tributs.
A més d’aprofundir amb major intensitat sobre les dinàmiques del mercat de l’habitatge cal valorar la potenciació d’oportunitats

!

per a la solució de l’oferta i la demanda.
És a dir, cal fer un esforç més intens en la intermediació que pot fer l’administració pública en trobar solucions: -

d’allotjament per als perfils més vulnerables

-

per a persones amb majors dificultats d’accés a la compra

-

dinamitzadores del mercat de lloguer

i que al seu torn siguin una sortida per al parc d’habitatges existents.
Cal valorar a més, la situació del parc d’habitatges per a respostes socials d’urgència així com la resta d’eines de treball en aquesta matèria, en un context d’ajudes i subvencions congelades.

Pàg. 253/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

7.3. Habitatge: població mal allotjada

•

Existeix poca informació i poc precisa sobre les condicions d’allotjament i per tant sobre la població mal allotjada. Tanmateix, a partir de l’exercici fet pel Dpt. d’Habitatge amb el Pla territorial sectorial de l’habitatge 2009, es poden valorar algunes situacions generals:
Al Gironès aquesta taxa de persones mal allotjades podria estar entorn a 8,3 persones per cada 1.000 habitants, força per sobre de la mitjana de Catalunya (4,9‰). Aquesta situació inclou les situacions de persones que estan sense sostre, sense habitatge, en habitatges insegurs o inadequats.
Aquest patró està molt focalitzat en zones urbanes i municipis grans. -

Existiria una primera zona formada per bona part dels municipis del Gironès incloent la ciutat de Girona i Salt, la taxa és força més elevada (8,2‰).

-

També ho és força a la zona 2 (7,7‰), que els inclou municipis grans de Cassà de La Selva i Llagostera.

-

La resta de zones del Gironès la situació seria pràcticament inexistent.


En conjunt destaca la prevalença taxa per cada 1.000 hab. de les persones que viuen en habitatges considerats insegurs és a dir persones que viuen en habitatges sense títol legal o amb notificació legal de desnonament, dones maltractades i altres persones que viuen sota la violència de la família o de la parella (6,2‰ vs. 2,1‰)
La resta de situacions se situen aproximadament en el mateix nivell que el conjunt del país.

Pàg. 254/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT


El pes de les persones sense sostre se centraria a la zona 1, mentre que a la zona 2 destacaria especialment la situació de persones en habitatges inadequats, i sense habitatge (albergs, institucions tutelades...).


Els ajuts econòmics per a l’habitatge suposen la principal font de despesa tant a Salt com al Gironès per als Serveis Socials (2009)
Com s’ha comentat a més, cal valorar a més, la situació de manca del parc d’habitatges per a respostes socials d’urgència

!
Al seu torn, cal comprendre que el perfil urbà de determinades problemàtiques es relaciona amb el fet que els recursos per a aquestes situacions estan en determinats municipis i amaguen realitats que són també de municipis petits i que es poden abordar des d’aquests entorns, amb la política territorial adequada.

Pàg. 255/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT


En aquest context cal alertar de possibles focus de problemàtiques residencials greus i de la generalització a nous perfils de població amb dificultats residencials abocades al risc d’exclusió i a l’assistència social per efecte de la crisi d’ocupació existent, i les dificultats per fer front a les seves necessitats amb les eines que es disposa i la normativa i barems vigents. Cal remarcar les següents situacions: -

Dificultats per complir amb les característiques per obtenir

un

habitatge

protegit,

i

la

resta

d’ajudes,

especialment els barems d’ingressos anuals.

!

-

Persones sense situació regular

-

Dones que viuen soles però que no han formalitzat la seva situació de separades o divorciades

-

Persones que viuen soles a llars unipersonals sense xarxa familiar.

-

Famílies sobreendeutades amb fills a càrrec que per fer front als deutes limiten les condicions de vida dels infants

-

Assentaments amb manca d’accessibilitat als nuclis de població

•

Cal recordar la distribució espacial, el disseny dels barris, l’habitabilitat, els serveis i la capacitat de creixement econòmic d’un municipi o d’un territori, són vectors claus on es nodreixen i es retroalimenten els diferents factors que expliquen l’exclusió social.

Pàg. 256/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X.8. Sociosanitari: síntesi 8.1. Marc de referència

•

No es disposen de dades sobre el territori PLIS que serveixin de context, però les dades que es disposa sobre el conjunt de la comarca indiquen que la comarca el Gironès es troba en una situació similar a la mitjana de Catalunya, ja que inclou la ciutat de Girona, quant a la percepció de salut i d’altres marcadors generals.
El 86,4% de la població de 15 anys i més del Gironès declara tenir un estat de salut molt bo o bo. Es redueix al 71% entre la població de 50 anys i més.
El 8,3% té limitacions per fer activitats habituals, un percentatge que augmenta al 33,3% entre la població de 65 anys i més
El 5,7% de la població de 15 anys i més té necessitat d’ajuda per a fer les seves activitats de la vida diària

8.2. Indicadors de vulnerabilitat: dependència

•

En 2009, al territori PLIS el 3,7% de la població té reconegut algun nivell de discapacitat, el que equival a 2001 persones. Es tracta d’una taxa inferior a la de la comarca en conjunt (4,8%) i especialment que el conjunt de Catalunya (5,5%).

•

La meitat (54,4%) són persones amb un nivell de discapacitat d’entre 33 i 64%, característica en el que no hi ha diferència respecte la resta de territoris.

•

En canvi, si cal destacar que es tracta d’un col·lectiu lleugerament més masculinitzat (51,7%), i lleugerament més jove, ja que només el 32,8% té 65 anys i més, mentre que a Catalunya suposa aquesta edat són el 41,8% de les persones amb discapacitat.

Pàg. 257/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

El 58% tenen limitacions físiques, principalment motòriques (42,6%) i el 41,8% no físiques principalment de tipus psíquic (17,3%) i per malaltia mental (15,3%).

•

Respecte al conjunt de Catalunya, es detecta un major pes de les discapacitats motòriques i de les psíquiques sent menys freqüents les físiques no motòriques i per raons de malaltia mental.


Cal valorar si el fet que hi hagi una menor població amb discapacitat reconeguda (3,7%) (amb un perfil una mica més masculinitzat i menys envellit, amb un major pes de les

!

discapacitats motòriques i psíquiques i un menor pes de les físiques no motòriques i de les malalties mentals), pot tenir alguna relació amb la major importància de l’ocupació per compte propi i/o la menor tendència al contacte amb les administracions i recursos socials.

•

Quant a la dependència, al territori PLIS, el pes de la població amb una valoració amb dret podria estar per sota de la del conjunt de Catalunya: a Catalunya al desembre de 2011, el 4,1% de la població tenia una valoració de dret de dependència, el que equivalia al 24,8% de la població de 65 anys i més, mentre que al territori PLIS el percentatge de població tenia una valoració amb dret era del 2,5%, és a dir, el 17,7% de la població de 65 anys i més.

•

L’anàlisi territorial no mostra una correlació amb la grandària de la població ni amb l’envelliment de la mateixa. Així no per ser un municipi més gran o petit o tenir una població més o menys envellida hi ha un nivell de valoracions amb dret significativament diferent.

•

A seu torn, s’observa una menor cobertura de la població de 65 anys i més a través del SAD (2,9% vs 4,1%), i molt especialment del servei de teleassistència i telealarma (2,4% vs. 7,1%).

Pàg. 258/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Cal dir que s’observa una distribució territorial desigual de tal manera que no per tenir una major cobertura de SAD es té una major cobertura de teleassistència.
En la mateixa línia que en el cas anterior, cal valorar el desplegament i perfils prioritaris de la Llei de Dependència, tant en intensitat com en estratègies.
Al seu torn, quant a SAD i Teleassistència, cal valorar el disseny de la política d’implantació en el territori tot i revisant les condicions de renda i les estratègies d’acostament als perfils target, possiblement afectats per l’aïllament físic, i també per

!

l’aïllament administratiu, ja que sovint en determinats territoris i perfils es detecta una major tendència a resoldre les necessitats en l’entorn familiar o simplement a que no quedin resolts ja que no hi ha l’hàbit ni és una opció imaginada el manifestar dificultats a les administracions públiques, menys encara quant a coses tant privades com la cura de la gent gran o amb dependència.
En aquesta línia cal valorar la vinculació i estudi als models d'atenció a les persones en zones d'alta dispersió i baixa densitat

8.3. Indicadors de vulnerabilitat: addicions i SIDA

•

Al territori PLIS hi ha unes taxes molt baixes de casos de SIDA i de VIH en comparació amb la situació general de Catalunya en conjunt (2,23 casos de SIDA per cada 1.000 hab. i 0,95 de VIH, a Catalunya, mentre que al territori PLIS aquestes xifres es redueixen a 0,68 i 0,64 casos per cada 1.000 hab.)

•

Els inicis de tractaments són la conseqüència positiva del consum continuat i de la dependència de certes substàncies nocives per la salut. Dependència en la majoria dels casos vinculables a problemàtiques en l’àmbit personal i les condicions de vida, afegides a les dificultats per a desenvolupar-se amb autonomia i confiança, la necessitat d’evasió i la cultura de l’oci.

Pàg. 259/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

Al seu torn hi ha una menor taxa de persones que han iniciat un tractament per alliberar-se de la dependència de drogues (1,6 persones per cada 1000 hab. de 15 i més anys vs. 2,3‰ a Catalunya, en 2009)

•

L’alcohol és la principal substància que motiva aquests inicis de tractament a tots els territoris seguit de la cocaïna.

•

Al territori PLIS major pes dels tractaments motivats per la cocaïna (28,8%), el tabac (4,1%) i altres substàncies (6,8%), i un menor percentatge dels originats per l’heroïna (6,8%).


En general existeix una escassa prevalença dels fenòmens relacionats amb les addicions i SIDA. Tanmateix cal valorar el fet

!

que l’estigma d’aquestes malalties en territoris petits jugui un paper d’ocultador dels mateixos, de tal manera que cal estudiar mecanismes i sistemes d’anonimització per al seu abordatge, ja que cal recordar que existeix un únic CAS.

8.4. Indicadors de vulnerabilitat: salut reproductiva Així, en 2010, al territori PLIS es van registrar IVE de 134 dones. Aquest volum suposa una taxa del 10 dones de cada 1.000 que tenien entre 10 i 49 anys. Es tracta d’una taxa força més baixa que la de la resta de territoris, especialment si es compara amb el conjunt de la comarca (14,5‰).
Si bé no es detecta una situació alarmant quant a aquest indicador, tampoc és un valor baix, de tal manera que es

!

recomanar aprofundir en les característiques i mecanismes que operen en aquest fenomen parant especial atenció a les dones més vulnerables (joves, adolescents, estrangeres i amb major fragilitat familiar i social)

Pàg. 260/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

X.9. Ciutadania: síntesi 9.1. Indicadors de vulnerabilitat: participació electoral

•

Major part de la població té dret a participar electoralment (9,3% no té dret a participar, en comparació al 18,8% del conjunt de la comarca)

•

Però des de 2003, la població que no té dret a participar és un col—lectiu que quasi es triplica.

•

Major participació electoral que en la resta de territoris, l’abstenció és del 35,8% mentre que a la resta de territoris supera el 42%.

•

Des de 2003, l’abstencionisme tendeix a créixer amb la mateixa rapidesa que en la resta de territoris.
Si bé amb diferent magnitud les tendències són igualment

!

preocupants que a la resta de territoris:

•

cada cop menys població amb dret a participar

•

i més població que no participa malgrat tenir-ne dret.

9.2. Indicadors de vulnerabilitat: xarxa associativa

•

Tot

sembla

indicar

que

existeix

una

àmplia

xarxa

d’entitats

i

associacions i s’estima que existeixen 4,7 equipaments per cada 1.000 habitants susceptibles de tenir una funció de dinamització social o cultural. Es tracta d’un índex superior al de la comarca en general i molt superior al de Catalunya en conjunt (8‰).
Cal recordar però, que aquesta és una lectura quantitativa i que l’anàlisi del món associatiu i d’equipaments cal aprofundir-ho de manera molt particular a nivell qualitatiu

!

centrant l’estudi en les funcions, cobertura poblacional, capacitat d’atracció i capacitat generadora de lligams socials i integradors tant de la xarxa associativa com de la xarxa d’equipaments.

Pàg. 261/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT


Si bé, el mapa relacional que composa un tercer eix de la diagnosi del Pla d’Inclusió aprofundirà en aquesta vessant, cal tenir present la important vinculació entre participació i l’edat. D’una banda, entre les persones grans actua com a fre a l’aïllament i com a mecanisme per a vehiculació i visibilització de necessitats, mentre que entre les persones joves implica l’establiment de lligams que reforcem la

!

cohesió social
Cal valorar així la diagnosi dels grups que no disposen d’una xarxa associativa adequada: joves, joves immigrants, dones immigrants, dones monoparentals... així com el paper que ha de jugar la xarxa de participació existent en els reptes actuals: ocupació, formació, cohesió social, integració territorial... implicant-se activament en les actuacions i en la detecció de necessitats.

9.3. Indicadors de vulnerabilitat: privació de drets

•

El pes de la població encarcerada resident al territori PLIS és força inferior que a la resta de territoris analitzats.

•

Si bé el perfil no és especialment jove, si que al conjunt de la comarca del Gironès es detecta una taxa superior de joves i menors atesos per cada 1000 hab. (1,7‰) especialment elevada si es compara amb el conjunt de Catalunya.

Pàg. 262/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

XI. Anàlisi territorial

Pàg. 263/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

XI.1. Presentació i metodologia Una vegada analitzades i sintetitzades totes les dades de context relatives a les diferents dimensions clau de la vulnerabilitat social, i proposades les reflexions més importants que de la seva lectura se’n deriven, cal parar a atenció a la possibilitat de disposar d’una tipificació territorial del territori PLIS. En la mesura del possible, al llarg de l’exercici de diagnosi s’han recollit i analitzat les dades per a cada municipi i s’ha anat afirmat que per norma general les diferències observades no tenien una relació clara amb la grandària del municipi. D’aquesta manera, s’ha considerat oportú, a partir d’aquestes dades locals, fer un exercici

que

permeti

detectar

grups

de

municipis

que

comparteixen

característiques quant als indicadors clau de vulnerabilitat. Amb aquest objectiu, de cada dimensió de vulnerabilitat s’han seleccionat els indicadors disponibles a nivell municipal, triant en cas que hi haguessin diversos, aquells amb major importància o càrrega explicativa. Per a cada indicador, s’han classificat les situacions amb una escala de major a menor intensitat de la vulnerabilitat donant puntuacions ordenades a cada situació36. Per a cada dimensió de la vulnerabilitat, s’han sumat les puntuacions en els diferents indicadors. La suma total de les puntuacions equival a la situació del municipi en aquell àmbit. Per a facilitar la interpretació i anàlisi les puntuacions en cada àmbit s’han estandarditzat en una escala de 0 a 100%. Finalment, s’obté l’índex de vulnerabilitat mitjà a partir de la mitjana aritmètica entre les puntuacions en les diverses dimensions. Lògicament, aquest índex final també s’interpreta en una escala de 0 a 100%.

36

El procediment seguit consisteix en donar una puntuació a cada interval de cadascuna de les variables estudiades, de manera que la puntuació més alta es correspon a una major vulnerabilitat, i l’interval inferior puntua sempre 0, i equival a una menor vulnerabilitat.

Pàg. 264/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Els indicadors fets servir per a cada dimensió de la vulnerabilitat social han estat els següents: A1. Àmbit sociodemogràfic Núm. Indicador indicador

Puntuació

Molt baix (menys de 50) ........... 0 Baix (de 50 a 69) .................... 1 1 Índex envelliment 2010 Moderat (de 70 a 89) ............... 2 Alt (de 90 a 119) ..................... 3 Molt alt (superior a 120) ........... 4 (menys de 50) ................. 0 Índex sobreenvelliment Baix Moderat (de 50 a 59) ............... 1 2 2010 Alt (més de 60) ....................... 2 Molt baix (menys de 64) ........... 0 Índex de Baix (64 a 85) ......................... 1 Moderat (84 a 104) .................. 2 3 reemplaçament de la Alt (de 105 a 125) ................... 3 població activa Molt alt (més de 125) ............... 4 Molt baix (menys del 5%) ......... 0 (del 5 al 7%) ................... 1 Taxa estrangeria global Baix Moderat (del 8 al 12%) ............ 2 4 2010 Alt (del 13 al 16%) .................. 3 Molt alt (més del 16%) ............. 4 Molt baix (menys del 3%) ......... 0 Baix (de 3 al 5%) .................... 1 Taxa estrangeria Moderat (del 6 al 8%) .............. 2 5 extracomunitària 2010 Alt (del 9 a l'11%) ................... 3 Molt alt (més de l'11%) ............ 4 Nota: no s’ha inclòs l’índex de dependència global per resultar redundant.

A2. Àmbit econòmic Núm. Indicador indicador

Puntuació

Hipòtesi bàsica Major envelliment implica major dificultat per a la lluita contra l’aïllament i majors necessitats d’assistencialitat Mateixa interpretació que l’índex envelliment Un major índex de reemplaçament de la població activa implica una pèrdua progressiva de població potencialment activa. Majors nivells d’estrangeria comporten majors esforços per a la cohesió social.

Mateixa interpretació que la taxa d’estrangeria global.

Hipòtesi bàsica

6

Taxa de beneficiaris de pensions no contributives, LISMI, i complements de pensió de viduïtat. 2008

Molt baix (menys de 3‰) ........ 0 Baix (7-3‰) .......................... 1 Moderat (8-10‰) ................... 2 Alt (11-15‰) ......................... 3 Molt alt (més de 15‰) ............ 4

Majors nivells de dependència de les PNC indiquen possibles situacions de pobresa econòmica i necessitat d’assitencialitat.

7

Taxa de beneficiaris de RMI per cada 1.000 hab. 2010*

Cap ............................................... 0 Baix o molt baix (menys del 8‰) ..... 1 Moderat (8 al 16‰)....................... 2 Alt (cas únic de 17‰) ..................... 3 Molt alt (cas únic del 40‰) ............. 4

Mateixa interpretació que taxa de PNC

Nota: no s’han inclòs els indicadors ‘desnonaments i execucions hipotecàries tramitades pels jutjats’ i ‘aturats sense prestació econòmica’ per tractar-se de dades generals del territori sense desagregació per municipis.

A3. Àmbit mercat de treball Núm. Indicador indicador 8

Taxa de temporalitat 2011. %

9

Taxa d’atur estimada. 4TRIM2011 i 2011.

Puntuació Molt baixa (80% o menys) ........ 0 Baixa (81-82%) ...................... 1 Moderada (84-86%) ................ 2 Alta (87-88%) ......................... 3 Molt alta (89% o més) ............. 4 Extremadament baix (menys del 8%) ...................... 0 Molt baix (8-9%) ..................... 1 Baix (10-12%) ........................ 2 Alt (més del 15%) ................... 3

Hipòtesi bàsica Major temporalitat en la contractació és sinònim de major precarietat laboral

Majors nivells d’atur comporten debilitats significatives en la capacitat de generar oportunitats econòmiques

Pàg. 265/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

A4. Àmbit formació Núm. Indicador indicador

Puntuació

Hipòtesi bàsica

Sense escolarització ................. 4 Molt baixa (menys del 10%) ..... 3 Baixa (20-49%) ...................... 2 Moderada (50-59%) ................ 1 Alta (més del 60%) .................. 0

Menor escolarització implica menors oportunitats de Taxa d'escolarització de 0 conciliació per a les famílies i 10 menor suport al a 2 anys. 2009-2010 desenvolupament primerenc dels infants. Baixa (Menys del 82%) ............ 0 Major atur sense qualificació % d'aturats sense l'ESO Moderada (83-87%) ................ 1 implica majors dificultats 11 finalitzada Des. 2011. Alta (més del 88%) .................. 2 d’ocupabilitat Nota: no s’han inclòs els indicadors ‘% d’alumnat que no supera l’ESO’, ‘% d’alumnat que no aprova l’ESO’, ‘% d’alumnat que no s’avalua de l’ESO’ i ‘taxa d’alumnes en formació d’adults per cada 1.000 hab. adults’ ja que no estan disponibles a nivell municipal. Per a l’indicador ‘% d'aturats sense l'ESO finalitzada Des. 2011.’, els municipis que en l’anàlisi no s’han inclòs donat el volum total de persones aturades, excessivament baix, s’han tipificat com a moderats. Al seu torn, no s’ha inclòs l’indicador ‘% d'aturats amb nivell d'ESO o inferior’, per ser redundant.

A5. Àmbit relacions socials Núm. Indicador indicador

Puntuació

Hipòtesi bàsica

Sense casos ............................ 0 La debilitat de la xarxa Molt baixa (menys de 10‰) ..... 1 relacional expressada en la Baixa (10 a 19‰) ................... 2 necessitat d’atenció en els 12 Moderada (20 a 38‰) ............. 3 serveis públics indica major Alta (39 a 69‰) ..................... 4 vulnerabilitat davant la resta de Molt alta (més del 70‰) .......... 5 reptes socials Nota : no s’ha inclòs l’indicador ‘denúncies rebudes en els jutjats de violència sobre la dóna, i estimació de la taxa per cada 1.000 dones de 15 anys i més. 2010’ ja que es tracta d’una dada sense desagregació municipal.

Casos atesos relacionats amb problemàtiques familiars segons municipi. 2010 ‰

A6. Àmbit sociosanitari Núm. Indicador indicador 13

14

% de persones amb reconeixement legal de discapacitat. 2009 % de valoracions amb dret segons la Llei de Dependència. 2011 i 2010.

15

% de població de 65 anys i més usuària de SAD 2009

16

% de població de 65 anys i més usuària del servei de teleassistència 2009

Puntuació

Hipòtesi bàsica

Baix (menys del 2%) ............... 0 Moderat (2-4%) ...................... 1 Alt (més del 4%) ..................... 2

Majors nivell de discapacitat i dependència suposen majors reptes en la lluita contra l’aïllament i l’assistència social

Baix (menys del 2%) ............... 0 Moderat (2-4%) ...................... 1 Alt (més del 4%) ..................... 2

Mateixa interpretació que el % de persones amb reconeixement legal de discapacitat

Baix o molt baix (menys del 2%) ...................... 2 Moderat (2-3%) ...................... 1 Alt (4 % o més) ...................... 0

No disposar de cobertura SAD genera major riscos de casos de desatenció

Baix o molt baix (2% o menys) . 2 Moderat (2-4%) ...................... 1 Alt (4% o més) ....................... 0

Mateixa interpretació que el % de població de 65 anys i més usuària de SAD

Nota : no s’ha inclòs els indicadors ‘taxa de SIDA per cada 1.000 hab’, ‘taxa de VIH per cada 1.000 hab.’, ‘taxa d’inicis de tractaments per cada 1000 hab. de 15 i més any’ i ‘taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE)’ ja que no es disposa de dades a nivell municipal.

Pàg. 266/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

A7. Àmbit ciutadania Núm. Indicador indicador 17

Estimació del % de persones de 18 anys i més no censada electoralment. 2011

18

% d’abstenció a les eleccions municipals. 2011

19

Taxa d’entitats i associacions per cada 1.000 hab. 2011

20

Estimació de la taxa d’equipaments per a la dinamització associativa i cultural. 2011

Puntuació

Hipòtesi bàsica

Molt alt (més del 20%) ............. 3 Alt (12-19%) .......................... 2 Moderat (7-11%) .................... 1 Baix o molt baix (6% o menys) . 0

La coartació de les possibilitats de participació són un fre per la cohesió social i un factor que impossibilita la vehiculació de necessitats

Alt (39% o més) ...................... 3 Moderat (32-38%) ................... 2 Baix (23-31%) ........................ 1 Molt baix (22% o menys) ......... 0 Molt alta (més del 17‰) .......... 0 Alta (12-16‰) ....................... 1 Moderada (8-11‰) ................ 2 Baixa (7‰ o menys) .............. 3

Mateixa definició que ‘estimació del % de persones de 18 anys i més no censada electoralment’

Alta (7‰ o més)..................... 0 Moderada (2-6‰ ) .................. 1 Baixa (menys del 2‰) ............ 2

La manca d’associacions i entitats implica la manca de mecanismes per a l’expressió de necessitats i recursos per a la cohesió social. Mateixa definició que ‘taxa d’entitats i associacions per cada 1.000 hab.’

Nota : no s’ha inclòs l’indicador ‘taxa de població reclusa per cada 1.000 hab.’ ja que es tracta d’un indicador molt sensible al nombre de casos.

Cal fer notar que no existeixen indicadors per a l’àmbit residencial, ja que no es disposen de dades municipals fiables. Així, a partir d’aquests 20 indicadors relatius a 7 àmbits de vulnerabilitat, i un cop estandarditzats tots els valors de 0 a 100% per facilitar la seva interpretació, s’ha calculat l’índex de vulnerabilitat global, també de 0 a 100%. Aquest índex permet diverses lectures que es presenten a continuació de manera resumida.

Pàg. 267/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

XI.2. Resultats El fet de disposar d’un índex de 0 a 100% global i de diversos subíndexs per cada àmbit de vulnerabilitat permet donar una resposta agregada a les següents preguntes sempre latents quan es realitza una diagnosi sobre vessants tant complexes:

•

En quin àmbit hi ha un major percentatge mitjà de vulnerabilitat?

•

Quins territoris acumulen majors factors de vulnerabilitat i quins menys?

•

Cada tipus de territori, en què concentra les vulnerabilitat?

Cal tenir present a l’hora d’interpretar aquests resultats que no hi ha dades municipals per a l’àmbit residencial, i que cada àmbit està mesurat de manera desigual, de tal manera que alguns àmbits tenen més indicadors i d’altres menys, el que permet acumular major o menor profunditat d’estudi. Tanmateix, es tracta de d’un recull prou exhaustiu i amb rigor com per afirmar que els resultats que s’exposen

a

continuació

són

força

afinats

i

les

tendències

que

marquen

probablement indiquen línies de treball encertades. Així, en una escala de 0 a 100% la vulnerabilitat mitjana del territori PLIS se situa en 43,3%, de tal manera que es pot afirmar que es tracta d’un territori amb una moderada vulnerabilitat en termes globals, encara que hi ha força dispersió de situacions, tant quant a territoris i municipis com quant a motius. Per temàtiques destaquen les majors vulnerabilitats en l’àmbit sociosanitari (56,5% de mitjana) i en el formatiu (54%). En segon lloc, se situen les vulnerabilitats en l’àmbit sociodemogràfic (44,6%) i en l’àmbit ciutadania (41,5%) seguides de prop de les debilitats estructurals en el mercat de treball (38,9%) i en el relacional (38,4%). Cal dir a més que la dimensió econòmica és la que presenta menors vulnerabilitats (29,5%), malgrat la situació del mercat de treball sigui actualment força precària.

Pàg. 268/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 135. Índex global de vulnerabilitat i subíndexs per àmbits Àmbit Sociosanitari Formació Sociodemogràfic Total Ciutadania Mercat de treball Relacional Econòmic

Valor % Símbol (mitjana) •• 56,5 •• 54,0 • 44,6 43,3 • 41,5 • 38,9 • 38,4 • 29,5

Font: elaboració pròpia

La lectura per municipis resulta força il·lustrativa. Cal dir però, que l’exercici de síntesi fet permet graduar nivells d’intensitat quant a la vulnerabilitat global, però que per norma general, en els diferents nivells d’intensitat es detecten composicions diferents de la vulnerabilitat.

•

El municipi que acumula majors factors de vulnerabilitat és Flaçà (mitjana global del 71,7%).
Aquest municipi acumular les majors vulnerabilitats en la dimensió relacional i sociodemogràfica, i en segon lloc en formació i àmbit sociosanitari així com en l’àmbit de mercat de treball.

•

7 municipis acumulen una vulnerabilitat alta (més del 51%). Es tracta de Sant Martí Vell, Bordils, Llagostera, Cassà de La Selva, Sant Martí de Llémena, Sarrià de Ter i Sant Joan de Mollet.
En aquest col·lectiu hi ha els municipis més poblats però també d’altres més petits però amb situacions socials complexes.
No hi ha un únic patró de vulnerabilitat de tal manera que es cal abordar diverses situacions.

Pàg. 269/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT


Cassà i Llagostera comparteixen majors debilitats quant a mercat de treball, vessant sociodemogràfica i ciutadania.
La resta no tenen un únic patró i cada municipi respon a una lògica de vulnerabilitat particular, encara que poden coincidir en algun aspecte concret. Així:

-

Sant Martí Vell, Bordils i Sarrià de Ter comparteixen el factor sociodemogràfic.

-

Sant Joan de Mollet i Sant Martí de Llémena el mercat de treball, seguits de Bordils

-

Sant Martí Vell, Sant Martí de Llémena i Sant Joan de Mollet, l’aspecte formatiu.

-

Sant Martí de Llémena i Sarrià de Ter, les debilitats en la vessant sociosanitària.

-

Al seu torn Sant Marti Vell està especialment afectat en la dimensió relacional i Bordils en la dimensió ciutadania.

•

6 municipis poden ser catalogats amb un nivell de vulnerabilitat moderada (41-50%): Sant Gregori, Celrà, Sant Jordi Desvalls, Madremanya, Cervià i Sant Julià.

-

De nou hi ha patrons diferenciats: Sant Gregori en la vessant sociosanitària, Celrà en la ciutadania, Sant Jordi Desvalls quant a sociodemografia i relacional, Madremanya en l’àmbit formatiu i de mercat de treball.

-

La resta amb nivells moderats en la majoria de dimensions.

Pàg. 270/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

•

8 municipis tenen un nivell de vulnerabilitat baix (30-39%): Bescanó Sant Andreu Salou, Llambilles, Quart, Canet d'Adri, Viladasens, Campllong i Juià.

-

Excepte Bescanó i en menor mesura Quart són municipis força petits.

-

De nou cal fer menció a composicions molt desiguals quant a vulnerabilitat, i per tant a situacions particulars. Específicament es vol fer menció a:

-

Viladasens quant a la dimensió sociodemogràfica.

-

Sant Andreu i Campllong quant a mercat de treball.

-

L’àmbit formatiu amb una incidència intensa en quasi tots els municipis

-

Canet d'Adri, i en menor grau Juià, Quart i Bescanó

en la

dimensió sociosanitària.

•

Finalment, 3 municipis tenen un nivell de vulnerabilitat molt baix (menys del 30%): Vilablareix, Aiguaviva i Fornells de la Selva.

-

En aquest col·lectiu, amb un clar protagonisme de municipis de 2.000 hab., cal destacar situacions particulars. Concretament:

-

La vulnerabilitat de Fornells quant a mercat de treball i que comparteix amb Vilablareix, la vulnerabilitat en la dimensió ciutadania.

Pàg. 271/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Mapa 20. Índex global de vulnerabilitat. 2011

Font: Elaboració pròpia

Pàg. 272/273

PLA d’INCLUSIÓ SOCIAL del GIRONÈS: MAPA de VULNERABILITAT

Taula 136. Índex global de vulnerabilitat i subíndexs per àmbits. Detall municipal Municipi

SocioMercat Grandària Tipus RelacioSocio Ciutada demo- Econòmic de Formació nal -sanitari -nia municipal municipi gràfic treball 71,4

83,3

100,0

75,0

45,5

71,7

Molt alta (61% o més)

28,6 42,9

83,3 66,7

100,0 80,0

62,5 62,5

27,3 63,6

59,3 58,7

Alta (51-60%)

57,9

50,0 37,5

73,7

75,0

71,4

16,7

40,0

50,0

81,8

58,4

Alta (51-60%)

73,7

37,5

85,7

16,7

40,0

50,0

72,7

53,8

Alta (51-60%)

36,8

37,5

57,1

83,3

60,0

75,0

18,2

52,6

Alta (51-60%)

57,9

50,0

28,6

66,7

40,0

75,0

45,5

51,9

Alta (51-60%)

57,1

83,3

40,0

62,5

36,4

51,6

Alta (51-60%)

1.070Rural 265Rural profund

89,5 63,2

Bordils

1.715Rural dens

Llagostera

7.915Rural dens

Cassà de la Selva

9.637Urbà

Sarrià de Ter

566Rural profund 4.596Rural dens

Classificació

37,5

Flaçà Sant Martí Vell

Sant Martí de Llémena

Total

Alta (51-60%)

31,6

50,0

Sant Gregori

3.243Rural dens

31,6

75,0

42,9

16,7

40,0

87,5

45,5

48,4

Moderada (41-50%)

Celrà

4.638Rural dens

36,8

37,5

42,9

33,3

60,0

37,5

63,6

44,5

Moderada (41-50%)

73,7

37,5

14,3

16,7

80,0

62,5

18,2

43,3

Moderada (41-50%)

71,4

83,3

0,0

37,5

18,2

42,9

Moderada (41-50%)

Sant Joan de Mollet

Sant Jordi Desvalls

513Rural

653Rural

Madremanya

250Rural profund

52,6

37,5

Cervià de Ter

895Rural

57,9

25,0

14,3

33,3

60,0

50,0

45,5

40,9

Moderada (41-50%)

Sant Julià de Ramis

3.281Rural dens

26,3

25,0

28,6

33,3

60,0

62,5

45,5

40,2

Moderada (41-50%)

Bescanó

4.555Rural dens

36,8

25,0

28,6

50,0

20,0

62,5

45,5

38,3

Baixa (30-39%)

36,8

0,0

57,1

83,3

0,0

50,0

36,4

37,7

Baixa (30-39%)

31,6

0,0

42,9

83,3

40,0

25,0

36,4

37,0

Baixa (30-39%)

36,8

50,0

28,6

0,0

40,0

62,5

36,4

36,3

Baixa (30-39%)

Sant Andreu Salou Llambilles Quart

155Rural profund 690Rural 2.983Rural dens

Canet d'Adri

618Rural profund

42,1

12,5

0,0

83,3

0,0

87,5

27,3

36,1

Baixa (30-39%)

Viladasens

216Rural profund

57,9

0,0

28,6

83,3

0,0

50,0

27,3

35,3

Baixa (30-39%)

Campllong

467Rural profund

15,8

0,0

57,1

83,3

0,0

37,5

45,5

34,2

Baixa (30-39%)

47,4

0,0

0,0

83,3

0,0

62,5

18,2

30,2

Baixa (30-39%)

15,8

0,0

0,0

33,3

40,0

50,0

54,5

27,7

26,3

25,0

28,6

16,7

0,0

50,0

45,5

27,4

Molt baixa vulnerabilitat (Menys del 30%) Molt baixa vulnerabilitat (Menys del 30%) Molt baixa vulnerabilitat (Menys del 30%)

Juià Vilablareix Aiguaviva Fornells de la Selva TERRITORI PLIS*

325Rural profund 2.297Rural dens 727Rural 2.343Rural dens

5,3

12,5

42,9

33,3

20,0

25,0

36,4

25,0

44,6

29,5

38,9

54,0

38,4

56,5

41,5

43,3

Font: elaboració pròpia // * Mitjana

Pàg. 273/273