Nou Barris Com l'evolució urbanística del territori ha influït en les potencialitats i debilitats de la zona. La planificació i sobretot l'especulació produïda durant molts anys ha configurat i predeterminat l'espai urbà de la Barcelona actual. Depenent del moment històric cada barri o zona de la ciutat a patit una evolució en la construcció, la planificació o la renovació. La construcció de gran part del districte de Nou Barris tingué lloc entre els anys 50 i principis dels 70, època en que l'especulació sobre el sól va ser molt important, ja que aquesta es beneficiava de la necessitat d'una ràpida i necessaria creació d'habitatges per a immigrants que arribaven a Barcelona a la recerca de feina i millors condicions de vida. Els barris visitats de Nou Barris són el producte d'aquesta ràpida construcció i el resultat d'una especulació dels poderosos amb el vist i plau i la col.laboració de les institucions, i es va dur a terme malgrat una planificació reflectida, sobretot, en el Pla Comarcal de 1953 i en els diferents plans parcials posteriors. Aquesta especulació es va produïr de diferents maneres possibles, però sempre es va basar en un aprofitament màxim per parts dels agents privats, fet que ha comportat en tota la zona una alta densificació, una falta d'espais lliures (zones verdes, places), la construcció en llocs no adients per aquest fi i la no previsió de locals comercials i socials. Això provoca als barris, una falta d'aquests espais, cosa que pot ser aprofitada per l'administració per la planificació i adequació d'espais per aquests motius. La parcel.lació irregular en moltes zones d'aquests barris també és el resultat del comerç amb els terrenys, per exmple al barri de Vallbona un sistema d'increment dels interessos sobre el preu del terrenys van provocar que alguns dels parcel.listes haguessin de vendre parts de la seva propietat per fer front al pagament. Aquesta parcel.lació i les edificacions irregulars o petites que s'hi fan provoquen una imatge de marginació que va en contra de les possibles inversions que es poden fer al barri per part de privats. La construcció pública que hi va haber en aquests anys tampoc va ser, igual que la privada, de gran qualitat ja que: es va fer amb materials deficients, amb un entorn no agradable, amb una falta de manteniment i una carestia en quant a serveis i infrastructures. I a l'igual que les promocions privades no va preveure la construcció de locals destinats a serveis, i de la mateixa manera converteix la zona en barris bàsicament dormitoris. En l'actualitat aquest tipus de construcció s'ha de potenciar, sobretot a Torre Baró i a les zones més degradades. Tots aquests factors i d'altres de tipus geogràfic han provocat un aïllament entre els barris, sobretot els de la zona nord (Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona), i la resta de la ciutat que s'intenta disminuïr amb millores al transport i en la xarxa viaria. Aquesta incomunicació, la falta d'equipaments per escoles, hospitals i serveis públics o privats en general, ha generat un sistema de vida que converteix aquests barris en un dels que tenen uns índexs d'analfabetisme, atur o de transtorns de salut més alts. Per altra banda l'aspecte associatiu és el que n'ha sortit potenciat, beneficiat d'aquestes mancances, ja que la 1

constant reinvindicació i el treball dels veïns per millorar els barris han creat un teixit associatiu molt fort i amb la participació de gran part dels habitants. Aquestes associacions, a part de reinvindicar, fomenten la relació entre els mateixos veïns i entre aquests i l'administració i també generen una oferta sòcio−cultural molt important, que juntament amb la creada per les institucions pot servir com areclam per a persones d'altres barris o municipis, produint−se una obertura a l'exterior. Malgrat els molts aspectes no positius, hi ha potencialitats com: la proximitat a les vies de comunicació que s'haurien d'usar per a unir la zona amb la resta de barris de la ciutat i amb el centre. Un cas especial es mereix l'ensenyament, des del primari a l'universitari. Aquesta zona , tal i com reflexen els censos i els estudis, es troba necessitada de gent amb estudis i molt per sota de la resta de la ciutat pel que fa al percentage de gent que en té. Les administracions haurien de dotar i condicionar els locals adients per l'ensenyament, per exmple d'adults o tallers de formació; ajudant, subvencionant i donant facilitats a aquelles persones sense possibilitats econòmiques. Possiblement les associacions de veïns podrien acostar la formació a la majoria d'habitants d'aquesta zona. Paral.lelament a aquesta formació les administracions haurien de potencir la recerca de treball pels ciutadans de la zona, i aprofitar el gran potencial de població joveque es troba sense feina, si cal, creant llocs al barri i en benefici d'aquest de manera remunerada. Aquests dos últims aspectes proporcionarien a alguns habitants oportunitats que ara no tenen i de retruc, millorarien les condicions de vida, crearien un nou horitzó entre la gent jove i disminuirien l'atur, la drogoadicció i les taxes de criminalitat. En conclusió aquesta és una zona en la que s'ha de treballar molt, aprofitant les seves potencialitats i pal.liant les debilitats es pot aconseguir acostar el nivell de vida d' aquests barris a la resta de la ciutat de Barcelona. Practicum VIII − Sortida Nou Barris

2