Senderos de Gloria La particular visió del director de cinema Stanley Kubrick sobre la Primera Guerra Mundial FITXA TÈCNICA • Títol original Paths of Glory a Espanya es va estrenar amb la seva adaptació lingüística al castellà: Senderos de Gloria • Procedència Estats Units, 1957 • Gènere Cinema Bèl.lic • Duració 86 minuts • Producció James B. Harris, per Bryna Productions / United Artists • Repartiment Kirk Douglas (Coronel Dax) Ralph Meeker (Caporal Paris) Adolphe Menjou (General Broulard) George Macready (General Mirembeau) Wayne Morris (Tinent Roget) Richard Anderson (Comandant Saint−Auban) Joseph Turkel (Armaud) • Fotografia Georg Krause • Banda Sonora

1

Gerald Fried • Direcció Artística Ludwig Reiber • Muntatge Eva Kroll • Argument França, 1916. En el transcurs de la Primera Guerra Mundial, l'atac suïcida de l'exèrcit francès contra la vital posició estratègica d'Agnoc esdevé una carnisseria estrepitosa a causa de la incompetènica de l'alt comandament militar. Per tal d'ocultar els propis errors i escarmentar les tropes amb un càstig exemplar, el general Mirembeau convoca un consell de guerra contra tres soldats escollits a l'atzar pels seus superiors. Acusats injustament de cobardia envers l'enemic, els tres caps de turc s'enfrontaran a la pena de mort. QÜESTIONARI • En quin any i ubicació geogràfica se situa l'acció de la pel.lícula? La pel.lícula transcorre en el context històric de la Primera Guerra Mundial, concretament l'any 1916, durant l'anomenat període de la guerra de trinxeres (a causa de l'estancament dels fronts). Podem considerar que l'acció se situa entre el Setembre/Octubre al front occidental, a la frontera entre França i Alemanya, (estabilitzada aleshores a uns 30km de París), concretament prop de l'estratègica posició d'Agnoc. • En quina data concreta comença la Primera Guerra Mundial? La Primera Guerra Mundial esclatà el 28 de Juny de 1914 a causa de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona austrohongaresa, a Sarajevo. L'atemptat fou perpetrat a boca de canó per Gavrilo Princip, membre de Narodna Odbrana (mà negra), grup independentista serbi basat en el terrorisme i finançat per la policia d'aquest país. Si bé aquesta fou l'espurna definitiva, les causes més profundes de la guerra s'arrossegaven des de feia ja molt de temps. No obstant, la guerra començà oficialment un mes més tard, el 28 de Juliol de 1914, en finalitzar l'ultimàtum que l'Imperi Austrohongarès havia concedit a Sèrbia perquè reprimís el nacionalisme 48 hores abans (23 de Juliol). Sèrbia no va complir aquesta condició, i l'Imperi Austrohongarès li va declarar la guerra el mateix dia 28. A la pràctica, la guerra entre França i Alemanya no va començar fins el 3 d'Agost, quan l'estat major alemany declarà la guerra al francès, alhora que les seves tropes ocupaven Bèlgica i es movilitzaven a la frontera francesa seguint el Pla Shlieffen, consistent en esperar la invasió russa que es preveia per l'Est, i en incapacitar l'exèrcit francès mitjançant un ràpid moviment envoltori des del Nord culminat finalment amb la presa de París, que hauria consolidat l'ocupació. • Quina tàctica militar s'utilitza en aquesta guerra? En el transcurs de la Primera Guerra Mundial es va combinar una estratègia militar pròpia del segle XIX, la tàctica de trinxeres, amb una tecnologia armamentística que havia avançat considerablement a principis del segle XX.

2

• La tàctica de trinxeres

La trinxera és una excavació llarga i estreta, reforçada sovint amb la mateixa terra que se n'extreu, taulons de fusta, sacs plens de sorra i materials d'obra diversos, que, disposada en ziga−zaga, constitueix una rasa de gran valor defensiu ja que permet als soldats que s'hi parapeten impedir l'avanç enemic alhora que romanen a cobert del seu foc. La seva situació, enfonsada respete el sòl, dificultava que pogués ser destruïda per l'artilleria. La profunditat d'una trinxera oscil.lava entre 1'5 1'80 metres, i l'amplada entre 0'4 i 1'5 metres. Ambdós factors depenien sobretot de les condicions del terreny on estava excavada la trinxera i de la seva utilitat específica, doncs n'hi havia de diversos tipus:

• Trinxera de combat

Era la primera línia defensiva davant l'avanç enemic, per tant els homes que la defensaven passaven gairebé tota l'estona de guàrdia, observant les posicions enemigues, la terra de ningú i qualsevol moviment enemic que pogués semblar sospitós, o esperant l'ordre per assaltar les trinxeres enemigues que hi havia uns metres més enllà. Una característica d'aquest tipus de trinxeres era el pas de foc, una tarima de fusta elevada a la cara frontal de la trinxera que permetia als soldats vigilar el front i si es donava el cas disparar contra cualsevol enemic que avancés cap a la trinxera. Igualment, servia per a facilitar la sortida de la trinxera en cas que s'ordenés l'atac. També hi havia passarel.les de fusta que travessaven la trinxera, per tal de facilitar el moviment de tropes. • Trinxera de recolzament i Trinxera de reserva Es caracteritzaven per la presència de nínxols excavats a la part frontal de la trinxera (per prevenir així l'entrada directa de projectils enemics), on els homes podien dormir. 3

També hi havia dogouts, habitacles excavats a les parets de les trinxeres, diversos metres sota terra, als quals s'accedia a través d'un tram d'escales des de la pròpia trinxera. Estaven reservades per als oficials de comandament, com a post de comunicacions o com a establiments de primers auxilis. • Trinxera de comunicacions La manca de prestacions i comoditats de cap tipus era la característica principal d'aquestes trinxeres, la utilitat dels quals era permetre el trànsit entre la primera línia defensiva i la segona. Després de tot eren simples camins de pas per arribar als llocs de destinació, però fins i tot per a això eren deficients, ja que la falta de tarima al terra obligava als homes a desplaçar−se amb dificultat enfonsant−se al llot. Configuraven veritables laberints d'estretes rases. • Terra de Ningú Entre la trinxera de combat i les línies enemigues, un cop atravessada una filera de reixats i filferros espinosos disposats per tal de frenar un possible atac enemic, hi havia la terra de ningú, anomenada així precisament perquè no pertanyia a cap dels dos bàndols. Estava sembrada del cràters dels projectils, runes, munició, cadàvers abatuts per les ametralladores o els franctiradors, etc... Un atac frontal contra una trinxera, atravessant directament la terra de ningú, era considerat un suïcidi ja que els homes que s'hi aventuraven estaven totalment exposats al foc enemic. • Per què funcionava la tàctica de trinxeres? Un conjunt de trinxeres ben disposat podia paralitzar les incursions enemigues i fer inaccessibles centenars de quilòmetres de front. Durant mesos i mesos, els exèrcits adversaris es van enfrontar al llarg d'aquests fronts llarguíssims i immobils, sense aconseguir efectuar una penetració decisiva que els portés a avançar en el cor del territori enemic. Cal buscar els motius d'aquesta paràlisi en les noves característiques que havien adquirit els combats terrestres: • El volum i la potència del foc de contenció que la infanteria, ben col.locada en trinxeres protegides per camps de filat espinós, era capaç de desenvolupar, constituïa una barrera difícilment superable. • L'eficàcia mortífera i manejabilitat dels nous fusells, i sobretot del foc continu dels nius d'ametralladores, feien un suicidi els atacs frontals i directes. • Fins i tot una penetració era un èxit precari, ja que després d'una breu retirada l'enemic quasi sempre aconseguia instal.lar−se a la línia de trinxeres següent, i blocar un altre cop l'ofensiva enemiga. • Com es podia combatre? Per a destruir la barrera defensiva que representava la combinació invencible de trinxeres i ametralladores, els generals de tots els exèrcits implicats en el conflicte van intentar amb insistència recórrer al foc concentrat de l'artilleria pesant i a l'armament químic; • Foc concentrat de l'artilleria pesant Es concentraven milers de canons de totamena i calibre disparant repetidament sobre un mateix punt amb l'objectiu d'obrir un pas a les defenses enemigues a través de les quals es pogués internar la infanteria. • Armament químic Més decisius es van demostrar els bombardejos amb gasos tòxics, com l'àcid cianhídric (HCN), el Clor (Cl2) o el fosgen (COCl2), que podien fulminar als soldats enemics allotjats a les trinxeres. L'ús d'aquests i altres gasos en grans quantitats va desencadenar una veritable guerra química. 4

• Quina finalitat té? La tàctica de trinxeres tenia dues grans finalitats: per una banda, impedir l'avanç enemic i bloquejar−lo, i per l'altra, debilitar−li les forces i la moral provocant−li el màxim nombre de baixes possible. • La conversa que tenen els dos generals posa de relleu que es vol conquerir un objectiu. Quin? Els dos generals parlen de la conveniència de prendre el Turó de les Formigues, punt estratègic prop d'Agnoc en mans dels alemanys, que la defensen amb ametralladores i artilleria pesada. Saben que l'operació és arriscada i que costarà moltes vides, però ells consideren més importants arguments relacionats amb l'honor, el prestigi i l'estratègia. • Per quin motiu creus que el general Mirembeau decideix finalment conquerir aquesta posició? El general Mirembeau és el responsable del conjunt de trinxeres de la zona d'Agnoc, i per tant es fa càrrec d'uns 8.000 soldats. És per la gran responsabilitat que això representa que, quan el general Broulard li proposa conquerir el Turó de les Formigues, objectiu que costaria gran quantitat de vides, refusa immediatament l'oferta. Finalment, però, i a causa de la seva gran corrupció i ambició pel poder, Mirembeau es deixarà temptar i acabarà accedint a l'empresa, quan Broulard li ofereixi a canvi un ascens fins la posició de comandament de la Desena Divisió, càrrec que sempre havia somiat. • Durant bona part de la pel.lícula pots veure la vida que porten els soldats a les trinxeres. Quins prolemes creus que tenen? Les condicions de vida a les trinxeres eren visiblement força desagradables, els soldats havien de sobreviure en condicions inhumanes durant mesos i fins i tot anys. Els motius són força evidents; • gran quantitat d'homes vivint en un espai molt reduït; • restes de menjar, llaunes i tot tipus d'escombraries escampades pels racons; • proximitat de les letrines (si n'hi havia) respecte els soldats. En el cas que n'hi haguessin, eren simples pous negres excavats a la terra; • la brutícia que comporta el fet de viure mig soterrat sense poder rentar−se durant dies, setmanes o mesos; • presència de rates, insectes diversos i paràsits atrets per les escombraries i els cadàvers en descomposició que quedaven mig enterrats a les pròpies trinxeres, amb les runes. Aquests animals eren transmissors deveritables epidèmies; • inclemència meteorològica; pluges, nevades fred i humitat. El foc estava prohibit a la trinxera, ja que podia atreure l'atenció de l'enemic; • El propi foc enemic, els bombardejos constants, l'atac amb gasos químics, els assalts, etc...; • Alteracions psicològiques a causa de la por i l'angoixa; • La dura disciplina militar a la qual estaven sotmesos per part dels oficials; Hem de considerar també l'esgotament que comportava la duresa de la pròpia vida a la trinxera; el temps es repartia entre l'enemic, les tasques d'obstrucció i reparació de les trinxeres debilitades després dels atacs, i 5

breus parèntesis de descans. Els temps de treball i de descans no estaven ben compensats per moltes rotacions i horaris que planifiquessin els oficials, a causa de les pròpies exigències de la guerra, i en els moments de lluita i durant els períodes llargs d'alerta la rutina quedava completament trencada. No és estrany que alguns homes arribessin a passar dies sencers sense dormir, o que morissin de l'esgotament. • Quin tipus d'armament s'utilitza en aquesta guerra? En el transcurs de la pel.lícula podem identificar fins a 10 armes diferents, ja sigui a través de la visualització directa o a partir dels comentaris dels soldats, que es poden catalogar en 3 categories: • Armament dels soldats Tots els soldats estan equipats, com a mínim, amb un fusell (1) i un revòlver (2). • Missions d'atac especials Per a missions d'atac especials, com ara la conquesta de les trinxeres enemigues, els soldats disposen de granades de mà (3), llançaflames (4), gasos químics com el clor o el fosgen (5) i metralletes, és a dir, fusells de repetició amb una alta cadència de tir (6). • Defensa de les trinxeres Per a defensar les trinxeres dels assalts enemics s'utilitza l'artilleria pesada, és a dir, canons i obusos (7), rifles de precisió en mans de franctiradors (8), nius d'ametralladores (9) i explosius de llarg abast (10). • Quins càlculs de baixes es fan abans de conquerir l'objectiu? Què n'opines? El general Mirembeau, tot parlant amb el coronel Dax, fa un càlcul aproximat de les baixes que costarà la conquesta del cim del Turó de les Formigues. El càlcul és el següent: El 5% dels homes morirà en el transcurs del primer assalt. El 10% dels homes morirà creuant la terra de ningú. El 20% dels homes morirà intentant travessar els reixats de filferro espinós enemics. El 25% dels homes morirà en la lluita per la conquesta del cim del turó. Total, un 60% dels homes morts per a conquerir 200 metres de terreny. El general Mirembeau segueix comentant, sense immutar−se, que amb el 40% de les tropes que hagin assolit l'objectiu es podrà defensar el cim dels contraatacs alemanys. De la mateixa manera que tenen la potestat de decidir entre la vida i la mort dels seus homes, els oficials s'emporten tota la glòria de les victòries. Al general Mirembeau no li fa res sacrificar un 60% d'un regiment si a canvi obté reconeixement públic i un càrrec major en la jerarquia militar. El comprensiu i honest coronel Dax, que al cap i a la fi és un oficial de grau inferior, no tindrà més remei que acatar les seves ordres i dur a terme l'atac suïcida. • Quins valors es desprenen de la conversa entre el coronel (Kirk Douglas) i el general Mirembeau quan aquest li comunica l'ordre de conquerir la posició enemiga? Quan el general Mirembeau comunica al coronel Dax l'ordre de conquerir la posició enemiga, es desprenen una sèrie de valors, que són els mateixos que representen aquests personatges al llarg del film. 6

El coronel Dax representa l'honestedat, el pacifisme i el coratje. El pacifisme el reflexa quan vol evitar la mort inútil dels seus homes i, el coratje quan defensa als tres soldats d'una mort injusta, enfrontant−se als oficials militars superiors. El general Mirembeau representa el feixisme de l'exèrcit; aplica sense pensar−s'ho la lògica implacable de la jerarquia militar, si li convé. És capaç de qualsevol cosa amb el propòsit d'aconseguir els seus objectius. I per últim, el general Broulard, que no apareix en aquesta conversació, però si a la que mantenen ell i Mirembeau a l'inici de la pel.lícula, representa la corrupció i la deshumanització dels alts càrrecs militars. Per a ell, la guerra es redueix a una lluita pel poder i el prestigi dels oficials, sense que tinguin cap mena d'importància les vides dels soldats. • Quin premi tindran els soldats si s'aconsegueix l'objectiu? Creus que és just? Si s'aconsegueix l'objectiu, els soldats supervients obtindran un llarg descans que els exemptrà de combatre. Trobo que és un premi insuficient, tenint en compte que els soldats han viscut durant anys en unes cindicions pèssimes hi que han hagut d'acatar una missió suïcida. • Quines estratègies s'utilitzen per arribar fins l'enemic? El coronel Dax exposa la missió de la conquesta del turó als tinents dels tres regiments que té a càrrec, i aquests organitzen una patrulla d'exploració, integrada pel tinent Roget, el caporal Philip Paris i un soldat anònim, la missió de la qual és inspeccionar l'estat dels filats enemics i la posició de les ametralladores adversàries, i fer un recompte del nombre de baixes alemanyes, la nit abans de l'operació. La patrulla surt aprofitant la foscor de la nit, si bé, per facilitar−li la tasca, de la pròpia trinxera els il.luminaran cada 10 minuts mitjançant bengales lluminoses. Els tres homes repten per terra, arrossegant−se silenciosament pel fang per tal de no cridar l'atenció dels guàrdies alemanys. Avancen lentament, però sense ser descoberts. Les instruccions que té la patrulla són evitar el combat directe, tanmateix van armats per si arriben a ser sorpresos (el tinent inclús disposa de granades), i un cop acomplerts els objectius, s'haurien de retirar pel flanc esquerre i retornar a les trinxeres pròpies, entrant pel post 6. • Hi ha una escena en la que un soldat mort mentre el seu grup efectua tasques de reconeixement. Quina és la causa? Per tal de mitigar la seva por, el tinent Roget ingereix alcohol just abans de dur a terme l'arriscada tasca de reconeixement. Avançada la nit, els tres homes surten silenciosament de la trinxera i, reptant pel terra, avancen lentament per tal d'aconseguir una bona posició. En un moment donat, localitzen unes runes sospitoses uns metres enllà. Contrariament al que estableix el codi militar, que estipula que els oficials amb grau major són els que han de prendre la iniciativa, el covard tinent Roget ordena al soldat (el que té inferior gradació dels tres) que s'avanci i vagi a inspeccionar les runes. El soldat, ocupat explorant minuciosament la zona, triga més del que seria normal a tornar, segons el tinent, i aquest, pres per la impaciència i creient que el soldat podria haber estat capturat pels alemanys, llança una granada en direcció a les runes i fuig covardament cap a la trinxera. El caporal Paris, però, es queda i s'avança fins les runes pertal de treure l'entrellat de l'esdeveniment, i just al lloc on el tinent habia llançat la bomba de mà, troba el cos del soldat destrossat per la metralla de l'artefacte explosiu. És a dir, el soldat ha estat assassinat pel mateix tinent. • Descriu el paisatje que es veu quan els soldats surten de les trinxeres per aconseguir l'objectiu. Què n'opines, d'aquesta escena?

7

En sortir de les trinxeres, el panorama que els soldats tenen davant és la d'un camp erm i enllotat ple de sots, bassals i runes. El nivell del sòl és irregular, soscavat per infinitat de cràters dels obusos i foc dels canons. És un paratge trist i erm. Aquest caràcter encara es veu més accentuat degut a l'absència de qualsevol tipus de vegetació, segurament mermada després dels continus combats. Cal considerar que alguns càlculs sorprenents indiquen que, durant el conflicte, van ser disparats uns 500 obusos contra cada soldat enemic, de mitjana. No és d'estranyar, doncs, que els escenaris de combat estiguessin totalment destruïts i plens de cràters. Kubrick volia representar amb aquesta escena un paisatje mort, sense vida, transformat per la guerra. Això en el sentit metafòric, però podem considerar que gran part dels camps de terra de ningú devien ser tal com aquest, sense vegetació i marcat pels combats. Per tant, crec que és una escena fidel a la realitat però que alhora vol fer reflexionar a l'espectador sobre la tristesa i l'horror de la guerra, a través de la desolació d'un dels seus paisatjes. • Quina ordre dóna el general al capità mentres els soldats intenten conquerir l'objectiu? Arribat el dia acordat, l'operació comença i els tres regiments a càrrec del coronel Dax han d'efectuar un atac frontal contra les posicions alemanyes del turó. Recorren molt pocs metres, doncs deixant de banda el fet que ja estan molt debilitats per mesos interminables de guerra, el bombardeig alemany és molt intens i l'objectiu impossible. Observant l'infructuós avanç de les tropes, i el retorn dels regiments cap a la trinxera davant la impossibilitat d'avançar, el general Mirembeau, que dirigeix l'operació des de la còmoda distància, ordena al capità que es procedeixi al bombardeig de les pròpies tropes per castigar la seva suposada covardia i animar−les a seguir endavant. • Per què creus que el capità no la compleix immediatament? El capità, encarregat de l'artilleria, no compleix immediatament l'ordre perquè es debat entre dos grans impulsos; l'ètica humana, que li impedeix donar l'ordre de disparar les bateries contra els seus propis soldats, i l'ordre d'un oficial superior, que l'obliga a fer−ho. En primera instància, preval la lògica racional humana i el capità es nega a disparar, a no ser que li sigui comunicada l'ordre del general per escrit. Finalment, pres per la ràbia, el general Mirembeau els amenaça a tots amb un consell de guerra (que finalment acabarà convocant); davant aquesta gravíssima amenaça, s'imposa la implacable lògica de la jerarquia militar i el capità acaba donant l'ordre pertinent a les bateries, tot i que l'artiller encarregat dispara en una direcció diferent a l'ordenada, posant com a pretext que els projectils s'han quedat curts. • Què és un consell de guerra? És un judici militar, un tribunal compost de generals i altres alts càrrecs de l'Estat Major que, amb l'assisència d'un assessor del cos jurídic, s'ocupa de les causes de la jurisdicció militar. • Per què creus que se'ls hi fa als tres soldats? La conquesta de les posicions alemanyes del Turó de les Formigues per part de l'exèrcit francès esdevé una carnisseria, per altra banda previsible, a causa de la pròpia inexpugnabilitat del turó i de l'obstinació del general Mirembeau a dur a terme un atac frontal suïcida. L'estrepitós fracàs de l'operació genera un intens sentiment de venjança personal en el general que, sota el pretext d'imposar un càstig exemplar a les tropes i alhora tapar secretament els errors de l'alt comandament militar francès, decideix convocar un consell de guerra per alta traició i covardia davant l'enemic per tal de jutjar tots els supervivents. El coronel Dax denuncia la injustícia que suposaria aquest càstig, així que finalment es decideix executar tan 8

sols a tres soldats, un de cada regiment. Així doncs, els tinents responsables dels tres regiments han d'escollir cada un a un home del regiment que tenen al càrrec. Un d'aquests és escollit per sorteig (Pierre Arnaud), l'altre perquè el seu tinent diu que és un indesitjable social (Maurice Ferol), i l'últim és el caporal Philip Paris, que havia presenciat l'assassinat d'un company a mans del seu tinent durant la inspecció de reconeixement nocturna, i aquest l'escull per tal de treure−se'l de sobre i ocultar per sempre el seu gravíssim error. • Creus que els acusats tenen possibilitats de defensar−se o el veredicte ja està pres abans de començar el judici? En què et bases per respondre? Tot està dat i beneït d'ençà de la reunió entre el general Mirembeau i el coronel Dax; el general volia jutjar en un consell de guerra i executar posteriorment com a escarment a totes les tropes supervivents a l'operació del Turó de les Formigues, però davant la bestiesa de la proposta, ell mateix acaba decidint executar tan sols a tres soldats, un de cada regiment. Aquests hauran de ser escollits pels tinents de cada regiment. És per això que els soldats designats no tenen cap possibilitat de defensar−se, doncs un cop triats pels seus superiors, el seu paper com a caps de turc ja és un assumpte acordat i resolt. El consell de guerra que després s'organitza és totalment intranscendent, un simple tràmit, ja que està prèviament establert que tots tres soldats han de ser executats. Per aquest mateix motiu, el tribunal militar denega al coronel Dax, que s'erigeix com a defensor dels tres acusats en el judici, la possibilitat de presentar proves a favor de la defensa. • Quina estratègia utilitza el coronel (Kirk Douglas) per poder salvar als tres homes? El coronel, en la seva anterior vida civil, havia estat un dels millors advocats criminalistes de França. És per això que ell mateix demana ser el defensor dels tres soldats processats en el consell de guerra, intentant salvar−los per via legal d'una mort completament injusta. Presenta uns recursos defensius molt convincents, però el tribunal militar li denega la possibilitat de presentar les proves de la defensa, per la qual cosa els soldats són finalment condemnats i afusellats. • Quin és l'estat d'ànim dels soldats en el moment de l'execució? En les últimes hores dels malaurats soldats es posen de manifest diverses actituds davant la mort, encara que tots son conscients d'estar a punt de ser víctimes d'una gran injustícia. El soldat Maurice Ferol representa una actitud desesperada, plora desconsoladament, s'abraça al capellà que els visita just abans de l'execució, etc... En canvi, el soldat Pierre Arnaud, no content amb la resignació a morir, es subleva i, després de rebotar−se injustificadament contra el capellà, un cop pres per la desesperació, té la intenció d'agredir−lo. Per últim, el caporal Philip Paris representa l'actitud més íntegra. En tot moment es manté calmat, tot i haver estat escollit perquè el seu superior (tinent Roget) el vol silenciar. Quan el soldat Arnaud s'aixeca amb el propòsit d'agredir al capellà, Paris l'estaborneix provocant−li una contusió al cap. Aquest serà el motiu que, en el moment de l'execució, Arnaud es trobi en una camilla, i que l'hagin de despertar perquè pugui ser conscient de la imminència de la situació. El caporal Paris porta la seva actitud fins a les últimes conseqüències, i de fet serà l'únic home que no demanarà que l'hi embenin els ulls en el moment de l'execució. • Qui posa les benes als ulls als soldats abans d'executar−los? Per què creus que el coronel l'ha escollit? El tinent Roget, degut a la seva covardia, havia assassinat a un dels seus homes durant una missió de reconeixement, i després va designar al caporal que ho havia vist com a cap de turc per al consell de guerra, amb l'objectiu d'eliminar−lo i encobrir el seu secret. El coronel, que ho sap, el nomena comandant de l'escamot d'afusellament com a càstig moral, per tal de 9

remoure−li la consciència; certament, el tinent s'acaba penedint d'haver enviat al patíbul a un home innocent, amb el propòsit vil de silenciar−lo, però quan ho vol arreglar ja és massa tard, doncs els acusats ja són a punt de ser executats. Encara se sent més culpable quan el caporal que ell ha condemnat, Philip Paris, és el que es manté més íntegre dels tres acusats, fins al punt que és l'únic que no demana que li embenin els ulls abans de l'execució. • Quins comentaris fa el general tot valorant l'execució? El general Mirembeau descriu l'execució com un acte solemne, bonic i amb cert esplendor. Afirma que el consell de guerra ha estat un assumpte ben portat i que tots tres homes han mort d'una manera meravellosament perfecta. • Què t'ha semblat l'actuació del coronel (Kirk Douglas) després del judici? Després del judici, el coronel Dax acudeix al general Broulard, que es troba en companyia del general Mirembeau, per acusar a aquest últim davant el que és el seu superior d'haver ordenat disparar contra les pròpies tropes. Broulard ja n'era conscient, així com també n'era de la injustícia del consell de guerra, que es va realitzar amb el seu vist−i−plau. Mirembeau ho desmenteix, però el seu crim de guerra es descobreix quan el coronel Dax aconsegueix el testimoni escrit de tots els soldats que van veure testimonis. Finalment, i per mantenir la seva consciència tranquil.la, el general Broulard ordena obrir una investigació sobre el general Mirembeau i el destitueix, oferint al coronel Dax el càrrec que queda vacant. Però el coronel refusa aquesta proposició, fent de passada una dura crítica a tot el sistema militar, i dient que ell no volia una millor posició en la jerarquia militar, sino evitar la mort inútil dels seus homes. Jo trobo que l'actuacio del coronel Dax és molt meritòria, no es deixa corrompre per una posició superior, al contrari que Mirembeau, ja que si l'acceptés ell també esdevindria un alt càrrec corrupte. En comptes d'això el refusa, demostrant la seva honestedat i valentia, i de passada amb aquesta acció critica durament els seus superiors sense queixar−se, doncs dóna a entendre sense paraules que prefereix seguir sent un simple coronel, abans que convertir−se en el que representava el general Mirembeau. COMENTARI PERSONAL Sobre els valors de la pel.lícula Senderos de Gloria es la personal visió del director de cinema Stanley Kubrick sobre un fet històric: la Primera Guerra Mundial. Kubrick aprofita aquesta adaptació d'una novel.la basada en fets reals per a criticar durament, en general, l'absurditat i cruesa de totes les guerres i, particularment, la corrupció i deshumanització dels alts càrrecs de l'exèrcit, la dura disciplina que imposen i la lògica implacable de la jerarquia militar. Jo trobo que és una pel.lícula molt profunda, perquè fa reflexionar l'espectador sobre la condició de l'ésser humà quan se'l tempta amb el poder. Se'ns mostra a un general Mirembeau, que té més de 8000 homes a càrrec, disposat a ordenar un atac suicida i a sacrificar−los si cal, per a aconseguir el seu propòsit; un ascens a canvi d'una victòria. Victòria que en cap cas serà de l'alt comandament militar, sinó dels soldats que combaten. En aquest sentit resulta particularment interessant la comparació que s'estableix entre els soldats, que sobreviuen a les trinxeres en unes condicions miserables i inhumanes, i els alts càrrecs militars, que resideixen en sumptuosos palaus, rodejats de tota mena de luxes. Els oficials tenen tota la potestat de decidir entre la vida i la mort dels seus homes, i apliquen amb tota 10

rigurositat la lògica implacable de la jerarquia militar. Sentencien amb penes de mort a les tropes quan els atacs resulten infructuosos, encara que siguin ells mateixos els que els han planejat estrepitosament malament, i en canvi s'enduen el mèrit de tots els èxits. Èxits que els soldats han pagat amb un nombre esgarrifós de baixes. També se'ns enfoca la cruel guerra com si fos un assumpte extern als soldats; ells tan sols obeeixen ordres, però cap odi visceral els condueix a combatre d'una manera fraticida contra l'enemic de l'altra banda de les trinxeres; la guerra no la fan els que la pateixen, que moltes vegades maten sense saber per què, sinó els alts càrrecs. Aquest fet queda ben il.lustrat en una escena del final del film, en la qual diversos soldats, durant el seu dia de permís, acudeixen a un cafè, on l'amo els sorprèn amb l'adquisició d'una jove alemanya, feta presonera. Aleshores es posen a cantar, tots junts; els soldats en el fons no tenen res en contra de la noia, ni dels alemanys o alemanyes, perquè al cap i a la fi tots són de la mateixa raça. Per últim, la pel.lícula acabarà castigant a alguns dels oficials mediocres i corruptes; el general Mirembeau pagarà amb el seu càrrec l'ordre d'haver ordenat disparar l'artilleria contra els seus propis homes, i el tinent Roget, que ha sentenciat a mort un caporal que havia estat testimoni de la seva covardia assassinant a un company, serà obligat pel coronel Dax a dirigir l'escamot d'afusellament que el silenciarà, creant−li un enorme conflicte moral: després es penedirà d'haver enviat al patíbul un home innocent, però ja serà massa tard. D'aquesta manera el personatge representat pel coronel Dax, l'únic oficial honest i valent entre tanta corrupció i mediocritat, que acaba sent víctima de la pròpia realitat contra la qual ha intentat enfrontar−se assumint causes perdudes, té la seva petita compensació des del punt de vista cínic mitjançant el qual s'enfoquen els esdeveniments. Però aquesta petita recompensa no ocultarà que la lluita del coronel ha estat en va, doncs al les acaballes del film, en un epíleg afegit per Kubrick al final del relat de la novela, Dax ha de tornar a la trinxera per guiar altre cop als seus homes cap a una mort segura.

11