VILLA CAPRA, LA ROTONDA Palladio s. XVI Situació de l'obra en el temps i context històric à s una obra d'Andrea Palladio, construïda al 1566, a les afores de Vicenza. Estil La Rotonda és una obraa arquitectònica Renaixentista realitzada al Manierisme. S'aplica a l'art del s.XVI. Els valors renaixentistes són desmitificats i es dóna una varietat i diversitat particular de cada artista. Palladio arquitecte oficial a Venecia i autor d'una obra teòrica notable. El seu manierisme consisteix a barrejar fragments d'edificacions clà ssiques creant noves tipologies arquitectòniques. Anà lisi formal La Rotonda és una vil·la suburbana. Es troba al damunt d'una petita elevació de terreny de “suaus pendens” . à s de planta central, en forma de cub i orientada als quatre punts cardinals. L'edifici s'aixeca sobre un elevat podi quadrat i de cada una de les seves 4 façanes surt 1 pòrtic clà ssic d'estil jònic, hexà stil ( 6 columnes ), coronat amb un frontó triangular amb ACRO teris antropomorfis ( escultures de forma antropomòrfica ). El jardÃ− flanqueja lateralment les escales. El intercolumni central és una mica més ample. Una escalinata monumental, formada per 20 graons i forma les 4 entrades a l'interior de l'edifici. INTERIOR: forma de creu grega, desenvolupa els ambients diversos entorn un saló central circular cobert amb una cúpula esfèrica. Tot està concebut sobre les bases de la més perfecta simetrÃ−a. El nom de Rotonda és perque l'edifici total està subjecte a la posició central del seu saló circular, que actua d'à mbit comú de les cmabres adjacents, que la entrada privada està a banda i banda dels pasadizos coberts amb volta de canó, que s'accedeix per les escalinatas dels pòrtics. Les cambres rectangulars s'ordenen de forma regular al voltant del saló central amb cúpula. El dià metre és l'amplada dels pòrtics i és la meitat d'una de les façanes del quadrat de l'edifici principal. Il·luminació La sala circular rodona - no té llum directa La llum prové només dels pasadizos de comunicació que hi convergiesen. Aquests atrauen la mirada cap enfora, en direcció a la llum, amb un impuls centrÃ−fug. Concepció de l'espai à s ordenat amb perfecta simetria i el paper de la llum en la sala central converteix en un espai centrÃ−fug.

1

Palladio aconsegueix la fusió de la natura de l'entorn amb l'arquitectura, i és considerat ell manierista, per la seva reinterpretació del llenguatge clà ssic. La seva arquitectura utilitzarà el llenguatge clà ssic d'una manera original. L'axialitat esencial en el temple romà és substituida per una simetrÃ−a central que desvirtua el sentit dels p+ortics i escalinatas incorporats. Oposar una planta centralitzada que sembla afavorir un espai centrÃ−pet, quan en realitat el paper de la llum la torna en una força centrÃ−fuga. L'art de Palladio, amaga una gran complexitat i fortes contradiccions. Palladio és considerat sinòmi de perfecció arquitectònica. Aspectes iconogrà fics Desconeixem fins a quin punt correspont a les intencions de Palladio, la profusió de decoració amb pintures i escultures, portades a terme en la Rotonda. Són una glorificació pagana de la vida al camp. Els temes són extrets de la mitologia clà ssica. Siginificat La inscripció sobre el intercolumni cntral fa menció al comte Capra. La planta i el alát del Templet publicats en “els quatre llibres d'arquitectura” postren diferències notables amb l'edifici existent. La Rotonda model de la vil·la vol copiar i expresar la grandiositat i la noblesa de l'arquitectura antita, entesa com a reinterpretació del llenguatge clà ssic, que porta a Palladio a barrejar fragments d'edificacions clà ssiques creant noves tipologies arquitectòniques. Aquest arquitecte vol fer un exaltació pagana de la vida al camp, que expressi el poder aristocrà tic i econòmic de qui encarregà l'obra arquitectònica. Funció Poder aristocrà tic i econòmic, destinada al plaer, a l'oci i a l'estudi, també una funció prà ctica: el control de l'activitat agrÃ−cola.

2