El Camí de Sant Jaume de Tarragona a Lleida

El Camí de Sant Jaume

Índex El Camí de Sant Jaume : de Tarragona a Lleida. – (Guies turístiques de Catalunya) A la portada: Xacobeo 2010 Catalunya. – Índex ISBN 9788439385714 I. Marsal, Carme   II. U50mil (Firma)   III. Agència Catalana de Turisme   IV. Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa  V. Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya 1.  Camí de Sant Jaume – Guies  2.  Catalunya – Guies 914.671(036)

© Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Secretaria de Comerç i Turisme Direcció General de Turisme Edita: Agència Catalana de Turisme Text: U50 mil i Carme Marsal Maquetació: Carme Marsal Fotografies: U50mil, Carme Marsal, Toni Vidal i Rafa Domínguez Impressió: IMGESA Dipòsit legal: B-36.032-10

2

El brancal de Tarragona a Lleida del Camí de Sant Jaume de Galícia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Orígens del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia. . . . . . . . . . . . 8 El Camí de Sant Jaume des de Tarragona. . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Preparant el pelegrinatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 L’equipatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Consells si es va a peu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Alguns consells per als ciclistes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 L’itinerari de Tarragona a Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 de Tarragona a Santes Creus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Descripció de l’itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Descripció dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 de Santes Creus a l’Espluga de Francolí. . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Descripció de l’itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Descripció dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 de l’Espluga de Francolí a Vallbona de les Monges. . . . . . . . . . . 56 Descripció de l’itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Descripció dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 de Vallbona de les Monges a Juneda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Descripció de l’itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Descripció dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 de Juneda a Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Descripció de l’itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Descripció dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Variant de Vallbona de les Monges a Castellnou de Seana . . . . . . . 93 Descripció de l’itinerari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Descripció dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Ajuntaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Oficines de turisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 Altres telèfons d’interès. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 Índex toponímic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

3

El Camí de Sant Jaume

El brancal de Tarragona a Lleida del Camí de Sant Jaume de Galícia La publicació d’aquesta guia del brancal del Camí de Sant Jaume de Galícia que va de Tarragona a Lleida, representa una nova fita en l’objectiu marcat el principi de la legislatura de recuperar plenament la tradició xacobea de Catalunya i reincorporar el nostre país a aquest gran itinerari cultural europeu. Una ruta resseguida any rere any per centenars de milers de persones entre les quals no hi falta un percentatge importantissim de catalans. Aquest nou brancal català del Cami de Sant Jaume s’afegeix al braç major que travessa tot el país des de Sant Pere de Rodes fins Montserrat, Lleida i Alcarràs, on enllaça amb l’Aragó. Aquest tram té una longitud de 157 km, travessa set comarques i vint-i-vuit municipis i té el valor afegit de passar pels grans monestirs reials de la ruta del Císter. La ruta es pot recórrer en cinc o sis etapes, sortint de la ciutat de Tarragona, declarada patrimoni mundial per la Unesco pel seu llegat romà, i passant per llocs tan emblemàtics per a qualsevol persona interessada en el turisme cultural com poden ser els reials monestirs i panteons dels nostres monarques de Santes Creus, Poblet, també Patrimoni de la Humanittat i Vallbona de les Monges, a més de poblacions que atresoren un patrimoni cultural i monumental de primer nivell com ara Montblanc, l’Espluga de Francolí o bé Arbeca i Juneda entre d’ altres. A partir de Vallbona de les Monges s’ha senyalitzat una variant del camí que es dirigeix a Bellpuig i Castellnou de Seana, on enllaça amb el braç major procedent de Montserrat, fet que permet conèixer la joia amagada del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig i el sepulcre de Ramon Folc de Cardona, una altra joia del nostre patrimoni. En arribar a Lleida, el camí travessa el Segre per arribar a la ciutat per l’Arc del Pont, i ens dirigeix a la Seu Vella, magnífica en el seu esplendor arquitectònic i amb un gran mirador des del claustre, sobre les terres de Lleida. La senyalització del camí s’ha fet mitjançant la instal•lació de gairebé set-cents elements de senyalització i ha comptat en tot moment amb el suport de la Ruta del Cister, que d’aquesta manera queda doblement reforçada.

beneficis del turisme arribin al conjunt del territori, com en aquest de comarques interiors de Tarragona i de les Terres de Lleida. Així mateix, el Camí de Sant Jaume s’ha incorporat al Pla d’Implementació dels Recursos Intangibles Turístics emmarcat com una de les rutes que aplega la marca “El Naixement de Catalunya”, com les del Pirineu Comtal o els Castells de Frontera. En definitiva, la recuperació del Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya, reconeguda per la integració de Catalunya al Consejo Jacobeo el passat anys 2009, integra el país en una gran ruta cultural d’escala europea, camí que a escala de Catalunya esdevé un nexe d’unió entre l’orient i l’occident de la península ibèrica, entre Catalunya i Galícia, entre el Mediterrani i l’Atlàntic que, a més, és un referent mundial. Josep Huguet i Biosca Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa

Tal com deia l’any 2008 en la presentació del tram Montserrat a Alcarràs, el primer que vaig tenir el plaer d’inaugurar, la recuperació del Camí de Sant Jaume dóna resposta a les recomanacions del pla Estratègic del Turisme 2005-10 i a la política del Govern de la Generalitat, d’apostar per un model turístic diversificat i sostenible, que es basi en la posada en valor dels propis valors i la nostra identitat i que possibiliti l’endegament d’una política efectiva d’equilibri territorial, de possibilitar que els

4

5

Introducció

El Camí de Sant Jaume

Orígens del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia La història del Camí de Sant Jaume es remunta al començament del segle ix (any 814), moment del descobriment del sepulcre de l’apòstol evangelitzador de la península Ibèrica. Un pastor gallec anomenat Pelai va veure un estel que assenyalava un indret del turó on més endavant va sorgir Compostel·la. La notícia va arribar ràpidament al bisbe de la diòcesi d’Iria Flavia, Teodomir, que va ordenar desbrossar el turó. Hi van descobrir un sepulcre i Teodomir, per inspiració divina, va anunciar solemnement que les restes trobades pertanyien a l’apòstol sant Jaume. D’ençà del descobriment, Santiago de Compostel·la es va convertir en un punt de pelegrinatge de tot el continent europeu. Complia tots els requisits necessaris: la tomba amb les relíquies d’un apòstol, la utilització del sant com a emblema contra els infidels, la situació de la tomba a les proximitats del final de la Terra i les condicions adequades per caminar amb dificultat i sacrifici cap a Occident, l’ocàs del sol. A la Península, les rutes de pelegrinatge a Sant Jaume –els “camins”– es van definir a partir de les vies de comunicació més importants a l’època, que solien coincidir amb antigues vies romanes que unien els punts neuràlgics. L’impressionant flux humà que des de ben aviat es va dirigir cap a Galícia va fer aparèixer ràpidament nombrosos hospitals, esglésies, monestirs, abadies i pobles al voltant de la ruta. Durant el segle xiv va començar a decaure el pelegrinatge, un fet provocat per les guerres, les epidèmies i diverses catàstrofes naturals. La recuperació del pelegrinatge va començar al final del segle xix, quan l’arquebisbe Payà Rico va redescobrir les restes de l’apòstol i el papa Lleó xiii en va confirmar l’autenticitat. Durant el darrer quart del segle xx va tenir lloc l’autèntic ressorgiment del pelegrinatge. Si bé l’origen de la ruta és eminentment religiós, la revitalització jacobea contemporània respon a components de tipus cultural, turístic i esportiu, i a una espiritualitat que va més enllà de les conviccions religioses. L’any 1987, el Camí de Sant Jaume va ser declarat Primer Itinerari Cultural Europeu, i el 1993, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

8

9

El Camí de Sant Jaume

El Camí de Sant Jaume des de Tarragona L’itinerari que es proposa té l’origen en l’evidència històrica que de Tarragona sortien pelegrins cap a Sant Jaume. No es pot parlar de la recuperació d’un itinerari, tot i que hi ha evidències que demostren l’existència d’una via romana de Tarragona a Lleida. Una part del recorregut passa a prop d’aquesta via, encara que lleugerament més cap al nord, per tal de passar pels monestirs cistercencs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, espais on els segles han acumulat arquitectura i art d’un gran valor, llocs que a partir del segle xiii van guanyar prou notorietat per convidar els pelegrins a desviar-se a la recerca d’acollida. Avui, els pobles de la Guàrdia del Camp, Belianes, Arbeca i Artesa de Lleida reben els pelegrins presidits tots per esglésies de sant Jaume. L’Espluga de Francolí guarda el record d’un antic hospital regentat per l’orde dels hospitalers, i a Bràfim, amb l’església també de Sant Jaume i situat a la riba del riu Gaià, que va ser frontera entre els territoris catalans i els musulmans durant més d’una centúria, encara es creu que el poble va ser alliberat dels musulmans mercès a l’ajuda de l’apòstol Jaume, al més pur estil de la batalla de Clavijo. Des de llavors, sant Jaume és patró d’aquest poble i l’escut de la vila així ho reflecteix en mostrar un bastó i una carbassa de pelegrí. La prehistòria es fa present a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, l’empremta romana a Tarragona, la ibera a l’important poblat dels Vilars d’Arbeca i la medieval a la vila de Montblanc. El pelegrinatge per aquesta ruta és també un viatge a la marca catalana, el límit que separava els dominis cristians dels musulmans. Nombrosos castells poblaven aquest límit d’importància estratègica. Castells com els del Catllar o Vila-rodona posen la història als peus dels pelegrins.

10

Marededéu pelegrina a l’Espluga de Francolí

11

Preparant el pelegrinatge

El Camí de Sant Jaume

L’equipatge Documentació imprescindible El DNI, la targeta de la Seguretat Social i la credencial de pelegrí.

Com preparar la motxilla Porteu poc pes, mai més de 10 quilos. Si pot ser, que la motxilla no superi el 10 % del vostre pes. No carregueu objectes innecessaris; pràcticament qualsevol cosa que us descuideu la podreu adquirir quan arribeu a algun poble o ciutat. Procureu que la motxilla us sigui còmoda, de tipus anatòmic, amb corretges de cintura i pit i amb butxaques exteriors per poder treure i ficar coses sense haver-ho de desmuntar tot. Poseu les coses a la motxilla de forma ordenada, millor en bosses de plàstic de colors diferents per evitar que es mullin i facilitar-ne l’ús.

Farmaciola És recomanable reduir-la a la mínima expressió: tiretes, tisores, esparadrap, bena de cotó o elàstica, crema antiinflamatòria, aspirina o paracetamol, algun producte desinfectant (povidona iodada), crema de protecció solar i el remei que trieu per a les butllofes dels peus. Val més comprar el que es necessiti sobre la marxa.

La petxina o vieira És el símbol més significatiu dels pelegrins jacobeus. Ja al segle xiii es considerava la insígnia de sant Jaume. Els pelegrins les adquirien a destinació i en tornar al lloc d’origen les duien penjades a la cintura, al barret o al sarró. El mateix feien els que tornaven de Roma o de Jerusalem, amb claus o palmes, respectivament. Els orígens de la simbologia de la vieira són incerts. S’assembla a una mà oberta, símbol de caritat; també és símbol de naixement, etc.

Quin calçat cal portar No porteu mai calçat nou. Les botes s’han d’adaptar al peu i han de ser còmodes, que subjectin el turmell i amb una bona sola. No cal dur calçat de recanvi, però sí unes xancletes per tal que els peus puguin descansar al final del dia.

Senyalització de la ruta L’itinerari Tarragona-Lleida s’ha senyalitzat amb la senyalística pròpia de la Direcció General de Turisme: pal de tres metres d’altura amb

Roba

una o més banderoles que indiquen la direcció que cal seguir. Les

S’ha de dur poca roba. Dos jocs de diari i un jersei o una peça d’abric per al vent. Porteu sempre mitjons nets i secs. Es recomana portar pantalons llargs de tipus paravent que es puguin posar i treure sense descalçar-se i una capelina per a la pluja que tapi la motxilla (si es porta capelina no cal dur cangur). Si el pelegrinatge s’allarga cap a Fraga, Saragossa o més enllà, cal portar sabó per poder rentar la roba. És imprescindible portar un barret o una gorra, sobretot en èpoques de calor i sol.

banderoles, però, tenen la particularitat que són de color blau, l’estàndard de les senyalitzacions jacobees a gairebé tot Europa. Acompanya les indicacions el símbol de la petxina o vieira. El Camí de Sant Jaume des de Tarragona també està senyalitzat en alguns trams amb les típiques sagetes grogues que indiquen tots els camins de Sant Jaume. Aquestes marques les pinten els membres de diferents associacions d’amics del Camí de Sant Jaume.

14

Sac de dormir

Tingueu en compte també que el Camí és viu

Afegiu-hi un sac de dormir si penseu fer servir els llocs d’acollida de caminants. A l’estiu pot ser ben prim. L’aïllant de goma escuma és un bon company dels pelegrins, malgrat que una bona planificació de la ruta pot estalviar-ne l’ús i, és clar, haver de portar-lo. Si la ruta s’allarga fins a Santiago, no ho dubteu: poseu-lo a la motxilla.

i canvia per adaptar-se a les circumstàncies (noves

construccions

i

carreteres,

àrees

industrials, etc.). Per això, tot i que aquesta guia està actualitzada el 2010, recomanem seguir les sagetes i, en cas de dubte, preguntar a la gent de la zona per tal d’evitar extraviar-se.

15

El Camí de Sant Jaume

Consells si es va a peu

La credencial La credencial és el carnet del

Abans de marxar

pelegrí,

A semblança d’altres itineraris de llarg recorregut, el Camí de Sant Jaume és un repte físic i mental que s’ha de preparar amb cura. Preparar-se físicament per poder fer amb èxit el pelegrinatge és, sens dubte, la primera recomanació. Fer la ruta a peu és a l’abast de gairebé qualsevol persona, i no cal tenir una preparació física especial per poder completar-la, però és recomanable, durant els dies previs, fer caminades cada cop més llargues i, si és possible, amb la motxilla carregada i les botes que penseu portar per fer el viatge. Per tal de poder gaudir plenament d’aquesta ruta és recomanable buscar una mica d’informació i conèixer la història de l’itinerari abans de començar. És fàcil trobar bibliografia relacionada amb els pelegrinatges a Catalunya per poder gaudir millor de l’experiència cultural en què es converteix el recorregut.

un

document

personal

que us acredita com a tal. Es lliura exclusivament a les persones que pelegrinen a Sant Jaume de Galícia caminant, amb bicicleta o a cavall. És un petit document de forma acordiònica en el qual consten les dades del pelegrí i que disposa d’una sèrie d’espais per posar-hi els segells dels refugis, les parròquies o

altres

establiments

de

les

poblacions per on passa el pelegrí. Amb un segell al dia n’hi ha prou; habitualment es posa el segell del lloc on es pernocta, però serveix

Quina és la millor època de l’any per fer la ruta?

qualsevol altre en què consti el nom del poble per on es passa.

Els mesos de la primavera i de la tardor són els millors per fer aquest recorregut, quan les temperatures són més suaus. A la primavera, a més, els dies són més llargs i es pot caminar matí i tarda. Durant l’hivern la boira s’instal·la sovint a les terres de Lleida i la temperatura rarament supera els 5 °C. Durant l’estiu el sol castiga sense pietat l’itinerari i els pelegrins.

La credencial la faciliten els bisbats, algunes parròquies i les associacions d’amics del Camí de Sant Jaume. A Catalunya també es pot aconseguir a l’Abadia de Montserrat. Els pelegrins documentats amb la credencial no adquireixen cap dret ni cap obligació amb ningú; per tant, els correspon a ells mateixos proporcionar-se els mitjans per fer el pelegrinatge: menjar, allotjament, etc. Ningú no pot exigir res

Quantes etapes cal fer?

per la condició de pelegrí, tot i que la credencial facilita l’accés als

Es recomana fer un pla d’etapes previ, tenint en compte que normalment es recorren entre 25 i 35 quilòmetres al dia. Tingueu en compte que, carregats amb la motxilla, la mitjana de la marxa és d’uns 4 quilòmetres per hora. És millor plantejar etapes curtes els primers dies, de manera que el cos es vagi acostumant gradualment a l’esforç físic. A l’estiu, eviteu les hores de màxima calor i sortiu com més d’hora millor. Utilitzeu crema protectora solar i un barret per evitar una insolació. Procureu no caminar molt ràpidament els primers dies, fins que agafeu el ritme i camineu amb comoditat. Als trams per carretera, camineu per la vorera de l’esquerra; no oblideu que esteu en inferioritat de condicions i que els automòbils no es fixen gaire en un simple caminant. Si camineu de nit, porteu alguna peça reflectora per avisar els vehicles de la vostra posició.

albergs. La credencial, tanmateix, serveix per obtenir la Compostel·la. Es tracta d’un document que acredita que s’ha fet el pelegrinatge a Santiago. Aquest certificat, que expedeix la Catedral de Santiago, es lliura als pelegrins que declaren que han fet el pelegrinatge pietatis causa, és a dir, per motius religiosos o, si més no, espirituals. En cas contrari, sempre queda la credencial com a document acreditatiu. Es pot sol·licitar la Compostel·la presentant la credencial a l’Oficina d’Acollida de Pelegrins de Santiago (Rúa do Vilar, 1, tel. 981 566 577) i amb un mínim dels últims 100 quilòmetres de Camí fets a peu o els últims 200 quilòmetres fets amb bicicleta o a cavall. Per tant, haver recorregut només el tram català Tarragona-Lleida no serveix per obtenir la Compostel·la si no es completa el recorregut fins a Santiago. Tingueu en compte, a més, que a partir del 2009 només les credencials atorgades per la Catedral de Santiago o per alguna de les entitats membres de la Federació Espanyola d’Associacions d’Amics del Camí de Santiago seran vàlides per obtenir la Compostel·la.

16

17

El Camí de Sant Jaume Menjar i beure

Cal preparar-se bé

S’ha de dur sempre una mica de menjar a la motxilla: fruits secs, fruita natural, xocolata i aigua. Tingueu en compte la distància que hi ha entre serveis per tal de fer la previsió del menjar i del beure necessari per a cada etapa. No cal fer grans àpats, és millor menjar poc i sovint per mantenir l’equilibri entre la ingestió i el desgast. S’ha de beure aigua encara que no es tingui set per tal de recuperar els líquids que es perden per la sudoració.

Si no sou ciclistes amb experiència és necessari un entrenament previ. També es pot fer l’entrenament al mateix camí, però s’ha de tenir en compte l’esforç que demana els primers dies. La velocitat mitjana dels pelegrins ciclistes és de 10 quilòmetres a l’hora. Això permet recórrer fàcilment més de 60 quilòmetres al dia.

L’equipatge

Les butllofes dels peus Es deuen al fregament que té lloc quan el peu es belluga dins la sabata. El més probable és que us en surti alguna (o potser unes quantes) durant el periple pel Camí de Sant Jaume. Si la butllofa va creixent i voleu

Feu servir alforges de les que recolzen sobre la roda posterior o davantera. També és recomanable una de les bosses que s’ajusten al manillar de la bicicleta; poseu-hi la documentació, la guia i la resta de material que vulgueu tenir a mà. Porteu roba de ciclista amb colors vistosos perquè us vegin bé la resta de vehicles de la carretera. Porteu sempre el casc protector.

rebentar-la, preneu totes les precaucions per evitar que s’infecti. Una bona opció és rebentar-la amb una agulla estèril (que es pot comprar a qualsevol farmàcia), aplicar-hi immediatament algun producte desinfectant (povidona iodada, per

Hi ha allotjaments per als ciclistes? Si feu nit a pensions i hostals, demaneu permís per desar la bicicleta en algun lloc protegit dels amics de la propietat aliena.

exemple) i evitar que s’embruti. Si es torna a reproduir la butllofa es repeteix l’operació fins que desaparegui definitivament. Però si tot això us fa por, el millor remei per evitar les butllofes és descalçar-vos

Quin tipus de bicicleta és millor?

i airejar els peus i els mitjons cada cop que us atureu, de manera que s’assequin, com a mínim, un cop cada dues hores.

Molts pelegrins fan servir la bicicleta de muntanya per fer el pelegrinatge a Santiago. Aquest tipus de bicicleta és més fàcil a l’hora de pedalar perquè té 18 o 21 velocitats, però és més pesant i incòmoda

Alguns consells per als ciclistes

que la de cicloturisme a l’hora de transitar per la carretera a causa de l’amplada més gran i el dibuix de les cobertes. En teoria es pot fer tot el camí amb bicicleta, però el terra irregular i el pes de l’equipatge fan

No és el mateix fer una passejada amb bicicleta durant el cap de setmana que pretendre fer més de 1.000 quilòmetres alternant carreteres i pistes de terra. Abans de començar, plantegeu bé les etapes. El camí des de Tarragona no ofereix grans desnivells, però sí trams asfaltats que s’alternen amb pistes de terra més dures.

que, en realitat, només els pelegrins amb una gran preparació física el puguin recórrer per pista. La major part dels pelegrins amb bicicleta acaben circulant per la carretera amb la bicicleta de muntanya. El Camí de Sant Jaume alterna petites pujades i baixades per pistes amb trams de carretera asfaltada. La BTT no és l’aparell més indicat per a aquest recorregut a causa del fort fregament dels seus pneumàtics

18

És millor fer la ruta a peu o amb bicicleta?

amples. Les bicicletes convencionals, anomenades de carretera,

L’experiència i el record que queda del Camí de Sant Jaume és radicalment diferent si es fa a peu o amb bici. En dos dies es pot cobrir la ruta sencera des de Tarragona fins a Lleida amb bicicleta, mentre que si es fa a peu calen uns quatre dies. Si penseu fer tot el recorregut de Tarragona a Santiago de Compostel·la trigareu un parell de setmanes amb bicicleta, un lapse de temps molt inferior al mes que es triga a peu. La bicicleta presenta l’avantatge que permet desviar-se fàcilment de l’itinerari per conèixer llocs propers interessants. També permet aturar-se més temps als llocs més bonics de la ruta per contemplar les coses sense presses.

tampoc són les més indicades per utilitzar-les fora de l’asfalt. Per això el més recomanable és la bicicleta híbrida (mescla entre una de convencional i una BTT), coneguda també com a mixta, que té el quadre més gran que les bicicletes de muntanya, amb rodes de radi superior i cobertes més estretes, pensades per a un aprofitament combinat. En aquestes bicicletes els plats acostumen a ser una mica més grans que a les bicicletes tot terreny, suficients per superar pujades no extremes i adaptats a passejades en terrenys plans.

19

L’itinerari de Tarragona a Lleida

El Camí de Sant Jaume de Tarragona a Santes Creus

32,9 km

MITJANA

8h

Trams alternatius per a ciclistes

500 400 300 200 100 0

0

5

10

15

20

25

30

35

Tarragona La ciutat té un patrimoni arqueològic important, format principalment per l’herència monumental que va deixar l’imperi romà a Tarragona i que s’ha conservat fins avui dia. No en va el conjunt arqueològic romà de Tarragona va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000. El nom de la ciutat prové del topònim Tarcon, que vol dir ‘ciutadella’ i que se suposa que li van posar els fenicis quan la van fundar. Va ser Plini, però, amb la frase “Tarraco Scipionvm Opvs” (“Tarraco obra dels Escipions”), qui al final del segle i dC va fer referència per primer cop al moment fundacional de la ciutat. Tot el nucli antic està envoltat per la muralla romana de la ciutat. Originària del segle iii, una passejada resseguint-la per l’exterior ens permet gaudir d’unes vistes fabuloses de la ciutat i el mar. A més de la muralla, l’amfiteatre és l’edificació més important. Està ubicat a fora de les muralles i és un dels pocs que es van construir a Hispània, un fet que destaca la importància de la ciutat a l’època de l’imperi. La construcció de l’amfiteatre data del segle i dC. L’any 259 dC, sant Fructuós va patir martiri en aquest lloc i també s’hi van aixecar una basílica visigòtica i, més endavant, una església dedicada a santa Maria les restes de la qual encara es poden veure sobre l’arena. El circ romà era un dels més grans de tot l’imperi romà. Es va construir al segle i dC i es troba en bon estat de conservació. Només l’arena tenia una longitud de 300 metres i una amplada de més de 75 metres, unes dimensions més que considerables per a l’època en què es va construir.

22

Passeig Arqueològic de Tarragona

23

El Camí de Sant Jaume amb una segona línia amb diferents baluards que reforçaven la posició defensiva de la ciutat. Aquests baluards daten del segle xvi, però alguns es van enderrocar al segle xix, quan es va construir la rambla Nova. La Casa Castellarnau és probablement l’obra més notable dels edificis civils que es van construir a partir del segle xv. Situada al carrer dels Cavallers, molt a la vora del portal del Roser, al palau es va hostatjar l’emperador Carles durant la visita que va fer a la ciutat l’any 1542. L’Ajuntament, al carrer Major, la Casa Canals i el portal de Sant Antoni i la Creu són altres indrets destacables del nucli antic. Una menció especial, per la devoció que li tenen els tarragonins, és la capella de Sant Magí, del segle xviii. Darrere de la catedral i en un carreró sense sortida, la capella de Sant Magí és especialment venerada, ja que va ser un dels pocs indrets que els francesos no van poder fer volar pels aires una vegada va acabar la guerra del Francès i es van retirar de la ciutat.

El nucli antic de Tarragona destaca, també, Amfiteatre de Tarragona pel notable conjunt gòtic ple de petits racons, carrers estrets i sinuosos, i edificis nobles que mereixen una passejada amb calma. La catedral, situada al punt més alt de la ciutat, es va construir sobre l’antic temple romà, reaprofitant carreus romans i, fins i tot, algun sarcòfag paleocristià, com el que es veu a la façana, a la dreta de la porta principal. També són gòtiques el parell de capelles situades a l’interior del magnífic claustre, Santa Maria dels Sastres i la capella del Sagrament.

El modernisme té un lloc a Tarragona als voltants de la rambla Nova. Aquesta, oberta al segle xix, acull els edificis modernistes més importants de la ciutat. N’és un exemple la Casa Salas. El conjunt dels ornaments de la façana, els balcons i els finestrals impressiona. Al final de la rambla Nova s’obre el conegut balcó del Mediterrani, un mirador privilegiat del mar i les platges de la ciutat; és, sens dubte, un espai per passar-hi una bona estona de cara al mar. Aquí comença un viatge que, si es vol, permet veure com surt el sol al Mediterrani i com es pon a l’Atlàntic.

L’inici del recorregut Un cop deixem enrere Tarragona, l’itinerari transcorre inicialment entre algunes urbanitzacions i infraestructures.

L’escalinata de la plaça de la Seu, des del carrer Major, proporciona una gran majestuositat a la catedral. La visita al complex de la catedral i el claustre és obligada. Tot just al lateral hi ha l’antic Hospital de la Seu, al carrer de les Coques, que constituïa un refugi nocturn per als pobres i més desvalguts, i potser també per als pelegrins.

No obstant això, a poc a poc el camí ens permet albirar l’essència del paisatge mediterrani, amb corriols que flueixen entre murs de pedra seca, oliveres i vinyes. Una vegada arribem al Catllar, entrem dins l’autèntic Camp de Tarragona. Malgrat que se sent la proximitat del mar, res no recorda que hem deixat enrere una important ciutat

Molt a prop de la Seu queda el carrer de la Merceria, les voltes del qual són, simplement, precioses. A la plaça del Rei hi ha el castell del Rei o Torre del Pretori. Es va construir durant la dominació romana i amb el temps es va convertir en residència permanent del veguer i lloc d’acollida dels membres de la família reial.

portuària com Tarragona. Entre Renau i Vilabella entrem a la comarca de l’Alt Camp, on predomina el conreu de la vinya, que configura diferents paisatges segons l’època de l’any en què fem el camí. Finalment, arribem al primer monestir cistercenc de la ruta, el monestir de Santes Creus, conjunt monumental majestuós que

El nucli antic també conserva edificis d’èpoques posteriors. La ciutat va ampliar els seus sistemes defensius i l’antiga muralla es va ampliar

24

domina la vall del riu Gaià des del segle xii.

25

El Camí de Sant Jaume

El Catllar

El riu Gaià

Abans d’arribar a la població, els pelegrins veuen l’imponent castell del Catllar, enclavat sobre roca. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, està datat entre els segles xiii i xv. Del conjunt fortificat es conserven una part de les muralles, adaptades al relleu del terreny, i dues torres rectangulars, una a cada extrem, amb espitlleres, petites finestres i restes d’elements defensius. El pont de pedra sobre el fossar és del segle xvi.

El Gaià és un dels principals cursos fluvials de les comarques tarragonines. Amb un recorregut total de 59 quilòmetres, neix a Santa Coloma de Queralt, a la comarca de la Conca de Barberà. A la riba del riu hi ha nombroses fortificacions i esglésies medievals, sobretot a la part alta. Als segles x i xi, en plena època de reconquesta de terres als sarraïns per part dels comtats catalans de la Catalunya Vella, l’alt Gaià era terra de frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Andalus. Entre totes les construccions escampades al llarg del seu recorregut destaquen els castells de

El Catllar va créixer sota la fortificació i des del segle xiv la vila estava tancada per les mateixes cases, que feien de muralla. La construcció del raval data del segle xvii.

Querol, Saburella, Pinyana, Montagut, Rocamora i la Torre de Montferri, i les esglésies i les ermites de Santa Perpètua de Gaià i la de Montagut.

Un tomb per l’interior del poble ens porta davant l’església de Sant Joan Baptista (segle xviii). Sortint del poble i al costat del camí els pelegrins passen molt a prop de l’Agulla (segle xviii), una curiosa construcció de pedra, estreta i allargada, que es relaciona amb l’antic abastiment d’aigua a la vila i que ha esdevingut un dels símbols del Catllar.

Renau El petit llogaret de Renau és un dels indrets amb més pau d’aquesta primera etapa de la ruta. La petita plaça del poble convida a fer un descans i deixar-se captivar pel conjunt arquitectònic harmoniós i humil que formen l’església i les cases del poble, voltades de vinyes. De ben segur que serà un record que perdurarà en la memòria dels pelegrins. Renau té l’origen al segle xii, en un antic castell que es va enderrocar el 1876 per obrir-hi la plaça de l’Església. No se n’han conservat gaires restes; només algunes de les cases de la plaça conserven arcades i vestigis d’època gòtica que degueren formar part de les dependències del castell. L’església parroquial de Santa Llúcia (segle xviii) està situada en un dels costats de la plaça, on hi va haver l’antic castell, del qual és probable que originàriament fos la capella. L’edifici actual és fruit de la reforma i l’ampliació que es va dur a terme entre els anys 1746 i 1756. D’aquella època és la capçalera, les capelles laterals, la coberta i el portal. El campanar s’hi va afegir al segle xix. Tot i que es va cremar l’any 1936 i va perdre els altars i una bona part del valuós mobiliari litúrgic, encara conserva una imatge gòtica i una creu processional de plata del segle xvii.

26

Vilabella El camí que duu de Renau a Vilabella transcorre entre vinyes. Aquesta activitat agrícola mil·lenària i tan arrelada al Mediterrani és l’eix de la vida de Vilabella. Tant és així que el primer gran augment de població a mitjan segle xix es va deure al desenvolupament de la indústria del vi. Vilabella és un poble recollit i ben compactat dins les antigues muralles, una mostra de les quals és l’arc de mig punt que forma el Portal de Sant Pere. Hi destaca l’església de Sant Pere, d’estil neoclàssic i construïda durant la segona meitat del segle xix. L’església acull una fantàstica col·lecció de pintura religiosa de les escoles catalana, espanyola, italiana i flamenca dels segles xvi al xix, amb un total de 110 quadres. Una visita interessant per als pelegrins que es vulguin fer una idea més completa del món de la pagesia catalana és la visita al Museu Etnològic del Camp, situat a l’entrada de la rectoria de Vilabella, al costat de l’església de Sant Pere. S’hi exposen nombrosos elements relacionats amb la vida al camp.

27

El Camí de Sant Jaume

El fet casteller

Bràfim

El primer cap de setmana de novembre se celebra a Vila-rodona una destacada fira agropecuària d’exposició de maquinària agrària. En l’àmbit de la fira se celebra una important diada castellera amb la participació de les dues colles de Valls: la Colla Vella i la Colla Joves Xiquets de Valls. El fet casteller és un element molt arrelat al Camp de Tarragona i, en concret, a la comarca de l’Alt Camp. Els castells, torres humanes de fins a deu pisos, caracteritzen la vida cultural i social d’aquestes terres des del començament del segle xix. De fet, Valls, capital de l’Alt Camp, es considera el bressol dels castells.

Entrem a Bràfim per la llarga avinguda de Catalunya, l’antic camí que creuava el poble. El poble s’estructura al voltant de dos eixos principals: el carrer d’Avall i el carrer Major.

Els Xiquets de Valls són la colla degana del món casteller, i les dues colles de la ciutat són actualment dues de les més potents del panorama casteller, de les poques capaces de fer castells de gamma extra, la catalogació més alta donada a les construccions castelleres. Actualment, hi ha més de quaranta colles en el món casteller. Després de passar uns anys de molta precarietat i baixa participació durant el franquisme, a partir del final del segle passat el fenomen casteller va adquirir una gran embranzida i es van crear noves colles arreu del territori català, i fins i tot més enllà. Podem trobar colles castelleres a Mallorca i a la Catalunya Nord, i a llocs més llunyans com ara Xile i l’Argentina.

28

Entre els elements patrimonials destacables de Bràfim sobresurt la Casa de la Vila, situada davant de l’església i obra del prestigiós arquitecte modernista Cèsar Martinell, conegut arreu perquè ha projectat nombrosos cellers. Es tracta d’un edifici sobri i noble. Hi destaca, també, l’església parroquial de Sant Jaume, d’estil gòtic tardà i barroc i que es va construir al segle xvii. L’església, de façana austera, conserva un preciós retaule barroc i un magnífic orgue datat del 1730. Uns 300 metres als afores del poble en direcció sud-est hi ha el santuari de la Mare de Déu de Loreto, situat al turó del Puig-rodó. Construït entre els anys 1889 i 1892, el temple és d’estil neoromànic. El santuari està aixecat sobre una ermita primitiva del segle xvii que es va utilitzar al llarg de 225 anys (16641889) i que es va edificar per acollir la imatge de la Mare de Déu que el sacerdot Pere Còdol havia portat d’un pelegrinatge a Roma. Malgrat el seu aspecte renovat, l’església conserva un magnífic conjunt de vitralls. L’indret disposa d’una agradable zona d’esbarjo i lleure amb taules per menjar on els pelegrins poden reposar una bona estona abans de tornar a emprendre el camí.

Vila-rodona Els pelegrins arriben al poble admirant el castell que domina la vila, en el qual destaca una torre de planta quadrada i angles arrodonits. Als afores del poble, en direcció sud, hi ha un columbari romà restaurat fa poc. Es tracta d’un edifici funerari en el qual es dipositaven les cendres dels difunts repartides en diversos nínxols interiors. Data del segle i dC. L’església de Santa Maria és un ampli edifici barroc del segle xviii que es va construir damunt un temple romànic anterior i és de planta de creu llatina amb cimbori i campanar coronat per dues torres octogonals. També hi destaca el celler, obra de Cèsar Martinell. El celler es pot visitar tots els dies de la setmana, a excepció del diumenge, en horari comercial.

29

El Camí de Sant Jaume

Aiguamúrcia El petit poble d’Aiguamúrcia és el nucli més important d’un municipi que agrupa altres nuclis: l’Albà, les Pobles, el Pla de Manlleu, les Ordres i Santes Creus. Situat a la riba dreta del Gaià, el poble és una agrupació de cases a banda i banda de l’antiga carretera a Santes Creus. Aiguamúrcia destaca per la seva humil senzillesa, pròpia d’una vila que ha crescut al llarg de l’antic camí ral i ha mantingut fins al nostres dies una harmonia perfecta amb el seu entorn, poblat de vinyes i boscos de ribera del Gaià.

Quan es passa la Porta Reial, la imatge de la façana principal de l’església amb la fontana de Sant Bernat en primer terme és captivadora. Tot plegat, amb les cases a banda i banda, fa la impressió d’una avinguda senyorial fins a l’escalinata de l’església. Els edificis de la plaça, alguns dels quals oferien antigament serveis auxiliars del monestir, estan adornats amb dibuixos bellíssims a les façanes. L’església es va començar l’any 1171, però no va ser fins al segle xiv quan es va acabar del tot. La façana principal, coronada per merlets, data del segle xii i presenta una portalada romànica amb un gran finestral gòtic. La planta és de creu llatina i queda tancada per darrere de l’altar i el retaule major amb una gran rosassa. També té tres naus robustes i cinc capelles abacials. Ben a prop de l’altar major hi ha les tombes de Pere II el Gran (segle xiii), d’una banda, i de Jaume II i Blanca d’Anjou (segle xv), de l’altra. El cenobi, convertit en panteó reial pel primer d’aquests reis, es va fortificar durant els segles xiv i xv.

Santes Creus Santes Creus és el primer dels tres monestirs cistercencs que visitarem al llarg d’aquest ramal del Camí català. Santes Creus va néixer en esperit el 1150, però les seves contínues ampliacions i remodelacions es van allargar fins al segle xviii. El conjunt, de diferents períodes i estils artístics, és realment espectacular; no en va és un dels cims representatius de l’edat mitjana a Catalunya, si més no entre les relíquies i els vestigis de les comunitats monàstiques. Per arribar a Santes Creus els caminants passen per davant de l’Albareda de Santes Creus, l’únic exemplar a Catalunya d’aquest tipus de bosc de ribera. Si continuen cap a la dreta poden entrar al recinte de Santes Creus, talment una sagrera en la qual s’agrupaven habitatges de pagesos al voltant de l’església. Per entrar al recinte, primerament han de passar per sota de la Porta Reial o l’Assumpta, una fantàstica portalada barroca que data del segle xviii. L’entrada per la Porta Reial amb el monestir en segon pla és una imatge idíl·lica.

30

L’església conté, a més, una petita capella de façana romànica encarada als dos claustres, l’un d’estil gòtic i l’altre romànic. El gòtic destaca per la riquesa iconogràfica dels capitells. Al voltant d’aquest claustre hi ha les dependències que fan de dormitori. L’altre claustre, el romànic, és molt més sobri, i al voltant seu hi ha la cuina, el refectori i el Palau Reial, construït per ordre de Pere el Gran l’any 1280. També al costat del claustre romànic hi ha la petita capella romànica de la Trinitat, la primera església que va tenir el monestir. El monestir de Santes Creus disposa d’uns quants serveis als carrers dels voltants per passar-hi la nit o fer una parada en el camí. En tot cas, abans d’abandonar definitivament el monestir i els seus voltants passarem pel celler cooperatiu de Santes Creus i per la creu de terme, datada del segle xiv però reconstruïda ja al segle xx. Un cop hem començat el camí de pujada cap al Pla de Santa Maria, val la pena aturar-s’hi un moment i girar-se per última vegada cap al monestir que deixem enrere: Santes Creus vist des de la distància és encara més espectacular i bonic.

31

El Camí de Sant Jaume

32

Claustre del monestir de Santes Creus

33

El Camí de Sant Jaume

Itinerari: de Tarragona a Santes Creus km 0 · · · · · · · · · · Tarragona Des de la plaça de la Font (la plaça de l’Ajuntament de la ciutat), seguim en direcció al Portal del Roser, ja fora muralles. Passem els jardins de Camp de Mart i creuem per sota l’autovia A-7 fins a l’altura del cementiri. Seguim el GR-172 en direcció al santuari del Llorito. Passem per sobre de l’autopista AP-7 i pel costat de la urbanització Mas de Panxer. Seguim per la urbanització Els Manous i la travessem seguint el carrer de les Cisternes. Encara queda una altra urbanització per travessar, La Bonaigua, que creuem pels carrers de la Mercè i el Forn de Saldo. Quan s’acaba el carrer comença el camí que ens portarà al Catllar. Es recomana als ciclistes que, una vegada a la urbanització La Bonaigua, segueixin la carretera TP-203 i després la TP-2039 fins al Catllar, en un recorregut d’un

34

quilòmetre i mig que els estalviarà una baixada complicada si porten la bicicleta amb alforges i ben carregada.

km 9,8 · · · · · · · · · El Catllar Sortim del Catllar pel carrer de la Font i seguim per la riba del riu Gaià. Passem pel costat d’una antiga fàbrica actualment abandonada. Creuem una via de tren abandonada i després la via de l’AVE per sota d’un túnel a la vora d’una bonica construcció de pedra seca. Prenem el primer camí a l’esquerra i el seguim entre marges de pedra. Aquesta és una zona força agradable per caminar que passa molt a la vora del pantà del riu Gaià, tot i que mai no l’arribem a veure. Per als pelegrins amb bicicleta, aquest últim tram es fa per corriols estrets que, tot i que es poden fer gairebé tots al damunt de la

bicicleta, obliguen a mantenir bé l’equilibri si es pedala carregat amb molt de pes.

km 16,4 · · · · · · · · · · Renau Sortim del petit i bonic poble de Renau seguint la carretera de Vilabella. A partir d’ara el paisatge que veiem varia força, i durant molts quilòmetres ens acompanyarà l’harmonia dels camps de vinya. Seguim durant tota l’estona l’antic camí de Vilabella. Una mica abans de 2 km creuem la via del tren Barcelona-Lleida i ja, des d’aquí, veiem l’entrada a Vilabella. Ja som a la comarca de l’Alt Camp.

km 19,6 · · · · · · · · Vilabella Sortim de Vilabella per la carretera i, després de 200 m, just quan s’acaba una filera d’arbres, prenem una pista a mà dreta entre dues fàbriques. La pista, en bon estat, ens portarà sense pèrdua a Bràfim entre camps d’oliveres i vinyes. Entrem a Bràfim per l’avinguda de Catalunya.

km 22,4 · · · · · · · · · · Bràfim Sortim de Bràfim pel carrer d’Avall. La pista va seguint la vall del Gaià amunt. Creuem la carretera C-51 i, just davant nostre, prenem un corriol petit i amagat que, seguint la direcció en la qual anàvem, ens portarà a creuar l’autopista AP-2 per un túnel. Passem pel costat d’una masia i prenem un corriol que, entre camps, ens portarà fins a l’entrada de Vila-rodona.

km 27,7 · · · · · · Vila-rodona Sortim de Vila-rodona per l’avinguda de l’Alt Camp i deixem enrere horts i granges. La pista, que fa baixada, ens porta fins al riu Gaià. Aquest és un tram molt bonic en què es camina entre una vegetació molt densa i humida. S’ha de creuar un parell de vegades el riu Gaià per unes passarel·les ben habilitades. El riu, en aquest tram de petits meandres, baixa viu i alegre. Prenem un corriol ben marcat fins a la

35

carretera d’Aiguamúrcia. La seguim a la dreta i, quan trobem el primer grup de cases, tombem a la dreta. Passem per carrers estrets i creuem el poble fins a trobar la cruïlla de la carretera a Santes Creus.

Porta Reial i a l’esquerra el carrer principal de la població, amb bars i el celler cooperatiu.

km 32,9 · · · · · Santes Creus

km 30,7 · · · · · Aiguamúrcia Sortim del poble i seguim la carretera cap a Santes Creus. Caminem per la carretera uns 2 km seguint el riu Gaià amunt; just abans d’entrar a Santes Creus passem per l’Albereda de Santes Creus, un espai catalogat d’interès natural per la Generalitat de Catalunya i única albereda de bosc de ribera de tot Catalunya. Arribem a Santes Creus. A la dreta queda l’entrada al conjunt per la

36

37

El Camí de Sant Jaume Serveis: de Tarragona a Santes Creus Tarragona Tota mena de serveis

ALBERG Sant Jordi Av. del President Companys, 5 Tel. 977 240 195

HOTELS AC Tarragona**** Av. de Roma, 8 Tel. 977 247 105 Ciutat de Tarragona**** Pl. d’Imperial Tarraco, 5 Tel. 977 250 999 Eurostars Tarraco**** Ctra. de València, 206 Tel. 977 556 773 Husa Imperial Tarraco**** Rbla. Vella, 2 Tel. 977 233 040 Astari*** Via Augusta, 95 Tel. 977 236 900 Canadá*** Ctra. de València, 213 Tel. 977 541 633 Lauria*** Rbla. Nova, 20 Tel. 977 236 712 Marina** Via Augusta, 151 Tel. 977 292 727 Núria*** Via Augusta, 145 Tel. 977 235 011 Sant Jordi*** Via Augusta, 185 Platja Savinosa Tel. 977 207 515

38

Urbis*** Pl. de Corsini, 10 Tel. 977 240 116 SB Express*** Pl. de les Corts Catalanes, 4 Tel. 977 221 050 Catalunya Express** General Contreras, 16 Tel. 977 219 119 Cosmos* Estanislau Figueras, 57 Tel. 977 243 987 Plaça de la Font* Pl. de la Font, 26 Tel. 977 246 134 Riu Clar* Polígon Riu-Clar, parc. 169-179 Tel. 977 547 006

HOTELS APARTAMENT Royal Tarraco**** Sant Auguri, 5 Tel. 977 228 880 Alexandra*** Rbla. Nova, 71 Tel. 977 248 701

PENSIONS Alhambra** Estanislau Figueras, 51 Tel. 977 240 565 Anterman** Via Augusta, 221 Tel. 977 235 701 El Callejón** Via Augusta, 141 Tel. 977 236 380 Forum** Pl. de la Font, 37 Tel. 977 211 333

Mediterrani** Orosi, 11 B Tel. 977 249 353 Noria** Pl. de la Font, 53 Tel. 977 238 717 Casa Carmen* Cartagena, 10 Tel. 977 223 387 La Pilarica* Smith, 20 Tel. 977 240 960

El Catllar Bars, restaurants i botigues

ALLOTJAMENTS RURALS Mas Fau Pol. 25, parc. 132 Tel. 658 797 344 Molí Cortadas Tel. 977 655 317

Renau Hi ha restaurant

ALLOTJAMENTS RURALS

Vilabella Bars, restaurants i botigues

ALLOTJAMENTS RURALS Cal Cantó Sant Pere, 11 Tel. 620 629 133 Cal Parines Fortuny, 18 Tel. 977 620 262 Cal Sabater Avall, 8 Tel. 660 786 678

Vila-rodona

PENSIONS

ALLOTJAMENTS RURALS Ca la Nuri Sant Antoni, 10 Tel. 665 455 752 Casa Pont Ctra. de Santes Creus, 2 Tel. 977 639 374

Hostal Grau** Pere el Gran, 3 Tel. 977 638 311 Hostalet Plana del Molí** Av. de la Plana del Molí, 21 Tel. 977 638 309

Aiguamúrcia

Bràfim

HOTELS

Les Cireres Av. de Loreto, 5 Tel. 639 006 128

Santes Creus

Bars, restaurants i botigues

Hi ha restaurant

ALLOTJAMENTS RURALS

Els Cups Masia Els Cups Tel. 977 638 689 Les Torres Masia Les Torres, s/n Tel. 977 260 647 Mas d’en Ferran Mas d’en Ferran, s/n Tel. 977 260 052 Mas Manlleva Tel. 977 638 665

Bars, restaurants i botigues

Mas d’en Soler Polígon 1, parc. 18 Tel. 977 611 203 Bars, restaurants i botigues

ALLOTJAMENTS RURALS

Mas Can Ros**** Les Ordres Tel. 977 080 000 Hostatgeria de Celma*** Àngel Guimerà, 2-4 Tel. 977 639 458 Ca la Sió* Camps, 4 Tel. 977 639 195

39

El Camí de Sant Jaume

Notes

40

Notes

41

El Camí de Sant Jaume de Santes Creus a l’Espluga de Francolí

32,1 km

FÀCIL

7h

Trams alternatius per a ciclistes

600 500 400 300 200

0

5

10

15

20

25

30

35

El Pla de Santa Maria El Pla de Santa Maria és un poble estructurat al voltant del carrer principal, el carrer Major. El terme va formar part originàriament del castell de Cabra, i ja estava poblat a mitjan segle xii. Per això durant molt de temps el Pla de Santa Maria va ser conegut com el Pla de Cabra. Del poble destaca l’església de Sant Ramon, un dels exemples més interessants del romànic de la comarca. Construïda al començament del segle xiii, l’església de Sant Ramon és d’una sola nau, absis semicircular i ampli transsepte, i té una portalada bellament esculpida, amb vuit columnes

La Conca de Barberà El camí de Santes Creus a l’Espluga de Francolí deixa enrere la comarca de l’Alt Camp i ens porta fins a la Conca de Barberà. El coll de Cabra, abans d’arribar a Cabra del Camp, serà la nostra porta d’entrada a aquesta nova comarca. La Conca de Barberà és una de les comarques naturals més ben definides del nostre país. La forma de conca o de cubeta entre muntanyes es pot observar fàcilment des de qualsevol indret una mica alt. Barberà de la Conca serà un mirador privilegiat de l’orografia d’aquesta comarca.

42

Pla de Santa Maria. Església de Sant Ramon

43

El Camí de Sant Jaume per banda, i una rosassa notable a la façana de ponent. Restaurada durant els segles xviii i xix, va ser declarada monument historicoartístic el 1951. L’església parroquial actual de Santa Maria es va bastir l’any 1777 i és un exemplar notable d’època barroca. Està coronada per una gran cúpula i un gran campanar de planta quadrada i torrassa octogonal.

Les construccions de pedra seca La pedra seca és el nom que pren un tipus d’arquitectura tradicional popular en què la pedra s’utilitza en sec, sense

Si feu un tomb pel carrer Major podreu observar els portals medievals que tancaven la vila closa i diverses cases pairals i portalades de pedra. També s’hi conserven algunes façanes amb esgrafiats geomètrics dels segles xvii i xviii, com a Cal Rubinat, Cal Llovereta, Cal Rosell i Cal Mitger.

cap tipus d’unió. En aquest

Cabra del Camp

gran varietat de construccions

tipus d’arquitectura les peces s’encaixen pel seu propi pes, sense argamassa. Hi ha una de pedra seca: cabanes de volta, cabanes amb teula,

El poble és al peu del Cogulló, una gran muntanya de roca pelada. Situat a recer de les serres de Miramar i Voltorera i a l’enclusa del Coll de Cabra, l’origen del poble es remunta a l’any 1194, quan el rei Alfons II li va atorgar la carta de població.

murs entre camps, marges, barraques de vinya, basses i cisternes. Les construccions de pedra seca constitueixen un dels principals elements configuradors del paisatge rural de Catalunya, sobretot de les terres del sud del país. Tenen un gran valor històric i es consideren un factor identitari a molts territoris on predominen.

El nucli urbà, d’origen medieval, està format per un conjunt de carrers estrets i desnivellats agrupats al voltant de l’església, dedicada a santa Maria i obra del segle xviii. Es va construir sobre una església anterior, de la qual es conserva un santcrist de molta devoció.

El terme del Pla de Santa Maria concentra un gran nombre de construccions de pedra seca, testimonis de temps passats. Hi destaca el Cossiol del Soleta, una construcció destinada a l’aprofitament de l’aigua de la pluja del tot singular per la seva originalitat i bellesa. El mateix Ajuntament del Pla de Santa Maria té senyalitzat un itinerari

El celler cooperatiu de la vila, inaugurat l’any 1919, d’estil modernista, és obra, com molts altres, de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell.

que, amb el nom de la Ruta de la Capona, ressegueix les construccions principals de pedra seca del municipi.

Barberà de la Conca Els abundants vestigis ibers i romans trobats arreu del terme demostren que Barberà de la Conca va ser poblat des de ben aviat. El poble està documentat des de l’any 945, en la donació feta pel comte Borrell de l’església de Sant Pere d’Ambigats al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Com molts municipis de la Catalunya Nova que vivien de la vinya, a mitjan segle xix els pagesos van conèixer una època brillant en l’economia que pocs anys més tard va derivar en una gran crisi a causa de l’aparició de la fil·loxera. Aquest va ser un dels motius pels quals els pagesos pobres van intentar, mitjançant l’associacionisme, salvar-se de la davallada. Amb aquest esperit es va fundar a Barberà, l’any 1894, la Sociedad de Trabajadores Agrícolas del

44

Pueblo de Barberá, més coneguda com La Societat, que va iniciar el cooperativisme agrari a Catalunya i a l’Estat espanyol. El Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca, situat a la carretera d’entrada al poble, va ser construït entre els anys 1920 i 1921 per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. El projecte d’aquest celler incorpora quatre novetats tècniques: la construcció de l’estructura de les naus basada en arts parabòlics de maó, la situació de les finestres per ventilar les naus, les bótes subterrànies cilíndriques i separades per cambres aïllants ventilades, i la composició i les textures de les façanes. L’església parroquial de Santa Maria és barroca, del segle xviii, amb un timpà romànic. I al capdamunt del poble trobem les restes del castell, amb un passat templer important. Des d’aquest lloc tenim una vista esplèndida de la Conca de Barberà, Montblanc, la serra del Tallat i les muntanyes de Prades.

45

El Camí de Sant Jaume

Montblanc

La

portalada

combina

elements

renaixentistes i ornamentació barroca, Montblanc és una vila monumental amb un patrimoni artístic i cultural

i va substituir la portalada gòtica

que constitueix una visita obligada de qualsevol pelegrí que faci el Camí

primitiva,

català de Sant Jaume, però també de qualsevol viatger.

l’any 1651.

L’estructura urbana es va organitzar al peu del castell i al voltant de

El convent de Sant Francesc de

l’església de Santa Maria, amb el carrer Major com a eix principal. Aviat,

Montblanc és un dels més antics

però, va esdevenir una vila més gran i complexa. Al sud de l’església de

de Catalunya i hi va pernoctar sant

Santa Maria es va crear la plaça Major, que més endavant va originar

Francesc d’Assís. L’església del convent

una nova barriada, amb una activitat comercial notable. Al voltant de

és un edifici del gòtic català primitiu,

l’església de Sant Miquel es va instal·lar el call. Són d’aquest temps

amb cobertura de fusta policromada,

també el convent de Sant Francesc, el convent i santuari de la Serra

capelles laterals i absis amb volta de

i l’hospital-església de Santa Magdalena. D’aquest període destaquen

creueria. El convent va ser destruït

també alguns edificis civils com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el

al segle xix. En una capella barroca

casal dels Josa. Tot aquest nucli formava l’espai d’intramurs, que es

lateral a l’església hi ha l’oficina de

manté perfectament conservat. Precisament, el recinte emmurallat es

turisme de la vila.

va construir en temps del rei Pere el Cerimoniós, a partir de l’any 1366.

Dins el nucli històric destaquen diversos casals o immobles d’arquitectura

Té un perímetre de 1.500 metres amb 31 torres i diferents portals

civil. El més representatiu és la casa senyorial del Palau Reial, que era

d’entrada: els portals de Sant Francesc –enderrocat–, el de Sant Jordi, el

la residència ocasional dels reis de la Corona d’Aragó. D’estil gòtic amb

de Sant Antoni –reconstruït–, el de Bové i del Castlà, els portalets de Sant

façana de carreus, actualment té una estructura molt alterada a causa de

Marçal i el del Foradot.

nombroses reformes que en van modificar el perímetre original i en van

La màxima esplendor montblanquina es va viure al segle xiv, quan va

malmetre l’estructura interior i els finestrals de la planta principal.

arribar a ser la setena ciutat de Catalunya en nombre d’habitants darrere

El Museu-Arxiu de Montblanc i de la Conca de Barberà és un lloc molt

de Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Puigcerdà, i amb un pes

recomanable de visitar si els pelegrins disposen de temps. Situat al carrer

econòmic important.

de Josa, a l’antic Palau Josa, dedica diferents espais a les excavacions

Entre els edificis religiosos destaca l’església de Santa Maria la Major, el més representatiu de la vila, coneguda

que

va

ser

destruïda

arqueològiques de la comarca, als principals elements arquitectònics i esculturals i als diferents documents gràfics de la història de la comarca.

com la Catedral de la Muntanya i inacabada a causa de l’epidèmia de la pesta negra. És d’estil gòtic amb interior d’una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria.

46

47

El Camí de Sant Jaume

L’Espluga de Francolí L’Espluga de Francolí és una vila amb una relació estreta i especial amb l’aigua. El pas del Francolí per la població i la proximitat dels barrancs que baixen de les muntanyes de Prades li confereixen un caràcter molt determinat, que contrasta amb les viles veïnes. El nom de la vila prové del llatí spelunca (‘espluga’, ‘cova’), mot amb què ja era coneguda al segle xi, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals hi ha la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta per casualitat el 1853. Aquesta és la màxima atracció turística de l’Espluga, que avui es pot visitar juntament amb el museu adjacent que s’hi va crear. La cova de la Font Major és una de les set coves més llargues del món formada amb conglomerat i una de les poques que s’estén, en gran part, pel subsòl de la vila. Fins avui s’hi han descobert més de 3.600 metres de corredors. Fer-hi una visita no comporta desviar-se del Camí, ja que la cova de la Font Major és al mateix nucli urbà de l’Espluga, a l’avinguda de Catalunya. La vila de l’Espluga es va originar al voltant d’un castell bastit dalt d’un turó durant el segle xi. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjan segle xiii; la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de

El Celler de l’Espluga El Celler Cooperatiu de l’Espluga de

l’Espluga de Francolí i van adquirir-ne tota la senyoria el 1312, any de l’extinció de l’orde del Temple. L’edifici més notable és l’església Vella de Sant Miquel, classificada com a monument historicoartístic el 1923. És un molt bon exemple de la transició del romànic al gòtic. Com a curiositat, es diu que l’any 1837 es van amagar sota les escales de l’església les restes dels reis catalans que s’havien profanat al monestir de Poblet. En canvi, l’església Nova de Sant Miquel, molt propera a l’anterior, és d’estil neoclàssic i construïda a la segona meitat del segle xix.

Francolí és l’edifici insígnia dels cellers modernistes

de

Catalunya.

Àngel

Guimerà li va posar el sobrenom de “la Catedral del Vi”, un nom que més endavant han fet servir molts altres cellers de Catalunya. Va ser projectat

L’antic hospital, oposat a l’església Vella, d’estil gòtic i construït al segle xiv, va ser fundat per l’orde dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem i va ser administrat per aquest mateix orde fins al 1851, quan un concordat entre Espanya i el Vaticà el va suprimir. En destaca el pati obert interior voltat d’arcs de pedra.

per Lluís Domènech i Montaner i el va dur a terme l’any 1913 el seu fill, també arquitecte, Pere Domènech i Roure. La seva visita és molt recomanable, ja que, a més, acull el Museu del Vi, amb exposicions sobre tècniques tradicionals de la

El Museu de la Vida Rural està instal·lat a l’antiga casa pairal de la família Carulla, documentada al segle xvii; va ser creat el 1988 per la Fundació Jaume I i s’hi exposen eines, estris, mobles i diferents objectes de la vida rural catalana.

viticultura, el cooperativisme i el modernisme. Aquest museu està situat a l’avinguda de Josep Maria Rendé i Ventosa.

48

49

El Camí de Sant Jaume

Itinerari: de Santes Creus a l’Espluga de Francolí km 0 · · · · · · · · Santes Creus Sortim de Santes Creus seguint la carretera TV-2006 en direcció a Vila-rodona. A la segona desviació que trobem a mà dreta, prenem el camí seguint el GR-172 en direcció al coll de les Forques. Seguim el camí del Pla de Santa Maria a Santes Creus i Aiguamúrcia, i continuem per una pista ampla que travessa les planes de Santes Creus. Aquest camí ens durà sense pèrdua possible al pont que creua l’autopista AP-2, des d’on ens dirigirem tot seguit al Pla de Santa Maria.

fins a tornar a trobar la carretera principal. En aquest punt, recomanem als ciclistes que es dirigeixin a Cabra directament per la carretera al llarg de 2 km. Els caminants no han de passar la carretera, sinó agafar el camí que surt a mà dreta fins al túnel que torna a creuar l’autopista. Just abans del túnel, agafem el camí de l’esquerra, que al llarg d’1,5 km ens durà fins a Cabra del Camp. Ja a les portes de la vila, el camí major ens conduirà fins al centre de la població.

pineda que ens portarà fins a uns camps agrícoles que deixarem a mà dreta. Seguim aquest camí principal fins a la carretera T-231. Girem a l’esquerra en direcció al Corral de la Guineu, una construcció visible des d’aquest punt. Una vegada passat el Corral agafem la bifurcació següent a l’esquerra per dirigir-nos cap a Barberà de la Conca.

km 17 · · Barberà de la Conca Sortint pel carrer del Comerç, agafem el trencall que trobem a l’altura dels cellers de la Cooperativa de Barberà. Continuem tot recte i deixem a l’esquerra diverses naus agrícoles i industrials del municipi. Transcorreguts 500 m travessem el pont del torrent del Patacó i enfilem tot recte fins al Mas del Bellver. Seguim aquesta mateixa pista rural

km 11,8 · · · Cabra del Camp km 6,9 · El Pla de Santa Maria Des de l’església de Sant Ramon agafem amb precaució la carretera de Cabra del Camp (TP2311). Prenem el camí de la Torre de l’Anglès i deixem la pista que creua un altre cop l’autopista AP-2. Aquest caminet transcorre entre petits murs de pedra seca

50

Seguint l’avinguda de Catalunya, sortim de Cabra del Camp pel camí que comença just al final de l’avinguda i que s’enfila per anar a buscar el camp d’esports. Una vegada passat el camp, a uns 800 m trobem una bifurcació. Agafem el camí de l’esquerra, que va perdent altura suaument enmig d’una

51

ben condicionada sense fer cas dels diferents caminets que sorgeixen a banda i banda. A uns 3 km ens incorporem al GR-175 i a la Ruta del Cister, per anar plegats fins a l’entrada de Montblanc, passant pel cementiri i el convent de la Mercè. L’entrada a la capital de la Conca de Barberà es fa travessant el Francolí per sobre del pont Vell.

km 26 · · · · · · · · · Montblanc Per sortir de Montblanc agafem el carrer de les Tossas, que surt del recinte emmurallat pel Portal del Castlà. Deixem a l’esquerra l’IES

52

Martí l’Humà i agafem el camí de la Tossa seguint el GR-171. Passat 1 km de la sortida de Montblanc arribem al barranc de Sant Joan, normalment sec. Deixem el GR-171 i seguim una pista de terra fressada enmig d’un bosc de pins molt frondós. Sempre cap a l’oest, seguim el camí del Mas de la Mora, que ens durà directament a l’Espluga de Francolí. Entrem a l’Espluga de Francolí pel carrer de l’Ermita, que ens conduirà fins al centre de la vila.

km 32,1 · l’Espluga de Francolí

53

El Camí de Sant Jaume Serveis: de Santes Creus a l’Espluga de Francolí Cabra del Camp Hi ha bar i restaurant

ALLOTJAMENTS RURALS Forn dels Tossuts Sales, 10 Tel. 977 630 265 Barberà de la Conca Bars, restaurants i botigues

ALBERG Alberg municipal “La Societat” Hi ha descompte per als pelegrins. Tel. 637 771 666

ALLOTJAMENTS RURALS Cal Janot Societat, 25 Tel. 977 887 187 Tossal de Maig Primer de Maig, 27 Tel. 679 730 744 Montblanc Tota mena de serveis

HOTELS Cal Blasi** Alenyà, 11-13 Tel. 977 861 336 Ducal** Francesc Macià, 11 Tel. 977 860 025 Viaurelia Hotel** Dionís Mestre, 3 Tel. 977 861 790

54

HOTELS APARTAMENT Fonda Riuot* Pleta, 21 Tel. 977 875 145 Els Àngels** Pl. Àngels, 1 Tel. 977 860 173

ALLOTJAMENTS RURALS Mas Caret Ctra. de la Riba a Farena, km 11 La Bartra Tel. 977 264 003 Mas Carlons Tel. 977 860 045 Molí de la Vall 1 Camí de la Vall, s/n Tel. 977 862 980 Molí de la Vall 2 Camí de la Vall, s/n Tel. 977 862 980

Notes

PENSIONS Fonda Les Disset Fonts** Font, 19 Tel. 977 870 302 Villa Engràcia Les Masies de Poblet, s/n Tel. 977 870 308

ALLOTJAMENTS RURALS Font de l’Oca Masia Menacho, s/n; pol. 27 – parc. 1 Tel. 606 401 052 Casa Pairal Espasa Font Major, s/n Tel. 977 870 951

l’Espluga de Francolí Bars, restaurants i botigues

HOTELS Masia del Cadet*** Les Masies de Poblet Tel. 977 870 869 Monestir*** Les Masies de Poblet, s/n Tel. 977 870 058 Hostal del Senglar** Montserrat Canals, 1 Tel. 977 870 121 Ocell Francolí* Pg. de Canyelles, 3 Tel. 977 871 216

55

El Camí de Sant Jaume de l’Espluga de Francolí a Vallbona de les Monges

27,8 km

MITJANA

8h

Trams alternatius per a ciclistes

800 700 600 500 400 300

0

5

10

15

20

25

30

Etapa de solitud Aquesta etapa ens porta del monestir de Poblet al monestir de Vallbona de les Monges, joies del gòtic català. Són els únics monestirs

cistercencs

del

Camí

català de Sant Jaume amb vida monacal. El recorregut entre els dos

monestirs

transcorre

per

paratges solitaris entre oliveres i vinyes. El tram entre Vimbodí i Senan és especialment llarg i es recomana anar ben proveït d’aigua i ganyip. A més, cal un petit esforç per remuntar la serra del Tallat, però la vista que es té del camí i de tota la conca des del coll de Senan val la pena. Un cop passat Senan, el camí entra a

l’Urgell.

secà

de

El

paisatge

ponent

sobri

del

acompanyarà

els

pelegrins fins a enllaçar amb el camí de Montserrat a Lleida.

56

Claustre del monestir de Poblet

57

El Camí de Sant Jaume gràcies a les donacions dels reis. Ja l’any 1185, Poblet tenia un hospital, i la seva biblioteca era una de les més completes de l’època. En aquesta mateixa època es van construir l’església, el refectori i una part del claustre en estil cistercenc. La sagristia, la capella, les habitacions i els dormitoris es van construir més endavant, ja al segle xiii. Al segle xiv, sota la tutela de l’abat Ponç de Copons, s’hi van construir el cimbori, les capelles orientades al nord i les voltes de la nau del sud. La muralla i les tombes reials daten del mateix segle. Tant el rei Pere III com el seu fill, Martí l’Humà, van residir llargues temporades al monestir, motiu que els va portar a construir-hi un palau reial que va quedar acabat poc abans de la mort del segon. Durant aquest període, el monestir de Poblet va obtenir jurisdicció sobre set baronies i agrupava més de seixanta viles.

El Cister El Cister va ser un moviment de renovació monàstica que es va iniciar a Europa entre els segles xi i xii. Tenia com a objectiu tornar a la puresa de la vida monàstica, després de la fastuositat a què havien arribat molts dels monestirs i les comunitats de l’època arran de l’enorme quantitat de terres que gestionaven i les relíquies que

Poblet

guardaven gràcies a les donacions dels nobles. La puresa dels orígens i l’austeritat inicial es van veure reflectides en l’art cistercenc, buit d’ornaments i elements superflus.

El monestir de Poblet és, sens dubte, el que ha conservat millor A dalt, refectori del monestir; les característiques de monestir a baix, interior de l’església cistercenc en l’aspecte arquitectònic, ja que ens ha arribat gairebé totalment intacte. El monestir de Poblet és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat l’any 1991.

L’orde del Cister va tenir en sant Bernat de Claravall el seu impulsor i ideòleg. Quan va morir aquest abat, hi havia a Europa més de 350 abadies cistercenques. El moviment, que va néixer al monestir francès de Cîteaux, a la Borgonya, es va estendre ràpidament pel nostre país. Els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges en són els exemples més notables.

Poblet va ser el panteó reial de la Corona d’Aragó des de Pere III el Cerimoniós fins al segle xv. També conserva les despulles del rei Jaume I el Conqueridor. La història del monestir es remunta a l’any 1150, quan Ramon Berenguer IV va donar a l’abadia de Fontfreda unes terres perquè hi construïssin un nou monestir al límit entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella. Un cop acabada la Reconquesta, l’any 1166 els monjos van prendre possessió de les terres i van començar a construir el monestir. A partir de llavors, el seu patrimoni va començar a augmentar

58

59

El Camí de Sant Jaume La decadència del monestir va començar a partir del segle xvi i va tenir el seu moment culminant l’any 1835, quan, amb la desamortització, el monestir va ser saquejat i abandonat. Es van profanar les tombes reials i es van destrossar molts dels retaules i detalls del claustre. Va ser a partir del 1940 quan, amb el retorn dels monjos i amb la col·laboració del Patronat, fundat feia poc, es van restaurar molts dels seus monuments. Poblet també acull, des del seu retorn, l’arxiu que el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, va concedir a la comunitat. És del tot recomanable que els pelegrins facin una visita al conjunt del monestir, de forma individual o col·lectiva, seguint les explicacions d’un guia per gaudir plenament d’aquest conjunt magnífic.

Vimbodí Vimbodí és, com l’Espluga de Francolí, un poble ajagut a la falda de les muntanyes de Prades. El seu poblament és molt antic, però es creu que el nom probablement prové de l’època dels sarraïns, quan Vimbodí era terra de frontera. Com a curiositat, es considera que Vimbodí té el carrer més estret de l’Estat, el carrer de les Abraçades. Amb només 94 centímetres d’amplada, es diu que dues persones només hi poden passar juntes si s’abracen. Els pelegrins que ho vulguin comprovar trobaran el carrer de les Abraçades entre el carrer Major i la placeta de la Verdura. Un altre element que destaca del poble són els rentadors, testimonis d’èpoques passades, quan les dones rentaven als antics safareigs. A mig camí entre Poblet i Vimbodí passem pel castell de Milmanda, una antiga granja fortificada de Poblet i amb un notable passat històric. Destaca per la bellesa de la seva silueta entremig de camps de vinyes.

Senan El petit poble de Senan és parada obligada per descansar i fer un bon glop d’aigua després de la pujada considerable a la serra del Tallat. Senan és un oasi de pau i tranquil·litat. El seu nucli humil, agrupat sobre un petit turó voltat d’ametllers, vinyes i boscos, configura un conjunt harmoniós. A més del nucli al voltant

60

del carrer Major, hi ha dos petits Un dels molts racons precisosos de Senan ravals una mica distanciats: el raval de la Font i el raval de la Creu. L’edifici més notable de la població és l’església parroquial d’estil romànic de Santa Maria de Senan, construïda entre els segles xii i xiii.

els Omells de na Gaia És una vila medieval que es va desenvolupar al voltant d’un antic castell del qual només queden algunes restes a la part alta del poble. Data del segle xii, tot i que la torre de defensa és anterior. Avui en dia només en queden petites parets de pedra picada. L’església parroquial de Santa Maria, situada al centre de la població, és l’edifici més destacat del poble. Es va construir al segle xviii seguint els patrons de l’arquitectura neoclàssica al lloc on hi havia hagut una altra església gòtica. A dins podem observar unes belles imatges barroques de la Mare de Déu de l’Assumpta, de sant Josep i d’altres sants. Són escultures policromades que daten dels segles xvii i xviii.

61

El Camí de Sant Jaume pes sobre la nau de l’església. L’església és un exemplar fidel de l’estil de transició que l’orde va difondre arreu. Té la planta de creu llatina i d’una sola nau, amb el creuer molt pronunciat. La coberta de creueria ogival es va construir probablement al començament del segle xiv, en substitució de la volta romànica. La porta principal (segle xiii) està decorada amb un dels primers relleus de santa Maria representada en un timpà a Catalunya. L’interior del temple meravella per

la

seva

simplicitat

i

l’admirable joc de llums. A la dreta de l’altar veiem el sarcòfag de la reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I

Vallbona de les Monges

el Conqueridor, que va voler ser enterrada a Vallbona; al

El monestir de Vallbona de les Monges és l’element més rellevant de la vila

davant mateix hi ha la tomba

i és l’exemple més important de comunitat cistercenca femenina que hi

de la princesa Sança d’Aragó,

ha a Catalunya. El cenobi no ha interromput la seva activitat des que es va

filla de tots dos. El claustre,

fundar ara fa 850 anys.

de forma trapezoïdal, segueix

Malgrat les seves dimensions, més reduïdes que les dels monestirs de

la línia austera i simple de tot

Poblet i Santes Creus, el de Vallbona és un monestir magnífic i un centre

el conjunt. Amb tot, el claustre

actiu d’espiritualitat, art i cultura. Fundat al segle xii, durant els tres

és l’espai que més temps va

primers segles d’existència va viure una època de gran vitalitat. Es va

trigar a construir-se: començat

promoure la implantació de masies dins del seu àmbit d’influència.

al segle xii, no es va acabar

Curiosament, el poble de Vallbona és molt posterior a la fundació del

fins al segle xvi. I això es nota

monestir, ja al segle xvi, resultat d’una disposició sorgida al concili de

als acabats de les diferents

Trento que prohibia la implantació de monestirs de monges en zones

galeries. Tot el claustre està

inhabitades. Consegüentment, es va manar la construcció del poble, el

cobert amb voltes de creueria,

qual, per tant, és una sagrera.

un element propi de l’estil

L’església del monestir constitueix un exemple clar de transició entre el

cistercenc.

romànic i el gòtic. L’edifici es va començar a principis del segle xii, però

El monestir va ser declarat Bé

no va ser fins al segle xiv quan es va acabar. Per això les voltes de la

Nacional

nau són de creueria, pròpies del gòtic, i les voltes dels absis són de mig punt, pròpies del romànic. La

62

d’Interès

Cultural

l’any 1931 i acull encara, de manera

ininterrompuda,

comunitat

absis tenen una ornamentació

mateixa comunitat s’encarrega

escultòrica

interessant.

de

monges.

una

planta és d’una sola nau i els tres

La

Del

de gestionar l’hostatgeria, que

monestir, en destaquen els dos cimboris

permet fer estades de repòs a la

gòtics, el més gran dels quals recolza tot el

recerca de pau durant tot l’any.

63

El Camí de Sant Jaume

Itinerari: de l’Espluga de francolí a Vallbona de les Monges

64

km 0 · · · l’Espluga de Francolí

km 3,2 · · Monestir de Poblet

Sortim de l’Espluga pel carrer del Cometa. Quan s’acaba l’asfalt del carrer continua una pista de terra que hem de seguir durant 1,5 km. Després d’un tram de pujada trobem una bifurcació amb una caseta de pedra a l’esquerra; agafem el camí de la dreta, que segueix entre murs. Uns 300 m després arribem a una collada amb una edificació agrícola i una bifurcació. El camí continua entre oliveres sense pèrdua fins a les Masies, una zona balneària molt a la vora del monestir de Poblet. Un cop arribats a les Masies, el camí s’acaba a la carretera TV-7007; girem a mà esquerra i seguim per la carretera aproximadament 1,3 km fins a arribar a la porta del monestir.

Sortim del monestir seguint la carretera cap a Vimbodí (TV-7002), que coincideix amb el GR-171. Passats aproximadament 500 m, just abans de travessar el pont sobre el riu Sec, girem cap a la dreta i agafem una pista, l’antic camí de Poblet. Uns 500 m més endavant arribem a una altra bifurcació senyalitzada, girem a mà esquerra i deixem l’ermita de Sant Bernat a uns 200 m entre alzines i pins. Agafem una pista molt ampla que ens portarà al castell de Milmanda. Seguim els senyals del GR-171 i agafem un petit sender estret que travessa el bosc fins a arribar a l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents, situada en un racó entranyable, a la llera del barranc dels Torrents, ideal per descansar o fer un mos sota l’ombra dels plataners. Travessem el torrent per un petit pont i arribem a la carretera

de Poblet a Vimbodí (TV-7002); la seguim uns 300 m fins a agafar un camí de terra que surt a la dreta i que ens portarà, havent creuat el Francolí, fins a Vimbodí.

km 7,8 · · · · · · · · · Vimbodí Aquest és un tram llarg, gairebé tot de pujada, que segueix pistes solitàries amb nombroses cruïlles. El tram final s’enfila per un sender no apte per a ciclistes poc preparats. Des del carrer de Josep Anselm Clavé, agafem el carrer de la Indústria, que surt perpendicularment en sentit nord. Travessem les vies del tren i creuem la N-240 passant per davant d’una petita estació de gestió de residus. Caminem en direcció al cementiri i després continuem paral·lelament a les vies de l’AVE fins que les travessem per sota d’un pont. Una vegada creuat el pont trobem una bifurcació i continuem pel camí de l’esquerra, que segueix paral·lelament les vies fins que gira cap a la dreta. En aquest punt deixem

les vies del tren a l’esquena i seguim per aquest camí ample i marcat. En 1,5 km travessarem l’autopista AP-2 tot seguint el GR-171. Uns 800 m després de la Creu de Codoç arribem a una bifurcació davant d’un cobert. Girem a mà dreta per una pista que s’endinsa en el bosc, sempre en baixada fins a arribar a un bonic oliverar al fons de la vall. A mà esquerra queda el Mas del Xoixo. Travessem el fons de la vall perpendicularment fins a arribar a una nova bifurcació. Girem a mà esquerra tot remuntant una forta rampa en la qual trobem un senyal. Cal seguir la senyalització i mantenir a la dreta del camí una zona boscosa i a l’esquerra una zona de plantació de vinya. El camí discorre entre cultius. Hi trobem un molí de vent curiós i rudimentari que contrasta amb els aerogeneradors de la serra del Tallat que ens han acompanyat una gran part del camí des de Vimbodí. Deixem enrere el molí i agafem

65

un camí de pujada que empitjora ràpidament fins que seguim un corriol entremig del bosc i el matollar. Per als peregrins que van a peu aquest sender no presenta cap problema. És un camí estret que es va enfilant pel vessant fins a connectar amb la carretera T-232 a l’altura del coll de Senan. No té pèrdua. Els ciclistes amb poc pes poden fer aquest tram, però els ciclistes més tranquils o que portin pes haurien de considerar continuar la pista principal fins a connectar amb la carretera T-232.

km 20,4 · · · · · · · · · · Senan Sortim de Senan i anem cap al Raval de la Font, una petita agrupació de cases situades per sota de la carretera en direcció als Omells de na Gaia. Entremig del talús de la carretera i les cases del raval surt un camí poc fressat però sense pèrdua. Seguim el camí vell de Senan als Omells de na Gaia en paral·lel a la carretera T-232 i la creuem una vegada. En una collada trobem un rètol que indica que entrem a la comarca d’Urgell. Travessem la carretera i seguim per una pista molt ampla que s’enfila per la dreta del vessant de la Punta del Comellar Gran; a l’esquerra deixem una pista menor i a la dreta un camp. Continuem 800 m sense pèrdua fins a arribar a una bifurcació, i girem a la dreta per la pista menys marcada i que fa baixada. Uns 400 m després enllacem amb una pista més gran i la seguim. Després de caminar uns 400 m per aquesta pista hem de trobar dos senders que surten per la dreta vessant avall cap als Omells de na Gaia. El segon és el més clar

66

i visible, i és el que hem d’agafar. Aquest sender ens portarà sense problemes fins al poble. Per als ciclistes es recomana seguir per la pista gran, que també condueix fins al poble sense pèrdua (1,5 km).

km 24,2 ·els Omells de na Gaia Sortim del poble per la carretera i agafem el camí cap al cementiri. Seguim per una pista ampla, en alguns trams asfaltada. A mig camí enllacem amb la Ruta del Cister que prové de Montblanquet. Entrem a Vallbona de les Monges pel carrer de la Muralla fins a la plaça del Monestir.

km 27,8 ·Vallbona de les Monges

67

El Camí de Sant Jaume Serveis: de l’Espluga de Francolí a Vallbona de les Monges Vimbodí i Poblet Bars, restaurants i botigues

HOSTATGERIA Monestir de Poblet Tel. 977 870 089

HOTELS Hostal Fonoll** Pl. de Ramon Berenguer IV, 2 Tel. 977 870 333

ALLOTJAMENTS RURALS Casavella Major, 4 Tel. 659 040 821 Castell de Riudabella Riudabella, s/n Tel. 977 878 040

Senan

Vallbona de les Monges Hi ha bar i restaurant

ALLOTJAMENTS RURALS

HOSTATGERIA

Ca la Nuri Raval de la Font, 7 Tel. 977 877 301

Monestir de Vallbona de les Monges Tel. 973 330 266

els Omells de na Gaia Hi ha restaurants i establiments.

PENSIONS

ALLOTJAMENTS RURALS Ca l’Amorós Blancafort, 4 Tel. 973 330 239

Notes

Pau Anton** Santa Maria, 2 Tel. 973 330 028 Rocallaura* Afores, s/n Tel. 973 330 214

Notes

68

69

El Camí de Sant Jaume de Vallbona de les Monges a Juneda

25,5 km

FÀCIL

6h

Totalment pedalable

800 700 600 500 400 300 200

05 0

5

10

15

20

25

30

Maldà Com molts altres pobles d’aquesta zona, les cases de Maldà s’aixequen al voltant del seu castell, construït al segle xii i enderrocat l’any 1833 pels carlins. Actualment només en queden alguns murs exteriors. A la part baixa del poble hi ha la petita església de Sant Pere, d’estil romànic (segle xii), d’una sola nau i absis quadrat. L’església de Santa Maria, del segle xviii, barreja el barroc i el neoclàssic i disposa d’una nau central amb dos passadissos. La silueta del campanar destaca per sobre de la vall del riu Corb. En aquesta zona, per la topografia del terreny i la

70

Senyalització de l’itinerari a la Conca de Barberà

71

El Camí de Sant Jaume localització de les viles, des de dalt dels campanars es poden veure els campanars veïns. Efectivament, els pelegrins tenen la sensació de ser en aquestes contrades en un petit país particular.

Un altre edifici renaixentista destacable és Cal Roc, una casa pairal catalana reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona.

La baronia de Maldà exercia funcions jurisdiccionals sobre poblacions del voltant com ara Sant Martí de Maldà, el Vilet, Belianes i Vallbona de les Monges. Les baronies eren demarcacions feudals pròpies de l’edat medieval. Actualment, un sender marcat recorre els indrets més destacables dels territoris de la baronia i passa per cinc molins de farina de l’època feudal i en bon estat de conservació.

D’altra banda, l’església parroquial del poble, dedicada a sant Jaume, és d’estil gòtic tardà i data del segle xvi. S’aixeca sobre una antiga església romànica la portalada de la qual encara es pot veure. Així mateix, l’església conserva una taula gòtica que formava part d’un retaule dedicat a sant Jaume.

Belianes Belianes és un bonic poble enfilat sobre un suau turó que proporciona unes vistes excel·lents de la plana urgellenca. De l’entramat arquitectònic del poble destaquen diversos edificis civils renaixentistes, com ara l’Ajuntament. Data dels segles xvi i xvii, i té una noble façana de pedra amb una portada de mig punt adovellada. L’any 1979 l’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, integrat dins el conjunt artístic del poble. Dins les sales de l’Ajuntament hi ha una biblioteca i una fonoteca amb un important fons musical de tots els estils. No és gaire habitual trobar aquest tipus d’equipaments en pobles tan petits. L’edifici també té una sala d’exposicions i un museu dedicat a la vida rural, amb una col·lecció interessant d’eines i estris del camp i una bonica col·lecció de vestits tradicionals.

Terres d’interior El poc desnivell del recorregut, juntament amb la distància simètrica entre els pobles, fan d’aquesta etapa una passejada agradable que permet viure intensament la quotidianitat de la vida rural. D’altra banda, els traçats medievals

El molí Massot és un altre espai remarcable del poble. La seva maquinària està ben conservada i en destaca la premsa, amb una biga de dimensions notables. Si després de les visites encara no n’hem tingut prou, un tomb pel poble ens permetrà passejar per diferents espais públics poblats d’escultures i monuments. Daniel Gilabert, fill de la vila, va ser l’encarregat de dissenyar la plaça de l’Onze de Setembre i de fer el monument a la marinada, el vent propi d’aquestes terres. Darrere de la plaça de l’Ajuntament hi ha la plaça-mirador de Barcelona, amb vistes sobre els camps d’Urgell.

Arbeca Si per alguna cosa és coneguda la vila d’Arbeca és, sobretot, per l’oli. El toc específic d’aquest oli prové de la varietat d’oliva arbequina, introduïda al segle xviii pel duc de Medinaceli, senyor d’Arbeca, que la va portar de Palestina. Aquesta varietat es considera una de les millors del món. Arbeca és, sens dubte, una vila amb encant. No tan sols per la varietat d’edificis ben conservats de la població, sinó també perquè manté el traçat medieval dels carrers. El castell dalt del turó determina, com en altres pobles d’aquesta part del recorregut del Camí català, els carrers en forma concèntrica al voltant seu. El carrer Major de la població té trams amb porxos d’una gran bellesa, que confereixen al centre històric racons molt atractius.

dels pobles i el canal d’Urgell són altres elements indispensables d’aquest recorregut. Tanmateix, la recompensa de la jornada és poder contemplar, si el temps acompanya els pelegrins, les magnífiques postes de sol de ponent, un espectacle natural meravellós

Per la condició de residència habitual dels ducs de Medinaceli, el castell d’Arbeca va acollir més d’una vegada personatges històrics tan destacats com el rei Joan I el Caçador, Felip el Formós, gendre dels Reis Catòlics, i el rei Felip II. Actualment només queden les restes del castell, ja que va ser destruït al segle xix.

que, sens dubte, omple de serenor l’afortunat observador.

72

Baixant des del castell pels carrers estrets i sinuosos arribem a l’església parroquial de Sant Jaume, temple neoclàssic del segle xviii de planta de

73

El Camí de Sant Jaume

Juneda Es tracta d’una vila gran i dinàmica amb una morfologia urbana medieval molt ben conservada. El nucli antic va ser una vila closa de carrers estrets i tortuosos a partir de la qual van anar creixent els diferents ravals a extramurs. El portal gòtic de la Marca és l’únic record que queda dels antics portals d’entrada a la vila d’intramurs. El carrer Major de la vila, fora de la vila closa, destaca per un recorregut porxat imponent, un altre exemple de carrer porticat català. A la part més alta de la vila, ja al Raval de Pinell, i molt a la vora del turó del Calvari, hi trobem el Pou de Gel, una curiosa construcció molt ben conservada que tenia una capacitat d’emmagatzematge de fins a 300 m3 de gel. Si ens hi apropem podem aprofitar per pujar fins a la plaça de les Tres Creus, que permet albirar una bonica panoràmica de la plana d’Urgell.

creu llatina i amb una noble escalinata. L’església Arbeca actual ocupa el lloc d’un temple anterior, l’església de Santa Llúcia, construïda durant el segle xiv però que va ser enderrocada durant la guerra dels Segadors. Si seguim pel carrer Major arribem a la plaça de la Generalitat, on hi ha el curiós edifici modernista de l’Ajuntament.

Baixant de la part alta del poble arribem a la plaça de l’Església. En destaca el campanar, de vuit cares, encara que no són totes iguals. A la mateixa plaça de l’Església trobem alguns dels edificis més notables del poble, com ara Casa Fragós i Casa Freixes, totes dues del segle xviii. De fet, però, hi ha cases senyorials repartides per tot el nucli antic, i totes d’èpoques diferents. Juneda i Arbeca veuen passar el canal d’Urgell a tocar del perímetre

Si tenim prou temps, a l’extrem nord-oest del municipi i una mica allunyat del camí hi ha el jaciment ibèric dels Vilars. Es tracta d’una fortalesa amb una muralla de dotze torres, una barrera de pedres clavades i un fossar de 13 metres. Per les seves característiques, el jaciment dels Vilars és únic a Catalunya i va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1998.

urbà. Aquest és un element clarament identitari d’aquestes viles que configura un bonic espai per passejar-hi i resguardar-se del sol omnipresent dels llargs dies d’estiu.

A la sortida d’Arbeca, el Consell Comarcal de les Garrigues ofereix la possibilitat de seguir el traçat del parc de la Banqueta, un camí senyalitzat per aquesta mateixa institució i que transcorre pel canal d’Urgell.

Puiggròs Puiggròs és un petit poble enfilat sobre un turó que s’alça visiblement per sobre de la plana i dibuixa una silueta inconfusible. Corona el poble el palau-castell de Puiggròs, datat al segle xv i que encara conserva alguns murs amb finestrals gòtics i portals adovellats. El castell de Puiggròs és també un esplèndid mirador de la plana i la comarca d’Urgell. Val la pena acostar-se fins a l’església parroquial de Santa Maria Refeta, del segle xvii, amb una bonica i austera façana, que destaca pel campanar de torre quadrada.

74

75

Itinerari: de Vallbona de les Monges a Juneda km 0 · · Vallbona de les Monges Des de la plaça del Monestir deixem l’Ajuntament a mà dreta i creuem la riera de Maldanell pel pont de Vallbona. Passat el pont girem a mà dreta i a la cruïlla del camí de la Creu agafem la pista asfaltada de l’esquerra, que s’enfila per la carena i proporciona les primeres vistes panoràmiques de Vallbona i el monestir. A 1 km de la sortida de Vallbona trobem una cruïlla múltiple. Agafem el primer camí que queda a mà dreta, sempre amb vistes a Vallbona. Entrem a Llorenç de Rocafort i deixem a mà esquerra unes instal·lacions ramaderes.

km 2,2 · Llorenç de Rocafort Creuem el poble i sortim a la carretera LP-2335. Seguim l’asfalt a l’esquerra. El camí va en paral·lel a aquesta carretera fins a Maldà.

km 5,7 · · · · · · · · · · · · Maldà Seguim la carretera en direcció a Arbeca i deixem el castell del baró de Maldà a l’esquerra. En arribar a una rotonda continuem recte per una pista que passa a prop de diverses edificacions. Finalment seguim el camí del Molinet, una construcció que trobem de camí a Belianes.

de camins i agafem el de la dreta, que s’orienta cap a l’oest entre grans camps de conreu. Arribem a una altra intersecció i agafem el camí de la Pleta, que ens portarà directament a la població d’Arbeca.

km 16,5 · · · · · · · · · Arbeca Entrem a Arbeca pel carrer de la Bassa i en sortim seguint el camí de Lleida fins a trobar el canal d’Urgell. Travessem el canal i seguim el camí de la Juliana. Al cap de 500 m agafem el camí de la dreta, que porta directament a Puiggròs.

km 20,3 · · · · · · · · Puiggròs Agafem l’avinguda de Juneda, creuem la carretera L-200 i seguim recte pel camí de les Barqueres, una pista ampla. L’itinerari que ens durà fins a Juneda no té pèrdua, ja que sempre hem de seguir el camí principal, deixant tant a banda esquerra com a banda dreta diferents camins que porten a explotacions agràries. És una pista ampla que està asfaltada als darrers quilòmetres fins a Juneda. Entrem a Juneda després d’haver creuat la Sèquia Quarta del Canal d’Urgell pel portal de la Marca, un dels antics portals de la vila.

km 25,5· · · · · · · · · · · Juneda km 8 · · · · · · · · · · · · · Belianes Travessem la població pel carrer de Reus, creuem la carretera L-201 i agafem el camí de Costa Segarra. Seguim recte i trobem una explotació d’àrids a mà dreta. Després d’haver caminat 1 km aproximadament des de Belianes, trobem una intersecció

76

77

El Camí de Sant Jaume Serveis: de Vallbona de les Monges a Juneda

78

Maldà

Belianes

Juneda

Hi ha bar i establiments.

Hi ha bars, restaurants i botigues.

Hi ha bars, restaurants i botigues.

ALLOTJAMENTS RURALS

ALLOTJAMENTS RURALS

ALLOTJAMENTS RURALS

Ca l’Oncle Major, 6 Tel. 973 330 128 Cal Castell Jesús, 54 Tel. 973 313 560 Cal Xollador Ptge. de Vallverdú, 2 Tel. 973 330 046

Cal Menut 1 i 2 Comandant Serret, 16 Tel. 973 331 243

Lo Molí Partida la Quadra, parc. 304 Tel. 973 150 022

Notes

79

El Camí de Sant Jaume de Juneda a Lleida

19,3 km

FÀCIL

5h

Totalment pedalable

300 250 200 150 100

0

5

10

15

20

25

Puigverd de Lleida El petit poble de Puigverd continua la tònica de viles closes pròpia dels indrets que van ser terra de frontera entre Al-Andalus i els comtats de la Catalunya Vella. Puigverd també presenta la típica morfologia irregular de les viles medievals, que s’estructuraven al voltant de l’església, en aquest cas la de Sant Pere, datada al segle xviii i situada a la plaça Major. La història de la vila, però, comença quan a la Reconquesta, el 1201, Guillem de Cervera va donar als homes de la Torre de Sentmenat unes cases situades a Puigverd perquè les terres pertanyien als seus dominis. Prèviament, aquestes terres havien estat dominades per una torre sarraïna que va ser lliurada a Pere de Puigverd per la conquesta cristiana del territori. El topònim del municipi prové d’aquest personatge. Els Puigverd eren una família noble que procedia de Puigverd de Sió. La reconversió al regadiu va ser l’element més dinamitzador de Puigverd de Lleida, tenint en compte la regressió que va patir el municipi fins a mitjan segle xix. Més endavant, la construcció de l’estació de ferrocarril va contribuir a fer de Puigverd un centre logístic important de mercaderies del Segrià i les Garrigues. Actualment, a Puigverd s’ha construït

80

81

El Camí de Sant Jaume una nova estació base de manteniment del tren d’alta velocitat, una infraestructura que ja contribueix a dinamitzar econòmicament una altra vegada aquesta part del país.

Lleida

Artesa de Lleida

Totes les cròniques afirmen que els ilergets van ser els primers pobladors que es van establir en aquests terrenys de la vall del Segre. Els seus líders, Indíbil i Mandoni, van lluitar amb força contra els seus enemics, però no van poder evitar la conquesta romana. Gairebé quatre anys van haver de lluitar els romans per sotmetre les tribus indígenes. Romanitzada i convertida en municipi per la situació estratègica que ocupava com a pas entre els Pirineus i la depressió Lleida. Seu Vella ibèrica, la ciutat visigoda posterior en què es va convertir Lleida va ser ocupada pels sarraïns i es va convertir en plaça important de la frontera nord d’Al-Andalus. Reconquerida l’any 1149, fins al segle xv va viure un gran creixement urbà. Però a partir d’aquell moment i fins al segle xix Lleida va patir un retrocés demogràfic gairebé continu causat per epidèmies, guerres i l’emigració cap a Barcelona. Va ser a partir del segle xx quan Lleida va començar a créixer una altra vegada fins a convertir-se en l’esplèndida ciutat que és avui.

Artesa de Lleida és un poble que s’allunya de les morfologies urbanes habituals que hem recorregut fins ara. Els pelegrins ja no passegen pels carrers interiors d’una vila closa, ja que queden pocs vestigis del passat medieval de la vila. Tan sols el carrer del Portal, que ens portarà fins a la Vileta, ens ofereix una mostra de l’antiga petita vila closa d’aquesta població. El poble ha crescut força els últims temps i ha quedat dividit en dues parts, la moderna i la vella, a banda i banda de la carretera que va de Puigverd a Lleida. L’església parroquial del poble està dedicada a sant Miquel i data del segle xviii. Construïda en estil neoclàssic, té un campanar de torre i una escalinata fins a la notable portalada rectangular. Curiosament, a Artesa de Lleida hi ha camps de fruiters al bell mig del poble. És un petit reducte que probablement es va veure envoltat a conseqüència dels nous creixements urbans a l’altra banda de la carretera. Als soterranis de l’Ajuntament hi ha el Museu Arqueològic de la vila. S’hi exposen totes les restes i les peces arqueològiques trobades al terme municipal d’Artesa.

El Pla d’Urgell El paisatge de Juneda a Lleida va ser terra de secà fins que es va construir el canal d’Urgell al final del segle xix, una obra que va modificar per sempre el

Els pelegrins han de travessar el Segre per accedir a la ciutat. Tant se val per on es creui el riu: no hi ha millor accés al nucli antic que l’Arc del Pont. Es tracta de l’única porta que queda de l’antic recinte emmurallat després que fos destruït el 1868 per ampliar la ciutat. Destaca davant de l’Arc el grup escultòric en bronze dels cabdills ilergets Indíbil i Mandoni. Un d’ells sosté una cadena trencada, símbol de llibertat. Tot just passat l’Arc del Pont queden a la dreta la plaça de Sant Joan i a l’esquerra el carrer Major, zona de vianants que acull una bona part del comerç local.

paisatge d’aquesta terra. Els tons grogosos del blat i el to cru de la terra aspra, característics del secà, van deixar pas al verd dels fruiters. Cal protegir-se bé del sol si es fa aquesta etapa en època estiuenca. La manca d’ombra pot fer del recorregut final fins a Lleida una etapa més dura del que sembla si només es té en compte l’orografia. Lleida, la capital de la terra ferma, ens rebrà abraçada al Segre.

82

La plaça de Sant Joan és el lloc de trobada de molts lleidatans, un ampli espai des del qual es pot pujar per unes escales mecàniques en direcció al turó de la Seu Vella. La Seu Vella és, sens dubte, la joia arquitectònica de Lleida, que ha esdevingut el símbol indiscutible de la ciutat. La construcció de la Seu va començar l’any 1203 al lloc on s’alçaven una primitiva catedral paleocristiana i visigòtica i, més endavant, la catedral de Santa Maria l’Antiga, la primera després de la conquesta cristiana del 1149. Les obres van durar setanta-cinc anys. Es considera una obra de transició del romànic al gòtic. Probablement constitueix la peça final de la rica tradició romànica a Catalunya.

83

El Camí de Sant Jaume A la plaça de la Catedral, lloc on el carrer Major canvia el nom pel de Sant Antoni, trobem la imponent façana de la Catedral Nova, també coneguda com a Seu Nova. Es considera el primer edifici d’estil neoclàssic de tot Catalunya. Carles III va encarregar construir-lo per substituir l’antiga catedral, que s’havia convertit en caserna militar. Obra basada en la simetria més absoluta, la façana presenta tres portals que s’alcen, altius, davant l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, seu actual de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

El Peu del Romeu El temple és de planta basilical Pintura mural que decorava el refectori de la Pia de creu llatina, amb tres Almoina. Museu de Lleida Diocesà i Comarcal naus i originàriament amb cinc absis d’estil romànic. L’exterior mostra nombroses portes, entre les quals destaquen la de Sant Berenguer, del segle xiii; la dels Apòstols, del segle xiv i entrada principal al claustre catedralici; la de l’Anunciata, del començament del segle xiii i coneguda com “la Porta de les Núvies”, i la porta dels Fillols, amb una decoració escultòrica exuberant i el nom de la qual prové del fet que servia d’accés als infants que s’havien de batejar.

Carrer Major avall, a la confluència amb el carrer dels Cavallers, hi ha la capella de Sant Jaume o Peu del Romeu. Acull una imatge del sant en memòria d’una de les llegendes més antigues del Camí de Sant Jaume, segons la qual l’apòstol va arribar a la Ilerda romana amb ànim evangelitzador. Pel camí va aixafar una bardissa i se li va clavar una punxa al peu que li impedia caminar. Amb la foscor, van ser inútils els intents per treure’s la punxa. Els gemecs del seu patiment van arribar a oïda dels àngels, que van acudir en auxili del pelegrí amb fanalets de llum. D’aquesta manera, sant Jaume es va

El claustre ocupa la cara principal del temple i es va concebre com un gran mirador sobre les terres de Lleida. Totes les arcades són diferents i el seu treball excepcional constitueix una mostra immillorable de la bellesa de la traceria gòtica. És, sens dubte, el que més sorprèn els visitants que s’apropen per primer cop a aquest monument. En un dels angles del claustre s’alça el campanar, de 70 metres d’altura. És l’únic campanar gòtic octogonal acabat que hi ha a l’antic territori de la Corona d’Aragó, i és, també, el més alt de Catalunya.

poder treure la punxa i va continuar el camí. Cada any, el dia 24 de juliol al vespre, vigília de Sant Jaume, els infants lleidatans surten amb fanalets encesos i acompanyen en romeria la imatge del sant pel trajecte que, segons la tradició, va fer l’apòstol mentre canten cançons populars relacionades amb el sant: “Sant Jaume ve de Galícia Sant Jaume ve d’Aragó portant-nos als fills de Lleida

A l’interior de la Seu Vella de Lleida es pot veure un singular conjunt de capitells que coronen les columnes de l’absidiola nord adjacent al presbiteri en què es mostren escenes de Crist i de l’apòstol Jaume. Aquestes escenes representen el martiri del sant, el trasllat del cos i el sepulcre.

la fe de Nostre Senyor”.

Tornem a la plaça de la Paeria i al carrer Major. Val la pena esmentar en primer lloc el Palau de la Paeria, seu de l’Ajuntament de Lleida. Edifici del segle xiii amb la façana i el pati interior d’estil romànic, és una de les construccions més significatives del romànic civil català. Recull diversos estils arquitectònics, fruit d’intervencions posteriors. Així, la façana principal, que dóna al carrer Major, és neoclàssica. Aquesta façana donava al carrer més important de Lleida, mentre que per darrere serpentejava un mur paral·lel al Segre que feia les funcions de tanca per protegir la ciutat de les crescudes del riu.

84

85

Itinerari: de Juneda a Lleida km 0 · · · · · · · · · · · · Juneda Sortim de Juneda pel carrer de Puigverd i creuem per un pas inferior la N-240. En poc més d’1 km creuem la línia de tren Lleida-Barcelona i continuem per una pista a l’altre costat de les vies. Passem pel molí d’en Massot, ara en ruïnes. A uns 300 m, el traçat de l’AVE ens obliga a agafar la pista que s’enfila i creua les vies. Entrem a Puigverd de Lleida pel carrer de Juneda.

km 7,3 · · Puigverd de Lleida Per sortir de Puigverd seguim el carrer d’Alfés i, després, el camí del Saladar. El camí no té pèrdua i porta a Artesa en poc més de 10 km.

km 10,7· · · · Artesa de Lleida Sortim d’Artesa pel carrer Nou i continuem pel carrer de les Hortes. El camí és bo i ens porta per un paisatge de regadiu fins a

86

la confluència amb un altre camí que permet passar sota el traçat de l’AVE. El camí, sempre en molt bon estat, manté a la dreta les vies del ferrocarril i travessa uns primers nuclis d’edificacions disseminades. El traçat de l’AVE ens obliga a fer un giravolt a mà esquerra i agafar una carretera asfaltada; passem una altra vegada les vies del tren i arribem a la nova variant de la N-240 per un pas soterrat. Aquesta carretera ja ens porta directament fins al barri de la Bordeta resseguint el carrer de l’Hostal de la Bordeta. Travessem la Bordeta per l’avinguda de les Garrigues, que ens conduirà directament al pont vell que creua el Segre i entra al nucli històric de la capital del Segrià.

km 19,3· · · · · · · · · · · Lleida

87

El Camí de Sant Jaume Serveis: de Juneda a Lleida Lleida Tota mena de serveis

ALBERG Sant Anastasi Rambla d’Aragó, 11 Tel. 973 266 099. Tanca a l’agost. Serveis: lliteres i dutxes. Als pelegrins els apliquen la tarifa de temporada baixa tot l’any.

HOTELS AC Hotel Lleida**** Unió, 8 Tel. 973 283 910 Catalonia Trànsit*** Pl. de Ramon Berenguer IV, s/n Tel. 973 230 008 Condes de Urgel**** Av. de Barcelona, 21 Tel. 973 202 300 Goya* Alcalde Costa, 9 Tel. 973 266 788 Ilerda** Ctra. N-II, km 10 Tel. 973 200 750

88

Nastasi**** Av. de Rovira Roure, 214 Tel. 973 249 222 NH Pirineos**** Pg. de Ronda, 63 Tel. 973 273 199 Principal** Pl. de la Paeria, 7 Tel. 973 230 800 Ramon Berenguer IV** Pl. de Ramon Berenguer IV, 2 Tel. 973 237 345 Real*** Av. de Blondel, 22 Tel. 973 239 405 Reina Isabel* Ctra. N-II, pujada a Rufea Tel. 973 260 151 Sansi Park*** Av. de Porqueres, 4 Tel. 973 244 000 Segrià* Segon passeig de Ronda, 23 Tel. 973 238 989 Zenit Lleida**** General Britos, 21-23 Tel. 973 229 191

HOTELS APARTAMENT

Notes

Camparan **** Av. de Porqueres, 6 Tel. 973 244 000

PENSIONS Àlex* Tallada, 33 Tel. 973 275 629 Gualda** Ctra. de Vielha, km 3 Tel. 973 242 451 Mode Lleida** Lluís Companys, 38 Tel. 973 275 492 Mundial* Pl. de Sant Joan, 4 Tel. 973 242 700 Fa un descompte amb la credencial. Portal de Madalena** Cristòfol de Boleda, 14 Tel. 973 283 107 Santiago** Alcalde Costa, 15 Tel. 973 269 795 Sur* Alcalde Costa, 65 Tel. 973 266 016

89

VariantVariant d’Anglesola de les Monges al V Pallbona alau d’Ade nglesola per

la’ECstany astellnou de S d’Ivars i eana Vilasana

El Camí de Sant Jaume de Vallbona de les Monges a Castellnou de Seana

21,9 km

FÀCIL

5h

Totalment pedalable

800 700 600 500 400 300 200

0

5

10

15

20

25

El Vilet El Vilet és un petit llogaret preciós envoltat d’ametllers a tocar del riu Corb. Val la pena fer un glop a la font de la plaça Major i acostar-se fins a l’ermita de Santa Maria, una construcció gòtica del segle xiii. Encara que no ho sembli, pel fet de ser l’únic poble construït a les zones planes de la riba del riu Corb, al llarg de la seva història ha patit diverses inundacions que han malmès cases i horts.

El “buida-sacs” Entre els habitants del Vilet és usual el nom de “buida-sacs”. Amb aquest terme, la gent del poble anomena el vent que al final de la primavera arriba a la vall del Corb des de ponent. El “buida-sacs” és un vent de terra endins que bufa amb força i tomba els sacs plens de gra de la collita dels camps de secà. És un nom curiós i simpàtic que descriu una situació pròpia d’aquestes terres i que s’ha conservat en el temps passant de generació a generació a través de la tradició oral.

92

Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig

93

El Camí de Sant Jaume

Sant Martí de Maldà Sant Martí de Maldà forma, juntament amb Rocafort de Vallbona i amb els agregats del Vilet i Llorenç de Rocafort, el municipi de Sant Martí de Riucorb. El poble, amb un nucli antic compacte i arrodonit, destaca per l’església parroquial, que es va construir del 1602 al 1668 sobre una d’anterior documentada el 1313. La porta d’entrada, d’estil barroc salomònic, és de l’escultor Pau Viala (1694). El campanar és posterior, datat el 1774. L’església va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1980.

Hi havia també un castell datat l’any 1212. Al segle xvi, els barons de Cardona van ordenar destruir-lo per utilitzar la pedra picada per al convent dels franciscans de Bellpuig. En resten, però, uns graners i la capella, d’origen romànic. Al fossar nou hi ha un sarcòfag gòtic amb les armes dels senyors feudals de la comarca Alemany i Pinós. A Sant Martí de Maldà podem visitar el Museu Josep Farreras i Orrit, dedicat a la vida de pagès.

La capella de Sant Roc de Sant Martí de Maldà data del segle xviii i és d’arquitectura barroca, amb una nau, sagristia i atri, però malauradament l’edifici està semienderrocat.

El canal d’Urgell El canal d’Urgell és una de les obres hidràuliques més interessants del nostre país. La construcció del canal data del 1861, després de nou anys d’obres. El projecte, però, ja el van concebre els sarraïns, que van construir sèquies derivades dels rius Segre i

Preixana

Corb per regar tota la plana d’Urgell. Els primers estudis seriosos per construir el canal van ser encarregats pels reis Carles I i Felip II al segle xvi, però no es va materialitzar fins 300 anys més tard. El canal d’Urgell és una infraestructura que rega una bona part de la plana de Lleida i d’Urgell, i que transforma un territori que havia

A Preixana ja som plenament a la plana de Lleida. Els relleus aquí són quasi imperceptibles. Amb tot, Preixana és un poble que se situa al peu d’un petit tossal que domina tot el poble. Des d’aquí es pot observar una bona part del recorregut que hem fet els últims quilòmetres, des de la llunyana serra del Tallat.

estat predominantment de secà. Disposa d’un canal principal de 144 quilòmetres i un canal auxiliar que en té 76. La font d’alimentació principal continua sent el riu Segre, a través dels dos pantans de Ponts i Sant Llorenç de Montgai. El canal d’Urgell ha estat un agent dinamitzador destacadíssim de l’economia local i l’agricultura productiva a les terres de Lleida. Més de 70.000 hectàrees de territori són regades pel canal. Actualment

L’església parroquial de Santa Maria és monument historicoartístic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’església és d’estil gòtic tardà del segle xvi, amb façana renaixentista. El campanar, de base quadrada i part superior octogonal, està situat en un lateral. Un dels trets més característics d’aquesta església són els contraforts, situats a cada cantonada, en un dels quals hi ha un gran rellotge de sol.

s’està construint el canal Segarra-Garrigues, una nova infraestructura hidràulica que complementarà la tasca del canal d’Urgell i donarà més cobertura de reg a nous territoris de la regió.

94

Al carrer Major del poble trobem una casa amb unes columnes considerables; és el porxo de Can Roquet, antic hospital i convent del segle xiii al xv.

95

El Camí de Sant Jaume La vila es va originar al segle xi, quan es va construir el castell que hi ha a la part alta de la vila. Bellpuig s’associa històricament a la família Cardona-Anglesola, senyors feudals propietaris de grans dominis en aquesta part de les terres del comtat d’Urgell. Fill de Bellpuig és Ramon Folc de Cardona-Anglesola, que al servei de Ferran II va obtenir victòries importants al nord d’Àfrica i Itàlia. Va ser virrei de Sicília i de Nàpols, i, quan va morir, la seva esposa va encarregar una sepultura a l’escultor Giovanni Merliano da Nola al més pur estil renaixentista que va fer transportar pedra a pedra des de Nàpols fins a Bellpuig. Avui aquest mausoleu es pot contemplar en un lateral de l’interior de l’església de Sant Nicolau de la vila.

Castellnou de Seana

Bellpuig

Amb poc més de 700 habitants, Castellnou és un poble singular on els pelegrins desperten simpaties com enlloc del Camí català. Presideix el poble l’església parroquial de Sant Joan Baptista, obra del segle xvii aixecada sobre un temple romànic anterior, amb un campanar notable i una elegant i antiga porta amb escalinata. A l’interior, a la dreta de l’altar, hi ha la tomba de l’últim abat de Santes Creus que va néixer i va morir a Castellnou de Seana. També hi trobem una relíquia de sant Blai, a qui els castellnouencs van adreçar les seves pregàries durant una època d’epidèmies. Mausoleu de Ramon Folc de Cardona, a l’església de Sant Nicolau de Bellpuig

En arribar a Bellpuig tornem a trepitjar un nucli de població de dimensions considerables. Bellpuig gairebé arriba als 5.000 habitants, i això es nota en el seu dinamisme. Bellpuig va ser una vila medieval notable aixecada dins l’espai de muralles; avui en dia les muralles ja no existeixen, però bé val la pena fer un tomb pels carrers porxats i d’intramurs d’aquesta vila. Tan bon punt hi arribem, passem per davant del convent franciscà de Sant Bartomeu, principal element patrimonial de la vila. L’edifici, que data del segle xvi, és un dels principals exponents de l’arquitectura religiosa renaixentista a Catalunya i destaca pels seus dos claustres interiors i, sobretot, per la galeria del segon claustre, considerada gairebé única a Catalunya i amb influències castellanes i portugueses. El convent mereix una visita guiada, ja que va ser un edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1985. A més a més, el convent també té un museu en el qual s’exposa la col·lecció de peces de ceràmica que es van trobar en un soterrani amagat del convent l’any 1969, curiosament quan es feien unes obres d’arranjament del sistema de calefacció.

96

Al carrer Major, conegut aquí com el carrer d’Avall, es troba Cal Rafel, abans Cal Blassó, una casa pairal amb una notable façana d’estil gòtic dels segles xvi i xvii. Està situada davant la plaça de l’Església. Aquesta plaça ha experimentat un canvi espectacular molt recentment. S’ha remodelat tota la zona que envolta l’església per convertir-la en un espai obert molt atractiu. No hi ha gaires al·licients més en aquest poble, no conserva elements ni vestigis històrics d’importància, tret de l’església parroquial i algun carreró proper. El més interessant de la vila per als pelegrins és que Castellnou de Seana va ser la primera població de Catalunya que va tenir un alberg per a ús exclusiu dels pelegrins. Fruit de la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Castellnou i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Sabadell, l’alberg és un petit local que disposa de les comoditats necessàries perquè hi puguin fer nit fins a vuit pelegrins.

97

Itinerari: de Vallbona de les Monges a Castellnou de Seana km 0 · Vallbona de les Monges Des de la plaça del Monestir, seguim el carrer Major amunt; pugem les escales a mà dreta i continuem pel carrer del Tallat fins a arribar a la carretera. Al costat de la parada d’autobusos surt una pista ampla que puja. Presenta un revolt tancat per superar el fort desnivell. Uns 400 m després arribem als dipòsits municipals i girem cap a l’esquerra. Caminem per la pista fins a arribar a una bifurcació amb un senyal, trenquem a mà esquerra i seguim el camí, que fa un parell de revolts fins a arribar a un petit coll. Continuem per la part alta de la carena i 2,6 km després, en una cruïlla, se’ns unirà el PR-C 57.

km 3,7 · · · · · · · · · · El Vilet Si no volem visitar el Vilet, creuem la carretera i girem a mà dreta passant per davant d’una casa aïllada. El camí traça una corba cap a l’esquerra, entre murs. Seguim la pista i deixem el Vilet enrere. Travessem el llit sec del riu Corb i girem a mà esquerra. Pocs metres després travessem la carretera LV-2017 i continuem recte pel camí fins a arribar a Sant Martí de Maldà.

km 6,7 · Sant Martí de Maldà Des de la plaça de la Font, deixant l’Ajuntament a l’esquena, girem a la dreta pel carrer de Vilanova. Seguim el camí que surt recte, pendent avall, entre una pista a l’esquerra i el carrer del Nord a la dreta. Continuem per aquesta pista durant 2,7 km entre camps de cereals i oliveres fins a una cruïlla de quatre camins.

98

Seguim el curs sec del riu Corb, que s’identifica com una traça de joncs enmig dels camps. Una vegada hàgim caminat aproximadament 1,5 km, el travessem i girem a l’esquerra. Tenim Preixana al fons. Abans d’arribar-hi trobem un tram de l’antic canal; el seguim i, ja sense pèrdua, arribem a Preixana.

km 13,1 · · · · · · · · Preixana Sortim de Preixana des de l’Ajuntament pel carrer de Lleida i girem pel carrer de Ramon Folch; quan s’acaba el carrer seguim el camí que continua. Uns 300 m més endavant travessem el canal d’Urgell i girem a mà dreta per davant d’una petita nau agrària per agafar el camí paral·lel al canal. No tornem a travessar el canal fins al segon pont que trobem (2,3 km). Un cop travessat el pont, continuem sense pèrdua fins a arribar al carrer de la Font de Bellpuig.

km 17,6 · · · · · · · · · Bellpuig Situats a la plaça de Ramon Folch, continuem per l’avinguda de l’Urgell fins a la carretera N-II i girem cap a l’esquerra. Passem una benzinera i una rotonda. Arribem a una altra rotonda, passem sota el tren i pugem per seguir el camí entre les vies del ferrocarril i la factoria Chep. 0,5 km després passem per un pont per creuar l’autovia A2. La ruta ja no té pèrdua fins a Castellnou.

km 21,9· Castellnou de Seana

99

El Camí de Sant Jaume Serveis: de Vallbona de les Monges a Castellnou de Seana Sant Martí de Maldà Hi ha bars i botigues

PENSIONS El Festí dels Sentits ** Santa Victòria, 15 Tel. 973 331 189

Bellpuig Hi ha bars, restaurants i botigues

PENSIONS Bellpuig ** Ctra. N-II, km 498 Tel. 973 320 250 Stop ** Ctra. N-II, km 497,25 Tel. 973 320 865

ALLOTJAMENTS RURALS Pla del Bosc Afores, s/n Tel. 973 320 464

100

Notes

Castellnou de Seana Hi ha bars i botigues

ALBERG Alberg de Pelegrins de l’Ajuntament de Castellnou. Cal trucar prèviament en horari d’oficina Tel. 973 32 07 05 Serveis: lliteres i dutxes.

ALLOTJAMENT RURAL Casa Olivé Abat Carrera, 3 Tel. 973 321 373 Cal trucar per confirmar la disponibilitat de la casa. Fa un descompte amb la credencial. Cal Puro Pl. Església, 5 Tel. 973 320 582 o bé 637 812 030

101

El Camí de Sant Jaume

Ajuntaments Tarragonès

Urgell

Tarragona. . . . . . . . 977 296 100 Catllar, el. . . . . . . . 977 653 101 Renau . . . . . . . . . . 977 620 532

Alt Camp Vilabella. . . . . . . . . 977 Bràfim. . . . . . . . . . 977 Vila-rodona. . . . . . 977 Aiguamúrcia. . . . . . 977 Pla de Santa Maria, el. 977 Cabra del Camp. . . . 977

620 620 638 638 630 630

161 011 006 301 006 131

Conca de Barberà Barberà de la Conca. 977 Montblanc . . . . . . . 977 Espluga de Francolí, l’. 977 Senan . . . . . . . . . . 977 Vimbodí i Poblet. . . 977

102

887 860 870 877 878

010 009 227 333 024

Omells de na Gaia, els. 973 Vallbona de les Monges.973 Maldà. . . . . . . . . . 973 Belianes. . . . . . . . . 973 Preixana . . . . . . . . 973 Bellpuig. . . . . . . . . 973 Castellnou de Seana. 973

330 330 330 330 320 320 320

235 260 045 139 404 408 705

Garrigues Arbeca. . . . . . . . . . 973 160 008 Puiggròs. . . . . . . . . 973 140 802 Juneda . . . . . . . . . 973 150 014

Segrià Puigverd de Lleida. . 973 167 011 Lleida . . . . . . . . . . 973 700 300

103

El Camí de Sant Jaume

Oficines de turisme Arbeca OFICINA DE TURISME Lleida, 36 Tel. 973 160 008

Bellpuig OFICINA DE TURISME Homenatge a la Vellesa, 6 Tel. 973 320 408

El Catllar OFICINA DE TURISME Quintana del Castell, 1 Tel. 977 653 101

L’Espluga de Francolí OFICINA MUNICIPAL DE TURISME Pl. del Mil·lenari, 1 Tel. 977 871 220

Lleida OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA Estació Lleida-Pirineus Pl. Edil Saturnino, 1 Tel. 973 248 840 / 973 032 997 OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA Turó de la Seu Vella Edifici Canonja Tel. 973 238 446 OFICINA DE TURISME Major, 31 bis Tel. 902 250 050

Montblanc OFICINA MUNICIPAL DE TURISME Església de Sant Francesc Tel. 977 861 733

Reus OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A L’AEROPORT DE REUS Tel. 977 772 204

Santes Creus OFICINA COMARCAL DE TURISME Pl. Sant Bernat, s/n Tel. 977 638 141

Tarragona OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA Fortuny, 4 Tel. 977 233 415 OFICINA DE TURISME Major, 39 Tel. 977 250 795

Vimbodí i Poblet OFICINA COMARCAL DE TURISME Pg. Abat Conill, 9 bxs. Tel. 977 871 247

Vallbona de les Monges OFICINA DE TURISME Pg. Montesquiu, s/n Tel. 973 330 567

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A L’AEROPORT D’ALGUAIRE Tel. 973 032 700

104

105

El Camí de Sant Jaume

Altres telèfons d’interès Monuments d’interès Seu Vella de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. . . . . . . . . . . . . . . Monestir de Santa Maria de Vallbona . . . . . . . . . . . . . . . . Monestir de Santes Creus. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Monestir de Santa Maria de Poblet. . . . . . . . . . . . . . . . . .

973 230 653 973 320 292 973 330 266 977 638 329 977 870 254

Altres números d’interès Urgències sanitàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Telèfon d’emergències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Bombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mossos d’Esquadra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Telèfon d’informació de la Generalitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Central de reserves de XANASCAT. . . . . . . . . . . . . . . . . . 934 838 (Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya)

106

061 112 080 088 012 363

107

El Camí de Sant Jaume

Índex toponímic A Aiguamúrcia 28, 32, 35, 48, 103, 105 Aragó 84, 85, 88 Arbeca 9, 72, 73, 75, 76, 103 Artesa de Lleida 9, 82

B Barberà de la Conca 39, 42, 50, 52, 103 Barcelona 83, 88 Barcino. Vegeu també Barcelona Belianes 9, 70, 76, 78, 103 Bellpuig 94, 96, 97, 98, 100, 103, 107 Bràfim 9, 25, 31, 34, 103

C Catllar, el 9, 23, 24, 30, 34, 103 Cabra del Camp 40 Canal d’Urgell 73, 76, 81, 95, 98 Castellnou de Seana 3, 91, 93, 97, 98, 100, 103 Cèsar Martinell 25, 27, 40, 43 Compostel·la Vegeu també Sant Jaume de Galícia

E Espluga de Francolí, l’ 9, 46, 52, 103

G Guàrdia del Camp, la 9 Galícia 8, 14, 85

108

I Ilerda 85, 88. també Lleida

Vegeu

J Juneda 3, 69, 75, 76, 78, 81, 86, 88, 103

L Lleida 83, 84, 85, 88

M Maldà 69, 70, 76, 78, 94, 98, 100, 103 Montblanc 9, 43, 44, 45, 51, 52, 103 Montserrat 13, 14

O Omells de na Gaia, els 59, 64

P Pla de Santa Maria, el 39, 103 Peu del Romeu 85 Poblet 9, 46, 47, 52, 54, 55, 56, 57, 58, 60, 62, 66, 68, 80, 103 Preixana 94, 98, 103 Puiggròs 74, 76, 103 Puigverd de Lleida 81, 82, 86, 103

R Renau 23, 24, 31, 34, 103

109

El Camí de Sant Jaume S Sabadell 97 Santes Creus 3, 9, 21, 23, 28, 29, 30, 32, 34, 35, 39, 48, 52, 57, 60, 97 Santiago de Compostel·la 16. Vegeu també Sant Jaume de Galícia Sant Jaume de Galícia 8, 14 Sant Martí de Maldà 70, 94, 98, 100 Saragossa 12 Senan 58, 59, 63, 64, 66, 103

T Tarragona 1, 3, 9, 13, 14, 16, 19, 20, 21, 22, 23, 26, 30, 34, 44, 103, 105, 110

V Vilet, el 93, 98 Vallbona de les Monges 3, 9, 55, 57, 58, 60, 62, 64, 66, 69, 70, 76, 78, 91, 93, 98, 100, 103 Vilabella 23, 24, 25, 31, 35, 103 Vila-rodona 9, 26, 27, 31, 48 Vilars d’Arbeca 9 Vimbodí i Poblet 58, 62, 63, 66, 103, 105

110

111