“El Camp de la Bota” de Francesc Abad Exposició itinerant (2005-2006)

Projecte educatiu Jordi Ribas i Dolors Juárez (Associació d’Amics de l’Art del Prat). 2004

Projecte Francesc Abad Coordinació de la producció Ajuntament del Prat de Llobregat Muntatge i servei educatiu Associació d’Amics de l’Art del Prat Amb el suport Oficina de Difusió Artística de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona (producció i itinerància) Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona (recerca documental dels municipis) Departaments de Relacions Institucionals i Participació i de Cultura de la Generalitat de Catalunya Fundación Arte y Derecho Ajuntaments participants a la itinerància Amb la col·laboració Metrònom Fundació Espais

www.francescabad.com/campdelabota

ÍNDEX • Introducció al dossier educatiu • Presentació del projecte “El Camp de la Bota”, de Francesc Abad • Inventari i fotografies dels materials expositius • Presentació de l’artista • Objectius i continguts del projecte educatiu • Visita dinamitzada i activitats educatives complementàries. - educació primària – cicle superior - educació secundària obligatòria i batxillerats - altres grups • Propostes educatives per treballar a l'escola • Documentació de la part d’història local (per afegir a cada municipi) • Documentació de textos d’interès que amplien la informació de la mostra o/i de l’artista (veure carpeta amb fotocòpies) • Bibliografia i pàgines web d’interès

2

Introducció al dossier educatiu Benvolgudes i benvolguts, Aquestes primeres línies són per presentar-vos la proposta educativa a l’exposició “El Camp de la Bota”, de Francesc Abad. El dossier que teniu a continuació presenta de manera general quina és la visió personal de Francesc Abad sobre la història del Camp de la Bota entre 1939 i 1952. I sobretot presenta quina és la dinàmica de les activitats educatives que la volen complementar, per donar-la a conèixer encara més. Inclou, també, un seguit de material visual i escrit que amplia la informació sobre el tema i la proposta expositiva, així com també la trajectòria personal de l’artista. Tant la visita dinamitzada a l’exposició com totes les activitats que es proposen estan pensades per a tots els públics interessats en les arts contemporànies i en la història en general. Estan plantejades i dirigides sobretot a grups escolars (principalment d’educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius, i del cicle superior d’educació primària), i també a altres grups o col·lectius d’adults (casals d’avis, escoles d’adults, associacions o entitats, etc.) que hi puguin estar interessats. La nostra intenció amb aquest material i les activitats que us proposem és facilitar-vos una aproximació encara més directa al treball de Francesc Abad. Per això, tant les activitats per a la visita com les altres, per poder continuar feinejant amb els objectius i continguts, es presenten com a possibilitats totalment obertes i adaptables als vostres interessos i necessitats. Ens agradaria que tot plegat us fos d’interès i esperem us pugui servir per a la vostra feina, també per al coneixement i la cultura. Voldríem que us suméssiu, així mateix, al treball obert per l’artista per a la recuperació de la memòria històrica i per a la reflexió des del present sobre la importància de la cultura com a eina de coneixement i de crítica. Per això ens faria contents que aquesta proposta servís també de punt de continuació. Si és així, ens agradaria que comptéssiu amb nosaltres per a tot el que calgui, així com també per poder conèixer quins són els treballs realitzats i els resultats. Us saludem atentament i ens posem a la vostra disposició per a tot el que convingui. Dolors Juárez i Jordi Ribas

3

Presentació del projecte "El Camp de la Bota" “El Camp de la Bota” és un projecte expositiu de l’artista multimèdia Francesc Abad sobre la recuperació de la memòria històrica de les 1.704 persones que van ser afusellades entre 1939 i 1952 per la Dictadura franquista en el lloc anomenat Camp de la Bota, que estava situat en els terrenys que recentment ha ocupat el Fòrum de les Cultures 2004. L’objectiu del projecte expositiu és crear un “arxiu visual” que aplegui imatges, documentació i testimonis dels familiars de les víctimes de la repressió franquista, alhora que també té present l’exhibició de documentació i imatges relatives a la transformació urbanística de la zona del Camp de la Bota. “El Camp de la Bota” no és un projecte acabat, sinó que està en constant construcció, ja que l'artista demana a cada municipi que vulgui acollir aquesta exposició que hi afegeixi testimonis i que faci recerca oral, gràfica i documental d'aquelles persones del municipi que hi van ser afusellades. “El Camp de la Bota” és un projecte en curs sobre el rescat de l’oblit, la fragilitat de la memòria i la construcció de la història des del present. D’aquesta manera, “El Camp de la Bota” proposa un acostament al llegat del passat i a la seva repercussió sobre la contemporaneïtat a partir de la dissecció d’aquest cas concret. L’exposició amplia els continguts de la mostra gironina, afegint-hi l’homenatge als morts per la repressió franquista. S’han entrevistat familiars d’alguns dels manresans afusellats al Camp de la Bota i se’n presenta documentació personal i fotografies, així com també documentació oficial. “El Camp de la Bota” és un treball en procés que es desenvolupa en diferents direccions: • L’expositiva (a la Fundació Espais de Girona al mes d’abril de 2004, al centre de La Panera de Lleida al juny-octubre de 2004 amb un fragment del muntatge i també es preveu presentar-lo a Nova York i Washington), el treball escrit i visual com en el dossier que va aparèixer sobre aquesta qüestió en la revista Quaderns d’Arquitectura (hivern de 2004). En un línia semblant, la revista d’Història i Cultura, L’Avenç, al mes de maig de 2004 dedica un monogràfic al projecte. El gener de 2005, l’exposició inicia al Prat de Llobregat una itinerància per sales d’exposicions i museus de les comarques de Barcelona. •

Construcció d’un lloc web (francescabad.com/campdelabota). La idea bàsica no és complementar amb el lloc web el projecte expositiu, sinó que, de tot el projecte en curs, el lloc web en sigui precisament una obra perenne, amb un autèntic valor d’ús i amb capacitat de penetració i influència en l’esfera pública. Es tracta de crear les condicions per tal de fer factible que una creació, en principi, concebuda des del terreny artístic, esdevingui una veritable eina de treball en l’àmbit social. Així, es pretén que el lloc web ofereixi la possibilitat d’edificar, modificar i precisar la memòria

4

social del país, mitjançant l’acció democràtica directa dels ciutadans corrents.

5

Inventari i fotografies dels materials expositius La mostra presenta els materials expositius següents: -

-

-

-

llista dels 1.704 afusellats al Camp de la Bota, on l’artista assenyala tots aquells que es van documentant a la mostra reproduccions de documentació de les persones afusellades al Camp de la Bota que s’han pogut evidenciar al projecte (fotografies, documents personals, documentació oficial) projecció d'un audiovisual d’entrevistes fetes a familiars de les persones afusellades, amb testimonis de la mostra feta a Girona i nous testimonis del Prat de Llobregat que amplien la recerca d’història oral fotografies de les persones entrevistades i dels familiars afusellats fotografies aèries, fotocomposicions i altres imatges del Fòrum 2004 que mostren la transformació urbanística dels terrenys on s’ha celebrat el Fòrum cita d’un text de Walter Benjamin taula de documentació amb diversos llibres sobre el projecte i l’artista ordinador per consultar la pàgina web

Documentació de la part d’història local: (per afegir)

6

Presentació de l'artista Francesc Abad (Terrassa, 1944), es va iniciar com a pintor, però una estada el 1971 a Nova York i el contacte amb els corrents artístics vigents en aquell moment, el minimalisme i l’art conceptual, van suposar un gir en la seva trajectòria, amb l’inici d’una pràctica artística vinculada a les problemàtiques del tardofranquisme. El 1972 va formar el Grup de Treball, amb el qual va portar a terme diferents accions de caire reivindicatiu, així mateix participà en la V Documenta de Kassel (1973). Amb el Grup de Treball realitzà Informació d’art concepte 1973 (Banyoles), French Window, Aidez l’Espagne (París), Galerie des Locataires (Nova York) i Biennal de Venècia, entre d’altres, durant els anys 1972, 1973 i 1974. Malgrat que Francesc Abad s’identificà amb les posicions crítiques i de denúncia del Grup de Treball, la seva obra va anar independitzant-se i, amb l’exposició Material Humà (1978-1981), el seu treball va prendre una nova direcció, més propera al pensament filosòfic de determinats intel·lectuals del segle XX. Abad va presentar la seva primera exposició individual el 1971 amb “Formes Primàries” (Ateneo de Madrid) i va continuar amb “Homenatge a l’home de carrer” (Sabadell, 1977), “Material Humà” (Metrònom, Barcelona 1981), “Parany”- Homenatge al filòsof Walter Benjamin (Espai Anar i Tornar, Barcelona, 1986), “Entropia” (Sala Muncunill, 1986), “Walfare State” (L’Hospitalet, 1987), “Dinosaures, pertorbacions irreversibles” (La Caixa, 1987), “Europa Arqueologia del rescat” (1989), “Bildung: la imagen del pensamiento” (Galeria Alfonso Alcolea, 1990), “La Línia de Portbou. Homenatge a Walter Benjamin (Barcelona i Frankfurt, 1991), “La Paraula i el paisatge” (Galeria Trayecto, Victòria, 1992), “Solo cum solo” (Centre d’Art Contemporain de Grenoble, 1994), “Continuum tres discursos indirectos” (Galeria Trayecto, 1996), “Francesc Abad 1986-1996” (Centre Cultural de Terrassa, 1996), “Hotel Europa” (El Tinglado 2, Tarragona, 1996), “Denken, Danken” (Galeria Metropolitana, Barcelona, 1997), “Diari, un ull que no forma part del món” (Palau de la Virreina, Barcelona, 1997), “La Paraula i El Món” (Fundació Espais, Girona 1998), “Catalunya-Flandes” (Stedelig Museum, Aalst, Bèlgica, 1998), “La Paraula i Món” (Visions de Futur, Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 1999) i Grup de Treball (MACBA, Barcelona 1999), “Democràcia & Cia”, edició llibre d’artista (Sa Nostra, Eivissa, 2000), “Wart”, Instal·lació interactiva (Media Terra 2000, Atenes, 2000). “Wooden House, Iron Bed, Straw Hat” (Fundació Espais, Girona, 2001), “Wart War” (Reus, 2001). “Conjunciones & Copulativas” (Metrònom, Barcelona 2002), “Utopia i Adaptació”, dins el projecte “Espais Obrats”, (Can Palauet, Mataró 2002, amb col·laboració amb el MACBA), “Wart War”, instal·lació interactiva, (El Roser, Lleida 2002). Paral·lelament ha participat en nombroses mostres col·lectives. Per a més informació podeu consultar a: www.francescabad.com/biografia

7

Objectius i continguts del projecte educatiu OBJECTIUS El projecte educatiu treballa en quatre direccions principals:


Continuar difonent la història del Camp de la Bota, amb l’anàlisi dels fets ocorreguts durant el període de 1939 a 1952, amb relació al seu passat (terreny dels soldats francesos per fer-hi pràctiques de tir al segle XVIII, la construcció, al segle XIX, del castell de les Quatre Torres, Escola Pràctica d’Artilleria, el barraquisme, el trasllat al barri de La Mina), i amb relació també al seu futur (la ubicació del Fòrum 2004 i l’actual ús de la zona urbanística).




Incitar el debat i la reflexió en veu alta, tant individualment com col·lectiva, sobre els temes protagonistes de l’exposició: la revisió de la Història en majúscules per recobrar i mantenir viva la memòria de les víctimes de la repressió; i la crítica dels papers polítics i econòmics de la cultura en el context postmodern de l’Occident capitalista.




Presentar el projecte de Francesc Abad amb relació a la seva trajectòria artística i a la vegada amb relació als corrents de l’art conceptual, tant a Catalunya com al món.




Donar altres recursos i eines de treball per continuar el procés obert de l’exposició, buscant noves aplicacions en les altres realitats dels seus públics, i intentant establir vincles amb la història local dels municipis que acullen i amplien la mostra.

CONTINGUTS Els camps temàtics en què se centraran les activitats educatives són:


LA PRÀCTICA ARTÍSTICA Dins d’aquest camp es treballen els temes següents:

1. L’exposició L’exposició es presenta com un gran arxiu de fonts documentals, gràfiques i orals, d’un fet històric concret succeït al Camp de la Bota, en el període comprés entre el 1939 i el 1952. La mostra es planteja com un projecte inacabat, que està en constant construcció, ja que l’artista convida, cada municipi que vulgui acollir-la, que hi afegeixi testimonis i que faci recerca oral, gràfica i documental d’aquelles persones del municipi que van ser afusellades al Camp de la Bota. 2. L’artista transversal Francesc Abad proposa una exposició en format d’arxiu, mostrat amb pocs mitjans, on ell només actua com a mediador en la disposició dels materials. Ens trobem aquí amb un exemple de treball artístic confeccionat amb diferents tècniques i processos, involucrat amb altres disciplines artístiques o amb altres aspectes del pensament social i polític. L’artista treballa amb metodologies

8

d’investigació més pròpies de disciplines com la història, l’arqueologia, l’arxivística, etc., i les seves funcions poden ser diverses i complementàries (l’artista com a historiador, l’artista com a arqueòleg, l’artista com a mediador social, etc.). 3. El procés de treball A la mostra no trobem cap objecte artístic ni cap document original. L’artista presenta una compilació de diferents documents: llista de noms, fotografies, plànols, cartes, texts d’altres autors, enregistraments de testimonis, retalls de diaris, correus electrònics, etc. Francesc Abad construeix el seu discurs relacionant els elements anteriors a partir de les accions següents: anotar, subratllar, assenyalar, intercanviar, retallar, connectar, datar, comparar, mostrar, etc. Per això el procés de treball es mostra com una pràctica oberta, més que com una suma d’objectes definitius o concloents. Aquests tres eixos interelacionats ens permeten vincular el projecte expositiu de Francesc Abad amb els corrents de l’art conceptual i les seves particulars característiques (la idea com a obra, l’autoria qüestionada, el procés de treball tant o més important que el resultat o l’obra final, l’artista transdisciplinari, l’efímer de la pràctica artística, etc.).
POSSIBLES REFLEXIONS La mostra presenta tres eixos de reflexió que estan relacionats entre ells. 1. Revisió del concepte d’història Aquest projecte vol recobrar i mantenir viva la memòria de les víctimes de la repressió franquista, recuperant la memòria històrica de les 1.704 persones que van ser afusellades entre 1939 i 1952 per la dictadura franquista en el lloc anomenat Camp de la Bota. Així, el projecte proposa un acostament al llegat del passat i a la seva repercussió sobre la contemporaneïtat a partir de la dissecció d’aquest cas concret. És un projecte en curs sobre el rescat de l’oblit, la fragilitat de la memòria i la revisió o construcció de la història des del present. Aquesta revisió de la Història en majúscules resulta necessària, perquè aflorin altres històries, que facin més entenedor el passat i tot el que va significar, per tal de fer sentir les veus dels vençuts, entendre el present i projectar el futur. El projecte torna a recordar que la Història del segle XX, amb tots els seus avanços i atrocitats, ens mostra com és necessari mirar les coses des del relativisme més estricte. Insisteix, a la vegada, a centrar els nostres esforços a analitzar tot allò que explica i, sobretot, en els aspectes que ignora o oculta. De nou, es reivindica la història des de sota, més pròxima a allò viscut, i la presenta amb tot el seu potencial crític. 2. Concepte de memòria: memòria individual o/i col·lectiva Els testimonis i el material documental embasten una narració, obren un espai dins del qual a l’espectador no li resulta fàcil de passejar. L’artista ens recorda a cada pas la necessitat de recordar, de reflexionar, de ser crítics amb els esdeveniments.

9

Tal com apunta Francesc Abad: “Per què? No és temps avui de parlar de comportaments i llenguatges que continguin el concepte ètic de l’espai públic. Per què aquesta desconfiança envers la reconversió del valor cultural i social del territori com a identitat?” En aquesta relació estreta entre el lloc on passen les coses, el lloc on hem nascut i el lloc on vivim, ens sentim compromesos a reflexionar sobre els vincles entre passat, present i futur, per tal de rescatar de l’oblit els signes de la nostra identitat cultural. De nou en paraules de l'artista: “No hi ha una alternativa perquè els homes i les dones pensin d’una manera diferent al voltant del lloc on viuen, treballen i moren?”. 3. Concepte de cultura: cultura de la reflexió i cultura de l’evasió La finalitat del projecte expositiu no és només la dignificació de la memòria democràtica antifranquista, sinó que proposa un segon pas encara més ambiciós. El Camp de la Bota és l’emplaçament principal del gran esdeveniment cultural de l’any 2004: el Fòrum de les Cultures. D’aquesta manera, tenint en compte aquesta referència, l’artista es fa ressò d’una qüestió primordial en les societats contemporànies com són els usos de la cultura amb la finalitat d’aconseguir la legitimació de l’estat actual de les coses. Aquest procés, alhora, també comporta que la cultura sigui emprada per confeccionar la projecció d’un determinat passat – d’acord amb els interessos de les classes dominants- envers el temps present. El que subratlla l’exposició és com un indiscutible “lloc de la memòria” democràtica i de la resistència antifranquista del nostre país ha pogut desaparèixer diluït en el marc de celebració del Fòrum de les Cultures 2004, i ens fa reflexionar com la cultura en l’actual sistema tardocapitalista constitueix un factor estratègic de primer ordre en el sentit que possibilita exculpar i oblidar fins i tot allò més injustificable. Com diu també Francesc Abad: “Aquest és un projecte que parla d’un espai públic –un espai que té a veure amb allò comú i també amb la seva dimensió social i política -, una enorme llosa de formigó on acaba el carrer principal de Barcelona, la Diagonal, que enterra una depuradora d’aigües i que ara esdevindrà una vasta esplanada de setze hectàrees amb vistes al mar. És el lloc escollit per rebre els visitants del Fòrum 2004 i un dels escenaris principals de les seves activitats: tallers, concerts, zona d’oci. Sota aquesta llosa hi havia el Camp de la Bota: gairebé 1.700 morts per la repressió franquista”. Tot plegat ens ajuda a reflexionar com la cultura es converteix, sovint, només en un pretext per al progrés social i el creixement econòmic; com les pressions homogeneïtzadores exercides per la societat moderna i el seu conformisme fan que el consum i la diversió esdevinguin paradigmes existencials.

10

Visita dinamitzada i activitats educatives complementàries •

DESTINATARIS: EDUCACIÓ PRIMÀRIA –cicle superior-, EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA, BATXILLERAT I ALTRES GRUPS


ÀREES DE CONEIXEMENT: CIÈNCIES SOCIALS EDUCACIÓ VISUAL i PLÀSTICA •

DURADA: 1h 30’ (aproximadament)

•

Els materials educatius que s’utilitzen a la visita i a les activitats complementàries estan guardats en un bagul amb rodes i l’educador/a els va traient en cada moment del recorregut per explicar, reflexionar o generar el debat sobre diferents materials o temes.

Visita dinamitzada TIPOLOGIA DE VISITA: visita dinamitzada, plantejada com a visita dialogada a l’exposició i que se sustenta sobre els objectius i temes que es proposen en el dossier educatiu. Els materials de la mostra es presenten com a eines educatives utilitzables a la visita. A més a més, es fan servir materials didàctics com a suport. Activitats educatives complementàries Es proposen dues activitats educatives complementàries a treballar durant la visita dinamitzada a la mostra. La primera “ARXIU/XARXA”, està destinada a tots els grups, mentre que la segona “RE-COR-DAR/PROJECTAR LLOCS”, es planteja per a grups d’educació secundària obligatòria, batxillerat i altres grups d’adults. Vegeu les activitats diferenciades a les fitxes següents. EDUCACIÓ PRIMÀRIA – cicle superiorTIPOLOGIA DE VISITA: visita dinamitzada, plantejada com a visita dialogada a l’exposició i que se sustenta sobre els objectius i temes que es proposen en el dossier educatiu. Els materials de la mostra es presenten com a eines educatives utilitzables a la visita. A més a més, es fan servir materials didàctics com a suport. Llista de materials (a relacionar amb la visita):  objectes amb simbologia (foto del dictador, monedes, segells, retall de bandera o escuts - amb els símbols de la dictadura i la república -, etc.)  objectes de memòria personal (cartes, fotografies de gent anònima, etc.)  col·lecció de paraules/concepte estampades damunt paper i plastificades: MEMÒRIA + HISTÒRIA + DICTADURA + PODER + GUERRA + DEMOCRÀCIA + REPÚBLICA + ANARQUIA + LLIBERTAT

11

 material Fòrum 2004 i “antifòrum 2004” (mapes reals, programes, objectes, mapes Fòrum 2004, documentació d’accions contra el Fòrum, etc.)  gravadora de veu per enregistrar algun testimoni interessant Activitat educativa complementària: ARXIU / XARXA Aquesta activitat es planteja per a tots els grups i va lligada als conceptes de memòria individual o/i col·lectiva. Es proposa fer un registre de totes les persones que participin a les visites comentades. Aquestes fitxes es guarden a la sala en uns arxius. L’educador/a presenta l’arxiu i demana que cada un dels alumnes anoti en una fitxa individual les seves dades més personals (noms i cognoms, data i lloc de naixement). A la vegada els convida que ampliïn la informació de manera lliure i voluntària (fent una definició personal d’ells mateixos– a la manera d’autoretrat escrit - i altres dades de caràcter més privat - l’adreça, el telèfon, el correu electrònic- o de caràcter més íntim amb relació als seus gustos més personals). La fitxa vol treballar amb les diferents categories de la informació que també ens conforma i vol convidar a reflexionar sobre la privacitat i publicitat de les nostres individualitats, i sobre la utilitat o el perill que suposa fer pública aquesta informació personal. D’una banda, deixa constància de la visita d’aquestes persones a la mostra i de l’altra, crea un altre teixit social que connecta amb el teixit de persones afusellades o de testimonis que planteja l’artista, i enllaça els dos teixits en l’acció de crear un arxiu paral·lel de visitants a les visites comentades. La finalitat és que amb el temps es pugui tenir constància de la quantitat de persones que van escoltar aquestes explicacions sobre el projecte de Francesc Abad, que van participar en la mostra i que van ser testimonis dels fets històrics que s’hi evidencien. L’activitat pot servir per reflexionar també sobre altres temes com la necessària llei de protecció de dades, la utilitat dels registres públics, el paper de les noves tecnologies en l’àmbit de l’arxivística, etc. Materials que s’utilitzen: fitxes de cartolina, bolígrafs, llapis, gomets de colors i capses arxivadores.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA I BATXILLERATS TIPOLOGIA DE VISITA: visita dinamitzada, plantejada com a visita dialogada a l’exposició i que se sustenta sobre els objectius i temes que es proposen en el dossier educatiu. Els materials de la mostra es presenten com a eines educatives utilitzables a la visita. A més a més, es fan servir materials didàctics com a suport.

12

Llista de materials (a relacionar amb la visita):  objectes amb simbologia (foto del dictador, monedes, segells o retall de bandera o escuts - amb els símbols de la dictadura i la república -, etc.)  objectes de memòria personal (cartes, fotografies de gent anònima, etc.)  col·lecció de paraules/concepte estampades damunt paper i plastificades: MEMÒRIA + HISTÒRIA + DICTADURA + PODER + GUERRA + DEMOCRÀCIA + REPÚBLICA + ANARQUIA + LLIBERTAT  material Fòrum 2004 i “antifòrum 2004” (mapes reals, programes, objectes, mapes Fòrum 2004, documentació d’accions contra el Fòrum, documentació d’altres projectes artístics vinculats al Fòrum, etc.)  gravadora de veu per enregistrar algun testimoni interessant Activitats educatives complementàries L’alumnat d’ESO i batxillerat farà, durant la visita a la mostra, les dues activitats educatives que es presenten a continuació: 1) ARXIU / XARXA Aquesta activitat es planteja per a tots els grups i va lligada als conceptes de memòria individual o/i col·lectiva. Es proposa fer un registre de totes les persones que participin a les visites comentades. Aquestes fitxes es guarden a la sala en uns arxius. L’educador/a presenta l’arxiu i demana que cada un dels alumnes anoti en una fitxa individual les seves dades més personals (noms i cognoms, data i lloc de naixement). A la vegada els convida que ampliïn la informació de manera lliure i voluntària (fent una definició personal d’ells mateixos –a la manera d’autoretrat escrit - i altres dades de caràcter més privat - l’adreça, el telèfon, el correu electrònic- o de caràcter més íntim –ideologies, tendències sexuals, gustos personals, etc.). La fitxa vol treballar amb les diferents categories de la informació que també ens conforma i vol convidar a reflexionar sobre la privacitat i publicitat de les nostres individualitats, i sobre la utilitat o el perill que suposa fer pública aquesta informació personal. D’una banda, deixa constància de la visita d’aquestes persones a la mostra i de l’altra, crea un altre teixit social que connecta amb el teixit de persones afusellades o de testimonis que planteja l’artista, i enllaça els dos teixits en l’acció de crear un arxiu paral·lel de visitants a les visites comentades. La finalitat és que amb el temps es pugui tenir constància de la quantitat de persones que van escoltar aquestes explicacions sobre el projecte de Francesc Abad, que van participar en la mostra i que van ser testimonis dels fets històrics que s’hi evidencien.

13

L’activitat pot servir per reflexionar també sobre altres temes com la necessària llei de protecció de dades, la utilitat dels registres públics, el paper de les noves tecnologies en l’àmbit de l’arxivística, etc. Materials que s’utilitzen: fitxes de cartolina, bolígrafs, llapis, gomets de colors i capses arxivadores.

2) RE-COR-DAR/PROJECTAR LLOCS Aquesta activitat es planteja per a grups d’ESO, batxillerat i altres grups d’adults, i va lligada als conceptes de cultura del coneixement i cultura d’oci (o cultura de la reflexió i cultura de l’evasió). L’educador/a facilita al grup un plànol, fotocopiat a gran format, de la localitat on es presenta la mostra. Demana a l’alumnat que hi assenyali amb color groc fosforescent els seus llocs d’oci actuals. Després, que amb un retolador vermell hi assenyali i escrigui els llocs d’oci que desitjarien. S’observen i s’analitzen les propostes, i es reflexiona en veu alta sobre les nostres necessitats de lleure i la importància dels llocs on les realitzem, i es busca la relació entre el passat i el futur. L’educador/a, després del debat i en funció de com hagi anat, pot proposar que es marquin de nou les noves conclusions amb un retolador d'un altre color. L’activitat es planteja com una pràctica de debat en grup que faciliti mostrar quins són els nostres usos de l’espai públic, amb relació al nostre temps d’oci i al nostre temps de treball, i també quina és la importància i el valor dels llocs de la nostra vida quotidiana, amb relació també al seu passat (llocs de memòria o llocs d’oblit) i en relació al seu futur. A la vegada permet obrir un nou arxiu de plànols/projectes amb les propostes dibuixades/marcades. L’activitat pot servir per reflexionar una altra vegada sobre la importància i la necessitat del Fòrum 2004, sobre l’impacte ambiental de segons quines arquitectures d’oci (parcs temàtics, grans superfícies comercials, camps de golf, etc.), sobre la funció de l’espectador/consumidor protagonista de la societat de l’espectacle/simulacre. Materials que s’utilitzen: retoladors de diferents colors, fotocòpies dels plànols de la ciutat a gran format, suport per col·locar el plànol, pinces per subjectar el paper, carpeta-arxivadora. ALTRES GRUPS El projecte artístic “El Camp de la Bota” ens permet treballar molts temes carregats de gran potencial educatiu i que generen moltes reflexions i preguntes. Per aquesta raó, creiem que és un projecte destinat a tothom, on tothom pot donar testimoni dels fets històrics que s’evidencien a la mostra o, si més no, participar activament a les propostes educatives que es plantegen.

14

Aquest apartat inclou grups de formació d’adults, grups d’entitats o associacions, grups de gent gran, grups de formació fora de l’escola reglada, etc. TIPOLOGIA DE VISITA: visita dinamitzada, plantejada com a visita dialogada a l’exposició i que se sustenta sobre els objectius i temes que es proposen en el dossier educatiu. Els materials de la mostra es presenten com a eines educatives utilitzables a la visita. A més a més, es fan servir materials didàctics com a suport. Llista de materials (a relacionar amb la visita):  objectes amb simbologia (foto del dictador, monedes, segells o retall de bandera o escuts - amb els símbols de la dictadura i la república -, etc.)  objectes de memòria personal (cartes, fotografies de gent anònima, etc.)  col·lecció de paraules/concepte estampades damunt paper i plastificades: MEMÒRIA + HISTÒRIA + DICTADURA + PODER + GUERRA + DEMOCRÀCIA + REPÚBLICA + ANARQUIA + LLIBERTAT  material Fòrum 2004 i “antifòrum 2004” (mapes reals, programes, objectes, mapes Fòrum 2004, documentació d’accions contra el Fòrum, documentació d’altres projectes artístics vinculats al Fòrum, etc.)  gravadora de veu per enregistrar algun testimoni interessant Activitat educativa complementària ARXIU / XARXA Aquesta activitat es planteja per a tots els grups i va lligada als conceptes de memòria individual o/i col·lectiva. Es proposa fer un registre de totes les persones que participin a les visites comentades. Aquestes fitxes es guarden a la sala en uns arxius. L’educador/a presenta l’arxiu i demana que cada un dels assistents anoti en una fitxa individual les seves dades més personals (noms i cognoms, data i lloc de naixement). A la vegada convida el visitant que ampli la informació de manera lliure i voluntària (una definició personal de si mateix –a la manera d’autoretrat escrit - i altres dades de caràcter més privat - l’adreça, el telèfon, el correu electrònic- o de caràcter més íntim –ideologies, tendències sexuals, gustos personals, etc.). La fitxa vol treballar amb les diferents categories de la informació que també ens conforma i vol convidar a reflexionar sobre la privacitat i la publicitat de les nostres individualitats, i sobre la utilitat o el perill que suposa fer pública aquesta informació personal. D’una banda, deixa constància de la visita d’aquestes persones a la mostra i de l’altra, crea un altre teixit social que connecta amb el teixit de persones afusellades o de testimonis que planteja l’artista, i enllaça els dos teixits en l’acció de crear un arxiu paral·lel de visitants a les visites comentades. La

15

finalitat és que amb el temps es pugui tenir constància de la quantitat de persones que van escoltar aquestes explicacions sobre el projecte de Francesc Abad, que van participar en la mostra i que van ser testimonis dels fets històrics que s’hi evidencien. L’activitat pot servir per reflexionar també sobre altres temes com la necessària llei de protecció de dades, la utilitat dels registres públics, el paper de les noves tecnologies en l’àmbit de l’arxivística, etc. Materials que s’utilitzen: fitxes de cartolina, bolígrafs, llapis, gomets de colors i capses arxivadores.

16

Propostes educatives per treballar a l'escola

Aprofitant la mostra sobre “El Camp de la Bota”, de Francesc Abad, i el treball educatiu que s’hi realitza, es proposa de nou que es pugui continuar la feina començada a la sala d’exposicions. Fóra molt interessant que el treball no es quedés només en l’experiència puntual de la visita dinamitzada i les activitats complementàries a l’exposició, perquè tant els temes com les metodologies que s’hi plantegen es presenten com a vies obertes de coneixement que, una vegada a l’aula, poden servir per continuar ampliant els objectius i continguts coneguts. És per això que seguint amb la idea de treball obert, o d’obra en procés, del mateix Abad, es proposa que el treball de recerca i de reflexió pugui continuar també a l’escola. De manera sintètica s’apunten de nou les dues línies de treball plantejades en la visita i les activitats, perquè puguin ser represes. És clar que s’hauran d’adaptar també en funció de l’alumnat amb qui es treballa i en funció també de l’assignatura o matèria des d’on es continua el treball. Les dues línies també es presenten com a propostes obertes i, per tant, no gens definitives i tancades. Seria bo que servissin només de punt de continuació, per això resten obertes a qualsevol canvi o modificació que les faci útils al treball a l’escola.

ARXIU / XARXA ACTIVITAT PER FER AMB TOTS ELS GRUPS A partir del treball d’aquesta activitat a la mostra, es podria proposar a l’alumnat que continuï la recerca sobre la seva pròpia vivència: on som, on serem d’aquí alguns anys, quin és el nostre teixit de persones... Seguint amb el model de la fitxa treballada a l’exposició, es podria ampliar la informació donada intentant, ara, relacionar-la amb la dels nostres pares i, a la vegada, amb la dels nostres avis. La forma podria ser la del diari personal fet a base de testimonis directes (escrits o enregistrats), així com altres documents que en complementin la informació (fotografies, cartes, documents...). Tot per poder fer visible quin és l’arbre genealògic de la nostra família i a la vegada quin és el teixit de persones que ens conforma. L’activitat podria servir per continuar les metodologies de treball de la història oral i podria servir per conèixer quina és la nostra relació, més o menys directa, amb la Guerra Civil i la Dictadura, o fins i tot amb d’altres esdeveniments històrics que han marcat la història del segle XX. A la vegada continuaríem treballant amb els conceptes de memòria individual i memòria col·lectiva.

RE-COR-DAR/PROJECTAR LLOCS GRUPS D’ESO, BATXILLERATS I ADULTS A partir del treball d’aquesta activitat a la mostra, es podria proposar a l’alumnat que continuï ampliant el treball de recerca sobre els diferents espais públics que conformen la seva ciutat / poble.

17

D’una banda es podria treballar el nomenclàtor o els noms de lloc (com es deien els carrers, les places, les avingudes abans de la Guerra Civil? com es van dir durant la Dictadura? com es diuen ara? i com podrien dir-se en un futur?) i de l’altra els monuments o símbols (quins monuments/símbols hi havia abans de la Guerra? quins hi havia durant la Dictadura, vinculats al règim franquista? quins s’han fet o col·locat després, en temps de democràcia? i quins altres podrien col·locar-se de nou o quins es podrien canviar?). Seguint la metodologia de treball amb els plànols de la nostra ciutat o poble, es podria ampliar la col·lecció de mapes que conformen el passat, el present i el futur del lloc on vivim actualment. A la vegada es podria complementar la informació amb material gràfic (fotografies o imatges dels llocs actuals o del passat...) i material escrit (textos que facin referència a la relació que tenim amb els llocs, amb el que hi fem i com els utilitzem...). L’activitat ens permet definir de nou quina és la nostra relació amb els espais públics del lloc on vivim, planteja quin és el valor i la importància de la vida que s’hi feia abans i quina pot ser la vida que s’hi farà. A la vegada ens permet continuar reflexionant sobre quins són els nostres costums i usos de l’espai públic i col·lectiu, com varien en funció del nostre temps de treball i del nostre temps d’oci, i també com sovint poden provocar tensions per oposició a altres interessos. L’activitat permet continuar treballant gràficament i esquemàtica sobre el moviment i la transformació dels espais públics i les maneres de representar-lo.

18

Documentació de la part d’història local PER AFEGIR!

19

Documentació de textos d’interès que amplien la informació de la mostra o/i de l’artista Textos seleccionats:
Diagonal, núm. 1 08019 Barcelona, de Francesc Abad
Llocs d’oblit, de Manuel Delgado
Les veus baixes del passat enfront la utopia degenerada, de Jordi Font
La vida i la mort al Camp de la Bota, de Josep M. Huertas
Crisi, utopia i possibilisme, de Pilar Parcerisas (Veure el dossier fotocopiat!)

20

Bibliografia i pàgines web d’interès SOBRE EL PROJECTE ARTÍSTIC “EL CAMP DE LA BOTA” www.francescabad.com/campdelabota 

El Camp de la Bota. Francesc Abad. Fundació Espais d’Art Contemporani. Girona, 2004 (amb textos de Manuel Delgado i Jordi Font Agulló).



JORDI FONT I AGULLÓ. Les veus baixes del passat enfront la utopia degenerada. Revista Papers d’Art – Fundació Espais d’Art Contemporani. Girona, 2004. Primer semestre 2004, núm.86



MANUEL DELGADO. Llocs d’oblit . Revista Papers d’Art – Fundació Espais d’Art Contemporani. Girona, 2004. Primer semestre 2004, núm.86



El Camp de la Bota. La memòria dels vençuts (dossier). L’Avenç, Revista d’història i cultura, núm. 291. Barcelona, maig de 2004. (Amb textos de Xavier Marcet i Gisbert, Francesc Abad, Josep M. Huertas Josep M. Lluró i testimonis de familiars d’afusellats)



JORGE MESTRE I IVAN BERCEDO. El parapet . Revista Quaderns d’Arquitectura. Barcelona, 2004



MIREIA GUILLAUMES. “La bota” del Fòrum 2004, un happenning històric? Revista Bonart. Girona, maig de 2004, núm. 55



Paisatges després de la batalla. Centre d’Art la Panera. Lleida, 2004



FRANCESC PARCERISAS. El valor Internacional del PEN Club / Fòrum 2004



RAFAEL VALLBONA. La memòria i el Camp de la Bota. Diari El Punt. Barcelona, 23 d’abril de 2004



JOSEP M. TREPAT I RIBA. El Fòrum al Camp de la Bota. Secció de cartes al director, Diari El Punt. Barcelona, 27 d’abril de 2004



JOSEP M. HUERTAS. El final de los días de la muerte. La Vanguardia, 23 de maig de 2002

de

la

paraula.

Conferència

SOBRE FRANCESC ABAD www.francescabad.com 

Francesc Abad . Criteri d’art. Ajuntament de Terrassa, 1996



Francesc Abad, Utopia i Adaptació, a Espais obrats. Diputació de Barcelona. Barcelona, 2003. (Amb textos de Martí Peran i Pilar Parcerisas).



Idees i actituds: entorn de l’art conceptual a Catalunya, 1964-1980. Centre d’Art Santa Mònica – Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1992

21



Grup de Treball. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona, 1999

ALTRES FONTS D’INTERÈS MONTSERRAT ROIG. Els catalans als camps nazis. Edicions 62. Barcelona, 2003 J. M. SOLÉ I SABATER I J. VILLARROYA. Repressió a la reraguarda de Catalunya (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1990 [+] NO JUBILEM LA MEMÒRIA: www.nojubilemlamemoria.org LES FOSSES COMUNES DEL FRANQUISME: www.fossacomuna.weboficial.com ASSOSSIACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE CATALUNYA: www.memoriacatalunya.org AMICAL DE MAUTHAUSSEN C. Sils, 1 – Barcelona: 08002 Tel. 933 027 594 + [email protected] ARXIU DE LA MEMÒRIA POPULAR DE LA ROCA DEL VALLËS Ap. De correus: 150 – La Roca del Vallès: 08439 Tel. 938 422 455 [+] Fòrum de les Cultures 2004: www.barcelona2004.org Col·lectius crítics amb el Fòrum de les Cultures 2004: www.forumbcn2004.org www.fotut2004.org www.barcelonaindymedia.org www.moviments.net/resistencies2004 ... Artistes o col·lectius d’artistes que han treballat amb el tema del Fòrum 2004: www.hannahcollins.net www.rotorrr.org ...

22

23