Fitxa técnica Títol original: The great dictator

Productora: United Artists

Any: 1940 País productor: Estats Units Duració: 125 minuts

Director: Charles Chaplin

Productor: Charles Chaplin

Guió: Charles Chaplin

Intèrprets: Charles Chaplin, Paulette Goddard, Jack Oakie, Reginals Gardiner, Henry Daniell, Billy Gilbert, Maurice Moscovitch, Grace Hayle, Carter DeHaven i Chester Conklin. Comprovació d'esquemes i personatges de ficció amb la realitat Alemanya Tomenia Adolf Hitler Astolfo Hynkel Tractat de Versalles Amnistici Progrom Assalt al barri jueu SS Guardia d'assalt Creu gamada Doble creu Àustria Austerlich Benzino Napoloni Benito Napoloni Bacteria Itàlia Comentari general de la pel·lícula Jo crec que la pel·lícula supon una realitat molt crua i amb tocs irònics, sobre com vivien i eren tractats els 1

jueus per els nazis, Chaplin només volia transmetre el patiment d'aquest poble ridiculitzen aquell patètic personatge que va arribar al poder per salvar a Alemanya de les urpes del crac del 29. La veritable intenció de Charles Chaplin era l'entreteniment del poble però un mitja més cultural que no pas un humor sense sentit, i ell al inclinar−se cap al pacifisme com tantes vegades a demostrat, volia transmetre a la gent tot el que demostra la pel·lícula, en la que el primer que deixa veure es el protagonista, una barreja entre pobre, vagabund, arrasat per aquesta societat implacable i a sobre perseguit per unes forces del govern tan sols pel fet de ser d'una raça no ària, tan sols per aquest motiu el podien perseguir i fer de tot ja que el que al cap i a la fi volia Hinkel era el poder per sobre de totes les races, construint un imperi dominat per un home de cabells marrons i amb un poble de cabells d'or sense cap excepció, els demés serien sacrificats pel bé de l'imperi que estava a portes de crear−se. Reflexa d'una manera còmica el poder que exerceix Hinkel sobre el poble i sobre les masses, com en l'escena en que esta donant el discurs al principi de la pel·lícula i que en el moment en que ell aixeca la mà el públic l'elogia i quan la torna a aixecar el poble a l'instant es calla, es un poder sobre les masses immesurable, però aquell home també era molt influenciable per els seus generals, es deixava aconsellar per el seus secretari personal que deia que ho feia tot pel bé de Tomenia i es deixava guiar per les seves decisions, alhora que canvia de parer quan a ell l'interesa com és el cas de l'invasió de Austerlich en la que el Napoloni el truca personalment just abans de que Hinkel li declarés la guerra obertament i després es tracten de millors amics, el que denota el seu caracter traïdor i mesquí que el caracteritza a tota la pel·lícula, alhora de la sang freda. Es una pel·lícula que es pot calificar d'historica en la que es poden veure amb facilitat els petits d'humor particulars d'en Charles Chaplin, que fan que la de la vida una parodia de la qual cal riures per poder sortir endavant. Elaboració del comentari crític en contra del nazisme inspirat en el discurs del barber jueu. El discurs és el següent: Ho sento però jo no vull se emperador, no és el meu ofici, no vull governar no conquerir a ningú, si no que vull ajudar a tots si fos possible, jueus i gentils, blancs i negres, hem d'ajudar−nos els uns als altres, els éssers humans som així, volem fer feliços als demés no fer−los desgraciats, no volem odiar ni despreciar a ningú, en aquest món hi ha lloc per a tothom, la bona terra és rica i pot alimentar a tots els éssers , el camí de la vida pot ser lliure i bonic, però l'hem perdut, la cobdícia a enverinat les nostres ànimes, a aixecat barreres d'odi, ens ha conduït cap a la misèria i les matances. Hem progressat molt depressa però ens hem tancat a nosaltres mateixos, el maquinisme que crea abundància ens deixa en la necessitat, el nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, dur i secs, pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat, més que intel·ligència tindre bondat i dolçor, sense aquestes qualitats la vida serà violenta, es perdrà tot. Els avions i la radio ens fan sentir més propers, la veritable naturalesa d'aquests invents exigeix la germandat universal que ens uneixi a tots nosaltres, ara mateix la meva veu arriba a milions d'éssers a tot el món, a milions d'homes desesperats, dones i nens, víctimes d'un sistema que fa torturar als homes i fica a la presó a gent innocent, als que puguin escoltar−me els dic: no desespereu, la desgràcia que patim no és més que la passatgera cobdícia i l'amargor d'homes que temen seguir el camí del progrés humà. L'odi dels homes passarà i cauran els dictadors i el poder que li van treure al poble se li retornarà al poble, i així mentre que l'home existeixi la llibertat no morirà. Soldats no os rendiu a aquests homes que en realitat us desprecien, us esclavitzen, reglamentes les vostres vides i os diuen que el que teniu que fer, que pensar i que sentir, os escombren el cervell, os tracten com a ramats i com a carn de canó, no os lliureu a aquests individus inhumans, homes màquines amb cervells i cors de màquines, vosaltres no sou màquines, no sou ramats, sou homes, porteu l'amor de la humanitat als vostres cors no l'odi, tan sols que no amen poden odiar, els que no estimes i els inhumans. Soldats no lluiteu per l'esclavitud sinó per la llibertat. Al capítol XVII de San Lluc es llegeix: el regne de Déu hi és a dins de l'home, no d'un home ni d'un 2

grup d'homes, sinó de tots els homes, en vosaltres, vosaltres el poble teniu el poder de fer aquesta vida lliure i bonica, de convertir−la en una meravellosa aventura, en nom de la democràcia utilitzem aquest poder actuant tots units, lluitem per un món nou, digne i noble que garanteixi als homes treball i doni a la joventut un futur i a la vellesa seguretat. Amb la promesa d'aquestes coses les feres van arribar a l poder, però van mentir no han complert les seves promeses i mai les compliran, els dictadors són lliures tan sols ells però esclavitzen al poble, lluitem ara per fer realitat lo promès, tots a lluitar per la llibertat al món, per enfonsar barreres nacionals, per eliminar l'ambició, l'odi i l'intolerància, lluitem pel món de la raó un món on la ciència, on el progrés ens condueixi a tots a la felicitat. Soldats, en nom de la democràcia hem d'unir−nos tots. Aquest discurs realça la importància de la llibertat personal per davant de qualsevol cosa, no ens hem de deixar influenciar ni dominar per persona que es creguin superiors a les altres tan sols per ser d'una raça diferent a les altres, hem d'aprendre a lluitar i no quedar−nos passius davant de les evidencies del món, aquest discurs pot ser perfectament aplicat a qualsevol època de la nostra historia, per què qualsevol fet rellevant a tingut o per causa o per conseqüència una acció que ha fet que la humanitat s'avergonyís. Hitler tenia una ideologia molt diferent a la nostra però també hem de pensar que la gent el va escollir lliurement i li va donar el dret de lliure acte, encara que més tard va imposar el seu poder al poble i va abolir la democràcia, un cop això va passar no va escoltar a ningú i no va tindre en compte les repercussions que allò tindria per al seu poble per què Alemanya és Hitler i Hitler és Alemanya, molta gent conduïda per les corrents feixistes el va seguir fins a la mort i per això mateix és per el que lluita Chaplin per a que la gent que ha viscut això no torni a caure−hi i per servir de referència a altres temps i per fer revifar el poble que sumia adormit sota les urpes del nazisme, completament impotents davant d'aquella potencia que els envaïa, Chaplin volia que el món sencer s'adonés del seu error.

3