el Masnou Revista d’informació municipal i ciutadana Núm. 17 març-abril 2007

Pàg. 5, 6, 7 i 8

El Masnou es transforma Pàg. 10 i 11

El que ens costa l’incivisme

Pàg. 16 i 17

Quan la lluita continua Entrevista a Emilio i Miguel Gimeno

Sumari

Telèfons d’interès

3. Editorial. Eduard Gisbert, alcalde del Masnou, parla d’aquesta legislatura. Fem un repàs dels darrers plens. 4. El Masnou viu i explica l’auditoria i les accions empreses en referència al descobert comptable que es va detectar a l’Ajuntament del Masnou a mitjan any 2006.

5. El Masnou viu i planifica. El nou parc esportiu Pau Casals, al Masnou alt, en marxa.

6. El Masnou viu i planifica. La primera promoció d’habitatge protegit, els pisos per a joves de Can Jordana, ja és una realitat. 7. El Masnou viu i planifica. Un gran exemple de renovació urbana: l’Estampadora, Can Montals.

8. El Masnou viu més verd. La primera fase dels nous jardins dels Països Catalans estarà enllestida aquest estiu. 9. El Masnou viu i educa. El Ple del Consell de Nens i Nenes tria dues propostes de consens. Us expliquem el calendari d’inscripcions per al nou curs escolar. 10 i 11. El Masnou viu més cívic. Sabeu quant costa al Masnou netejar el resultat d’accions incíviques?

12. El Masnou viu i fa cultura.

Els establiments comercials també poden ser voluntaris per la llengua. Diagnostiquem la realitat cultural del Masnou.

13. El Masnou viu i es mou.

Us expliquem les mesures que han de permetre pacificar la Nacional II al Masnou.

14. El Masnou viu i fa poble. Us expliquem diverses iniciatives que enriqueixen el panorama cultural i esportiu del Masnou. 15. El Masnou viu en xarxa i ens apropa el Club Atlètic Masnou – Bayer Health Care.

16 i 17. El Masnou viu i entrevista els germans

Emilio

i Miguel Gimeno, incansables lluitadors per les causes justes.

18 i 19. La tribuna política. Hem obert la tribuna als cinc grups polítics municipals del Masnou.

20. Al carrer! Hem sortit a veure les exposicions del cicle “Viu el Masnou”, que s’han fet a la Casa de Cultura.

I N F O R M A C I Ó Ajuntament 93 542 47 00 Àrea de Manteniment i Serveis 93 540 75 50 Àrea de Promoció Econòmica 93 540 62 00 Àrea de Serveis a les Persones 93 540 74 40 Arxiu Municipal 93 540 15 11 Biblioteca Pública Joan Coromines 93 540 90 56 Ca n'Humet. Punt d’Informació Juvenil ACCÉS 93 540 00 56 Casa de Cultura (Sala d’Exposicions) 93 555 66 00 Cementiri Municipal 93 555 76 02 Centre de Formació d’Adults El Masnou 93 540 07 82 Jutjat de Pau 93 555 07 13 Mercat Municipal 93 555 19 65 Museu Municipal de Nàutica 93 540 50 02 Oficina Benestar Social de la Generalitat 93 540 28 80 Oficina Municipal del Consumidor (OMIC) 93 540 74 40 Poliesportiu Municipal 93 555 61 03 Recaptació 93 542 47 38 / 93 542 47 39 Sales de Vetlla Municipals 93 540 18 22 Servei Municipal de Català 93 540 22 85 S E R V E I S Servei d’aigües (SOREA) 93 555 06 28 SOREA (urgències) 902 250 370 Taxis 93 555 86 86 (emissora centralitzada) Correus i Telègrafs 93 555 09 96 Notaria 93 540 20 11 Autobusos CASAS 93 796 14 23 / 93 798 11 00 U R G È N C I E S

Avís!

Es presenta L'Actiu, la guia de l'activitat econòmica i comercial del Masnou El 29 de març, es va presentar L'Actiu, la guia de l'activitat econòmica i comercial del Masnou 2007-2008. L’acte va tenir lloc a la discoteca Titus, del port del Masnou, on es van donar cita molts masnovins i masnovines de l'àmbit empresarial, comercial i turístic del municipi.

La presentació va comptar amb la presència de l'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, i el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Indústria, Comerç i Turisme, Artur Gual, que van posar de relleu la importància de la guia L'Actiu com a element d’oferta i com a gran aparador del desenvolupament econòmic i comercial del Masnou. Seguidament, es va donar pas a l'actuació de l'artista masnoví Dani Pérez, que va posar el toc humorístic a la vetllada. A l'acte, hi van assistir unes 200 persones provinents d'empreses i comerços de tot tipus. Al Masnou hi ha més de mil establiments, 741 dels quals són del sector del comerç i dels serveis, 121 de la restauració, 85 de la construcció i 75 del sector industrial. L'Actiu és un reflex de tota aquesta realitat econòmica de la vila.

Policia Local 092 / 93 555 22 44 Comissaria dels Mossos d’Esquadra 088 Protecció Civil 93 555 17 44 Bombers de Badalona 085 / 93 388 00 80 Àrea Bàsica de Salut (ABS) Nou telèfon de programació de visita mèdica (24h): 902 111 444 Cap el Masnou: 93 555 74 11 Urgències ambulàncies UTE 061

Edita: Ajuntament del Masnou Redacció i coordinació: Servei de Premsa Fotografia: Pere Vivas (portada) Ramon Boadella, Gerard Poch, Ramon Barragan, Mireia Cuxart, Isabel Roig, Joan Alfons Cussidó i equipaments i serveis municipals. Agraïm també la col·laboració del Club Atlètic Masnou. Correcció: Servei Local de Català: Mònica Clotet. Compaginació: Josep Puig Impressió: RRB Dipòsit legal: B-9961-1979

Imprès en paper ecològic, lliure de clor

Editorial

Eduard Gisbert i Amat Alcalde del Masnou

El Masnou viu

És evident que al Masnou, en aquests quatre anys de govern municipal format per socialistes, republicans i ecosocialistes, s’hi ha produït un canvi significatiu en la forma de governar que ha propiciat un gran avenç en tots els camps. Com a alcalde, he liderat un equip de persones del qual em sento orgullós, i amb el qual s’ha treballat amb rigor i responsabilitat. Hem volgut estar al costat de les persones, respectant les seves opinions, encara que no sempre coincidents, però sempre des de la línia del diàleg, de la bona entesa i de l’acord. Si hem avançat, també ha estat possible gràcies a una oposició formada per convergents i unionistes, que, conjuntament amb els populars, han dut a terme la seva corresponent oposició des del vessant majoritàriament constructiu, donant suport a alguns dels grans projectes del poble, discrepant en d’altres, fet que em sembla digne d’agrair i de destacar, si tenim en compte el que ha passat en d’altres municipis. Tampoc no ocultaré que, moltes vegades, el camí no ha estat fàcil: treballar en transversal, delegar funcions i fer possible que totes les regidories puguin desenvolupar els seus programes corresponents i amb èxit ha requerit un esforç i una flexibilitat significativa per part de tothom. Finalment, vull dir que quatre anys, en un primer mandat, és poc temps per poder dur a terme el nostre ambiciós programa. Amb aquesta legislatura, però, l’aprenentatge ha estat important, fet que ens permetrà avançar amb més agilitat i eficàcia, però, sobretot, amb una àmplia dosi d’il·lusió, per poder continuar desenvolupant nous projectes i servir la ciutadania del Masnou. Masnovins i masnovines, moltes gràcies per la vostra col·laboració, que també ha estat constructiva i encoratjadora.

institucional Aquest espai ofereix la informació dels principals temes tractats als plens municipals. Recordeu que els plens són el tercer dijous de cada mes, a les vuit del vespre, a la Sala Capitular de l’Ajuntament del Masnou, i que podeu seguir també l’actualitat dels plens des de la pàgina web municipal.

Ple del mes de febrer Aprovar inicialment l’oficialització de la bandera del municipi del Masnou. Autoritzar l’Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) per tal que representi l’Ajuntament del Masnou amb l’objectiu de millorar el transport públic col·lectiu urbà dels municipis associats a l’AMTU. Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla general d’ordenació del Masnou, per a la creació del sistema de dotació d’habitatge públic. Aprovar les bases específiques per al foment de la rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges al municipi del Masnou. Acceptar les condicions del préstec de l’entitat Banco Español de Crédito, SA, (BANESTO), per un import de 1.434.411 euros, per tal de finançar la resta d’inversions corresponent a l’exercici de 2006. Adjudicar el contracte del projecte d’arranjament del Mercat Vell a l’empresa Rogasa, SA, Construcciones y Contratas, per la quantitat de

3.211.498,26 euros, IVA inclòs. Aprovar la moció presentada a proposta d'ICV-EA, amb el suport del PSC i d'ERC, per a les millores urgents del servei de rodalies i regionals de RENFE a Catalunya. No aprovar, en canvi, l’esmena a la totalitat presentada pel Grup Municipal de CiU a la moció.

Ple del mes de març Anomenar la plaça ubicada entre els carrers de Joan Llampallas, Capità Salvador Maristany i Pompeu Fabra “plaça de la República”. Aprovar el Pla director de millores del transport urbà, que delimita quines són les actuacions i el seu import per al període 2007-2010. Aprovar inicialment l’Ordenança reguladora de la tinença d’animals dins del terme del Masnou. Aprovar el préstec d’import 1.200.000 euros per al finançament de projectes d’inversions previstos en el pressupost de 2007.

Acceptar la subvenció concedida per la Diputació de Barcelona d’import de 105.940,13 euros, a fi i efecte de subsidiar el tipus d’interès del préstec per finançar les inversions de 2007. Acceptar el crèdit de 125.000 euros destinat a finançar l'actuació de la zona esportiva de l’avinguda de Pau Casals, al 0% d'interès anual i a retornar en 10 anualitats, atorgat per la Diputació de Barcelona. Aprovar definitivament els estats i comptes anuals corresponents a l’exercici 2005. Aprovar provisionalment la modificació de l’ordenança municipal: Taxa per expedició de documents administratius. Aprovar la moció conjunta de tots els grups municipals a favor dels drets dels animals i contra el seu maltractament. Retirar la moció presentada pel Grup Municipal del Partit Popular per condemnar actes contra el lliure exercici de les llibertats i els drets polítics per tal de proposar-la com a declaració institucional.

març-abril 2007 3

El Masnou viu

i explica

L’auditoria que ha dut a terme una empresa externa confirma el descobert comptable de 58.000 euros L’informe d’una empresa externa ha determinat la desaparició dels diners de l’Ajuntament i ha confirmat les pitjors previsions, ja que corrobora que, a l’Ajuntament, hi falten aquests diners. Recordem que la situació es va detectar a final del mes de maig de 2006, quan es va comprovar que no quadraven els comptes i que hi havia un desfasament comptable que ha ascendit finalment a 57.946,30 euros. Tal com ja va explicar El Masnou Viu al seu moment (setembre de 2006), es va iniciar aleshores un expedient d’informació reservada i es va posar en coneixement de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i del Tribunal de Comptes. Seguidament es va iniciar també una auditoria financera amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona per aclarir les anotacions i els descoberts comptables produïts, i per

El Masnou viu

revisar els comptes des del 31 de desembre del 2003 fins al 31 de desembre del 2006. Altres mesures adoptades al seu moment van ser: obrir un expedient administratiu a l’interventor i a la tresorera accidental de l’Ajuntament del Masnou, i fer cessar l’interventor. Aquest mes de març, l’Ajuntament del Masnou ha conegut amb consternació els resultats d’aquest informe i, seguint amb la línia informativa de transparència i divulgació sobre aquest tema, us el resumim. L’auditoria conclou que: El descobert comptable produït a l’Ajuntament del Masnou correspon a la caixa de la corporació i, per tant, hi ha hagut malversació de cabals públics. Els descoberts que s’han produït són considerats finalment com indicis penals.

En conseqüència, aquestes són les accions empreses: S’ha informat dels fets el Ministeri Fiscal. L’Ajuntament ha encarregat, a un advocat penalista, l’estudi dels fets succeïts. L’advocat ha determinat que hi ha indicis penals suficients per presentar una demanda al jutjat núm. 4 de Mataró, que instruirà aquest cas. L’Ajuntament ha demanat que aquest cas es tramiti conjuntament amb el cas de l’extresorera que el 2004 va admetre haver-se endut una suma elevada de diners que, finalment, segons les comprovacions efectuades, ascendeix a 278.000 euros.

L’Ajuntament del Masnou instarà la justícia a actuar amb diligència i fermesa, i seguirà actuant amb la contundència que calgui.

té memòria

Els masnovins i les masnovines ja poden consultar l'Arxiu Fotogràfic de la vila

A final de març, es va obrir al públic l'Arxiu Fotogràfic Municipal, que posa a l'abast de tothom les imatges de la nostra història, des de principi del segle XIX fins als nostres dies. L'obertura de l'Ar-

4 març-abril 2007

xiu Fotogràfic significa la regulació de l'accés, la consulta i la reproducció de les imatges, dins dels marcs legals, per part de tota la ciutadania. L'Arxiu compta amb 34.000 imatges, entre negatius i positius. S'han inventariat 13.500 imatges, 8.300 de les quals ja estan catalogades informàticament. També s'ha treballat en un programa informàtic, amb programari específic per a la gestió de fotografies, adquirit a l’Ajuntament de Giro-

na, que és un centre de referència important. Cal dir que, de totes les fotografies inventariades, 11.653 estan instal·lades en sobres i capses de conservació preventiva. A més a més, fins a final del mes de maig, s'hi podran veure càmeres fotogràfiques antigues i es podran visitar les instal·lacions de l'Arxiu dins l'horari habitual (dilluns i dimecres, de 9 a 13 h i de 16 a 19 h). L'Arxiu Municipal vol recordar-nos que és imprescindible la col·laboració ciutadana, tant pel que fa la documentació de fotografies com a l'aportació d'imatges, per enriquir els fons fotogràfics o audiovisuals.

El Masnou viu

i planifica

El nou parc esportiu Pau Casals, al Masnou Alt, en marxa

El Masnou Viu ha volgut copsar l’opinió de veïns i veïnes de la zona sobre com veuen l’obra Belisario Pérez és un home molt implicat en la millora del seu barri. Creu que el Masnou Alt havia caigut en l’oblit durant molts anys, però diu que, ara, “amb el nou Govern, s’ha girat la truita: abans tot anava cap al centre i ara s’actua més descentralitzadament”. Li agrada la idea del nou parc esportiu, perquè així s’haurà fet una millora al barri. En Belisario ja ha provat el nou circuit de salut per a la gent gran que s’ha instal·lat a la plaça de Ramón y Cajal.

L'Equip de Govern municipal ha posat en marxa, al Masnou Alt, un nou parc públic obert que ha de permetre la pràctica lliure d'activitats esportives i lúdiques. L'import de l'obra ascendeix a prop d'un milió d'euros, un 50% dels quals són aportats per la Diputació de Barcelona a través del programa Xarxa Barcelona, Municipis de Qualitat 20042007. Ara, ja ha començat la primera fase del projecte, que abraça 6.000 m2.

L'acte de col·locació de la primera pedra del nou parc esportiu Pau Casals va tenir lloc el diumenge 4 de març. El president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, va presidir l'acte, acompanyat de l'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert. Els nois i noies del II Consell Municipal de Nenes i Nenes del Masnou també hi van tenir un protagonisme especial, ja que han fet aportacions al projecte tècnic. Eduard Gisbert va dir que "amb aquest acte es fa justícia i es dota el Masnou Alt d'un equipament de qualitat”. L’alcalde va afegir, "Pau Casals no serà un parc aïllat i formarà part dels nous

espais verds del municipi, conjuntament amb el parc Vallmora i els nous jardins dels Països Catalans". Celestino Corbacho, president de la Diputació de Barcelona, va explicar a les persones assistents que el Masnou engega una experiència pionera, en posar en marxa aquesta àrea per a la pràctica lliure de l'esport, i que està convençut que serà un clar referent per a molts pobles i ciutats. La nova àrea es divideix en tres nivells: a la part més elevada hi haurà una plaça mirador, pistes de petanca i bar amb terrassa. Al nivell mitjà hi haurà una pista poliesportiva amb enllumenat i edificis de serveis complementaris. Al tercer nivell, una esplanada de jocs d’esport. L'arquitecta de l'empresa Estudi E., Anna Planas, va explicar el projecte al públic assistent. Una vegada finalitzat l'acte de col·locació de la primera pedra al parc esportiu Pau Casals, les persones assistents es van adreçar a la plaça de Ramón y Cajal (al costat del parc), on van visitar el nou espai lúdic i el circuit de salut per a la gent gran que hi ha instal·lat l'Ajuntament del Masnou amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Fátima Madueño viu a la plaça de Ramón y Cajal. Valora positivament que s’hagi apostat per una acció d’aquesta envergadura al Masnou Alt. La Fàtima explica que aquest indret ha estat brut i deixat des de sempre, “per això demano que, un cop fet el parc, el cuidin”. També valora que, quan el parc estigui acabat, els veïns i veïnes de la zona no s’hauran de desplaçar per practicar esport. Isidre Miravet també viu a la plaça i creu que, quan el parc estigui fet, serà una concentració de “fumadors de porros, borratxos i gent de festa”. Els joves canviaran els jardins Lluís Companys pel parc Pau Casals. D’altra banda, comenta que “en treure el descampat, molts veïns ens hem quedat sense aparcament. Podrien haver-hi posat un pàrquing subterrani, com han fet a la plaça de Marcel·lina de Monteys. Si més no, tindríem on aparcar tots aquells veïns que ara ens tornem bojos a l’hora de deixar el cotxe a prop de casa”. Maria Sánchez veu la creació del nou parc com una millora interessant per al barri. Tot i això, li preocupa l’incivisme que es viu al poble i diu que “el parc estarà destrossat en quatre dies”. La Maria és sòcia del Club de Petanca de Ramón y Cajal i valora positivament les futures noves pistes que hi haurà. Espera que el nou parc permeti que la seva néta, la Judit, que ara té quatre anys, pugui gaudir d’un gran espai lúdic sense haver d’anar gaire lluny de casa. Paco Murillo diu que, des de petit, sempre ha vist que l’Ajuntament ha tingut el Masnou Alt molt descuidat. Espera que la creació del nou parc sigui una de les moltes millores que encara ha d’experimentar el barri. En Paco afegeix: “Ja m’hauria agradat que l’haguessin fet quan jo era petit. Nosaltres havíem de saltar la tanca del col·legi Rosa Sensat cada cop que volíem jugar a futbol.” Tot i així, espera que les obres no s’eternitzin ni afectin gaire els veïns i veïnes.

març-abril 2007 5

El Masnou viu

i planifica

Lliurades les claus dels habitatges joves de Can Jordana

Els habitatges per a joves han estat construïts per l'INCASOL en un solar cedit per l'Ajuntament del Masnou i seran administrats per l'empresa pública Adigsa. Es tracta d'un bloc de planta baixa i tres plantes pis. Els habitatges tenen dos dormitoris i una superfície de 57 m2. La promoció compta amb 23 places d'aparcament, 18 de les quals estan vinculades als habitatges, i cinc locals comercials a la planta baixa. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, l'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, i el tinent d'alcalde d'Urbanisme i Habitatge, Màxim Fàbregas, van lliurar, el dissabte 24 de febrer, les claus dels 18 habitatges de protecció

oficial per a joves a Can Jordana. L’acte es va fer a la nova plaça de Miquel Martí i Pol, on s'ubiquen els habitatges, que va ser inaugurada el mateix dia. Eduard Gisbert, alcalde del Masnou, va destacar que "avui fem història i aquest acte és el prinicipi d'un canvi de tendència que ens ha de permetre fer noves entregues de claus, no només a gent jove, sinó també a la gent gran i altres sectors de la població". El primer tinent d'alcalde d'Urbanisme i Habitatge, Màxim Fàbregas, va explicar que "el Masnou comença a complir un deute amb els seus joves, com és el dret a un habitatge digne". El regidor va destacar també que "l'Ajuntament del Masnou i la Generalitat de Catalunya han treballat conjuntament per aconseguir que el dret a l'habitatge pugui ampliar-se a molts sectors de la població". El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va dir que "Miquel Martí i Pol estaria molt orgullós que la plaça que porta el seu nom sigui el nou pòrtic d'entrada als habitatges per a joves". Adreçant-se als joves que viuran a Can Jordana, va dir: "Feu aquí la primera gran arrel cap al futur del Masnou i el futur de Catalunya." L'obra ha tingut un cost d'1,52 milions d'euros i ha estat projectada per Barber-Renteria Arquitectes, SL. La promoció d’habitatges a Can Jordana no ha estat un acte aïllat. L’Equip de Govern ha fet una aposta decidida per l’habitatge social. El Masnou té en marxa, actualment, 175 pisos més en diverses promocions d'habitatge social, 56 dels quals es destinaran a gent gran.

El Masnou té un nou espai ciutadà: la plaça de Miquel Martí i Pol L'acte inaugural de la plaça, que va coincidir amb el lliurament de les claus dels pisos de Can Jordana, va voler retre homenatge al "poeta del poble". L’esdeveniment es va iniciar amb la lectura de poemes de Martí i Pol a càrrec de diversos rapsodes del Masnou, de persones voluntàries i de la dibuixant osonenca Pilarín Bayès. L'acte va comptar amb la presència de la vídua del poeta, Montserrat Sans (a la imatge). Com a cloenda, la tinenta d’alcalde de Cultura i Educació, Carme Giol, va llegir el poema El poble, reproduït al monòlit que hi ha a la plaça.

6 març-abril 2007

El Masnou viu

i planifica

L’Estampadora, Can Montals. Un gran exemple de renovació urbana Fàbregas també ha dit que l’operació permetrà incorporar més de 1.600 m2 de comerç, noves zones verdes, equipaments, aparcament públic i noves promocions d’habitatge protegit, alhora que contribuirà a la dinamització del nucli antic i rebaixarà les quotes urbanístiques dels veïns i veïnes de Can Montals. La proposta preveu un increment de sostre a la zona de més de 2.000 m2. Aquest increment anirà acompanyat d'un augment de més de 4.000 m2 de sòl públic en zones verdes i vials, i d’un equipament públic de prop de 600 m2. S’hi construiran o s’hi rehabilitaran un total de 276 habitatges, 75 dels quals seran de protecció oficial. El Masnou preveu ordenar el seu nucli antic per revitalitzarlo i convertir-lo en la nova àrea de centralitat del Masnou i en porta d’entrada a la ciutat. La zona comprèn l’àrea coneguda com l'Estampadora, Can Montals, el carrer de Tiana i l'estació del Masnou, que sumen un total de 46.118 m2. La proposta, que estava encallada des del 1985, es va aprovar inicialment al Ple del mes de desembre de 2006. Màxim Fàbregas, tinent d’alcalde d’Urbanisme i Habitatge, ha explicat que amb l’actuació es vol potenciar la connexió viària amb la resta del municipi amb la creació de dos nous eixos viaris: l’un, entre mar i muntanya, amb l’obertura del carrer de Pompeu Fabra fins al mar, i l’altre, paral·lel al mar, amb la prolongació del carrer de Figueres. Màxim

Superfície total Superfície sòl privat Superfície sòl públic Espais lliures públics Equipaments públics Vials de vianants Vials amb trànsit rodat Habitatge privat Habitatge públic

Proposta any 1985

Proposta any 2007

46.238 m2 29.137 m2 17.101 m2

46.118,02 m2 23.837,75 m2 22.280,27 m2

6.193 0 2.457 8.451

m2 m2 m2 m2

266 habitatges 0 habitatges

10.686,72 618,67 3.776,31 9.198,67

m2 m2 m2 m2

201 habitatges 75 habitatges

L'Oficina Local d'Habitatge ha atès 67 demandes d'ajut al lloguer l'any 2006 Durant el darrer any, des de l'Oficina Local de l'Habitatge s'han tramitat 67 sol·licituds d’ajuts al lloguer que atorga el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. De les 67 sol·licituds tramitades, la Generalitat en va resoldre en positiu 54 (un 82%) i va denegar els ajuts a la resta, fonamentalment per manca de documentació o perquè no reunien els requisits sol·licitats. Això ha comportat que, l’any 2006, s'hagin repartit un total de 128.013,92

euros entre totes aquelles persones que més ho necessitaven. Us volem fer saber que, per a la convocatòria d'aquest any, totes les persones que hi estiguin interessades poden adreçar-se a l'Oficina Local d'Habitatge (passeig de Prat de la Riba, 30), on els en podran ampliar la informació. També poden consultar la convocatòria en xarxa tan bon punt la publiqui el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Ajuts municipals a la rehabilitació El Ple del mes de febrer va aprovar inicialment les bases dels ajuts per al foment a la rehabilitació d'habitatges del nostre municipi. Aquest acord ha de possibilitar que les actuacions destinades a la rehabilitació d'habitatges que compleixin els requisits previstos a les bases puguin gaudir d'ajuts. Les obres, instal·lacions o actuacions seran subvencio-

nables sempre que s’adeqüin al Codi d'accessibilitat, al Codi tècnic de l’edificació, a la normativa del Pla general del municipi i a qualsevol altra norma vigent en el moment de la realització de les obres. La informació relativa a la tramitació d'aquests ajuts es canalitza a través de l'Oficina Local d'Habitatge del Masnou (pg. de Prat de la Riba, 30).

març-abril 2007 7

El Masnou viu

més verd

La primera fase dels nous jardins dels Països Catalans estarà enllestida aquest estiu

L'acte de col·locació de la primera pedra dels nous jardins dels Països Catalans, al barri d’Ocata, va tenir lloc el

diumenge 25 de març al migdia. Es planteja un espai verd, amb arbres, obert i connectat als tres carrers que l'envolten, amb diferents espais interns d'estada amb diferents usos. Els nous jardins tindran una extensió de 7.200 m2 i el cost total del projecte és de 900.000 euros. Aquest estiu, però, ja hi haurà acabada la primera fase, de 4.000 m2.

El regidor de Projectes, Obres i Mobilitat, Enric Folch, va explicar que "de tot el procés participatiu que s'ha dut a terme amb l’associació de veïns d’Ocata i altres col·lectius per definir els usos de l'espai, n'ha sortit un bon projecte", i que "els nous jardins tindran una funció estructuradora i equilibradora". D'altra banda, Eduard Gisbert, alcalde del Masnou, ha explicat que, des de l'Equip de Govern municipal, "teníem clar que l'obra s'havia de fer durant aquest mandat, perquè era una assignatura pendent”. Gisbert ha dit que "si l'inici de l'obra s'ha retardat, és perquè s'ha volgut perfeccionar el projecte, que ara tindrà més qualitat."

D'aquesta manera quedaran els jardins dels Països Catalans El projecte ordena l'espai públic comprès entre els carrers de Manila, l’Uruguai i Torrent Can Gaio. Fins ara, aquesta àrea ha estat parcialment ocupada per una petita zona verda amb una pista i una zona de jocs infantils, mentre que un terç de l'espai, estava ensorrat. A partir d'una plaça central, l'espai s'organitza amb una pista de jocs i zones enjardinades fins al carrer del Torrent Can Gaio, on se situen els altres espais: quiosc, terrassa, zona de jocs infantils, zona de prat i zona d'arbres. La pista de jocs, com a espai polivalent, queda delimitada per una grada i per un petit escenari, on es podran fer actuacions. Aprofitant la diferència de cotes

8 març-abril 2007

entre el carrer de Manila i el carrer de l'Uruguai, el projecte preveu que hi hagi bandes longitudinals, totes amb paviments tous, diferents sorres i prat, deli-

mitades per grades i bandes arbustives. Es preveu l'eixamplament de la vorera del carrer de Manila per crear-hi una zona d'estada. Al nivell superior se situa la zona de jocs infantils, amb el quiosc i una zona de prat, i al nivell següent hi haurà una zona de sauló amb arbres, com a zona d'estada tranquil·la, que donarà al carrer de l'Uruguai.

S'ha previst un aparcament subterrani amb campacitat per a vuitanta-tres places sota la pista polivalent, amb accés pel carrer de l’Uruguai.

El Masnou viu

i educa

El Ple del Consell de Nens i Nenes del Masnou tria dues propostes de consens

Els vint regidors i regidores que formen part del Consell Municipal de Nens i Nenes del Masnou han decidit que participaran en el disseny de l'espai de joc dels Pins de Can Vives (Els Pinetons) i que faran una festa de benvinguda als nens i nenes sahrauís que aquest estiu vindran al Masnou. Són les dues propostes que han sortit del consens de totes les sessions de treball que han dut a terme aquest curs escolar. El darrer Ple del Consell va tenir lloc el dimecres 28 de març, a la Sala Capitu-

lar de l'Ajuntament del Masnou. La sessió del Ple va comptar amb la participació activa de l'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, i de la tinenta d'alcalde de Cultura i Educació, Carme Giol. També hi van assistir professors i professores de les escoles masnovines. Els nois i noies van exposar en públic les conclusions sorgides després d'un ampli procés de debat i de buscar els punts de coincidència. Van explicar que volen definir com haurà de ser l'espai de joc dels Pins de Can Vives i la distribució dels diferents elements que consideren cabdals: espai per a gossos, jocs i complements adequats a la seva edat, fonts... A més, també treballaran la proposta de fer possible una festa de benvinguda per a l'expedició de nens i nenes sahrauís que aquest estiu vindran a casa de diverses famílies masnovines d'acollida.

Al Consell plenari, hi han participat els vint regidors i regidores escollits democràticament a cada classe de sisè (dos per aula). Com a novetat d'aquest any, cal destacar que aquest curs escolar s'han dut a terme tres plens interns, en els quals ha assistit l’alumnat de sisè de les escoles masnovines per conèixer i debatre els diferents projectes que s'han plantejat. Els nois i noies s'han implicat i han participat activament en la vida diària del municipi. Precisament, la tinenta d'alcalde de Cultura i Educació, Carme Giol, ha valorat molt positivament el fet que aquest any s'hagi implicat tots els companys i companyes de classe. Giol va dir als nois i noies que "li faria molta il·lusió que, d'aquí a uns anys, poguessin ser al capdavant d’una regidoria i representessin tota la ciutadania".

El III Fòrum Local d’Educació presenta les actuacions

A final de març, ha tingut lloc el III Fòrum Local d’Educació a Ca n’Humet, que va servir per donar a conèixer les

actuacions ja iniciades i les que aniran portant a terme els equips educadors del PEM (Projecte educatiu del Masnou). La tinenta d’alcalde de Cultura i Educació, Carme Giol, va presentar les diferents comissions de treball i els membres dels equips educadors del PEM, integrats per representants d’entitats del municipi, i per masnovins i masnovines col·laboradors. Els equips van explicar el treball que porten a terme: les activitats de música, els jocs

populars, els itineraris pel poble, l’espai de debat de mares i pares, el recurs de l’Arxiu Fotogràfic, i la creació d’equips d’acollida per a les persones nouvingudes al Masnou. La mestra i doctora en psicologia M. Jesús Comelles va parlar sobre la importància de l’educació als municipis, seguint la pauta d’aquell proverbi africà que diu que “per curar un nen, fa falta un metge; per educar-lo, fa falta un poble”.

OME (Oficina Municipal d’Escolarització) Procés de preinscripció i matriculació, curs 2007-2008 Dates de preinscripció: Educació infantil, primària i secundària obligatòria: del 10 al 20 d’abril. Escola bressol: del 2 al 15 de maig. Batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i cicles artístics: del 14 al 25 de maig.

Cicles formatius de grau superior: del 5 al 12 de juny. Per a informació, recollida i lliurament de les sol·licituds: als centres escolars i a l’Oficina Municipal d’Escolarització (pg. de Prat de la Riba, 30. Tel. 93 540 40 25)

Horari de l’Oficina Municipal d’Escolarització: Dilluns, dimecres i dijous, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Dimarts i divendres, de 10 a 13 h. Dissabtes, de 10 a 12.30 h.

març-abril 2007 9

El Masnou viu

més cívic

L’incivisme al Masnou costa en

Mostra de conductes incíviques A principi d’any, es va rentar la cara a la Nimfa, que estava plena de pintades de pintura i esprai: firmes, manifestacions més o menys artístiques i, fins i tot, insults i declaracions d’amor. Va caldre aplicar-hi un tractament especial, perquè la superfície de l’estàtua havia absorbit les guixades. Netejar el monument insígnia va costar prop de 3.000 euros.

Dissortadament, la Nimfa no és un cas aïllat. La nova gingueta de la plaça de Marcel·lina de Monteys, que encara s’ha d’estrenar, ja és plena de pintades. Encara no feia quinze dies que

10 març-abril 2007

L’incivisme de cada dia

s’havia fet una posada al dia dels aparells del circuit esportiu del passeig Marítim que ja tornaven a estar destrossats. La primera reparació ha costat un total de 2.100 euros, una despesa que no haurà servit de res, ja que caldrà tornar a fer-ne l’arranjament.

Papereres, senyals, balustrades, façanes o els passos subterranis per anar a l’estació són farcits de grafits. Si parlem de jardineria, les pobres plantes són objecte de tota mena de malifetes: les trepitgen, les trenquen o les roben. També una despesa molt important són les trencadisses i cremades al mobiliari urbà: les dutxes, els bancs, els jocs infantils, les fonts o els aspersors de reg automàtic. La despesa aproximada, per exemple, dels actes vandàlics a llums i fanals ascendeix a 18.000 euros. L’any passat es van cremar 10 contenidors de la recollida selectiva i se’n van trencar 21. Reposar aquest material ha costat entorn dels 7.000 euros.

A més, hi ha una altra mena d’incivisme, diguem-ne més quotidià, com deixar mobles abandonats o llençar bosses d’escombraries fora d’hores i fora del contenidor, que altera profundament l’organització del servei de recollida, que ha de fer tasques afegides per repassar i deixar el carrer lliure d’andròmines. Des de la Regidoria de Manteniment de l’Ajuntament del Masnou, ens expliquen que “es tracta d’accions que la gent no considera incíviques”, i aquest incivisme inconscient cada vegada creix més. Fa temps que la gent es planteja si la millor solució ha de ser recollir immediatament la brossa o deixarla més estona a la via pública. És bo que l’infractor torni a veure el carrer net després d’haver-lo embrutat o seria millor deixar-hi la bossa per despertar la consciència pública? El debat està servit.

torn dels 200.000 euros l’any Durant l’any passat, el Masnou es va gastar més de 17.000 euros mensuals (uns 3 milions de les antigues pessetes) per netejar el resultat d’accions incíviques. En la majoria dels casos, aquestes accions s’han produït contra el paisatge urbà, com és ara pintades a les parets o destrosses al mobiliari urbà. L’Ajuntament del Masnou ha hagut de dedicar més de 200.000 euros (uns 9 euros per habitant) a la neteja i reposició de materials. Aquest import inclou el material, la mà d’obra i les gestions administratives.

I els agents cívics?

Busquem solucions

Els agents cívics municipals fan una tasca de sensibilització i de promoció del civisme, una feina que es porta a terme als carrers de la ciutat i en contacte directe amb les persones. L'any 2004, el nou consistori va donar un pas endavant en l'aplicació de les mesures actives d'informació i conscienciació amb aquesta nova figura. Les principals tasques dels vigilants cívics són la supervisió i el control del compliment de les ordenances municipals i de les normes cíviques en vigor. D'aquesta manera, els

Sobre quina solució ha de ser la correcta, el debat és obert. No hi ha una vareta màgica per solucionar el problema. El consistori ha volgut estudiar a fons la problemàtica real i ara es tracta de traduir aquesta major sensibilitat ciutadana en resultats visibles. El Pla d’acció cívica del Masnou (PAC) ha treballat precisament la qüestió de l’incivisme i la convivència ciutadana. El Pla s’ha centrat, al llarg de set mesos de treball, en temàtiques diferents, com ara els drets i deures de la ciutadania, la convivència, l’ús respectuós i responsable de l’espai públic, l’ús racional dels vehicles i el foment del reciclatge, el compliment de l’ordenança de convivència ciutadana, la gestió municipal o les campanyes per promoure el civisme. El darrer cap de setmana del mes de març, es va fer una festa per la convivència i el civisme, i s’hi van presentar els resultats del Pla i les accions que s’hi proposen. Precisament d’aquest tema, en parlarem en un extens reportatge a la propera edició d’El Masnou Viu.

vigilants cívics s'encarreguen d'assessorar sobre les bones pràctiques i conductes amb: la informació als propietaris de gossos, la detecció d’anomalies a la via pública, la informació de les normes cíviques o d’altres informacions, com la relativa a la recollida selectiva o els usos dels espais públics. Comuniquen les anomalies que es troben als departaments corresponents de l’Ajuntament, principalment a les Regidories de Seguretat Ciutadana, Manteniment, Medi Ambient o d’Urbanisme.

març-abril 2007 11

El Masnou viu

fa cultura i promociona la llengua

Una jornada participativa sobre equipaments culturals

Una vintena de ciutadans i ciutadanes, alguns en representació d’entitats culturals del municipi, van participar el 3 de març en la jornada participativa organitzada per la Regidoria de Cultura per discutir el futur i les possibilitats dels equipaments culturals del municipi. La sessió va ser conduïda per un equip tècnic del Centre d’Estudis i Recerca Cultural (CERC) de la Diputació de Barcelona, encapçalat pel seu director, Carles Prats. També hi van assistir l’alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, i la regidora de Cultura, Carme Giol. Entre les perso-

nes assistents es va posar de manifest la preocupació pels equipaments públics, com la sala polivalent de Ca n’Humet (a la imatge), la Casa de Cultura o el Museu Municipal de Nàutica. En aquest sentit, Carme Giol va fer un repàs d’algunes de les actuacions que s’han dut a terme, com la sol·licitud d’un ajut per a l’arranjament de la sala polivalent de Ca n’Humet, una intervenció que està previst que comenci el mes de juliol; o la reparació de la façana de la Casa de Cultura, que ja ha finalitzat i que ha de ser el pas previ per a la instal·lació futura

d’un ascensor que permeti l’accés a tothom a la part superior de l’equipament. Giol també va explicar el projecte d’ampliació previst per a la Biblioteca Pública Joan Coromines, que serà viable quan el CFAM (Centre de Formació d’Adults del Masnou), que actualment ocupa diverses aules, marxi a l’equipament dels Vienesos, fet que permetrà el creixement de la Biblioteca. Durant la primera part de l’acte, els representants del CERC van exposar públicament les conclusions extretes del procés de diagnosi dins l’estudi que aquest organisme està fent sobre la realitat cultural del municipi. Aquest estudi ha sondejat l’activitat de les entitats, les empreses culturals, la ciutadania en general i l’Administració per elaborar un Pla de Cultura que reordeni els recursos culturals amb la intenció d’aconseguir un increment en l’oferta, la qualitat i la gestió dels serveis culturals al municipi. Després d’aquest primer estudi, en aquesta fase incipient, el CERC recomana una interrelació més estreta entre totes les persones que intervenen en el món cultural del municipi.

Els establiments comercials també poden ser voluntaris lingüístics L’Ajuntament del Masnou i el Centre de Normalització Lingüística del Maresme, per mitjà de l’Oficina Local de Català, inicien una campanya informativa per propiciar que els comerços de la població i els establiments de serveis se sumin al programa “Voluntaris per la llengua”, un projecte de partici-

12 març-abril 2007

pació ciutadana que pretén fomentar l’ús del català. A partir d’ara, es vol que se sumin a aquest esforç individual que fan les persones voluntàries comerços i establiments de serveis, amb l'objectiu que la societat adquireixi com a propi aquest compromís amb la llengua. Per garantir aquesta atenció, les persones dels comerços adherits que no puguin expressar-se correctament en català podran accedir, de manera

preferent, als cursos de català per a adults que organitza el CNL del Maresme. A més, l'Oficina de Català posa a disposició dels comerços i establiments vocabularis i cursos específics. Els comerços, bars i restaurants que vulguin fer-se establiments col·laboradors del programa “Voluntaris per la llengua” poden adreçar-se a la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del Masnou.

El Masnou viu

i es mou

Mesures per pacificar la Nacional II al Masnou urbans i en 80 km/h per als interurbans. Aquesta mesura serà efectiva també entre Cabrera de Mar i Montgat. Rotondes: El mes de maig, es licitarà la rotonda dins el nostre terme municipal, que se situarà a la confluència amb la carretera d’Alella. Recordem que al poble veí de Premià de Mar ja han començat les obres per fer-hi una primera rotonda i que, properament, es redactaran els projectes de sis rotondes més situades al llarg del tram entre Cabrera i Montgat. Segons els estudis que ha fet Trànsit, la implantació de totes aquestes mesures farà que el temps per recórrer tot el tram del Baix Maresme, això és entre Montgat i Cabrera de Mar, s’incrementi entre cinc o vuit minuts. Tot i així, el sistema de rotondes farà que els vehicles no hagin d’estar tanta estona parats. L’alcalde, Eduard Gisbert, ha valorat molt positivament que s’actuï sobre la Nacional II d’una manera coordinada, i que hi hagi un calendari d’actuacions previst. Gisbert vol recordar que “una velocitat més alta, no garanteix una millor fluïdesa del trànsit”. També a petició dels alcaldes, s’ha aportat un estudi que analitza la tipologia dels accidents que es produeixen a la NII. Entre el 2002 i el 2005, van perdre la vida 11 persones a la Nacional II entre Montgat i Cabrera, i 76 més van resultar ferides de pronòstic greu. Hi va haver, en total, 72 accidents, com el que veiem a la imatge, i 11 atropellaments de vianants.

Les noves mesures de pacificació de la Nacional II al Masnou s’implantaran a partir del mes de juny. És el fruit del treball de l’Ajuntament del Masnou, juntament amb d’altres ajuntaments del Baix Maresme i amb el Consell Comarcal, per pacificar aquesta via de comunicació i per intentar reduir-ne l’alt índex de sinistralitat. El Servei Català de Trànsit i la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya han comunicat als alcaldes del Baix Maresme i al Consell Comarcal del Maresme, en el decurs d’una segona trobada, les mesures següents, que ben aviat s’aplicaran a aquesta via: Asfaltat: Es refarà el ferm asfàltic i es modificarà substancialment la distribució de carrils al Masnou. Aquesta operació anirà acompanyada del canvi de la senyalització horitzontal, i també la vertical, que informarà dels límits de velocitat, i de la col·locació de radars per controlar les infraccions. Limitacions de la velocitat: A partir de l’1 de juny, la circulació per la Nacional II al terme del Masnou serà més lenta. La velocitat s’establirà en 50 km/h per als trams

Inversió en el transport públic També a final del mes de març, el Departament de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat (PTOP) ha anunciat una inversió de 450.000 euros per millorar la xarxa de transport interurbà al Baix Maresme. El nou pla preveu, per exemple, l’increment de pas en hores punta de la línia de transport que uneix el pobles del Masnou, Alella i Teià.

març-abril 2007 13

El Masnou viu

i fa poble

Amb un cop d’ull us presentem un seguit d’iniciatives que aquestes setmanes han protagonitzat l’agenda d’activitats del Masnou. Som conscients, però, que ens han quedat moltes imatges damunt la taula d’esdeveniments que també, d’alguna manera, han estat notícia.

2 de febrer: la Biblioteca celebra el 1r aniversari a la Xarxa de la Diputació.

10 de març: lliurament dels premis del concurs de cartells Alimentació Sana, Consum Responsable, Edifici Centre.

Del 14 al 18 de febrer: carnaval al Masnou.

14 de març: lliga escolar de bàsquet al Complex Esportiu, amb l’assistència de Marc i Ricki Rubio.

2 de març: lliurament dels premis de l’Open Minds, a Ca n’Humet.

3 de març: el mes de març, Mes de les Dones, acte institucional a Can Malet.

14 març-abril 2007

16 de març: Club de Patinatge El Masnou, tercera posició al Campionat d’Espanya, a Vigo.

17 de març: el masnoví Àlex Brutau, Campió de Catalunya sub-23 de judo, a les Llars Mundet de Barcelona.

18 de març: els Tres Tombs a la platja d’Ocata.

24 de març: inauguració de l’exposició “Jordi Pericot, 20 anys d’art cinètic + gràfics actuals”, fins al 17 de juny, a la Sala d’Actes Municipal.

21 de març: coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia, es presenta als mitjans de comunicació la III Setmana de la Poesia del Masnou, que tindrà lloc del 23 al 27 d'abril.

22 de març: l'Ajuntament del Masnou engega, per segon any consecutiu, una campanya per fomentar l'estalvi de l'aigua.

El Masnou viu

en xarxa

Club Atlètic Masnou - Bayer Health Care Instal·lacions esportives i domicili social: Camp Municipal d’Esports d’Ocata. Av. de John F. Kennedy, 58 Telèfon: 935 408 440 (tel. i fax) / 653 974 621 Trobareu informació actualitzada del Club a: www.elmasnou.cat/entitats/atmasnoubayer Composició de la Junta Directiva: President: Francesc X. Arnau Vicepresident: Manuel Martínez Secretari: Jordi Gisbert Tresorer: Xavier Gabarró Vocals: Esportiva escola: Alfredo da Silva / Esportiva femení: Dolors Enríquez / Social: Ramon Estiarte, Federico Ferrer, Josep Fábregas Comunicació i màrqueting: Ferran Capdevila

Breu història del Club El Club Atlètic Masnou va començar a caminar l’any 1967 amb el nom d’Atlètic Masnou de Maricel i el primer equip de futbol base es va crear la temporada 1971-72, en categoria aleví. Enguany, doncs, el Club celebra el quarantè aniversari. En la temporada 1994-95, es va iniciar el projecte de l’Escola de Futbol, que partia d’una base de cinc equips (aleví, infantil, cadet, juvenil i femení) i d’un equip amateur, amb un total de noranta jugadors. L’Escola va néixer amb l’objectiu de crear una estructura sòlida d’ensenyament del futbol i estableix tres fases de formació: una primera per a nens en categoria prebenjamí, que participen en futbol cinc; una segona categoria de benjamí en futbol set, en la qual aquest Club és pioner, juntament amb altres clubs de la comarca; i la tercera categoria és d’alevins, en futbol onze. En els primers quatre anys de durada del projecte, el Club va passar dels cinc equips inicials a dotze, i de noranta a cent vuitanta jugadors. Actualment, està constituït per catorze equips i dos-cents quaranta jugadors. L’aposta i la implicació de Bayer Health Care i Supradyn en aquest projecte, sobretot en la formació humana, ha significat una autèntica revolució en el Club i en la comarca. La Junta Directiva actual, tot i les dificultats durant aquests anys de gestió, ha aconseguit la firma del conveni de concessió de les instal·lacions i, recentment, l’aprovació de la instal·lació de gespa artificial.

està format per un sol equip), per tal que es pugui treballar en grups homogenis per edats, tot i que no sempre és possible. L’estructura organitzativa està formada per un director tècnic, que a més coordina des d'infantils fins a juvenils, i un segon coordinador que treballa des de l’escola fins a alevins i femení. Actualment, l’equip tècnic està format per 29 entrenadors, amb un total de quatre titulats i, a més, catorze són jugadors actuals del Club i sis ho havien estat, de manera que formen en conjunt un grup molt implicat i treballador. L’any passat es va formar un nou equip amateur amb la finalitat que els juvenils que finalitzen la seva etapa a l’escola puguin continuar jugant al Club, ja sigui al primer equip o a l’amateur. També s’ha tornat a recuperar i consolidar l’equip femení, cosa que era un dels objectius del Club, per donar sortida en un futur a les nostres jugadores un cop finalitzat el seu període d’escola, que acaba l’últim any d’infantils. El Club Atlètic Masnou sempre ha estat un club de portes obertes, on tothom té plena llibertat per entrar-hi i sortir-ne, i on es valora sempre el desig dels jugadors per a la seva millora esportiva. Alberto Gallego (Blanes CF), Marc Vergara (FC Barcelona), Guillem Savall (RCD Espanyol), Pol Savall (UE Cornellà) i Iván Navarrete (CF Badalona) en són alguns exemples.

Amb compromís social L’Escola del Club Atlètic Masnou està integrada majoritàriament per jugadors del municipi (82%) i de les poblacions veïnes de Teià i Alella. Això fa possible que s’impliquin en totes les activitats i iniciatives socials que es proposen des del Club, amb la col·laboració de l’Ajuntament del Masnou, com la Mostra de l’Esport, la Fira d’Entitats, la Cavalcada de Reis o la campanya solidària “Cap nen sense joguines”, entre molts altres esdeveniments.

Àmbit esportiu La filosofia del Club està fonamentada en el treball de l’escola, entesa des de prebenjamins fins a juvenils, amb l’objectiu de poder tenir dos equips per categoria (actualment només l’aleví

Any d’aniversaris Aquest any fa quaranta anys de la fundació del Club i es consolida el trofeu Salvador Eugenio amb la seva desena edició, que tindrà lloc els dies 2, 3, 9 i 10 de juny. Aprofitant aquesta oportunitat que els ofereix El Masnou Viu, fan una crida a totes aquelles persones que tinguin fotografies, documents, informació, etc. del Club perquè s’hi posin en contancte per telèfon o l’adreça electrònica [email protected], per preparar una exposició i començar a treballar en el cinquantè aniversari, perquè, tot i que sembli lluny, el temps passa molt de pressa.

març-abril 2007 15

El Masnou viu

entrevista

Emilio i Miguel Gimeno La lluita continua! les plantilles a la realitat del mercat és un sistema que tampoc no funciona. Sempre és l’obrer qui hi surt perdent, perquè sempre se li retalla el salari.” “No té lògica

–diu el petit dels germans Gimeno– que actualment es guanyi menys que quan jo em vaig jubilar. Als anys noranta, quan es negociaven els convenis, ja s’anaven perdent drets pel camí. Per exemple, els que entraven nous, perdien l’antiguitat. Ja només queda el dret d’enrabiar-se...” En Miguel va treballar més de

trenta anys a la SEAT i es va jubilar l’1 de gener del 1994.

Emilio i Miguel Gimeno De Morata de Jalón al Masnou Els dos germans Gimeno van néixer a Morata de Jalón, a Aragó. L’Emilio és del 1933 i en Miguel, del 1935. De ben joves ja van venir cap a Catalunya. Primer hi va arribar en Miguel, quan encara no tenia 18 anys, i la seva ciutat de destí va ser l’Hospitalet de Llobregat. L’empresa POPIC (Promoción de Obras Públicas y Contratas) acabava de canalitzar l’aigua de Morata, el seu poble, i va venir amb aquesta empresa per treballar en el ram de la construcció. En Miguel, una vegada llicenciat del servei militar, va venir al Masnou. La mateixa POPIC havia d’edificar al carrer de 27 de Gener (l’actual 60 escales) de la vila, i ja s’hi va establir. En Miguel s’acabava de casar amb la seva dona i vivien al carrer d’Adra. L’Emilio, que havia arribat el 1957, va anar a viure amb ells fins que va tenir el pis als Blocs (tal com es coneixen popularment els pisos del Patronat de la Vivenda). L’Emilio havia conegut la que seria la seva esposa, la Puri, de Sòria, al carrer de Pere Grau. En Miguel i la seva dona, la Teresa, de Barbens (Lleida), també es van establir als pisos dels Blocs.

16 març-abril 2007

Dues personalitats lluitadores Després del seu pas per la construcció, els dos germans Gimeno va anar a treballar a la bòbila, a fer totxanes. Hi van estar fins al 1966. Després, l’Emilio aniria a treballar a la Gallart, una empresa química de Montgat, i en Miguel, a la SEAT. El pas per la SEAT d’en Miguel va forjar la seva personalitat lluitadora. Diu en Miguel que, en temps de Franco, la filosofia que regnava era pagar poc i donar feina a molts, i per això es deia que no hi havia atur. “Les jornades laborals teòricament eren de 48 hores, però n’havies de treballar 60 per poder menjar.” Des de la factoria de cotxes, en

Miguel entenia el fet sindical d’una manera ben clara: “Si no ajudàvem la gent a guanyar-se la vida, com guanyarien els diners per comprar un cotxe? Calia solidaritat entre els treballadors, aquest era un valor essencial.” En Miguel explica que “a mitjan anys seixanta, sempre estàvem de vaga. La lluita a la SEAT va ser dura: acomiadaments en massa, vagues, mobilitzacions, negociacions col·lectives... Allà vaig conèixer els millors sindicalistes del país. Ara, el model d’adaptar

La lluita que es perd és la que s’abandona L’Emilio explica que, a la Gallart, hi va conèixer molts comunistes. Hi va estar cinc anys, fins que va anar a parar a l’antiga Fàbrica del Vidre, fins que es va jubilar, l’any 1993. L’Emilio havia conegut en Cipriano García i, al Masnou, la família Serra, del PSUC, i allà va començar la seva lluita. Del 1977 al 1993, sempre havia sortit escollit per majoria absoluta president del Comitè d’Empresa. A la primitiva Fàbrica del Vidre, es van constituir com a cooperativa, fins que va ser adquirida per Ramon Clemente. Des d’aleshores, és actiu dins el sindicat de CCOO. La jubilació no va fer que deixés la lluita. Actualment hi és com a voluntari social i porta el tema dels pensionistes i jubilats. És el responsable del sindicat del Maresme i del Vallès Oriental, i és membre de la Comissió Executiva de Barcelona i membre del Consell Estatal de la Gent Gran. L’Emilio coincideix amb en Miguel pel que fa a la qüestió sindical i diu que s’ha fet marxa enrere i s’han perdut molts drets. Recorda que Marcelino Camacho deia que “la lluita que es perd és la que s’abandona”. L’Emilio explica que al Masnou hi ha 3.677 pensionistes, 1.191 dels quals cobren per sota del salari mínim interprofessional. Això vol dir que el 48% dels pensionistes del Masnou viuen amb una paga de 530 euros. “On és la força dels sindicats –es

que, quan es van fer els jardins al costat de Can Mandri, l’Associació de Veïns ja havíem plantat arbres a la plaça i al costat del CEIP Rosa Sensat.”

Coincideixen que, d’aquelles associacions de veïns reivindicatives, poca cosa en queda. “Ja no es fa servir l’associació per fer mobilitzacions, sinó per fer xocolatades i calçotades” –diu l’Emilio.

Parlem del transport, que és un dels temes que més els preocupen.

pregunta– si ja no hi ha associats?” Quan va a la Seguretat Social, on ja el coneixen, els diu: “vinc a salvar les masses”, i diu que, rient, li diuen: “vostè sol què pot fer?”

En Miguel, que sempre havia estat afiliat a la UGT perquè sempre ha militat al partit socialista, diu que actualment ja no creu en els sindicats en general. Els temps han canviat. L’Emilio coincideix que les circumstàncies són unes altres i que la precarietat laboral actual no es pot aguantar. Explica, per exemple, que, des del sindicat, reclamen sobre el SOVI i l’aplicació de l’IPC català. “Si a Catalunya –diu– puja més la inflació que a la resta d’Espanya, ens col·loquem en valors molt inferiors. I ens diuen insolidaris... i així estem.” De tota manera, ell continua al

sindicat, perquè, malgrat tot, encara creu en alguna cosa. La lluita és la seva vida!

“Des de l’associació de la Unión

–explica en Miguel– vam reivindicar Can Mandri o vam fer una plantada d’arbres a la plaça de Ramón y Cajal. Es va despertar la consciència de barri. Hi havia gent, com Pepe Mudarra o Xavier Díaz, que després van ser regidors a les primeres eleccions democràtiques, o Miguel Lugo, que també va treballar-hi molt.” L’Emilio afegeix: “Amb la democràcia, i fins als nostres dies, ha calgut seguir reivindicant, com és el cas de la famosa manifestació per les places públiques i pel cànon que ens havien cobrat per la plaça. Amb la protesta, ens van haver de retornar els diners.” L’Emilio explica que tenien

clar que per urbanitzar les places públiques no s’havia de pagar. Un jove advocat mataroní, Salvador Milà, els va representar aleshores. “Es va protestar també per l’enllumenat

–recorda en Miguel.– Però la més gran

una manifestació fins a la porta de l’església”, diu l’Emilio.

reivindicació que hauríem hagut de fer i que mai no es va dur a terme hauria d’haver estat pel transport públic, i més concretament per la supressió de l’autobús de Badalona, que pujava per Santa Madrona i que ens permetia anar a l’Hospital de Can Ruti. Ni es va arreglar en aquell moment ni s’arregla ara.” “Els alcaldes haurien de ser-ho per a dues legislatures i, si són molt bons, per a un màxim de tres. Els 24 anys seguits de l’Azuara van ser negatius per al poble –conclou en Miguel.– Estàvem empatxats de Convergència, i no perquè ho fessin més bé o més malament, sinó perquè feia tants anys que hi eren, que ja n’estàvem cansats.”

Des de l’Associació Maricel, constituïda el 1967, ho tenien ben difícil per reivindicar els drets de la comunitat. Eren els temps de l’alcalde franquista Salazar i del seu fill com a assessor jurídic de l’associació.

Estan contents amb el nou parc esportiu de Pau Casals, que vindrà a suplir la falta d’espais i equipaments del veïnat. Però pensen que les millores sempre han arribat amb retard. En Miguel diu: “Fixa’t com van les coses

Temps de reivindicacions als Blocs Van caldre moltes protestes per aconseguir les coses. Els germans Gimeno, des de la seva arribada als Blocs del Patronat de la Vivenda, en plena època franquista, sempre han reivindicat els drets que com a veïns han considerat justos. Des de l’Associació de Veïns Maricel, o més tard des de la Unión, guarden records de com es mobilitzaven els veïns i veïnes per reclamar zones verdes, o per aconseguir equipaments per al barri. “Fins i tot vam fer

“Heu vist mai que en ple segle XXI que els dies festius no hi hagi autobús? Què ha de fer qui no té vehicle? Jo no sé –diu en Miguel– si l’autobús té pèrdues o guanys, però la gent té dret a moure’s, o no?” Segueixen reclamant la millora

de la freqüència i del recorregut de l’autobús municipal, una altra assignatura pendent al barri. A en Miguel li va tocar viure a la pròpia família el drama de la droga. La situació familiar els recomanava d’anar-se’n a viure a Barcelona per sortir de l’entorn de la droga i de les relacions que generava. A Barcelona va participar activament en associacions d’ajuda i tractament de drogodependències. Un dels seus fills va morir ara fa uns anys a conseqüència d’aquest problema. L’altre va lluitar per sortirs’en i segueix treballant-hi. Al Masnou, en Miguel va fundar l’Associació contra la Droga del Masnou. Gairebé és com si continués vivint al Masnou. No pot deixar enrere el Cementiri, on, després de tants anys, ha fet tan bones amistats. És el cas de Francesc Renter, l’encarregat del Cementiri, amb el qual han compartit tantes coses des de fa tants anys... Diu que és com un germà per a ell, o com un matrimoni, fins que la mort els separi. En Miguel, encara ara, cada diumenge obre la porta del Cementiri i parla amb totes les persones que hi entren. Els germans Gimeno no han tingut gaires estudis, però s’han fet i han après de forma autodidacta. Tots els seus coneixements, els han adquirit des de l’esforç: l’Emilio lluitant des de CCOO i militant primer al PSUC i després a ICV, i en Miguel des de la UGT i militant al PSC. També han llegit molts llibres, la major part relacionats amb la política i el món sindical. Se senten aragonesos, però tenen molt clar que el seu poble no és altre que el Masnou. A la casa dels Gimeno, la lluita continua!

març-abril 2007 17

El Masnou viu

la tribuna política

El Masnou, en còmic fins als nostres dies La Sala Capitular de l’Ajuntament del Masnou va acollir, el 28 de març, la presentació de la nova versió ampliada i revisada del primer còmic divulgatiu sobre la història de la nostra vila: Breu història del Masnou, editat per l’Ajuntament. A l’acte, hi van prendre part l’alcalde del Masnou, Eduard Gisbert, els autors, Gregorio Luri i Jaume Marzal, així com representants de les empreses patrocinadores, Acesa Abertis i Caixa Laietana.

18 març-abril 2007

Pere Parés i Rosés

Joaquim Fàbregas i Sagué

Portaveu de CiU

Regidor d’ERC

Any d’eleccions, dies d’inauguracions

Arribem a final de curs amb els deures fets

En relació amb el projecte del parc Vallmora, a part dels dibuixos presentats pel Govern, vam trobar a faltar altres consideracions que, al nostre entendre, són prou importants, com el cost de manteniment previst, la dotació de personal necessària per tenir cura del parc o el desconeixement en l’impacte de la mobilitat i els aparcaments (si, tal com es preveu, el parc ha d’acollir esdeveniments multitudinaris). En definitiva, tot un conjunt de dubtes més que raonables que ens duen al convenciment que l’interès del Govern és aprovar un projecte amb presses i de cara a la galeria, atès que no se n’ha fet cap estudi seriós de viabilitat i hi ha la incògnita de la repercussió en les arques municipals. Pressa que també es dóna en el condicionament de la futura zona esportiva de Pau Casals o al Mercat Vell. Pel nostre Grup, és una satisfacció que els 18 pisos de lloguer per a la gent jove de Can Jordana, iniciats en el mandat anterior (el conveni data de març de 2003), siguin avui una realitat. Una realitat amb problemes importants en els acabats de l’obra i que estem segurs que l’actual Govern sabrà liderar i resoldre, i que responen a allò que denunciem: les presses i l’afany per inaugurar. Presses en el redactat de la nova Ordenança de tinença d’animals, que no va quedar sobre la taula, malgrat la petició del nostre Grup, per incorporarhi els punts de vista de l’associació de defensa dels animals ADAM, que, tot i la tasca que realitza, no ha estat consultada, i ara s’hauran d’esperar al període d’exposició pública. En la recta final d’aquest mandat estem assistint a un reguitzell d’inauguracions, primeres pedres, exposicions informatives i d’altres esdeveniments. Tots, amb un marcat aire electoral. Electoralisme amb presses, com aquells mals estudiants que s’ho juguen a un tot o res el dia d’abans de l’examen. Presses que tenen com a conseqüència les coses mal fetes. Les presses són males conselleres i la falta de sensibilitat, també.

Estem a poques setmanes de finalitzar el primer mandat, en què Esquerra Republicana de Catalunya ha tingut un paper decisiu. Arriba, doncs, l’hora de fer balanç, de mirar enrere i valorar la feina feta aquests darrers quatre anys des del Govern. El balanç és molt positiu, malgrat que hi ha algunes actuacions que no s’han pogut finalitzar abans del mes de juny, com són l’ampliació dels jardins dels Països Catalans, la zona esportiva de Pau Casals, la segona planta dels Vienesos i el Mercat Vell. Una de les prioritats d’Esquerra era construir la primera escola bressol pública, i ja fa més de dos anys que funciona; construir habitatge protegit per als més joves, i en tenim 18 a Can Jordana, on ja hi viuen. Els propers seran els 72 habitatges al Pla de Llevant, dels quals ja s’han iniciat les obres. També està prevista la construcció de 56 habitatges assistits per a la gent gran que no es pugui valer per si sola i necessiti algun tipus suport. Per ERC, una altra prioritat era millorar les escoles públiques del Masnou, i l’ampliació dels CEIP Rosa Sensat i Lluís Millet ha permès eliminar els barracons. La construcció del CAP d’Ocata ja és una realitat i esperem que a final del 2008 pugui començar a donar servei i a descongestionar l’actual Àrea Bàsica de Salut. També en el camp del medi ambient s’han fet importants millores, amb la implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica i l’aprovació d’una ordenança que obliga totes les noves construccions a tenir energia solar. La millora de les zones verdes és una realitat, amb la instal·lació de regs per goteig, plantació de planta mediterrània i amb un arbrat viari més variat i adequat a cada carrer. Recentment, s’han millorat els jardins del Mestre Lluís Millet i els de Can Targa, i hem creat nous espais verds, com la plaça Martí i Pol, la de la República i els jardins de Can Vives. Perquè tot això hagi estat possible, ha calgut que ERC estigui al Govern del nostre Ajuntament i de la Generalitat. Finalment, vull manifestar el meu agraïment públic a totes les persones que ho han fet possible.

El Masnou viu

la tribuna política

Màxim Fàbregas i Añaños

Frans Avilés i Salazar

Enric Folch i Gallén

Portaveu d’ICV EA

Regidor del PP

Portaveu del PSC

Revitalitzant el Nucli Antic

Ara et toca a tu

Millorem el transport urbà i interurbà

La planificació urbanística és una eina fonamental per a la transformació d’un municipi. Usada de manera incorrecta, posant per damunt dels interessos municipals els particulars o els dels promotors, pot donar lloc a situacions com les que han succeït a Marbella, a les illes i a d’altres llocs del territori espanyol. Utilitzada tal com s’ha de fer, pot servir per redreçar situacions com les que avui pateix el Nucli Antic del Masnou. L’oblit en què les anteriors polítiques urbanístiques han mantingut el Barri Antic ha provocat que aquesta part del nostre municipi, que és el bressol de la nostra història, s’hagi anat degradant de mica en mica, que l’activitat comercial hi esdevingui cada vegada més inviable i que les persones que hi viuen vegin disminuïda la seva qualitat de vida. La tasca realitzada els darrers quatre anys per les regidories d’Urbanisme i Habitatge comença a donar els primers fruits i ha permès que, en els darrers mesos, s’hagin adoptat acords que permetran donar un impuls molt considerable a la revitalització del Nucli Antic. L’aprovació inicial del planejament del sector de l’Estampadora (amb l’obertura de dos nous eixos viaris, una oferta comercial important, l’obtenció d’una gran plaça davant de l’estació del Masnou i d’un equipament de més de 600 m2) injectarà aire fresc al sector. L’execució de les obres corresponents al Pla especial del Mercat Vell, a més d’oferir 45 places d’aparcament per als veïns, els permetrà gaudir d’una plaça de més de 800 m2 enfront del mar i accedir fàcilment al passeig Marítim a través d’un pas subterrani de nova construcció. Finalment, l’aprovació dels ajuts municipals a la rehabilitació d’edificis i habitatges tancarà el triangle de mesures que serviran per millorar de manera considerable la qualitat de vida dels habitants del Barri Antic. La propera mesura ha de ser demanar que el Nucli Antic del Masnou obtingui els ajuts que estableix la Llei de barris i que, en els tres darrers anys, han permès la remodelació de molts barris a tot Catalunya.

El mes de maig celebrem al Masnou les eleccions municipals. És el moment en què tu decideixes i és el moment en què cal que valoris què s’ha fet durant aquest mandat que s’esgota. Si has llegit aquest butlletí o els que nosaltres hem confeccionat, si has consultat el nostre web (www.elmasnou.net/entitats/ppmasnou), si has assistit als plens municipals o, fins i tot, si has parlat amb altres partits, sabràs que ha estat el Partit Popular del Masnou l’únic partit que, compromès sempre amb la ciutadania, ha dut a terme iniciatives, ha donat suport o ha censurat l’Equip de Govern, i ha denunciat nombroses irregularitats o abusos de regidors del Tripartit (PSC, ERC i ICV), responsables avui dia d’administrar els nostres diners. Aquest va ser el nostre compromís i hem volgut complir-lo amb la humilitat, seriositat i responsabilitat necessàries de quan s’actua en representació de la ciutadania. I ara toca obrir un nou període de quatre anys on podràs dir-hi la teva si no estàs d’acord amb la feina feta pel Tripartit. Nosaltres considerem que han estat quatre anys durant els quals el treball bàsic que s’ha dut a terme ha estat començar obres que van ser aprovades en la legislatura anterior (habitatge social, acord pel trasllat de DOGI a l’extraradi, harmonització urbanística). D’iniciativa pròpia, ben poca. Però també han estat quatre anys de grans sous als membres del Tripartit, d’augment desmesurat de la plantilla de l’Ajuntament, de deficient neteja viària, de creixement de robatoris en domicilis i comerços, d’ocupació d’habitatges privats i de consolidació d’una manera de viure perillosa per als joves (okupes), de proliferació dia rere dia d’actes d’incivisme (pintades, sorolls...), de la permissivitat en el consum de drogues, especialment al carrer, de poca seriositat política en la gestió dels ajuts socials, i de manca de comunicació efectiva amb moltes entitats i associacions. He estat escollit per representar el Partit Popular del Masnou en la propera legislatura. Compto amb un excel·lent equip de treball que aviat coneixeràs i serem plegats els que donarem un tomb a la situació que denunciem, perquè per nosaltres és bàsic mantenir un poble en uns nivells de benestar que ens permetin viure-hi millor i tenir la seguretat que els nostres diners van dirigits a coses que són realment necessàries. Per donar aquest tomb, cal que reaccionis, perquè teva és la decisió. Per això, ARA ET TOCA A TU!

El transport urbà és un dels serveis municipals que més incidència té per a la majoria de la població, tant si del que es tracta és de connectar amb les estacions de tren, com si són desplaçaments habituals dins del municipi. Per això, des del Govern municipal, som plenament conscients que el transport urbà ha estat molts anys el gran oblidat. Amb la ferma voluntat de corregir aquesta situació, es va encarregar la redacció d’un estudi de millora complet, conjuntament amb els municipis d’Alella i de Teià, que mostrava, blanc sobre negre, totes les deficiències detectades i proposava les solucions que calia adoptar. Entre aquestes propostes destaca la necessitat de connectar Teià, el Masnou i Alella amb una nova línia, que ja ha entrat en funcionament fa un any, amb un important volum de passatge que augmenta mes rere mes. Pel que fa estrictament al transport urbà del Masnou, l’estudi recomanava, a part de les millores necessàries en informació, senyalització, accessibilitat i freqüència de pas, la integració tarifària amb el conjunt del sistema metropolità (RENFE, metro i bus) i la creació d’una segona línia urbana (amb la finalitat de cobrir la major part del nucli i escurçar la freqüència de pas). Totes aquestes propostes requerien, per ser realment efectives a curt termini, un canvi radical en l’actual concessió del transport municipal. Això no ha estat possible per problemes legals heretats. Per tant, des del Govern municipal estem promovent, amb Transports Aragó, les millores següents: un nou autobús més modern, petit i maniobrable, amb plataforma baixa, rampa per a minusvàlids i aire condicionat, que entrarà en servei el mes de maig; alhora, es milloraran els sistemes d’informació (nous pals de parada amb recorreguts i horaris), l’accessibilitat de les parades (amb la col·locació de més plataformes d’accés) i s’ampliarà l’horari del servei. Un altre objectiu, aquest per a finals del 2007, és la incorporació al sistema de la integració tarifària amb RENFE, amb la finalitat de facilitar, amb l’adquisició d’un sol bitllet, la utilització d’ambdós sistemes de transport.

març-abril 2007 19

al carrer! Viu el Masnou Hem anat a la Casa de Cultura per viure el Masnou des de tres àmbits ben diferenciats. I és que, des del 16 de febrer fins al 8 d’abril, la Casa de Cultura ha acollit tres exposicions del cicle “Viu el Masnou”: la mostra “Vila educadora” s’ha pogut veure la segona quinzena de febrer, “Salut i esport al Masnou”, fins a mitjan mes de març, i la darrera del cicle, “El Masnou blau i verd”, fins al dilluns de Pasqua. A les dues primeres mostres, hi hem pogut constatar com es treballa a la vila en els temes d’educació, de salut i d’esport, les millores que s’han dut a terme als equipaments públics, i l’oferta variada de serveis que s’ofereixen. La tercera exposició ha volgut mostrar els grans projectes que transformaran definitivament el nostre territori entre el blau i el verd. Els temes s’han explicat a través de plafons gràfics i de muntatges audiovisuals.