INTRODUCCIÓ Aquest treball està fet en base al llibre El món de Sofia , escrit per Jostein Gaarder, on una noia de quinze anys reb de manera misteriosa un curs de filosofia per correspondencia. I amb el que anirà descobrint tot el meravellòs i fascinant món de la filosofia a la vegada que es meravellarà del món que l'envolta,convertint−se en una petita pero gran filosofa. El treball tracta del resum de varies parts del llibre ja anomenat avanç, i acaba comparant quatre autors filosofics importants, com són Aristòtil, Plató, Descartes i Hume. Una obra que ens mostra la filosofia desde el seu naixement fins gairebé els nostres dies, d'una manera entretinguda, i que en cap moment es fa avorrida.Els Mites Un mite és una narració fantàstica que intenta explicarl'origen i el funcionament del cosmos recorrent a les forces humanes i als Deus personificats. Aquests són el resultat de les explicacions religioses que van transmitir−se durant generacions. Al voltant d'aquestes creences els homes organitzaven totes les seves activitats, donant explicació amb aquests a tots els fenomens naturals. Va ser a l'any 600 a. C. que va sorgir a les ciutats gregues una nova manera de pensar. Les ciutas eren prosperes i els homes lliures podien dedicar el seu temps a la política i a la cultura. Qualquns homes van començar a discutir els mites escrits per Homer, i poc a poc van anar evolucionant la seva manera mítica de veure el món, a per una visió més basada en la raó i l'experiencia. El gran objectiu dels primers filosofs va ser explicar els fenómens de la natura. Els Filosofs de la Natura Els primers filosofs de Grècia van esser anomenats així, ja que el seu projecte s'interessava per la natura i els seus processos. Aquests filosofs entenien que el món provenia de qualque cosa qie havia existit sempre, una materia primaria de la que tot provenia i a la que tot tornava, que originava canvis i que constantment podien percebre en la natura. Els filosofs grecs van concentrar−se en trovar aquesta materia, i gairebé sense saber−ho van donar els primers pasos cap a una manera cientifica de pensar, deixant fora d'aquesta totes les maneres anteriors d'entendre el món. Democrit Va ser un dels grans filosofs de la natura, i va viure de l'any 460 al 370 a. C. Provenia d'Abdera al nort del mar Egeo. Democrit pensava que res canviava realment, creia que el món estava format per petites partícules invisibles, els àtoms, que es movien dins el buit, i no podien descomposar−se i que cada una era diferent de les demés. Pensava que aquests àtoms es juntaven i es separaven formant tota la natura. Ell pensava que quan un cos mor es desintegra, i els átoms es dispersen per tornar a composar un nou cos. Era un materialista, i només creia en les coses materials.

1

Plató Va viure del 427 al 347 a. C., va ser deixeble de Sócrates, i quan aquest va morir tenia 29 anys. Plató ens ha donat a conéixer la filosofia del seu mestre. Plató va fundar la seva escola fora d'Atenes, en una arbreda anomenada Academo, i debut a això l'escola filosofica de Plató va anomenar−se Academia. A Plató l'interessava la relació entre les coses eternes, i les inalterables, i per una altre banda el que flueix. Al igual que els pre−socràtics, i Socràtes s'interessava per les coses referents a la moral dels éssers humans i als ideals i vurtuts de la societat. Plató pensava que allò que és etern moralment, i allò que és etern de la natura, són una mateixa cosa, que allò que és etern e inmutable no és una materia primera fisica. Creia que lo etern e inmutable eren els models abstractes, i que la resta de coses estaven fetes a semblança d'aquestes. Pensava que rera del món dels sentits hi havia una realitat, que el anomenava món de les idees, on es trobaven les imatges model. Això és l'anomenada Teoría de las ideas de Platón. Aquest autor creia que els bons coneixements eren els que perceviem per mitjà de la raó, ja que les coses que els nostres sentits perceven estan sempre en constant canvi. D'aquesta manera el savi dividia a l'home en dues parts el cos, i l'ànima inmortal. Divideix el món en dos mons , un, el dels sentits, en el que els nostres coneixements imperfectes ; el cos està fermat fortament a aquest món, ja que és mortal. L'altre part del món,es el món de les idees, on podem trovar coneixements certers mitjançant la raó, que es trova a l'ànima inmortal que té cada home. Ja que Plató pensava que l'ànima era inmortal, creia que aquesta era al món de les idees avanç d'introduir−se en un cos, i que en el moment que s'intoduia en el cos humà s'oblidava de les idees perfectes, i a mida que l'ésser humà va descobrint la naturalessa, té un borròs record de la seva ánima, aqueta envia al cos reflexes de les idees perfectes que va veure en el món de les idees, despertant així les ganes de tornar al lloc de l'ànima. Plató anomena aquestes ganes de tornar eros (Déu de l'amor), que significa amor, i és aquest amor el que permet a l'ànima desfer−se del cos i tornar al món de les idees. El pensador ens descriu un cicle humà idealitzat, ja que no tots els homes permeten que la seva ànima torni al món de les idees, majoritariament els homes s'arrapen als reflexes de les idees del món dels sentits; i és per això que podem entendre la filosofia de Plató com una descripció de l'activitat filosofica, i ens explica mitjançant paràboles com els homes que aconsegueixen arrivar al món de les idees tenen una responsabilitat pedagogica. Una qüestió important de pensament de Plató, son les seves idees sobre es seu anomenat Estat ideal. Ell pensa que aquest estat ha d'estar governat per els filosofs, i basa la seva opinió en la composició del cos humà. Segons Plató es cos humà esta dividit en tres parts: cap, pit i ventre. A cadascuna d'aquestes parts li correspon una de les habilitats de l'ànima i a casdascuna d'aquestes habilitats li correspon una virtud. Al cap li correspon la raó, que ha d'aspirar a la sabiduria,; al pit la voluntat, que ha de demostrar valor; i al ventre el desig, a més a cadascuna d'aquestes habilitats correspon una virtud,que ha de frenar−se perquè l'esser humà mostri una certa moderació. Quan aquestes tres parts funcionen obtenim un ésser humà armoniòs i honrat. Plató compara l?estat amb el cos humà. El cap d'aquest és el govern, el seu pit els soldats i el ventre son els productors. Si cadascun d'aquests coneix el seu lloc en el conjunt l'estat està equilibrat. Plató enten que per aconseguir aquest Estat amb equilibri la raó ha de comandar en el govern, i es d'aquí d'on Plató extreu la seva idea de que els filosofs, que són homes que actuen moguts per la raó, sihuin qui ha de governar l'Estat. El pensador volia suprimir la propietat privada, i la familia per als soldats i esl governants de l'Estat, amb 2

l'objectiu de fer que aquests es concentressin en la seva feina i perquè així les dones, les quals tenen la mateixa capacitat de raonar que els homes, poguessin tambè governar. Va sugerir tambè que l'Estat s'encarraguès de l'educació dels fiets, perquè aquesta era uina feina molt complicada, i ja que els fiets eren els que en el futur haurien de governar l'Estat, era necessari que rebessin una bona educació. Va escriure el diàleg Las Leyes després d'aver sofert gans desil·lusions, en aquest diàleg descriu com a segon millor Estat l'Estat Legal. Segueix insistint en que cal entrenar a les dones, però aquesta vegada es mostra partidari dels lligaments familiars i de la propietat privada. Aristótil Va viure del 384 al 322 a. C.. Va ser el derrer gran filosof grec. Venia de Macedonia, i va ser alumne de l'academia de Plató durant vint anys. La major preocupació d'aristótil era la natura viva, ell s'interessava per el processos d'aquesta, i va arribar a ser el primer gran biòleg europeu. Va ser ell qui va organitzar i sistematizar les diferents ciencies. Tot i que era deixebla de Plató no estava d'acord amb ell sobre les idees innates i la separació de cos i forma. Entenia que el major grau de realitat és el que sentim amb els sentits, i creia que la forma de les coses és el mateix que les cualitats especifiques d'aquestes. Tot i això Aristòtil creia qur tot estava compost per petites particules individuals que constitueixen un conjunt de materia i forma. La materia és el material del que esta feta una cosa, i la forma són les seves qualitats especifiques, que ens diuen les seves posibilitats i limitacions. Aquest autor tenia una particular visió ssobre la relació que hi havia entre les causes i els efectes de la natura, creia que hi havia quatre causes a la natura: la causa material, la causa eficient, la causa formal i la causa final, la qual ens explica com la feina que compleixen els mateixos processos naturals. Aristòtil fou un home meticulòs que va voler posar en ordre els conceptes humans, va intentar demostrar que totes les coses de la natura pertanyen a determinats grups o subgrups . Parteix de les qualitats especifiques comuns de les coses per clasificarles i agruparles, tambè crea la lògica com a ciència a partir de la relació de conceptes.Quan Aristòtil ordena la natura, ho fa dividintla en dos grans grups, el grup de les coses inanimades, les quals només canvien baix l'influència externa, i el grup de les coses animades, que tenen la posibilitat de canviar en qualsevol moment. Creu que les coses vives només poden ser plantes i éssers vius, i a la vegada divideix als éssers vius en animals i éssers humans; els éssers humans es troben a la part superior de l'escala perquè viuen tota la vida de la natura, fa totes les coses que fan les plantes i els animals, pero a més tenen la capacitat de pensar de manera racional. Aristòtil pensava que havia d'haver−hi un Déu que haguès possat en marxa tots els moviments naturals, i en aquest cas Déu es troba a dalt de tot de l'escala de la natura. Referint−se a l'home, Aristòtil pensava que només seria feliç si utilitzaba totes les seves capacitats i qualitats. L'etica d'Aristòtil, es remet a la ciéncia metge grega, únicament mitjançant l'equilibri i la moderació pot arribar−se a ser una persona feliç i en armonia. Pensava ue l'home no era realment un home sense la societat que l'envolta, dient que l'home és un animal politic, i que l'Estat pot cobrir la millor organització de comunitat humana. Aristòtil parla varies vegades diferents maneres d'Estat, i totes elles bones. Una d'aquestes bones formes és l'aristocràcia , on hi ha un grup major o menor que maneja l'Estat i que ha d'impedir evolucionar cap a l'oligarquia; una altre manera d'Estat és la monarquia, on només hi ha un cap d'Estat, que ha d'anar en compte de no convertir−se en un tirà; a la derrera manera d'Estat l'anomena democracia. 3

El que més ens sorpren d'Aristòtil és la seva manera de veure a la dona, ell la veia com a un home incomplert, amb l'única utilitat de gestar, una visió dominant en l'edat mitjana. Descartes René Descartes va néixer l'any 1596, i va viure per tota Europa. Va ser el primer gran sistematitzador de al filosofia , i per això es diu que va fundar la filosofia dels temps moderns. A aquest autor l'interessava deixar clara la visió a sobre de la certessa dels nostres coneixements, i la relació entre l'ànima i el cos; dos plantetjaments que caracteritzaven el debat filosofic dels següents cent cinquanta anys. Va plantejar la qüestió de quin métode ha d'utilitzar un filòsof quan ha de resoldre un problema filosofic en la seva obra El discurs del mètode, en ell reflexa el seus pensaments, ell pensava que la filosofia podia anar des de el més simple al més complexe, i així seria posible construir uns nous coneixements. Va utilitzar la raó com a eina fonamental, ja que creia que aquesta era l'única font segura del coneixement. Descartes trobava imprescindible lliurar−se de les idees vellesi començar la seva propia investigació filosofica, intentant començar desde cero. Pensaba que hi havia una relació entre el pensament i l'existència, quan més evident era una cosa, més segura és la seva existència,i ho expresaba en la seva frase cogito ergo sum. Pensava que hi havia dues maneres diferents de realitats, una d'elles és el pensament, o l'ànima aquesta només la té l'ésser humà i l'altre és la materia a la que pertanyen els animals ja que la seva vida i els seus moviments és realitzen mecànicament. Quan parla de l'ànima de l'home, Descartes pensa que té molt a veure amb el cos, i que està relacionat amb aquest mitjançant un órgan especial anomenat glàndula pineal. Diu que aquesta és el motiu per el que l'ànima es deixa confondre per els sentiments relacinats amb les necesitats del cos. Descartes creia que la meta és aconseguir que la raó sigui qui controli el cos, i d'aquesta manera el pensament tindria la capacitat de dominaral cos i d'actuar enraonadament. Hume Va viure desde 1711 a 1776, el seu nom era David Hume, i la seva filosofia va ser la més important entre els empiristes Aquest autor afirmava que l'home tenia diferents tipus de percepcions, les impresions o les idees. Amb impressions es referia a l'inmediata percepció de la realitat, i parla d'idees com al record d'una impressió d'aquest tipus. A més assenyala que les impressions i les idees poden ésser simples o compostes, i diu que quan composem una idea, sense que realment estigui composta sorgeixen les idees i els falsos conceptes. Hume vol investigar tots i cadascun dels conceptes amb la finalitat de saber si aquest esta cpomposat de la manera en la que el trobem a la realitat, i per això disposa d'un métode critic, que consisteix en anar descomposar en idees simples les idees que formen part de un concepte compost. Hume només va acceptar com a verdader allò sobre el que tenia sensacions segures, i per això va deixar de banda qualsevol intent de provar l'inmortalitat de l'ànima, l'existència de Déu i dels miracles. Atacava totes les idees que no tenguin l'origen en una sensació,ell pensava que quan parlavem de les lleis de la natura, o de la causa i l'efecte d'aquesta , en realtitat parlem de l'hàbit de les persones i de les coses no racionals. Explica que els hàbits eren expectatives de la nostra conciencia que ens duen a treure ràpides conclusions; no nega que existeixen unes lleis que mai poden incumplir−se a la natura, pero considera que són 4

dificils de determinar, ja que l'home no té la capcitat de percebre per ell mateix les lleis de la natura. Quan Hume és refereix a l'ètica i a la moral, és revel·la en contra delñ pensament racionalista, ja que segons Hume no és la raó qui decideix el que deim i feim , diu que el que posa en marxa a les persones són els seus sentiments. ¿Quines diferencies hi ha entre Aristòtil i Plató? Plató fou deixeble de Socrates, i Aristòtil, va ser alumne de Plató. Plató va fundar la seva propia escola de la filosofia, i s'interessava entre les coses eternes i les que no ho són, per la moral dels éssers humans, i per els ideals i virtuts de la societat. Plató era un pensador racionalista, pensava que només podem arribar als coneixements realment segurs mitjançant la raó, ja que els sentits estan en constant canvi, i així didvideix a l'home en cos i ànima. En canvi, Aristòtil no pensaba el mateix, no creia en la separació del cos i de l'ànima, i que els coneixements realment segurs són els qie perceben els nostres sentits (era empirista). Plató pensava que l'ànima era inmortal, que havia existit sempre al món. Aristòtil creia que tot estaba format per unes minúscules partícules que havien existit sempre. Aristòtil veia a la dona com un home incomplert, i creia que la seva única feina era la de engendrar fills. Al contrari, Plató pensava que les dones tenien semblants posibilitats a les dels homes, i que per això calia entrenar−les. Aristòtil pensava que hi havia d'haver un Déu creador que haguès possat sobre de la terra tots els moviments de la natura. Aristòtil dona molta importància a la natura, i considera a l'home com a un animal polític. Plató i Aristòtil coincideixen en els seus pensaments, ja que els dos creuen que només mitjançant l'equilibri i la moderció l'home pot arribar a a ser una persona feliç i viure an armonia. Plató creia que l'Estat ideal era el que estaria governat per els filosofs, i que aquest i la seva armonia i equilibri s'aconseguiria de la mateixa manera que el cos humà, per la contra, Aristòtil pensava que podia haver−hi diferents manseres d'Estat, la monarquia, l'aristocracia i la democracia. ¿Quines són les diferències entre Descartes i Hume? La primera gran diferència que ens trobem, és que Descartes era un autor racionalista, i Hume era un autor empirista. Descartes utilitzaba la raó com a eina fonamental per a totes les coses, creia que aquesta era la única manera segura del coneixement, en canvi, Hume només va acceptar com a vertaderes aquelles coses que podia percebre mitjançant els sentits. Descates va estudiar si realment aquells coneixements que ens havien arribat eren bons, verdaders,ell creia que calia oblidar totes aquelles coses que haviem estat aprenent fins a aquell moment, i que tots haviem de començar desde cero en el nostre aprenentatge. També va preocupar−se molt per a la relació que hi havia entre l'ànima i el cos, i cria que aquestes dues coses estaben relacionades per mitjà de la glàndula pineal, i deia que normalment l'ànima es deixa confondre per els sentiments que tenen relació amb les necesitats del cos, i creu que el que s'hauria d'aconseguir és que la raó sigui qui domini. 5

La inquietud de Hume era investugar tots els conceptes per arribar a saber de que estaben composats tots i cadascun d'ells. Ja que Hume és un pensador empiric, desconfia de totes les idees que no tenguin el seu fonament bàsic en la raó, i creu que quan parlem de les lleis de la natura realment esteim parlant de la costum de les persones, o de les coses no racionals. INDEX Pàg 1.............................................................Portada Pàg 2............................................................Introducció Pàg 3.............................................................Els Mites Pàg 4...............................................................Els filosofs de La natura Pàg 5...............................................................Democrit Pàg 6...............................................................Plató Pàg 10..............................................................Aristòtil Pàg 13..............................................................Descartes Pàg 15................................................................Hume Pàg 17...............................................................Diferències entre Aristòtil i Plató Pàg 19................................................................Diferències entre Hume i Descartes Pàg 21.................................................................Index Pag 22..............................................................Contraportada Treball de Filosofia Realitzat per 1er curs de Batxiller B Maig de 2001 18

6