Resum del llibre: El gos dels Baskerville Capítol I El senyor Sherlock Holmes Aquest primer capítol narra el descobriment d'un bastó per part de Holmes i el seu ajudant, Watson. Holmes, ajudat per Watson, descobreix que aquest bastó pertany a un metge rural, cridat Mortimer, però amb un passat gloriós, ja que va estar en un hospital molt famós de Londres, cridat Charing Cross, lloc d' on surten les principals carreteres de Regne Unit. Capítol II La maledicció dels Baskerville Aquest capítol comença que el doctor Mortimer duu un manuscrit molt vell, datat de 1731, i que explica un fet que li va succeir a un Baskerville. Aquest manuscrit explica que una nit l' Hug Baskerville va raptar a una donzella molt maca i que la noia es va escapar. L' Hug va manar a buscar a la noia amb un gos i tots els amics que estaven amb ell també el van seguir. Van passar per un lloc on es trobava un pastor, i li van preguntar si havia vist a un genet i a una bella donzella. El pastor els va contestar, ple de por, que els havia vist i que el genet duia un gos gegant darrere d'ell. Van arribar en un penya−segat i es van trobar a l' Hug mort i sense cap i la donzella morta, però sense cap signe de violència. Els comensals d' Hug es van anar cridant plens d'espant. Després, Mortimer va treure una notícia del diari, més recent que el pergamí, i que explicava la mort de l 'últim Baskerville, Charles Baskerville. El majordom de Charles va trobar el cadàver en el mateix lloc pantanós on va morir Hug Baskerville, amb les faccions desfigurades i unes petjades de gos gegant al seu costat. Capítol III El problema En aquest capítol el senyor Mortimer li conta al senyor Holmes amb més detall l'accident que va succeir amb l'últim dels Baskerville. Primer li conta que en l'erm hi ha un bosc i que per a traspassar aquest frondós bosc cal passar per una porteta d'un metre d'alçada i aquesta porta no se li va trencar el cadenat i això indica que Sir Charles Baskerville no va entrar en l'erm. Mortimer també va veure que hi havia cendres de la seva pipa i que unes petjades que es van trobar per darrere del cos sense vida de Sir Charles corresponien a ell, que va escapar corrent del gos infernal. Mortimer diu que està a punt d'arribar l'hereu dels Baskerville i va a buscar−lo a l'estació de Waterloo. Holmes li diu a Watson que es vagi ha fer els seus assumptes i que quan arribi li contés les seves diferents versions dels fets. Després d'arribar la nit, Watson va al famós lloc de Baker Street, casa de Holmes, i allí esperen com passa la nit per a conèixer a l'hereu de la fortuna dels Baskerville, Sir Henry Baskerville. Capítol IV Sir Henry Baskerville Aquest capítol explica les aventures de l'hereu dels Baskerville a la capital del Regne Unit. Li arriba una carta que li diu que si està allunyat de l'erm no li passarà res. Holmes, amb la seva intel·ligència, descobreix que les paraules estan tretes del Times del dia de l'arribada de Sir Henry a Londres, dia que perd una bota de cuir que s'havia comprat quan va arribar a Londres. Henry se'n va amb el seu protector, Mortimer. Holmes i Watson els 1

segueixen i veuen a un home que sembla ser l'home que envia les cartes a Sir Henry. Després van a una oficina de missatgers i criden a un noi que els ajudi a trobar el Times retallat. Capítol V 3 caps sense lligar Aquest capítol explica les aventures de Sir Henry Baskerville en el seu hotel i la trobada dels nostres estimats amics, Watson i Holmes amb el misteriós home que els va perseguir en el capítol passat. Al principi Sir Henry perd una bota negra, no la qual va perdre de color marró i està molt indignat amb tot el personal de l'hotel. També diu, després d'un sopa, que la setmana pròxima anirà a la seva mansió que ha heretat del seu oncle mort i Holmes diu que Watson l'acompanyarà, i ell radiant de felicitat.A l'hotel troben la bota que Sir Henry ha perdut. Després van a Baker Street (Watson i Holmes),i reben un telegrama indicant l'adreça del cotxer que va dur al misteriós home i altre que posa que el nen que han enviat ha buscar a el Times retallat no l'ha trobat. Després van a casa el cotxer i els explica tots els detalls del viatge, incloent que el qual segueix a Sir Henry Baskerville es diu igual que el nostre protagonista, Sherlock Holmes i aquesta conversa deixa molt parats als nostres estimats protagonistes. Capítol VI La mansió dels Baskerville En aques capítol s'explica l'arribada dels nostres amics al Comptat de Devonshire, un comptat mol verd i florit, del qual tots els habitants en poden estar orgullosos. Després d'arribar−hi, pugen a una tartana i el conductor els i diu que s'havia escapat un presoner de la presó de Princetown. Quan van arribar al lloc on hi havia la mansió, es van trobar els servents, els Barrymore, y també la lúgubre i fantasmal mansió dels Baskerville. Per la nit, en Watson sent uns gemecs d'una dona que l'intriguen molt Capítol VII Els Stapleton de la casa dels Merripit Aquest capítol relata la trobada del doctor Watson amb el senyor Stapleton (caçador de papallones) i la senyora Stapleton (una noia molt maca). Watson, se'n va a fer una passejada per l'erm i el senyor Stapleton el troba i li explica moltes coses del lloc on es produeixen els assassinats dels Baskerville, com que hi ha les llacunes Grimpen i que de vegades un genet va cap les llacunes i s'ofega. També hi ha cavernes d'homes neolítics. Abans que se'n vagin, la germana de l'Stapleton pensa que Watson és Sir Henry i li diu que se'n vagi d'aquest lloc però ella es confon. Quan se'n van escolten un soroll molt estrany que el senyor Stapleton diu que procedeix de les llacunes. Arriben a casa dels Stapleton, molt austera per fora, però per dintre molt acollidora. Capítol VIII Primer informe del Dr. Watson Aquest capítol comença amb una sèrie d'informes del Dr. Watson, ja que el senyor Sherlock Holmes està a Londres, i aquest en concret explica la trobada de Sir Henry amb la guapíssima senyoreta Stapleton, una trobada un poc forçat ja que la senyoreta Stapleton vol evitar costi el que costi Sir Henry. El segon que explica és el del fugitiu de la presó de Princetown, que no ha fet res de dolent des que és al terreny pantanós i els grangers i els Stapleton estan tranquils. I l'últim succés és que el senyor Barrymore, a la nit se'n va cap una finestra per a veure l'erm però no veu res i se'n va desolat. ( Watson l'ha estat seguint).

2

Capítulo IX La llum a l'erm. (Segon informe de Watson) El segon informe del doctor Watson comença amb la visita del doctor a la finestra que Barrymore es quedo mirant aquella nit. Sir Henry va a buscar la senyoreta Stapleton en una trobada secreta però que el germà de la senyoreta Stapleton els aigualeix amb la seva presència en el punt més culminant, ja que Sir Henry demana la mà a la senyoreta Stapleton. A la nit, Sir Henry i Watson espien a Barrymore quan va a la famosa finestra i descobreixen que l'espelma amb la qual Barrymore anava per allà servia per a avisar a una altra persona, i no era altra que sinó el pres escapat de la presó de Princetown, Selden, el germà de la senyora Barrymore. Així, ja tenim descoberts els casos dels sanglots i de les llàgrimes de la senyora Barrymore i el perquè de les anades i vingudes del senyor Barrymore. Després, Sir Henry i Watson van a veure si atrapen a Selden però el seu intent fracassa perquè Selden és un corredor nat i amb més resistència que els nostres amics. Abans de veure l'amagatall de Selden tornen a escoltar el lladruc llarg i penetrant d'un gos. Després d'aquests esglais Watson veu a una persona enfilada a un penyal de granit de l'erm però no aconsegueix avisar a temps perquè Sir Henry ho vegi però li explica el vist i diu que pot ser un guàrdia ja que poden abundar per la fugida del pres Selden. Capítol X Fragments del diari del doctor Watson Aquest capítol explica dos dies del diari del doctor Watson i els explica molt detallats. Els dos dies succeeixen amb una melancolia extraordinària però en el 16 de octubre, Barrymore li prega al doctor Watson i a Sir Henry que no li facin res més a Selden ja que ja té un bitllet para anar a la República d' Argentina. També passa un altre fet important, ja que apareix un tros (que se ha trobat a la xemeneia) d'una carta en que estan escrites les inicials L.L. y que no se sap amb certesa de qui poden ser. El 17 de octubre passa un altre remarcable, ja que el senyor Barrymore li explica al doctor Watson que hi ha un altre home a l'erm. Capítol XI L'home del penyal El fragment del diari del doctor Watson ens situa en el 18 d'octubre, quan va a visitar a Laura Lyons en Coombe Tracey i al pare de Laura, Frankland, una persona una miqueta dement, ja que sempre va a judici per alguna ximpleria amb els veïns del poble. L'entrevista a la senyora Lyons és una mica llarga, però Watson descobreix que la senyora Lyons es va casar amb una persona molt dolenta i que es cartejava amb Sir Charles Baskerville perquè la salvés del seu marit cruel. La segona part del capítol comença amb la visita del doctor Watson al senyor Frankland. Frankland li explica que acaba de guanyar un cas, però la part més important ve quan Frankland li conta al doctor Watson que hi ha un noi que li va a donar menjar al nostre amic el senyor Selden. I en aquests instants apareix una silueta negra en un vessant de l'erm i pugen a la teulada i veuen que és el noi. El doctor Watson s'acomiada de Frankland, munta en un cabriolé, i li diu al cotxer que vagin fins al peu de l'erm. Després Watson segueix el mateix camí que el nen i descobreix l'amagatall de l'home del penyal. S'endinsa en l'amagatall.Watson veu una nota que posa que ell ha anat A Coombe Tracey i escolta sorolls de passos i un home li diu que com va. Capítol XII Mort en l'erm Aquest home resulta ser Holmes. Així de directe comença el capítol. Watson es queda una mica estranyat, però Holmes li explica tot a Watson, com que el nen que li duia el menjar era el mateix que li van encomanar 3

veure si havia trossos del Times quan els va arribar la nota a Londres, el dia de la rebuda de Sir Henry i que Holmes havia fet una imprudència al situar−se en el penyal amb la lluna darrere d'ell. Holmes també li explica, després que Watson li expliqués la seva entrevista amb Laura Lyons, que aquesta senyora té un tracte íntim amb Stapleton i que en realitat la germana de Stapleton és l'esposa de Stapleton. Així pot ser que el nostre naturalista sigui l'enemic dels protagonistes. Se'n van de l'amagatall i comencen a escoltar uns crits i aquell so que pot provenir del gos, s'arrenquen a córrer i arriben a un lloc després d'una baixada i veuen un cos estirat i primer es pensen que és Sir Henry per la roba que duu però quan van a aixecar el cadàver es troben que té barba. El mort és Selden, el pres escapat. Stapleton va al lloc on ha succeït el crim i sap dissimular molt bé la seva sorpresa per aquest fet i després es va cap a la seva casa. Quan els protagonistes se'n van a la mansió, Holmes dedueix que Stapleton és el culpable del crim però no tenen proves per a demostrar−lo. Capítol XIII Preparant la xarxa Aquest capítol, com diu el títol, es preparen les xarxes per a poder capturar l'antagonista, el senyor Stapleton. Quan arriben de la seva aventura per l'erm, Holmes es fixa en un quadre d'un avantpassat dels Baskerville i veu que té una semblança física amb el senyor Stapleton. Holmes decideix adoptar una estratègia conservadora i decideix anar a Londres per a anar a buscar el seu gran amic Lestrade, per a així poder donar el cop. El pla consisteix a enviar a Sir Henry Baskerville a casa dels Stapleton i esperar Watson, Holmes i Lestrade el moment culminant de la història, mentre Sir Henry Baskerville passa l'erm sense temor algun. Capítol XIV El gos de los Baskerville Aquest capítol narra la trobada final amb el gos infernal que el nostre enemic té tancat en una cabanya en les llacunes de Grimpen. Els nostres amics (Holmes, Watson i Lestrade) s'aproximen a unes roques que els serviran d'amagatall (prop de casa dels Stapleton), però la naturalesa els tenia preparats altres plans ja que una boira molt espessa se'ls ve damunt des de les Llacunes de Grimpen i així destrossar els plans de Holmes. Però no precipitem esdeveniments. Watson s'acosta a la casa dels Stapleton sigil·losament per a no ser descobert pels dos inquilins de la casa, Sir Henry i Stapleton. Després, Sir Henry se'n va a la seva mansió passant pel misteriós erm. Darrere d'unes roques, Holmes i Lestrade van esperar que passés Sir Henry però la boira era aliada en aquests moments de Stapleton i els nostres amics no veien res. Després, després d'un lladruc tronador va sortir el gos infernal, amb uns ulls que semblaven sortir de les seves òrbites i amb fòsfor en el seu musell. El gos es llença damunt de Sir Henry però no pot mossegar−li perquè Holmes i Lestrade li disparen un tir i li maten. Després d'aquest succés van per a casa dels Stapleton i la senyoreta Stapleton els conta que el seu marit ha anat en un lloc de les llacunes de Grimpen però ells van i no veuen en cap lloc el senyor Stapleton. Capítol XV Examen retrospectiu Aquest capítol narra les aventures del senyor Stapleton des que es casa amb la senyoreta Stapleton, formen un col·legi i Holmes descobreix que Stapleton és un Baskerville i vol tenir tota la fortuna dels Baskerville. Descripció dels personatges (física y moralment) Sherlock Holmes: El senyor Sherlock Holmes és una persona amb una envejable forma física, de talla mitjana, sense barba i 4

sempre fuma de pipa. Holmes se serveix de la seva envejable condició física per al desarmament dels seus enemics que després sucumbeix a les autoritats. Les seves aficions són d'allò més variades, com el violí, el tabac, la pintura, la química etc. Holmes és a més egocèntric, solitari, auster, sense relacions amb el sexe oposat i fins i tot hostil, vanitós i autoritari. El doctor Watson: Watson és el típic ajudant del veritable protagonista. El doctor Watson no és una persona molt alta, mitjà, un personatge respectuós, una mica ingenu, més perseverant que intel·ligent. També té una condició física envejable. El senyor Stapleton: Es tracta d'un home no molt alt, prim, completament afaitat, d'aspecte delicat, cabell ros i mandíbula estreta, entre els trenta i els quaranta anys d'edat. Normalment vesteix amb vestit i per a les seves excursions pel camp duu barret de palla. És un home de ciència capaç i resolt. Les seves accions són molt premeditades. Li agrada molt la botànica i els insectes, com les papallones. És en realitat un hereu dels Baskerville i per això fa aquesta complicada trama per a quedar−se amb la fortuna Baskerville. En realitat es diu Roger Baskerville. Sir Henry Baskerville: Sir Henry representa l'aristocràcia britànica. És un home d'uns trenta anys d'edat, petit, despert, d'ulls negres i un rostre de trets enèrgics que reflecteixen el seu esperit lluitador. També té bona condició física. El doctor Mortimer: El doctor Mortimer és un professional capaç de tot. Com caldria esperar pot tenir l'aspecte de metge rural, però no, és un home molt alt i prim, uns ulls grisos i penetrants, molt junts, que brillen darrere d'unes ulleres de muntura daurada. Vesteix la típica toga de metge rural i camina amb el cap tirat per a enrere. Barrymore: És un servent molt ben entrenat, amb molta delicadesa i casat amb la senyora Barrymore. És un home d'alçària elevada, prim, amb una condició física envejable i un distingit servent. Las mujeres Els caràcters femenins a pesar de la seva menor importància, són tractats per l'autor amb tendresa: belles o indefenses, aquestes dones són de vegades tràgiques víctimes de circumstàncies adverses. Mrs. Barrymore, Mrs. Stapleton i Mrs. Lyons estan determinades per l'amor. Són dones atractives, esclaves de les seves relacions amb l'home, utilitzades i la destinació del qual se'ns informa molt poc. La lleialtat d'aquestes amb els seus homes, germans o amants és la causa de les seves dissorts. En el moment que se'ls culpen elles no oposen la més mínima resistència. Una bona mostra del caràcter masclista de l'època. Selden: És el pres que s'escapa de Princetown i que contribueix a complicar la trama. És el germà petit de la senyora Barrymore i com a tal en la seva infància ha estat molt consentit i mal criat per la germana a causa dels problemes familiars. El seu aspecte físic no és agradable: amb una barba de pèl dispers i dur i coronada de cabells embullats, els seus astuts ullets que ho escodrinyen tot, de perverses faccions i amb una boníssima condició física.

5

Cartwright: És un noi de catorze anys, amb una mirada vivaç, rostre despert i que ajuda a Sherlock Holmes quan aquesta amagat en l'erm. Lestrade: És un home petit amb aspecte de bulldog, amb una marcada complexió atlètica i que ajuda als nostres amics a capturar al senyor Stapleton. Sir Frankland: És un cavaller ancià, d'uns cinquanta anys d'edat, de pell vermellosa, i de caràcter molt colèric. És el pare de Laura Lyons però la deixa desemparada i a la sort de Déu. És un cavaller molt odiat per tots els habitants de la zona, ja que s'ha gastat part de la seva fortuna per a fer judicis contra la gent del lloc per la simple satisfacció de guanyar−los. Opinió personal: AL principi no era un llibre gaire interessant però a mesura que avances es torna més interessant com qualsevol cas d'en Sherlock Holmes, anava mol despresa llegint−l'ho, a més, és molt culte. Oriol Gallart Garangou −7−

6