ELS COMPLEMENTS DEL VERB I ELS PRONOMS FEBLES

ELS COMPLEMENTS DEL VERB I ELS PRONOMS FEBLES EL COMPLEMENT DIRECTE (CD)   Concepte: concreta el significat del verb. Es refereix a persones i cose

4 downloads 244 Views 126KB Size

Recommend Stories


EXERCICIS ELS PRONOMS FEBLES
Àrea de Formació Lingüística EXERCICIS ELS PRONOMS FEBLES 1. Ompliu els espais buits amb els pronoms EN o HI. 1. Voleu visitar la Catedral? Demà ..

EXERCICIS PRONOMS FEBLES A. 1. Escriu darrere el verb els pronoms que hi ha davant:
EXERCICIS PRONOMS FEBLES A 1. Escriu darrere el verb els pronoms que hi ha davant: Jo li vaig telefonar Jo li vaig escriure Tu el vas mirar Tu els

L educació del futur i els valors
QXP Elzo (cat.) 33 30/07/04 08:52 Página I Juliol de 2004 Article Cicle «Debats d'educació» L’educació del futur i els valors http://www.uoc.edu/d

Story Transcript

ELS COMPLEMENTS DEL VERB I ELS PRONOMS FEBLES EL COMPLEMENT DIRECTE (CD)  

Concepte: concreta el significat del verb. Es refereix a persones i coses. Se substitueix pels pronoms febles el, la, els, les, ho, en . Atenció al determinant que l’acompanya: Compra Ø roses / les roses / algunes roses:

Compra’n / -les / ’n algunes. 



Preposició: no en duu. Sols s’usa la preposició a quan és un pronom fort (a ell, a mi,), un relatiu, un interrogatiu o els indefinits tots, tothom i ningú: Coneixia a

tots. A qui has vist? Exemples: Vaig veure Óscar a la plaça. Marta espera Joan tot el dia. Hi ha molts turistes.

 Subratlla el CD i pronominalitza’l (seguint l’exemple): 1. Sara ha fet la paella: Sara l’ha feta CD CD 2. Aquesta ONG envia medicaments als països pobres: 3. Trobaràs les dades a l’enciclopèdia: 4. Per dinar ha comprat plats preparats: 5. Ha preparat un escenari íntim: 6. Deixa la motocicleta a la teua germana: CD

1. CD sense cap determinant  EN: Joan compra øllibres 

Joan en

compra. 2. CD determinat  EL/LA: Joan compra el llibre  Joan el compra. 3. CD amb numeral, indefinit o quantitatiu  EN+verb+ QUANT.: Joan compra molts llibres  Joan en compra molts. Joan compra dos llibres  Joan en compra dos.  Subratlla el CD i pinta el determinant que l’acompanya. Pronominalitza’l: 1. Vols les maduixes? Les vols? CD CD 2. Vols un entrepà de pernil? 3. Vols dos o tres mandarines? 4. Vols pa? 5. Vols algun gelat?

6. Vols dos quilos de mandarines? 7. Vols el meu jersei blau? 8. Vols més arròs? 9. Vols aquest poemari? CD 4. substitueix açò, això, allò i oració equivalent → HO: Digues-me el que t’ha dit/això

→ Digues-m’ho

 Subratlla el CD i pronominalitza’l: 1. Vols el que t’he comprat? Ho vols? Or. Sub. CD CD 2. Deixa’m el que necessite i la resta t’ho emportes: 3. Li diré el que ningú mai no li ha dit: 4. Ara et contaré el que em digué: 5. De veres que no saps el que ocorregué?: 6. Esperava que no tornaria mai: 7. Crec que ara canviaran les coses: 8. Has preguntat als alumnes si vindrà?

 Subratlla el CD i corregeix les errades. Pronominalitza’l.

1. Vaig veure (a) la xiqueta ahir: La vaig veure ahir CD CCT CD 2. Mirava a l’infant mentre jugava: 3. Has vist a la senyora Carme? 4. Jo invitaria a Pere si m’ho demanara: 5. Indica el camí a l’excursionista: 6. Recordes al fill del director? 7. He saludat a la teua millor amiga? 8. Hui he conegut al teu cosí:

EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI) 

Concepte: indica el destinatari de l’acció del verb. Referit sols a persones. No distingeix el gènere: Li comprí un llibre (a ell?, a ella?).



Se substitueix pels pronoms febles li, els . Cantà cançons al iaio: Li cantà cançons. En valencià no existeix *le, lis. He fet un pastís a les convidades: Els

he fet un pastís.  

Preposició: duu sempre la preposició a o per a. Exemples: Comprà un piano a sa tia. Comunica la notícia als seus familiars. La iaia li fa un jersei. Demana un café per a Sílvia. Va parlar malament als seus

amics.  Subratlla el CI i pronominalitza’l: 1. Deixa les tisores a Núria: Deixa-li-les. CD CI CI CD 2. Deixa les tisores a Marc: 3. Explique els pronoms a l’alumnat de 4t ESO: 4. He enviat un correu electrònic a tots els clients: 5. He enviat un correu electrònic a totes les clientes: 6. A Marta li va agradar la història des del principi: 7. Has ensenyat les gatetes a les teues cosines?  Pinta el determinant que acompanya el CD. Pronominalitza el CD i el CI, 1. Estudieu-vos tres temes per a demà: Estudieu-vos-en tres per a demà CI CD CCT CI CD 2. Podem comprar algunes plantes a la florista?: 3. Organitza les excursions per als turistes (ordre): 4. Ara comprens el que et deia?: 5. A ta mare has de llegir un llibre: 6. Has donat els bitllets a les turistes? 7. Actualment existeixen guies de consum responsables: 8. Conéixer la seua forma de vida ens ajudarà a entendre els refugiats: 9. Busca el que més et convinga: 10. Explicava temes d’història als nouvinguts: 11. Servix més café als convidats (ordre): 12. S’ha concedit un premi a les víctimes de l’atemptat: 13. Coneixeu aquest cantant?: 14. Pregunta la lliçó a aquell grup d’alumnes: 15. Fa dos anys que gestiona projectes per als damnificats:

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC) 

     



Concepte: aporta al verb significats de lloc, temps, manera, quantitat..., però ara només ens interessen el de lloc i manera que sóns els que podem canviar per ponoms febles, Pot ser un adverbi, un nom o un sintagma preposicional: La gent condueix bojament. El CCL se substitueix pels pronoms hi i en segons vaja o no introduït per les preposicions de, des de, del. El CCM se subtitueix sempre per hi : Anava de gaidó? Sí, hi anava. Preposició: pot portar qualsevol preposició o no dur-ne cap. Molts CC són substituïbles per adverbis: Els xiquets caminen alegrement = així. En una oració pot haver molts CC, la qual cosa no ocorre amb els altres complements a no ser que l’oració siga coordinada o juxtaposada. A més, tenen una major mobilitat en l’oració que els altres: Tots llegim a casa el periòdic. A

casa tots llegim el periòdic. Exemples: Va tots els dies al col·legi amb el seu fill. Estalvie per poder viatjar.

 Subratlla el CC i pronominalitza’l: 1. T’esperaré a l’andana de l’estació: T’hi esperaré. CD CCL CD CCL 2. Sempre ens hem dut molt malament: 3. Estigué ingressat a l’hospital una setmana: 4. Sempre vas als mateixos paradors nacionals? 5. M’acostava a l’escenari quan aparegueres: 6. El lladre es va escapar de la presó: 7. T’has perdut per la muntanya? 8. Maria porta els pollastres del poble: 9. Ahir em vaig perdre per la muntanya: 10. El teu germà ha vingut de mala manera: 11. Si fem soroll, ens trauran del cinema: 12. M’acompanyaràs a Creta? 13. Passegen sense els amics: 14. Ara tornes del cine?

15. Obrirem les finestres de bat a bat: 16. Dirigíem la mirada cap a la paret del jardí: 17. He vist els veïns al balcó: 18. Treu les cadires al jardí: 19. Treu les cadires del jardí: 20. He vist les amigues al passeig de Catarroja: 21. A la terrassa d’un edifici un home espera una dona: EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL(CRV) 

  



Concepte: és un complement preposicional exigit (regit) pel verb: fiar-se de,

aspirar a, dedicar-se a, ocupar-se de, recordar-se de, confiar en, parlar de, complaure’s a/en, optar a, insistir a, tractar de... Generalment equival a això i respon a les preguntes a què? de què? en què? en qui? Se substitueix per hi i en segons la preposició que l’introduïsca. Preposició: acompanyat de preposició. Si va introduït per de es pronominalitza per en, si no, per hi. Atenció perquè davant d’un infinitiu sols apareix a o de: Pensa a jugar, L’amenaça d’expulsar-lo; i davant la conjunció que no ha d’haver cap preposició: Està acostumat Ø que li ho facen tot, S’exposa Ø que li vaja malment. Exemples: La professora sempre insisteix en els mateixos temes. Tots confien en ell.

 Subratlla el CRV i pronominalitza’l: 1. Pense en les vacances cada dia: Hi pense cada dia. CRV CCT CRV 2. Sempre parleu de música i d’esport?: 3. Jaume tampoc creu en la reencarnació: 4. Pense en allò que m’has contat: 5. No m’acostume a aquestes ulleres: 6. Es dedicaven a vendre roba de segona mà: 7. Núria s’interessa per tot el que l’envolta: 8. Va entossudir-se en la seua actitud: 9. No m’arrisque a anar-hi sola: 10. Volia exposar-nos a un gran fracàs: 11. Interesseu-vos per la poesia!:

12. Es dedica a la venda d’objectes curiosos: 13. Et penedeixes d’haver-nos enganyat: 14. S’han abstingut de votar: 15. Amb el temps s’ha alliberat dels pensaments anguniosos: 16. Encara m’enrecorde de la teua arribada: 17. Els nostres veïns acostumen a matinejar: 18. No s’interessa per les meues coses: 19. Alguna vegada ens referim als nostres assumptes:

L’ATRIBUT (ATR) 

 



Concepte: apareix en oracions amb verbs copulatius com ser, estar, semblar / paréixer. Complementa a la vegada el subjecte i el verb: Aquest xic sembla simpàtic. Se substitueix pel pronom feble ho. Sol ser un adjectiu, però també pot ser un nom, un sintagma preposicional o un adverbi: Xavier és de València. Hem de tenir en compte que ser i estar no sempre funcionen com copulatius: Pep és a casa. Exemples: La pel·lícula és molt interessant. El vestit és de paper. Joana és estudiant d’ESO. Els sers humans som així.

 Subratlla l’ATR i pronominalitza’l: 1. Els gossos de la casa estan intranquils: Els gossos de la casa ho estan. ATR ATR 2. Aquella casa està abandonada des de 1940: 3. La teua tia sembla estrangera: 4. El resultat de l’anàlisi va ser negatiu: 5. Això no em pareix bé: 6. Nosaltres fórem afectats per les radiacions: 7. La teua veïna sembla més jove que tu: 8. Les perles no semblaven autèntiques: 9. Aquell dia tots fórem víctimes: 10. El president és a casa: 11. Aquelles sabates són de xiquet: 12. Algunes oracions amb ser, estar, semblar i paréixer no són copulatives:

13. Sa tia ha de ser estrangera: 14. L’any passat estigueres a París?: 15. El bolígraf no era d’or: 16. Francesc és delegat de curs: 17. No em sembla raonable la teua actitud: 18. Pareix negre però no ho és:

EL COMPLEMENT PREDICATIU (CP) 

  

Concepte: complementa a la vegada el verb i el subjecte (o el complement directe) concordant amb aquests (subjecte/CD) en gènere i nombre: Vingué molt cansada. El bebé dorm tranquil. Se substitueix pel pronom feble hi. És un adjectiu o un nom, mentre que el CCM és un adverbi o una locució adverbial. Sol anar amb verbs com: considerar-se, donar-se per, sentir-se, prendre per,

posar-se… 

Exemples: Els gossos lladren intranquils. El pare arribà emocionat a casa.

 Subratlla el CP i pronominalitza’l: 1. Els xiquets van contents a la granja escolar: Els xiquets hi van a la granja escolar. CP CCL CP 2. La directora nomenà delegada la xica nova: 3. Miquel duia bruts els pantalons: 4. Els cotxes passaven veloços per l’autopista: 5. Anit mon pare arribà enutjat a casa: 6. El seu comportament em té preocupada: 7. De sobte ens sentírem marejats: 8. Quan la mirava es va posar roja: 9. Sempre duu les sabates descordades i brutes: 10. Trobà el bosc ple de papers: 11. Tenia els papers molt desordenats: 12. Obrirem els finestrons de bat a bat: 13. Ens trobàvem incòmodes en aquella reunió:

14. Llegia els llibres ben interessada: 15. No cusa la falda massa curta: 16. Han designat com a secretària la filla del director: 17. Hui em trobe cansat: 18. S’ha tornat insuportable: 19. Molt nerviosa agafa l’ascensor fins a l’àtic: 20. S’ha pentinat la cabellera de banda a banda: 21. Els atletes arribaven esgotats a la meta:

22. El lladre li agafà la bossa descaradament:

ELS PRONOMS FEBLES COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES 1. Si tenim més d’un pronom l’ordre és el següent:

Reflexiu

C. indirecte

SE

LI, ELS

C. directe Atribut EL, LA, EN, HO

C. circumstancial C. de règim C. predicatiu EN, HI (en + hi = n’hi el + en = l’en)

Has observat quin és l’ultim pronom de la combinació? Quin va davant el CD o el CI? Com combinaries Hi + En?

Com combinaries La + en?

I el + En?

2. Els pronoms EM, ET, ES adopten la forma ME, TE, SE quan van en combinació amb un altre, excepció feta si van davant de HO, HI que prenen la forma M’, T’, S’:

-

Et durà la notícia només acabe el partit. Te la durà només acabe el partit. T’ho he preguntat perquè necessitava saber-ho.

3. HEM vs EM: La forma HEM es refereix a la 1a persona del plural del present d’indicatiu i va seguida d’un participi o de la preposició de + infinitiu, mentre que el pronom EM fa referència a la persona que parla, ço és, a la 1a del singular. Exemple:

4. El pronom LA (igual que l’article) no s’apotrofa davant del pronom adverbial HI ni de les vocals I,U àtones: Ella la hi posa. Ell la ignorava per complet. 5. Compte amb la següent combinació:

EL + EN = L’EN: Trau el cotxe del garatge →Trau-l’en. LA + EN = LA’N: Compra la nina de la jogueteria de Carme → Compra-la’n. 6. Hi ha pronoms que no admeten la combinació amb d’altres, en aquest cas cal substituir un sol element de l’oració: *ho + hi: Deixa això al calaix → Deixa-ho al calaix / Deixà-hi això. *hi + hi: L’he vista al carrer enutjada → La hi he vista enutjada / La hi he vista al carrer. *en + ho: Compra això de la tenda → Compra-ho de la tenda / Compra’n això. *en + en: Trau roba de l’armari → Trau-ne de l’armari / Trau-ne roba. 8. Els pronoms febles van sempre davant del verb excepte si és un imperatiu, infinitiu o gerundi: Dóna-li el llibre. Dir-ho no canviarà les coses. Esperant-te no he eixit. Cal recordar que si és una perífrasi verbal pot anar davant o darrere: Volia comprar-li’l. Li’l volia comprar ACTIVITATS I. Pronominalitza els complements: 1. Marc envia la carta a tu: 2. Mireia envia una carta a mi: 3. Mònica envia cartes a Miquel: 4. L’espia passarà els documents al traficant: 5. Pense donar això a la portera: 6. Va comprar tres llibres a les amigues: 7. Va comprar algunes roses als amics: 8. Dóna els apunts al teu company (ordre): 9. Dóna fulls a la teua companya (ordre): 10. El pare ha enviat un telegrama a la directora: 11. Volen editar una novel·la al meu amic: 12. No faces a ells els dibuixos: 13. Fes a elles dibuixos (ordre): 14. Compra tres llibres per al meu fill (ordre): 15. Jo guardaré a vosaltres el que he trobat:

16. La companyia facilitarà algunes entrades a nosaltres: 17. No volen fer el treball a qui els molesta: 18. Va comprar llibres a tres amics: 19. Acosta el telèfon a mi (ordre): 20. Estira les trenes a les xiques (ordre): 21. He de comprar roses per al meu germà: 22. L'espia passarà els documents a l'agent secret: 23. Ensenyaràs els pisos als clients: 24. Els pallassos oferixen caramels als assistents: II. Pronominalitza els següents complements: 1. Demà aniré i li tornaré el que em regalà: 2. Hem de buscar la planta al pati: 3. Deixaré el comunicat al calaix: 4. Buscaré Montse a la sala: 5. Cou la carn al foc (ordre): 6. Podeu ensenyar-los la cuina ara mateix?: 7. La setmana que ve tornaran de la platja: 8. No sé com diré això als meus pares: 9. Per favor, porteu la iaia a la Muntanyeta dels Sants: 10. L’hem convidada a la festa: 11. El prestidigitador va fer eixir conills del seu barret: 12. Baixava les escales de gairó: 13. Pugeu els llibres de la biblioteca (ordre): 14. Tots els dies espera les amigues al bell mig de la plaça: 15. Despenja el retrat de la paret (ordre): 16. Ja ha tornat de Morella? 17. Fan fugir la gent del poble: 18. Treu la pols del vestit (ordre): 19. Per què poses el tabac sobre la taula? 20. Vam veure la cavalcada des del balcó:

21. Escriu aquestes notes a màquina: 22. M’ha contestat de mala manera: 23. Emporteu-vos els llibres a casa (ordre): 24. Posa’t més mantega al pa: 25. La setmana passada va caure un llamp en aquest arbre: III. Substitueix per complements els següents pronoms febles: 1. Li n’has buscat: 2. Dóna’ls-els: 3. Te’n comprí alguna: 4. M’hi espera: 5. Us en porta: 6. Pensava vendre-us-en: 7. Te les demanarà: 8. Els n’he donat cinc: 9. Reuniu-vos-hi: 10. Carles n’hi volia: 11. Àngela els la hi escriurà: IV. Subtitueix el complement de règim verbal pel pronom adient: 1. Recorda’t de telefonar: 2. Sempre està pensant en els problemes que té: 3. No s’adona del problema que se li presenta: 4. M’abstinc de donar la meua opinió: 5. S’entestà a viure sola: 6. Es recorda del que va passar?: 7. Jo només jugue un euro a la primitiva: 8. Cal pensar en aquesta qüestió: 9. Convé no dubtar de la seua paraula: 10. L’avaluació passada parlàvem de teatre: 11. He de pensar en el que pot ocórrer:

V. Escriu l’expressió substituïda pel pronom Hi i indica la funció que realitza seguint l’exemple:

1. Quan ve la fira, sempre hi portem els xiquets ( a la fira, C. C. de lloc). 2. Quan fas sopa, hi poses poca sal: 3. Passen molts cotxes pel carrer. No deixes que la xiqueta hi jugue: 4. Si no pots anar al banc, ja hi aniré jo: 5. Necessitem pa per al sopar, i tu mai hi penses: 6. Em vaig sentir angoixat, i tu també t’hi senties?: 7. Sempre arribes tard, crec que mai no m’hi acostumaré: 8. Si vosaltres pugeu al poble, nosaltres també hi pujarem: 9. Ha vist l’espill i s’hi ha mirat: 10. Arribarren contents? Sí, si que hi arribaren:

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.