ELS FONGS La Micología És la ciència que estudia els fongs. El coneixement dels fongs, o al menys la seva utilització, és molt antigua, tan antigua com el pa i el vi, en els que estan implicats fenomens de fermentació originats per fongs, o els ritus religiosos com fongs al.lucinogens dels indis mexicans i guatemalencs. Fins la invenció del microscopi al segle XVI no es va poder conèixer bé els fongs. Es pot considerar com el "pare de la Micología" a Pier Antonio Micheli, que en el 1729 va escriure la obra "Nova Plantarum Genera". Característiques dels fongs • Organismes eucariotes (hi ha algunes excepcions). • Portadores de espores. • Sense pigments clorofíl.lics i per tant de nutrició heterótrofa. • Reproducció em general sexual i asexual. • Cos vegetatiu format, en general, per estructures ramificades i filamentoses. • Paret cel.lular definida de quitina i/o cel.lulosa, pocs cops aussent. • Inmóvils en la fase vegetativa, encara que pot haver−hi cèl.lules reproductores móvils. • Organismes eucariotes: • Eucariota: que posseeix un nucli veritable en el que l' ADN (Àcid desoxirribonuclei) està envoltat d' una membrana nuclear, oposada a procariota. • Eucarpi: quant en el mateix tall són simultaneas les funcions vegetatives i reproductores, opostes a l' holocarpi • Eustela: estela cilíndrica formada per costals vasculars anastomats. • Portadores de espores: • Escàbrit: amb rugositats. • Escama interseminal: escama situada entre els fruits del receptacle de un capítul. • Escapo: tall originari a partitr d' un bulb o rissoma desprovingut de fulles i que porta flors. • Escapós: amb escap. • Escariós: de consitencia mebranosa i seca, generalment translúcida. • Esclerosit: estructura dura de resistencia a • condicions desfavorables que germina en condicions • favorables. • Esclerosis de Claviceps purpurea • Escotat:amb un tallat poc profund, generalment en dispoció apical. • Escuamiforme: en forma d' escama. • Escuamolós: recubert de petites escames, sinonim de lepidopte. • Esféric: en forma d' esfera. • Esferaciste: cel.lules esfériques de la trama de els basdicarps de Russulaceae. • Espadice: inflorescencia en espiga simple o • composta amb un fusell carnós y flors generalment • petites, unisexuals i sense periante, i rodejades per • una espata. • Inflorescencia de Arum maculatum • Espadiforme: en forma d' espassa. • Espata: bràctea ample que envolta a una inflorescencia, pot ser monófila (una bràctea) o difila (dos bràcteas). • Espatulada: oblong o ovalat apicalment a una base atenuada. 1

• Espermogina: estructura similar a un picnidi a on es produeixen espermacis. • Espermaci: estructura unicel.lular semblant a una espora que es comporta com un gamet masculí. • Espermacifor: hifa especialitzada en produir espermacis. • Espermatització: tipus de reproducció sexual (plasmogamia) en la que • s' uneixen un espermaci amb una estructura receptora. • Espermatofit: vegetals que produeixen semilles. • Espiga: inflorescencia racemosa en la qual les flors sentades es disposen a lo llarg d' un fusell erecte. • Espigueta: unidad floral en la família Poaceae, consisten en dues peces bracteriformes que tanquen diverses flors. • Espolón: prolongació allargada de la base de • la corola o els pètals que sovint conté néctar. • Flor espolonada de Centhranthus • ruber • Espolonat: amb espolen. • Espora: unitat de diseminació de dimensions reduides. • Esporangi: estructura en forma de sac que conté espores. • Esporangiforo: hifa que porta un esporangi. • Esporodoqui: estroma en forma de coixí recuberta de conidiofers. • Esporofil: organ amb esporangis. • Esporofor: cualsevol estructura portadora de espores. • Esporotol: tall que produeix espores, opostes a gametotall. • Estilopodi: base del estil engrossada i • persistent i moltes vegades nectarifera, propi de • la família Apiaceae. • Fruït de Daucus carota • Estivació: sinonim de foliació. • Estolón: brot lateral que enraiza i origina nous individus per propagació vegetativa, pot ser epigea o subterranea. • Estolonifer: provist de estolons. • Estomio: apertura del esporangi dels llits per on son lliurades les espores. • Estriat: provist de estries, canals estrets i llargs. • Estrigós: cubert de pels rigits i algo punxants i amb base bulbosa. • Estrobiliforme: en forma de pinya. • Estrobil: estructura en forma de pinya, generalment format per un conjunt de esporofiles i bracteas asociades dispostas en espirals apretades. • Estrofiolar: relatiu al estrofil. • Estrofil: escrecencia seminal que es forma a partir del funicle o del rafe junt amb un fil. • Estroma: estructura somatica compacta en la • que es formen fructificacions. • estroma de Diatripe macowaina • Esquizocarpi: friut sec e indhescent procedent • d' un ovari pluricel.lular i sencarpio que en la • maduressa es descomposa ne mericarpis. • Fruït de Malva tournefortina • Estambre: organ de la flor que porta els sacs policons, el conjunt forma el andreceo, corresponent al microsporifol. • Estamidonal: relatiu a els estaminodios. • Estaminodio: estambre esteril. • Estandarte: pétal superior i, en general el de majors dimensions, en la corola de la família Fabaceace, sinonim de vexil. • Estatospora: espora de respós ornamentada de les algues Chrysophyceae. • Estela: sinonim de cilindre vascular central. 2

• Esterigma: apendix hifal que conté una basidiospora, un conidi o un esporangi. • Estigma: part distal del carpel, receptiva i lloc de germinació de els grans de polen. • Estil: prolongació del ovari al final del qual apareix l' estigma. • Estilopodi: en la família Apiaceae, base del estil engrosada i nectarifera. • Estlospora: picnidiospora allargada o baculada. • Estip: peu de uhn basidicarp o ascocarp. • Estipula: apendix foliar en la base del pecíolo, generalment apareixen per parelles. • Estipulat: amb estipules. • Nutrició heterótrofa: • Helofit: acuatic anfibi, amb part sumergida i part aerea per damunt de l' aigua. • Hemicriptofit: forma vital en que la planta passa l' època desfavorable en forma de roseta basal de fulles pegades al sòl. • Hemiligula: en els capítuls, lígula amb menys de cinc dents. • Hemiparàsit: parcialment paràsit, amb capacitat fotosintetica i arrels hausteras. • Hemítrop: primordi seminal subjecte per el funicle cap a la mitad de manera que la línea que uneix el micropilo amb la calassa forma un angul recte amb el funicle. • Hermafrodita: que presenta organs sexuals masculins i femenies a la vegada, en las flors amb andreaci i gineaci. • Hesperiode: fruït procedent de un ovari supero, generalment de deu carpels i sincarpi, amb pericarpi aromatic i prim, mesocarpi esponjós i endocarpi membranos revestit de pels jugossos que constitueixen la part comestible, típic en el genere Citrus. • Heterecia: necessitat de un fong de completar el seu cicle vital en més de un hoste. • Heterobasidi: estat el que apareixen nuclis geneticament diferents en el mateix organisme. • Heterociste: cel.lula diferenciada en las cianofitas implicada en la fixacció de nitrogen i formació de hormogenis. • Heteroconto: amb flagels diferents en tamany o forma. • Heteroico: rojas que requereixen dos hostes per a completar el seu cicle vital. • Heteromer: estructura liquencia en la que se poden diferenciar capes o extrats. • Heterosper: que presenta heterosporia. • Heterosporia en els llits, amb dos tipus de espores, microspores i macrospores, oposades a homosporia. • Heterotrico: forma de creiexement en la que apareixen filaments prostrats sobre el sustrat dels que surten filaments erectes. • Heterotrofec: que s' alimenta a partir de materia organica ja sintetitzada, oposada de autotrofor. • Quitina: • Quercína: pertany al genere Quercus. • Quilla: el conjunt dels petals més interns, amb forma de barqueta, que apareix en les flors de la família Fabaceae. • Quitosomes: orgranul citoplasmatic que conté quitina sintetasa que interve en la sintesí de quitina. • Quitina: poliscaridc constituit • per unitats de glucosa i nitrogen, • propi de la paret cel.lular de molts • fongs i característic dels artropodes • Cel·lulosa: • Cèl·lula aneja: cada una de les cèl.lules que acompañen als tubs cribosos dels fusells vasculars de les nagiospermas i que s' originen en la mateixa cèl.lula mare. • Cèl·lula subsidiaria: cada una de les cèl.lules oclusives dels estomes, denominades també cèl.lules adjuntes. • Cèl.lulosa: carbihidrat que forma • major part de les parets cel.lulars • vegetals, els seus hierosils origina • celobiosis i posteriorment glucosa. • 3

• Cement polínic: substancia que uneix els grans de polen en les plantes entogames per la seva dispersió adjunta. • Cenocarpi: fruït compost resultat de la concrescencia dels fruïts d' una inflorescencia. Sinonim de sorosis i sincarpi. • Cenocit: sense parets que es separin dels nuclis en cèl.lules. • Cenobi: associació de talofits que duren una sola generació (tots moren simultaneament a difèrencia de la colònia) i els elements descendeixen d' una mateixa cèl.lula mare. • Centriol: organul cèl.lular constituit per nou unitats fibrials cada una constituida per tres microtibuls, asociat als flagels i usades mitotiques, tipiques de cèl.lules mòvils i animals. • ELS FONGS • La cèl.lula fúngica • El nucli • ♦ presenta una doble membrana amb els poros característics ♦ particularitats: ♦ ◊ Amb freqüencia la membrana nuclear no es desfà durant la mitosis ni la meiosis, l' aparell filiforme queda limitat al espai nuclear. ◊ La separació dels cromosomes en anafase es sovint asincronica. ◊ En la telofase la membrana nuclear s' estrangula i parteix completant−se les membranes resultants desprès de la metafase els cromosomes estan pegades a la membrana nuclear. ◊ Els cromosomes son freqüents petits i granulars, encara que poden ser filamentosos, sols en casos excepcionals estan lligades la divisió nuclear i la divisió citoplasmatica, no s' observa per tant una placa ecuatorial neta. ◊ Segons la dotació cromosomica les cèl.lules (hifes) són: ◊ ⋅ Monocariotes, amb un sol nucli, generalment haploide, en alguns casos es diploide i s' utilitza el nom sincariotic. ⋅ Dicariotes, amb dos nuclis, sempre haploides, resultants del proces de dicariotització, poden ser a la seva vegada: − heterocariotes, amb almenys 2 nuclis geneticament diferents. ⋅ homocariotiques, amb 2 o més nuclis geneticament semblants. LA MITOSIS Miceli: conjunt de hifes del tall de molts fongs. Micobionte: component funginci dels liquens. Microfil: fulla petita, sense vascularització o filament vascular simple, sense interstici foliar associat al traçat. Micorrissa: unió simbiotica entre una planta superior amb les hifes de un fong. Micorrissic: o micotrofic, que desarrolla microrrisses obligades si necessiten la micorrisses per a viure, o micotrofic facultatiu quan es pot prescindir de la micorrissa. Microestibil: estribil masculí portador de microsporofils. Micropil: apertura que deixa els tugments en els primordis seminals. Microspora: espora que originara gametofits masculins, en les plantes amb flors estat uninucleat del gra de polen.

4

Microsporifol: esporifol que produeix microsporangis, en les plantes amb flors corresponents al sac polinic del estambre. Midriatic: que produeix midriasis o dilatació de la pupila. Mirmecofilia: fenomen de disperció de fruïts i/o semilles per medi de les formigues. Mitosis: proces de dicisió d' una cèl.lula. Mitriforme: en forma de mitra o gorro. Mixambea: cèl.lula amboide en els mixomicets. LA MEIOSIS Medifix: subjecte per la seva part mitjana. Megaestrobil: estrobil femení portador de megasporofilis. Megasporingi: en els llits heteroaspers el esporangio que conté la megaspora o macrospora. Megafil: fulla aplanada, grand vascularitzada, oposada a microfil. Megasporangi: en els llits heteroaspers el esporangi que conté la megaspora o macrospora. Meiosis: divisió cèl.lular doble en la que hi ha una reducció del numero de cromosomes a la mitad. Meiospora: espora resultant de la meiosis, tipicament son els fongs zigosporas, ascopores o basdiospores. Membranos: prim, traslucid i elastic. Meristema: teixit amb capacitat de creiement. Meristematic: propi o relatiu del merisistema. Mericarpi: cada una de les unitats en les que es fragmenten un fruït esquizocarpi i que produeixen cada una de un carpel. Mesocarpi: capa intermedia del pericarpi, entre el ectocarpi i el endocarpi, corresponent al mesofil de la fulla capelar. Mesoic: o era secubdaria, de uns 180 millons de anys de duració i desarrollada fa una 240 anys millons d' anys, se separa en Tirasic, Jurasic i Cretaci. Metabasidi: part del basidi on ocurreix la meiosis. ELS FONGS

5

El tall El tall dels fongs Pot ser de tres tipus 1. estructura micel.lular, conjunt de hifes que forma un miceli. 2. cèl.lules levuriformes. 3. altres unides vegetatives (plasmodis, talls unicèl.lulars no gametades, etc.) Cèl·lules levuriformes Apareixen en la família Saccharomycetaceae (Endomycetals, Ascomycetes) i grups emparentats, ademés de en Deuteromycetes ( Blasidimycetidae) i Basidiomyceres (Ustilanginals: Sporobolomyces, Rhodotorula). Les llevadures són estudiades per la Zimologia. Es caracteritzen per que ⋅ predomina la gemació davant a la formació de hifeso constitueix la única forma de desenvolupament, i en aquest cas la gemació serà la forma de creixement i multiplicació. ⋅ germinació de les espores similar a la dels fongs micelars (d' aqui la seva conexió sistematica) ⋅ depenen de les condicions del medi o en cultius vells la forma levuriforme pot formar hifes ⋅ se poden passar per un estat intermedi de pseudohifes amb estructures allargades i posteriorment apareixen hifes veritables amb septes. ⋅ poden apareixer canvis de micelis hifals a talls levuiformes en certs fongs al canviar les condicions del medi. ⋅ Fases de la gemació ⋅ 1.comença amb la desintegració de la paret cèl.lular i forma un ⋅ poro. ⋅ 2. a través del poro surt part del protoplas de la cèl.lula mare amb ⋅ un o més nuclis ⋅ 3. la cèl.lula filla (gemma) creix fins a arribar al tamany aproximat ⋅ de la cèl.lula maresense arribar a aplicar el poro. ⋅ 4. separació per estretisme del itsme. ⋅ Altres talls vegetatius ⋅ Apareixen variïs: ⋅ • unitats unicèl.lulars no gemants i freqüentment despullades en Chytridiomycetes, Hipochytridiomycetes y Tricomycetes. • ♦ talls plurinuclears despullats en fongs inferiors (plasmodis en mixomicets, Div. Gymnoycota). ♦ Reproducció dels fongs ♦ La reproducció dels fongs implica la formació de nous individuos que poseeixen totes les característiques de la espècie, poden ser de dos tipus, asexual i sexual. ◊ Reproducció asexual: somatica o vegetativa, no hi ♦ ha unió de nuclis, de cèl.lules sexuals o de orgàns 6

sexuals. ◊ Reproducció sexual: implica la unió de dos nuclis. ◊ Segons la implicació del tall en la reproducció sexual respecte a la formació de estructura u orgàns sexuals es distingueixen dos tipus de fongs: ◊ ⋅ Holocarpis: el tall sencer es converteix en una estructura (orgàn) reproductiu. Les fases somatiques i reproductiva no coexisteigen. ⋅ Eucarpis: els orgàns reproductors surgeigen unicament d' una porció del tall, la resta continua les seves activitats somatiques normals ⋅ Reproducció asexual ⋅ • inclueix cualsevol mètode de propagació de nous individuos o producció de cèl.lules reproductores especialitzades (espores) sense intervenció de sexualitat. • permet la producció de numerosos individuos. • es sol repetir varies vegades en el cicle vital. • Tipus de reproducció asexual: • 1.Fragmentació del soma, cada fragment es transforma en un nou individuo, pot ser irregular o regular, la fragmentació regular dona lloc a dos tipus importants: ♦ artrospores: les hifes es • descomponen en les cèl.lules que les formen i es comporten com espores. ♦ clamisopores: les hifes es fragmenten en les cèl.lules i es recubreixen la paret. ♦ 2.Fisió o escisió de cèl.lules somatiques per donar dues cèl.lules filles per constricció i formació d' una paret cèl.lular. ♦ 3.Gemmació de cèl.lules somatiques, formació de una petita evaginació (gemma), a la qual migra un nucli fill, cada gemma creix i es separa produint un nou individü. ♦ 4.Esporulació: producció de esporesque germinen originant un tub germinal que desarrollara el miceli. Són molt variables en 7

forma, color, tamany i número de cèl.lules. Alguns fongs produeixen un sol tipus de espores, altres arriben a produïrne fins a 4 tipus diferents. Poden ser de dos tipus: ♦ ◊ esporangiosporas: espores produïdes en esporangis, els esporangis són estructures saciformes, en el que el seu contingut es converteix en la seva totalitat per segmentació en una o més espores que estàn rodejades per una paret esporal. Poden ser de dos tipus: ◊ · zoospores: mòvils, uniflagelades o biflagelades, amb flagels llisos o barbulats ◊ (amb mastigonemas). ◊ · aplanospores: inmòvils. ⋅ conidis: ◊ (conidiospores) espores produïdes en el apis o costats de les hifes. ⋅ Reproducció sexual ⋅ Implica la unió de dos nuclis compatibles i se separen en les següents fases: ⋅ 1.Plasmogamia: la unió de els dos protoplasts i 8

la reunió de els dos nuclis en una cèl.lula ⋅ 2.Cariogamia: unió de els dos nuclis, posterior a la plasmogagia. ⋅ 3.Meiosis: pas del estat haploide, pot ser ⋅ · cigótica (cicle haplobiotic−haploide ⋅ ·gametica (cicle haplobiotic−diploide ⋅ ·esporangial (cicle diplobiotic) ⋅ Plasmogamia i cariogamia són casi simultaneas en els fongs primitius, pero estan separades en el temps i l' espai en els fongs més complejos, per lo qual les cèl.lules tene dos nuclis geneticament diferents (dicariotes i heterocariotes). Les hifes poden creixer duplicant els seus nuclis i mantenint la heterocariosis. ⋅ 9

⋅ Tipus de fongs segons la distribució dels sexes ⋅ • Monoics: amb orgàns masculins i femenins en el mateix tall, poden reproduir−se sexualment sols si son autocompat • Dioics: els orgàns sexuals estàn separats en individuos en individuoes diferents • Sexualment indiferenciat les estructures sexuals són morfòlogicam indistingible • Compatibili dels fongs • Se distingeixen diferents tipus de fongs segons la 10

compatibilita • ♦ hom són sexu autof pode repro per si mate ♦ hete els talls són sexu autoe requ un altre tall de tipus difer pode ser de dos tipus ♦· bipo (unif els talls pode ser de dos tipus sego la ♦ comp gens A1 i A2. ♦· tetra (bifa hi ha 4 tipus 11

de tall (indi la comp ♦ es regu per dos parts de facto A1A i B1B en dos crom ♦ difer sols es poss el cigot A1A

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41