Story Transcript
ENVELLIMENT I HABITATGE: LES NECESSITATS RESIDENCIALS DE LA GENT GRAN A CATALUNYA Jordi Bosch i Meda IX SETMANA D’ESTUDIS URBANS HABITATGE I SOCIETAT: NOVES DEMANDES, NOUS INSTRUMENTS Lleida, octubre 2006
ENVELLIMENT I HABITATGE Aspectes generals del problema de l’habitatge i la gent gran • • • •
•
Desconeixement de l’abast del problema entre la gent gran: la necessitat d’estudi per col·lectius. Evolució demogràfica - procés d’envelliment i sobreenvelliment. Degradació d’un segment del parc d’habitatges i manca de rehabilitació. Les necessitats econòmiques, socials i assistencials de l’envelliment: pobresa i dependencia front els canvis de rols en la familia (reducció del suport informal). La mudesa social de les necessitats de la gent gran.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya
Gràfic: Població de 65 anys i més segons nombre de components de la llar. Catalunya, 2001. 600000 500000
1 per. 400000
2 per. 3 per.
300000 200000
4 per. 5 per.
100000
6 per. 7 per. 8 per. 9 per.
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 per. per. per. per. per. per. per. per. per.
10 per. o més
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística. Cens 2001
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya
Piràmide de població. Any 1986. Catalunya. (% homes)
+94 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 5%
4%
3%
2%
1%
(% dones)
1%
2%
3%
4%
5%
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya
Piràmide de població. Any 1991. Catalunya. (% homes)
+94 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 5%
4%
3%
2%
1%
(% dones)
1%
2%
3%
4%
5%
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya
Piràmide de població. Any 1996. Catalunya. (% homes)
+94 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 5%
4%
3%
2%
1%
(% dones)
1%
2%
3%
4%
5%
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya
Piràmide de població. Any 2000. Catalunya. (% homes)
+94 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 5%
4%
3%
2%
1%
(% dones)
1%
2%
3%
4%
5%
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya
Piràmide de població. Any 2005. Catalunya. (% homes)
+94 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 5%
4%
3%
2%
1%
(% dones)
1%
2%
3%
4%
5%
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya
Piràmide de població. Any 2010. Catalunya. Escenari tendencial (% homes)
+94 90-94 85-89 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 45-49 40-44 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 5%
4%
3%
2%
(% dones)
1%
1%
2%
3%
4%
5%
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya
Gràfic. Evolució de la població de 65 anys i més segons diferents escenaris. Catalunya. 2001-2010
1300
1250 1200
1150 1100 2001
2002
2003
baix
2004
2005
mitjà baix
2006
2007
mitjà alt
2008
alt
2009
2010
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Mapa: Percentatge de població de 65 anys i més per comarques. Catalunya 1996.
fins al 16% del 16,01% al 18% del 18,01% al 20% del 20,01% al 22% més del 22%
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut d’Estadística de Catalunya.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Mapa: Variació de la població de 65 anys i més per comarques a Catalunya en el període 1996-2010. (base població any 1996=100)
entre 85 i 100 entre 101 i 115 entre 116 i 130 entre 131 i 145 entre 146 i 160
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut d’Estadística de Catalunya.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Mapa: Percentatge de població de 65 anys i més per comarques a Catalunya. Projeccions per l’any 2010.
fins al 16% del 16,01% al 18% del 18,01% al 20% del 20,01% al 22% més del 22%
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut d’Estadística de Catalunya.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya
Gràfic: Esperança de vida als 65 anys per sexes. Espanya, 1900-1996. 25 20 15 10 5 0 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 1995 1996
Font: INE, Taules de mortalitat
Dones Homes
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Gràfic: Nombre absolut de població per sexes i edat. Catalunya 2001. 40000 35000
Nombre població
30000 25000 20000 15000 10000 5000 0 65
67
69
71
73
75
77
79
81
H om e
83
85
87
89
91
93
95
97
99
Ed at
D on a
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Gràfic: Dones supervivents totals i supervivents lliures de discapacitat a Espanya, 1999. 1 0 00 0 0 9 00 0 0 8 00 0 0
Supervivents
7 00 0 0 6 00 0 0 5 00 0 0 4 00 0 0 3 00 0 0 2 00 0 0 1 00 0 0 0 0
10
20
30
Superviven ts
40
50
60
70
80
90
100
Edad Superviven ts lliures d e d iscapacitat
Font: elaboració pròpia segons dades de l’IMSERSO (2002a) Informe 2002. Las personas mayores en España.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Gràfic: Percentatge sobre el total de les expectatives sobre la forma de residència desitjada en la vellesa al marge de les ajudes familiars. Espanya, 1998. 50
A casa seva, ad aptan la a les n ecesitat s
46
45
A casa seva am b l'ajut d 'un a person a a la que pagui A una resid èn cia
40 35
A una urban it zació o ciutat resid encial
30
A casa seva am b ajut d e familiars, am ics, volun taris O ferin t allot jamen t a un est ud ian t a can vi d 'ajut Com partin t casa seva amb am ics, practican t l'ajut m utuu A un h abitatge am b gent d e la seva ed at am b ajut sociosan itàri N S/N C
25 20
17
15 9
10
8
8 4
5
3
3
2
0
Font: Enquesta CIS 1998: La soledat en las personas mayores.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Gràfic: Accessibilitat econòmica d’una persona amb pensió de jubilació o de viduïtat per la compra d’un habitatge. Catalunya 1992-2004. 250000
Preu adquirible am b una pensió de jubilació Preu adquirible am b una pensió de viudetat Preu de m ercat
200000 150000 100000 50000 0 2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del INSS, INE, BBVA, Direcció General d’Arquitectura d’Habitatge i Ministeri de Foment.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Gràfic: Comparació del esforç respecte una pensió de jubilació o viduïtat amb una quota mensual d’hipoteca de mercat. Catalunya 1992-2004. Quota accep jubilació Pensió jubilació mensual Pensió viudetat mensual Quota hipoteca
1200 1000 800 600 400 200
Quota accep viudetat
0 2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
1994
1993
1992
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del INSS, INE, BBVA, Direcció General d’Arquitectura d’Habitatge i Ministeri de Foment.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Taula: Accessibilitat econòmica a l’adquisició d’un habitatge nou per una llar encapçalada per un major de 65 anys i més. Catalunya, 2004. Pensió jubilació
Ingressos mensuals Renda mensual destinada a habitatge (30%) Preu de mercat d’un habitatge de 80 m2 Preu mitjà habitatge nova construcció Eur/m2 Quota mensual de la hipoteca Quota mensual acceptable Import total hipoteca acceptable Preu màxim acceptable d'un habitatge de 80m2 Preu mitjà acceptable Eur/m2
Pensió jubilació pondera.
Pensió viduïtat
Pensió viduïtat ponderada
812,85
1.097,35
488,41
659,35
243,86
329,20
146,52
197,81
207.453
207.453
207.453
207.453
2.593,16
2.593,16
2.593,16
2.593,16
1.003 243,86 58.320
1.003 329,20 78.960
1.003 146,52 35.040
1.003 197,81 47.280
50.213
67.983
30.169
40.707
627,66
849,78
377.11
508.83
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del INSS, INE, BBVA, DGAH i Ministeri de Foment.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Síntesi demogràfica •
•
• •
En qualsevol dels escenaris, l’envelliment anirà en augment fins més enllà de l’any 2015 en bona part degut a l’entrada en la jubilació dels immigrants procedents de la resta d‘Espanya arribats majoritàriament en els anys seixanta i setanta. En el període 2001-2015, simultàniament un gran efecte paral·lel de sobreenvelliment, és a dir, un augment de la població de 80 anys i més (i de les llars unipersonals). Feminització de la vellesa (sobretot en els trams d’edats superiors als 75 anys). Territorialment, mentre en el període 1975-2000 l’envelliment anava associat a fenòmens de despoblament de les comarques pirinenques i de l’interior de Tarragona, en els propers anys es donarà, conjuntament, un rejoveniment d’aquestes amb un fort creixement de l’envelliment de l’Àrea Metropolitana, comarques del voltant i litoral.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Síntesi econòmica • •
•
•
Al voltant d’un terç de la gent gran els ancians en situació de pobresa. La pobresa entre la població major de 64 anys s’identifica sobretot amb les dones, les llars unipersonals i els més grans, els majors de 75-80 anys. L’augment previst de la població de 65 anys i més suposa un increment de la població en risc susceptible de patir penúries econòmiques. L’accés a l’habitatge suposa a la majoria de les llars de gent gran un esforç impossible per a les seves economies, especialment desproporcionat si parlem de llars unipersonals o amb pensions de viduïtat.
ENVELLIMENT I HABITATGE Context demògrafic, socioeconòmic i assistencial de la vellesa a Catalunya Síntesi assistencial-residencial •
•
•
Per a què l’ancià pugui viure dignament a casa seva, no només necessita d’un habitatge adient, sinó que també necessita dels serveis assistencials i sanitaris escaients (dependència i soledat). El sistema d’atenció a la dependència es recolza fonamentalment en l’anomenat suport informal. Un preocupant futur: sobreenvelliment i canvi de rols. La discapacitació afecta aproximadament un terç dels grans, d’entre els quals, al voltant del 65% veuen limitades les seves facultats per a “desplaçar-se fora de la llar” (l’accessibilitat).
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Estudi de les condicions residencials • • • • • •
Antiguitat de l’edifici Estat de conservació de l’edifici Instal·lacions i serveis de l’habitatge Accessibilitat i existència d’ascensor a l’edifici Règim de tinença La superfície de l’habitatge Metodologia
• •
Explotació del Cens del 2001. Projeccions de poblacio d’IDESCAT.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Antiguitat de l’edifici Taula: Antiguitat mitja dels edificis segons grups d’edat de la persona de referència de la llar. Catalunya 2001. De 16 a 64 anys Antiguitat mitja
65 anys i més
12,82
29,78
Total 17,36
Gràfic: Evolució de l’antiguitat dels habitatges de la població de 65 anys i més. Catalunya 1991-2001. En valors absoluts. 300000 250000 200000 150000
Cens 1991
100000
Cens 2001
50000 0 Abans 1900
19001930
19311940
19411950
19511960
19611970
19711980
19811991
19912001
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 1991 i 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Antiguitat de l’edifici Mapa: Comarques segons percentatge de població de 65 anys i més i antiguitat dels habitatges on viuen. Catalunya, 2001.
més del 50% en edificis construïts abans de 1940 entre el 40 i 50% en edificis construïts abans de 1940 aprox. mitjana catalana entre el 40 i 50% en edificis construïts entre 1960 i 1980 més del 50% en edificis construïts entre 1960-1980
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Antiguitat de l’edifici Taula: Antiguitat mitja dels edificis segons grups d’edat de la persona de referència de la llar. Catalunya 2001. Població de 50 -64 Antiguitat mitja 20,34
Població de 65-79 28,52
Població de 80 i més 34,05
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001
Gràfic: Població per grups d’edat segons antiguitat de l’habitatge Catalunya 2001. 350000 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0 Ab an s d e 1900
19001920
19211940
19411950
M és d e 8 0 an ys
19511960
19611970
D e 6 5 a 7 9 an ys
19711980
19811990
19912001
D e 5 0 a 6 4 an ys
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Estat de conservació de l’edifici
Gràfic: Percentatge de llars segons grups d’edat de la persona de referència i estat de conservació. dels edificis. Catalunya 2001. 6 5 a n ys i m és
D e 1 6 a 6 4 a n ys
T O T AL 0 ,0 0
2 ,0 0
4 ,0 0
6 ,0 0
Ruïn ós
D olen t
8 ,0 0
1 0 ,0 0
1 2 ,0 0
1 4 ,0 0
D eficien t
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Estat de conservació de l’edifici
Gràfic: Percentatge de població de 65 anys i més segons estat de l’edifici i antiguitat. Catalunya 2001. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%
Població 65 anys i més
Bó Deficient Dolent Ruinós
Aban s de 1900
19001920
19211940
19411960
19611980
19811990
19912001
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Estat de conservació de l’edifici Mapa: Comarques segons percentatge de població de 65 anys i més que viu en edificis amb algun tipus de deficiència en la seva conservació. Catalunya 2001.
menys del 8% gent gran entre 8% i 12% de gent gran més del 12% de gent gran
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Estat de conservació de l’edifici Gràfic: Percentatge de població segons grups d’edat que viu en edificis amb algun tipus de deficiència en la seva conservació. Catalunya 2001. de 50 a 64 anys 0 .7 5
1 .6 8
de 65 a 79 anys 0 .8 1
2 .0 3
més de 80 anys 0 .7 7
2 .1 6
0.00
2.00 Ruïnós
6 .7 5
8 .2 0
9 .2 4 4.00 Dolent
6.00
8.00
10.00
12.00
14.00
Deficient
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Estat de conservació de l’edifici Gràfic: Projeccions de població de 65 anys i més que viu en edificis amb problemes de conservació. Escenari alt. Catalunya 2002-2015 140 000 120 000 100 000
H O M ES
80 000
D O N ES
60 000
T OT AL
40 000 20 000 0 20 02
200 5
2 010
20 15
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Instal·lacions i serveis de l’habitatge
Taula: Població de 65 anys i més i llars encapçalades per una persona de 65 anys i més segons mancances a l’habitatge on viu. Catalunya 2001. Població 65 anys i més
Llars
% Llars
Sense aigua corrent
2.522
1.483
0,24
Sense clavegueram
5.688
3.123
0,51
Sense lavabo
16.531
10.518
1,70
Total població
1.073.700
616.246
100,00
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Instal·lacions i serveis de l’habitatge Gràfic: Percentatge de població segons grups d’edat que no disposa de clavegueram a l’edifici on viu. Catalunya 2001. No té clavegueram
0,47 0,53
0
0,15
0,3
0,45
Total població 65 anys i m és
0,6
Gràfic: Percentatge de població segons grups d’edat i que no disposa de lavabo a l’habitatge. Catalunya 2001.
1,08
No té lavabo
0,00
1,53
0,50
1,00
1,50
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.
Total població 65 anys i m és 2,00
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Instal·lacions i serveis de l’habitatge
Gràfic: Població de 65 anys i més que no té aigua corrent segons antiguitat. Catalunya 2001. 1200 1000 800 600 400 200 0 Abans de 1900
19001920
19211940
19411950
19511960
19611970
19711980
19912001
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Instal·lacions i serveis de l’habitatge Mapa: Comarques segons percentatge de població de 65 anys i més que viu en habitatges que no disposen de lavabo. Catalunya 2001.
menys del 1% gent gran entre 1% i 1,5% de gent gran més del 1,5% de gent gran
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística. INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Instal·lacions i serveis de l’habitatge Mapa: Població de 65 anys i més que viu en edificis sense clavegueram. Catalunya 2001.
menys 0,50% entre 0,50% i 1,00% entre 1,00% i el 2,00% més del 2,00%
Font: elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Instal·lacions i serveis de l’habitatge Mapa: Població de 65 anys i més que viu en habitatges sense aigua corrent. Catalunya 2001.
menys del 0,20% entre 0,20% i 0,80% més del 0,80%
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Instal·lacions i serveis de l’habitatge Taula: Població de 65 anys i més i llars encapçalades per una persona de 65 anys i més, i deficiències a l’habitatge o edifici on viu. Catalunya 2001
% Llars 50 a 64 anys % Llars 65 a 79 anys % Llars 80 anys i més
Sense aigua corrent 0,20 0,24 0,24
Sense Sense clavegueram lavabo
Total
0,47 0,51 0,50
100,00 100,00 100,00
1,10 1,54 2,23
Gràfic: Projeccions de població de 65 anys i més que viu en edificis sense clavegueram. Escenari alt. Catalunya 2002-2015.
7000 6000 H O M ES
5000
D O N ES 4000
TO TAL
3000 2000 2002
2005
2010
2015
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Instal·lacions i serveis de l’habitatge
Gràfic: Projeccions de població de 65 anys i més que viu en habitatges sense aigua corrent. Escenari alt. Catalunya 2002-2015. 3000 2500 2000
H O M ES
1500
D O N ES
1000
TO TAL
500 0 2002
2005
2010
2015
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Instal·lacions i serveis de l’habitatge
Gràfic: Projeccions de població de 65 anys i més que viu en habitatges sense bany. Escenari alt. Catalunya 2002-2015 19000 17000 15000 H O M ES
13000
D ON ES
11000
TO TAL
9000 7000 5000 2002
2005
2010
2015
Font: Elaboració pròpia segons dades del Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Accessibilitat i ascensor Gràfic: Percentatge de població per grups d’edat allotjada en habitatges accessibles o amb ascensor. Catalunya 2001. 7 4 ,4 3
No accessi b l e
A ccessi b l e
0 ,0 0
7 6 ,2 6
2 5 ,5 7 2 3 ,7 4
2 5 ,0 0
5 0 ,0 0
7 5 ,0 0
5 9 ,8 0
Sen se ascen sor
6 2 ,7 5 T ot al p ob l aci ó
Amb ascen sor
0 ,0 0
4 0 ,2 0
M és d e 6 5 an y s
3 7 ,2 5
5 0 ,0 0
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Accessibilitat i ascensor Gràfic: Població de 65 anys i més que viu en edificis sense ascensor segons nombre de plantes de l’edifici. Catalunya 2001. En percen tatge 100% 80% 60% 40% 20% 0% 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10 i +
Valors absoluts 1400 00 1200 00 1000 00 800 00 600 00 400 00 200 00 0
Amb ascensor
Sen se ascensor
N ombre de plantes 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10 i +
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Accessibilitat i ascensor Mapa: Percentatge de població de 65 anys i més que viu en edificis plurifamiliars sense ascensor. Catalunya, 2001.
menys 60% en edificis sense ascensor entre 60% i 75% en edificis sense ascensor més del 75% en edificis sense ascensor
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Accessibilitat i ascensor Gràfic: Piràmide de població de Catalunya per sexes i segons condicions d’accessibilitat de l’edifici. Escenari alt. Catalunya 2005. 95 anys i m és 90
D o nes
H o mes
85 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0
80,000 70,000 60,000 50,000 40,000 30,000 20,000 10,000
0
H om es que viuen en habit at ges no accesibles
10,000 20,000 30,000 40,000 50,000 60,000 70,000 80,000 D ones que viuen en habit at ges no accesibles
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001, i IDESCAT.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Accessibilitat i ascensor Gràfic: Piràmide de població de Catalunya per sexes i segons condicions d’accessibilitat de l’edifici. Escenari alt. Catalunya 2010. 95 anys i més 90 85
D ones
Homes
80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 80.00 70.00 60.00 50.00 40.00 30.00 20.00 10.00 0 0 0 0 0 0 0 0 H omes que viuen en habitatges no accesibles
0
10.00 20.00 30.00 40.00 50.00 60.00 70.00 80.00 0 0 0 0 0 0 0 0 Dones que viuen en habitatges no accesibles
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001, i IDESCAT.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Accessibilitat i ascensor Gràfic: Piràmide de població de Catalunya per sexes i segons condicions d’accessibilitat de l’edifici. Escenari alt. Catalunya 2015. 95 anys i més 90
D ones
Homes
85 80 75 70 65 60 55 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0
80.00 70.00 60.00 50.00 40.00 30.00 20.00 10.00 0 0 0 0 0 0 0 0 H omes que viuen en habitatges no accesibles
0
10.00 20.00 30.00 40.00 50.00 60.00 70.00 80.00 0 0 0 0 0 0 0 0 Dones que viuen en habitatges no accesibles
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001, i IDESCAT.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Accessibilitat i ascensor Gràfic: Projeccions de població que viu en edificis no accessibles. Escenari alt. Catalunya 2002-2015.
1125000 1025000 925000 825000
H O M ES
725000
D O N ES
625000
TO TAL
525000 425000 325000 2002
2005
2010
2015
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Accessibilitat i ascensor Gràfic: Projeccions de població que viu en edificis sense ascensor. Escenari baix. Catalunya 2002-2015.
860000 760000 660000
H O M ES
560000
D O N ES T O T AL
460000 360000 260000 2002
2005
2010
2015
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Règim de tinença
Taula: Evolució del règim de tinença dels habitatges entre 1950 i 1991. Catalunya, 1991. 1950 Lloguer 559.026 Propietat 193.364 Total 752.390 % lloguer 74,3 % propietat 25,7
1960 595.687 342.403 938.090 63,5 36,5
1970 682.237 778.655 1.460.892 46,7 53,3
1981 616.065 1.472.290 2.088.355 29,5 70,5
1991 487.280 1.869.006 2.356.286 20,68 79,32
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Règim de tinença Gràfic: Percentatge de població de 65 anys i més en règim de lloguer segons any d’arribada. Catalunya 2001. 25,00
23,32 21,18 19,70
20,00 16,54 15,00 10,02
9,24
10,00
5,00
Abans de 1941
1941-1960
1961-1970
1971-1980
1981-1990
1991-2000
0,00
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Règim de tinença Mapa: Comarques segons percentatge de població de 65 anys i més que viu en habitatges en règim de lloguer. Catalunya 2001.
menys 10% gent gran en lloguer entre 10% i 15% de gent gran en lloguer més del 15% de gent gran en lloguer
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut d’Estadística de Catalunya.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Règim de tinença
Gràfic: Projeccions de població de 65 anys i més en règim de lloguer des de 1980. Escenari alt. Catalunya 2002-2015. 120000 105000 90000
H OM ES
75000
D ON ES
60000
TOTAL
45000 30000 2002
2005
2010
2015
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut d’Estadística de Catalunya.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Superfície de l’habitatge Taula: Percentatge de població que viu en habitatges amb una proporció inferior a 15 m2 per ocupant segons grups d’edat. Catalunya 2001. Menys de 65 anys 65 anys i més Total població
% Població en menys de 15 m2 12,30 4,16 10,91
%Població més de 15 m2 87,70 95,84 89,09
Gràfic: Població de 65 anys i més segons superfície de l’habitatge. Catalunya 2001. 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0 Fins a 45 m2
46-60m2
61-75m2
76-90m2
90-120m2
+ de 120m2
Font: Elaboració pròpia segons dades del Institut Nacional de Estadística INE. Cens 2001.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Conclusions: aspectes generals •
• •
•
Els grans catalans viuen en habitatges més antics, deficients, mal equipats, menys accessibles i més sovint sense ascensor que la resta de la població. El nucli del problema és la nefasta combinació de pobresa i parc antic i deficient que afecta un molt ampli segment de la vellesa catalana. L’augment del col·lectiu de gent gran comporta un increment dels grans afectats. A més, el sobreenvelliment i l’augment de necessitats fruit del deteriorament per l’edat té una negativa incidència en l’evolució qualitativa i quantitativa de les necessitats. En conseqüència, estem davant d’un problema emergent. Afecta principalment les dones degut a la feminització de la vellesa i de la pobresa, i els més grans, els ancians i ancianes de 80 anys i més, ja que a mida que augmenta l’edat, les condicions residencials empitjoren, els recursos econòmics minvem i les limitacions físiques augmenten. Aquests dos trets característics del problema; feminització i sobreenvelliment, també ho són dels grans que viuen sols, per la qual cosa, el problema de l’habitatge també es relaciona directament amb les llars unipersonals d’ancians. Per tant, malauradament, quan majors són les necessitats del grans, menor és la possibilitat que l’habitatge on viu sigui adequat per a la seva situació física, econòmica i assistencial.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Conclusions: aspectes quantitatius •
• •
•
•
El problema de l’habitatge en la gent gran adopta diverses formes, que bàsicament, es poden estructurar en cinc grups: els problemes d’accessibilitat i mobilitat; els infrahabitatges; la inadaptació dels habitatges; els problemes vinculats al règim de lloguer; i les dificultats econòmiques per al seu pagament. Més de 130.000 ancians tindrien una mobilitat reduïda i viuen en edificacions sense ascensor. Tampoc és massa estrany que l’ancià no disposi de lavabo (un 1,5% dels grans, és a dir, més de 16.000 grans), que no tingui aigua calenta (aproximadament un 7% de la gent gran), calefacció, o altres equipaments. En situacions d’infrahabitatge, són força preocupants els més de 8.600 ancians (un 0,86%) que viuen a Catalunya en edificis considerats ruïnosos; o els més de 6.600 catalans majors de 64 anys (0,6%) que no tenen aigua corrent, clavegueram o ambdues coses a casa seva. En situació de risc de patir assetjament immobiliari, segons dades de l’any 2001, al voltant de 120.000 ancians tenien contractes de lloguer anteriors a 1985.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Conclusions: aspectes territorials • •
•
•
En valors absoluts els problemes de la gent gran es concentren a Barcelona i Àrea Metropolitana. En les zones urbanes, el pes del lloguer entre la gent gran creix amb la grandària del municipi, i assoleix en la ciutat de Barcelona els valors màxims, fet que comporta que quasi bé el mobbing immobiliari sigui un fet característic de Barcelona. Quant als problemes de conservació, en les àrees urbanes és possible identificar dues problemàtiques molt diferenciades: d’una banda tenim els centres històrics i els primers eixamples on es concentren les construccions més antigues del parc, que no solen tenir ascensor, usualment pateixen importants dèficits de conservació i on el lloguer hi predomina, conjuntament amb una població molt envellida amb alts índexs de llars unipersonals d’ancians; i d’altra banda, la perifèria i els àrees urbanes que va acollir l’onada migratòria dels anys seixanta, i que solen tenir greus problemes constructius, d’adaptació interior, i d’accessibilitat. En les zones rurals, els percentatges d’edificis antics augmenten, i amb ells, la proporció d’habitatges no accessibles, sense ascensor o amb greus mancances com l’absència de clavegueram o no disposar d’aigua calenta. En aquests àmbits també tenen més presència les famílies extenses i la propietat està més arrelada.
ENVELLIMENT I HABITATGE Les condicions residencials de la gent gran a Catalunya Conclusions: projeccions del problema •
•
•
•
•
La futura ancianitat estarà molt més polaritzada. Coexistiran simultàniament els problemes actuals amb un creixent segment de gent gran que gaudeix d’un nivell superior a la mitjana. En termes percentuals, la nova vellesa gaudirà d’unes condicions residencials lleugerament millors; però degut al seu major pes demogràfic, paradoxalment aquesta millora no farà reduir el nombre absolut d’ancians amb problemes, sinó tot el contrari. El més preocupant de cara als propers anys no seran els joves vells, sinó el sobreenvelliment, els majors de 75-80 anys que tenen unes condicions físiques molt minvades, amb predomini de les discapacitats i les situacions de dependència, uns habitatges usualment inadequats, i unes precàries condicions econòmiques. Els majors problemes en termes quantitatius continuarà essent els derivats de la manca d’ascensor i de les condicions d’accessibilitat deficients, sobretot si tenim present que el sobreenvelliment. La progressiva extinció dels contractes d’arrendaments antics farà que el problema del mobbing es vagi substituint per una creixent manca de solvència econòmica dels grans que no són propietaris. És de ben segur un dels problemes més urgents que cal resoldre. Quant a la resta de problemàtiques, malauradament es mantindran en el futur de forma estable, encara que en termes relatius, amb una menor incidència entre la gent gran.
ENVELLIMENT I HABITATGE La política d’habitatge per a la gent gran Qüestions prèvies
•
•
•
L’envelliment demogràfic és quelcom positiu, però cal donar-li sentit i qualitat a la vida a la vellesa. L’atenció a la dependència i unes adients condicions residencials són probablement dos dels reptes més importants que té plantejada la nostra societat de cara als propers anys vers la gent gran. El desig àmpliament majoritari de la gent gran és mantenir la seva independència a casa seva o en una altra més adequada, però en el seu barri, el major temps possible. (valoració de l’habitatge de la gent gran com a refugi, símbol d’independència i autonomia, i valor sentimental-afectiu). La millor política d’habitatge dirigida a la gent gran és aquella que es proposa mantenir l’ancià a casa seva sempre que sigui viable. Envellir en la comunitat front a la institucionalització. Cal augmentar el coneixement i la despesa pública en matèria de política d’habitatge i serveis assistencials per a la gent gran.
ENVELLIMENT I HABITATGE La política d’habitatge per a la gent gran Gràfic: Àmbit de la política d’habitatge per a la gent gran dins de les polítiques dirigides a la vellesa. NECESSITATS
De soletat i ús del temps lliure
ÀMBITS D'ACTUACIÓ
LÍNIES D'ACTUACIÓ
Integració social
-potenciar la informació -millorar la formació de la societat vers la vellesa -promoció de la participació social de la gent gran -millora de l'oferta d'oci, cultura, i turisme; de les activitats i dels espais
De salut, dependència discapacitat Sociosanitari assistencial
ÀMBIT POLÍTICA D'HABITATGE PER A LA GENT GRAN
•
D'habitatge i entorn adient
-recolzament al sector informal -millorar la institucionalització i els seus resultats -millora coordinació serveis -potenciar i diversificar l'ajuda domiciliària -recerca alternatives a la institucionalització -foment de mesures a la millora de l'entorn
(serveis, mesures, ACTUACIONS etc, en matèria CONCRETES d'habitatge)
-ajuts econòmics a les famílies cuidadores -residències geriàtriques -hospitals geriàtrics -centres de llarga estància -servei neteja, bugaderia, ajuts a la llar, etc. (SAD) -servei teleassistència i telealarma (SAT) -servei d'infermeria -servei de menjar a domicili -servei parament de la llar -centres de dia -hospitals de dia -menjadors -famílies de acollida -habitatges compartits -habitatges tutelats/assistits - habitatges socials -promoció de la rehabilitació i arranjament habitatges -destinació percentatge habitatge social -augment nivell accessibilitat -millora accessibilitat urbana -serveis específics transport públic-social
De tipus econòmic
Econòmic
-promoció i millora fòrmula habitatge-pensió; hipoteca invertida i similars. -ajudes econòmiques no periòdiques -millora sistema de pensions -reduccions fiscals -impulsar fòrmules complementàries
-reformes legals i fiscals -avals / convenis adm. i entitats financeres -ajudes econòmiques al lloguer / obres rehabilitació
ENVELLIMENT I HABITATGE La política d’habitatge per a la gent gran Línies d’actuació • • • • •
• • • •
Creació-Ampliació del parc d’habitatges de lloguer social per a gent gran (habitatges dotacionals, etc.). Millorar l’estat de conservació dels edificis on viu la gent gran, la rehabilitació coma principal camí per a envellir en la comunitat. Millorar les condicions d’accessibilitat de la gent gran (programa d’instal·lació d’ascensors i d’ajudes a l’adequació dels espais comuns). Eliminar el mobbing immobiliari (oficines de suport). Trobar fórmules residencials alternatives per als grans (convivència intergeneracional, habitages amb serveis comuns, habitatges comunitaris, etc.). Millorar l’equipament i condicions de l’habitatge. Promoure la participació de la gent gran en tots els processos vinculats a la política d’habitatge. Millorar la difusió entre la gent gran dels ajuts i dels processos participatius, i facilitar el seu accés. Millorar la coordinació amb la resta de polítiques públiques d’atenció a la gent gran.