El meu agraïment als tutors/es i directors/es  dels Ceips Jaume Salvatella,Sagrada  Família,Primavera, Lluís Millet i l’IES Ramon Berenguer  IV de Santa Coloma de Gramenet ,del curs 2007‐2008,  per la seva col.laboració en aquesta llicència.  També  agrair d’una manera especial a la meva  supervisora Begoña Piqué el seu interés i esforç en  aquest treball.  

 

             

2 

Llicència d'estudis  DE L'ESCOLA A L'INSTITUT UN PROCÉS DE CANVI NATURAL.  Curs 2007‐2008.   

 

 

     

Índex                                                                                                                                                                           1.          Introducció.                                                                   1.1.      Consideracions inicials .   1.2.      Concreció del estudi: Objectius i hipòtesi .   1.3.      Antecedents del tema objecte de l’estudi .  

2.         Treball dut a terme   2.1       Descripció dels recursos utilitzats.                 12  2.2       Metodologia emprada.                 12  2.3       Disseny del pla de treball. Fases.                   13  2.4       Plantejament general del projecte.                  15  2.5       Justificació variables.                                                                                                                          37    3.         Respostes obtingudes dels qüestionaris als professors i de les enquestes als alumnes.   3.1       Respostes dels qüestionaris als professors.             58  3.1.1    Àmbit escola.                                                                                                                                        58  3.1.2    Àmbit classe.             63  3.1.3    Àmbit alumnes.            67  3.2       Respostes de les enquestes als alumnes.             69  3.2.1    Alumnes sisens primària.             69  3.2.2    Alumnes primer d’ ESO.             73  4.         Conclusions.                                                   4.1       Conclusió  dels qüestionaris .                                                                                                            79  4.2       Valoració.                                                                                                                                              86  4.3       Conclusió  de les enquestes als alumnes.                                                                                       87  5.        Proposta final.    5.1      Document proposta treball traspàs primària‐secundària.                                                            90  6.        Bibliografia bàsica consultada i materials de consulta justificació teòrica.                            92  7.         Annex . Relació dels materials   •     Dades  •     Fotos  •     Documents de consulta.  •     Models de graelles  •     Graelles omplertes: Directors,Professors,Alumnes.   

           

                  4                  5                  9 

3 

 

1. Introducció.  1.1 Consideracions inicials    Aquest treball ,tot seguint  el projecte que vaig presentar DE L'ESCOLA A L'INSTITUT UN  PROCÉS DE CANVI NATURAL ,comença amb una breu història de com van començar els traspassos  d’informació dels col∙legis que hi ha a la zona educativa B de Santa Coloma de Gramenet a l'institut  de secundaria IES Ramon Berenguer IV. Aquest traspassos van començar al curs 1996‐97,any que es  va introduir l’ ESO d’una manera general a tots els IES.  Inclou un treball de camp a l’IES i els 4 CEIPS de la zona que estan vinculats que aporten  alumnes a  l’institut.  Aquest treball de camp és l’aplicació d’una sèrie de graelles que vaig elaborar  pensant com es tracten determinats aspectes a primària i  a secundària, els quals crec que es fan  d’una manera diferent i que poden afectar a l’adaptació dels alumnes quan arriben a l’institut.   Les graelles incideixen en tres àmbits dels centres que he diferenciat : Escola, Classe i  Alumnes.  Els items provenen d’un marc teòric en el que s’han determinat una sèrie de punts basats en  el que he anat observant en la meva experiència de treball i en les instruccions d’inici de curs 2007‐ 2008.  Les graelles han estat omplertes de la següent manera:     1. Àmbit Escola : els cinc directors dels centres.   2. Àmbit Classe i Àmbit Alumnes: els deu tutors dels sisens i els quatre tutors de 1r d’ESO .                 Hi ha també dos enquestes complementàries fetes als alumnes dels sisens i del 1r d’ ESO  actuals per a copsar dels alumnes de primària el que pensen de l’ ESO i dels de secundària com ha  estat el canvi de l’escola a l’institut.               Les enquestes als alumnes de 6è de primària han estat  omplertes per 64 alumnes i  les de  1r d’ESO per 67 alumnes.               Les respostes que han donat els Centres: Directors ,tutors i alumnes als qüestionaris que els  vaig passar han estat fetes entre els mesos d’Octubre i Novembre del 2007.    Abans del plantejament general del projecte faré esment dels objectius del treball, quina és  la finalitat del projecte i els antecedents del tema objecte de l’estudi . Seguiré amb la metodologia  emprada i les fases del pla de treball que he dut a terme. A continuació del plantejament està la  justificació teòrica  dels apartats del marc teòric.                Els resultats obtinguts de l’aplicació de les graelles  determinen les semblances i les  diferències entre els CEIPs i l’IES que són les que més m’interessen per a poder fer les conclusions i  propostes.   Aquestes conclusions seran comunicades als centres per a que les valoren i puguin fer els  ajusts que siguin factibles per a incorporar‐los el proper curs acadèmic 2008‐2009 i que el pas de  l'alumne de primària a secundària els costi menys i que els canvis que han de patir siguin més  naturals i més previsibles.  La coordinació entre centres vinculats ha d’incloure tant aspectes relatius al coneixement de  l’alumnat que passa de primària a secundària com aspectes relatius al desenvolupament del  currículum (priorització d’objectius i continguts, estratègies didàctiques i metodològiques i  criteris d’avaluació de l’alumnat) i aspectes de l’organització del centre i de l’alumnat.               Penso que són molts els elements que s’han de tenir en compte en aquest pas de primària a  secundària i que tots els professionals que estem als sisens de primària i 1r d’ESO els hem de  conèixer i tenir‐los en compte en el nostre treball diari per a que el canvi sigui el més natural  possible.  

 

4 

     1.2. Concreció del estudi: Objectius i hipòtesi 

  Objectiu general. 

 

 

L’objectiu general que pretén el treball és “Analitzar  la realitat dels CEIPS i l ’IES Ramon  Berenguer IV de la zona B de Santa Coloma de Gramenet i, a la vista dels resultats obtinguts,  incorporar a l 'IES les mesures educatives necessàries per millorar el procés de canvi d’etapa  primària a secundaria”. Que aquest canvi, para els nous alumnes , es realitzi d’una manera  natural.     Objectius concrets del treball.    1. Fer una introducció sobre la història dels traspassos d'informació entre primària i  secundària des de l'aplicació generalitzada de l'ESO.  2. Obtenir informació dels sisens de primària del barri de Singuerlín i del 1r d'ESO de l'  IES Ramon Berenguer IV de diferents aspectes dels centres : organització, metodologia,  adaptacions curriculars,tutoria,convivència,etc i com s’apliquen.  3. Analitzar aquesta informació i veure on hi ha coincidències, diferències i buits   4. Obrir processos d'adaptació que puguin donar continuïtat natural al procés  d'aprenentatge dels alumnes i de l'adaptació al nou emplaçament escolar.  5. Facilitar la continuïtat de les adaptacions curriculars als IES: adaptacions individuals  (ACI’s), grupals, modificacions curriculars, l'avaluació i  les seves conseqüències en la  promoció dels alumnes.   6. Conèixer l’opinió dels alumnes abans d’anar a l’ IES i quan hi són.  7. Actualització i revisió d'aquest projecte en acabar el curs acadèmic.  8. Cercar aproximacions i acords curriculars entre els centres d’educació primària i  secundària.   9. Elaborar un document final que millori la coordinació entre etapes i faciliti el  procés de canvi natural. 

Finalitat del treball.    La finalitat d’aquest treball és la d’elaborar un document que contempli les diferents  modalitats de treball  (els materials curriculars que s’utilitzen en el cicle superior, el  desenvolupament a nivell curricular, etc.) que es realitzen a l'etapa d’educació primària, intentant  compartir‐les a l’etapa d’educació secundària, per tal de donar continuïtat al treball de les escoles  a  l'institut, de manera que faciliti l’adaptació i integració dels alumnes al primer d’ ESO d’una  manera natural i lògica.   En aquest treball es preveu un document proposta en el que es concretin els punts on  s’hauria d’incidir per aconseguir la idea esmentada en el paràgraf anterior.       Dimensions. (Àmbits d’aplicació)    Els àmbits d’aplicació seran sobre l’escola ,la classe, i els alumnes. Aquest àmbit es fa en  dues vessants: des de el punt de vista dels seus professors‐tutors i des de els propis alumnes que  estan involucrats en el traspàs, els de sisè de primària i els de primer d’ESO.     Hipòtesi o preguntes que respondrà la recerca.                       Aquest treball pretén donar resposta a preguntes com ara:   

5 

•

• • •                        

 

Quin és el desenvolupament a l' àmbit curricular (metodologia, hàbits, modalitats  organitzatives, avaluacions,  acció tutorial , informació als pares,..) als 6és a cada  Centre de  primària del barri i als primers d’ ESO de l’ IES Ramon Berenguer IV ?.  Què pensen els alumnes de sisè ,abans de anar a l’ IES ?.  Com hem d'adaptar el que fem els primers d'ESO al treball que  han fet a primària  d’acord a les dades recollides de les entrevistes i enquestes?.  Quines són les sensacions dels alumnes de 1r d’ESO quan estan a l’’IES respecte del  que pensaven abans als sisens a primària ?. 

                                                     

6 

       

 

        SITUACIÓ EN EL PLÀNOL DELS CEIPS I L’IES D’AQUEST TREBALL  (Barris Singuerlín, La Guinardera i Les Oliveres Santa Coloma de Gramenet)   

 

7 

 

   

8 

1.3. Antecedents del tema objecte de l’estudi.    Breu història de la coordinació de primària i secundària: Santa Coloma de Gramenet    Introducció     L’IES Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet ha estat un dels centres  experimentals de reforma mentre aquesta no s'havia estès i generalitzat. Quan la majoria de  centres de secundaria s’iniciaven en l’ ESO, amb les implicacions organitzatives i pedagògiques que  aquest fet comportava, nosaltres ja feia uns quants anys que estàvem familiaritzats amb aquest  model i assumíem a poc a poc els principis de la reforma educativa derivada de la LOGSE. Sabíem  que experimentàvem en la secundaria allò que hauria de ser el tram final de l'ensenyament  obligatori i, per tant, ja treballàvem amb la idea d'ensenyament no selectiu, comprensiu,  compensador, etc., abans que aquesta idea entrés a la majoria d'instituts. De fet, llavors ja teníem  més punts en comú amb l'ensenyament primari que amb la majoria de l'ensenyament secundari,  el qual era majoritàriament selectiu, tant per al tram més acadèmic (BUP) com per al tram més  professional (FP). Érem allò que s'anomenava tercera via, no sempre prou considerada.   En conseqüència, quan al curs 1996‐97 es generalitza la reforma a secundària i entren, per  primer cop a tots els instituts, els alumnes de 1r d' ESO, no ens fou gaire difícil preveure la  necessària coordinació amb les escoles de primària, perquè, ara sí, ja compartíem tot el tram de l'  ensenyament obligatori establert pel nou sistema.     El context del centre     L'IES Ramon Berenguer IV esta situat al tram nord del barri de Singuerlín de Santa Coloma  de Gramenet, a la falda del turó Puig Castellar, antic poblat ibèric. L'alumnat ,al començament de  les coordinacions, provenia majoritàriament de cinc escoles públiques del mateix barri. El barri,  antic nucli residencial i d'estiueig de famílies benestants, cresqué notablement entre els anys  seixanta i setanta patint l'especulació urbanística pròpia de l'època. El creixement genera moltes  necessitats, entre les quals hi havia la de construir centres educatius. Malgrat tot, no és un barri  dens, ni urbanísticament, ni demogràficament, cosa que li confegeix, després de molts anys, una  certa qualitat de vida. La població és de classe treballadora. La major part dels seus habitants  viuen d'un salari, i, en molts de casos, de feines domestiques. Des del punt de vista sociolingüístic  és un barri amb una població majoritàriament castellanoparlant, amb orígens en les diverses  terres d'Espanya.    Característiques dels centres que intervenen en la coordinació.     El conjunt de centres el constitueixen quatre escoles i el nostre IES.  Dos  escoles són de  línia 1, i les altres dos són de línia 2. L'IES tendeix a estabilitzar‐se en una línia 3, tot i que tenim 4  línies en un nivell de I'ESO.   El tipus d'alumnat que compartim respon a les característiques sociològiques del barri:  pertanyen a les classes populars o treballadores, en la seva gran majoria. No és un alumnat  conflictiu ni amb una acusada problemàtica social, en termes generals. Però sí que hi ha casos que  requereixen esforços notables i intervencions intenses   Els centres educatius foren construïts en l' època que les necessitats demogràfiques  generades pel sobtat creixement del barri, ho requerien. Són centres arrelats a la zona des de fa  molts anys. Coneguts, i amb tradició de matricula. Cada centre té unes tradicions de  funcionament, fruit del procés de tants anys. Tanmateix, el fet d'acollir un alumnat de  característiques similars fa que compartim problemàtiques i reptes comuns, els quals es detecten  en les reunions de coordinació.     9 

Antecedents de coordinació     Abans de la implantació generalitzada de la reforma, de l' any 92 al 96, l’ IES Ramon  Berenguer IV ja va intentar establir dispositius de coordinació amb I'EGB a través d'unes proves de  maduresa i de coneixement. No eren proves selectives, el seu objectiu era ajustar les  programacions al nivell real dels alumnes.  Des de la implantació generalitzada de la reforma (curs 1996‐97), la coordinació es va  consolidar i es van establir els primers contactes amb les escoles per assegurar el traspàs  d'informació dels alumnes de 1r d'ESO.   El curs següent s'endegà un treball de recerca a través dels MRP, del Col∙legi de Llicenciats,  del Departament d'Ensenyament ( Subdirecció General de Formació Permanent ), de l’ UAB, la UB i  la Universitat de Vic i dels professors dels centres que voluntàriament acceptaven formar part de  la recerca. Com a centre, hi participàvem juntament amb quatre escoles de la zona de les quals  rebem alumnat. Aquest grup de treball va elaborar un Informe de Progrés el curs 1997‐98.   Alhora,  la  Inspecció  educativa  va  endegar  un  altre  procés  que  s'  orientava,  bàsicament  a  la  coordinació curricular. Els tres processos es van encavalcar, creant una  certa desorientació.  Finalment, en el nostre cas, el procés que ha reeixit ha estat el propi, aquell que hem anat  acordant de manera autònoma amb les diferents escoles, i que de manera resumida s’explica tot  seguit.     Característiques generals de la  coordinació de l’ IES Ramón Berenguer IV    De bon principi, vam preveure participar en la recerca endegada per les universitats, els  MRP, el Col∙legi de Llicenciats i el Departament d'Ensenyament. Per diverses raons, aquesta  recerca no va reeixir. De manera paral∙lela, manteníem els contactes necessaris amb les escoles.   Arribat el moment de consolidar la nostra coordinació, però, vam acordar responsabilitzar  un professor (coordinador primària –secundària) que, primer voluntàriament i després de forma  institucionalitzada, acceptà la responsabilitat d'endegar un procés de coordinació ampli, més enllà  del simple traspàs d'informació.   El curs 1999‐2000 es va presentar un projecte de coordinació primària‐ secundària, el qual  és discutit i votat pel claustre de professors. El projecte és tramés a les escoles de la zona perquè  també se'l facin seu i hi aportin idees. Té caràcter obert.    En la nostra coordinació ha prevalgut el contacte individual amb cada escola perquè ens ha  permès ajustar‐nos més a les necessitats de cada centre; així, doncs, per la nostra banda hem  endegat coordinacions de contingut diferent amb cada CEIP. Això ens ha resultat molt més àgil i  operatiu que partir d'una convocatòria general per treballar tots els centres plegats. De tota  manera, tots els acords es fan arribar a totes les escoles, a fi d'anar bastint progressivament un  projecte ampli que abasti com més camps millor i que acabi configurant un projecte de zona  complet.     Objectius de la nostra coordinació des de el curs 1999.2000.    Abans del curs 1999‐2000, ja havíem elaborat Un document referent als hàbits de treball i  d'autonomia personal al 1r cicle de I'ESO que havíem fet arribar a les escoles. Preteníem iniciar  una reflexió amb els centres respecte a un àmbit principal.     El curs 99‐2000 la  coordinació primària / secundària començava amb dos elements  importants per enfortir la coordinació entre les escoles de primària i el nostre institut : la creació  de la figura del coordinador i , posteriorment, la presentació i aprovació del Projecte de  Coordinació Primària / Secundaria del nostre centre. Aquest projecte fou trames a les escoles  immediatament després de ser aprovat pel claustre.    

10 

         

Aquests dos elements indicaven la prioritat que aquesta coordinació tenia en el marc del  pla anual del centre, alhora que, com a docents, ens encaminava cap a una concepció coordinada  de les etapes educatives amb les implicacions òbviament externes, però també internes, que  aquest fet comporta.   Els objectius que constaven en el Projecte de Coordinació es van acomplir tots i inclòs es  van afegir alguns d' altres, com els recitals poètics per als alumnes i professors de primària o la  tramesa de llibres de text i materials de 1r d'ESO a les escoles perquè els alumnes s'hi poguessin  familiaritzar. A banda, cal valorar la important tramesa de documents amb l' objectiu de conèixer‐ nos mútuament.   En els àmbits que plantejava l' enquesta, vam elaborar uns documents de mínims de les  àrees de llengua i de matemàtiques, i vam acordar, en el camp dels hàbits de treball, prendre com  a model el document que ens va fer arribar una escola per completar‐lo conjuntament.   No tot va ser suficient, però vam poder iniciar coordinacions en algun dels camps concrets  que reflectia l' enquesta amb totes les escoles, tot i que hem mantingut contactes continuats amb  totes cinc. De les cinc escoles amb que ens hem coordinat, amb tres hem començat a aprofundir‐ hi i a escriure documents que ens comprometen.   Aquestes insuficiències es van convertir en objectius per al curs vinent, sempre tenint  present que la idea que ens guiava era bastir un projecte de coordinació de zona, compartit, que  consolidi els itineraris educatius dels alumnes de l' escola pública del barri, a través d'una xarxa de  coneixences i de qualitat educativa.     El curs 2000‐01 va ser el tercer curs en que es va elaborar una memòria de la coordinació  entre el nostre centre i les escoles de primària de la zona. Les memòries precedents van servir per  analitzar les accions dutes a terme i per fixar en quin moment ens trobàvem respecte a la qüestió.  La present memòria té, lògicament, els mateixos objectius, però pretén substituir el model  anterior, més exhaustiu i dens, per un altre més adequat al moment present de la coordinació.                  Hem destacat els aspectes que ens semblaven, més rellevants per la perspectiva que  volíem donar a la coordinació.   1. Claredat, concreció i funcionalitat com a característiques dels documents de  coordinació.   2. Reforçar la idea de projecte compartit.     Com sempre, els dos grans àmbits de coordinació en els objectius per el curs 2001‐2002   van ser: els hàbits, procediments i actituds, i el currículum. És en aquests dos fronts en els quals  vam continuar treballant. La coordinació va tendir a estabilitzar‐se en unes rutines anuals, fet  absolutament normal. Per tant, ara, després dels primers tempteigs, hem d'aconseguir la qualitat i  l'aprofundiment que una relació continuada ens pot oferir.                    Actualment, la relació amb les escoles s'ha estabilitzat. Des de el curs 2001‐2002 el model  es pràcticament el mateix fins aquest curs. De la nostra banda ja al curs anterior consideràvem que  les iniciatives preses havien estat moltes, més que suficients, que l' elaboració de diversos  documents permetia abordar la coordinació des de diferents àmbits i que les nostres iniciatives  havien acomplert els objectius que preveiem .       *Tots els documents citats estan a l’annex del treball. 

11 

2.   Treball dut a terme     2.1 Descripció dels recursos utilitzats 

 

 

 

  Instruments de recollida de dades.          Els instruments que he elaborat per recollir les dades i informació necessària són els   següents:  •  Qüestionaris pels tutors de 6è d’EP i 1er d’ ESO  •  Enquestes  als alumnes de 6è d’EP i 1er d’ ESO  • Taules de buidada de dades per a extreure conclusions i aportar‐les als professors de  1r d’ ESO.     Anàlisi i interpretació de dades.     •      Recollir la veu de tothom.: professors tutors  de 6è d’EP i de 1er d’ ESO,             professorat d’EP i ESO, alumnes de 6è d’Ep i 1r d’ ESO .  •      Triangulació de dades entre les obtingudes a primària i secundària.  •      Incorporació d’elements coincidents i consensuats per aportar‐los a l’ IES per a   incloure’ls en la programació anual de centre 2008‐2009. 

2.2 Metodologia emprada.    Descripció  i justificació.                           La metodologia que  s’ha dut a terme va des de la cerca bibliogràfica i documental a la creació  d’eines de treball que pugui incidir en el canvi de primària a secundària. En concret es realitzaran 3  fases de treball.    Primera fase    •     Inici de la recerca partint dels estudis fets anteriorment relacionats amb el tema  •     Creació d’eines  que permetin la reflexió dels docents del 3r cicle de Primària i els de                  1er d’ESO. entorn als aspectes relacionats amb les hipòtesis.     Segona fase    • Realització d’entrevistes i enquestes als centres per obtenir informació directa i   contextualitzada.  • Buidada de dades i fer el contrast entre els resultats obtinguts de primària i  secundària.  • Recollir la veu dels alumnes i la seva percepció del que esperen trobar‐se als IES i  contrastar‐ho amb el que realment es troben.  Tercera fase    • Incorporar totes aquestes dades a la comissió de la zona que treballa la coordinació  primària‐secundària.   • Aportació de les conclusions obtingudes als centres d’EP i a la zona.    12 

 

   

 

2.3 Disseny del pla de treball. Fases.     Activitats  dutes a terme.  1a fase            1er trimestre 2007/08    • Elaboració de la introducció històrica del que s’ha fet en el pas de primària a  secundària en la zona objecte d’aquest treball des de 1996‐1997  • Fer la síntesi dels estudis fets anteriorment   • Creació de les eines de reflexió dels docents entorn als aspectes relacionats amb les  hipòtesis. Qüestionaris, entrevistes i taula de buidada de dades.    2a fase             2on trimestre 2007/08      • Realització de les entrevistes i enquestes als centres per obtenir informació directa i  contextualitzada  • Recollir la veu dels alumnes i la seva percepció del que esperen trobar‐se als IES i  contrastar‐ho amb el que realment es troben  • Triangulació, anàlisi i interpretació de la informació    3a fase            3er trimestre 2007/08      • Redacció del treball  • Elaboració del document final de coordinació EP i ESO.  • Proposar les conclusions a l’ IES per a veure la possibilitat d’incorporar‐los a la  programació anual del Centre en el curs 2008‐2009.                                          13 

   

Desglossament de les tasques del pla de treball. 

Activitats  • Elaboració d’una introducció  històrica del que s’ha fet des de  1996‐1997  • Síntesi dels estudis fets  anteriorment   • Creació d’eines que permetin la  reflexió dels docents entorn als  aspectes relacionats amb les  hipòtesis  •

•

•

• •

           

 

•  

Realització d’entrevistes i  enquestes als centres per obtenir  informació directa i  contextualitzada  Recollir la veu dels alumnes i la seva  percepció del que esperen trobar‐ se als IES i contrastar‐ho amb el que  realment es troben  Triangulació, anàlisi i interpretació  de la informació 

Elaboració del document de  coordinació EP i ESO  Proposar les conclusions a l’ IES per  a veure la possibilitat d’incorporar‐ los a la programació anual del  Centre en el curs 2008‐2009.  Redacció de la memòria de recerca. 

Tasques  • Recopilació documental sobre el tema  • Lectura de documentació  • Anàlisi de la informació  • Identificació d’indicadors o aspectes             d’interès  • Elaboració de qüestionaris  • Elaboració guions d’entrevista  • Redacció de la fase 1 de la memòria de  recerca    • Entrevistes al professorat de 6è d’EP als  centres Salvatella,Millet, Sagrada Família,  Primavera  • Entrevistes al professorat de 1er d’ESO a l’IES  Ramon Berenguer  • Entrevistes a altres professionals implicats en  la coordinació primària  ‐ secundaria  • Qüestionaris a l’alumnat de 6è d’EP dels  centres Salvatella,Millet, Sagrada Família i  Primavera  • Qüestionaris a l’alumnat de 1er d’ESO de l’  IES Ramon Berenguer  • Buidatge i anàlisi de dades.   • Triangulació i interpretació  • Aportacions finals  • Redacció de la fase 2 de la memòria de  recerca.    • Redacció de la fase 3 de la memòria de  recerca   • Elaboració del document final de coordinació  EP i ESO   

14 

2.4 Plantejament general del projecte.  Objectius 

Marc teòric 

Dimensions 

•  Cercar  semblances         i        diferències   entre els  centres.          •  Elaborar/  proposar   certa   homogeneïtat  (canvis).          •  Millorar el   procés  d’informació   en el canvi  primària/  secundària.   

Educació  comunitària    1.‐ Concepció  d’escola  democràtica i  participativa.      •  Voluntat de  definir i  compartir  principis  educatius.    •  Voluntat de  coordinar‐los.    •  Voluntat  d’impulsar‐los i  aplicar‐los.      2.‐ Concepció  d’intervenció  educativa.    • Adaptació del      professor  als         canvis definits     democràticament   

1. Escola.  (Respostes  donades pels  directors dels  centres).   

Variables  1.‐ L'escola com a  referent al barri.  Centre educatiu i  entorn. Educació  comunitària.                        1.2.‐ Model d’escola:  Trets d’identitat. Línia  metodològica de  Centre. Criteris  educatius prioritaris   

Graelles 

Resultats obtinguts (Resum) 

1.1.1 Quina és la situació del Centre en  el barri?    1.1.2 Hi ha altres  serveis educatius i  culturals al    barri? Quins?  1.1.3 Quin és el nivell cultural i  econòmic del barri. Quines són les  ocupacions dels pares?  1.1.4 Quants alumnes té el centre?   1.1.5 Són tots els alumnes del barri?   1.1.6 Quines activitats es fan al Centre,   que no siguin escolars i extraescolars          1.2.1  Quins són els trets d’identitat de  l’escola/institut?  1.2.2 Quina és la línia metodològica  establerta al centre?  1.2.3 S’han previst programes  d’actuació o eixos transversals,  prioritaris? Quins?   

Els centres sobre els que s´ha fet  aquest treball estan en tres barris de  Santa Coloma amb un nivell  socioeconòmic mitjà‐baix i en el que  els serveis educatius i culturals de  l’entorn no són abundants. Els   alumnes són la majoria dels mateixos  barris.A l´IES, al  batxillerat, venen de  tota Santa  Coloma.                Els trets d’identitat, la línia  metodològica i programes d’actuació  prioritaris no coincideixen plenament  entre els col∙legis. I entre ells i l’IES .     

     

15 

 

• Apropament   d’estratègies   educatives  comunes.    • Planificació  educativa (centre i  zona).    • Revisió i  actualització dels  canvis.    3.‐ Concepció  d’adolescent.    • Canvis en els  alumnes  adolescents.    • Noves situacions  educatives.    • Cerca d’un  equilibri personal.    • Prioritzar  aprenentatges  bàsics de  procediments i  actituds en el pas a  secundària.  

               

1.3.‐ Projecte lingüístic      1.4.‐ Organització del  Centre.                  1.5.‐ L'edifici.Espais  escolars.          1.6.‐ Serveis escolars.        1.7.‐ Activitats  extraescolars             1.8.‐ L'informació als 

1.3.1 Està contemplat en el PEC el  projecte lingüístic?    1.4.1 Quin és l’organigrama del  Centre?  1.4.2  Quines comissions hi ha  establertes?  1.4.3 Quantes línies hi ha al centre  i   quina és  la plantilla de mestres?  1.4.4 Nombre de professors  especialistes i especialitats que  imparteixen.    1.5.1 De quins espais escolars, a més a  més de les aules, disposa el Centre?          1.6.1 Quins serveis escolars té el  centre?      1.7.1 Quines activitats extraescolars es  fan al centre?  1.7.2 Quin horari tenen globalment?  1.7.3 Quants alumnes hi participen  globalment?      1.8.1 Quins són els tipus de reunions  dels tutors amb els pares?   

       

16 

Els CEIPS el tenen inclòs al PEC.   L’IES no.    L´ organització dels centres és molt  similar. Tenen estructures molt semblants  quan a òrgans col∙legiats, individuals i  comissions. Els  centres són de diferent   línia .            Els edificis són tots de la mateixa època,  finals dels anys 70 començament dels 80 ,  i estan ben dotats de  espais escolars.        Els serveis escolars coincideixen només en  el servei de menjador i activitats  extraescolars.    Hi ha activitats extraescolars a tots els  centres,són en general, esportives. En els  CEIPS totes les tardes de la setmana, a  l’IES els dijous. Més nombroses i amb més  alumnes als CEIPS.      El nombre i les finalitats de les reunions  

   

• Continuïtat    curricular a l’ESO 

pares com element  bàsic en la col∙laboració  en el procés educatiu  dels seus fills.          1.9 .‐ Horari del  Centre/classes                1.10.‐ Acció tutorial                1.11.‐ Mediació.   

1.8.2 Es fan activitats programades  per als pares al llarg del curs?  Quines?   1.8.3 Té el centre  revista o butlletí  informatiu? Amb quina periodicitat?  1.8.4 Quina és la col∙laboració    de l’AMPA amb el Centre?    1.9.1 Quin és l’horari del Centre.?  1.9.2 Quant  temps duren les  classes?              1.10.1 Hi ha un Pla d’acció tutorial al  centre?  1.10.2 Quins temes s’hi tracten o  treballen?  1.10.3 Quin va estar el procés  d’elaboració i com es  revisa?      1.11.1 Hi ha servei de mediació per  als alumnes de sisè/primer d’ESO?  1.12.2 Com funciona?   

       

17 

amb els pares són similars. També hi ha  xerrades als pares als diferents centres. Els   col∙legis no tenen  revista o butlletí  informatiu ,un CEIP el té a l’inici de curs.  L’IES té un butlletí informatiu amb quatre  edicions. Dos el primer trimestre i un els  altre dos.    L’horari escolar dels alumnes als CEIPS i  l’IES té  les mateixes hores.   A l’IES hi ha dos dies que no van per les  tardes ,però entren més aviat pel matí i  surten més tard a migdia aquests dies. La   duració de les classes a l’IES és de 55 minut  ,als col∙legis una o tres quarts d´hora .      El PAT a primària no el tenen o l´estan  elaborant en algun centre.L´ IES el té des  de que el començament de l’ESO  l´ESO,curs 1996‐97 i es  revisa cada final de  curs. La manera de treballar l’acció tutorial  és molt diferent a tots els centres. No hi  coordinació  entre primària i secundària.    A primària només hi un centre dels quatre  que  té aquest servei.   A secundària fa dos cursos que  el tenen.  Aquest servei són els  mateixos alumnes el  que ho demanen. A la vista de l’experiència  ,en aquest  dos cursos, està tenint bastant  èxit. 

 

       

 

 

1.12.‐ Pla d’acollida i  integració. Alumnes  nouvinguts            1.13.‐ Alumnes amb NEE                            1.14.‐ Ús de les Tic.            1.15.‐ Festes               

1.12.1 Té el centre un pla d’acollida  per als nouvinguts?  1.12.2 Si el centre té un pla d’acollida  està inclòs en el PEC?  1.12.3 Hi ha aula i tutor d’acollida?  1.12.4 Tenen adaptació  curricular els nou vinguts?    1.13.1 Hi ha comissió d’atenció a la  diversitat? Quines funcions té?  1.13.2 De quines maneres s’atenen als  alumnes amb NEE?  1.13.3 Hi ha alumnes amb escolaritat  compartida?  1.13.4 El centre té auxiliars o  educadors d’educació especial?  1.13.5 Qui els coordina?  1.13.6 Té el centre USEE?  1.13.7 En cas afirmatiu en quines  àrees estan els alumnes amb la resta  de companys del nivell?    1.14.1 Quins recursos TIC hi ha al  centre i a les classes?  1.14.2 Hi ha coordinador de les TIC? Hi  ha una comissió establerta al centre  que coordini la integració de les TIC?    1.15.1 Quines festes se celebren en el   centre?  1.15.2 Hi participen tots els nivells del  col∙legi?  1.15.3 En quin àmbit,(a nivell de          18  

Hi ha  un pla d´ acollida als  nouvinguts a tots els centre. Aquest  pla no forma part del PEC de tots els  centres.  Quan a aula i tutor d´ acollida no el  tenen tots.  L´ IES si que té aula i tutor d´acollida.    Tots els centres tenen CAD.   El seguiment dels alumnes amb  N.E.E. és molt similar.  L´ IES té des de aquest curs una USEE.                      Tots els centre estan dotats d’aules  i  recursos  informàtics.          El nombre de festes és el mateix. En  tots els centres les fan a nivell global  de centre. Participen tots els nivells  tant als  col∙legis com a l’IES.  A secundària les mateixes, menys la  festa de la Castanyada.       

 

   

 

 

      1.16.‐ Sortides i colònies.                          1.17.‐ Llibres de text                    1.18.‐ Ajuts escolars     

centre, cicles,..….) es treballen les  festes?    1.16.1 Hi ha un plantejament global  de sortides i colònies al centre?  1.16.2 Els alumnes que no hi van què  fan? Vénen al centre?                     1.17.1 Hi havia abans d’aquest curs  acadèmic  reutilització de llibres de  text   1.17.2 Es planteja la reutilització dels  llibres donats per l’ajuntament?            1.18.1 Quins tipus d’ajuts escolars  poden rebre els alumnes del centre?   

19 

També es fa una festa de final del  primer trimestre.    Quan a sortides es fa un plantejament  a nivell general de centre tant a  primària com a secundària quan el  nombre de sortides per àrea i  trimestre.  S´intenta que vagin tots els alumnes a  les sortides. Si no van a primària a la  majoria de centres es queden a casa,  encara que en un dels 4 centres es  queden al centre.  A secundària els alumnes que no van a  la sortida venen al centre amb feina.    A primària abans d´aquest curs no  havia reutilització de llibres de text a  nivell general.Només en dos centres  ho feien.   A secundària si que havia des de el  curs anterior.  A tots els llocs es planteja aquest curs  la reutilització dels llibres donats per  l’ajuntament.    A primària i a secundària hi ha  beques  de menjador. Fins el curs anterior  havien beques de llibres.  A primària hi ha algun ajut més:   Material escolar a càrrec de la  Generalitat. Activitats d’estiu de  l’Ajuntament.  Extraescolars del   departament de Benestar i família.   

   

       

 

 

1.19.‐ Aspectes referents  instruccions inici de curs  2007‐2008  1.19.A‐ Projectes  d'innovació educativa.      1.19.B‐ Projecte per a la  millora de la qualitat dels  centres educatius públics  (PMQCE)        1.19.C.‐ Connexions amb  els instituts     

1.19.A.1.‐ Té el centre algun projecte  d’innovació educativa?. En cas  afirmatiu quin i des de quin curs  acadèmic?        1.19.B 1.‐ Té el centre un projecte per  a la millora de la qualitat ?(PMQCE).En  cas afirmatiu, quins són els seus  objectius?        1.19.C.1 Com està prevista la connexió  amb els IES vinculats al Centre dels  alumnes de sisè?    

20 

L’IES té diversos projectes d’innovació.  Només hi ha un CEIP que en té un.            Cap centre en té.              La connexió  dels IES i els CEIPS es fa  en una primera fase amb contactes  dels equips directius, xerrades dels  professors de l´IES a alumnes i pares  dels CEIPS. Visita dels pares i mares als  instituts. Visita dels alumnes als  instituts.  Després reunions de traspàs  d’informació oral i escrita sobre els  alumnes entre professors de primer  cicle de l’ESO i els tutors de sisè.  En general la coordinació  amb els  Ceips de la zona no és una coordinació  sistemàtica durant tot el curs.   

     

 

 

1.19.D.‐ Pla  d’emergència.                  1.19.E.‐ Cas d’absència  del professor de classe                1.19.F.‐ Actuacions en el  supòsit d’absentisme de  l’alumnat.        1.19.G.‐ Atenció a  l’alumnat que pateix  malalties prolongades.       

1.19.D.1 Hi ha un pla d’emergència  establert?  1.119.D.2 En quin trimestre es fa el  simulacre? Es fa més d’una vegada  durant el curs?  1.19.D.3 Hi ha al centre cartells  indicatius relacionats amb la  seguretat?  En quins llocs?    1.19.E.1 Què està previst quan falta  un professor?  1.19.E.2Tenen treball preparat?              1.19.F.1 Quin procediment es fa  quan hi ha alumnes absentistes?   1.19.F.2 En cas de malaltia com es  justifica?      1.19.G.1 S’aplica aquesta atenció al  centre? De quina manera?  1.19.G.2 Qui vetlla i coordina el que  s’ha de fer amb aquests alumnes ?   

     

21 

Coincidència general. Tots els centres  tenen i fan el simulacre el primer  trimestre del curs acadèmic.  Hi ha  cartells indicatius a tots els  centres. A les aules, escales,  passadissos i portes.          Es substitueix intentant que sigui un  mestre del mateix cicle.1r el de reforç  de la classe.2n un altre mestre lliure.  Si es sap amb temps deixem feina. Si  no es segueix  el llibre.  A secundària la substitució la fa el  professor de guàrdia. Fan la feina que  tenen o que hagi posat el professor.    Tant a primària com a secundària: es  contacta amb la família i en cas  extrem s’avisa als serveis socials  objectivant prèviament totes les faltes  d’ assistència.    No hi ha casos.         

     

 

 

1.19.H.‐ Administració de  medicació a alumnes          1.19.I.‐ Actuacions,  tràmits i gestions en  determinats casos  d’accident o incident.                    1.19.J.‐ Prevenció del  tabaquisme i de  l’alcoholisme      1.19.K.‐ Ús d’imatges  d’alumnes.   .       

 

1.19.H.1 S’administra medicació als  alumnes que ho necessiten?          1.19.I.1 Quins passos se segueixen en  aquests casos?  1.19.I.2 Qui els fa?  1.19.I.3 Té el centre concertada  alguna assegurança mèdica?                  1.19.J.1 Hi ha algun plantejament de  centre sobre el tema?  1.19.J.2 Com s’aplica?      1.19.K.1 El centre demana als pares  l’autorització pel ús d’imatges dels  alumnes?   1.19.K.2 Quan ho fa  i de quina  manera?         

   

22 

Els tutors administren els medicaments  a primària amb un informe previ del  metge. A secundària els professors no   administren  la medicació, són  els  propis alumnes els que ho fan.    A primària. S’avisa a direcció i ens  posem en contacte amb els pares. A  l'ambulatori u hospital si cal.  A secundària. El personal de secretaria  prepara la documentació de l’alumne,  truca un taxi i el professor de guàrdia el  porta a la Mútua.  A primària,normalment,és  el tutor. Si  l´  accident es greu s ‘informa a la família i  es porta a l´ hospital. A secundària és el  professor de guàrdia el que el porta en  taxi a la mútua que té concertada l’ IES.    No hi ha  plantejament de centre sobre  aquest tema a primària.  A secundària si. Es fan Xerrades i és un  tema que es tracta a l’àrea de ciències.    Tots els centres demanen als pares  l’autorització pel ús d’imatges dels  alumnes Al començament del curs,a  l’hora de formalitzar la matrícula, amb  una autorització.   

 

 

2. Classe.  (Respostes  donades  pels tutors  de tots els  centres.)   

2.1.‐ Acció tutorial                               

2.1.1 S’aplica el PAT al cicle superior  de primària?  2.1.2 Quins temes és tracten o  treballen, en aquest nivell, en  concret?  2.1.3 Com es desenvolupa una  assemblea de classe(tutoria)? Quins  temes s’hi tracten?  2.1.4 Hi ha tutoria individual amb  l’alumne?  2.1.5 Com funciona aquesta tutoria?  Hi passen tots els alumnes  al llarg del  curs o només quan és necessari?  2.1.6 Habitualment els tutors estan  amb el seu grup durant tot el cicle  superior? 

El PAT a les escoles de primària del  barri no està fet. A secundària si que  hi ha PAT,els tutors el segueixen  des  de l’inici de curs i es revisa al final.  La tutoria individual no està  generalitzada en els CEIPS.  Els centres procuren sempre que sigui  possible que els tutors estiguin amb el  seu grup els dos cursos del cicle  superior de primària i del primer cicle  de l´ESO.           

2.2.‐ Convivència.       

2.2.1 Té el centre RRI?  2.2.2 Quins tipus de faltes preveu?  2.2.3 Quines són les sancions que  s’apliquen? Hi ha un protocol establert  per aplicar‐les?  2.2.4 Com es comuniquen als alumnes  les sancions?  2.2.5 El consell escolar decideix en les  sancions més greus?  2.2.6 Quines sancions s’apliquen  habitualment dins de l’aula quan el  comportament no és greu o molt  greu?  2.2.7 Es tracta el tema de la  convivència a la tutoria? En cas  afirmatiu de quina manera?.   2.2.8 El centre té integradors/  integradores socials?. 

La convivència es tracta d’una manera  general a tots els centres en la tutoria.  Normalment quan sorgeix un cas  exposant‐lo, analitzant‐lo  i procurant  arriba a establir acords.  A secundària també però a través de  la mediació.   A secundària les sancions tenen una  gradació més elevada, van des de  mesures de càstig: fer‐los venir els  dilluns o dimarts a les 8 del matí,  comunicat d’incidències(parte). fins a  les expulsions(cautelars o per  expedient) per acumulació de  comunicats o incident greu o molt  greu.  

 

   

 

23 

 

 

 

 

    2.3.‐ Hàbits.                      2.4.‐ Valors                  2.5.‐ Tècniques d'estudi.                2.6.‐ L'avaluació I la  promoció de nivell     

    2.3.1 Hi ha una programació  específica per cicles de treball dels  hàbits?  2.3.2 Quins hàbits  es treballen al cicle  superior de primària?  2.3.3 Com es treballen?            2.4.1 .Hi ha un programa dels valors a  treballar des del cicle infantil?  2.4.2.Quins es treballen al cicle  superior de primària?  2.4.3 Com es treballen?          2.5.1 Estan incloses en el PAT les   tècniques d’estudi?  2.5.2 Es treballen a classe?  2.5.3 Quins apartats es treballen?          2.6.1 Quin tipus d’avaluació s’aplica  als alumnes? 

     

24 

    A primària,  es treballen els hàbits però  els que es treballen són molt diferents  a cada centre. La programació d’hàbits   no està establerta des de infantil a sisè  de primària.  A secundària tampoc hi ha un  plantejament de centre per a treballar  els hàbits.   També es treballen de diferent manera  als CEIPS i a l’IES.    A primària, no hi ha un programa dels  valors que s´han de donar des del cicle  infantil.   Els alumnes que surten de les escoles  no han treballat els mateixos valors.  A secundària tampoc hi ha un  plantejament de centre per a treballar  els valors.     A primària no hi ha cap programació  general feta de tècniques d´estudi .  A secundària estan incloses en el PAT  de 1r d’ESO., però no hi ha una  programació general de tota  l’ESO.  No hi ha cap continuïtat entre primària  i secundària    Els tipus d’avaluació i el nombre de  proves per trimestre és bastant similar.   

 

 

 

                                      2.7.‐ Àrees  instrumentals        2.8.‐ Competències  bàsiques.       

2.6.2  Quantes proves d’avaluació  es fan de cada àrea a cada  avaluació aproximadament?  Es fan aquestes proves quan  s’acaba cada unitat?  2.6.3 Poden revisar‐les els  alumnes?  2.6.4 Se'ls emporten a casa les  tornen signades?  2.6.5 Com es determina la  qualificació de cada àrea?  2.6.6 Quin format tenen les  qualificacions que es donen en  acabar el trimestre  2.6.7 Qui determina si un alumne  repeteix i no promociona en el  cicle superior de primària?      2.7.1 A les àrees instrumentals  quins continguts concrets es  treballen      2.8.1 Quines competències  bàsiques es treballen al  sisens/primers d’ESO?  2.8.2 Quantes hores setmanals?  2.8.3 Quina repercussió tenen en  l’avaluació trimestral?   

       

25 

Els alumnes a primària poden revisar les  proves. A secundària no es deixa portar‐les  a  casa. Estan al departament, dos cursos, i  poden ser consultades.   El format que  tenen les qualificacions que es  donen en acabar el trimestre a primària és  amb un informe i a secundària numèriques:  Nota quantitativa i qualitativa.  Quan a la promoció de nivell a  primària no hi  ha unanimitat.   A dos centres de primària es  consensua  entre  l’EAP, escola i pares. En un altre centre  ho proposa el tutor en les sessions  d’avaluació, però la decisió final la tenen els  pares,. I  a l’altre  el mestre amb l’equip  directiu.  A secundària és l’equip docent el que  decideix si promociona o no.    Quan a les àrees instrumentals no es donen  el mateixos continguts als diferents CEIPS i no  hi ha coordinació del que s’ha donat a  primària i a secundària.    A primària no hi ha unanimitat. Treballen   diferent segons els centres. Fan les  corresponents en les àrees respectives.   I també Tallers(exp. Oral i matemàtiques),  incentivació a la lectura. PAI.  A les mates: domini de les 4 operacions  bàsiques i problemes. Principals conceptes  geometria plana. Sistema mètric decimal  (conversió unitats) 

   

 

 

        2.9.‐ Ús de les Tic.                          2.10.‐ Alumnes  nouvinguts                  2.11.‐ Alumnes amb NEE     

        2.9.1 Quins recursos TIC hi ha a la  classe?  2.9.2 En quines àrees s'utilitzen?  2.9.3 Quant temps   aproximadament a la setmana?                  2.10.1 Quants n’hi ha a classe de  sisè/1r ESO??  2.10.2 Tenen feta adaptació  curricular aquests alumnes nou  vinguts?  2.10.3 Quants cursos porten al  centre aquests alumnes? centre  aquests alumnes?      2.11.1 Nombre d’alumnes amb NEE  • a la classe.   2.11.2 De quines maneres s'atenen  als alumnes amb NEE en aquest  nivell? 

     

26 

A secundària a les llengües: Comprensió  lectora i producció escrita.       En els centres de primària tres dels quatre  centres tenen un ordinador a classe. A  secundària no hi ha cap ordinador a classe.  No hi ha un ús similar dels recursos TIC. A  primària hi ha que ho fan habitualment en  àrees específiques, altres a totes i en un  centre les activitats de la sisena hora. 1‐2  hores setmanals  A secundària ,l’ús de les TIC a les diferents  àrees és molt baix. Socials, quan es pot, és  la única àrea que van a la sala  d’informàtica. 1 h  cada 15/20 dies.    Hi ha més o menys igual nombre de  alumnes d’acollida a primària i a  secundària. A  primària la majoria no tenen  feta adaptació curricular. Només en un  centre una classe i en un altre la llengua  catalana temporalment. La majoria porten  més d’un any.  A secundària l’únic alumne si. Fa  1 any que  està al centre.    El nombre d’alumnes a primària i a  secundària és molt similar. També la  manera d’atendre els alumnes.  Quan a escolaritat compartida, només hi ha  un alumne a secundària..  

 

     

 

 

                      2.12.‐ Biblioteques                            2.13.‐ Sortides i  colònies.           

2.11.3 Hi ha alumnes amb escolaritat  compartida?  2.11.4 La classe té auxiliar o   educador d’educació especial?  2.11.5 Si el centre té una USEE, hi ha  algun alumne de sisè/1r ESO que hi  vagi?.  2.11.6 En quines àrees estan els  alumnes de la USEE amb la resta de  companys del nivell?    2.12.1 Hi ha biblioteca de centre?  2.12.2 Com i en quines àrees els  alumnes de la classe la utilitzen?  2.12.3 Hi ha biblioteca d'aula als  sisens/primers d’ESO? Com  funciona?                  2.13.1 Quines són les àrees  preferents de les sortides al cicle  superior?  2.13.2 Quantes se’n fan  aproximadament en el curs  acadèmic?   2.13.3 Fan sortides de colònies els  alumnes de sisè/primer d’ESO?   

27 

El centre de secundària  té auxiliar o  educador d’educació especial a la USEE. on  hi van 4 alumnes de 1r ESO. Estan amb la  resta de companys Tutoria. C. Variables.  Música. Ed. Física.              Hi ha a tots els centres. El seu ús es  diferent.  A primària s’utilitza per a treballs  d’ampliació o treballs en concret. I també  en alguns centres a les àrees de les  llengües.  A secundària només s’utilitza al migdia i a  l’hora del pati. Com a servei de préstec, no.  La biblioteca d'aula als sisens funciona a  les classes. Es fa servir quan s’acaben les  feines. Es poden fer préstecs i consulta  interna.  A secundària no hi ha biblioteca de classe..    El nombre de sortides per trimestre i en les  diferents àrees és molt similar.  Els alumnes de sisè fan sortides de  colònies la major part dels centres fora del  curs escolar. Els alumnes que no van  generalment es queden a casa. Poden anar  al centre si volen. 

 

 

 

                        2.14.‐ Material de  classe         

Què fan els alumnes de sisè/primer  d’ESO que no hi venen al centre?  2.13.4 Quina és la finalitat de la  sortida de colònies.  2.13.5 De quina manera es recullen  els diners de les sortides?              2.14.1 Paguen les famílies dels  alumnes de sisè/primer d’ESO quota  de material?  2.14.2 En cas afirmatiu, quin és el  material que poden utilitzar a classe  amb aquests diners els alumnes?     

       

28 

A secundària no es fan colònies  Els diners de les sortides es recullen de  diferent manera la meitat dels centres  els  tutors o els professors que proposen les  sortides a secundària s’encarreguen de  recollir‐lo.   A l’IES cada vegada més es  fa mitjançant  un ingrés al banc. I a els altres centres els  diners per les sortides venen de la quota  recaptada al començament de curs.      A primària en general els pares paguen la  quota de material, els diners van a material  de classe que utilitzen els alumnes cada  dia: material fungible: (llibretes, fulls,  llapis, gomes,…..) Fotocòpies, material de  plàstica, folis, biblioteca d’aula. Làmines de  dibuix, colors de tota mena, material per  treballar el Nadal, Carnaval,....Fotocòpies.,  tallers plàstica. Tot el material fungible:  Llibretes, fulls, llapis, gomes,…..)i material  de plàstica.  A secundària la  paguen la majoria. És  diferent en que es destinen els diners:  Millora dels equipaments del centre  (audiovisuals, material esportiu, material  didàctic,...), monitoratge dels alumnes que  es queden al centre el migdia, atenció del  servei de biblioteca, organització de les  activitats extraescolars dels dijous,  Fotocòpies etc.   

 

 

 

2.15.‐ L'esbarjo.                    2.16.‐ Professors que  passen per la classe              2.17.‐ Desenvolupament  d’una classe                2.18.‐ Nombre  d'alumnes   

2.15.1 Estan tots els alumnes del  centre en un mateix pati i a la  mateixa hora?  2.15.2 Nombre de professors/es que  els vigilen.  2.15.3 Van els alumnes als serveis  entre classe i classe,  abans i després  de l’esbarjo?      2.16.1 Quants professors passen per  la classe?  2.16.2 Quines àrees fa cadascú?  2.16.3 Cada curs canvia aquesta  distribució de professor/àrees?        2.17.1Com està estructurada una  classe en general i quant de temps  aproximadament es dedica a cada  apartat aproximadament? Explicació,  correcció ...  2.17.2 Les correccions de les  activitats ,com es fan?        2.18.1  Quin nombre d'alumnes hi ha  a cada classe de sisè/1r ESO?     

       

29 

En la meitat del centres de primària estan  en més d’un pati. A la resta i l’IES en un sol  pati.  A primària hi ha més professors que el  vigilen, entre 3 i 5, a secundària 2 o 3.  Tant a primària com a secundària van als  lavabos a l´hora del pati. No van abans  entre classe i classe d’una manera general.      La diferència és molt gran. A primària  passen el tutor i els especialistes(4 o 5  professors en total)  A secundària cada àrea la fa l’  especialista.(10 o 11 professors)        El desenvolupament d’una classe té una  estructura  semblant.  A secundària el temps d´explicació és una  mica més breu.   Les correccions de les activitats es fan  habitualment en grup  i també el  professor/a les recull i les corregeix  individualment a  primària i a secundària.      El nombre d´alumnes a les classes és  pràcticament idèntic a les escoles i a l´  institut.   Entre 17 i 20 a cada classe.   

 

 

3.  Alumnes,  (Respostes  donades  pels     tutors de  tots els  centres)   

3.1.‐ La classe.  3.1.A.‐ Organització de  l’aula                                   3.1.B.‐ Agenda.                  3.1.C.‐ Carpeta de  classe.   

  3.1.A.1  Quines formes  d'agrupament es fan en aquest  nivell?   3.1.A.2  En quines àrees hi ha  aquests agrupaments diferents?   3.1.A.3 Quants alumnes acostumen a  haver als agrupaments diferents del  grup classe ?  3.1.A.4 En la classe hi ha diferents  formes d’organització dels alumnes?   En quines àrees?  3.1.A.5  Com estan asseguts  normalment els alumnes a classe?  3.1.A.6 Com treballen habitualment  a classe?( individualment, per  parelles, en petit grup……)      3.1.B.1 Tenen agenda escolar els  • alumnes?  3.1.B.2 És el mateix  model  per a  tots els alumnes de la classe?  3.1.B.3 Com la utilitzen ?  3.1.B.4 S’usa per a la comunicació  pares/professors?  3.1.B.5 És revisada? Quan?    3.1.C.1 Els tutors fan carpeta de  • classe?  3.1.C.2 Què s'hi posa en ella?   

       

30 

  A Primària, hi ha grups flexibles, amb  membres diferents segons l'activitat.  (Desdoblament).  Aquests agrupaments diferents no hi ha  unanimitat en els diferent CEIPS, en quines  àrees es fan.  A secundària no hi ha.  Tres  centres tenen en cada grup entre 4 i 5  alumnes. L’altre 12.  A tots els centres els grups són  heterogenis, formats aleatòriament   A primària estan asseguts normalment a  classe de 2 en dos. També algun professor  de 4 en 4 i en filera anant variant.  A secundària  De 2 en 2. Excepcionalment  de 1 en 1        Tots els alumnes tenen agenda escolar a  primària i a secundària.  A l´ IES són totes iguals, les dona el centre  amb els diners de la quota de l’AMPA.            Tots els centres menys 1 de primària la fan.  Inclouen la llista d’alumnes, avaluacions,  entrevistes, sortides, ACIS....  A secundària no es fa.   

 

 

 

3.1.D.‐ Material amb  el que  treballen:  llibretes,fulls,  llapis,etc.                  3.1.E.‐ Carpeta de  l’alumne.                3.2.‐. Treball específic  per casa     (Deures)   

3.1.D.1 A totes les àrees s’utilitza el  llibre de text?  3.1.D.2 És l’element bàsic amb el que  treballen els alumnes a classe?. Si hi  ha d’altres, quins s’apliquen?  3.1.D.3 Treballen en full o llibreta?  En quines àrees?  3.1.D.4 Utilitzen preferentment el  bolígraf o el llapis? En quines àrees?   3.1.D.5 Porten material específic per  fer l’activitat de   gimnàstica ?    3.1.E.1 Com guarden el que es  fa a  classe: llibretes, fulls, altres?  3.1.E.2 S’emporten a casa tot el  material que tenen cada dia  al  migdia i a les tardes?.Si no se’l  emporten, com el guarden?        3.2.1 Tenen treball específic per casa  cada dia?  3.2.2  De quin tipus es tracta?   3.2.3  Com es revisen?  3.2.4  Què passa quan no el porten  fet?  3.2.5  Es fa estudiar als alumnes a  casa alguna matèria concreta o totes  en general?  3.2.6  Cas afirmatiu, quines?   

       

31 

Aquest apartat és molt similar a tots els  centres. El llibre és l’element bàsic i  treballen en fulls o llibretes segons les  àrees i utilitzen el bolígraf.  També a totes les classes(primària i  secundària) els alumnes porten el material  necessari per la classe d´ educació física.            A primària guarden el que es  fa a classe en  els prestatges en alguns centres i altres en  carpeta o carpessà , Tenen només el que  necessiten.  A secundària depèn, en funció de si tenen  taquilla o no porten cada dia el material  que necessiten.      Tant a primària com a secundària tenen  treball específic per casa.( Deures)   A quasi bé tots els centres és la feina que  no s’ha fet a classe, o feina  especial que ja  s’ha tractat a  classe.   

 

 

 

      3.3.‐ Puntualitat                    3.4.‐ Col∙laboració en  el manteniment i  neteja del centre.          3.5.‐ Activitats  relacionades amb la  sostenibilitat, el medi  ambient, reciclatge..   

      3.3.1 Què s'acostuma a fer amb els  alumnes que arriben tard?  3.3.2 Com es comunica aquests  retards als seus pares o tutors?              3.4.1 Participen els alumnes en el  manteniment i neteja del centre?  3.4.2 En cas afirmatiu, de quina  manera?        3.5.1 Hi ha activitats  de cicle o de  classe relacionades amb aquests  temes?  3.5.2 De quins tipus?  3.5.3.Es tracten aquests temes  transversalment?  3.5.4 Es treballen en el marc del PAT   o d’un projecte global de centre?   

     

32 

      Els alumnes que arriben tard a primària els  tutors controlen els retards. S’avisa als  pares per l’agenda o per telèfon quan és  reiteratiu.  A secundària  Es consigna el retard. El PAS telefonen a  casa abans de les 10. El tutor l’anota a  l’agenda, i a les notes.      A primària en algun centre col∙laboren en  la neteja de l’aula.  A secundària .Netegen l’aula   periòdicament i el pati per torns a l´hora  de tutoria.      Aquestes activitats es  treballen a l’IES  en  el marc del PAT  i formen part d’un  projecte global de centre. A primària hi ha  activitats concretes relacionades amb el  medi ambient: reciclatge de papers,  plàstics. La major part dels professors   tracten aquests temes.   A secundària a través de les  pràctiques.   L’IES Ramon Berenguer és escola verda des  de fa alguns anys i és l’únic centre de la  comarca del Barcelonès  que té plaques  solars.   

 

       

 

4.Alumnes  (Alumnes  6é.)   

4.1 Quina idea tens de  l’ESO?         

 

Què tot serà més complicat, més dur més  difícil, un 41%. (31 de 74 respostes).  La segona opció és de que l’ESO és un lloc  on s’aprendran noves coses,que serà  divertit i on faràs amics. El 31%. (23  respostes). 

 

 

4.2 Penses que  t’agradarà?. Per què?                   4.3 Quines són les  dificultats que esperes   trobar‐te?        4.4 Per a què  creus  que serveix la  Secundària?.         4.5 T’agradaria que  l’ESO es donés en el  mateix col∙legi de  primària? Per què?    

En sentit afirmatiu (64) el 84%.  Negatiu (9) 11%  Ni una cosa ni altra (3) 3,94%.  De les respostes afirmatives el motiu  principal és la de que es fan nous amics  (32)  el 50 % d’aquestes respostes.  De les negatives el motiu principal és la de  no estar amb els  amics i mestres del  col∙legi. (5) el 55,5  %     La d’algunes assignatures i tenir dificultats  amb l’aprenentatge.   35,6%  (36  respostes)    Que hi ha molts exàmens i haver d’estudiar  més  23,7% (24  respostes)        Per aprendre més i millorar, el 62,2%   (47  respostes)   Per poder fer el batxillerat, una carrera  universitària o tenir un treball bó, el  33,3  %(25 respostes)    La majoria pensen que SI. El 65,3%, (49  respostes). Pensen que NO. El  34,6% , 26  

(respostes).     

33 

 

 

                                          5. 

Alumnes. 

(Alumnes.   1r ESO)   

                          4.6 Com veus el fet de  tenir nous  companys/es d’altres  instituts?.            5.1 T’ha costat  adaptar‐te a l’institut?.   Per què?     

De les  respostes afirmatives el 63,2  % és  per estar amb els mateixos  amics,31(respostes)  i per estar amb els  professors de primària. 22,4 %   11(respostes).  De les respostes negatives el motiu  principal es fer experiències noves.   42,3%   11  respostes i el segon motiu  perquè en el col∙legi ha tingut  problemes. el 38,4% 10  (respostes)      Bé  56,9 %  Molt bé 29,2%.                SI. El 33,3  %  21respostes.  NO. El 66,6%  42 respostes.  Els motius dels SI:  per ser difícil o molt difícil el 38  % de les  respostes afirmatives i per tenir  inseguretat amb lo nou, el 33,3  %.   Per assignatures ,horaris ,professors el  23,8  %. 

 

 

       

34 

 

 

                                           

              5.2  Què pensaves  el curs  passat de l’institut  i que  penses ara?               5.3 Què és el que t’ha   sorprès més de l’institut ?               5.4 Quines assignatures   et costen més? Per què?             

     

35 

Els motius del NO:  Per tenir amistats prèvies o fetes en el  mateix començament  el 45,2   %.   No i per que es igual que l’escola i pensar  que és el mateix el  26,1   %.    Que era difícil i no ho és tant el 45,4  %  30  (respostes)  Que seria difícil o molt difícil i si que ho és.   19,6  %    13  (respostes)  Que està bé  o que és divertit.  18,1 % 12  (respostes)  Que era més divertit i no ho és 13,6   % 9   (respostes)    La gent i l’ambient    12,6  %  Els cinc minuts entre classes i més llibertat  en general.    8,4 %  Els professors  8,4  %  La cantina   7 %  Els “partes”   7%      Tecnologia  22,2 %  Pel profe 6. Per què no  m’ agraden 4.  Naturals 21,2 % Per què són difícils 6  English 14,1 % No l’entenc 3  Socials 14,1% No m’agraden 4       

 

   

 

                                           

5.5 Tens  més deures que    el curs  anterior?. Quant  temps dedicaves a sisè i  quan dediques ara a fer‐ los?                  5.6 Com veus  tenir nous  companys a classe que   abans no coneixies?   Perquè?    5.7 Quines diferències   trobes en la teva relació   amb els professors  del curs  passat al  col∙legi,  i ara amb  els de l’ institut?      5.8 Què t´ agradaria  del  col∙legi  anterior que també  estigues a l’institut?   

36 

Si, el 65%      44   respostes    No, el  32,8 %    22  respostes    Igual, el   1,5 %  1  resposta  Sobre  quan de temps dediquen als deures  a   PRIMÀRIA:  1/2 h    el   19,5%.  1  ½     el   19,5%.  1h           el    17 %  a l’ESO  1 h     el   21,9%.  2 h.     el    19,5%  + 2 h   el    12,1 %.    Bé o molt bé  95 %  61 respostes  Regular o mal  4,6 %  3        Era millor estar  a primària    56,25 % 36   (respostes)  Cap diferència 21,8 % 14   (respostes)  Es millor a secundària  18,7 %  12    (respostes)      Els professors 24,6 %  16   (respostes)  Amics i companys 20% 13 (respostes)  Res 18,4  %  12    (respostes)  Determinades activitats escolars 10,7%                                           7  (respostes)  Els patis  9,2 %   6   (respostes) 

2.2 Justificació variables     Aquest apartat  pretén explicar, més ben dit justificar, cadascun dels ítems de les variables  que estan en els qüestionaris del treball de camp, adreçats als tres àmbits objecte de l’estudi: escola,  classe i alumnes, des d' un punt de vista teòric i  perquè els he considerat importants en aquest  treball  d'anàlisi  de la realitat dels CEIPS de la zona i el nostre IES per poder incorporar  les propostes  de mesures educatives necessàries amb la finalitat de millorar el procés de canvi d’etapa primària a  secundaria i que aquest canvi que han de fer els nous alumnes es realitzi d’una manera natural.  Aquestes variables estan en el capítol Plantejament general i estan connectades  amb els  objectius, el marc teòric, les dimensions, les graelles i els resultats obtinguts en la mateixa taula.  Alguns punts  dels qüestionaris s’han analitzat en dos àmbits  diferents, els he marcat amb un  asterisc, però la seva justificació només està contemplada en aquest capítol, una sola vegada i d’una  manera global.     

ÀMBIT ESCOLA    1.‐ L'ESCOLA COM A REFERENT AL BARRI.CENTRE EDUCATIU I ENTORN. EDUCACIÓ COMUNITÀRIA.    Entenc que l'escola és un punt de referència en el barri, no solament per als nens sinó per a tots  els que hi viuen. Aquest referent pròxim  pot ser un element motivador des d' un començament per  l'alumne quan hagi d’incorporar‐s'hi.  La inserció de l'escola en l'entorn és el que permet generar una dinàmica educadora compartida  entre escola, família i barri.     A les  Instruccions1 per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics  d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2007‐2008, quan parlen de                        l' Organització general del Centre, Centre educatiu i entorn: l'educació comunitària, es diu que “el  model educatiu de centre ha d'estendre la seva acció educadora més enllà del centre ......,fer una  escola arrelada a l'entorn i vinculada a la seva realitat social, una escola que treballa en xarxa i que  col∙labora amb tot l'entramat social i cultural que l'envolta”.   Continua  amb el que és necessari fer en aquest sentit: treball en equip, coordinació amb altres  centres, potenciar el treball en xarxa i facilitar l'obertura del centre al desenvolupament d'activitats  lligades al treball d'entorn.    2.‐ MODEL D’ESCOLA:  Trets d’identitat. línia metodològica de centre. criteris educatius prioritaris.    L’escola ha de ser un espai de convivència, mental i físic, on les persones aprenen compartint  informacions, coneixements i sentiments.   El  model  escolar  i  el  model  educatiu  han  de  donar  resposta  als  nous  reptes  que  la  societat  planteja:  • Oferir respostes a la diversitat cultural, lingüística, de principis i valors.  • Transformar la informació en coneixement.  • Adaptar‐se a una realitat canviant i inestable.  • Resituar‐se en el nou paper que juga dins del conjunt de la societat.  • Construir marcs escolars plurals i diferents d’acord amb cada situació concreta.   • Construir els valors democràtics: convivència, solidaritat, respecte...                                                           1

   INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008. Pàg 8. 

    

37  3 7 

També podem incloure en aquest model d’escola altres elements de projecció social i cultural  per a que sigui un agent dinamitzador cultural de la comunitat. 2  L’entorn té una gran influència en el funcionament i qualitat de l’escola. El suport social i dels  agents  externs  són  aspectes  que  faciliten  la  feina  que  es  fa  dintre  l’escola  i,  per  tant,  l’escola  ha  d’estar atenta als canvis socials i plantejar‐se com hi pot intervenir.   Necessitem  que  en  les  normatives,  en  la  concreció  de  les  polítiques  de  recursos  i  en  les  propostes d’organització de temps i espai, es tinguin en compte aquestes noves realitats.     A  les instruccions d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2007‐20083  ens diu a l’apartat Organització general del centre com objectiu prioritari.  “Els centres educatius han d’establir, en el marc del seu projecte educatiu i lingüístic, i com a  conseqüència dels processos d’avaluació que es duguin a terme, les fites que progressivament  esdevenen objecte d’acció prioritària de la institució escolar.   Aquestes fites han d’estar alineades amb els objectius generals del sistema educatiu suara  esmentats, i poden constituir objectius o projectes a curt o mitjà termini. Les programacions  generals anuals dels centres han d’explicitar les actuacions que es duran a terme cada curs escolar  en relació amb aquestes prioritats.”    3.‐  PROJECTE LINGÜÍSTIC    El PLC,4 com a part del projecte educatiu de centre (PEC), és el recull organitzat dels acords que  sobre les propostes educatives per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i la comunicació  va elaborant la comunitat educativa. És un instrument per al desenvolupament coherent i eficaç de  les  activitats  educatives  del  centre.  Les  informacions  i  instruccions  per  a  l’elaboració  d’aquest  instrument, com a eina pedagògica, han de ser flexibles i adaptables a tots els entorns. Convé evitar  que  la  complexitat  dels  aspectes  més  formals  i  legals  acabin  essent  una  cotilla  que  converteixi  el  projecte  en  un  simple  document  administratiu,  sense  cap  funció  quant  a  l’activitat  educativa  del  centre. Caldrà, per tant, insistir perquè l’Administració faciliti i agiliti l’elaboració del document que  concreti el PLC a fi que acabi incidint en els acords de la gestió educativa diària dels centres.  Per aconseguir‐ho, el PLC haurà de considerar diferents àmbits: l’entorn social de l’escola, el  centre com a espai comunicatiu i les classes concretes.    4.‐ ORGANITZACIÓ DEL CENTRE.  Una bona organització com a base d'una bona gestió del Centre.    El fet de que un centre tingui una bona organització influeix bàsicament en una bona gestió dels  recursos docents i materials.   Organitzar el centre escolar consisteix en ordenar els  distints elements de l'escola perquè tots  concorrin adequadament a l'educació dels escolars.   L'educació dels escolars com a principal fi de l'escola en el seu conjunt, és principi ordenador en  funció del qual han de disposar‐se els distints elements que constitueixen la institució escolar.  L’Organització Escolar és l’estudi científic de l’escola com a organització educativa.  L’estructura  i  l’organització  escolar  tenen  la  seva  base  en  el  Projecte  educatiu,  que  és  el  document  on  es  marquen  les  directrius  que  han  de  regir  els  acords  que  es  prenguin  i  el  desenvolupament que se’n faci.5                                                           2

   Coordinació escoles 0‐12     INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 3  4    CONSELL ASSESSOR DE LA LLENGUA A L’ESCOLA: CONCLUSIONS PER UN PROJECTE LINGÜÍSTIC PER A L’ESCOLA  CATALANA DEL SEGLE XXI  5    El tractament de les actituds en el context escolar. ROSA GUITART ACED. Pàg 206  3

    

38  3 8 

Segons Tomeu Quetgles6  l'organització és el que fa que un conjunt d'elements estiguin  organitzats en un complexe organitzat. Aquest complexe és el centre i els elements són persones.  En aquest context el comportament individual de cada un dels elements esta en funció dels  comportaments individuals dels altres elements. Quan el comportament d'un element varia en  funció de les variacions dels comportaments dels elements amb què se relaciona a un moment  determinat dèiem que entre aquests elements hi ha "interacció". El nom genèric dels conjunts  d'elements que interactuen entre ells és "sistema". "Un systeme peut être défini comme un  complexe d'éléments en interaction."    5.‐ EDIFICI I ESPAIS ESCOLARS.    L'edifici, les classes, els patis i altres espais físics  poden afavorir que el nen estigui “a gust” les  hores que ha de romandre al Centre.   Un edifici de difícil accessibilitat, amb moltes escales a pujar, classes petites, pròximes a  carrers amb molta circulació o llocs sorollosos, un mobiliari inadequat a l'edat, patis petits amb  poques referències on puguin jugar,etc. poden ser elements contraris a  que el nen estigui més o  menys còmode i pugui desenvolupar millor el seu treball escolar.  El fet de disposar de diferents espais: biblioteca,gimnàs,etc. facilita que es puguin donar  determinats aprenentatges millor. No s' entendria per exemple fer les classes de Educació Física fora  del gimnàs o d'un pati adequat, o no disposar d'aules d'informàtica. Es pot donar per suposat que els  centres objecte del meu treball ho tenen               Tret d'aquests espais s'hauria de pensar en nous espais que molts centres s'ho plantegen i que  van en la línia  d' introduir al nen més en les pràctiques mediambientals des del  mateix centre.  7 Qualsevol projecte d'ambientalització del centre escolar ha de tenir en compte l'entorn proper  (barri, poble...) i plantejar actuacions per millorar‐lo. De tots els possibles espais d'un centre, el que  planteja un ventall més gran de possibilitats d'actuació és el que col∙loquialment anomenem patis.  L'alumnat manté una relació especial amb els diferents espais del pati que es creen segons  els tipus de jocs que s'hi fan, l'edat i els interessos de cada grup. La conquesta d'aquests espais és  un factor d'autoafirmació grupal.    6.‐ SERVEIS ESCOLARS.    El fet que un centre disposi de diferents serveis fa que al mateix temps que complementen la  tasca docent, els alumnes puguin gaudir d'una sèrie d'avantatges que sense ells, encara que no són  essencials en els aprenentatges, es dificultaria molt  l'assistència al centre. Podem dir que són  totalment necessaris,  sobretot  el servei de menjador que possibilita que els pares puguin fer el seu  horari laboral durant el dia sense interrupcions i no haver de deixar els seus fills a càrrec d'altres  persones.   El Consell Escolar de Catalunya8 considera que les activitats extraescolars i complementàries  i els serveis escolars tenen una funció educativa molt important per a tot l'alumnat perquè  complementen la tasca docent. A la vegada, cobreixen una necessitat social important, ja que  permeten compaginar els horaris de les famílies amb les hores que l'alumnat està als centres. A  més, propicien l'apropament dels pares i les mares als centres i arriben a un ventall ampli  d'alumnat que no té possibilitat de gaudir‐ne per altres vies. En aquest sentit, per a alguns alumnes  constitueixen una necessitat de primer ordre de cara a prevenir la marginació social, ja que els  ofereixen unes pautes i uns valors que no tenen a casa. Es produeix, però, el fet paradoxal que qui  més les necessita és generalment qui té més dificultats per participar‐hi i per pagar‐les.                                                            6

   APROXIMACIO SISTEMICA A L'ORGANITZACIÓ ESCOLAR. Tomeu Quetgles i Pons     L'ÚS EDUCATIU DELS PATIS.  Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge  8    CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA . Activitats extraescolars i complementàries i serveis escolars (2000)  7

    

39  3 9 

 

 

Es constata certa relació entre una bona oferta i un bon funcionament de les activitats  extraescolars i de serveis, i la participació del sector de pares i mares en els centres educatius. En  general, els equips directius que obren les escoles a les famílies també reben més implicació d'aquest  sector.   En moltes ocasions, l'oferta de complementàries, d'extraescolars i de serveis és l'aspecte que  millor poden valorar les famílies en els primers contactes amb el centre.  7.‐ ACTIVITATS EXTRAESCOLARS.    Els alumnes, moltes vegades, degut a l'horari laboral dels pares ,quan acaben la seva jornada  docent es poden quedar al centre fent activitats diferents de les escolars: Esport, teatre,plàstica,  informàtica, etc.   Tots els centres disposen d'espais suficients i amples per a fer‐les. A més a més aquestes  activitats en el centre son  més econòmiques que fer‐les en altre lloc i evita que els alumnes hagin de  desplaçar‐se.  Les activitats extraescolars es defineixen al Decret 198/1987 com "les que tenen com a  finalitat la formació dels alumnes en aspectes socioeducatius i de lleure no relacionats amb l'activitat  escolar i que poden ser contemplats en el projecte educatiu del centre" (2.1). A l'article 2.2 hi consta  que "tindran caràcter voluntari per als alumnes que s'hi acullin i es desenvoluparan fora de l'horari  lectiu".  El Consell Escolar de Catalunya  en el document 3/2000 9considera que “les activitats  extraescolars i complementàries tenen una funció educativa molt important per a tot l'alumnat  perquè complementen la tasca docent. A la vegada, cobreixen una necessitat social important, ja  que permeten compaginar els horaris de les famílies amb les hores que l'alumnat està als centres.”   8.‐ LA INFORMACIÓ ALS PARES COM ELEMENT BÀSIC EN LA COL.LABORACIÓ EN EL PROCÉS  EDUCATIU DELS SEUS FILLS.    En aquest context,les famílies s'haurien d'implicar més amb el funcionament institucional i els  serveis de l'escola. Només es planteja el treball en comú quan els problemes es fan grossos. Es vital  fomentar la confiança entre els pares i els professors d'un centre. La informació que es pugui donar  és completament necessària en aquest procés. No solament cal fer les reunions de classe......s'han de  crear espais de comunicació i reflexió conjunta que permetin una major implicació de les famílies en  les accions escolars i una major comprensió de les escoles de les realitats familiars.  Cal garantir una presència de les famílies en l'àmbit escolar a partir d'activitats, xerrades,  tallers, col∙laboració amb activitats, etc.  La col∙laboració i la participació de les famílies10 dels alumnes és imprescindible per assolir els  millors resultats educatius en un centre i contribuir a la millor integració escolar i social de  l’alumnat.  Una primera dimensió de col∙laboració i participació és la que es dóna normalment per mitjà  del tutor o tutora i que es refereix al seguiment continuat dels progressos educatius de cada nen i  nena durant tot el seu temps de permanència a l’escola .   Una segona dimensió és la de caràcter col∙lectiu: la participació de pares i mares com a  sector de la comunitat educativa en la gestió del centre. En aquest sentit, cal tenir present que per  garantir la presència de mares i pares en la vida del centre s’han  de satisfer unes condicions  mínimes.  Els pares i mares dels alumnes poden col∙laborar també en el desenvolupament d’activitats 

                                                         9

   CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA 2000 .Activitats extraescolars i complementàries i serveis escolars (2000) 

10

   INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 69 

    

40  4 0 

 

 

generals i ordinàries que es fan al centre i en les activitats organitzades, si escau, dins el Pla  educatiu d’entorn.  9.‐ HORARI DEL CENTRE .                 Tant a primària com a secundària són els consells escolars dels centres els que han d’aprovar  l’horari. Els nombre d’hores lectives és el mateix a 6è i 1r d’ESO, 30 hores lectives setmanals cada  curs,no la distribució horària. A secundària poden tenir dues tardes lliures.   El consell escolar ha de vetllar per l’organització del període de temps de l’horari escolar, que  s’inicia en obrir les portes d’entrada al recinte escolar i finalitza quan es tanquen a l’efecte de les  activitats incloses en la programació general del centre, d’acord amb el que estableix l’Ordre del  calendari escolar i les necessitats específiques de l’escola.    10.‐ ACCIÓ TUTORIAL*    L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament  personal i a l’orientació de l’alumnat per tal de potenciar que aconsegueixin un millor creixement  personal i integració social. Així mateix, l’acció tutorial ha de contribuir al desenvolupament d’una  dinàmica positiva en el grup classe i a la implicació de l’alumnat i de les seves famílies en la dinàmica  del centre. L’acció tutorial ha d’integrar les funcions del tutor/a i les actuacions d’altres professionals  i organitzacions (mestres, equips de nivell, comissions,etc.).  El Pla d'Acció Tutorial està inclòs dins del  PEC. El claustre estableix els criteris d´ elaboració i la  Comissió pedagògica determina les directrius generals. El professor tutor és el que du a termini el Pla  d´ acció tutorial.  El Pla d'acció tutorial és el marc en el que s´ especifiquen els criteris i procediments per  l´organització i funcionament de les tutories. En ell s´hauran d'incloure les línies d´actuació que els  tutors desenvoluparan amb l´alumnat de cada grup i amb les famílies i l´equip educatiu corresponent.  Segons les instruccions d'inici de curs per tal d’afavorir el procés de formació integral de  l’alumnat en l’acció tutorial11 El tutor o tutora del grup, com a responsable del seguiment de  l’alumnat, ha de vetllar especialment per l’assoliment progressiu de les competències bàsiques i per  la coordinació, a aquests efectes, de tots els mestres que incideixen en un mateix alumne/a. També  correspon al tutor/a la realització d’entrevistes i reunions amb pares i mares, el seguiment de la  documentació acadèmica i la coordinació de l’elaboració d’adaptacions del currículum a les  necessitats i a les característiques de l’alumnat  Per tal de garantir la continuïtat de l’acció tutorial és important que el tutor/a sigui el  mateix al llarg de cada cicle.              Correspon a l’equip de cicle la planificació i la coordinació de les actuacions tutorials, el  seguiment del seu desenvolupament i l’avaluació dels resultats. En la planificació i el  desenvolupament de l’acció tutorial es podrà comptar amb l’assessorament de l’ EAP.  11.‐ MEDIACIÓ.    Aquest servei que hi ha actualment al centres per a solucionar els conflictes es una cosa  relativament recent en el temps i afecta més a la secundària que a la primària. De tota manera a  primària hi ha cada cop més centres que el tenen. Si els alumnes de 5è i 6è veuen com funciona als  seus col∙legis al passar als IES ho veuran com una cosa habitual i la demanaran quan sigui necessària  La mediació esdevé una forma d’enfrontar ‐se als conflictes i d’intentar arribar a una sortida  de forma que siguin les dues parts les que siguin les protagonistes de l’acord. El tercer que intervé, en 

                                                         11

   INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 9 

    

41  4 1 

 

 

aquest cas el mediador/a facilita aquest acord, ajuda a les dues parts en la resolució del conflicte.  En el sistema escolar, la mediació més enllà d’una tècnica, pot suposar anar introduint una  forma de prevenció de les dificultats i una cultura per a la participació del futur ciutadà en la societat.  En definitiva suposa avançar en la democratització dels centres educatius.  La Mediació12 és la intervenció no forçada d'un tercer, una persona o un equip de persones,  en un conflicte per ajudar a les parts implicades que el transformen per elles mateixes. El tercer no  imposa ni proposa, només intenta ajudar a aclarir la situació per tal que els que tenen el conflicte  busquin la seva pròpia osculació.  La Mediació és un procés voluntari orientat a satisfer les necessitats de les dues parts i  millorar la relació de manera que quedi oberta a la cooperació.  12.‐ ALUMNES NOUVINGUTS. PLA D’ACOLLIDA I INTEGRACIÓ. *    Els  alumnes nouvinguts, alumne/a de nova incorporació al sistema educatiu de Catalunya, en  els vint‐i‐quatre mesos darrers, han de tenir un pla d'acollida elaborat pel Centre que permeti una  integració plena amb els ensenyaments que s'imparteixen. Hi ha una tasca fora de la classe en petits  grups i dins de la classe. Ha de tenir continuació quan passen a l' ESO si s'escau i adaptada al que han  anat fent. L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una  constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular.   L’acollida i la integració escolar13 de tot l’alumnat ha de ser una de les primeres  responsabilitats i dels primers objectius del centre educatiu i dels professionals que hi treballen.  Per aconseguir aquest objectiu, particularment pel que fa a l’alumnat nouvingut, el centre  educatiu ha de:  • Proporcionar a les famílies la informació adequada sobre el sistema escolar a  Catalunya.    • Garantir una comunicació eficient amb la família,   • Fer l’avaluació inicial de l’alumne/a en la llengua familiar o d’escolarització prèvia, en la    mesura que sigui possible.  • Vetllar per una correcta adscripció de curs i grup, preferentment al nivell que correspon       a l’edat cronològica.  • Garantir el traspàs d’informació al tutor/a i a l’equip docent.  • Atendre les necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels processos  migratoris i reforçar la tutoria per potenciar l’autoestima i proporcionar l’orientació  escolar i/o laboral necessària.  L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una  constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular. 

13.‐ ALUMNES AMB NEE*    Els alumnes que presenten una certa dificultat en els aprenentatges, un cop estan dictaminats  i es veu que precisen una adaptació curricular,  han de tenir un seguiment continu de vegades  individualitzat o en petit grup i a la mateixa classe pel professor tutor i pels especialistes que permeti  que puguin desenvolupar‐se d'acord a les seves possibilitats. També aquesta tasca ha de tenir  continuació quan passen a l' ESO.  En el marc dels principis generals d’integració escolar i educació inclusiva, l’atenció a  l’alumnat amb necessitats educatives especials14 s’ha de proporcionar, sempre que sigui possible i  adequat, en entorns escolars ordinaris, proporcionant‐los el suport necessari per possibilitar‐los la                                                           12

    14     13

    

 Maria Alonso Bonals. Llicència Estudis 1999‐2000 pàg 56.   DIRECCIÓ GENERAL D’ORDENACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA El centre educatiu acollidor    INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ   INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 13 

42  4 2 

 

participació en les activitats generals i els aprenentatges escolars i l’assoliment de les competències  bàsiques.  La qüestió cabdal que ens hem de plantejar és com s’han de desenvolupar les diversitats  durant tot el procés educatiu. En la definició i l’ús del concepte de diversitat 15amb referència als  alumnes hi podem establir tres fases d’anàlisi: la diversitat en el punt de partida, en el punt  d’arribada i durant el procés educatiu.   La diversitat en el punt de partida és una característica del conjunt i, alhora, s’atribueix a  cadascú, perquè afecta les capacitats i ritmes d’aprenentatge, els interessos i motivacions, els  coneixements previs, els repertoris de valors i actituds, les expectatives…   L’atenció a la diversitat, en el punt d’arribada, pretén incrementar, a la vegada, tant la  diversitat com les semblances, amb l’objectiu de respectar i potenciar aquelles diferències i aquelles  semblances que valorem com a positives i eliminar, reduir o corregir aquelles que valorem com a  negatives.   A l’objectiu que tot l’alumnat comparteixi al final d’un procés educatiu més coses que no tenia  en el punt de partida se l’anomena socialització; a l’objectiu que cadascú sigui més ell mateix se  l’anomena individualització. L’educació ha de trobar un equilibri òptim entre ambdós perquè quan es  trenca a favor de la socialització es cau en l’uniformisme, i quan es decanta a la inversa es cau en el  classisme i en la meritocràcia individualista.   Així, doncs, com s’ha dit, el tema fonamental és com s’han de desenvolupar les diversitats  durant tot el procés educatiu. El nostre sistema educatiu, amb la implantació de la LOGSE, ha optat  per un model comprensiu, pel que fa a l’ensenyament obligatori, que es basa en tres principis:   1. El principi de la no exclusió.   2.El principi de la no segregació.   3. El principi de l’atenció a la diversitat.     14.‐ ÚS DE LES TIC. *    Aquest tema cada vegada és més important a l'escola i en els processos d'ensenyament i  aprenentatge. No solament en  el seu ús com venia essent fins ara, sinó que la LOE estableix com un  dels objectius de qualsevol tipus d'aprenentatge la seva utilització i que desenvolupi un sentit crític  vers els missatges que en resulten, tant aliens com els de producció pròpia.            Segons la LOE a l’Educació primària: han d’iniciar‐se en la utilització de les TIC, per a  l’aprenentatge i desenvolupar un esperit crític respecte als missatges que reben i elaboren.   A l’Educació Secundària: Aquest objectiu general es concreta en l’assoliment de l’anomenada  competència digital que consisteix “a disposar d’habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar  informació, i per transformar‐la en coneixement. És a dir adquirir una preparació bàsica en el camp  de les tecnologies, especialment les TIC.             Les tecnologies de la informació i la comunicació16 ofereixen múltiples recursos per a l’acció  didàctica i per a l’aprenentatge de l’alumnat, i esdevenen un element de motivació, de  dinamització, d’innovació i de millora en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.  15.‐ FESTES    Educar  en  el  lleure  és  un  dels  aspectes    importants  per  a  l'educació  integral.  Per  això  la  celebració de les festes a l'escola té un sentit pedagògic i lúdic. La majoria van directament lligades  amb les festes populars, però n'hi ha d'altres que són específiques de les escoles o instituts. És del tot  ben cert que les festes uneixen i engresquen a tota l'escola en una tasca conjunta i són un punt de 

                                                         15

   Atenció a les diversitats (Àmbit III de la Conferència Nacional d'Educació) (2001)     INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg  30 

16

    

43  4 3 

trobada i esbargiment.               Els motius pels quals se celebren les festes escolars són, entre altres, per:    • Fomentar l'esperit de convivència entre els alumnes dels diferents cicles i nivells.   Adquirir i mantenir els costums i tradicions catalanes per un  arrelament en el context sòcio ‐  cultural del nostre país.  • Aprendre de manera divertida .   • Passar‐s'ho bé   • Desenvolupar‐se dins un àmbit o context fora del que és habitual els objectius que es   pretenen assolir     • Fomentar la implicació de tota la comunitat educativa.  • Afavorir la millora de l’estètica de l’Escola.  • Afavorir la relació/convivència de tot l’alumnat, professorat i altre personal de              l’escola.  • Fer participar i gaudir als alumnes.  • Aconseguir un ambient acollidor i familiar en les dependències de l'escola, mitjançant una  ambientació adequada a cada festa, amb ajut de tota la comunitat.  • Mantenir vives les tradicions.    16.‐ SORTIDES I COLÒNIES. *                 Les sortides son activitats complementàries de la nostra tasca docent. Son totalment  necessàries amb una deguda programació i preparació prèvia. Normalment es una cosa que es fa a  Primària, però hauria de tenir continuïtat a l' ESO en el sentit que les sortides no tornin a ser als  mateixos llocs i que siguin de més àrees. També han d'estar distribuïdes al llarg dels tres trimestres  del curs escolar.  Per justificar la importància de les sortides he trobat moltes opinions positives. A continuació  en cito  dues.            Sortir de l’escola17 és una obertura al món exterior. A ben segur, una sortida no és mai simple  d’organitzar pels ensenyants, amb els múltiples problemes de seguretat, responsabilitat, demandes  administratives, eventualment de finançament... però quin enriquiment pot aportar a un infant una  sortida ben preparada i organitzada ! .Sortir de l’escola convé sobretot per estimular la curiositat,  la capacitat de qüestionar‐se, descobrir, aprendre a “veure” i a  “viure experiències “ d’una altra  manera.              Treballar amb la realitat18 i el contacte directe amb el medi permet treballar coneixements  difícilment abordables a l’aula i establir relacions amb els temes estudiats. El treball de camp ens  permet obtenir dades, desenvolupar destreses i habilitats, ampliar coneixements, entrar en  contacte amb nous problemes.. i, també,comprovar les competències dels nostres alumnes.              La pròpia vivència és el millor marc de referència per adonar‐nos del pas del temps,que  marca els ritmes i cadències en la successió dels fenòmens naturals. Les activitats fora de l’aula  permeten, en definitiva, transmetre una actitud de desvetllar l'entrellat de l’entorn natural, alhora  que exercitar els/les alumnes en tots aquells procediments científics del treball de camp.     17.‐ LLIBRES DE TEXT.    El llibre de text és una eina pedagògica controvertida en diversos sentits. Primer: que no són  gratuïts, malgrat que en alguns llocs,pocs, son subvencionats. Segon :en la seva elecció; és difícil  trobar‐ne que s’adaptin al que vol transmetre el professor.                                                              17

    Coquide‐Cantor i A. Giordan, L'enseignement scientifique et technique à l'école maternelle.     EL TREBALL DE CAMP. Oscar Cid. Camp d’Aprenentatge  Delta de l’Ebre 

18

    

44  4 4 

 

 

             Necessàriament s’han de complementar amb altres materials escrits o no, perquè amb el  llibre sol moltes vegades no és suficient. No ens podem basar únicament en el llibre. Les activitats i  exercicis que hi ha s’han de canviar moltes vegades perquè reflecteixen només la idea que té l’autor  del llibre.  Tercer: que no tots els professors fan el mateix ús del llibre. Hi ha qui   el fa servir com a  únic  referent i el segueix pràcticament al peu de la lletra i d’altres per a qui  el llibre és una eina de  consulta per a l'alumne.  De tota manera en una cultura preferentment audiovisual com la que tenen els alumnes, seria  un error desaprofitar les enormes possibilitats que els elements gràfics del llibre de text posen a  disposició de l’aprenentatge escolar. El fet que tots els continguts siguin desenvolupats mitjançant  activitats facilita que el professor sàpiga en cada moment com els ha assimilat l’alumne, de manera  que pugi introduir immediatament tots els canvis necessaris per a corregir les desviacions possibles  produïdes en el procés educatiu.  18.‐ AJUTS ESCOLARS.     Els centres públics son gratuïts. Però malgrat aquesta afirmació hi ha una sèrie de despeses  que han de suportar les famílies :llibres, material escolar, menjador, etc. En molts casos i depenent  dels ingressos familiars suposen unes despeses elevades per les economies familiars.  És per això que han de demanar una sèrie d’ajuts per a poder compensar aquest cost.   Els ajuts que es poden demanar els alumnes són els següents: menjador escolar, llibres i  material escolar, sortides escolars i escola bressol. Per a la concessió d'aquests ajuts, es tindran en  compte les circumstàncies familiars.  També els centres disposen ajuts per fer Activitats d’estiu a càrrec de l’Ajuntament i Activitats  Extraescolars del departament de Benestar i família.  19.‐ ASPECTES REFERENTS INSTRUCCIONS INICI DE CURS.                  Tots  els apartats que vénen a continuació són instruccions d’inici de curs. No són totes sinó  algunes que crec poden tenir importància en el funcionament del centre tant a nivell d’escola, com  de classe i alumnes.    A.‐ PROJECTES D'INNOVACIÓ EDUCATIVA.    Cada cop són més els centres que tenen algun projecte d’innovació educativa. En la zona no  són encara molts però crec que poden servir en la mesura que es vagin augmentant per a millorar  l’èxit escolar.  El Departament d'Educació considera la innovació19 com un dels motors de canvi del sistema  educatiu i un element important per millorar‐ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes  que l'evolució social planteja. Considera que una educació innovadora és aquella que incideix en el  que s'ensenya i en com s'aprèn, que prioritza el gust per aprendre, l'estímul a pensar i l'esforç per  entendre i que ajuda a despertar el sentit crític de l'alumnat i del professorat. Però les finalitats  bàsiques de qualsevol innovació han de ser millorar l'èxit escolar de tot l'alumnat, incloent‐hi els  més desafavorits, i promoure l'esforç de tots per aconseguir l'excel∙lència educativa.         

                                                         19

   INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008. Pàg 18 

    

45  4 5 

 

 

B.‐ PROJECTE PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS  (PMQCE)    Aquest tipus de projecte són més nous i encara no estan molt estesos en els centres però al  igual que els projectes anterior poden servir per a milorar la qualitat dels centres educatius públics.  El Departament d'Educació, promou el Projecte per a la millora de la qualitat dels centres  educatius públics (PMQCE)20, pla de plans, que té com a finalitat incrementar els resultats educatius  i la cohesió social en els centres educatius públics a través de l'impuls de l'autonomia i la millora de  la qualitat.   El PMQCE es concreta en dues línies d'actuació, una primera de caràcter general, a què fa  referència aquesta convocatòria, a la qual poden acollir‐se tots els centres educatius públics ,tant  els CEIPS com els IES, i una específica adreçada als centres que imparteixen formació professional.  C.‐ CONNEXIONS AMB ELS INSTITUTS               Els centres d’educació infantil i primària21 han de planificar amb el centre d’educació  secundària al qual estan vinculats la realització, durant el curs escolar, de sessions de coordinació  que contribueixin a la coherència del procés educatiu i a la millora dels aprenentatges de l’alumnat.             La coordinació entre centres vinculats ha d’incloure tant aspectes relatius al  coneixement de l’alumnat que passa de primària a secundària com aspectes relatius al  desenvolupament del currículum (priorització d’objectius i continguts, estratègies didàctiques i  metodològiques i criteris d’avaluació de l’alumnat) i aspectes de l’organització del centre i de  l’alumnat.                        Pel que fa al traspàs d’informació de l’alumnat, els centres d’educació infantil i primària  han de lliurar, a petició dels centres d’educació secundària, el llibre d’escolaritat i còpia de  l’expedient acadèmic dels alumnes amb aquella informació que es consideri convenient per a la  millor incorporació de l’alumnat a la nova etapa educativa, especialment dels alumnes que no hagin  assolit de manera suficient alguns dels objectius propis de l’educació primària. En aquesta  coordinació, especialment pel que fa a l’atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques,  es podrà comptar amb la col∙laboració de l’EAP.                        Per facilitar una adequada atenció als alumnes en el moment d’incorporar‐se als centres  de secundària, cal garantir que el traspàs d’informació, en especial tot allò que faci referència a  l’alumnat amb necessitats educatives especials, es faci abans del 30 de juny.  D.‐ PLA D’EMERGÈNCIA    La Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (DOGC núm. 2401, de  29.5.1997), la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE núm. 269,de  10.11.1995) i el Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, de disposicions mínimes de seguretat i salut en  els llocs de treball (BOE núm. 97, de 23.4.1997), determinen la necessitat de tenir fet i actualitzat el  pla d’emergència del centre 22i la realització d’un simulacre a l’any com a mínim.   Els centres hauran de fer un simulacre d’evacuació a l’any, com a mínim, durant el primer  trimestre. Una vegada s’hagi fet el simulacre, el director o directora emetrà un informe i el farà  arribar al director o directora dels serveis territorials. Formaran part d’aquest informe les fitxes 1, 26,  27, 28 i 29 del pla d’emergència del centre degudament emplenades i tres còpies dels 

                                                         20

   INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ   INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 18  21    INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 21  22    INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg  63 

    

46  4 6 

 

 

 

plànols del centre actualitzats.    E.‐ CAS D’ABSÈNCIA DEL PROFESSOR DE CLASSE.    Les  absències dels  professors de classe poden ser un tema important si la situació dura més  d’un dia i no ha vingut el substitut.  En tot cas la direcció del centre haurà d’assegurar l’adequada atenció als alumnes durant  aquestes absències del professorat.  El centre ha de procurar tenir organitzat el sistema de substitucions i de treball a classe per a  que l’alumne no tingui  cap interrupció en el seu aprenentatge fins que vingui el professor o el  professor substitut.  F.‐ ACTUACIONS EN EL SUPÒSIT D’ABSENTISME DE L’ALUMNAT.    El centre, en el marc del seu pla de convivència, dissenyarà i implementarà estratègies i  actuacions per a la prevenció, la diagnosi i l’actuació precoç contra l’absentisme escolar.23             Aquestes actuacions contemplaran la coordinació amb els serveis educatius del Departament  d’Educació i del municipi i inclouran mesures pedagògiques per garantir l’èxit del retorn de l’alumnat  absentista al centre.              Quan en l’alumnat de l’educació obligatòria es produeixi un cas d’absentisme escolar, el centre  es posarà en contacte amb els seus pares o tutors legals per tal d’assabentar‐los de la situació i  recordar‐los les obligacions que tenen de vetllar per la correcta escolarització dels seus fills.              Si d’aquesta actuació no en resulta la rectificació del comportament absentista, la direcció del  centre ha de comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi. D’aquesta  comunicació n’ha de quedar còpia arxivada en el centre, a disposició de la Inspecció.               El procediment detallat d’actuació en situacions d’absentisme de l’alumnat ha d’explicitar‐se  en el reglament de règim interior del centre.  G.‐ ATENCIÓ A L’ALUMNAT QUE PATEIX MALALTIES PROLONGADES                 L’alumnat que pateix una llarga malaltia24, sovint està privat de l’assistència continuada al  centre escolar, i també de l’atenció educativa del seu professorat.                L’alumnat en edat d’escolaritat obligatòria que per patir malalties prolongades no pot assistir  al centre docent per un període superior als 30 dies, podrà rebre atenció educativa al domicili  familiar de professorat del Departament d’Educació.              Per sol∙licitar aquest servei, els pares o mares o tutors legals dels alumnes han de presentar les  sol∙licituds als centres docents on estan matriculats els seus fills o les seves filles.              Les sol∙licituds aniran acompanyades de l’informe mèdic en el qual es farà constar la previsió  aproximada de temps que l’alumne/a no podrà assistir al centre docent.  H.‐ ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ A ALUMNES             Per poder administrar medicació25 als alumnes cal que el pare, mare o tutor/a legal aporti una  recepta o informe del metge o metgessa on consti el nom de l’alumne/a, la pauta i el nom del  medicament que ha de prendre.  

                                                         23

   INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 65  24    INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 16  25    INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 61 

    

47  4 7 

 

         Així mateix, el pare, mare o tutor/a legal ha d’aportar un escrit on es demani i s’autoritzi al  personal del centre educatiu que administri al fill o filla la medicació prescrita, sempre que sigui  imprescindible la seva administració en horari lectiu.           El personal del centre podrà administrar un medicament només en els casos en què no  poguessin fer‐ho el pare, la mare o el tutor/a legal, sense una formació especial; en cas contrari, si el  medicament ha de ser administrat per personal amb una formació determinada, caldrà que el centre  es posi en contacte amb el centre d’assistència primària més proper.    I.‐ ACTUACIONS, TRÀMITS I GESTIONS EN DETERMINATS CASOS D’ACCIDENT O INCIDENT.             Les actuacions en el supòsit de possible lesió en béns o en drets de particulars 26 (danys soferts  en la seva integritat física i en els seus béns materials) estan en l’Ordre de 13 de novembre de 1989.            El professor o professora que es trobi dirigint o vigilant una activitat escolar, extraescolar o  complementària en la qual tingui lloc un accident, haurà d’atendre la situació produïda amb els  mitjans de què pugui disposar, actuant en tot moment amb diligència, conforme a allò que estableix  la normativa vigent.    J.‐ PREVENCIÓ DEL TABAQUISME I DE L’ALCOHOLISME                Les mesures i accions per a la prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden  generar dependència27  estan regulades per la Llei 20/1985, de 25 de juliol de 1985 .La llei insisteix  especialment en el paper modèlic dels professionals docents i sanitaris, en la seva tasca educativa, de  sensibilització, conscienciació i prevenció mitjançant el foment d’estils de vida  sense tabac. D’acord amb tota la normativa esmentada, es prohibeix la venda i el subministrament de  productes del tabac, i també fumar en totes les dependències dels centres docents.             La prohibició afecta el professorat, el personal d’administració i serveis i tota persona que  estigui dins de qualsevol dels recintes esmentats.             El director o directora del centre ha de vetllar, mitjançant la participació del consell escolar, pel  compliment de les mesures previstes en la normativa i la creació i el manteniment d’una cultura  organitzativa que promogui un ambient saludable lliure de fum.   K.‐ ÚS D’IMATGES D’ALUMNES.                L’accés de tots els centres educatius a Internet i l’ús de les noves tecnologies que el  Departament d’Educació impulsa en els darrers anys facilita que molts centres disposin de les seves  pròpies webs i de mitjans de reproducció digitals. Això comporta que la imatge dels alumnes  i de les  alumnes28 pugui trobar‐se a la xarxa.            Atès que el dret a la pròpia imatge està reconegut en l’article 18.1 de la Constitució i regulat per  la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la  pròpia imatge, es fa necessari que, prèviament a la publicació a les pàgines web dels centres  educatius d’imatges d’alumnes on aquests siguin clarament identificables, s’hagi d’haver  obtingut el consentiment dels pares, mares o tutors legals.            Per facilitar l’obtenció d’aquest consentiment de manera genèrica, el centre ha de lliurar als  pares, mares o tutors legals de l’alumnat un model d’autorització i els ha d’informar de la possibilitat  de publicació a la web del centre d’imatges on apareguin els seus fills o filles en activitats escolars 

                                                         26

   INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 64  27    INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 61  28    INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 21 

    

48  4 8 

 

lectives, complementàries o extraescolars; en aquest model es demanarà autorització per a la  publicació a la web.            Aquest consentiment, per al cas d’imatges clarament identificables, ha de donar‐se també per a  qualsevol altre sistema de captació d’imatge (filmacions, fotografies, etc.) destinat a ser reproduït en  televisió, revistes, publicacions de propaganda, llibres o qualsevol altre mitjà de difusió pública.   

ÀMBIT CLASSE   

 

  1.‐ ACCIÓ TUTORIAL*    2.‐ CONVIVÈNCIA.    Per els alumnes de sisè i 1r d’ESO,aquest tema és molt important ja que si al final de la  primària hi comencen a haver problemes, quan arriben a secundària són més abundants.   El comportament e l'alumnat en general en un primer estadi és relativament bo i les sancions  que s’apliquen no són gaires. Quan canvien a secundària la dinàmica és molt diferent. A més, el fet de  tenir un professor per a cada àrea fa que quan hi ha una incidència,que de vegades no és molt  greu,l’alumne rebi un comunicat d’incidències.. Si  continua la dinàmica ens trobem que de seguida  en tenen tres o més, fet que comporta l’obertura d’un expedient disciplinari i la sanció, que pot  començar a ser l’expulsió del centre per almenys un dia .   Aquests alumnes sancionats poden començar a desmotivar‐se i perdre l’interès per la feina  generant en les classes un element distorsionant del treball dels professors i dels seus companys.  La convivència no és cosa únicament dels tutors de cada classe. Tots els professors dels equips  docents han d’implicar‐s'hi totalment  i actuar amb uns mateixos criteris davant d'una mateixa  situació.  La convivència és una construcció col∙lectiva i dinàmica constituïda pel conjunt  d'interrelacions que estableixen els actors educatius dins del Centre. Una bona convivència escolar  afavoreix la qualitat de l'ensenyament i dels aprenentatges.  D'acord amb aquesta definició els centres han de crear el marc adequat per a que això  sigui  possible. No solament en l'àmbit normatiu, també amb la creació de serveis de mediació escolar i  fomentant a la classe la plena convivència amb la resta de companys.  El centre educatiu29 no és una institució tancada en una bombolla asèptica flotant a l’espai  social;  és  una  institució  social  oberta  a  tothom  i,  en  conseqüència,  receptora  de  tot  tipus  de  personalitats,  identitats  i  diferències.  A  l’escola  hi  arriba  i  de  l’escola  en  surt  tota  la  riquesa  de  ciutadans; ciutadans de tots els colors, ètnies, religions, llengües, països, famílies...; ciutadans amb  tot tipus d’antecedents, característiques, expectatives, possibilitats i mancances....   El centre educatiu és la institució social on els ciutadans són atesos per tal que, millorant,  continuïn conservant aspectes de la seva individualitat; canviant, siguin respectats tal com són;  promovent la seva integració social i manifestin la seva identitat.  3.‐  HÀBITS.    Els hàbits són unes pautes i rutines que ajuden als nens i a les nenes a estructurar‐se i a  orientar‐se. L'adquisició dels diferents hàbits els permet ser més autònoms i autònomes, fa possible  que tinguin una convivència positiva amb els altres i són necessaris en l'adquisició dels nous  aprenentatges.  Els hàbits s'han de treballar a casa i a l'escola. A mida que els nens i les nenes van assolint els 

                                                         29

   CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA2005. Conviure i treballar junts 

    

49  4 9 

 

 

diferents hàbits se senten més segurs i segures, tranquils i tranquil∙les, i amb ganes d'aprendre.  Observar els seus petits progressos dia a dia i saber valorar‐los és per a ells i elles una motivació  important i necessària per continuar avançant. El treball dels hàbits ha de ser una tasca compartida  entre la família i l’escola.   Els hàbits30, es fonamenten en valors que guien i regulen la conducta personal i social. La  seva adquisició és especialment important i bàsica en l’educació infantil, tot i que s’ha de vetllar  per aquest aprenentatge al llarg de l’educació obligatòria.  L’escola ha de procurar tenir clar quins són els hàbits que s’han de treballar des de quan  comencen fins que arriben a l’ESO. determinant quan s’han d’anar treballant i establint al mateix  temps els controls necessaris per a veure si s'assumeixen o no. No pot ser un fet aïllat d’un centre  sinó que tots han de tenir el mateix plantejament.   4.‐ VALORS    Els humans no sabem viure sense valorar; no tenim una actitud indiferent i passiva davant la  realitat, sinó que la sentim com a bella o lletja, com a bona o dolenta, com a agradable o penosa, com  a noble o vil.  Atribuïm un valor a una acció31 quan afirmem que és bona, atribuïm un valor a una persona  quan diguem que és bella, atribuïm un valor a un objecte quan afirmem que és útil. Però les  qualitats bona, bella i útil aplicades a una acció (per exemple, ajudar a un amic), a una persona  (per exemple, a la Maria) o a un objecte (les meves esportives) no són visibles com ho són les  accions o les persones, ni es poden tocar com es poden tocar els objectes.   Un valor és, doncs, una qualitat, una propietat o un tret que, atribuït a accions, persones o  objectes, justifica una actitud positiva i preferencial vers ells.  El mestre té un paper molt important en l’educació en valors. Com és, com es relaciona amb  els altres, com planteja la classe, quina metodologia utilitza, quins continguts selecciona, com tracta  l’alumnat, com encara els conflictes... reflecteix uns patrons que van calant. Influir en els alumnes és  un fet implícit en el fer de mestre. Per al nen i la nena els companys van sent cada vegada més  importants, però el mestre és una referència important; la vida dels adolescents sembla que discorri  al marge dels adults, però el model de professor continua sent molt poderós. Com el mestre fa de  mestre depèn de la seva formació explícita en aquest camp i del codi moral que s’ha construït.   Però, què entenem per valors?32  Els valors són creences que impregnen totes i cadascuna de les actituds i els comportaments  humans personals i socials. Els valors tenen la força de fer que prenguem unes decisions i no les  contràries; és a dir, regeixen els nostres codis de conducta, ens orienten en les nostres accions, ens  guien per estar en el món; són patrons necessaris per poder viure en societat d’una manera  coherent, seguint unes normes determinades.  Entenem per normes les regles que ens indiquen com actuar en determinades situacions  d’acord amb uns certs valors. Els valors es tradueixen en normes, i les normes pressuposen valors.  Els valors, així mateix, encoratgen diferents models de relacions, és a dir, ens marquen quines  formes són les més adequades per relacionar‐nos entre iguals o en les jerarquies socials dins d’una  determinada societat. 

5.‐ TÈCNIQUES D'ESTUDI.    És una activitat a la qual sempre fem referència quan parlem de si  els alumnes saben estudiar  o no. Penso que aquesta activitat no es dóna d'una manera general i sistematitzada. També no està                                                           30

   INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 24  31   Teresa Casas ,Federació de MRP .Educar en valors a l'escola  32    Amparo Tomé, Directora del Projecte d'Educació en Valors de l'institut d'educació de l'Ajuntament de Barcelona....... 

    

50  5 0 

 

 

ben definit el seu contingut: fomentar la memòria,la comprensió, quant de temps s'ha de dedicar a  l'estudi, com s'estudia,etc. I no hi ha continuïtat a secundària, moltes vegades perquè pensem que ja  ho han adquirit i és evident que s'ha se treballar d'una manera continua.  Les tècniques d'aprenentatge i estudi 33 serveixen per estimular una actitud favorable envers  els estudis, ajuden a estudiar de manera organitzada i a prendre consciència de les pròpies  capacitats i limitacions.  Les tècniques d'aprenentatge i estudi pretenen ajudar l'estudiant a adquirir els hàbits i les  tècniques adequades per tenir èxit en els estudis. L'escola, l'institut o escola de formació  professional, s'encarreguen de formar els alumnes en els aprenentatges acadèmics bàsics, que es  van fent més complexos a mesura que s'avança en el sistema educatiu, fins a arribar a la  universitat.  6.‐ L'AVALUACIÓ i LA PROMOCIÓ DE NIVELL.    L'avaluació per l'alumne és molt diferent a primària en relació a l'ESO. No hem de pensar  únicament en els tipus de control, si les  preguntes són obertes o tancades o el nombre de controls  en un trimestre...   Quan fem l'avaluació trimestral,el procés per a determinar tot el que s'ha fet al llarg del  trimestre no és el mateix en els CEIPS i a l’IES.   També quan fem la concreció del que han fet i  hem de donar una qualificació, és molt  diferent:  A primària es concreta en un PA‐NM  i a secundària mitjançant els conceptes, actituds i  procediments que determinen la nota global, especificada en lletra i número.                  L’avaluació de l’alumnat34 ha de ser contínua, amb observació sistemàtica i visió global del  progrés dels aprenentatges de l’alumnat, integrant les aportacions i observacions efectuades en  cada una de les àrees d’aprenentatge i no pas la suma o combinació numèrica de resultats  obtinguts en les diverses àrees.  L’avaluació s’ha de dur a terme amb referència als objectius i continguts fixats en el  currículum i els criteris d’avaluació establerts pel centre, posant èmfasi en l’assoliment de les  competències bàsiques. En l’avaluació s’han de tenir en compte els progressos de l’alumnat,  atenent la seva diversitat de ritmes d’aprenentatge i, si escau, les adaptacions curriculars que s’hi  facin. 

LA PROMOCIÓ DE NIVELL.                      Promocionar de nivell no és el mateix a primària i a l'ESO. A primària per a promocionar hi  ha elements diferents. Només poden repetir un cop des de primer a sisè. La decisió de repetir no és  fa d’una manera unilateral, des de l'únic punt de vista dels professors, també els pares tenen opinió i  es fa generalment d’una manera consensuada.  A l' ESO no és promociona quan hi ha 3 o més matèries suspeses.   Els cursos màxim que poden repetir són 2. Decideix la repetició la Junta d'Avaluació integrada  per tots els professors del Nivell.  Per tant quan passen a secundària veuen que les coses són molt diferents es troben amb  aquesta” pressió afegida” la qual no superen  alguns alumnes i això comença a influir en la seva  motivació personal per intentar aprovar.                                                             33

   Guix 15     INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 33   

34

    

51  5 1 

 

 

7‐ ÀREES INSTRUMENTALS.    Tots els centres d’aquesta zona dediquen en la seva programació un temps específic a les  àrees instrumentals. Les hores assignades a cada centre  tenen com a finalitat resoldre les necessitats  d’atenció específica que alguns alumnes requereixen, per exemple mitjançant agrupaments flexibles  o grups reduïts, i no poden usar‐se en cap cas per fer abaixar simplement la ràtio de manera  generalitzada sense cap altre criteri. Aquesta assignació d’hores podrà augmentar excepcionalment  en el cas que el nombre d’alumnes que necessitin atenció individualitzada superi la situació  estàndard.  8.‐ COMPETÈNCIES BÀSIQUES.     En l’educació primària cal prioritzar l’assoliment per part de l’alumnat de les competències  bàsiques que afavoreixen l’autonomia necessària per a l’aprenentatge i per al desenvolupament  personal i social.   La finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desenvolupament de les  competències bàsiques. Cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents  competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s’assoleix com a conseqüència  del treball en les distintes àrees.  L’eficàcia en la consecució de les competències bàsiques depèn d’una bona coordinació de les  activitats escolars de totes les àrees curriculars; és un treball que iniciat a primària ha de continuar a  secundària. Això implica una planificació i sistematització de manera que hi hagi una continuïtat  plena de l’escola a l’institut. Com tots els temes que afecten a tots els nivells es necessari que hi hagi  un control del que s’està fent per a que l’alumne no tingui cap buit en aquest procés i pugui obtenir  el nivell que li servirà per a poder passar a altres nivells de l’ensenyament sense problemes.  9.‐ ÚS DE LES TIC.*    10.‐ ALUMNES NOUVINGUTS.*    11.‐ ALUMNES AMB NEE.*    12.‐ SORTIDES I COLÒNIES.*    13.‐ BIBLIOTEQUES.    A tots els centres hi ha biblioteques però el seu ús no és el mateix. El servei de préstec no es  dóna pràcticament i s'hi va per a consultar en algunes àrees o a l’hora del pati o del menjador. Ho fan  els alumnes més grans de primària i els de la secundària.   A moltes classes de primària hi ha biblioteca de classe. S’utilitzen més sovint que la biblioteca  del centre per la proximitat que tenen respecte de l’alumne: mateixa classe i llibres adequats a la  seva edat. També poden consultar‐los quan acaben les feines i poden en molts casos, controlat pels  mateixos alumnes, emportar‐se’ls a  casa. A secundària no n'hi ha pràcticament fins aquest curs en  què es comencen a introduir diccionaris i llibres de consulta a les aules, preferentment de primer  cicle (1r i 2n d'ESO).  Darrerament s’està fomentant les biblioteques escolars “puntedu” 35 com un espai  d’aprenentatge on hi ha recursos per donar resposta a les necessitats curriculars, informació i  literatura en diferents suports 

                                                         35

   INSTRUCCIONS PER A L’ORGANITZACIÓ I EL FUNCIONAMENT DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS D’EDUCACIÓ  INFANTIL I PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL PER AL CURS 2007‐2008.Pàg 19 

    

52  5 2 

 

              La biblioteca escolar ha d’actuar com un agent més en el compliment dels objectius del  projecte educatiu del centre. En aquest sentit el PEC ha de preveure les funcions de la biblioteca  escolar i aquesta ha de conèixer els seus objectius. Les activitats planificades en el projecte de  biblioteca i els serveis que ha d’oferir a la comunitat educativa formen part del pla anual del centre i  han de ser objecte d’avaluació.  14.‐ MATERIAL DE CLASSE     Materials  didàctics són  qualsevol material elaborat  que pot utilitzar‐se, en determinades  circumstàncies com a recurs per a facilitar els processos d'ensenyament i aprenentatge36. Aquests  materials representen un dels components fonamentals del currículum i només tenen sentit quan  estan plenament integrats en el projecte curricular,no solament en el disseny també en el seu  desenvolupament   Segons el que es desprèn d'aquestes  definicions veiem que sense ells la tasca educativa no es  podria dur a terme, només amb la veu poc podríem fer.  Els materials37 sobre els quals s'haurien de prendre acords per al seu ús serien:   Llibres de text, llibres monogràfics: de gran importància en la biblioteca daula. col∙leccions  ,projectes integrats de continguts per a determinats cicles educatius elaborats i publicats, materials  didàctics i jocs ,registres sonors, imatges, muntatges audiovisuals i materials de noves tecnologies  de l'educació.  

 

 

També sobre els suports on s’apliquen, que poden ser molt diferents: materials  convencionals, audiovisuals i noves tecnologies.  15.‐ L'ESBARJO.    El temps de pati ve determinat, és pràcticament el mateix a tots els centres,de primària i de  secundària. El que no és igual és com es vigila. Nombre de professors, la situació d'aquests en en el  pati.  A primària normalment hi ha més  relació  alumnes/professors .Els alumnes senten més la  seva presència, noten estar més protegits i quan els necessiten estan de seguida al seu costat.  A secundària, en general, ja no passa igual.   Hi ha menys professors vigilant. De tota manera ,però, a 1r d'ESO, atès que són nous i els més  petits del pati, almenys el 1r i 2n trimestre s'està més pendent  d'ells.   16.‐ PROFESSORS QUE PASSEN PER LA CLASSE.    El nombre de professors que passen per l’aula té molta importància per als alumnes.   Si bé a primària no en tenen un solament; des de ja fa uns anys tenen especialistes de  Educació Física, d’Anglès i de Música, en total 4 o màxim 5,  és un nombre molt inferior a l’ESO on  n'hi ha el doble. Cada àrea té un especialista i si les comptem totes el nombre és al voltant de 10,  tenint en compte que pot ser que tinguin altres professors en els crèdits variables.  És una diferència molt gran i a l’alumne, acostumat a un nombre molt inferior de docents, li  costa  adaptar‐se a cada professor, que imparteix la classe d'una manera diferent i  pot afectar el seu  interès, comprensió, etc. I per tant, al seu rendiment escolar.       

                                                         36

   Dr. Pere Marquès Graells 

37

  Función didáctica de los materiales curriculares. Javier Ballesta Pagán 

    

53  5 3 

 

7.‐ DESENVOLUPAMENT D’UNA CLASSE                   Com es desenvolupa una classe és molt important a nivell general i sobretot en el pas de  primària a secundària. A primària el temps de l' explicació pot ser pràcticament igual que a  secundària,però en la correcció de les activitats es dedica més temps mentre que els de secundària  tenen potser una mica més de temps a classe per fer les activitats. És un canvi que es nota i que s'ha  de tenir en compte quan arriben a l'IES  a fer 1r d'ESO.    18.‐  NOMBRE D'ALUMNES    Quant a les classes hi ha un màxim legal. Aquest màxim és el referent i pot  possibilitar  que el  professor pugui arribar a tots el alumnes de la mateixa manera. Hi ha menys alumnes que els  estipulats legalment quan a les classes hi ha alumnes  amb NEE i nouvinguts, als quals s'ha dedicar  una atenció individualitzada, cosa que  permet una millor dedicació envers els mateixos.  A tots els centres objecte d’aquest treball, CEIPS i IES,el nombre d’alumnes no és gaire alt; al  voltant de 20 i els alumnes de NEE i nouvinguts són pocs a cada classe. 

  ÀMBIT ALUMNES 

 

  1.‐ LA CLASSE.    A. ORGANITZACIÓ DE L’AULA     El grup natural d'una aula38 és el grup heterogeni on coincideixen els diferents gèneres,  interessos, ritmes, capacitats, valors culturals, etc.  És important assegurar les relacions de comunicació a l'aula entre períodes de treball en  grups (grups heterogenis que canvien segons la tasca) amb moments de treball individual, per  parelles, treball professor/alumne..., tot dins el marc d'una organització flexible de l'aula.  S'ha d'agrupar els alumnes de manera que puguin respondre a les exigències de la tasca de  diferent manera, mantenint l'equilibri entre els qui requereixen una ajuda individualitzada i d'altres  que són més autònoms.    Organitzar l’aula és una estratègia que els professors utilitzem en funció de determinades  circumstàncies.   Les organitzacions d’aula a primària i a secundària no són iguals. A primària hi ha més varietat  de formes, des de petits grups a racons.   A secundària l’organització és més rígida i pràcticament igual tot el curs. L’única varietat  pròpia de l’ ESO són els crèdits variables que tenen un màxim de 10‐12 alumnes. De tota manera en  els darrers cursos a 1r d'ESO només n’hi ha un a la setmana,en el qual  els alumnes canvien cada  quatrimestre. 

B.‐ AGENDA.    L'agenda escolar a banda de ser una eina de treball escolar, ofereix elements que predisposen  a la reflexió i poden servir de punt de partida per fer un treball a l'aula i de relació entre les famílies i  els alumnes dels centres educatius.  L’ús de l’agenda comença a primària però és a secundaria quan penso que aquesta eina es                                                           38

   Sílvia Clemente Lapena,Coloma A. Ferrer Salas i altres 

 

    

54  5 4 

 

 

    

torna imprescindible. Hi ha més treball a fer a casa, més controls, com que la relació amb els pares no  és igual que a primària és, a banda d’altres ,el nexe més proper i eficaç de comunicació i també pot  servir per a felicitar a algun alumne si és necessari o bé inclús per a demanar hora de reunió amb ells,  entre altres importants funcions.  Els tutors a primer la revisen periòdicament i supervisen principalment si saben prendre nota  del que han de fer a casa. Per a un millor aprofitament els pares han de controlar també a casa el que  es porta anotat i així els alumnes no tenen motiu per a no fer les tasques que tenen encomanades.  C.‐ CARPETA DE CLASSE.    La carpeta de l’alumne normalment només s’utilitza a primària.   És una eina molt útil en tots els traspassos d’informació quan els alumnes canvien de tutor.  Com és una carpeta que té molta informació de l’alumne ens podem fer càrrec de seguida tant de la  seva evolució com d’altres documents administratius que reflecteixen la vida de l’alumne al centre.  La carpeta de classe facilita l’acció tutorial amb la recollida de diferents informacions i permet  millorar el coneixement de grup. Dóna seguiment a les actuacions acordades pels diferents  professionals referides tant a la dinàmica de grup com a determinats alumnes amb necessitats  educatives especials. També agilitza l’intercanvi d’informació i millora la comunicació.  Quan passen a secundària la cosa canvia en el sentit que les dades, avaluacions,... dels  alumnes estan a la Secretaria del centre, no n'hi ha tantes i es perd una certa informació que es dóna  a primària quan canvien de tutor.    Fitxa de dades bàsiques de l’etapa d’educació infantil    • Full de resum d’escolarització de l’etapa d’educació infantil  • Fitxa de dades bàsiques de l’etapa d’educació primària  • L’expedient acadèmic de l’etapa d’educació primària  • Resultat de l’avaluació de cadascun dels cicles d’educació primària que finalitzi  l’alumne/a  • L’informe d’avaluació individual de l’alumne/a en cas que sigui baixa abans de la  finalització del cicle  • ACIs / Informes tècnics / Dictàmens  • Full de confirmació de baixa del centre  • Autorització dret d’imatge, ...    D.‐ MATERIAL AMB EL QUE  TREBALLEN: LLIBRETES,FULLS, LLAPIS,ETC.    El material de classe a primària ve de la quota del material que els pares paguen a  començament de curs. D’aquesta manera els alumnes no s’han de preocupar de comprar, guardar i  portar rés perquè està a la mateixa classe.  A secundària no és així. Els diners que es recapten dels pares es dediquen a altres finalitats  però no al material amb el qual treballen. Per  tant han de portar individualment  el material que  necessiten i si no en tenen, difícilment poden fer rés a classe.  Els dos sistemes tenen pros i contres. En contra sobretot quan perden o “desapareix” material  individual o no el porten,  moltes activitats no es poden fer en el moment amb el perjudici per  l’alumne que això suposa.  E.‐  CARPETA DE L’ALUMNE.    Els alumnes de  primària guarden el que es  fa a classe en els prestatges en alguns centres i  altres en carpeta o carpesans. Tenen només el que necessiten para les classes del dia.  55  5 5 

A secundària hi ha servei de taquilles, factor que possibilita que puguin deixar el material i no  hagin de portar‐lo de casa. Molts alumnes de primer l’utilitzen amb l'avantatge que això suposa. Els  que no  tenen taquilla, igual que a primària porten cada dia el material que necessiten.   

 

 

    

2.‐ TREBALL ESPECÍFIC PER CASA.( DEURES)    Tant a primària com a secundària els alumnes acostumen a tenir treball específic per casa  (deures) .Normalment és  la feina que no s’ha fet a classe. De vegades és  feina  especial que ja s’ha  tractat a  classe i que sobretot a l’ ESO es posa però no per el dia següent. A Primària es posa més  feina de reforç i d’ampliació. No a tots els centres.  La correcció d’aquests  deures es fa  majoritàriament en grup classe i l'endemà que es posen.  Altres  treballs, feina  especial, de reforç o d’ampliació els professors la corregeixen individualment.  És bàsic que la portin feta i quan no la fan es queden a fer‐la a l’hora del pati, notificant‐lo a  les famílies mitjançant l’agenda. També com a treball per a casa se’ls indica que estudiïn  a casa seva  a  tots els centres, tant a primària com a secundària.  3.‐ PUNTUALITAT.    La puntualitat és un aspecte que té molta importància en tots els àmbits socials.  La puntualitat en l´entrar és un fet d'especial importància pel bon funcionament de la classe i  de l´escola. És un hàbit que els ajuda en l'educació i els fa valorar la importància de l'escola i de les  activitats que s'hi fan. És un hàbit que s‘ha de treballar i inculcar des de ben petits dins de l‘àmbit  familiar.  Els pares han de  transmetre als fills que és molt important arribar a l'hora, i si pot ser abans,  millor. És important que els dies que van a l'escola, al matí no facin res més que arreglar‐se: per tant,  res de televisió, de mirar contes o de jugar. Si fan això, els costa molt centrar‐se en el que toca fer,  fer‐ho bé, col∙laborar i marxar puntuals de casa. Tot això podran fer‐ho a la tarda, o els caps de  setmana, quan no vagin a l'escola. El moment d'anar a l'escola ha de ser agradable, relaxat, de  manera que  arribin a l'escola contents, centrats i motivats.  Els nens/es que acostumen a fer tard queden perjudicats perquè l'activitat ja és començada i  es troben cohibits davant els companys.  La manca de puntualitat (quan no és justificada) frena el bon desenvolupament dels hàbits  personals i socials. D‘altra banda és una falta de respecte envers els altres membres de la comunitat  educativa (companys, mestres...) ja que distorsiona el seguiment de la classe, interromp les  explicacions del professor i interfereix en l‘atenció de la resta de la classe.  4.‐ COL.LABORACIÓ EN EL MANTENIMENT I NETEJA DEL CENTRE.    En els centres,quan el curs ja està ben començat, es veu que en alguns llocs: patis, taules,  alguna pared o mur,ja no estan com a l’inici,sobre tot a l’IES. A aquestes coses no poden arribar els  serveis de neteja els centres i sinó s’aborden donen una imatge lamentable. Es per això que es  planteja ,quan s’arriba a aquesta situació,,que les diferents classes col.laborin en la neteja dels patis  del centre. Es fa a l’hora de tutoria i de manera rotativa un cop cada setmana.   També les taules de les classes quan es veu que estan molt ratllades a l’hora de tutoria i  donant‐los estris de neteja procurin tenir‐les netes.  Son mesures que fan implicar els alumnes en coses que els afecten directament  col.laborant  que els espais escolars  estiguin nets i d’aquesta manera estar tots en el centre millor.          56  5 6 

 

   

   5.‐ ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA SOSTENIBILITAT,EL MEDI AMBIENT,RECICLATGE..    El medi ambient on vivim és força complex.  Malauradament, en els darrers últims segles, els éssers humans hem trencat l'equilibri de la  biosfera destruint els hàbitats naturals, desforestant grans superfícies, generant muntanyes de  residus, contaminant l'aire i enverinant els rius i mars.  El rescalfament del clima de la Terra causat per l'efecte hivernacle, la destrucció de la capa  d'ozó que protegeix el planeta, la tala dels boscos tropicals, la pèrdua arreu del món de sòl fèrtil, la  pèrdua accelerada d'espècies salvatges, així com la misèria creixent entre els pobres de la Terra,  representen els nous problemes amb què s'haurà d'enfrontar la humanitat si vol salvar el planeta.  Moltes activitats humanes trenquen l'equilibri natural de la Biosfera.  No podem oblidar que el nostre entorn influeix i repercuteix directament en la nostra salut.  Atacar el medi és, a la llarga, atacar‐nos nosaltres mateixos.  Només una educació mediambiental correcta i generalitzada permetrà que el desig de  progrés de les societats actuals sigui compatible amb la protecció i la conservació del medi en què  vivim.  Hem de prendre consciència de la importància de tenir actituds de respecte envers el medi  ambient, per tal de poder fer de la nostra Terra un món habitable no tan sols per als d'avui, sinó  també per a les persones del demà.  El futur dels éssers vius sobre la Terra no està gens garantit, si no comencem a respectar el  nostre planeta i aprenem les lliçons de l'Ecologia. 

                                         

      

57  5 7 

3.     Respostes obtingudes dels qüestionaris als professors i de les enquestes als  alumnes.    

Aquest apartat és el resultat del treball de camp en les escoles i el institut. Estan recollides les  respostes de tots els tutors i directors,respostes donades a en els mesos de Novembre‐Desembre de  2007.(En algun centre pot haver alguna cosa que ha estat  canviada  des de quan vaig passar els  qüestionaris i obviament no recollida en aquest treball). També està el que pensen els alumnes: els  que aniran i el que han arribat aquest any a l’ESO.  Aquestes respostes indiquen aspectes de l’organització ,com es és treballa en els diferents  centres i com veuen els alumnes aquest procés de canvi. De tota aquesta informació que exposo a  continuació es podran treure conclusions per a poder fer un document proposta a la zona, un dels  objectius d’aquesta llicència.     

3.1   Respostes obtingudes dels qüestionaris als professors.    3.1.1   Àmbit Escola 

  1.    L'escola com a referent al barri. Centre educatiu i entorn.    Els centres sobre els que s’ha fet aquest treball estan en tres barris diferents de Santa Coloma  de Gramenet. Dos CEIPS i l’ IES al barri de Singuerlín, un CEIP en el  barri de la Guinardera i l’altre  CEIP al barri de Les Oliveres.  El  nombre d’habitants de Singuerlín és  de 12687 habitants,10,4% de la població de la ciutat.  El nivell socioeconòmic del barri es mitjà‐ baix.   La Guinardera, té una mica menys d'habitants 3325 habitants, 2,6 % de la població. El nivell  socioeconòmic és una barreja de gent ben col∙locada, que viu en cases noves amb altres famílies amb  nivell socio‐cultural i socioeconòmic baix. Té algun servei més i està envoltat pel barri de Singuerlín.  El  nombre d’habitants de les Oliveres és de de 1.977 habitants 1,6 % de la població. El nivell  socioeconòmic  del barri és baix.  Els serveis educatius i culturals de l’entorn dels centres que hi ha als diferents  barris a més a  més dels centres educatius no són gaire abundants. A Singuerlín és on disposen de més serveis, en  canvi a les Oliveres no en tenen cap servei .  Quant al nombre d’alumnes ,dos CEIPS  tenen 400 alumnes. Els altres dos són  més petits i en  tenen  poc més de 200.   L’IES  té 400 alumnes (ESO i BATXILLERAT)  Els  alumnes són del barri en la seva majoria. A l´IES ,a batxillerat ,vénen de tota Santa   Coloma i fins i tot de fora.  En els centres a part de les classes i activitats extraescolars es fan diverses activitats per a la  gent del barri; més als CEIPS, sobretot a l´ àmbit esportiu. L'IES promou activitats però no es fan  necessàriament en el recinte escolar.    2.   Model d’escola.    Els trets identitaris  dels 4 CEIPS no coincideixen entre ells d´una manera plena. Els  trets que  més coincideixen són com a  escola catalana ,tres centres;  escola pluralista i aconfessional o laica, a  dos centres .  L´IES presenta diferents trets identitaris: Atenció força personalitzada a l’alumnat (i altres:  projectes: escola verda, Sàhara, mediació...i reutilització de llibres)  La línia  metodològica establerta  als CEIPS no coincideix entre ells.  Al igual que a l´ apartat      

58  5 8 

 

 

 

 

    

anterior coincideixen en algunes coses, però no d'una manera plena. Dos  centres coincideixen en  que  tenen  metodologia activa; no hi ha més coincidències.   La de l´IES no coincideix amb cap CEIP: Escola inclusiva evitant fer grups homogenis.   Quant a programes d’actuació o eixos transversals, prioritaris els dels CEIPS són totalment  diferents. Cadascú té unes prioritats diferents. Un centre no ho manifesta, dos se centren en les  competències bàsiques a l´àrea de llengua, un en els valors i l´ últim a través de l’emissora de ràdio  treballen la llengua oral.   L’IES se centra en les competències bàsiques en llengua.  3.‐   Projecte lingüístic.    Els CEIPS el tenen inclòs al PEC. L’IES no.Es farà al 2008‐09.    4.‐   Organització escolar.     L´ organització dels centres és molt similar. Tenen estructures semblants quant a òrgans  col∙legiats, individuals i comissions.  L´IES  té alguna comissió  més degut al fet que té més projecció exterior.  Quant a línies de centre  2 CEIPS  són  de línia 2,  i els altres 2 són  de línia 1.  L´ IES és de línia 3 en aquest curs.  Quant a nombre de professors els dos CEIPS més grans tenen 30 i 31 mestres, i els dos més  petits 18 i 19. L’IES té 40 professors.  5.‐ Edifici i espais escolars          Els edificis són tots de la mateixa època ,finals dels anys 70, i estan ben dotats d'espais  escolars.: gimnàs.  aules d'anglès, de música, d’informàtica, de psicomotricitat, d'audiovisuals, etc. a  tots els CEIPS.  L´ IES als ser dos edificis idèntics, antics CEIPS, en un mateix centre pot disposar del doble  d'espais per un nombre similar d'alumnes  amb els dos CEIPS  que en tenen més.   6.‐ Serveis escolars.    Els serveis escolars que hi ha  als CEIPS  són: Menjador, Acolliment matinal  i activitats  extraescolars per les tardes.   A  l´IES: servei de menjador, biblioteca, estudi dirigit pels alumnes de 1r ESO, taquilles i  reutilització de llibres..    7.‐ Activitats extraescolars.    Les activitats extraescolars són més nombroses als CEIPS que a L´ IES. Les activitats que es fan  són en general, esportives (diferents esports i piscina) i  danses o ballet.  L´ horari als CEIPS va des de les cinc a dos quarts de 7, encara que hi ha un centre que fa  activitats fins les 10 de la nit.    Les activitats extraescolars de l’ IES només es fan un dia a la setmana, el dijous  de 15,30 a  17,30.El nombre de alumnes varia des de 150 d’un CEIP fins els 35 de l´IES.   A mesura que els alumnes passen a l´IES disminueixen les activitats i alumnes que hi van.  8.‐ Comunicació a les famílies.        El nombre i les finalitats de les reunions amb els pares són similars : reunió d'inici de curs en  59  5 9 

 

 

 

 

      

tots els centres i reunions individuals a petició dels pares o dels professors.  També hi ha xerrades als pares als diferents centres. Són xerrades proposades normalment  pels pares o d’altres. A l’ IES és l’ AMPA qui proposa les xerrades.  Els  CEIPS no tenen  revista o butlletí informatiu, només un el té a l’inici de curs.   L’IES té un butlletí informatiu amb 4 edicions. Dos en el primer trimestre i un els altres dos.  La col∙laboració de l’AMPA amb els centres de primària és molt àmplia, des de les sortides i  festes al suport econòmic.  A l’IES la col∙laboració es bàsicament econòmica.  9.‐ Horari i puntualitat*     L´ horari dels CEIPS és idèntic de 9 a 13 i de 15 a 17.   A l´ IES és diferent. Coincideixen en  el mateix nombre d'hores, 30 a la setmana, però a l’ IES  no van a classe les tardes del dijous i divendres; no obstant això, entren més aviat pel matí i surten  més tard a migdia aquests dies.  Les classes no tenen la mateixa duració. A l´ IES  totes les classes són de 55 minuts. Tenen 5  minuts entre classe i classe pels canvis de professor.  Als CEIPS: hi ha classes de 45 minuts i d'una hora.  10.‐ Acció tutorial.*    Quant al PAT els CEIPS no el tenen o l'estan elaborant.  L´ IES el té des que va començar l´ESO,el curs 1996‐97 i es  revisa al final de curs.  Totalment diferent l´acció tutorial als CEIPS i a l´IES   Als 4 CEIPS treballen l’acció tutorial d’una manera molt diferent: des de valors i hàbits al  tractament de les normes i resolució de conflictes. Als CEIPS treballen d'una manera diferent sense  plantejament general de centre i sense coordinació entre els diferent centres.  A l’ IES hi ha 3 temes bàsics:  1. aspectes acadèmics i d'acompanyament.  2. temes de formació personal.  3. assessorament futurs estudis o professionals..  En aquest centre hi ha un plantejament global als 4 cursos, es revisa anualment i  s´aplica el  curs següent.   Evidentment no hi coordinació  entre primària i secundària.  11.‐ Mediació*    A primària només hi ha un centre dels quatre que  té aquest servei.   A secundària fa dos cursos que  el tenen.   Aquest servei és demanat pels mateixos alumnes. A la vista de l’experiència ,en el temps que  s’ha estat aplicant, està tenint bastant d'èxit.  Hi ha una comissió que es reuneix periòdicament.  12.‐ Alumnes nouvinguts.*    Hi ha  pla d´ acollida als nouvinguts a tots els centres. Aquest pla forma part del PEC de la  meitat  dels centres.  Teòricament  tots els alumnes nouvinguts tenen adaptació curricular feta.   Quant a aula i tutor d'acollida la meitat dels  CEIPS el tenen.   L´ IES té aula i tutor d'acollida.  60  6 0 

 

 

 

 

 

 

 

    

13.‐ Alumnes amb NEE*    Tots els centres tenen CAD. La funció principal és el seguiment dels alumnes d'EE. A tots els  centres es  fan adaptacions curriculars. Són atesos en petits grups en quasi bé tots els centres.  Tots els Ceips menys un tenen vetlladora. El temps de dedicació va entre 30 i 1 10 hores.   L’IES no en té.   Hi ha centres en què la coordinació la fa  la CAD i altres,  el Cap d’estudis.  No hi ha alumnes als CEIPS amb escolaritat compartida. L’IES en té un.  L´ IES té des d'aquest curs una USEE. Els alumnes coincideixen amb la resta d’alumnes del  nivell a les àrees d’educació física,plàstica,música i crèdits variables de ciències i llengua.  14.‐   Ús  de les TIC.*                 Els diferents centres tenen aules d’informàtica ,diferents recursos: Aparells de DVD i vídeo,    ordinadors, televisions, canó... en alguns centres s’està cablejant tot l’edifici per a que arribi l’ADSL a  les classes.  Tots els centres menys un CEIP  tenen coordinador d'informàtica.  Quant a pàgina web tos els centres la tenen. Menys un CEIP que l´ ha començat a fer aquest  curs i encara no és plenament operativa. La resta de centres la tenen des de fa alguns cursos.  15.‐   Festes.    El nombre de festes als Ceips és el mateix. En tots els centres les fan a nivell global de centre.  Participen tots els nivells tant als  col∙legis com a l’ IES. A secundària fan les mateixes, menys la  Castanyada, però es fa una festa al final  del primer trimestre.  16.‐ Sortides i colònies.*    Quant a sortides es fa un plantejament a nivell general de centre tant a primària com a  secundària en relació al nombre de sortides per àrea i trimestre.  S´intenta que vagin tots els alumnes a la sortida. Si no hi van, a primària a la majoria de  centres es queden a casa, encara que en un dels 4 centres es queden al centre.  A secundària els alumnes que no van a la sortida van al centre amb feina.  17.‐ Llibres de text .      A primària abans d'aquest curs només hi havia reutilització de llibres de text en 2 centres.   A secundària si que n'hi havia des de el curs anterior.  A tots els llocs es planteja aquest curs la reutilització dels llibres donats per l’ajuntament.  18.‐ Ajuts escolars    A primària i a secundària hi ha  beques de menjador. Fins al curs anterior hi havia beques de  llibres.  A primària hi ha algun ajut més:  Material escolar a càrrec de la Generalitat, activitats d’estiu  de l’Ajuntament,  extraescolars del departament de Benestar i família.  19.‐Aspectes referents instruccions inici de curs.    A.   Projectes d'innovació educativa.  61  6 1 

 

 

 

 

 

    

Només hi ha un centre de primària que  té un Projecte d'innovació de la llengua anglesa  juntament amb el de secundària que té els següents projectes:  Educació ambiental. Punt EDU. Mediació. Escola verda. Viatge solidari al  Sàhara.  Els altres 3 centres no en tenen cap.  B.   Projecte per a la millora de la qualitat   dels centres educatius públics (pmqce)    Cap centre en té.  C.‐ Coordinació amb els instituts    La connexió  dels IES i els CEIPS es fa amb:   Contactes entre equips directius. Xerrades professors IES a alumnes i pares dels CEIPS. Visita  dels pares i mares als instituts. Visita dels alumnes als instituts.  Reunions de traspàs d’informació oral i escrita sobre els alumnes entre professors de primer  cicle de l’ESO i els tutors de sisè. A més a més hi ha jornades de portes obertes.  En general la coordinació  amb els CEIPS  de la zona no és una coordinació sistemàtica durant  tot el curs.    D. Pla d’emergència.    Coincidència general. Tots els centres tenen i fan el simulacre el primer trimestre del curs  acadèmic.  Hi ha  cartells indicatius a tots els centres. A les aules, escales, passadissos i portes.               E.‐ Cas d’absència del professor de classe.    Als Ceips se substitueix intentant que sigui un mestre del mateix cicle: primer el de reforç de  la classe i en segon lloc un altre mestre lliure. Si se sap amb temps es eixa feina. Si no, el professor  que substitueix segueix el llibre al fil del tema que treballen.  A secundària la substitució la fa el professor de guàrdia. Fan la feina que tenen o que hagi  posat el professor.  F. Actuacions en el supòsit d’absentisme de l’alumnat*    Tant a primària com a secundària es contacta amb la família i en cas extrem s’avisa als serveis  socials objectivant prèviament totes les faltes d'assistència.  La justificació de les malalties és molt similar a tots els centres: certificat  del metge.  A secundària també hi ha un model específic per emplenar‐lo i portar‐lo al tutor, que poden  demanar a consergeria.     G.‐ Atenció a l’alumnat que pateix malalties prolongades    No hi ha casos  H.‐ Administració de medicació a alumnes .  *     A primària amb justificació són els tutors generalment qui administren la  medicació als  alumnes. El procediment que es segueix per administrar‐la es fa d’acord amb l’informe del metge, on  consti el nom de l’alumne, la pauta i la medicació que ha de prendre i l’autorització paterna/  materna.   62  6 2 

En horari de menjador (12,30 a 15h).  A secundària els professors no els administren  la medicació. Són  els propis alumnes els que  se l'administren.   

 

 

H.‐ Administració de medicació a alumnes .  *     Si els pares han signat autorització( a direcció) i justificat amb full mèdic a la majoria dels  centres els tutors les administren.  A secundària. Els professors no les administren.  I.‐ Actuacions, tràmits i gestions en determinats casos d’accident o incident*    A primària si l´ accident es greu s'informa a la família i es porta a l´ hospital. Normalment és el  tutor qui el porta.  A secundària és el professor de guàrdia el que gestiona la situació, la secretària emplena la  documentació que s´ha de dur  i truca a un taxi per a que el professor de guàrdia el porti a la mútua.  L’IES té concertada una assegurança mèdica.  J.‐ Prevenció del tabaquisme i de l’alcoholisme*    No hi ha  plantejament de centre sobre aquest tema a primària.  A secundària si. Es fan xerrades en el marc de les tutories i és un tema que es tracta a l’àrea  de ciències.    K.‐ Ús d’imatges d’alumnes.    Tots els centres demanen als pares l’autorització pel ús d’imatges dels alumnes al  començament del curs, a l’hora de formalitzar la matrícula.     

3.1.2 Àmbit Classe 

  1.‐ Acció tutorial.*    El PAT a les escoles de primària del barri no està fet. A quasi bé totes s´està elaborant aquest  curs.  Malgrat no estar fet, es treballen a les tutories de 6è  diferents coses : els valors, l´autoestima,  les tècniques d’estudi, hàbits, normes de convivència, conflictes puntuals, temes de relació social:  conflictes en general, integració,…  A secundària si que hi ha PAT. Estan incloses  les tècniques d’estudi, salut, seguretat,  comportament i normes, hàbits de classe, mediació, dossier,... El PAT es du a terme  a tots el cursos  de l´ ESO i es revisa cada any.  El desenvolupament de la tutoria a primària està més pautat:  El tema de debat és a  proposta del tutor o dels alumnes.   A secundària els tutors segueixen el PAT establert des de l’inici de curs.  La tutoria individual no està generalitzada en els CEIPS. A 3 centres si i a 1 no.   En els centres on funciona s’aplica quan es necessari, quan hi ha casos d’alumnes  problemàtics.  A secundària si. En teoria s´ ha de parlar amb tots almenys una vegada durant el curs.  Els centres procuren sempre que sigui possible que els tutors estiguin amb el seu grup els dos  cursos del cicle superior de primària i del primer cicle de l´ESO.       63  6 3 

2.‐ Convivència.*     El tema de la convivència es tracta d’una manera general a tots els centres en la tutoria.  Normalment quan sorgeix un cas exposant‐lo, analitzant‐lo  i arribant, a poder ser,a acords.  A secundària també, a través de la mediació.  A les escoles la majoria tenen fet el RRI. Algunes des de fa molts cursos. Només en un  centre  està en elaboració.  Els tipus de faltes que preveu són en general totes les conductes contràries a les normes de   convivència.    Estan tipificades com a greus i lleus.  A secundària si. Va ser revisat el curs anterior. Les sancions tenen una gradació més elevada,  van des de mesures de càstig: fer‐los assistir al centre els dilluns o dimarts a les 8 del matí, comunicat  d’incidències... fins a les expulsions(cautelars o per expedient) per acumulació de comunicats o  incident greu o molt greu.     3.‐ Hàbits.    A primària,  es treballen els hàbits però són molt diferents a cada centre.   La programació d’hàbits  no està establerta des de infantil a sisè de primària. No hi ha una  continuïtat. Depenen dels tutors de nivell.   Els alumnes que surten de l’escola no han treballat els mateixos hàbits i de la mateixa  manera.  En no haver‐hi coordinació amb els altres centres de primària els alumnes de tots els CEIPS de  la zona que van al IES no hi arriben amb els mateixos hàbits adquirits.  A secundària tampoc hi ha un plantejament de centre per a treballar els hàbits. Es treballa en  algun nivell però no amb una planificació general. No hi ha continuïtat amb el que s’ha  fet a  primària.   També es treballen de diferent manera. A primària hi ha escoles que ho fan  transversalment i  en altres a tutoria. Es treballen en la majoria de les aules amb tot el grup però en algun centre ho fa  amb treballs en grups més reduïts.   A secundària es treballen a tutoria, tot el grup.   

 

    

4.‐ Valors.    A primària, no hi ha un programa dels valors que s´han de donar des del cicle infantil.   La programació de valors a l' igual que la dels hàbits  no està establerta des d' infantil a sisè de  primària. No hi ha una continuïtat. Depenen dels tutors de nivell .  Els alumnes que surten de les escoles no han treballat els mateixos valors.  Al no haver coordinació  amb els altres centres de primària en aquest tema els alumnes de  tots els CEIPS de la zona que van al IES no tenen  els mateixos valors adquirits.  A secundària tampoc hi ha un plantejament de centre per a treballar els valors. Es treballa en  algun nivell però no amb una planificació general. No hi ha continuïtat amb el que s’ha  fet a  primària.   Es treballen als  6ès. Autoestima, empatia, companyonia, respecte, convivència, autonomia.  A secundària la companyonia , la responsabilitat, ….  Els  valors es treballen de forma semblant. En la tutoria, amb  tot el grup.  5.‐ Tècniques d'estudi.    A primària no hi ha cap programació general feta de tècniques d'estudi   i per tant no estan  incloses en cap PAT. Es treballen a nivell de classe i en les diferents matèries.  64  6 4 

l’ESO.   

 

 

 

    

A secundària estan incloses en el PAT de 1r d’ ESO. No hi ha una programació general de tota  No hi ha cap continuïtat entre primària i secundària. 

6.‐ L'avaluació  i la promoció de nivell.    Els tipus d’avaluació i el nombre de proves per trimestre és bastant similar.  Els alumnes a primària els pares poden revisar les proves a casa. Però a secundària no es  poden dur  fora del centre. Estan al departament durant dos cursos acadèmics per a possibles  reclamacions.  La qualificació de cada àrea és diferent: a primària PA i NM . Es determina en alguns casos  valorant en conjunt: treballs, deures, estudi, participació classe i control, i en altres casos els  conceptes i procediments.  A secundària amb C + P + A aplicant els percentatges acordats al  nivell.  Després de passar els  qüestionaris, ha canviat. A 1r la nota és I, S, B, N i E amb el seus equivalents numèrics enters.  El format que  tenen les qualificacions que es donen en acabar el trimestre a primària és amb  un informe i a secundària numèriques: Nota quantitativa i qualitativa.     Quant a la promoció de nivell a  primària no hi ha unanimitat en els diferents centres.   A dos centres de primària es  consensua entre  l’ EAP,escola i pares. En un altre centre ho  proposa el tutor en les sessions d’avaluació, però la decisió final la tenen els pares,. I a l’altre  el  mestre amb l’equip directiu.  A secundària és l’equip docent el que decideix si promociona o no.  7.‐ Àrees instrumentals.          Quant a les àrees instrumentals no es donen el mateixos continguts als diferents CEIPS i no hi  ha coordinació del que s’ha donat a primària i a secundària.    8.‐ Competències bàsiques.    A primària no hi ha unanimitat. Treballen  diferent segons els centres. Fan les corresponents  en les àrees respectives.   També  tallers (exposició oral i matemàtiques), incentivació a la lectura i PAI.  A les matemàtiques: domini de les 4 operacions bàsiques i problemes. Principals conceptes  geometria plana. Sistema mètric decimal (conversió unitats)  A secundària a les llengües: Comprensió lectora,producció escrita i producció oral.  9.‐Ús de les TIC*    No hi ha un ús similar dels recursos  TIC. A primària hi ha qui ho fa habitualment en àrees  específiques, altres a totes i en un centre les activitats de la sisena hora. 1‐2 hores setmanals  A secundària, l’ús de les TICS a les diferents àrees és molt baix. A socials quan es pot és la  única àrea que van a la sala d’informàtica. 1 h x 15/20 dies.  A Català baixen a fer dictats en línia, a  Tecnologia, molt, perquè els corresponen els continguts informàtics i a Anglès de tant en tant per  veure pel∙lícules...).  10.‐ Alumnes nouvinguts*    Hi ha més o menys igual nombre d' alumnes d’acollida a primària i a secundària. A  primària la  majoria no tenen feta adaptació curricular. Només en un centre i en una classe. En  un altre CEip la  65  6 5 

 

 

 

 

 

        

llengua catalana temporalment. La majoria porten més d’un any.  A secundària l’únic alumne si. Fa  1 any que està al centre.   11. Alumnes amb NEE    El nombre d’alumnes a primària i a secundària és molt similar. També la manera d’atendre els  alumnes.  Quant a escolaritat compartida, només hi ha un alumne a secundària.  El centre de secundària  té auxiliar o educador d’educació especial a la USEE,on hi van 4  alumnes de 1r ESO. Estan amb la resta de companys a Tutoria. C. Variables. Música. Ed.Física.     12.‐ Biblioteques.    A primària s’utilitza per a treballs d’ampliació o treballs en concret. I també en alguns centres  a les àrees de les llengües.  A secundària només s’utilitza al migdia i a l’hora del pati. Com a servei de préstec, no.  La biblioteca d'aula als sisens funciona a les classes. Es fa servir quan s’acaben les feines.  Préstecs i consulta interna.  A secundària no hi ha.  13.‐ Sortides i colònies.*    Els alumnes de sisè fan sortides de colònies, majoritàriament fora del curs escolar. Els  alumnes que no hi van generalment es queden a casa. Poden anar al centre si volen.  La finalitat de les colònies és lúdica.   A secundària no es fan colònies a primer. A  segon d’ESO fan el crèdit de síntesi com a sortida.  Els diners de les sortides es recullen de diferent manera: A la meitat dels Ceips, els tutors o els  professors que proposen les sortides a secundària s’encarreguen de recollir‐lo.   A l’ IES cada vegada més es  fa mitjançant un ingrés al banc. I als  altres centres els diners per  les sortides surten de la quota recaptada al començament de curs.  14. ‐ Material de classe.           A primària en general els pares paguen la quota de material, els diners van a material de  classe que utilitzen els alumnes cada dia: material fungible: (llibretes, fulls, llapis, gomes,…..)  Fotocòpies, material de plàstica, folis, biblioteca d’aula. Làmines de dibuix, colors de tota mena,  material per treballar el Nadal, Carnaval,....Fotocòpies., tallers plàstica. Tot el material fungible:  Llibretes, fulls, llapis, gomes,…..)i material de plàstica.  A secundària la  paguen la majoria. És diferent en què es destinen els diners: Millora dels  equipaments del centre (audiovisuals, material esportiu, material didàctic,...), monitoratge dels  alumnes que es queden al centre el migdia, atenció del servei de biblioteca, organització de les  activitats extraescolars dels dijous, fotocòpies etc.  15.‐ L'esbarjo.           A primària hi ha més professors que el vigilen, entre 3 i 5, a secundària 2 o 3.  Tant a primària com a secundària van als lavabos a l´hora del pati. No hi van abans d’una  manera general. 

66  6 6 

 

 

   

 

 

16‐ Professors que passen per la classe.    La diferència és molt gran. A primària passen el tutor i els especialistes(4 o 5 professors en  total)  A secundària cada àrea la fa l’ especialista.(10 o 11 professors)  17.‐ Desenvolupament d’una classe.     El desenvolupament d’una classe té una estructura  semblant.  A secundària el temps d'explicació és una mica més breu. (no és més llarg?)  Les correccions de les activitats es fan habitualment en grup  i també el professor/a les recull i  les corregeix individualment a  primària i a secundària.  18.‐ Nombre d'alumnes.    El nombre d´alumnes a les classes és pràcticament idèntic a les escoles i a l´ institut. Entre 17 i  20 a cada classe. 

3.1.3 Àmbit Alumnes    1.‐ La classe.    A.‐ Organització de l’aula     A tots els centres els grups són heterogenis, formats aleatòriament.       Segons la duració dels grups a Secundària els grups són rígids o fixos, els mateixos per a totes  les activitats.                                         A Primària hi ha grups flexibles, amb membres diferents segons l'activitat. (Desdoblament) a 3  centres i   grups  fixos, els mateixos per a totes les activitats, només a un centre   Segons el nombre de persones del grup, a primària treballen en grup petit: treball en grup  amb o sense professor o professora a la majoria de centres, a més a més de grup classe habitual, a  secundària en grup classe habitual,    En relació a aquests agrupaments diferents no hi ha unanimitat en els diferents CEIPS, en  quines àrees es fan.    Tres  centres tenen en cada grup entre 4 i 5 alumnes. L’altre centre, 12.  Referent a les diferents formes d'organització dels alumnes a primària, tenim: Tallers i treball  cooperatiu a  3 centres, l’altre centre treballa per projectes  a les àrees de naturals i socials.  A primària estan asseguts normalment a classe de 2 en dos. També algun professor de 4 en 4 i  en filera anant variant.  A secundària  De 2 en 2. Excepcionalment de 1 en 1  B.‐ Agenda.    Tots els alumnes tenen agenda escolar a primària i a secundària.  A l´ IES són totes iguals, les entrega el centre amb els diners de la quota de l’ AMPA. 

C.‐ Carpeta de classe.    Tots els centres menys 1 de primària la fan. Inclouen la llista d’alumnes, avaluacions,  entrevistes, sortides, ACIS....       67  6 7 

 

 

 

 

 

 

A secundària no es fa.  D.‐ Material amb el que  treballen: llibretes, fulls,  llapis, etc.     Aquest apartat és molt similar a tots els centres. El llibre és l’element bàsic i treballen en fulls  o llibretes segons les àrees i utilitzen el bolígraf.  També a totes les classes(primària i secundària) els alumnes porten el material necessari per  la classe d'educació física.  E.‐ Carpeta de l’alumne.    A primària en alguns centres guarden el que es  fa a classe en els prestatges i en altres en  carpeta o carpesà . Tenen només el que necessiten.  A secundària depèn, en funció de si tenen taquilla o no, porten cada dia el material que  necessiten.  2.‐ Treball específic per casa.( Deures).    A quasi bé tots els centres és la feina que no s’ha fet a classe, o feina  especial que ja s’ha  tractat a  classe?.  A primària posen feina de reforç i d’ampliació a algun centre, no a tots.  La correcció dels deures depèn: alguns treballs individualment a càrrec del professor i la  majoria en grup classe i cada dia.Quan no el porten fet a quasi tots els centres els fan a l’hora del  pati. També s’avisa a la majoria del centres a casa per l’agenda.  A secundària es posen qualificacions negatives (“negatius”) i s’avisa als pares.  Es fa estudiar els alumnes a casa a  tots els centres.  3.‐ Puntualitat.    Si els alumnes que arriben tard a primària els tutors controlen els retards i els deixen entrar a  classe prenent nota. S’avisa als pares per l’agenda o per telèfon quan és reiteratiu.  A secundària es consigna el retard, van a la  biblioteca fins la següent classe. El PAS telefonen  a casa abans de les 10. El tutor l’anota a l’agenda, i a les notes.  4.‐ Col∙laboració en el manteniment i neteja del centre.    A primària en algun centre col∙laboren en la neteja de l’aula.  A secundària netegen l’aula  periòdicament i el pati, per torns.  5.‐ Activitats relacionades amb la sostenibilitat, el medi ambient, reciclatge..    Aquestes activitats es  treballen a l’ IES  en el marc del PAT  i formen part d’un projecte global  de centre. A primària hi ha activitats concretes relacionades amb el medi ambient: reciclatge de  papers, plàstics. La major part dels professors  tracten aquests temes.   A secundària a través del decàleg de bones pràctiques a l'aula.  L’IES Ramon Berenguer és escola verda des de fa alguns anys i és l’únic centre de Santa  Coloma de Gramenet que té plaques solars. 

     

    

68  6 8 

3.2 Respostes de les enquestes als alumnes.    3.2.1 Alumnes sisens primària.     

1. Quina idea tens de l’ESO? 

 

 

   

Nombre de respostes : 74  Les respostes majoritàries han estat     • Què tot serà més complicat, més dur més difícil, un 41%. (31 de 74 respostes).  • La segona opció és de que l’ESO és un lloc on s’aprendran noves coses,que serà divertit i  on faràs amics. El 31%. (23 respostes).  2. Penses que t’agradarà? 

 

 

Nombre de respostes : 76  Les respostes majoritàries han estat:   • En sentit afirmatiu (64) el 84%.  • Negatiu (9) 11%      

69  6 9 

•  

Ni una cosa ni altra (3) 3,94%. 

                            Respostes                                                                      Respostes                                   afirmatives                                                                    negatives   

   

• •      

                

          De les respostes afirmatives el motiu principal és la de que es fan nous amics (32  respostes)  el 50 % d’aquestes respostes.  De les negatives el motiu principal és la de no estar amb els  amics i mestres del col∙legi. (5  respostes) el 55,5  %   3. Quines són les dificultats que esperes  trobar‐te? 

 

   

Nombre de respostes : 101  Les respostes majoritàries han estat:   • La d’algunes assignatures i tenir dificultats amb l’aprenentatge.   35,6%  (36 respostes)    • Que hi ha molts exàmens i haver d’estudiar més   23,7% (24  respostes)          

70  7 0 

 

4. Per a què  creus que serveix la secundària?   

 

 

   

 

 

Nombre de respostes : 75  Les respostes majoritàries han estat:   • Per aprendre més i millorar, el 62,2%   (47 respostes)   • Per poder fer el batxillerat, una carrera universitària o tenir un treball bo, el  33,3 % (25  respostes)  5. T’agradaria que l’ESO es donés en el mateix col∙legi de primària? per què?   

  Nombre de respostes : 75  Les respostes majoritàries han estat:   • La majoria pensen que SI. El 65,3%, (49 respostes)  • Pensen que NO. El  34,6% , (26 respostes). 

      

71  7 1 

                  Respostes afirmatives                                                          Respostes negatives   

         

 

     

De les  respostes afirmatives el 63,2  % és per estar amb els mateixos amics,31(respostes)   i per estar amb els professors de primària. 22,4 %  (11 respostes).  De les respostes negatives el motiu principal es fer experiències noves.  42,3%   (11   respostes) i el segon motiu perquè en el col∙legi ha tingut problemes. el 38,4% (10 respostes) 

6. Com veus el fet de tenir nous companys/es d’altres instituts? 

   

 

   

Nombre de respostes : 65  Les respostes majoritàries han estat:   • Bé  56,9 %  • Molt bé 29,2%. 

 

 

                

 

72  7 2 

3.2.2 Alumnes primer d’ ESO.   

 

1.T’ha costat adaptar‐te a l’institut? . Per Què? 

 

 

   

 

 Nombre de respostes : 63   Les respostes majoritàries han estat:   •  SI. El 33,3  %  (21respostes).  •  NO. El 66,6%  (42 respostes).  Respostes afirmatives                                                   Respostes negatives   

 

                      

    

 

De les respostes afirmatives els motius per ser difícil o molt difícil és el 38  % ,per tenir  inseguretat amb lo nou,el 33,3  %. I per assignatures, horaris ,professors el 23,8  %.    De les respostes negatives els motius per tenir amistats prèvies o fetes en el mateix  començament el 45,2  %. No (sense cap argument) i per que es igual que l’escola el 26,1  %.   

73  7 3 

 

2.Què pensaves el curs passat de l’institut  i que penses ara? 

 

 

   

Nombre de respostes : 66  Les respostes majoritàries han estat:     • Que era difícil i no ho és tant el 45,4  %  (30 respostes)  • Que seria difícil o molt difícil i si que ho és.  19,6  %    (13 respostes)  • Que està bé  o que és divertit.  18,1 %   (12 respostes)  • Que era més divertit i no ho és 13,6   %  (9 respostes)  3.Què és el que t’ha  sorprès més de l’institut ? 

 

   

          

Nombre de respostes : 71  Les respostes majoritàries han estat molt diverses,els cinc motius preferents han estat:  • La gent i l’ambient  12,6  %  • Els cinc minuts entre classes i més llibertat en general.  8,4 %  • Els professors  8,4  %  • La cantina   7 %  • Els “partes” 7%   

74  7 4 

 

4. Quines assignatures et costen més? Per què? 

 

 

     

Nombre de respostes : 99  Les respostes majoritàries han estat:   • Tecnologia  22,2 %  Pel profe (6 respostes). Per què no m’ agraden (4 respostes).  • Naturals 21,2 % Per què són difícils (6 respostes).  • English 14,1 % No l’entenc (3 respostes).  • Socials 14,1% No m’agraden (4 respostes)  5.Tens  més deures que el curs  anterior?. Quant temps dedicaves a sisè i quan dediques ara  a fer‐los? 

Nombre de respostes : 67  Les respostes majoritàries han estat:   • Si, e l 65%      (44 respostes)   • No, el  32,8 %    (22 respostes)    • Igual, el   1,5 %  (1 resposta)       

    

 

75  7 5 

 

 

 

  Sobre  quan de temps dediquen als deures 

          a        PRIMÀRIA:  • 1/2 h         el   19,5%.  • 1  ½ h      el     19,5%.  • 1h             el     17 %                           a l’ESO  • 1 h          el        21,9%.  • 2 h.         el        19,5%  • + 2 h    el        12,1 %.    6. Com veus  tenir nous companys a classe que abans no coneixies? Perquè? 

  Nombre de respostes : 64  Les respostes majoritàries han estat:   • Bé o molt bé  95 %  (61 respostes).  • Regular o mal  4,6 % (3 respostes).

    

76  7 6 

7.Quines diferències trobes en la teva relació amb els professors  del curs passat al  col∙legi, i ara  amb els de l’ institut?   

 

  El nombre de respostes ha estat  64.    • Era millor estar  a primària  56,25 %, (36  respostes)  • Cap diferència 21,8 % ,(14 respostes)  • Es millor a secundària  18,7 % ,(12  respostes)   

 

 

 

8.Què t´ agradaria  del col∙legi  anterior que també estigues a l’institut? 

  Nombre de respostes : 65  Les respostes majoritàries han estat:   • Els professors 24,6 % ,(16  respostes)  77 

                       

• • • •  

Amics i companys 20% ,(13 respostes)  Res 18,4  %,(12 respostes)  Determinades activitats escolars 10,7%, (7 respostes)  Els patis  9,2 %, (6 respostes) 

                                                                     

78 

4.‐   Conclusions     4.1  Conclusió  dels qüestionaris.    Després d’haver aplicat les graelles en els tres àmbits d’aquest estudi: escola, classe i alumnes  les conclusions dels resultats obtinguts  són bastant variades: hi ha aspectes semblants, totalment  diferents i d'altres propis o de les escoles o de l'institut.   

ASPECTES SEMBLANTS A L’ IES I ALS CEIPs 

Àmbit escola    1.  Els centres sobre els que s´ha fet aquest treball estan en tres barris de Santa Coloma amb  un nivell socioeconòmic mitjà ‐ baix i en el que els serveis educatius i culturals de l’entorn no són  abundants.  2.  L´ organització dels centres és molt similar. Tenen estructures semblants quanta òrgans  col∙legiats, individuals i comissions.   3.  Els edificis són tots de la mateixa època , i estan ben dotats de  espais escolars.  4.  Hi ha activitats extraescolars a tots els centres ,són en general, esportives.  5.  El nombre i les finalitats de les reunions amb els pares són similars. També hi ha xerrades  als pares als diferents centres.  6.  Els CEIPs i l’IES tenen les mateixes hores setmanals.  7.  A tots els centres es controlen els retards i s’avisa als pares.  8. Tant a primària com a secundària: es contacta amb la família i en cas extrem s’avisa als  serveis socials objectivant prèviament totes les faltes d’ assistència.  9.  Hi ha  pla d´ acollida als nouvinguts a tots els centres.   10. Tots els centres tenen CAD.  El seguiment dels alumnes amb N.E.E. és molt similar.  11. Tots els centre estan dotats d’aules  i recursos  informàtics.  12.  El nombre de festes és el mateix. En tots els centres les fan a nivell global de centre.  Participen tots els nivells tant als  col∙legis com a l’ IES.  13. Referent  a sortides es fa un plantejament a nivell general de centre tant a primària com a  secundària quan el nombre de sortides per àrea i trimestre.  14. A tots els llocs es planteja aquest curs la reutilització dels llibres donats per l’ajuntament.  15. A primària i a secundària hi ha  beques de menjador. Fins el curs anterior havien beques  de llibres.  16. Tots els centres tenen i fan el simulacre d’incendi i desallotjament dels edificis el primer  trimestre del curs acadèmic. Hi ha  cartells indicatius a tots els centres. A les aules, escales,  passadissos i portes.  17.  No hi ha casos d’alumnat en aquests centres que pateixen  malalties prolongades  18.  Tots els centres demanen als pares l’autorització pel ús d’imatges dels alumnes Al  començament del curs ,a l’hora de formalitzar la matrícula, amb una autorització.  19.  La connexió  dels IES i els CEIPs es fa amb contactes equips directius, xerrades professors  IES a alumnes i pares dels CEIPs, visita dels pares i mares i alumnes als instituts.      Resum:  S’observa forces semblances a nivell de centre, des de qüestions més organitzatives com de  caire estructural. Des de l’acollida a l’alumnat, la CAD, les festes i sortides, la reutilització dels llibres,  els contactes amb les famílies, les beques i autoritzacions d’us de la imatge.  En canvi la coincidència en la manca d’un projecte de millora de la qualitat dels centres per  part de tots ells fa pensar que hi ha quelcom comú a plantejar en el treball de coordinació futur.   

79 

Àmbit classe    1.  Els centres procuren sempre que sigui possible que els tutors estiguin amb el seu grup els  dos cursos del cicle superior de primària i del primer cicle de l´ESO.  2.  La convivència es tracta d’una manera general a tots els centres en la tutoria.  3.  Els tipus d’avaluació i el nombre de proves per trimestre és bastant similar.  4.  Hi ha biblioteques a tots els centres.   5.  El nombre de sortides per trimestre i en les diferents àrees és molt similar.  6.  El desenvolupament d’una classe té una estructura  semblant. Les correccions de les  activitats es fan habitualment en grup  i també el professor/a les recull i les corregeix individualment  a  primària i a secundària.  8.  Tant a primària com a secundària van als lavabos a l´hora del pati. No van abans d’una  manera general.    Resum:  La permanència dels tutors de grup dos cursos consecutius, la convivència, l’avaluació, les  biblioteques als centres, el desenvolupament i l’estructuració de la classe i els  hàbits de pati, són  semblants en tots els centres. 

    Àmbit alumnes    1.  El nombre d´alumnes a les classes és pràcticament idèntic a les escoles i a l´ institut. Entre  17 i 20 a cada classe.  2.  Tots els centre els grups són heterogenis, formats aleatòriament.  3.  Hi ha més o menys igual nombre de alumnes d’acollida a primària i a secundària a les  classes on s’ha fet aquest treball.  4. El nombre d’alumnes de NEE a primària i a secundària és molt similar. També la manera  d’atendre els alumnes.  5.  Tots els alumnes tenen agenda escolar a primària i a secundària.  6.  El llibre és l’element bàsic i treballen en fulls o llibretes segons les àrees i utilitzen el  bolígraf. Aquest apartat és molt similar a tots els centres.   7.  Tant a primària com a secundària tenen treball específic per casa.( Deures)   8.  Quan hi ha casos d’absentisme escolar tant a primària com a secundària es contacta amb  la família i en cas extrem avis als serveis socials objectivant prèviament totes les faltes d’assistència.  9.  La justificació de les malalties és molt similar a tots els centres, Certificat  metge.             10.  A secundària hi ha un model específic de justificació de faltes d’assistència per omplir‐lo i  portar‐lo al tutor, que el recullen a consergeria.    Resum:  En referència a l’alumnat, el nombre per classe, la formació heterogènia dels grups, l’alumnat  amb NEE, l’ús de l’agenda i llibre de text, els deures i el seguiment de l’absentisme, la justificació de  les malalties també és similar.     

       

 

80 

ASPECTES TOTALMENT DIFERENTS    Àmbit escola    1.  Els trets d’identitat, la línia metodològica i programes d’actuació prioritaris no coincideixen  plenament entre els CEIPs I també amb l’ IES .  2.  A primària no tenen PAT a o s’està elaborant aquest curs en algun centre. L´ IES el té des  de el començament de l’ ESO ,curs 1996‐97 i es  revisa cada final de curs.  3.   La manera de treballar l’acció tutorial és molt diferent a tots els centres.   4.  En general, la coordinació  amb els CEIPs de la zona no és una coordinació sistemàtica  durant tot el curs.  5. Els serveis escolars coincideixen només en el menjador i activitats extraescolars.  6.  Els  centres són de diferent  línia.  7. La major part de centres de primària no tenen cap projecte per a la millora de la qualitat  dels centres educatius públics (PMQCE)    Resum:  Es troben diferències en els centres en quant a la definició dels trets d’identitat, línia  metodològica i programes d’actuació prioritaris, així com el nivell d’elaboració i aplicació del PAT. La  major part de centres de primària no tenen  cap projecte per a la millora de la qualitat dels centres  educatius públics (També la coordinació  amb els CEIPs de la zona no és una coordinació sistemàtica  durant tot el curs. Aquests fets apunten a ser considerat en les propostes de millora de la  coordinació primària – secundària. 

  Àmbit classe    1.  A primària es treballen els hàbits ,però són molt diferents a cada a cada centre. No hi ha  una  programació d’hàbits establerta des de infantil a sisè de primària.  A secundària tampoc hi ha un plantejament de centre per a treballar els hàbits. També es  treballen de diferent manera als CEIPs.  2.  A primària, no hi ha un programa dels valors que s´han de donar des del cicle infantil. Els  alumnes que surten de les escoles no han treballat els mateixos valors.  A secundària tampoc hi ha un plantejament de centre per a treballar els valors.   3.  No hi ha cap continuïtat per a treballar les tècniques d’estudi  als diferents centres entre  primària i secundària.  4.  Els alumnes a primària els alumnes poden revisar els controls. A secundària no es deixa  portar‐les  a casa. Estan al departament, dos cursos, i en aquest lloc poden ser consultats.   5.  El format que  tenen les qualificacions que es donen en acabar el trimestre són totalment  diferents ,a primària és amb un informe i a secundària numèriques: nota quantitativa i qualitativa.  6.  Quant a la promoció de nivell a  primària no hi ha unanimitat entre els diferents centres. I  totalment diferent de secundària.  7.  A les àrees instrumentals no es donen el mateixos continguts als diferents CEIPs i no hi ha  coordinació del que s’ha donat amb el que es fa a secundària.  8.  A primària no hi ha unanimitat en les competències bàsiques. Treballen  diferent segons  els centres. Fan les corresponents en les àrees respectives, també  tallers (exp. Oral i matemàtiques),  incentivació a la lectura, PAI.A les mates: domini de les 4 operacions bàsiques i problemes, principals  conceptes geometria plana, sistema mètric decimal (conversió unitats).  A secundària a les llengües: Comprensió lectora i producció escrita.  9.  L´ús de les biblioteques es diferent. A primària s’utilitza per a treballs d’ampliació o treballs   

81 

en concret. I també en alguns centres a les àrees de les llengües. A secundària només s’utilitza al  migdia i a l’hora del pati. Com a servei de préstec, no.  10. La biblioteca d'aula als sisens funciona a les classes. Es fa servir quan s’acaben les feines.  Préstecs i consulta interna. A secundària no hi ha.  11. No hi ha un ús similar dels recursos TIC. A primària hi ha professors  que ho fan  habitualment en àrees específiques, altres a totes i en un centre les activitats de la sisena hora. 1‐2  hores setmanals  12. Els diners de les sortides es recullen de diferent manera els tutors o els professors que  proposen les sortides a secundària s’encarreguen de recollir‐lo. A l’ IES cada vegada més es  fa  mitjançant un ingrés al banc. I a els altres centres els diners per les sortides venen de la quota  recaptada al començament de curs.  13. A primària en general els pares paguen la quota de material, els diners van a material de  classe que utilitzen els alumnes cada dia: material fungible: (llibretes, fulls, llapis, gomes,…..)  Fotocòpies, material de plàstica, folis, biblioteca d’aula. Làmines de dibuix, colors de tota mena,  material per treballar el Nadal, Carnaval,....Fotocòpies., tallers plàstica. Tot el material fungible:  Llibretes, fulls, llapis, gomes,…..)i material de plàstica.  A secundària la  paguen la majoria. És diferent en que es destinen els diners: Millora dels  equipaments del centre (audiovisuals, material esportiu, material didàctic,...), monitoratge dels  alumnes que es queden al centre el migdia, atenció del servei de biblioteca, organització de les  activitats extraescolars dels dijous, Fotocòpies etc.  14. El nombre de professors que passen per l´aula és molt diferent. A primària passen el tutor  i els especialistes(4 o 5 professors en total). A secundària cada àrea la fa el seu especialista.(10 o 11  professors)  15. Quan falta un professor a primària es substitueix intentant que  sigui del mateix cicle:1r el  de reforç de la classe.2n un altre mestre lliure. Si es sap amb temps es deixa feina. Cas de que no hi  hagi es segueix el llibre.   A secundària la substitució la fa el professor de guàrdia. Fan la feina que tenen o que hagi  posat el professor.    Resum:  Pel que fa a les classes i grups d’alumnes, hi ha diferències importants en el treball d’hàbits,  valors i normes. També en el treball de tècniques d’estudi, revisió dels controls d’avaluació i el  format de qualificacions, la promoció de curs  nivell i, sobretot, poca o cap coordinació curricular, no  es fa el mateix ús de les biblioteques ni dels recursos Tic,molt més a primària,els diners de les quotes  de materials tenen finalitats diferents,a primària fan colònies al acabar el curs i hi ha més professors  que vigilen els patis.Tampoc coincideix la distribució de professorat per grup ni l’organització de les  substitucions.   

Àmbit alumnes   

1.   A primària guarden el que es  fa a classe en els prestatges en alguns centres i altres en  carpeta o carpessà , Tenen només el que necessiten.  A secundària hi ha guixetes que poden ser compartides i d’aquesta manera no han de portar  cada dia el material.  2.   A primària quan hi ha un accident s’avisa a la  direcció i es posa en contacte amb els pares.  Es porta a l´alumne a l'ambulatori u hospital si cal. Normalment és el tutor.  A secundària. El personal de secretaria prepara la documentació de l’alumne, truca un taxi i el  professor de guàrdia el porta a la Mútua.       

82 

Resum:  El material que utilitzen a classe a secundària el poden guardar en guixetes i també el  professor de guàrdia porta a l’alumne accidentat amb un taxi a la mútua que té l’IES concertada. 

    ASPECTES QUE HI SÓN ALS CEIPs  Àmbit escola    1.   Hi ha activitats extraescolars en els CEIPs totes les tardes de la setmana, a l’IES només els  dijous. Hi ha més i amb més alumnes als CEIPs.  2.  El PLC  els CEIPs el tenen inclòs al PEC. L’IES no.  3.  L’administració de medicaments a primària és a càrrec dels tutors amb informe del metge.   4.    No hi ha  plantejament de centre sobre el tema del tabac a primària.     

Àmbit classe   

1.  En els centres de primària, a  3 dels 4 centres, tenen un ordinador a classe. A secundària no  hi ha cap ordinador a classe.  2.  Els alumnes de sisè de la major part dels centres fan sortides de colònies fora del curs  escolar. Els alumnes que no van generalment es queden a casa. Poden anar al centre si volen. La  finalitat de les colònies és lúdica.   3.  A primària hi ha més professors que el vigilen, entre 3 i 5, a secundària 2 o 3.   

Àmbit alumnes   

1.  A Primària, hi ha grups flexibles, amb un nombre d’alumnes diferents segons l'activitat.  (Desdoblament). A secundària no hi ha.  2.  Tots els centres menys un de primària  fan carpeta de classe. Inclouen la llista d’alumnes,  avaluacions, entrevistes, sortides, ACIS....     A secundària no es fa.  3.  Si els pares han signat autorització( a direcció) i justificat amb full mèdic a la majoria dels  centres els tutors les administren.  4. A primària en algun centre col∙laboren en la neteja de l’aula.     

ASPECTES QUE HI SÓN A L’IES 

Àmbit escola   

 

1.  Als  CEIPs no hi ha servei de mediació. A secundària fa dos anys que hi ha d’una manera  satisfactòria. Aquest servei són els  mateixos alumnes el que ho demanen. A la vista de l’experiència  ,en aquest  dos cursos, està tenint bastant èxit.  2.  L’IES té un butlletí informatiu amb 4 edicions. 2 el primer trimestre i 1 els altre 2. Els  CEIPs  no tenen  revista o butlletí informatiu, només hi ha un que el té a l’inici de curs.  3.  A l’ IES hi ha dos dies que no van per les tardes. Aquests dies entren més aviat pel matí i  surten més tard a migdia. La  duració de les classes és de 55 minuts.  4.  L´ IES té PAT des de  el començament de l´ESO,curs 1996‐97 i es  revisa cada final de curs.  5.  Hi ha  tutoria individual.  6.   L´ IES té aula i tutor d´acollida. Tots els CEIPs no ho tenen.  7.  L´ IES té des de aquest curs una USEE.  83 

8.  L’IES té diversos projectes d’innovació. Només hi ha un CEIP que en té un.  9.  A secundària si arriben tard no poden entrar la primera classe i han d’estar a la biblioteca.  10.  A secundària els professors no  administren  la medicació,són  els propis alumnes els que  ho fan.  11.  A secundària és el professor de guàrdia el que el porta en taxi a la mútua que té  concertada l’ IES.  12.  A secundària es fan xerrades sobre el tabac. i és un tema que es tracta a l’àrea de  ciències.  13.  A secundària els alumnes que no van a les sortides venen al centre i tenen feina.   

Àmbit classe   

1.  A secundària les sancions tenen una gradació més elevada   2. A secundària ,l’ús de les TIC a les diferents àrees és molt baix. Socials, quan es pot, és la  única àrea que van a la sala d’informàtica. 1 h  cada 15/20 dies.  3.  A secundària no es fan colònies  4.  Les  activitats relacionades amb la sostenibilitat,el medi ambient,reciclatge es  treballen a l’  IES  en el marc del PAT  i formen part d’un projecte global de centre. A primària hi ha activitats  concretes relacionades amb el medi ambient: reciclatge de papers, plàstics.    

Àmbit alumnes   

1.  Quant a escolaritat compartida, aquest curs hi ha un alumne a secundària.  2.  El centre de secundària  té auxiliar o educador d’educació especial a la USEE. on hi van 4  alumnes de 1r ESO. Estan amb la resta de companys Tutoria. C. Variables. Música. Ed. Física.  3.  A secundària a més a més de  consignar el retard. El tutor l’anota a l’agenda, i a les notes          El PAS telefonen a casa abans de les 10.  4. A secundària .Netegen l’aula  periòdicament i el pati per torns.                                               

84 

•

• •

•

• •

•

• •

RESUM DELS ASPECTES PROPIS MÉS SIGNIFICATIUS DELS CENTRES   CEIPs  IES  ÀMBIT ESCOLA  ÀMBIT ESCOLA  A primària, normalment és el tutor si l´  • L’IES  té PAT que es  revisa cada final de  accident es greu qui informa a la família i  curs.  e porta a l’alumne a l´ hospital. A  • Hi ha tutoria individual .  secundària és el professor de guàrdia i el  • L´ IES  té aula i tutor d´acollida, els CEIPs  porta a la mútua concertada.  no tenen.  Hi ha més activitats extraescolars i amb   • L’IES té diversos projectes d’innovació  més alumnes.  educativa.   El PLC  els CEIPs el tenen inclòs al PEC,  • Hi ha servei de mediació.   L’IES no el té.  • A l’ IES  la distribució de l'horari setmanal  ÀMBIT CLASSE  és diferent.  S’utilitzen molt més els recursos TIC que a  • A secundària es fan xerrades sobre el  secundària. Quasi bé tots els centres de  tabac i és un tema que es tracta a l’àrea  primària tenen un ordinador a classe  de ciències.  Es fan sortides de colònies la major part  ÀMBIT CLASSE  dels centres fora del curs escolar.   • A secundària les sancions tenen una  A primària hi ha més professors que   gradació més elevada.  vigilen el pati.  • Les  activitats relacionades amb la  ÀMBIT ALUMNES  sostenibilitat,el medi ambient,reciclatge  A Primària, hi ha grups flexibles, amb  es  treballen a l’IES  en el marc del PAT  i  membres diferents segons l'activitat.  formen part d’un projecte global de  (Desdoblament). A secundària no hi ha.   centre.   La majoria de centres de primària  fan    carpeta de classe. A secundària no es fa.  ÀMBIT ALUMNES  Els tutors  administren els medicaments si  •  L´ IES té des de aquest curs una USEE. Hi  els pares han signat autorització( a  van 4 alumnes de 1r ESO  direcció) i està justificat amb full mèdic. A  •  A secundària .Netegen l’aula   secundària són  els propis alumnes els  periòdicament i el pati per torns.  que ho fan.       

                                       

85 

4.2  Valoració.   

 

En aquesta valoració dels resultats que he obtingut amb els qüestionaris he vist que malgrat  hi ha coses  iguals o semblants a les escoles i a l'IES, hi ha moltes més de diferents que afecten no  solament al pas de primària secundària objecte d'aquest treball sinó que també a una sèrie de  conceptes fonamentals i bàsics en l'educació dels nostres alumnes. El que considero més important  està en negreta i cursiva i seran la base de la proposta als centres.    A l'àmbit escola  els aspectes d'organització (estructures organitzatives, edificis,espais,  relacions amb les famílies, plantejament de les sortides,...) són molt similars.  No són iguals aspectes molt importants com  els trets d’identitat, la línia metodològica i  programes d’actuació prioritaris entre les mateixes escoles i aquestes respecte l'institut. També les  escoles no tenen fets el programa d'acció tutorial (PATS) i el que és importantíssim  la coordinació    dels  CEIPs de la zona no és una coordinació sistemàtica durant tot el curs.  Hi ha aspectes que són propis dels CEIPs en aquest àmbit: ja incloses en el quadre del capítol  anterior.  A l'àmbit classe també hi ha algunes coses que estan als dos llocs per igual, no són molts si els  comparem amb els que són totalment diferents o pròpies d'un lloc o l'altre. Diferències que són molt  importants i significatives que crec que poden afectar als alumnes quan donen el canvi i que s'hauria   d'intentar treballar en la línia d'una major coordinació de centres per a poder solucionar‐les.    • El treball d’hàbits. A primària es treballen els hàbits  però no hi ha una  programació  establerta  des de infantil  a sisè de primària. A secundària tampoc hi ha un plantejament de centre per a  treballar els  hàbits. També es treballen de diferent manera als CEIPS .  • El programa de valors. No hi ha un programa dels valors que s´han de donar des del cicle infantil  al igual que a secundària Els alumnes que surten de les escoles no han treballat els mateixos  valors.  A secundària tampoc hi ha un plantejament de centre per a treballar els valors ni és   treballen d'igual manera.  • El treball de tècniques d’estudi. No hi ha cap continuïtat per a treballar les tècniques d’estudi   als diferents centres entre primària i secundària.  • La coordinació curricular. A les àrees instrumentals no es donen el mateixos continguts als  diferents CEIPS i no hi ha coordinació del que s’ha donat amb el que es fa a secundària.  • Les competències bàsiques. A primària no hi ha unanimitat en les competències bàsiques,ni  correspondència  amb secundària.  • L’ús de recursos TIC. No hi ha un ús similar dels recursos TIC. A primària hi ha professors  que ho  fan habitualment en àrees específiques, altres a totes i en un centre les activitats de la sisena  hora. 1‐2 hores setmanals.  • Nombre de professors per aula. El nombre de professors que passen per l´aula és molt diferent.  A primària passen el tutor i els especialistes(4 o 5 professors en total). A secundària cada àrea la fa  el seu especialista.(10 o 11 professors),el doble.  • Promoció. La promoció de nivell a  primària no és igual en els quatre  centres. I és totalment  diferent de secundària.  • L’ús de la biblioteca. L´ús de les biblioteques es diferent  i dels recursos TIC és molt superior a  primària. La majoria dels centres de primària tenen un ordinador a classe. A secundària no hi ha  cap.  • Les sortides. Els alumnes de sisè de la major part dels centres fan sortides de colònies això si fora  del curs escolar.   • El pati. A primària hi ha més professors que  vigilen el pati, entre 3 i 5, a secundària 2 o 3.    Passa el mateix al tercer àmbit el dels alumnes, encara que en aquest no hi ha tantes diferències.  • Grups flexibles. A Primària, hi ha grups flexibles, amb un nombre d’alumnes diferents segons  86 

l'activitat. (Desdoblament). A secundària no hi ha.  • La carpeta de classe. Tots els centres menys 1 de primària  fan carpeta de classe. Inclouen la  llista d’alumnes, avaluacions, entrevistes, sortides, ACIS....  A secundària no es fa.  • El PAT. A secundària hi ha PAT(Pla d'acció tutorial)des del començament de l´ESO,curs 1996‐97 i  es  revisa cada final de curs. Hi ha  tutoria  individual.   • Els suports específics. L´ IES té aula i tutor d´acollida. Tots els CEIPS no ho tenen. L´ IES té des de  aquest curs una USEE.     

4.3  Conclusió  de les enquestes als alumnes 

Sisens de primària    El que pensen en aquests moments de l’ESO, a la que aniran el proper curs, és  que el que  faran serà més complicat,més dur o més difícil que el que estan fent. (41%.,31 de 74 respostes).  També pensen que serà  un lloc on s’aprendran noves coses,que serà divertit i on faràs amics.  (31%.23 respostes). De tota manera hi ha un 15% que no té cap opinió feta. L’enquesta es va fer en  el mes de Desembre de 2007.    Una gran majoria pensen que els agradarà l’ESO ,el 84%.(64 de 76 respostes) contra el 11%,(9  respostes), i ni una cosa ni l’altra el 3,94%,(3 respostes)   De les respostes afirmatives el motiu principal és la de que es fan nous amics el 50 % de les  respostes afirmatives. També més d’un 20% pensen que s’aprendrà més.  De les respostes negatives el motiu principal és la de no estar amb els  amics i mestres del  col∙legi el 55,5  % de les respostes negatives. I que serà més difícil una mica més del 20%    De les dificultats que esperen trobar la  principal és la d’algunes assignatures :Tecnologia  22,2  % Naturals 21,2 % ,English 14,1 % i Socials 14,1% ,i tenir dificultats amb l’aprenentatge el 35,6%   (36  de 101 respostes)  i en segon lloc que pensen que hi haurà  molts exàmens i s’ha d’estudiar més el   23,7% (24  respostes). També són significatives saber quins seran els seus companys i els nous  professors.    El que pensen per a que serveix la secundària el 62,2%   (47 de 75 respostes és per aprendre  més i millorar i per poder fer el batxillerat,una carrera universitària o tenir un bon treball el  33,3 %  (25 respostes).    El 65,3%.(49 de 75 respostes) l’agradaria que l’ ESO es donés en el mateix col∙legi de  primària,per estar amb els mateixos amics i per estar amb els mateixos professors professors de  primària    contra  el 34,6% ( 26  respostes) que no els agradaria seguir en el mateix centre i  canviar,per adquirir  experiències noves o perquè en el col∙legi han tingut problemes.    El  fet de tenir nous companys/es d’altres instituts ho veuen molt satisfactòriament.Bé  el  56,9 % i molt bé el 29,2%.    Primer d’ESO   

La 1ª pregunta si t’ha costat adaptar‐te a l’institut, ha hagut una majoria significativa que NO  els ha costat. El 66,6%  (42 de 63 respostes). Els motius per tenir amistats prèvies o fetes en el mateix  començament el 45,2   %. ,No sense explicar el perquè  i per que és el mateix que l’escola el 26,1   %.    En canvi un nombre considerable, el 33,3 %  (21respostes) manifesten que els ha costat  adaptar‐se. Els motius per ser difícil o molt difícil el 38  % de les respostes afirmatives, per tenir   

87 

inseguretat amb lo nou,el 33,3  %. I en tercer lloc per assignatures,horaris ,professors el 23,8  %.    Sobre el que pensaven  el curs passat de l’institut  i el que pensen ara,el 45,4  %  (30 de 66  respostes) dada molt significativa diuen que pensaven que era difícil i que no ho és tant.  El 19,6  %    (13  respostes) que seria difícil o molt difícil i si que ho és.    El 18,1 % 12 (respostes que està bé  o que és divertit i és així  i el 13,6 % (9  respostes)el  contrari,pensaven que era més divertit i no ho és .    A la pregunta de quines assignatures et costen més  Tecnologia  el 22,2 %. Naturals el 21,2 %. English el 14,1 % .Socials 14,1% .  Els motius la majoria són perquè no els agraden, són difícils o no s’entenen. En una  assignatura concreta és pel profe.    La majoria diuen que tenen més deures que el curs  anterior el   65%. No el  32,8 % i igual el  1,5 %. Referent a quant temps dedicaven a sisè i quan dediquen ara   A Primària:El 19,5% ‐> 1/2 h. El 19,5% ‐>1  ½ h. El 17 % ‐>  1h  A l’ESO: El 21,9% ‐>1 h.  El 19,5% ‐> 2 h.      El 12,1 %. ‐>   + 2 h    La  pregunta sobre el fet de  tenir nous companys a classe que abans no coneixien les  respostes han estat pràcticament unànimes el 95 % bé o molt bé i regular o mal  el 4,6 %  3      Sobre les diferències que  troben en la  relació amb els professors  del curs passat al   col∙legi, i ara amb els de l’ institut,diuen que era millor estar  a primària  el 56,25 % ,cap diferència  el 21,8 % i només que es millor a secundària  18,7 %.    De la pregunta què els agradaria  del col∙legi  anterior que també estigues a l’institut, el  24,6 % els professors, el 20% els amics i companys es),res el 18,4  %, determinades activitats  escolars el 10,7% i els patis  el 9,2 %.                                                 

88 

  Fent un creuament entre les respostes dels alumnes de sisè de primària i els de 1r d’ ESO  s’observa el següent:      Sisens  1r d’ESO      Els alumnes de sisè pensen una majoria   Els de 1r d’ ESO  la majoria  pensaven  que a l’ESO  tot serà més complicat,més  que era difícil i no han vist que no ho és  dur més difícil, un 41%. (31 de 74  tant el 45,4  %  (30 respostes) i que està  respostes).  bé  o que és divertit el 18,1 % i els  ha     sorprès moltes coses com La gent i  l’ambient 12,6  %,els professors el 8,4 %,  els cinc minut entre classe i classe  i la  llibertat que diuen que tenen a l’institut  el 8,4 %.        Els alumnes de sisè  pensen que l’ ESO  Els alumnes de 1r  d'ESO la majoria  els agradarà  el 84% i que no  el 11%  pensen que no els ha costat adaptar‐te a    l’institut el 66,6% i  si els ha costat el  33,3 %.        De  les dificultats que esperen  trobar‐se  Els de 1r d’ ESO al 33% els ha costat  són: les assignatures de l’ESO i dificultat  adaptar‐se i d’aquests el 38 % per ser  a l’aprenentatge el 35,6%,exàmens i   difícil o molt difícil i el 33,3 % per la  haver d’estudiar més el 23,7%,els  inseguretat amb lo nou.  companys el 19,8% i els professors  Les assignatures que més els està  14,85%.  costant :Tecno  el 22,2 % i les Naturals el     21,2 %  .  També afirmen: el 65% que tenen més  deures que el curs anterior i dedicar més  temps a estudiar.        A la pregunta t’agradaria que l’ ESO es  Als alumnes d’ESO de què els agradaria   donés en el mateix col∙legi de primària?   del col∙legi  anterior que també estigues  El 65,3% donen una resposta afirmativa.  a l’institut?    Els motius : pels amics el 63,2  % ,pels  Els professors 24,6 % i Amics i companys   Professors   el  22,4 % i per les emocions  20%  que tenen del seu col∙legi el 14,2%          Els de 1r. ESO Bé o molt bé el 95 %  Com veus el fet de tenir nous    companys/es d’altres instituts?.     Els alumnes de sisè opinaven que Bé el  56,9 % i  Molt bé el 29,2%.       

89 

 

5.        Proposta final    5.1      Document proposta treball traspàs primària‐secundària.    Sobre la base de la valoració del capítol anterior, aquest darrer document és el que portaré  als centres de la zona per a que coneguin els resultats del treball i en la mesura que consideren  oportú puguin valorar‐lo per a intentar millorar aquestes diferències que tenim i que poden afavorir  que els procés de canvi de primària a secundària s’iniciï i acabi d‘una manera “natural i lògica”.     La valoració està feta sobre la base dels resultats obtinguts de les respostes dels tutors  i  directors dels centres donades en el primer trimestre del curs acadèmic 2007‐2008.     Aquest document podria formar part de les propostes de treball de la zona i dels propis  centres. No és l’objectiu d’aquesta llicència fer una proposta personal de  cada tema.   Entenc que un cop s’han determinat,d’acord a aquesta llicència els temes en els que hi ha  certes diferències, el lloc on s’han de tractar és en el àmbit de coordinació de la zona.  Els centres són els que han d’aportar el que pensen i els que han de decidir, intentant arribar  al màxim consens posible.     El procediment d’actuació podria ser aquest:    1.‐ L’inspecció hauria de convocar als centres (Direcció/Caps d’Estudis) i decidir tots plegats si  s’ha d’actuar en el sentit de les propostes o no.     2.‐ Em el cas d‘anar cap endavant, establir quins són els temes prioritaris amb un calendari de  reunions i amb una voluntat de fer‐les.    3.‐  Elaborar protocols de treball similars en els diferents centres per a portar el que pensen  a  les reunions .    4.‐ En aquestes reunions les decisions sobre els diferents temes s’haurien de prendre amb el  màxim consens possible. Un cop arribat a un acord es veuria en quin moment s’haurien de posar en  marxa i incorporar‐les als PECs dels centres.    4.‐ Un cop en marxa s’haurien d’anar revisant periòdicament,(darrer trimestre del curs) i  aportar‐les a la zona per si calgués fer algun canvi.                El llistat dels temes que he vist més importants haurien de revisar els centres ,establint la  zona quins són els prioritaris i un calendari de reunions, seria el següent:   

Àmbit escola   

•  A primària fer o acabar en alguns CEIPs els PAT’s     • Intentar harmonitzar la manera de treballar l’acció tutorial a tots els centres.     • Establir  una major coordinació entre els diferents centres, feta d’una manera sistemàtica,  durant el curs de tots els CEIPs. I també d’aquests centres amb els IES.      

90 

• Els  centres haurien d’elaborar projectes per a la millora de la qualitat dels centres educatius  públics (PMQCE).     • Incrementar les activitats extraescolars a secundària amb una oferta més àmplia i amb més dies  a la setmana.  

  Àmbit classe   

•  Treballar els hàbits amb  una  programació  establerta des de infantil  a sisè de primària que  continués a secundària . Els centres haurien de fer propostes i arribar a acords comuns per elaborar  un programa general i aplicar‐lo.      •  Els valors que volem transmetre, al igual que els hàbits, s’haurien d’establir des de infantil fins  l’ESO. Els centres haurien de fer propostes i arribar a acords comuns per elaborar un programa  general i aplicar‐lo.     •   Les  tècniques d’estudi també haurien de programar‐se. Quines  tècniques concretes i en quins  nivells  s’haurien de començar  a aplicar de manera  que hi hagués continuïtat  també entre primària i  secundària.     • Al igual que els apartats anteriors ha d’haver una coordinació curricular a  les àrees instrumentals i  a les competències bàsiques, ja que no es donen el mateixos continguts als diferents CEIPS i a l’IES.     • Fomentar més l’ús de recursos TIC sobre tot a secundària.     •  El nombre de professors que passen per l´aula en el primer curs de  l’ESO hauria de ser més  reduït, semblant‐se al que tenen l’últim curs de primària.    •  La promoció de nivell al tercer cicle de primària i primer de l’ESO hauria de ser similars, establint‐ se uns mateixos criteris.     •  El format de les notes hauria d’intentar unificar‐se quant a les qualificacions.     •   L’ús de la biblioteca hauria de incrementar‐se a secundària on està infrautilitzada.    

Àmbit alumnes. 

   

  •   •                  

  De la mateixa manera que a Secundària establir la tutoria  individual als sisens.     Tots els CEIPS  haurien d’establir  suports específics als nou vinguts tenint aula i tutor d´acollida.   

91 

6. Bibliografia bàsica consultada.    • ANTÚNEZ, S.; GAIRIN, J.; BEJARANO, R.; LLEDÓ, A.I.; MARTÏNEZ, C. ( 2005)  Coordinació entre  etapes . Graó educación. nº 142 Barcelona .  • DARDER, P. (Coord.). (2000). Experimentació sobre la coordinació de centres d'educació infantil i  primària  amb centres d'educació secundària. Associació de mestres Rosa Sensat. Barcelona.  • DARDER P. coordinador. (1998)  Recerca sobre la coordinació entre centres de primària i  secundària : informe de progrés.Rosa Sensat. Barcelona.  •  ABELLÓ L. (2005) Els Nostres fills i filles aniran a l'institut.Guix elements d'acció educativa Núm.  318.Barcelona.   •  PADRÓ J. (1997).Continuïtat primària‐secundària : una aportació al debat . Barcelona Educació.  Núm. 4 .Barcelona  •  ESTRUCH J. (2000).El (Tras)pàs d'alumnes de primària a secundària . Barcelona.Guix. ‐ núm. 261.  Barcelona.  •  TRIADÚ J. (1996). Proposta per construir una coordinació estable entre els centres educatius  públics d'educació primària i secundària / Perspectiva escolar . Rosa Sensat, 1975 ‐ Núm.  210.Barcelona.  • TRIADÚ J.( 1997.).De la primària a la secundària [Monogràfic].Guix. ‐Núm. 238 Barcelona.                        

 

92 

 

 

93