OSTEOLOGIA Esquelet axial. Ossos del crani Os i referències Frontal Vora supraorbitaria Sinus frontals Tuberositats Glabel·la Parietal Esfenoide Cos Ales majors Ales menors Sella turca Sinus Apòfisis pterigoidea Foramen òptic Fenedura esfenoïdal Foramen rodo major Foramen oval Foramen rodo menor Temporal. Part escatosa Part petromastoïdea Apòfisi mastoide Conducte auditiu extern Apòfisi cigomàtica Orifici auditiu intern Cavitat glenoidea

Descripció Os del front. Sostre de les òrbites. Part anterior de la base del crani. És únic, imparell, i mig des del segon any de vida. vorell, marge superior de l'òrbita. Cavitats aèries recobertes de mucosa. Prominències sobre de cada òrbita. És la part més encimbellada. Zona llisa sobre del nas entre les projeccions dels sinus. Coberta lateral i superior del crani, per darrera del frontal. Os parell, irregularment rectangular amb curvatura convexa de fora. Clau de la base del crani, imparell, fusió de diversos ossos fetals, contribueix a formar les parets laterals, les òrbites i les foses nasals. Part central, cúbica, buida. Prolongacions laterals. Formen la paret externa de l'òrbita Perllongaments fins, triangulars, de la part superior del cos, formen la part posterior del sostre de l'òrbita. Depressió en forma de cadira de muntar en la cara superior del cos, és el receptacle de la glàndula hipòfisi o pituïtària. Espais aeris irregulars recoberts de mucosa. Prolongacions inferiors que formen la paret externa del nas. Obertura en l'arrel de l'ala menor pel pas del II parell, òptic. Obertura en l'òrbita, per fora del forat òptic, per deixar pas al III parell, Motor Ocular Comú, al IV, patètic i part del V. Obertura en l'ala major pel pas del V parell, trigemin. Obertura en l'ala major pel pas del V parell, trigemin, també. Obertura en l'ala major pel pas de l'artèria meníngea mitja. Forma la part lateral inferior del crani i part de la base. Part superior de l'os, laminar, en forma de conquilla. Porció inferior de l'os, a la base del crani, entre l'esfenoide i l'occipital, darrera de l'orifici auditiu extern, apòfisi en forma de piràmide quadrangular, conte l'oïda mitja i interna. Procés darrera l'orella. Canal que, en penyal, es perllonga des de l'orifici auditiu extern fins la membrana timpànica. Prossecució que cerca l'articulació amb l'os pòmul. obertura gran per on translimiten el VIII parell, estato−acústic, o vestíbulo−coclear, i el VII o facial. Depressió ovalada per articular−se amb el maxil·lar inferior.

1

Apòfisi estiloide Conducte carotidi Fosa jugular Occipital Foramne Magnum Còndils Protuberància externa Etmoide Làmina Cribrosa Apòfisi Crista Galli Làmina perpendicular Sinus Cornets superiors

espina d'os que sobresurt avall i endavant des de la cara inferior del temporal, per inserir−s'hi el ramell de Riolan. per on l'artèria caròtida interna transfixia el crani. Depressió on s'allotja la dilatació de la vena jugular interna. Part més caudal i dorsal, base posterior del crani. Orifici ovalat d'eix major sagital per on es posa en comunicació la cavitat craniana amb el conducte raquidi vertebral, hi sorgeix el SNC, la medul·la, i les artèries vertebrals penetren al crani. Procés oval i convex que s'articula amb la primera vèrtebra. Eminència en la cara posterior prop de Foramen Magnum. Irregular i complex os medià, a l'escotadura frontal, participa en la construcció de la base anterior del crani, l'òrbita i el nas. Pas amfibòlic del I parell, Olfactori, vers l'encèfal. Ancoratge antero−inferior de les meninges. Forma la part superior de l'envà nasal. Espais aeris en forma de rusc i recoberts de mucosa. Participen en la formació de les parets òssies del nas

Ossos de la cara Palatí Maxil·lar inferior Cos Branca Còndil Coll Cara alveolar Apòfisi muscular (A. coronoide) Angle Maxil·lar superior Cara alveolar Sinus (Antre de Highmore) Apòfisi Palatina Conducte suborbitari Solc llagrimall Ossos propis del nas Pòmul

Forma la part posterior del paladar dur, el terra i part de les parets laterals de les foses nasals, i el terra de l'òrbita ocular. Maixella inferior, és l'os més gran i fort Part inferior de l'os, en la nostra espècie forma la barbeta. Projeccions, una a cada cantó, que es dirigeixen cap amunt, des de la part posterior del cos Part llisa en l'extrem superior de la branca per articular−se amb la cavitat glenoidea del temporal. Istme entre el còndil i la branca. Presenta els alvèols dentaris, on s'articulen les peces dentals. Inserció del múscul massèter, és una notable eminència dirigida amunt en la part anterior de cada branca. Unió de les vores posterior i inferior de les branques Maixella superior, participa en el terra de l'òrbita, part anterior del sostre de la boca i terra de les foses nasals. Presenta els alvèols dentaris, on s'articulen les peces dentals. Gran cavitat aèria, recoberta de mucosa, és el sinus més gran de la calavera, representa el major ressonador de la veu. Part anterior del paladar dur, s'articula amb l'os Palatí. Orifici en la superfície externa, just per sota l'òrbita, pel pas de nervis i vasos sanguinis Forma a la cara interna, el conducte naso−llagriamall. petits ossos que formen la part superior del pont nasal. Os de la galta, forma part del terra i paret lateral de l'òrbita. 2

Petits ossets amb la forma i el tamany aproximats d'una ungla, per darrera i per fora dels Ossos propis del nas formen la paret interna de l'òrbita i la paret lateral de les foses nasals Cornets inferiors Volutes òssies en la cara interna de la paret externa de les foses. Vòmer Part inferior i posterior de l'envà nasal Martell, Enclusa, i Estrep Diminuts ossos auditius allotjats en la cavitat de l'oïda mitja de l'os temporal. Unguis

Ossos del tronc

Hioide

Vèrtebres Cos Pedicle Làmina Arc vertebral Apòfisi espinosa Apòfisi transversa A. Articular superior A. Articular inferior Forats de conjunció Cervicals Orificis vasculars Atlas Axis Prominent Dorsals Lumbars Sacre Promontori Còccix Estern Cos Manubri Apèndix xifoide

Costelles

Os en forma de V en la part anterior del coll entre la maixella inferior i la laringe, penja dels lligaments de les apòfisis estiloide (Riolan) és l'únic os que no s'articula amb cap d'altre. El seu conjunt formen un eix flexible, corbat, d'on pengen les costelles, i les vísceres, al cim es gronxa la calavera, i forma el canal raquidi, per on discorre la medul·la espinal. Massa plana i rodona, en situació anterior. Perllongacionns curtes que des del cos es dirigeixen enrera. Part posterior de la vertebra a qui s'uneixen els pedicles Format pels pedicles i les làmines tanca per darrera el forat V. Sortit agut que es projecta avall des de la línia mitja laminar. Projeccions laterals a dreta i esquerra de les làmines S'acaren amunt des de les làmines, s'articulen amb les inferiors. S'acaren avall des de les làmines, s'articulen amb les superiors. Orifici entre vèrtebres per permetre el pas dels nervis espinals Les set primeres, les apòfisis espinoses són curtes i bífides forat en l'apòf. Transversa pel pas de l'artèria i vena vertebral 1ra. No té cos ni apòf. Espinosa 2ona.presenta l'apòf. Odontoide que fa d'eix al gir de l'atlas 7ena. l'apòf. espinosa, simple, és la primera que es palpa al coll Les dotze següents, s'articulen amb les costelles, les apòf. espinoses, llargues, van perdent verticalitat de dalt a baix. Les cinc que trobem a continuació (a voltes són 4, o 6) Apòf. espinosa breu, roma i horitzontal. Cos molt robust. Cinc (quatre o sis) vèrtebres independents que vers els vint−i−cinc anys d'edat es fonen en un sol os en forma de tascó. Prominència superanterior amb notorietat obstètrica. Quatre o cinc reductes vertebrals informes que es fonen en un. Os pla, llarg, en forma de daga en la part anterior del tòrax. Part central de l'os. Part superior en forma de campana, recorda un mànec. Ensiforme, prolongació cartilaginosa en la part inferior de l'os. Dotze arcs esquelètics formats per una gran porció dorsal òssia, i una altra, menor, ventral cartilaginosa, mostren tres arcuacions: sobre el pla, sobre les vores, i sobre l'eix longitudinal. Les set primeres s'articulen amb l'estern per un cartílag propi, les tres següents ho fan mitjançant un cartílag comú, les dues darreres no s'articulen només que amb la vèrtebra corresponent. 3

Cap costal Coll Tubercle Cos Cartílag costal

Extrem dorsal, voluminós, amb les caretes per articular−se amb columna vertebral (bífides de la 2 a la 10) Part estreta a continuació del cap de costella. Bordó eminent que s'observa per sota del coll, s'articula amb l'Apòfísis transversa de la vèrtebra dorsal immediata inferior. Part òssia principal de la costella. Cartílag a l'extrem esternal de l'os.

Esquelet apendicular. Ossos de les extremitats superiors:

Clavícula

Omòplat Espina Acromi Apòfisi Coracoide Cavitat Glenoïdea Húmer Cap Coll anatòmic Tròquiter Troquí Corredora bicipital Coll quirúrgic Tuberositat deltoïdea Canal de torsió Epicòndil Epitròclea Còndil Tròclea Fosa olecraniana Fosa coronoide Radi Cap Tuberositat bicipital Apòfisi estiloide Cúbit

Os parell (com tots els de l'esquelet apendicular, simetria axial) allargassat, situat en la part superior del tòrax, amb una estirada doble curvatura. L'extrem intern articula l'extremitat superior amb el tronc, articulació esterno−costo−clavicular. Os que resulta de la fusió filogenètica de l'escàpula amb el coracoide, os pla, ample, triangular, forma juntament amb la clavícula la cintura escapular. Cresta esmolada que creua obliquament la cara superior de l'os Procés pla a l'extrem de l'espina, s'articula amb la clavícula . Ara és una prolongació en la cara anterior de la vora superior. Cavitat còncava que s'articularà amb el cap humeral. Os únic, llarg, del braç. Eixamplament hemiesfèric, llis, i rotat externament, en l'extrem proximal i destinat a la cavitat Glenoïdea de l'omòplat. Solc esbiaixat just sota del cap. Grossa tuberositat antero−exterior per dessota i enfora del cap Petita tuberositat anterior sota del coll anatòmic. Solc profund entre el tròquiter i el troquí per on discorre el tendó llarg del bíceps. Sota les tuberositats, no té entitat anatòmica, té risc de fractura. Zona aspre en forma de V a mitja diàfisi, s'insereix el deltoide. Solc oblic per dessota la V deltoïdea allotja el nervi radial Projecció lateral, distal externa per sobre el còndil. Projecció lateral distal internaper sobre la tròclea. Eminència arrodonida per articular−se el radi. Depressió en forma de politja on s'articula el cúbit. Depressió posterior sobre la tròclea, rep l'olècran del cúbit. Fosa anterior sobre la tròclea, rep l'apòf. coronoide en flexió. Os extern de l'avantbraç, paral·lel al cúbit es creua per davant d'aquest en el moviment pron, en flexió o extenció. Apòfisi proximal en forma de tor, s'articula pel sobre còncau amb el còndil humeral i pel cantó amb l'osca radial del cúbit. Engruiximent aspre ventro−intern sota el cap s'insereix el biceps. Prominència distal externa. Os intern de l'avantbraç, és més llarg que el radi. 4

Olècran Apòfisi coronoide Cavitat sigmoide major Cavitat sigmoide menor Cap Apòfisi estilode Carp Filera proximal Filera distal Metacarpians Falanges

Protuberància que forma el relleu punxegut del colze. Procés de la cara anterior proximal de l'os. Osca còncava entre l'olècran i l'apòfisi coronoide on es permet l'encaix perfecte de la tròclea humeral. Osca corbada externa que es troba per dessota de la cavitat sigmoide major destinada a la superfície externa del cap del radi Apòfisi arrodonida en l'extrem distal, no s'articula directament amb els ossos del carp sinó amb un disc de fibro−cartílag. Prominència posterior distal interna, prou aguda. Ossos del canell disposats en dos fileres. (d'intern a extern) Pisciforme, Piramidal, Semilunar, Escafoide. (d'intern a extern) Ganxut, Gros del carp, Trapezoide, Trapezi. Ossos llargs que formen el palmell, s'enumeren del I al V Ossos dels dits, tres en cada un, llevat del polze que en té dos.

Ossos de l'extremitat inferior. Os gran dels malucs, amb el sacre i el còccix formen la cintura pèlviana, és el resultat de la fusió de tres ossos Cavitat cotiloide formada per la unió dels tres ossos, destinada a l'articulació Acetàbul enartròsica del cap del fèmur. És l'orifici més gran del nostre cos, en la part anterior del coxal. format per la Forat obturador unió del isqui i el pubis. Ili Part superior, i més oberta. Crestes ilíaques Límit superior del ili, de forma corba i presenta tres llavis. Prominència en l'extrem anterior de la cresta ilíaca, és palpable des de Espina ilíaca anterosuperior l'exterior. Espina ilíaca anteroinferior Projeccióa poca distància per sota de l'anterior. Espina ilíaca posterosuperior Extrem posterior de la cresta ilíaca Espina ilíaca posteroinferior Just per sota de la descrita anteriorment. Osca ciàtica major Solc molt pronunciat per sota l'espina posteroinferior. Isqui Part posteroinferior de l'os coxal. Tuberositat isquiàtica Gran massa quadrangular en la part inferior delisqui. Espina ciàtica prolongació aguda per sobrelatuberositat. Cissura isquiàtica Pubis Part antero−interna de l'os caxal Símfisi Anfiatrosi cartilaginosa que uneix ambdós pubis per davant. Branca superior Part superior del forat obturadorl, entre la símfisi i l'acetàbul. Branca inferior Part que es dirigeix avall i s'uneix al isqui. Fèmur Os únic de la cuixa, és l'os més llarg del cos de l'homo sapiens. Cap Extrem superior semiesfèric, amb el coll pateix una lateralització Coll Istme que uneix el cap amb la diàfisi. Trocànter Protuberància per sota i per fora del cap. Trocantí Prominència menor situada sota i per dintre del Tracànter. Línia intertrocantèria línia que s'estén entre el Trocànter i el Trocantí. Coxal

5

Línia àspera Crestes supracondíleas Còndils Tròclea Fosa intercodílea Ròtula (Pàtel·la) Tíbia Còndils Eminència intercondílea Cresta Tuberisotat Mal·lèol intern Peroné Mal·lèol extern Tars Calcani Astràgal Escafoide Cuboide Cunys Arc intern Arc extern Arc transversal Filera posterior Filera anterior Metatarsians Falanges

Cresta prominent trilabiada que recorre la cara posterior Dos crestes que responen a la divisió inferior de la línia àspera. En nombre de dos, intern i extern, al extrem distal de l'os. Depressió anterior entre els cóndils per l'articulació de la ròtula. Pregona depressió entre els còndils per la cara posterior. És el més gran sesamoide de l'organisme, es desenvolupa en l'espessor del tendó del quàriceps per davant de l'extrem distal del fèmur, recorda, per la forma, una castanya. Os intern de la cama, dona el relleu de l'aresta longitudinal anterior, la canyella. És un os llarg però molt robust. Prominències en l'extrem proximal la cara superior és còncava. Projecció elevada en la cara articular entre el còndil extern i el còndil intern. Talla antero−posteriorment la superfície en dos. Angle agut anterior, a l'exterior de la pell forma la canyella. Prominència en la línia mitja, s'insereix el quadriceps. Relleu arrodonit a l'extrem distal intern. Turgència de turmell. Os llarg i fi en el cantó extern de la cama. Arrodoniment distal. Forma la superfície externa del turmell. Ossos que formen el taló i la part posterior i mitja del peu humà, el ossos del tars s'organitzen funcionalment en dos grans arcs longitudinals, intern i extern, i un de transversal participats, tots tres, pels metatarsians, però es disposen en dos fileres. Os posterior que forma el taló, rep la inserció del tendó aquilí. Os superior, s'articula amb la tíbia i el peroné entre els mal·lèols. Articulat amb l'astràgal Os extern, per davant del calcani En nombre de tres s'anomenen pel numero de dins a fora Calcani, astràgal, tres cunys, i tres metatarsians interns. Calcani, cuboide, i dos metatarsians externs. Filera anterior (Cunys i cuboide) i metatarsians Tridimensional: calcani astràgal (sobre), escafoide cunys i cuboide Ossos llargs del peu en nombre de cinc. Petits ossos llargs dels dits del peu, tres per cada dit, excepte el dit gros del peu, com el polze de la mà només te dos falanges

6