FAHRENHEIT 451 Ray Bradbury Fahrenheit 451 és el títol d'una novel·la de ciència ficció, ambientada en els Estats Units en un futur deshumanitzat. Cal recordar que va ésser escrita per Ray Bradbury a principis dels anys cinquanta, per tant, un munt d'aspectes de la novel·la que ara ens semblen quotidians eren, en aquella època, una gran innovació i casi una cosa impossible de realitzar. La novel·la es protagonitzada per Guy Montag, un bomber que porta uns deu anys a l'ofici, ara en té 30. Ell, com tots els altres bombers, no son bombers tal i com els coneixem ara sinó, que el seu ofici consisteix en cremar aquells llibres que estan considerats com a prohibits i en cremar també les cases que els contenien. Normalment actuen de nit, així el foc alimentat per les fulles dels llibres es torna en un espectacle ple de vida i color. Montag es un home casat, que no s'adona fins al cap d'un temps que en realitat no s'estima la seva dona, la Mildred. Ni tan sols s'enrecorden de com, quan i a on es van conèixer. Ella viu més amb la seva família que no amb el Guy Montag. Aquesta família es la seva televisió, televisions que ocupen les parets senceres dels menjadors de les cases i que ells ja en tenen tres. Montag comença a plantejar−se una sèrie de preguntes que mai es preguntarien la gent de la societat en la que viu després de passar unes estones amb la seva jove veïna, la Clarisse McClellan, de 17 anys i anomenada pels seus companys antisocial a causa del seu afany de conèixer, de saber, de comprendre els perquès de les coses, de parlar, de pensar... En un principi a Montag li semblava sospitós, estrany, però poc a poc, les idees de la Clarisse van agafant més força dins del cap del bomber. Les escoles existeixen però es dediquen a ensenyar esports i a fer memoritzar una sèrie de informacions que no els hi serveixen per a res però que els fan creure que pensen , sense parar−se a plantejar si veritablement o fan o no. Es una societat en la que gent no es preocupa pels seus morts: pensen que sempre hi haurà algú que el substitueixi, que ocupi el seu lloc, no fan ni tan sols actes fúnebres. Però Montag s'adona que en realitat ell està canviant. Sento dolor per la mort de Clarisse, sent dolor per haver−se assabentat uns dies més tard, sent dolor al veure que la seva dons ha intentat suïcidar−se prenent uns somnífers i no es conscient de lo prop que ha esta de la mort, sent dolor per tantes coses que fins i tot es fa por a si mateix. A la seva ment comencen a aflorar noves idees. Pensa que els llibres no han de ser tan dolents, que han de tenir alguna cosa especial si hi ha gent capaç de donar la vida pels seus llibres, com és el cas d'una dona que es va quedar a casa seva asseguda sobre un munt de llibres impregnats de carburant i va encendre un llumí i es va calar foc a si mateixa. Montag arriba un dia casa i allà es troba ala seva dona amb unes amigues parlant dels fills, de la guerra i dels marits. Allò que deien va sorprendre molt a Guy. Deien que els fills eren només per a reproduir, no sabien la magnitud real de les guerres, pensaven que mai ningú moria a la guerra, que els seus marits estarien de volta en dos dies... En aquell moment Montag va enfadar−se molt i va anar cap al conducte de la ventilació i va agafar un llibre i 1

va començar a llegir una poesia d'amor. Les tres dones tenien por però Mrs. Phelps va acabar plorant. Estaven espantades, allò no era legal... Montag ja havia contactat amb Faber, un antic professor d'universitat al qual va conèixer un dia en un parc. Amb ell decideixen de fer copies de llibres però és molt arriscat. Es Faber qui li explica el perquè de deixar de llegir. Diu que va ser provocat per la comoditat, perquè la gent no tenia ganes de pensar, mirava massa la televisió o escoltaven la radio. Es feien resums. Es feien resums del resums... El Capità Beaty va fent insinuacions al Guy Montag sobre les seves sospites de que ell té llibres a casa seva. Finalment Guy Montag decideix de donar−li un llibre com si fos l'únic que tenia. Però donen la senyal d'alarma de que a casa seva hi ha llibres i la cremen. Enfurismat, Montag crema al capità. Al protagonista el persegueix un gos mecànic (aparell normal en la societat en la que el llibre ens situa), el qual està dotat per q reconèixer una olor entre moltes, cosa que facilita el treball de la policia o els bombers. La persecució està sent seguida a través de les televisions−paret per tot el país. Ell s'escapa tirant−se a l'aigua del riu. Allà se li perd la pista. Va a parar a un unes vies de tren abandonades en les que sent que Clarisse hi ha estat. Aquesta via li condueix a un grup de gent que té el contingut dels llibres en un lloc que mai podrà ser cremat, la seva ment. La resta de la societat creu que Montag es mort, ja que el gos va matar a algú. Ara ningú es preocuparà d'ell, ja vindrà algú a substituir−lo... Però no sabem si algun dia tornaran a ser llegits els llibres...

2