Les febleses del coneixement (els paranys del llenguatge) Quan raonem malament? Tipus de fal·làcies (febleses del coneixement) a) Problemes que no tenen solució > Apuries; són enigmes sense sortida Zenó (Aquiles i la tortuga, l'estadi, la fletxa) > Paradoxes; són arguments vàlids que duen a dues solucions contradictòries La paradoxa del mentider; menteixes quan dius que menteixes? Epi, català, diu que els catalans menteixen La pròxima paraula que diràs serà no? − Dilemes; són una certa classe de paradoxes El dilema de l'advocat i l'aprenent El dilema del cocodril b) Ambigüitat o vaguetat del llenguatge > Incoherències / coherències A diu: T'estimo! ; B li respon: Jo tampoc. L'Agustí ha assassinat a la seva vídua La teva mare, té algun fill? Aquest solter està casat! > Polisèmia; Significat múltiple de les paraules > Signes de puntuació c) Fal·làcies d'inducció incompleta; Afirmació categòrica sense proves suficients > Generalització; l'ús de ningú, cap, tots sol portar a aquest tipus de fal·làcia Tots els catalans ballen sardanes d) Per l'argument d'autoritat

1

> Pròpiament dit; això és així perquè ho diu tal persona > Ad Baculum(o del bastó); creure en alguna cosa per por al càstig. > Per tradició; creure en alguna cosa perquè sempre s'ha fet així e) Fal·làcies pròpies del grup social > Ad populum (demagògiques); Exaltació de l'estat d'ànim, afalac a un grup > Ad hominem; Prejudicis a una persona > Prejudicis a grups per associació; atribució a una persona dels defectes que s'atribueixen al seu grup o família. f) Fal·làcies d'autodefensa > Tu quoque (Doncs mira que tu...); Recomanacions de persones que pateixen el mateix defecte. veritat i certesa El cas de Galileu (s. XVI − Revolució científica) Galileu Galilei tenia l'absoluta certesa que els seus La comunitat científica del segle XVI tenia l'absoluta contemoranis estaven equivocats i que la Terra era tan certesa de que la Terra era el centre de l'univers sols un planeta més que girava entorn del Sol teoria geocèntrica teoria heliocèntrica Raons que esgrimiren en el judici > La paraula de Déu, que es troba a la Bíblia i a les Sagrades Escriptures > La tradició > No es fiaven de les noves tecnologies

> Càlculs matemàtics d'un astrònom matemàtic anterior a ell, Copèrnic > El mètode científic (experimentació i demostració) Pas a la ciència moderna > Observacions fetes amb un nou instrument (nova tecnologia); el telescopi. Galileu fou el primer en utilitzar−lo per mirar les estrelles

1. Respecte el concepte de veritat... El mot de veritat significa, etimològicament: Grec alepheia descobrir − desvelar Llatí verum − veritas digne de confiança war Alemany Hebreu emounah digne de crèdit truth Anglès Aquests significats coincideixen en trobar la veritat en l'objecte

2

La veritat absoluta es troba sempre en l'objecte de coneixement o món real. El subjecte o enteniment duu un camí que s'acosta a la veritat, que mai podrà ser coneguda, des de la ignorància mitjançant una sèrie de certeses. Veritat i certesa no són sinònims, tot i que a vegades poden coincidir El subjecte sempre vol saber la veritat de l'objecte Tipus de veritat veritat lògica

veritat òntica Transcendència de l'ésser. És una postura típicament realista; les Es basa en la creença en l'absoluta coses són com són correspondència entre el subjecte i independentment de com tu les l'objecte pensis. La veritat resideix en l'objecte.

veritat moral Exclou o evita la mentida. La veritat recau en el subjecte. És la postura de les creences religioses, morals...

2. Per reconèixer si un judici és vertader... 2.1. Per definició; el predicat està inclòs en el subjecte Cercle rodó, duro de cinc pessetes, etc... 2.2. Per evidència; que presenten una impossibilitat a la negació, per senzilles. No són veritats absolutes, només són probables. 2.3. Per correspondència; afirma que existeix una concordança o correspondència entre el subjecte i l'objecte de coneixement. > L'Adequatio (la fotocòpia) Escolàstica, St. Tomàs d'Aquino − Percebem les coses molt semblants, però no són el mateix > El Reflexe (el mirall) Wittgenstein − La realitat té una veritat en si mateixa que quan se'ns manifesta es converteix en una realitat en mi mateix. 2.4. Per coherència (idealisme); l'única correspondència que pot existir és l'enteniment en sí mateix. 2.5. Pragmàtics (usa); Si és útil, és veritat. (W.James) 2.6. Relativistes; tot depèn, tot és pacte i convenció. No existeixen les veritats absolutes. 2.7. Teoria semàntica de Tarski; la veritat no es troba en l'objecte ni en el subjecte, sinó en el llenguatge. El llenguatge té nivells que són vertaders El sol és una estrella El sol és una paraula

3

Estats de la ment respecte la veritat Conclusions 1.− Tots els estats mentals són independents amb el fet de que una proposició sigui vertadera o falsa 2.− La relació entre la certesa i la veritat depèn del llenguatge Llenguatge: Capacitat de l'ésser humà per emetre judicis. Poden ser: Judicis empírics: És aquell judici que depèn de la nostra observació / experiència Judicis formals: És aquell judici que no depèn de l'experiència sinó de la raó Tipus de veritats diferents Veritats empíriques; quan el que es diu es correspon amb el món real Veritats formals; presenten absència de contradicció Verificació de judicis Judicis empírics; Es comproven per contrastació empírica. Sempre són veritats particulars, de probabilitat Si la contrastació empírica és positiva, s'ha de fer una verificació Si la contrastació empírica és negativa, s'ha de fer una refutació Judicis formals; Es comproven per anàlisi intern, és a dir aplicant correctament les seves pròpies regles. Són sempre veritats universals o tautologies Relació entre judicis > Si un judici formal és vertader aleshores pot ser empíricament vertader o fals En el cas que sigui formalment correcte i empíricament fals l'anomenem fal·làcia > Si un judici formal és fals sempre serà empíricament fals la filosofia de la ciència La filosofia no pertany ni a les formals ni a les empíriques ja que no és una ciència sinó un saber Què és la ciència? 1.− La ciència és una activitat humana no espontània i una manera diferent de veure i interpretar el món. 2.− És una conquesta de la humanitat, que els allibera de les supersticions, de la mentida, de les falses creences i opinions; en definitiva ens allunya de l'error 3.− És una necessitat humana; permet a l'home dominar i estar segur dels seus coneixements sobre el món que l'envolta 4

Teoria dels tres estats d'August Conte (sociòleg francès del s.XIX i pare del positivisme) sobre l'aparició de la ciència. Hipòtesi: Existeix una paral·lelisme entre el desenvolupament de la intel·ligència d'un ésser humà ( infància / adolescència / estat adult ) i el desenvolupament progressiu de la ciència. Qualsevol branca del nostre coneixement passa per tres estats 1) Teològic (religiós / mitològic) −−−−−−−−−−−−− imaginació −−− el foc és diví 2) Metafísic / Filosòfic (ciència antiga); −− observació −−− el foc és un element 3) Positivista / Científic −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− abstracte −−−− el foc és combustió El mètode científic definicions etimològica Meta Cap a... Odoç Camí

nominal

real Aquell conjunt de procediments que utilitzen les Camí cap a l'adquisició d'un ciències per descobrir noves lleis, conèixer el seu determinat coneixement objecte d'estudi i transmetre'l als altres

Característiques de les ciències empíriques i formals ciències formals 1) Són aquelles que no depenen en absolut de l'experiència / observació 2) Són radicalment segures, sempre que se'ls apliquin correctament les regles 3) Són demostrables a priori (abans) de l'experiència 4) No ens diuen res de cap àmbit del món real

ciències empíriques 1) Sí que depenen de l'experiència / observació 2) No són segures, tot i que s'hi apropen. Són veritats de probabilitat 3) Són demostrables a posteriori (desprès) de l'experiència 4) Són un pou d'errors, però és l'única manera d'assabentar−se del món real, ja que intenten explicar, descriure, comprendre el món real

5) Tenen una utilitat indirecta; les utilitzen les 5) Utilitzen el mètode científic per intentar minimitzar ciències empíriques com a eina abstracta per estar més l'error (hipòtesi, deducció, inducció...) segures. Tot mètode científic té com a objectiu descobrir noves lleis (mètode heurístic) Transmetre ensenyament (mètode didàctic) Tota ciència té com a objectiu a) Explicar un fenomen b) Comprendre aquest fenomen (explicar les seves causes) c) Fer prediccions

5

Per fer−ho utilitza un mètode; a) General; totes les ciències definició, divisió, demostració b) Particulars; determinades ciències Ciències empíriques − inducció Ciències formals − deducció Les dues utilitzen el mètode hipotètic − deductiu Inducció; dels fets a la hipòtesi Deducció; de la hipòtesi als fets

El problema de la contrastació d'hipòtesis o ¿Com avança la ciència? inici enigma hipòtesi predicció contrastació (moment crucial) nova ciència a

b

c

d

e

f

g

h

Avui en dia la filosofia de la ciència està d'acord en que existeixen dos problemes bàsics: > Epistemològic; Com adaptar la teoria a la pràctica; és a dir ¿Què és el que distingeix la ciència de la no−ciència? Metodologia de la ciència > Qui decideix que una teoria és o no científica? Teories interpretatives sobre el valor del coneixement científic 1.− Neopositivisme o empirisme / positivisme lògic (s.XX) fundat pel Cercle de Viena Objectius a) Tots els neopositivistes tenen com a objectiu un treball interdisciplinar; o sigui que ocupa tots els tipus de ciència b) Els neopositivistes volen elaborar un llenguatge teòric unívoc c) Construir una eina de precisió (lógica) Característiques a) Criteri de demarcació; Distingeix la ciència de la no−ciència > Ciència; Proposicions significatives Rigor i certesa > No−ciència; Proposicions no significatives Opinions

6

b) Criteri empirista del significat (verificació) Una proposició és o no significativa depenent si pot ser o no verificada, demostrada, experimentada c) Adopta el mètode inductiu (Dels fets a la hipòtesi) d) llenguatge descriptiu; propi de la ciència, objectiu, contrasta els fets i neutral llenguatge valoratiu; propi de la vida quotidiana, subjectiu, valora els fets i parcial 2.− Falsacionisme (Karl Popper) Hipòtesi; L'única cosa ferma, que es pot demostrar d'una teoria és que és falsa Raons a) Si trobem proves en contra d'una teoria podem afirmar que és absolutament falsa b) Per més proves a favor d'una teoria que trobem mai podrem afirmar que és absolutament vertadera En conseqüència tota proposició científica s'ha de poder falsar; sempre pot demostrar−se la falsedat d'una teoria però mai la seva veracitat Conclusions a) Avui en dia, en l'estat actual de la ciència, totes les teories que acceptem com a vertaderes són tan sols conjectures (explicacions possibles) b) Aquestes conjectures esperen ser falsades o refutades; tot i això són necessàries ja que la ciència progressa construint conjectures c) Tot coneixement científic és provisional. Aquests coneixements són verosímils 3.− T. S. Kuhn a) Internalisme − externalisme internalisme (Popper) Els científics viuen en el seu món. La ciència és allò que fan i és indiferent del context. La ciència avança per anàlisi intern

externalisme (Kuhn) La ciència és allò que fan els científics, però aquests si que estan influenciats pel context (cultura, moment històric, polític, religiós...) Si es vol explicar la història de la ciència cal explicar la història interna però també el context o història externa

b) Ciència normal − ciència extraordinària ciència extraordinària (Popper)

ciència normal (Kuhn) Hi ha grans fites de la ciència, però realment les La ciència avança a salts; descobriment a ciències avancen dia a dia. La ciència és contínua; la descobriment. Cada descobriment implica un canvi en dinàmica pròpia de la ciència és la tasca quotidiana. la forma de vida de les persones La ciència progressa a costa de molts sensenom

7

c) Comunitat científica i canvi de paradigma Segons Kuhn a cada època el treball dels científics es duu a terme mitjançant una habitud diferent A cada època, doncs, l'home científic treballa segons un patró o model que Kuhn anomena paradigma Definició de paradigma: a) Un paradigma comporta una manera d'entendre el món b) A més, comporta una manera d'observar, estudiar i apropiar−se d'aquest món c) Cada època té la seva pròpia tecnologia d) Cada època només es pot plantejar aquells problemes que es pot plantejar i només pot donar les solucions pròpies de l'època d) Revolució científica i canvi de paradigma A la història de la ciència s'observen diferents paradigmes un darrera l'altre. A cada canvi de paradigma se l'anomena revolució científica. Per Kuhn no existeix un paradigma millor que un altre, ja que simplement aquests són incomparables

Canvi de paradigma Preciència

Ciència Normal

Crisi

Revolució científica Ciència Normal

La tècnica (la techné o coneixement transformador) 1) L'homo faber Parlem de l'homo faber quan parlem de l'home que fa, construeix, inventa, produeix o fabrica. L'home utilitza la tècnica per modificar, transformar el món que l'envolta, el seu hàbitat natural, i així poder dominar−lo i satisfer les seves necessitats Per dur a terme aquesta transformació utilitza eines, estris, màquines, enginys de tota mena. 2) La techné. Què vol dir? El concepte de tècnica s'ha interpretat de diferents maneres al llarg de la història; > Fins al segle XVII, temps de la il·lustració, es considera la tècnica com a art (de la paraula artificial), com a tota activitat humana no natural, sigui un ofici, una expressió artística o un altre tipus de coneixement > A partir del segle XVII l'art i la tècnica se separen. L'art passa a formar part de les Belles Arts, incloses en l'Estètica, que estudia l'activitat humana inútil.

8

La tècnica inclou els antics oficis (tramesos de forma generacional o més tard mitjançant els gremis i que són els antecedents a les actuals facultats) i busca la utilitat, les coses que serveixen. És una activitat interessada. 3) Relació entre ciència i tècnica Ciència Objectiu Explicar què és i com funciona la naturalesa Finalitat Descobrir lleis Aspiració Conèixer l'objecte d'estudi Conclusió Té una responsabilitat teòrica (no transforma la realitat)

Tècnica Arribar a resultats pràctics Produir eines Transformar la natura al seu servei

Té una responsabilitat pràctica (transforma la realitat

> Què va ser primer la ciència o la tècnica? < Històricament la tècnica és anterior a la ciència ja que és una activitat instintiva. No obstant, avui en dia, podem parlar tant de ciència basada en la tècnica (medicina, química, arquitectura) o de tècnica basada en la ciència (indústria elèctrica, energia nuclear, biotècnica (cirurgia estètica) Avui en dia una cosa necessita l'altra, són dependents. Podem parlar del naixement de la tecnociència. Sociologia. El procés de socialització El procés de socialització és un procés a través del qual l'individu és absorbit per la cultura de la seva societat. L'útil d'aquest procés és que l'individu s'adapta a les normes, valors, ideals de la seva societat i els admet com a propis El procés de socialització és perenne i generacional El moment més important de la socialització és l'infantesa. Objectius: − Cada membre d'una societat interioritza les normes, valors, ideals i s'hi identifica − Construeix la seva pròpia personalitat, mitjançant la imitació (quan s'és infant, majoritàriament), el llenguatge i el control intern, pel qual l'individu incorpora a la seva personalitat els patrons de conducta dominants de la seva societat, contribuint al seu reforç (en transgredir una norma apareix el sentiment de culpabilitat) Agents de socialització − Família (naixement)

9

− Entre iguals (guarderia) − Els professors i col·legues (escola, estudis superiors) − Jefes, companys (treball) − Parella (matrimoni) − (jubilació) − (defunció) La filosofia de l'acció o praxis Ideal: allò que és perfecte, però que degut a aquest grau superlatiu de perfecció no es troba en el món real. Valor: objectiu, finalitat de caràcter ideal i que és desitjable Valors de grup; llibertat, justícia, pau, igualtat... Valors personals; felicitat; salut, diners i amor La gran contradicció dels valors és que no es duen mai a terme El problema es troba en com dur una vida bona (valors de grup) i fer−la compatible amb una bona vida (valors personals) La humanitat, al segle XXI es troba en plena crisi dels valors, en plena decadència moral. Segons G.E. Moore ... ... els valors són el millor estat de les coses que es pugui arribar a imaginar, però ha de ser preferible i possible. Tot allò que per si mateix pensem que és valuós en grau elevat, digne d'aconseguir i model de perfecció. Tenint en compte la universalitat i diversitat dels valors podem veure dues teories; La teoria objectivista dels valors (Max Sheller) afirma que els valors existeixen, son inherents i que l'únic que varia segons la cultura i persona és la manera de percebre'ls. Com que existeixen, els podem classificar; Max Sheller (1874−1928) va classificar−los de la següent manera: Considerem la bona acció optar pel valor superior; religiosos

espirituals intel·lectuals

jurídics o étics

estètics

vertader − fals

just − injust

elegant − grotesc

evident − dubtós

recte − no recte

erroni − probable

bo − dolent

esplèndid, preciós, exquisit, ridícul, patètic, delicat...

sant − profà sagrat − satànic miraculós − demoníac

10

cert − exacte vitals sa − malalt

pèrfid, generós, tolerant, fidel, lleial... sensibles agradable − desagradable

fort − feble

dur − tou

noble − vulgar

útil − inútil

La teoria subjectivista dels valors afirma que els valors són una creació de l'ésser humà, són culturals i existeixen en la mesura que els utilitzem. Un cas extrem seria caure en el nihilsme (F. Nietzsche), no creure en res. La moral i l'ètica Moral: Codi de normes escrites o no escrites que regulen l'acció o conducta humana. Ètica: Disciplina filosòfica que reflexiona sobre el codi de normes que regulen la nostra conducta i reflexiona sobre l'idea general del bé. La moralitat és exclusiva de l'ésser humà, doncs es tracta d'un acte lliure (la llibertat o possibilitat d'escollit és exclusiva de l'ésser humà) i en concordància amb el codi de normes. Un acte forçat, imposat o obligat, en definitiva no lliure, no pot ser jutjat de grau de moralitat. A mesura que es duen a terme els nostres actes anem construint uns hàbits o repetició dels actes. Els hàbits poden ser positius (virtut) o negatius (vici) i a partir d'aquí sorgeix l'ethos o caràcter moral Procés de maduresa moral de Kolhberg Origen de la justificació de les normes morals Sociologista (Durkheim i A. Conte) La societat imposa les seves pròpies normes, escrites i no escrites. La interiorització de cadascú d'aquestes normes ens converteix en agents socialitzadors Marxisme Segons Marx la societat està dividida en dos grans grups o classes socials; la dominant (explotadors, burgesia, capitalistes) i la dominada (explotats, obrers, proletaris) Aquesta organització social es justifica gràcies al somni d'occident; amb treball, esforç i capacitat es promet al proletari l'èxit. Si no tens èxit és perquè no vals. Resulta ser fals, ja que la classe capitalista no ha fet res per ser on és. Historicisme (Ortega i Gasset) Defensa que en cada moment històric els valors són canviants. 11

Teologisme Tot l'origen de les normes és diví. Les normes tenen un caràcter sagrat i el no seguir−les pot condemnar−te per sempre Interpretació de la conducta desviada Des de que neix la persona està influenciada per tota una sèrie d'institucions externes (família, escola, empresa, església, mitjans de comunicació) que creen en ella una sèrie d'expectatives. Una persona que quan es fa gran ha complert tot el que es demanava d'ell (bon nen, esforç, treball, perdó...) veu que la societat no compleix la seva part, la promesa, el compromís que havia adquirit, totes les expectatives de l'individu s'evaporen i apareix la frustració. La frustració genera agressivitat, ja sigui cap a la pròpia persona o cap a la resta i l'individu cau en la marginació social o anomia (falta de valors, negació de la norma) Tipus de teories ètiques 1. Què he de fer per ser feliç? > Teories ètiques materials; amb contingut. Et diuen què has de fer, què és bo. > Teories ètiques formals; sense contingut. Et diuen com has d'actuar; s'ha d'actuar segons una norma que pugui convertir−se en llei universal (de manera que no perjudiqui als altres) Imperatiu Categòric de Kant 2. Qui pot dir−me què he de fer? > Autònom; jo mateix (conscient, voluntari, independent i racional) > Heterònom; de fora (Déu, natura, autoritat competent) 3. Quines són les accions correctes? > Teleològiques; busquen la finalitat correcta. Les accions que tenen bones conseqüències > Deontològiques; independent de la finalitat. Accions correctes en si mateixes. 4. Puc conèixer el que està bé i el que he de fer? > Cognitivistes raó > No cognitivistes emocions i sentiments Capacitat d'empatia Principals teories ètiques 1) Intel·lectualisme ètic o moral (Sòcrates i Plató) La moral és un saber i per tant es pot conèixer. Només obren malament els que ignoren la moral.

12

2) Eudemonisme (Aristòtil) (eudemonia felicitat) La felicitat es troba en la màxima perfecció, que ell creu que és potenciar al màxim la racionalitat mitjançant una activitat contemplativa amb les necessitats cobertes (bona cada, bons amics, bona dona, bon menjar...) Per als eudemonistes la felicitat es troba en un hàbit de virtuts, considerant la virtut com el terme mig entre dos extrems. 3) Hedonisme (Epicur, ciprenaics) La felicitat es troba en el plaer. > Ciprenaics; Hem de gaudir al màxim de tots els sentits; la vida com una festa > Jardí d'Epicur: El plaer de la inexistència del dolor. Busca la font del dolor (que considera que és la por; a la mort, als Déus, al futur) i intenta eliminar−la 4) Estoïcisme (Sèneca) Abstine et sostine Abstinència i resignació La felicitat es troba en un estat d'absoluta indiferència. Típic de l'Imperi Romà. 5) Jusnaturalisme ètic (St. Tomàs d'Aquino) La vida és un temps d'espera per al dia del judici final. Teoria religiosa (escolàstica) 6) El formalisme (Kant) (l'imperatiu categòric) L'acció s'ha de poder transforma el lleis universals. Moral formal autònoma. 7) Emotivisme (Hume) El sentiment per sobre de la raó. Tot allò que genera una reacció d'aprovació és bo. És una moral no cognitivista que es basa en la capacitat d'empatia 8) Utilitarisme (John Stuart Mill) USA Tot allò que és útil per a ser feliç és bo. En una situació de conflicte entre el bé particular i el bé general sempre s'ha d'imposar el bé general. 9) Ètica discursiva o formal (Habermas) Tot és acord. Cal establir les millors condicions per dur a terme situacions de diàleg. terra terra sol sol ignorància 13

certeses subjecte veritat objecte llenguatge objecte subjecte subjecte objecte subjecte objecte subjecte objecte la veritat afecta ambdós la veritat afecta l'objecte la veritat afecta el subjecte metalingüística 1 IGNORÀNCIA; desconeixement total, no saber res. Absència de coneixement en un individu que és capaç de tenir−ne. Pot ser de dos tipus: > Positiva; quan es desconeix una cosa que s'hauria de saber > Negativa; quan es desconeix una cosa que no tenim l'obligació de saber sortida 0 4 subjecte objecte 14

SOSPITA; Inclinació de la raó cap a una de les dues parts de la contradicció. Pressentiment, suposició DUBTE; Suspensió del judici entre dues parts d'una contradicció. Pot ser de dos tipus: > Positiva; quan hi ha raons per dubtar > Negativa; quan no hi ha raons per dubtar 2 3 OPINIÓ; Assentiment de la ment cap a una part de la contradicció. Tot i això, es considera el risc a equivocar−se CERTESA; Convicció ferma de la ment que es té la raó, que se sap la veritat. (veritat) enteniment món real divisió de les ciències ciències pures ciències aplicades matemàtiques lògica ciències formals ciències factals o empíriques analítiques i a priori sintètiques i a posteriori humanes naturals biologia química psicologia física 15

polítiques economia història sociologia geografia tecnologia útils Enigma!! Teoria Paradigmàtica estat actual de la ciència t1 teoria primera Certs fets contradiuen t1 t1 Hipòtesi Solució possible a l'enigma verificació falsació criteris de demarcació Si No ? H H H t2

16

nova ciència predicció deducció de conseqüències presocràtics Primeres explicacions racionals (no mitològiques) 1ª etapa (del mite al logos) Sistema aristotèlic + Bíblia + ... Cosmovisió Sistema teòric organitzat ? El sistema tradicional no és prou útil Nous problemes enigmes, anomalies presocràtics Nova cosmovisió (Copèrnic / Galileu) Apareixen teories alternatives que competeixen entre si i la tradicional Primeres explicacions racionals (no mitològiques) 1ª etapa

17

(del mite al logos) Nivell premoral o preconvencional Nou marc de referència teòric Acceptació d'una alternativa Nivell convencional o de conformitat amb el rol Nivell postconvencional o moral Gregarisme: Obeir per obligació, deure. Posició del bon nen Individualisme: Obeir buscant la utilitat, benefici o recompensa Egocentrisme: Obeir per por al càstig Universalieme: Decisió pròpia del que està bé i malament Relativisme: Acceptació de les normes amb criteri propi Comunitarisme; Obeir per una acceptació de les normes.

18