DEFINICIÓ DE FEMINISME És moviment social que cerca la millora i l'expansió del paper i dels drets de les dones en la societat. Té com a finalitat d'aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica respecta a l'home: igualtat de drets civils, drets de votar i poder ser votada, i dret d'accedir a totes les professions i a ser retribuida com l'home. EL FEMINISME Els primers grups actius organitzats daten del periòde immediatament posterior a la Revolució Francesa del 1789; se sap de l'activisme Marie Gouze, autora d'un manifest intitulat Declaració dels drets de la dona, que fou exacutada el 1793. Posteriorment, el govern francés va dissoldre els clubs de dones organitzats en les principals ciutats franceses i inspirats en els ideals de llibertat i igualtat de la Revolució. Aquests moviments i grups feministes es concretaren a partir de la segona meitat del segle XIX dins l'àmbit de la societat industrial, en especial als EUA i Anglaterra. En els EUA les feministes van estar involucrades en la lluita per l'abolició de l'esclavitut; el 1866, 1500 dones signaren un manifest dirigit al Parlament britànic demanant el dret de la dona al vot, la qual cosa significà el naixement del moviment sufragiste. Malgrat això, el reconeixement de la paritat de drets en ambdós sexes no es produí fins després de la Primera Guerra Mundual i no en tots els països. Després de la Segona Guerra Mundial (amb la plena incorporació de la dona al treball assalariat, cosa que facilità la seva independència econòmica) sorgí un nou replantetjament de caire més ampli amb les paortacions teòriques de Virginia Woolf i Simone de Beauvoir. A partir de la dècada de 1960, es produí un notable desenvolupament caracteritzat per una progressiva radicalització i per la seva vinculació a determinats moviments revolucionaris. De llavors ença, el feminisme ha tingut un impacte creixent en tot el món, particularment en determinades societats del Tercer Món.Aquest nou feminisme afirme la necessitat de passar de la clàssica reivindicació per la igualtat política i econòmica amb l'home, a la lluita contra les estructures socials que, sense aposar−se a un reconeixement legal de la igualtat, impedeixen de fet la seva realització. Això no obstant, es lluita per aconseguir la igualtat econòmica, la legalització de l'avortament, prohibit en molts estats, i canvis en les lleis del divorci, sense oblidar la precària situació en què es troben moltes dones en alguns països, sotmesos a un estat proper a l'esclavitud. A banda d'això, a Catalunya, el feminisme tingué un primera formulació amb la revista Feminal (1907−1917), dirigida per Carme Karr, que propugnà l'accés de la dona a la cultura en igualtat de condicions a l'home. A l'Estat espanyol, en temps de la República s'aconsegui el vot de les donesi, iniciada la Guerra Civil (1936−1939), l'anarquista Frederica Montseny, ministre de sanitat, defensa el decret sobre l'avortamentaprovat per la Generalitat de Catalunya (1936). En aquest periòde es van produir altres importants modificacions legislatives sobre la condició de la dona (capacitat jurídica, coeducació,etc). La victòria franquista suposà l'eliminació de les conquestes legals aconseguides. Després de la mort de Francisco Franco, se celebraren a Barcelona les primeres jornades Catalanes de la Dona (maig del 1976), d'on va sorgir la coordinadora Feministe, i començà a perdre volada un feminisme de signe més radical, amb revistes com Vindicación Feminista 81978−1979), dirigida per Carme Alcalde, i la creació del Partit Feminista (1978−1979) impulsat per Lídia Falcón. LA DONA I ELS DRETS HUMANS INTRODUCCIÓ Xerrar de drets humans, es referir−se al patrimoni comú e inalienable de tota l'humanitat, tota vegada que els mateixos guarden relació directa amb l'èsser humà. El reconeixement del que avui en dia constitueixen aquests drets, es el resultat de mils d'anys de sacrificis i frustracions sufrides per gènere humà, d'ença que es va establir la diferència entre governants i governats/as, el que també aquival a dir, d'aquells que a travé del poder polític, econòmic i coercitiu, han utilitzat la força per imposar el seu criteri, davant aquells/es que tenen manca d'aquest elements de dominació.

1

CONCEPTE DELS DRETS HUMANS Per entendre un poc millor el tema em de desarollar un poc el que constitueix un dret. En aquest sentit, devem dir que el dret és un conjunt de principis, preceptes i regles a que estan sotmeses les relacions humanes en tota relació civil, en que les persones poden ser obligades per la força. Esent així les anteriors, se poden definir també que els drets inherents a la nostra naturalesa i sense les quals no podem viure com a èssers humans. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS DRETS HUMANS Els drets humans tenen diferents característiques que són iguals per tot el món i són aquestes: • Són innats i congènits perque tots el sèssers humans naixem amb ells. • Són universals, en quant s'estenen a tot el gènere humà en tot temps i lloc. • Són absoluts perque el seu respecte es pot reclamar indeterminadament a qualsevol persona o autoritat. • Són necesaris perque la seva existència deriva de la pròpia naturaleza de l'èsser humà. • Són inalienables, perque perteneixen de forma indisoluble a l'esencia mateixa de l'èsser humà. • Són inviolables, perque cap persona ni autoritat pot actuar legitimament en contre d'ells, salvat de les justes limitacions que es poden imposar al seu exercici, d'acord amb les exigències del bé comú de la societat. • Són imprescriptibles, perque formen un conjunt inseparable de drets. És important resaltar també, que la Convenció Americana Sobre Drets Humans, va reconeixer un principi bàsic com a dret humà, que és el dret de tota persona a millorar econòmia, social i culturalment. ELS DRETS HUMANS DE LES DONES Ningú posa en dupta el trascendental valor que la Declaració dels Drets Humans, com els demés instruments relatius als mateixos, representen per l'humanitat. No obstant, les dones refutam el fet de que el seu naixement ha estat fortament lligat a l'idea d l'èsser humà centradaen l'imatge de l'home, és a dir, que aquests fets humans només han tengut com a referència al sexe masculi, que es considera com el paradigme de l'humà, sense que ho tengues en conte la manera de sentir, pensar, lluitar i viure del sexe femeni, que representa l'altre part de l'humanitat, però ha estat invisibilitzada i se li nega el reconeixement dels seus drets específics i simplement se li inclou com formant part integrant de l'home. És innegable que a través dels segles, la concepció patriarcal que ha predominat en el món, ha estat expresada en els distints instruments nacionals e internacionals, quan consideram a l'home paradigme de l'humanitat; situació que sa reflexada en els drets humans, en el seu llenguatge, en les seves idees, vlors, costums i hàbits, ells només tenen referència a una altre part de l'humanitat: sa masculina, a través dels seus sentiments i pensaments s'ens ha situat a la societat, com èssers inferiors, humils i dependents, sense dret a la nostra pròpia odentitat genètica. És precís conceptualitzar el terme patriarcat com a la superioritat masculina institusionalitzada. És cert que desde el seu manifest, el patriarcat també va tenir numerosos desafiaments; no obstant, ha estat el feminisme el primer moviment que el desafia propiament com a tal, quan exigiren les dones ser tratades com èssers humàns amb drets: el dret i l'integritat física, és a dir a la integritat dels nostres cossos; el dret al treball, a l'educació, a la cultura, a l'accés al poder; el dret a una vida sexual i reproductiva agradable i sana; el dret a conservar els nostres ingresos, el dret a accedir a la terra i a les facilitats financeres, el dret a ser tratades amb dignitat, resumint, a gaudir efectivament, en igualtat de condicions i oportinitats, dels drets en que gaudeixen els homes. Els distints moviments de les dones a nivell mundial, Han continuat la tasca de promoció i vigència efectiva 2

dels nostres drets i llibertats fundamentals, lluitant per una reformació global dels Drets Humans amb perspectiva de gènere, amb fonament en que si és cert, que el reconeixement dels drets humans compredan de manerageneral a l'home i a la dona, no només és cert que la realitat pràctica evident que els instruments internacionals i els mecanismes de drets humans, invisibilitzen les necesitats, desitjos i demandes de les dones, com a tals instruments no tenen en conte les seves especialitats, dons els seus drets humans són sistemàticament violats, a més de ser victimitzades per ser dones, sense que tals fets siguin considerats com violació als drets humans. Entre els conceptes, drets humans, dona i violència, existeix una unió molt íntima, perque encara que paresquiclar que els drets humans de la dona estan teòrica i formalment continguts en el concepte de drets humans, el nostre món diari declara una realitat molt diversa. El fet és que la gran majoria de les legislacions internes e internacionals, convenis, acords i tractats, en l'actuació dels Estats−Parte compromesos amb els documents sobre la igualtat que varen firmar i ratificaren inclús en la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans, en l'actuaciódels diversos grups no governamentals que fan feina a favor dels drets humans, se pot comprovar que les qüestions específiques de les dones reben un tractament secundari i marginal, en quant als mateixos només tenen com a referència a una part de l'humanitat: en sexe masculi, que es considerat com l'exemple de l'humà. Per comprendre això millor, basta senyalar per exemple, que la Declaració dels Drets Humans publica al 1948, per definir els drets humans de la persona, tot com a base el terme comú home, que encara quan inclou a la dona no la reflexa, no la defineix com a èsser individual i per això aquest concepte no va tenir en conte les diferències humanes i principalment especificar les dones. Va ser a la Conferència Mundial dels Drets Humans, celebrada a Viena al 1993, que la comunitat internacional organitzada per primera vegada, es va veure necesitada a declarar i reconeixer que els drets de les dones també són humans, quan va senyalar que els drets humans de la dona i de la nina són part inalienable, integrant e indivisible dels drets humans universals. Aquests documents varen ser elaborats a foros constitutius mojoritariement per homes, representants d'un model ideològic natablement patriarcal i no es de sorprendre, que no hagin tengut en conte sa nostra manera de sentir, pensar, lluitar i viure. Aquesta és sa raó de que els moviments de les dones, mos haguem instalat en desobediència a l'escenari interior e internacional, denunciat al despresi als nostres drets i exigint que les diferències biològiques entre les sexes, no se tradueixin en desigualtats en el pla social, jurídic, econòmic, familiar, etc. A n'aquest sentit, consideram que l'aconseguiment més visible del gènere femení es el d'haver col·locat en l'agenda pública mundial, l'asumpte de la dona en tots els aspectes, especialment la referida a la violència contra la dona com una violació als seus drets humans. La violència contra la dona constitueix un greu problema social a nivell mundial, que ha estat fins fa poc considerat com un problema de l'àmbit privat davant les constants demandes de les dones i dels grups femenins arganitzats, que sa aconseguit publicar−ho per teactar de prevenir−ho, suprimir−ho i sansionar−ho. Per això es considera necesari evaliar l'afectivitat dels instruments i mecanismes en el camp dels drets humans en la perspectiva de la reformulació per a que cumplesquin el seu objectiu salvar els drets fundamentals de tota la humanitat per quant existeixin una quantitat d'actes violatoris dels drets humans de les dones, que no es troben contemplats en els diversos instruments jurídics relatius a aquests drets. LA DISCRIMINACIÓ I VIOLACIÓ SISTEMÀTICA DELS DRETS DE LES DONES Una gran quantitat de països recolleixen en les seves Constitusions el principi d'igualtat de drets entre dones i homes, per lo que se diu que no existeixen normes discriminatòries, tanmateix quan se fa un anàlisis integral dels sistemes jurídics queda clarament demostrat que existeix igualtat en la teoria i en la pràctica per lo que s'igualtat segueix essent una il·lusió per a la gran majoria de les dones al món.

3

A nivell internacional, la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948 constitueix l'instrument jurídic que dóna una manera universal protegeix els drets de dones i homes, principis que repleguen la major part de les Constitucions dels països així com altres pactes internacionals, malgrat tot en la realitat que produeix una gran quantitat d'actes violatoris als drets humans de la dona, que són: Principals actes violatoris als drets humans de les dones: • Violacions al dret a la integritat personal: • La violència físique, psíquica, sexual i econòmica, que passa en les relacions de parella i en families que en la majoria dels casos acaben en asesinats, suicidis o feminicidis. • L'abús sexual i violacions, especialment els incestuós. • La violència social a nivell de la comunitat en general, inclòs las violacions, els abusos sexuals, turmentar e intimidar sexualment en el treball, en institucions educatives, en l'administració de justicia i en altres àmbits. • La prostitució forçada i el tràfic i l'esclavitut de nines i dones. • Els asesinats de dones, especialment produits pels marits, ex−marits, convivent o enamorat. • Les mutilacions genitals que sufreixen les dones en el món per raons religioses sense cap fonament. • L'utilització de la violència sistèmatica de la dona com a arma de guerra en els conflictes armats. • L'esterilització forçada, l'abort forçat, l'utilització coercitiva o forçada d'anticonceptius, l'infanticidi de nines i la determinació prenatal de sexe. • L'impunitat dels agresors i les absolucions fundamentades en conceptes legitimadors de l'oprosió de la dona per part de l'home, en la societat, és també la principal promotora de la pau. • Violacions al dret de la llibertat • Violacions a la llibertat del desenvolupament de la personalitat, que desde el naixement les dones són limitades en el seu desenvolupament en tots els àmbits, a través d'una influència cultural que estimula de dependència, subordinació i discriminació, així com el complet exercici dels seus drets com a persona. • Violacions a la llibertat d'expresió, consciència, religió, reunió, assosiació i movilització, dons s'espera que la dona subordini el seu pensament i les seves accions a ses de l'home, sigui aquest el seu pare, marit, amant, germà o fill. • Violacions a la llibertat de moviment fora del matrimoni quan el marit o company no permeti a la dona que fasi feina, estudii o surti sense la seva autorització. • Control de la sexuelitat i del cos de la dona. En molts paisos, les dones no poden decidir sobre el nímero de fills, ni el moment en que desitge tenir−lo i en molts de casos requereix per esterilitzar−se autorització del company o marit i si es fadrina es nega al dret d'esterilitzar−se, tanmateix l'home si pot fer−se una vasectomia en qualsevol moment i sense autorització de la dona. El resutat de totes aquestes violacions es que se limiten les oportunitats de desenvolupament de la dona i és més, posa en perill les seves vides. • Violacions al dret de l'igualtat • Se produeixen violacions en l'accés al sistema judicial i a l'administració de justicia especialment en els casos de violació, abús sexual i violació intrefamiliar, on els procediments són inadequats i hi ha un gran desconeixement del maneig d'aquest tipus de situacions per part dels funcionaris/es i en la majoria dels casos, les víctimes resulten victimaries quan son qüestionades i considerades culpables de la violència exercida en contra. • Se viola el dret a la igualtat quan se nega o se limita a l'accés de la dona quan a de prendre qualque decisió i al poder polític en igualtat de drets i oportunitats en l'home. 4

• Se viola el dret a la igualtat quan se dóna un tracte desigual o discriminatori en la legistlació o en els tribunals de justicia. De lo escrit anteriorment segeix la necesitat de traballar en una reformació de la legislació donant energia als drets humans de les dones, elaborant noves lleis no només en l'àmbit penal sinó tambe en el civil, administratiu i de procediment destinades a prevenir i sancionar la violència contra la dona en totes les seves formes i expresions. Però es important que se desarrollin programes de difusió i d'educació a tota la població sobre l'existència i l'assoliment dels drets davant la lleii així podrem aconseguir l'eliminació de la descriminació de la dona i concienciar als homes de que respectin els drets que tenen les dones. Cap canvi fundamental a favor de la dona serà possible sense que se produeixi un canvi gran en les actituts dels homes. EL MOVIMENT SUFRAGISTE Com s'assenyala habitualment, el capitalisme va alterar les relacions entre dos sexes. El nou sistema econòmic va incorporar masivamn¡ent a les dones al treball industrial (mà d'obre més barata i humilt uque la dels homes) però en la burgesia, la classe social ascendent se va donar el fenòmen contrari. Les dones varen quedar enclaustrades en una casa que era de cada vegada més, símbol del status i èxit laboral de l'home. Les dones, majoritariament les de la burgesia mitja, experimentaven la seva situació de propietat legal dels seus marits i la seva marginació de l'educaió i les professions liberals, una marginació que en moltes ocacionsles duia a la pobreza si no se cazaven. Les dones començaren a organitzar−se al voltant de la reivindicaió del dret al sufragi, el qual explica la seva denominació com sufragistes. Les sufragistes lluitaven per l'igualtat en tots els terrenys a la autèntica universalització dels valors democràtics i liberals. Desde un punt de vista estratègic, consideraven que una vegada aconseguit el vot i l'accés al parlament, podrien començar a canviar el resta de les lleis e institucions. El vot era un mitjà d'unir a les dones d'opinions polítiques molt diferents. Aquest moviment anomenat interclasiste, considerava que totes les dones sufrien en quant dones e independentment de la classe social, discriminacions semblants. En els Estats Units, el moviment sufragiste va estar molt relacionat amb el moviment abolicioniste. Moltes dones varen unir les seves forçes per combatre en la lluita a l'esclavitut i com senyalava Sheyla Rowbothan, no només varen aprendre a organitzar−se sinó a observar les similituts de la seva situació amb la de l'esclavitut. Al 1848, a l'Estat de Nova York, Se va parovar sa Declaració de Seneca Falls, uns dels textos fundacionals del sufragisme. Els arguments que s'utilitzen per vindicar l'igualtat dels sexes són de tall ilustrat apel·len la llei natural com a font de drets per a tota l'espècia humana, i sa raó i es bon sentit de l'humanitat com a armes del prejudici i la costum. També cal senyalar un altre pic la importància del trasfons individualite de la religió protestant, com va dir Richard Evans la creencia protestant en el dret de tots els homes i dones a treballar individualment per la seva pròpia salvació proporcionaria una seguretat indispensable i a vegades realment una autèntica inspiració a casi totes ses lluitadores de les campanyes feministes del segle XIX. Elizabeth Cady Staton, autora de la Bíblia de les dones, i Susan B. Anthony, varen ser dues de les més significatives sufragistes estadounidenses. A Europa, el moviment sufragiste anglés va ser el més potent i radical. Desde l'any 1866 en el que Jonh Stuart Mill, Autor de La sujeción de la mujer, va presentar sa primera petició a favor del vot femení en el Parlament, no varen deixar de secceir−se iniciatives polítiques. No obstant això, els esforços dirigits a convencer i persuadir als polítics de la legitimitat dels drets polítics de les dones provocaven befa e indiferència. El moviment sufragista va dirigir la seva estrategia a accions més radicals. Les sufragistes varen ser tancades a la presó, protagonitzaven vagues de fam i qualquna va trobar la mort defensant la seva màxima: vot per a les dones. Hauria de passar la Primera Guerra Mundial i arribar l'any 1928 per a que les dones ingleses poguesin votar en igualtat de condicions. 5

EL FEMINISME A MALLORCA A Mallorca les primeres organitzacions feministes aparegueren el 1976, durant la transició a la democràcia, però els seus procedents es remunten al segle XIX. Durant aquest segle i bona part del segle XX, es generaren diverses organitzacions femenines que sense esser feministes ni posar en dupte el predomini masculí, contribuiren a millorar la situació social de la dona. La segona meitat del segle XIX, s'organitzaren doversos grups de dones catòliques que consideraven que la llibertat de la dona ressidia en la seva submisió dins la socetat patriarcal. Així aparegueren les Conferències Femenines de Sant Vicenç de Paül (1854) i les Obreres de Sant Josep (1873), lligades a la beneficència. De caràcter religiós,sortiren les filles de Maria i les mares Cristianes, que s´establiren a quasi totes les parroquies de Mallorca. El 18883, es va celebrar a Malorca el primer congres femeni de les Balears, promogut per les dones republicanes. Al 1888, es crea una asociació de dones catoliques per promoure la santificació de les festes. Al 1908, neixeren la associació de senyores de la bona premsa i, a Arta, vam neixer les obreres de Sant Joseph. A partir del 1900, el socialisme va incloure reivindicacions de carácter feminista, com la de solicitar metges especialistes en parts per a atendre gratuitament les dones pobres. Tambe es constituiren agrupacions feministes a Llucmajor i a Capdepera. Devers el 1911, es produir el primer conflicte laboral exclusivament de dones, el de les modistes. El 1914, es crear el Sindicat Catolic de Cosidores i al 1919, la federació de sindicats catolics femenins de Mallorca. Al 1926, a Esporles, hi va haver una vaga de treballadores del ram textil que es perllongà durant 18 mesos. El 1930 s'implantà a Mallorca l'institut de la dona treballadora, que editava la revista vida femenina balear i que al 1935 tenia sis dispensaris, una clínica i una escola d'infermeria. Durant la segona repúbli es crea la secció femenina del partit comuniste d'espanya. L'acte feministe més important de mallorca tingue lloc a la casa del poble a l'any 1936. Els partits consevadors també tingueren organitzacions femenines, com la secció feministe d'acció popular agraria. L'única organització feministe que va subsistir després de la guerra civil va ser la secció femenina de la falange esponyola tradisionalista i de les juntes ofensives nacional sindicalistes. El 1967 aparegue l'associació nuredduna de mestresses de casa i defensa del consumidor i el 1947 l'associació de dones empresaries de balears. Durant aquests anys desde l'oposició franquista s'organitzaren diversos grups de dones democràtiques. Però les primeres organitzacions propiament feministes varen sorgir durant la transició a la democracia. Arran de les activitats feministes a Madrid i Catalunya es va crear a palma l'associació de dones a Mallorca, al mateix temps que sorgí el moviment feministe independent. Al 1978 se va formar el grup per a l'alliberament de la dona impulsat pel moviment comuniste de les illes. Tots aquest grups se varen manifestar a favor de l'avort, el divorci i de la despenalització dels anticonceptius. Al mateix temps els partits i sindicats organitzaven grups de dones. La principal movilització feministe de Mallorca se va produir al 1985, contra la desisició de l'ajuntament de palma de tancar el centre municicipal de planificació familiar. Les dones balears interveniren en les conferències internacionals sobre el feminisme. Es va instal·la un centre d'informació dels drets de la dona a palma. A partir del 1986, el feminisme prengué un nou impuls i sorgiren noves porganitzacions de caràcter anticapitaliste. En els derrers anys moltes d'aquestes associacions pasaren a formar part del consell de dones de les Illes Balears que a la vegada s'instal·là en la federació de dones progresistes.

6