LA FOTOGRAFIA HISTORIA La fotografia va néixer el 1816 en aconseguir Nicéphore Niepce reproduir una imatge mitjançant la utilització d'una cambra obscura i un procés fotoquímic basat en l'exposició a la llum d'una placa de zinc impregnada de betum de Judea. Allò que Niepce perseguia amb aquest descobriment, que va anomenar "heliogravat", era un procediment per a millorar la qualitat de les litografies i no precisament un nou mitjà d'expressió. Va ser Daguerre qui es va adonar de les possibilitats pròpies del nou procediment, una nova versió del qual, rebatejada amb el nom de daguerreotípia, aparegué entre el 1837 i el 1839, tot iniciant la pràctica del retrat. Els condicionaments imposats per la primitiva tecnologia fotogràfica determinaren que durant bastants anys fos molt més important l'aportació tècnica i científica a la fotografia que no pas els avenços estètics. Foren els inventors, doncs, els qui donaren un impuls decisiu a la fotografia. Entre 1835 i 184 l'anglès W.H.F. Talbot va inventar la calotípia, també anomenada talbotípia. El 1851 G. Le Gray i Scott Archer van inventar el col·lodió humit. Els propis fotògrafs van posar en perill la fotografia com a mitjà expressiu en voler demostrar, imitant composicions pictòriques, que era un art. Contra tot això s'alçà la veu de Peter Henry Emerson, que propugnà una fotografia orientada cap a la fidel representació de la realitat. Pocs anys abans, 1882, hom havia iniciat la fabricació de plaques amb material ortocromàtic sensible que encara s'utilitza actualment per fabricar materials negatius d'aquest tipus. El principal progrés representat pel material ortocromàtic està en la possibilitat d'efectuar instantànies amb una exposició bastant curta, puix que es tracta de plaques molt més sensibles a la llum que les de col·lodió humit. Simultàniament a aquests progressos, van aparèixer aparegueren les pel·lícules en rotlle, que van permetre fer més d'una fotografia sense haver de canviar la pel·lícula. Es van perfeccionar també les màquines i la fabricació d'objectius, iniciada per F.O Schott el 1884, va experimentar un notable progrés i es va fabricar el primer objectiu anatigmàtic, el triplet de Cooke. Fotògraf ja no va sersinònim de retratista, puix que van aparèixer branques com la fotografia industrial, la publicitària, la de modes, la periodística, la científica,... amb personalitat pròpia. Amb tot, el retrat va continuar sent una especialitat. El triomf del fotogravat en les arts gràfiques va oferir a la fotografia un camp de difusió insospitat. El 1907, el primer procediment acceptable de color i les plaques autocròmiques de Lumière, van iniciar una cursa de progrés tecnològic en la fotografia. Aquest va continuar amb la imposició de les màquines de petit format sorgides a partir dels satisfactoris resultats obtinguts amb la cambra ''Leica'', dissenyada per Oscar Barnack el 1914, i va culminar amb l'èxit definitiu de les cambres reflex, iniciat el 1936 amb el sistema Exakta d'Ihagee, i la seva àmplia panòplia d'accessoris i objectius. El període d'entreguerres (1920−40), caracteritzat per l'esclat de moviments avantguardistes en totes les arts, va donar en fotografia concepcions tan diverses com les de Man Ray i els seus fotogrames, el naturalisme bonhomiós de Henri Cartier−Bresson, la fotografia de testimoniatge de Robert Capa, el subjectivisme d'Otto Steinert i d'altres. La Segona Guerra Mundial va donar prioritat a la fotografia de reportatge i a la propagandística, fet que, després, va continuar, amb la mitificació popular del repòrter i del fotògraf publicitari i de modes. Richard Avedon, William Klein, Bob Adelman, Kishin Shinoyama, Jean−Loup Sieff, entre molts altres, són noms familiars a molta gent gràcies a les publicacions il·lustrades amb llurs treballs. En el camp del reportatge, han destacat Fulvio Roiter, Ernst Haas, Cartier Bresson i J. Henri Lartigue. En el camp de la fotografia publicitària: Christian Vogt, Gruy Bourdin, Helmut Newton i David Bailey. Darrerament han aparegut les tècniques fotogràfiques schlieren i magnètica. En la primera, les fotografies es 1

fan a alta velocitat per tal d'estudiar els fluïds en moviment. La segona és un sistema d'enregistrament i reproducció d'imatges, anàleg al vídeo. A finals dels anys vuitanta els fabricants van llançar al mercat càmeres amb detonador electrònic de velocitat variable contínua. La fotografia de creació, a la dècada dels vuitanta, es va veure molt influïda per totes les imatges artístiques del passat i també pel món visual procedent dels mitjans de comunicació de masses i la publicitat. Es va abandonar el documentalisme i el seguiment de la realitat, en favor d'un subjectivisme exacerbat que intentava trencar els hàbits de la visió. CÀMERES Totes les càmeres fotogràfiques segueixen un mateix model: un receptacle amb un forat en un dels extrems davant del qual es col·loca un objectiu i una part posterior sobre la qual es col·loca una tira de material sensible a la llum. La camera té un diafragma que permet ajustar el diàmetre del forat. Això s'anomena "obertura del diafragma" i és convenient ajustar−lo segons la llum. CAMERES DE 35 MM Les càmeres compactes Petites, lleugers i molt sofisticades. Tenen millor qualitat d'imatge que les de 110. − La càmera compacta bàsica: objectiu de tipus angular, de 28mm i 35mm. En aquestes càmeres l'objectiu no es pot canviar, per tant si volem fotografiar un objecte i fer que surti proper ens haurem d'acostar a ell. L'inconvenient d'aquestes càmeres és que el que veiem a través del visor no és exactament el que arribarà a la pel−lícula. − La càmera compacta avançada: normalment porten incorporat un petit zoom. També porten un autofocus amb bloqueig, que serveix per millorar la qualitat de les imatges que no estan situades en el centre de la fotografia. No cal ajustar ni el diafragma ni la velocitat i, com amb les anteriors, el que es veu a través del visor no és el mateix que aprecia l'objectiu. Les càmeres reflex SLR El més característic d'aquestes càmeres és el seu visor. La llum entra a la càmara i rebota en un mirall de 45º d'inclinació. Després va cap amunt fins el pentaprisma, d'on surt cap a l'ocular del visor de la part posterior. Tot això a la pràctica vol dir que sigui quina sigui la distància de l'objecte, el fotògraf veu exactament el que quedarà a la pel.lícula. − Reflex manual: aquest tipus de càmera necessita que es rodi una palanca per poder passar a la següent foto. El fotòmetre TTL, que prèn mesures a través de l'objectiu, indica la nitidesa de les parts de la foto segons es mou el diafragma. Es pot fer enfoc manual amb la qual cosa podrem decidir en quina part de la imatge concentrarem la nostra atenció. − Reflex automàtica: la pel.lícula passa automàticament gràcies a les piles. A més aquestes fan altres funcions, com per exemple controlar l'autofocus. Per això és important comprovar que la càmera també pot funcionar de forma manual (per si es gasten les piles). Càmeres d'un sol ús Aquest tipus de càmeres son barates, petites, lleugeres i manquen de comple− 2

ments. Els principals fabricants són: Kodak, Fugi i Konica. Són ideals per anar de vacances i generalment dónen molt bons resultats. CAMERES DE FORMAT MIG Aquest grup està compost per les càmeres que utilitzen carrets de 120 i 220mm. L'avantatge respecte a les de 35mm és que en aquestes el negatiu és 4 vegades més gran, per tant, no s'amplia tant al positivar−lo. Les imatges són d'alta qualitat, ideals per a revistes, calendaris, etc. Càmera de 6 x 4.5cm És la més petita i lleugera de les que componen aquest grup. Té gran varietat d'accessoris, alguns dels quals són els visors i els objectius. Càmera de 6 x 6cm Aquesta càmera fa les imatges quadrades ( 6 x 6 ). És molt fiable i duradora. Té molts accessoris, com per exemple objectius (de 30 a 500mm), xassis porta negatius i visors auxiliars. Càmera de visor directe ( 6 x 6 ) Té un telèmetre que redueix el volum i el pes d'aquesta considerablement. S'assembla força a una compacta de 35mm, però té totes els avantatges de tenir els negatius 4 vegades més grans. Càmera de 6 x 7cm Aquesta càmera fa les imatges rectangulars. És un tipus de càmera ideal per a fo− tografiar paisatges. Tant pel seu aspecte com pel seu funcionament s'assembla a les reflex de 35mm. No té gaire varietat d'objectius i els que es troben a la venda són força cars. Càmera de 6 x 9cm És un model amb uns negatius molt grans, amb la qual cosa es garanteix la qualitat a l'hora d'ampliar−los. Incorpora un telèmetre per comptes d'un visor TTI, per això és tan lleugera. L'objectiu no es pot canviar però, a l'hora de comprar la càmera, hi serà amb dos objectius diferents. Càmera reflex bifocal És un model molt bo, però se'n fabriquen molt poques. Generen les imatges de 6 x 6. Tenen dos objectius col.locats l'un sobre l'altre. El de dalt s'utilitza per veure el que es vol fotografiar i el segon per fer la foto. Porta una lupa incorporada. CAMERES ESPECIALS Tenen unes funcions bastant diverses i prestacions que les anteriors no tenen. S'utilitzen en en els treballs més arriscats o en entorns que serien massa hostils per a les altres.

3

Càmera instantània S'utilitzen molt perquè ofereixen una fotografia revelada en tan sols uns segons. Hi ha dos tipus de pel.lícules: una és la d'una sola peça i l'altra és la de dos parts (una que es llença i l'altra que és on es forma la imatge final). Aquesta càmera té pel.lícules instantànies de blanc i negre i color. Podem trobar−la en 35mm i en format mig. Té enfoc automàtic, un objectiu reflex i incorpora un flash electrònic. De cada carret en surten 10 imatges. Càmera a prova d'aigua Aquest tipus de càmera permet fer fotos sota la pluja o en altres condicions on la humitat hi estigui present, ja que és impermeable. Es poden fer fotos a sota l'aigua però no estan dissenyades per a baixar a grans profunditats, només fins a 5 metres. La majoria d'aquestes càmeres tenen un enfoc automàtic i es pot triar entre un objectiu normal (35mm) o un angular (50mm). L'enfoc automàtic només és present a fora de l'aigua ja que quan està submergida l'enfoc és fix. Càmera submarina La càmara té un cos de 35mm i està dissenyada per fer fotografies a grans profun− ditats aquàtiques, a uns 50 metres. En aquesta càmera tot és molt gran per tal de facilitar−ne l'ús. Disposen de diversos objectius intercanviables. Incorpora un sis− tema per optar a exposició manual o automàtica. L'inconvenient que té aquest tipus de càmera és que la distància entre el que es vol fotografiar i la càmera ha de ser petita ja que l'aigua actua com una lupa degut a l'efecte de refracció. Càmera de gran angular Es tracta d'una càmera amb un objectiu de gran angular extrem amb la qual obtenim imatges de forma rectangular. Algunes porten incorporat un dispositiu de correcció de la prespectiva, molt adecuat quan volem fotografiar edificis. S'utilit− zen pel.lícules de diferents amplades. Càmera panoràmica Les fotografies de paisatges poden agafar un angle de 120º, 180º o 360º en una mateixa foto. Això s'aconsegueix per mitjà d'un sistema de rotació de l'objectiu o de la mateixa càmera, mentre l'obturador segueix obert al fons. Cal utilitzar−les juntament amb un trípode. Càmera de banc òptic Solen ser de cremallera o de base rectangular. Aquest tipus de càmeres funcionen amb plaques individuals de material sensible, que s'ha de canviar a cada fotogra fia. Tenen un visor directe i se li poden adaptar objectius de diverses distàncies focals. Càmera de video fix Enregistren les imatges en disquets. Es poden aconseguir còpies de les imatges encara que estan pensades per 4

ser visionades en un televisor. En un disket hi caben unes 50 imatges. El sistema d'enfoc és automàtic i funciona per infrarrojos. OBJECTIUS OBJECTIUS MES HABITUALS Podem classificar els objectius en 3 grups: els angulars, els normals i els teleobjectius. La distància focal depèn del format del negatiu. Aquesta distància equival aproximadament al que mesura la diagonal del negatiu. Normal Reprodueix les escenes de manera força semblant a com ho fa el nostre ull. Són molt pràctics en condicions de poca llum. La major part de les càmeres de 35mm ja es venen juntament amb un de 50mm. Gran angular Té un angle de cobertura més gran que el normal. És l'adequat per per fer fotos de grup o per treballar en espais reduïts. Si no és de bona qualitat pot produir distor− sions als costats. Zoom Permet enquadrar bé la foto i podem escollir la distància focal més adequada. ca− da zoom cobreix entre tres i quatre distàncies focals fixes. Teleobjectiu Són de gran utilitat per fotografiar objectes allunyats. Solen pesar molt i, per evi− tar que la imatge surti borrosa, s'utilitzen velocitats d'obturació ràpides. OBJECTIUS ESPECIALS Alguns objectius especials tenen un ús limitat i solen ser cars, com per exemple l'ull de peix. És per això que normalment es poden llogar per un curt període de temps. Catadiòptrics Utilitza una combinació de miralls i lents que fan rebutir la llum vàries vegades i permeten contenir un objectiu de distància focal llarga en un espai físic reduït. 5

Té l'avantatge de no pesar massa ni ocupar gaire espai. Zoom gran angular Pesa força, és menys lluminós i distorsiona més que els fixes. El de 21−35mm consta de tres objectius: un de 21mm, un altre de 28mm i un tercer de 35mm; es poden seleccionar distàncies focals intermitges. Ull de peix Les imatges obtingudes són abombades i circulars. No cal enfocar. No es poden utilitzar filtres de rosca. Objectiu de correcció de la perspectiva Amb aquest objectiu no cal inclinar la càmera, és l'objectiu el que s'inclina. La imatge no surt distorsionada. Macro És un objectiu especialment dissenyat per enfocar a distàncies curtes. Van incorporats als objectius d'entre 50 i 200mm. Els de llarg alcanç produeixen imatges ampliades de la llunyania. Els de curt alcanç poden tapar la llum per estar massa al cim de l'objecte. Teleobjectiu de llarg alcanç Té un disseny especial que permet contenir en un espai petit, una imatge allarga− da. Necessiten algun suport. EL REVELAT Per aconseguir que la imatge impressionada es converteixi en una imatge visible i estable és necessari submergir la pel·lícula en una barreja de vàries substàncies químiques anomenada revelador i mantenir−la en aquesta durant cert temps. Obtindrem així la imatge fotogràfica. Tot seguit s'ha de rentar la pel·lícula i després submergir−la en un altre líquid anomenat fixador. Fent això la imatge no podrà desaparèixer. Hi ha dos tipus de revelats: en blanc i negre i en color. El primer d'aquests ,és força senzill i, fins i tot ,en podem muntar un laboratori a casa. El segon és bastant més difícil i és més fàcil que sorgeixin complicacions. REVELAT EN BLANC I NEGRE Aquest procés de revelat consta de 5 parts: revelat, bany d'aturada, fixació, rentat i assecat. 1. Es treu la pel·lícula del xassís i se'n talla la llengüeta. 2. S'enrosca la pel·lícula en el rodet de revelat.

6

3. Es talla l'extrem final de la pel·lícula i s'introdueix el rodet en el tanc de revelat. 4. Es prepara el líquid revelador a uns 20 ºC (aquesta temperatura pot variar, de manera que si augmenta, disminuirem el temps en què la pel·lícula estarà en contacte amb el líquid i viceversa). A continuació s'introdueix en el tanc de revelat. 5. Ara és el moment de connectar el temporitzador i donar uns copets al tanc perquè el líquid es barregi uniformement. Aquesta acció s'ha d'anar repetint entre 10 i 15 segons cada minut, mentre duri el temps de revelat que sol ser d'entre 7 i 10 minuts. 6. 10 segons abans de finalitzar el temps de revelat s'ha de buidar el líquid revelador per tal de poder−hi introduir el bany d'aturada. El sacsejarem durant 30 segons per després treure'l. 7. Tot seguit omplirem el recipient amb el fixador. Li deixarem entre 2 i 3 minuts i durant els 30 primers segons ho agitarem sense parar. 8. Treurem el fixador, destaparem i rentarem la pel·lícula amb aigua freda uns 30 minuts. 9. Abans de treure el rodet i hem de tirar unes gotes d'humitejant perquè al assecar−se no quedin taques. 10. Extreiem el rodet i ,amb una pinça ,agafem l'extrem de la pel·lícula, la desen− rosquem, l'assequem una mica i la pengem en un lloc sense pols ni moviments d'aire. REVELAT EN COLOR En aquest procés s'han de seguir especialment les recomanacions dels fabricants pel que fa referència a temps i a temperatures. Aquest revelat consta de 6 passos: revelat, blanquejat, rentat, fixat, rentat i bany estabilitzador. En el cas de les diapositives els passos són 9: revelat, rentat, bany d'inversió, revelat de color, bany acondicionador, blanquejat, fixat, rentat i bany estabilitzador. CONSELL PER A UN BON REVELATS − És important posar−se un davantal per tal d'evitar esquitxar−se amb els productes químics, ja que aquests taquen. − Si no es disposa d'un tanc de revelat es poden utilitzar diferents cubetes on introduirem els diferents líquids i anirem passant la pel·lícula de l'una a l'altre successivament. − S'han d'utilitzar sempre pinces de plàstic o de fusta, mai metàl·liques, per agafar la pel·lícula, així com guants de cotó per no deixar taques. − Tot el procés s'ha de fer a les fosques, només hi pot haver un petit llum vermell ja que si li toca una llum forta, les imatges es borren. − Un cop els negatius estan secs s'han de tallar foto per foto i col·locar en una bossa transparent perquè no hi entri pols. − Per poder fer una valoració dels negatius s'han de col·locar de manera que es puguin mirar d'aprop i que hi 7

hagi una llum de fons eficaç. L'equip ideal és una caixa de llum i una lupa però com que el seu preu és força elevat, és millor que cadascú es construeixi el seu propi equip. COM FER LA REPRODUCCIÓ D'UN NEGATIU 1. Es col·loca el negatiu original en el portanegatius de la ampliadora i s'enfoca i enquadra la imatge. 2. Utilitzeu una llum vermella de seguretat i exposeu la pel·lícula. Reveleu entre 2 minuts i 2'5 en una cubeta. 3. Esbandir amb aigua durant 30 segons i fixar de 5 a 10 minuts agitant constantment. 4. Després rentar de 20 a 30 minuts amb aigua corrent. 5. Posteriorment banyar−los amb l'humitejant i penjar−los perquè s'assequin. LA PELICULA Més del 90% de les pel.lícules són de negatius de color per obtenir còpies amb color. L'altre 10% l'integren les pel.lícules positives de color, les diapositives, i les negatives de blanc i negre, poc utilitzades en l'actualitat. −Negatius de color: hi apareixen els colors complementaris, En el procés de positivat els colors s'inverteixen i apareixen els reals −Negatius de blanc i negre: s'inverteixen els tons, les parts clares apareixen fos− ques i a la inversa. −Pel.lícules positives: no es pasen a paper sinó que es projecten. Els colors i tons són els mateixos que a la realitat. Format de les pel.lícules A cada format de càmera li'n correspon un de pel.lícula. Els més freqüents són: −De 35mm: presentades en carrets de plàstic o metall. És el format més corrent. Poden ser tant de pel.lícula negativa com de diapositives. Les podem trobar per a diferents sensibilitats i amb diferent nº de fotos. −De 110mm: molt usat en altre temps. Produeix còpies de baixa qualitat degut al seu reduït tamany. La pel.lícula va col.locada dins un cartutx, preparat per introduir−lo a la càmera −De 120 o 220mm: s'utilitzen en totes les càmeres de format mig que produeixin imatges de 6cm de costat. −Placas: són individuals i es carreguen a la part posterior de la càmera. Sensibilitat de la pel.lícula Segons la seva sensibilitat a la llum es poden classificar en ràpides, mitges i lentes. −Pel.lícules lentes: són ideals per fotografiar objectes ben il.luminats o en moviment. També són útils si hi ha poca llum però utilitzades amb trípode i fent una llarga exposició. −Pel.lícules mitges: poden ser utilitzades en gran quantitat de situacions i temes. Són adequades en hores on 8

no hi ha massa llum solar. −Pel.lícules moderadament ràpides: permeten fotografiar tot tipus de temes fins i tot quan hi ha poca llum. −Pel.lícules ultrarràpides: per a situacions de llum escassa. Tenen però un incon− venient que és la pèrdua de nitidesa i un augment dels contrastos. Pel.lícules per a llum de dia i per a llum de tungsten Les primeres són adequades per a la llum solar i el flash; les segones per a llum de tungsten o focus d'estudi. Si utilitzem la pel.lícula equivocada ens trobarem que dominarà el color taronja, en les de llum de dia utilitzades en situació de tungten, i que dominarà el color blau si fem servir la de tungsten amb llum de dia o flash. EL FLASH Hi ha 3 grups: els flashs d'estudi, els independents portàtils i els incorporats. −Flash incorporat: serveixen com a llum principal o com a complement. Tenen escassa potència i, com que només il.luminen frontalment donen lloc a una llum poc atractiva. A més com que el flash i l'objectiu estan molt propers això fa que les pupil.les de la persona fotografiada surtin de color vermell. −Flash portàtil: va encaixat a la part superior de la càmera. Solen ser força sofis− ticades tot i ser petites. Funcionen automàticament quan s'obre l'obturador. No es produeix l'efecte dels ulls vermells. −Flash independent: pot anar fixat a un costat de la càmera. Un cable de conexió sincronitza el flash amb l'obertura de l'obturador. −Flash d'estudi: funcionen amb corrent elèctric i de manera independent a la càmera. Es poden utilitzar per a complementar la llum natural. LA FOTOGRAFIA AÈRIA És una aplicació de la fotografia en el camp de la topografia i cartografia, que permet la obtenció de plans utilitzant pars de fotografies d'acord amb la tècnica de la visió esteroscòpica. S'utilitza en arqueologia, prospecció minera i, de manera especial, en la estratègia militar. L'estereoscopi és un instrument òptic que, per mitjà de dues imatges planes d'un mateix objecte preses des de punts de vista lleugerament separats, produeix la sensació de relleu quan són mirades alhora cadascuna amb un ull. Les fotografies aèries obtingudes per cameres instal·lades en avions han estat àmpliament utilitzades com a veritables mapes. Les fotografies proporcionen gran informació sobre tot allò que cobreix la superfície, com ara la vegetació, el relleu, etc., amb una gran resolució en formes i colors. El problema de la fotografia aèria és que no representa aquella part de la superfície que queda amagada pels elements que la tapen verticalment. ASTRONÒMICA La que té com a objectius la descripció de l'aspecte superficial dels objectes, la mesura de la seva posició i moviment i les seves dimensions. Els objectes astronòmics que es fotografien poden ser, o fonts puntuals de llum (estrelles), o fonts extenses (planetes, nebuloses, etc). Aquest tipus de fotografia s'emplea també per 9

registrar l'espectre dels cossos celests. ESTROBOSCÒPIA La que consisteix en les fotografies que es treuen de il·luminacions de descarregues elèctriques. La principal característica de la fotografia estroboscòpia moderna es el temps curt d'exposició. INFRAROJA Aquella en què s'utilitzen plaques preparades amb colorants especials sensibles a radiacions fina a 13.000 A. S'emplea per fotografiar en plena foscor, per registrar la distribució de temperatura en la superfície d'objectes, en espectroscòpia, etc. Fa servir una pel·lícula que selecciona varietats de tonalitat i de color. La vegetació apareix en vermell; l'aigua, en negre o blau, segons la fondària; la sorra i les roques, en blau fosc, groc o marró; les ciutats en blanc, etc. SUBMARINA Tècnica de treball en fotografies de sota aigua. En la fotografia submarina a poca profunditat, la camera és accionada directament per el bucejador. Per fotografiar grans profunditats (a partir de 75m) és necessari l'ús de cameres i equips d'il·luminació especials. ULTRAVIOLETA La que es basa en l'acció de la radiació ultravioleta. Hi han dos mètodes: 1.− de fluorescència, l'objecte s'il·lumina per radiació ultravioleta i la camera porta un filtre especial que absorbeix l'ultravioleta reflexat i només arriba la fluorescència visible a la pel·lícula. 2.− de ultravioleta, que és la única que arriba a la pel·lícula. S'usa en tècniques de impressió, en espectrografia, etc.

10