Frau en la ciència Albert Gras Martí Mart í (agm agm@ @ ua ua.es .es)) Amb la col· col·laboraci laboració ó de Marisa Cano Villalba (mcv (mcv@ @ua ua.es .es))

Departament de Fí Física Aplicada Universitat d’ d’Alacant

Societat Valenciana de Ciències de la Salut “Joan Baptista Peset ” V Reunió Cient ífica Dissabte, 24 de juny de 2006 Saló de Graus de la Facultat de Medicina de València

El frau • • • • • • •

Cultura del frau Definici ó / Mesura Autoria,, plagi, propietat intel Autoria intel··lectual Complicitats Exemples “Revisi Revisió ó entre pars pars””: + i Publicacions obertes en Internet Horace Freeland Judson, Judson , The great betrayal : Fraud in Science (2004)

1

Cultura del frau u

Frau i corrupció corrupció à present i creixent: u

Finances

u

Indú Ind ústria

u

Professionals

u

Esglé Esgl é sia

u

Esports

u

Políítica Pol

u

Mitjans de comunicació comunicaci ó

u

...

u

Ciè Ci ència

IFP u

Invenció Invenci ó u

u

Falsificació Falsificaci ó u

u

dades manipulació manipulaci ó

Plagi u

robatori idees/dades

Frau: desviació desviació seriosa de prà pràctiques acceptades per a u u u

proposar fer informar

sobre resultats de l’l’activitat cientí cient ífica

2

Distingir frau i...

u

u

Experiments defectuosos Conclusions/hipòtesis basades en experiments parcials u

Exemple: Mendel

Epidèmic? u

Frau u u

Robatori de propietat intel intel··lectual Conducta inadequada • Defectes en el procé procés de la ciè ciè ncia

u

Extensió Extensi ó del frau: u

¿¿?? ¿¿ ??

Com mesurarmesurar- lo: ¿¿ ¿¿?? ?? • Nom Nomé és anè an è cdotes

u

Epidè Epid è mic en ciè ciè ncia?

3

Frau: ↑ u

Activitat cientificotecnològica u

u

(2a GM) à

Èxits: radar, bomba atòmica, producció producci ó en massa de penicil penicil··lina

La ciè ciència com es practica: u

sembla “natural natural”” • no s’ s’havia practicat aix í mai abans

u

En 60 anys: u

Institucionalització Institucionalitzaci ó de l’ l ’activitat cientí cient ífica • milers d’ d’experts en nòmina

u

Cientíífics vius: 80% de la història de la humanitat Cient

Frau cient ífic: t ipologia u u

Intr ínsec a les institucions cientí Intrí científiques??? Relació Relaci ó frau i ciè ciència legí legítima •

u

Molts casos de frau en totes les branques de la ciè ci è ncia

Molts grans cientí científics só són exemples clà clà ssics de frau u u u u u u u

u

Newton Mendel Darwin Pasteur Millikan Freud ...

Conclusió Conclusi ó de l’ l’an anà à lisi: • • • •

Es pot dispensar la manipulació sistem sistemà àtica de dades pels grans cient í fics (Newton, Millikan Millikan)) com un exercici de “bon judici” judici” cient í fic? En quin moment (i per a quin tipus de cient í fics) es converteixen els criteris de “bon judici” judici” en frau? El comportament fraudulent està est à bé , sempre que les conclusions siguen correctes? Diferè Difer è ncia entre intu ïci ció ó i mentides?

4

Entre pars... u

Des de 2a GM: nou procé procés de publicació publicació de la recerca cientí cient ífica • revisi revisió ó entre pars u u

propostes de finanç finanç ament resultats de la recerca

(cientíífics avaluen a cientí (cient científics) (projectes) (manuscrits)

• En 60 anys à sistema de revisió revisió entre pars pars,, moribund: descoratjat, ineficaç inefica ç, corrupte, infestat amb d’ d’inger ingerè è ncies polí polítiques, ple de temptacions de plagi, etc. • No s’ s’adapta bé bé a l’immensa proliferaci proliferació ó de manuscrits, de revistes i a la intensitat creixent de la competició competició entre cientí científics • Canvi recent (publicacions electròniques): “revolucionari revolucionari”” u

Efectes tindrà tindr à sobre la prà pr àctica de la ciè ciè ncia i sobre el frau en ciè ci è ncia??

Complexitat creixent < 1940 • uns 40 experts en Biologia molecular • un grapat de fí física a Los Álamos • els governs no finanç finanç aven recerca

u

Creixement de complexitat: abrupte • 10 persones: • 45 presentacions u 20 persones: 190!

5

Comunicació cient ífica diferent u u

Newton/ Darwin à escrivien notes i cartes Newton/Darwin Avui dia à congressos, telè tel èfon, c/e... • instruments de comunicació comunicaci ó que no deixen registres permanents • ↑ dades s’ s’introdueixen directament en l ’ordinador

• Publicacions obertes: revolució revoluci ó en procé procés?

Resultats experimentals significatius normalment no es verifiquen • no es financia la repetició repetici ó del treball d’ d’altres • revistes: no publiquen resultats negatius • alguns experiments só s ón impossibles de fer (l’’equipament especí (l especí fic i “rutines no escrites” escrites ”)

6

Diagnòstic estàndard u

Qui comet frau: • fan tries equivocades • ments trastornades • narcisisme (es creuen immunes a ser descoberts)

u

Molt del frau en les institucions és estructural afavorit per: • secret • Privilegi • no haver de rendir comptes

u

Se suposa que institucions o professions • s ’autogovernen • s ’autoregulen u

Exemple: medicina. es defensa ardentment l’l’ideal d’autoregulaci autoregulació ó

L’estructura normativa de la ciè ciència

Merton,, sociòleg, 1942. “Ci Merton Ciè è ncia i tecnologia en un ordre democrà democràtic ”, o “L ’estructura normativa de la ciè ci è ncia ncia”” u

L’individu ha de promoure la consecució consecució de nous coneixements

u

La comunitat protegeix la integritat del treball cientí científic i dels processos cientíífics cient

u

4 conjunts d’ d’imperatius o normes...

7

Ciència: com es construeix i referenda? La q üesti ó del frau està està lligada a l ’ethos de la ciè ciè ncia, a les seues “normes ”

• Universalisme • recerca cientí científica sense lí límits ni adscripcions polí polítiques

• Comunisme • propietat comuna (es valora originalitat

pressió !) pressió

• Desinter Desinterè ès • inter interè ès comú comú per sobre del de l’ l’investigador

• Escepticisme organitzat • resultats de la ciè ciè ncia superats en dè dè cades

Avui dia: afirmacions tristament ingènues, idealistes, passades de moda

Realitat diferent... u

Contradiccions • majoria de... u

treballs experimentals no es repliquen • desinter desinterè ès, dificultats, cost...

u

publicacions ni citades ni llegides

• La societat i valor de la ciè ci ència: la trivialitza u

Publicitat: “provat cient íficament ”

8

La ciè ciència no funciona així així • moltes observacions no es poden reproduir

• supernoves , terratrè terratrè mols, dany cerebral en un accident...

• recerca clí clínica: difí difícil de monitoritzar

• l ’efecte dels medicaments o els efectes a llarg termini de fumar o de fer dieta, o les exposicions a les radiacions electromagnè electromagnè tiques, etc., pot involucrar dotzenes o milers de pacients, i anys d ’estudi;

• camp vast de la recerca en què què en principi es poden verificar els resultats publicats

• allò que es publica rarament es comprova per altres grups, no es “replica replica”” • El proc és de “verificaci verificació” ó” és mé m és complex, t è nue i indirecte: quan un cientíí fic veu un treball interessant, pensa “Com no se m’ cient m ’ha ocorregut abans? ”, i pensa: si X és cert, aleshores Y ha de serser -ho, i corre al laboratori a fer l ’experiment Y! u La confirmació confirmaci ó , doncs, és indirecta: si la nova troballa és correcta es pot afegir a l ’edifici que s ’est està à construint.

Brou de cultiu Competitivitat u Incentius econòmics u

• Empreses u

Professionals • Objectiu: Nobel

àAfavoreixen: àespecialitzaci especialització ó àtemptaci temptació ó de frau

9

Nous paradigmes Visió qu Visió quà àntica del mó món u Ter Terà àpies alternatives i complementà complement àries u Ci Ciè ència de la complexitat u ... u

à

trenquen excessiva parcel parcel··laci lació ó de la ci ència àel reduccionisme newtonià newtonià de la fí física clà clàssica

Institucions i frau u u u u u u u

Esgl ésia Esglé Govern Partits Establishment cient cientíífic Transnacionals,, Transnacionals Exè Ex èrcit ... • “ Frau: rar i aï a ïllat... la institució institució s ’autoregula ”

u

Evidè Evid è ncia contrà contrària

10

Resposta institucional u

A acusacions de frau u u u u

tapar desviar l’l’atenci atenció ó apagar el foc acusadors (tot i que ho proven) tractats: u u u u

malament titllats de mentiders carrera arruï arru ïnada vida impossible

Qüestions u

u

Fins a quin punt la ciè ciència és realment autocorrectiva Comunitat cientí cientí fica: pot ser autònoma?? u fer de policia d’ d’ella mateixa?? u

u

lliure de l’ l’escrutini de buròcrates i de governs o parlaments (que els financien)?? financien)??

11

Balanç positiu... u

L’estudi de • defectes/anormalitats u

SIDA

u

cà ncer

u

terratrè terratr è mols

u

cometes

• ajuden a avanç avançar les ciè ciè ncies

àL’estudi de defectes... (frau)

...millora ... millora el progré progrés de les ciè ciències u

L ’examen detallat dels casos de frau permet apreciar els matisos d el treball cient í fic!

12