Fryderik Chopin

Vida Fill de Nicolau Chopin i de Tekla Justina Kryzanowska, Fryderik Franciszeck Chopin va néixer a Varsòvia, Polònia, l'1 de març de 1810, encara que alguns biògrafs donen com a data més probable el 22 de febrer. Chopin va estudiar piano amb la seva mare, i posteriorment amb Alabert Zywny, encara que la seva tècnica la va adquirir de forma autodidacta. El seu debut com a pianista es produeix el 23 de febrer de 1818, amb tan sols 9 anys d'edat. Segueix estudiant composició amb Jozéf Elsner el 1826, ingressant poc després al Conservatori de Varsòvia. El 1829 obté el Premi de Composició de l'Escola de Música de Glowna, iniciant l'any 1830 una gira de concerts per Berlín, Praga, Dresde i Viena. Aquell mateix any Chopin va conèixer el violonista i compositor Nicolo Paganini, del qual admirava molt el seu virtuosisme, que va tractar de combinar−lo amb el ritme i la varietat del folklore polac. A Viena també coneix el cèlebre pedagog del piano Carl Czerny, i durant aquesta època entaula relació amb F. Mendelsshon. Instal·lat a París des del 1831, es converteix en una atracció per a la vida musical i cultural parisina, encara que oferí escassos concerts. El 1834 visita a Schumann a Leipzig, tornant poc després a París, on el 1836 coneix a la famosa escriptora George Sand, que influirà notablement en l'obra del compositor i que dos anys més tard es convertirà en la seva amant. En aquesta època es comencen a notar els primers símptomes de la tuberculosi que va patir. El 1838 marxa, juntament amb Sand, a l'illa de Mallorca, concretament a la cartoixa de Valldemossa, buscant un clima més càlid que millorés la seva malaltia. Temps després de tornar a París, el 1846, trenquen la seva relació, i des d'aleshores, la seva malaltia es deteriora amb més rapidesa. Durant aquesta època, a París, es relacionà amb importants personatges de la vida cultural francesa i europea, com els músics Berlioz, Liszt, Meyerbeer i Bellini, els escriptors Heine i Balzac i el pintor Delacroix. El seu prestigi creixia com l'escuma. Chopin abandona França davant les revolucions del 1848 a Europa i marxa a Anglaterra. Allà, el 16 de novembre del mateix any dóna el seu últim recital de piano. Poc després cau greument malalt, morint a les dues de la matinada del dia 17 d'octubre de 1849 a París. Obra Considerat com un dels més grans compositors de música per a piano, fou un especialista d'aquest instrument tècnicament perfecte, tant com a interprèt com a compositor. Va impulsar una nova tècnica que revolucionà la interpretació de l'època: la combinació de melodies en ambdues mans. Compositor eminenment romàntic, basava el seu sistema en la inspiració que li brollava a través de la improvisació, provocant unes melodies expressives que normalment portava la mà dreta, que eren remarcades 1

per la riquesa rítmica i harmònica que escrivia per a la mà esquerra, en la qual incloïa l'harmonia modal. La seva música, romàntica i lírica, es caracteritza per les dolces i originals melodies, les refinades harmonies, els ritmes refinats i la bellesa poètica. Va influir notablement en altres compositors, com Franz Liszt i Claude Debussy. I si bé s'ha criticat la seva falta de tècnica per a les formes complexes (de fet, com a orquestrador no va manifestar mai bona tècnica), va dedicar la seva obra, a l'igual que els seus grans ídols musicals −Bach i Mozart− al goig de l'esperit. Per altra banda, la seva producció es pot agrupar en tres categories: a la primera pertanyen les seves obres virtuosístiques, com els concerts per a piano; a la segona pertanyen les pedagògiques com els estudis, vals i preludis; i la tercera l'integren la música íntima de les seves mazurkes. A continuació, el llistat de les obres que va compondre exclusivament per a piano: • Poloneses: una vintena de peces diferents compostes, de manera independent o en cicles de dos o tres peces, entre el 1817 i el 1846, ocupant així quasi tota la seva vida com a compositor. • Mazurkes: 46 diferents, normalment publicades en cicles de quatre (o, rarament, 3), i compostes també durant tota la seva vida, a partir del 1825. • Valsos: 18 diferents, publicats aïllats o en sèries de dos o tres, més l'anomenat Gran Vals. • Sonates: tres: en do menor, opus 14 (1828); en si bemoll menor, opus 35 (del 1839); i en si menor, opus 58 (publicada el 1845). • Estudis: dos sèries de dotze peces cada una (opus 10, del 1832; opus 25, publicats el 1837), més els anomenats 3 nous Estudis de perfecció, publicats el 1840. • Scherzos: quatre, publicats els anys 1835, 38, 40 i 43. • Balades: quatre, publicades els anys 1835, 40, 42 i 43. • Preludis: els 24 de l'opus 28 (publicat el 1839), més l'opus 45 en do sostingut menor, compost cap al 1834 i publicat el 1841. • Nocturns: 19 peces diferents, agrupades en sèries de 2 o 3 diferents. • Impromptus: tres diferents, en la bemoll major opus 29, en fa sostingut major opus 35, i en sol bemoll major opus 51. • Fantasíes: una en fa menor, opus 49, i la coneguda com a fantasia−impromptu en do sostingut menor, opus 46. • Rondós: cinc diferents, compostos entre 1825 i 1828 • I a més, diverses variacions, l'Allegro de concert opus 46, la Contradanza en sol bemoll major, el Bolero en do major, el Cantabile de 1834, la Fulla d'àlbum de 1843, el Llarg en re major, la Tarantela opus 43, la Cançó de bressol en re bemoll major, i la Barcarola en fa major. Bibliografia

2

• http://www.terra.es/ocio/musica/zonaclasica/suobra.htm • Diccionari enciclopèdic Salvat Papasseit

3