Unitat 9

Fonètica i ortografia Ortografia de les oclusives: -p/-b, -t/-d i –c/-g

Morfosintaxi El verb: concepte, conjugació i classificació. Els verbs ser i haver. Morfologia de la primera conjugació i verbs irregulars anar, estar.

Lèxic Convencions gràfiques: abreviatures d'ús més freqüent

Expressió escrita Dos punts Textos explicatius: predictius

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

1

Unitat 9 FONÈTICA I ORTOGRAFIA ORTOGRAFIA DE LES OCLUSIVES (p/b – t/d – c/g) Aquestes consonants no presenten cap problema quan van precedides de vocal perquè es diferencien pel so. En canvi, en posició final esdevenen sordes, la qual cosa provoca una confusió en la grafia. Per escriure-les següents:

correctament

A la primera síl—laba B en les síl—labes: ab-, ob-, subP en la síl—laba capD generalment en ad-

exemples abdomen, subsistir... capficar admiració

tindrem

en

compte

les

normes

excepcions objecte, apte, optar, opció, òptic, òptim cabdell, cabdill, cabdal atlas, atmosfera Grup: at+z: atzavara

Enmig de mot exemples B en el grup bd hebdomadari P en els grups pt, pc, adoptar, corrupció, ps, pn copsar, hipnòtic T, generalment ratlla, ametlla C davant c, t, s, z occidental, actual, sacsó, èczema G davant m, n, d, g augment, signe, maragda, suggerir

excepcions dissabte, dubte, sobte

dracma, aràcnid, tècnic i anècdota

Aquest dos grups anteriors, normalment solem fer-los bé. Així, més que aprendre totes les variants, fixa’t en les paraules que tens dubte i escriu-les unes quantes vegades a mà per fixar-ne la grafia. Si no se’t queden, sempre pot consultar el diccionari quan calgui.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

2

Unitat 9 Del grup que ve a continuació –les finals- sí que cal aprendre’s bé la normativa perquè moltes vegades dubtem i només aplicant la norma és ben senzill.

A final de mot •

Quan la síl—laba sigui tònica –o forta-, després de vocal, escriurem – p / t / c -segons el cas. Ex. pop, paret, drac.

•

Quan la síl—laba sigui àtona –o dèbil- o vagi després de consonant, caldrà buscar un derivat i escriure la grafia que porti. Exemples: Llamp - tònica després de consonant. S’escriu amb –p, perquè llampec també porta –p-. Monosíl—lab - àtona. S’escriu amb –b, perquè síl—laba també porta –b-. Àcid - àtona. S’escriu amb –d perquè, àcida també porta –d-. Cert - tònica després de consonant. S’escriu amb –t, perquè certa també porta –t-. Blanc – tònica després de consonant. S’escriu amb –c, perquè blanca també porta –c-. Mecànic - àtona. S’escriu amb –c, perquè mecànica també porta –c-.

Excepcions Amb –d final: • Els mots femenins acabats en -etud, -itud: quietud, solitud… •

Els mots: Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob, fred, sud, David, fluid...

Amb –g final: • Els mots acabats amb -leg, -gog: biòleg, pedagog... •

Els mots: tuareg, mag, estrateg, Hug

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

3

Unitat 9 Amb –t final: • Els gerundis s'escriuen sempre amb -nt final: fent, ballant, sortint... encara que la -t sigui muda. Amb –c final • La 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs acaba amb -nc: vinc, venc, comprenc... tot i que en altres formes verbals aparegui la g: vingui, comprengui... •

Els mots ànec, càrrec (i els seus derivats), càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, aràbic i fàstic s'escriuen amb -c tot i que en els seus derivats apareix la g: descarregar, esparreguera, presseguer...

Recorda que… • El mot gran s'escriu sense -d final, malgrat grandesa, engrandir... • S'escriuen sense -t final: col—legi, api, premi, geni. • Recorda que el mot codi es pronuncia i s'escriu sense -c / -g final. Pel que fa a totes aquestes excepcions, aprèn-te les de grups concrets. De les paraules soltes, només les que facis servir, i ja saps, sempre com més millor, però sense obsessionar-se.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

4

Unitat 9 MORFOSINTAXI EL VERB Els verbs són paraules que expressen accions, estats d’ànim, processos, etc. Estan formats per lexemes o arrels i per morfemes o desinències. La forma verbal miraré, per exemple, es pot desglossar en: lexema o arrel mir

morfema o desinència verbal aré

El lexema o arrel ens aporta el significat lèxic de la paraula. Els morfemes o desinències ens aporten informació sobre la conjugació, el mode, el temps i la persona verbals.

LA CONJUGACIÓ Tenim 3 conjugacions: 1a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -ar: cantar, ruixar, apagar... 2a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -er o re: témer, perdre... 3a: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb -ir: dormir, servir...

Ells verbs poden ser: a) Regulars: es conjuguen segons uns verbs que es prenen com a models. b) Irregulars: no segueixen totalment la conjugació dels verbs model: Els verbs de la 1a conjugació són tots regulars, excepte anar i estar La majoria de verbs de la 2a conjugació són irregulars. Els verbs dir i dur són de la 2a conjugació.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

5

Unitat 9 La 3ª conjugació segueix dos models, el pur i l’incoatiu. La majoria són incoatius (afegeixen l’increment -eix- en els presents). Cal vigilar, però, de no conjugar com a incoatius els verbs que no ho són. Així, es conjuguen amb la forma pura i, per tant, no són incoatius els verbs següents: ajupir-se - jo m’ajupo bullir - bullo cosir - cuso consentir - consento cruixir - cruixo escollir - escullo escopir - escupo grunyir - grunyo munyir - munyo recollir - recullo ressentir - ressento pressentir - pressento sortir - surto

Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs: mentir - ment / menteix presumir - presum / presumeix assumir - assum / assumeix

ELEMENTS CONSTITUTIUS D’UNA FORMA VERBAL El mode Manera com es realitza la idea expressada. Mode Indicatiu

Subjuntiu

Condicional Imperatiu

ús l’acció o estat que expressa el verb és un fet real o expositiu d’una idea. l’acció o estat que expressa el verb és un fet imaginari, no real o desitjat. expressa una condició o suposició. expressa una ordre o un consell.

exemple estudiarem, parlo, cantava, han arribat...

concordi, vigilessin, vinguéssiu...

treballaria, deduiria,cosiria... mengeu, estudia, redueix...

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

6

Unitat 9 El temps verbal Els temps verbals situen l’acció verbal en el temps. Són: passat o pretèrit (abans), present (ara) i futur (després). Presents

Passats

Futurs

Condicionals

indicatiu: jo canto subjuntiu: jo canti imperatiu: canta (tu) indicatiu: imperfet: cantava passat simple: cantí passat perifràstic: vaig cantar perfet: he cantat plusquamperfet: havia cantat anterior simple: haguí cantat anterior perifràstic: vaig haver cantat subjuntiu: imperfet: cantés perfet: hagi cantat plusquamperfet: hagués cantat indicatiu: simple: cantaré compost: hauré cantat simple: cantaria compost: hauria cantat

Els temps verbals els classifiquem en simples i compostos. Els simples només tenen una forma verbal (canto, miraré) i els compostos es formen amb el verb auxiliar haver i el participi del verb que es conjuga: he jugat, havia pensat, hauria cregut... En veure els models de conjugació, t’adonaràs que el compost és el simple corresponent del verb haver + el participi. A més, hi ha la forma perifràstica, que es construeix amb el verb anar i l’infinitiu del verb que es conjuga: vaig comprar, vaig fer...

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

7

Unitat 9 Aspecte Indica si el procés ha estat acabat o inacabat. Els temps verbals poden ser: aspecte perfectiu

ús exemple expressen una acció començada he menjat, vaig pensar, i acabada. havia fet, hauré estudiat... treballo, imperfectiu expressen una acció començada, menjava, cantaré... però no acabada.

Usos dels temps verbals El present Hem de diferenciar entre: • present habitual, que indica que l’acció expressada pel verb es dóna habitualment. Treballa a Manresa. • present històric, que es refereix a fets passats, però traslladant-nos a aquell moment. Felip V entra a Catalunya. • present futur, que expressa una acció futura. Demà es casa la Maria.

El passat o pretèrit El pretèrit perfet expressa una acció passada en un temps no acabat. temps fa un moment avui aquest matí enguany aquesta tarda

acció he has ha + participi hem heu han

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

8

Unitat 9 El passat perifràstic expressa una acció passada en un temps acabat. temps fa dies l’any passat ahir a la tarda la setmana passada fa anys

acció vaig vas va vam / vàrem + infinitiu vau / vàreu van / varen

El passat perifràstic i el passat simple expressen exactament el mateix temps i el seu ús varia segons les zones i segons els registres. El conferenciant s’adreçà / es va adreçar al públic en francès.

El futur Allò que encara ha de succeir.

El condicional Indica que una acció pot ser possible (però no segura) o que l’acció es complirà amb bona condició.

La persona Indica quin és l’emissor del missatge. Les persones gramaticals són:

1a 2a 3a

singular jo tu ell / ella

plural nosaltres vosaltres ells / elles

Recorda que l’imperatiu no té 1ª persona del singular.

CLASSIFICACIÓ DELS VERBS Recordeu que a la unitat 4, en classificar les oracions simples, ja vam veure que aquesta classificació està molt relacionada amb la classificació verbal. Així doncs, reproduïm, pràcticament igual el que vam veure.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

9

Unitat 9 Criteri semàntic Quan estudiàvem els complements verbals vam fer esment al significat de certs verbs. Dèiem que hi havia uns verbs que per ells sols eren buits de significat i, en canvi, d'altres ens els podíem imaginar sense cap altre complement. D'aquí fèiem una gran diferència entre els copulatius i la resta. Més endavant, en veure cadascun dels complements verbals, parlàvem dels verbs pseudocopulatius. Aquesta classificació és la que respon al criteri semàntic. verbs ser, estar o El cotxe és brut. Porten un semblar. complement d'atribut. Pseudocopulatius característiques Les nenes s’han quedat semblants als copulatius ; adormides. complementen alhora al verb i a un sintagma nominal –subjecte, o complement directe. De predicació La resta de verbs. completa Copulatius

Criteri sintàctic Entre aquests estan englobats tots els de predicació completa. Segons la relació amb el subjecte Personals formen oracions amb subjecte, encara que, de vegades, no aparegui explícitament Aquests verbs personals els podem trobar en veu activa o en veu passiva. Impersonals formen oracions sense subjecte. S’hi inclouen tots els verbs metereològics. Veu activa el subjecte fa l’acció expressada pel verb.

exemples En Pere està de guàrdia Vindran a reparar l’antena (subjecte elidit)

Cal que vinguis. Avui plourà. Hi ah 5 cadires. L’alumne estudia subjecte

matemàtiques. Veu passiva

l’acció que expressa el verb recau sobre el que subjecte anomenem pacient.

Les matemàtiques són subjecte pacient

estudiades l’alumne.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

per

10

Unitat 9 Segons la relació amb l’objecte Transitius quan té o pot tenir objecte directe. Intransitius en el cas que no admeti objecte directe.

exemples La Marta regala llibres a les amigues. La Marta telefona a les amigues.

Criteri morfològic Regulars i irregulars

Reflexius pronominals

com hem vist es relaciona amb la regularitat o irregularitat de la seva conjugació. o quan l’acció recau sobre En Joan es renta la el subjecte. Són verbs cara. pronominals, porten sempre algun pronom personal febles: em, et, es, se, ens, us

Tota la teoria verbal que hem vist fins al moment és important conèixer-la, però no cal memoritzar-la. Val la pena tenir present d’on vénen els conceptes, però algunes d’aquestes coses ja les hem apreses en el llenguatge oral i ja les fem sense adonar-nos-en.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

11

Unitat 9 EL VERB HAVER El verb haver és un verb de la 2a conjugació. És irregular, però el seu ús ens obliga a aprendre'n tota la conjugació. Recordeu, sobretot, que s'escriu amb h i v. Usos del verb haver • El verb haver, com a auxiliar, serveix per formar tots els temps compostos. Exemple: Jo he vist un ocell •

El verb haver seguit de la preposició de i un infinitiu, expressa obligació. Cal expressar l'obligació amb la fórmula: HAVER DE + INFINITIU en comptes de les tan freqüents construccions incorrectes tenir que + ¡nfinitiu o haver-hi que + ¡nfinitiu. Exemple: He d'anar al poble, i no: Tinc que anar al poble. Has de fer el dinar, i no: Tens que fer el dinar

•

Com a verb impersonal pot funcionar només en tercera persona del singular i acompanyat del pronom hi, que forma el verb haver-hi. Exemples: Hi ha una paperera verda. H¡ havia moltes persones al carrer. Recorda que, com acabem de dir només admet la 3a persona del SINGULAR, per tant les formes en plural són incorrectes i no hem de dir pas: Hi han tres papereres verdes. H¡ havien moltes persones al carrer.

No confonguis: La preposició a amb la forma HA del verb haver. El pronom em amb la forma HEM del verb haver.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

12

Unitat 9 Conjugació del verb HAVER (temps simples)

infinitiu

gerundi

participi

haver

havent

Hagut /haguda Haguts /hagudes

MODE INDICATIU Present Pretèrit imperfet

Passat

Futur

he / haig has ha hem / havem heu / haveu han

haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren

hauré hauràs haurà haurem haureu hauran

havia havies havia havíem havíeu havien

MODE CONDICIONAL hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien

MODE SUBJUNTIU Present

Pretèrit imperfet

hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin

hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin

passat perifràstic vaig haver vas haver va haver vam / vàrem haver vau /vàreu haver van haver

Els temps compostos segueixen la conjugació regular, és a dir amb el verb haver en el temps que calgui + el participi hagut.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

13

Unitat 9 EL VERB SER El verb ser té també una forma més culta: ésser en l'infinitiu. És un verb de la 2a conjugació. És irregular, però el seu ús ens obliga a aprendre'n tota la conjugació. Usos del verb ser •

Com a verb auxiliar és emprat en la formació de la veu passiva dels verbs transitius, o sigui els que porten complement directe. Quan transformem una oració activa en passiva, el subjecte passa a ser complement agent, i el complement directe fa de subjecte. Ex. La mare renta el nen – activa El nen és rentat per la mare – passiva

•

Com a verb copulatiu, tal i com veiem quan estudiem l'atribut, ha d'anar acompanyat d'alguna paraula o paraules per aconseguir tenir significat, ja que per ell mateix només és un enllaç. Diem que, aquest verb -i també l'estar i el semblar- no té el significat complet, sinó que necessita del subjecte i del complement atribut per tenir una significació completa. Fixa’t que, d'alguna manera, quan pensem en un verb, podem imaginar-nos alguna cosa. Si pensem canta, balla, riu, transporta, menja, juga... alguna concreció, ni que sigui mínima, ens ve al cap, tenim una mínima idea. Prova, però, d'imaginar-te és, està o sembla…, si no tens un subjecte i un complement, difícilment te’n faràs una idea. Aquests verbs són, doncs, buits de significat. Fixa’t en l'oració: En Pere és valent. Si ometem el verb és, ens queda: Pere valent, i el significat continua sent el mateix

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

14

Unitat 9 Conjugació del verb ser / ésser infinitiu

gerundi

participi

ser

essent

estat – estada estats – estades

També s'accepta el participi sigut, tot i que sigui preferible estat. MODE INDICATIU Present Pretèrit imperfet

Passat

Futur

sóc ets és som sou son

fui fores fou fórem fóreu foren

seré seràs serà serem sereu seran

era eres era érem éreu eren

MODE CONDICIONAL seria series seria seríem seríeu serien

MODE SUBJUNTIU Present

Pretèrit imperfet

sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

fos fossis fos fóssim fóssiu fossin

passat perifràstic vaig ser vas ser va ser vam / vàrem ser vau / vàreu ser van ser

Els temps compostos segueixen la conjugació regular, és a dir amb el verb haver en el temps que calgui + el participi estat. Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

15

Unitat 9 MORFOLOGIA DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ Model de conjugació Els verbs de la primera conjugació són tots regulars llevat d’estar i anar. Com que són regular tots segueixen el mateix model. Per conjugar-lo, al verb en infinitiu, hem de treure-li la desinència d’infinitiu –ar, de manera que ens quedi el lexema o l’arrel. Aleshores seguirem el model, i canviarem les desinències de temps i persona segons calgui. Per exemple: ballar: treiem –ar; el radical serà ballConjugarem la primera persona del futur afegint: -aré. Ball + aré = ballaré A continuació conjugarem tot el verb cantar, que el prendrem de model. Veuràs que les desinències estan en blau. Això et servirà per veure quina part has de canviar quan conjuguis qualsevol verb regular de la 1a conjugació. Els verbs compostos no tindran la desinència marcada perquè cal saber conjugar el verb haver i afegir-hi el participi que li pertoca en cada cas. Observa que els temps compostos es formen amb la forma simple del verb haver que tenen al costat, més el participi del verb que conjuguem. Per exemple, al pretèrit perfet li correspon el present (com a simple que té al costat) ; doncs bé, el pretèrit perfet serà el present del verb haver –he/has/ha/hem/heu/han- més el participi del que conjuguem. Hem jugat / he dinat / heu pensat…

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

16

Unitat 9 Verb cantar infinitiu cantar

gerundi cantant

MODE INDICATIU Present canto cantes canta cantem canteu canten Pretèrit imperfet cantava cantaves cantava cantàvem cantàveu cantaven Passat cantí cantares cantà cantàrem cantàreu cantaren Futur cantaré cantaràs cantarà cantarem cantareu cantaran

participi cantat – cantada / cantats

– cantades

Petèrit perfet he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat Pretèrit plusquamperfet havia cantat havies cantat havia cantat havíem cantat havíeu cantat havien cantat Pretèrit anterior haguí cantat hagueres cantat hagué cantat haguérem cantat haguéreu cantat hagueren cantat Futur compost hauré cantat hauràs cantat haurà cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

17

Unitat 9 MODE CONDICIONAL Simple cantaria cantaries cantaria cantaríem cantaríeu cantarien

Compost hauria cantat hauries cantat hauria cantat hauríem cantat hauríeu cantat haurien cantat

MODE SUBJUNTIU Present canti cantis canti cantem canteu cantin Pretèrit imperfet cantés cantessis cantés cantéssim cantéssiu cantessin

Petèrit perfet hagi cantat hagis cantat hagi cantat hàgim cantat hàgiu cantat hagin cantat Pretèrit plusquamperfet Hagués cantat Haguessis cantat Hagués cantat Haguéssim cantat Haguéssiu cantat Haguessin cantat

MODE IMPERATIU canta canti cantem canteu cantin

Recorda que a la Unitat 3, en parlar d’accentuació, ja vam dir que quan l’accentuació formava part de la desinència verbal no canviava en tota la conjugació; és a dir mantenia l’accent en tots els verbs i alhora mantenia el so de la vocal, que vol dir que si du accent obert sempre serà obert i si és tancat, sempre tancat. Fixa’t en l’accentuació de les desinències –que estan en blau- que et serà de gran ajuda.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

18

Unitat 9 Canvis ortogràfics Els canvis ortogràfics que es produeixen al llarg de la conjugació vénen donats per la normativa ortogràfica més que no pas per la irregularitat del verb en qüestió. És per això que en aquest apartat tractarem les alternances ortogràfiques, els canvis vocàlics (neutra, o/u), i les formes verbals que duen dièresi, que d’altra banda, per ser ortogràfics, afecten totes les conjugacions. alternances dièresi

1a conjugació

ortogràfiques/

verbs acabats amb: -car: tocar, picar... -çar: començar, forçar... -jar: rajar, apujar... -gar: pagar, regar...

verbs acabats amb: -iar / -uar: estudiar, suar ...

canvien la consonant de l’última síl—laba a causa de la vocal següent: toques, piqueu... comencen, forcem... ragen, apuges... pagueu, reguem... duen dièresi en el present de copiar, subjuntiu: copiï, estudiïn, suïs...

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

19

Unitat 9 VERBS IRREGULARS ANAR infinitiu anar

gerundi anant

MODE INDICATIU Present vaig vas va anem aneu van Pretèrit imperfet anava anaves anava anàvem anàveu anaven Passat aní anares anà anàrem anàreu anaren Futur aniré aniràs anirà anirem anireu aniran

participi anat – anada / anats

– anades

Petèrit perfet he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat Pretèrit plusquamperfet havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat Pretèrit anterior haguí anat hagueres anat hagué anat haguérem anat haguéreu anat hagueren anat Futur compost hauré anat hauràs anat haurà anat haurem anat haureu anat hauran anat

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

20

Unitat 9 MODE CONDICIONAL Simple aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien

Compost hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat

MODE SUBJUNTIU Present vagi vagis vagi anem aneu vagin Pretèrit imperfet anés anessis anés anéssim anéssiu anessin

Petèrit perfet hagi anat hagis anat hagi anat hàgim anat hàgiu anat hagin anat Pretèrit plusquamperfet Hagués anat Haguessis anat Hagués anat Haguéssim anat Haguéssiu anat Haguessin anat

MODE IMPERATIU vés vagi anem aneu vagin

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

21

Unitat 9 ESTAR

infinitiu estar

gerundi estant

MODE INDICATIU Present estic estàs està estem esteu estan Pretèrit imperfet estava estaves estava estàvem estàveu estaven Passat estiguí estigueres estigués estiguérem estiguéreu estigueren Futur estaré estaràs estarà estarem estareu estaran

participi estat – estada / estats

– estades

Petèrit perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat Pretèrit plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat Pretèrit anterior haguí estat hagueres estat hagué estat haguérem estat haguéreu estat hagueren estat Futur compost hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

22

Unitat 9 MODE CONDICIONAL Simple estaria estaries estaria estaríem estaríeu estarien

Compost hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

MODE SUBJUNTIU Present estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin Pretèrit imperfet estigués estiguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin

Petèrit perfet hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat Pretèrit plusquamperfet Hagués estat Haguessis estat Hagués estat Haguéssim estat Haguéssiu estat Haguessin estat

MODE IMPERATIU estigues estigui estiguem estigueu estiguin

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

23

Unitat 9 LEXIC CONVENCIONS FREQÜENT

GRÀFIQUES:

ABREVIATURES

D'ÚS

MES

L’abreviatura és la representació d'un mot per alguna o algunes de les seves lletres. Pel que fa a l’ús, no s’han d’utilitzar abreviatures si ocupen els mateixos espais que el mot sencer. Per tal que el text sigui clar i fàcilment comprensible, l’ús de les abreviatures ha de ser moderat. Les abreviatures les podem utilitzar a les taules, gràfics, llistes, quadres... i en casos en què calgui comprimir el text per raons d’espai i amb la finalitat de donar una informació més completa. Tot i que hi ha diferents maneres d’abreujar un mateix mot, en un mateix text sempre farem servir la mateixa forma. Criteris generals d'escriptura • Escriurem les abreviatures en minúscules o en majúscules, d'acord amb la manera com escrivim el mot sencer. Excepció: les formes abreujades dels tractaments de respecte i protocol—laris i de les designacions genèriques de les persones que precedeixen els noms propis (Sr., Sra., St., Sta.) • Amb un punt al final, o bé, amb una barra; l’un o l’altra, però no ambdós alhora. • Els ordinals expressats en xifres poden o no dur un punt al final. • Hem de conservar els accents, si s'escau. (àtic: àt.) • Davant de la possibilitat d’usar el símbol, la sigla o l’abreviatura, ens decantarem pel símbol o la sigla.

A Estratègies pràctiques trobaràs un arxiu molt complet amb abreviatures, sigles i símbols. A les unitats següents, veurem què són les sigles i els símbols.

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

24

Unitat 9 EXPRESSIÓ ESCRITA ELS DOS PUNTS

:

Marquen una pausa mitjana. S'usen:
Per introduir una enumeració d'elements que pertanyen a una mateixa frase, tant si l'enumeració és horitzontal com vertical. (Per exemple: Representar els interessos de treballadors i treballadores: en la política econòmica de Catalunya; en la democratització de l'economia i l'administració; en la política patrimonial...)
Abans de posar un exemple. (Per exemple:)
Abans d’una citació. (Per exemple: I va dir: "cal la plena ocupació.")

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

25

Unitat 9 TEXTOS EXPLICATIUS: PREDICTIUS Ja vam veure a la Unitat 8 que els textos expositius podien ser divulgatius o predictius. Vam fer esment als divulgatius i aquí parlarem dels predictius. Tant pel que fa a l’estructura com a les característiques comparteixen les mateixes i el que canvia una mica és el llenguatge i el tipus de textos

LLENGUATGE Els textos predictius tenen trets propis pel que fa a l’ús del llenguatge.  Fan servir verbs amb significat predictiu.  Temps verbals: futurs, condicionals i subjuntius. Cal tenir en compte les correlacions verbals que impliquen les oracions condicionals.  També es fan servir les perífrasis de probabilitat.  Ús de conjuncions, adverbis i locucions condicionals.

TIPUS DE TEXTOS De caràcter predictiu, bàsicament tenim:  Prediccions metereològiques; previsions del temps.  Projectes – són plans o propostes que s’han de realitzar  Previsions i estudis – sobretot es fan servir molt en el camp econòmic, però també en tot el científic i cada vegada més en el camp social (assegurances de vida, jubilació…)  L’horòscop

Aquest material és propietat d’e-català. Podeu reproduir-lo sempre que n’esmenteu l’autoria.

26