LA GIOCONDA Leonardo da Vinci S.XVI Situació de l'obra en el temps i contex històric Al 1502. Es troba al museo del Louvre. Estil à s un retrat renaixentista del s. XVI. Canvia el concepte de bellesa perqué s'escapa a la forma, és inaccessible. L'art produeix bellesa. Leonardo da Vinci fou enginyer, inventor, músic, estudiós de l'anatomia humana, alquimista i teòric de l'art. L'amplitud de camps que va explorar li va impedir de realitzar una obra pictòrica més extensa. La importà ncia que dóna als sentits, sobretot al de la vista, el porten a una concepció de bellesa, que és un moviment perpetu i continu, com la natura. La transició progressiva de la zona de llum a la zona d'ombra de tal manera que els contorns es mostren imprecisos i esfumats. Leonardo es caracteritza estilÃ−sticament, per la claredat i la simplificació de les seves composicions i l'interés pel cos humà , i per ser definidor de la perspectiva aèria que els pintors barrocs desenvoluparan a la perfecció. Descripció à s un retrat de mig cos, d'una jove dama florentina. Té un somriure enigmà tic i està en una postura relaxada, amb les mans creuades sobre el braç de la butaca, davant d'un paisatge humit i distant. à s un dels paisatges de fons més rics i misteriosos de Leonardo, sobre camins que es perden sols. Anà lisi fomal Tècnica: OLI SOBRE FUSTA. No hi ha predomini de la lÃ−nia sobre el color. La gradació dels colors i la llum (sfumatto) definiexen les fomes dins de l'espai pictòric. L'sfumatto marca la transició progressiva de la zona de llum a la zona d'ombra. La figura i el fons són tractats amb l'sfumatto. La Gioconda presenta sfumatto en la comissura dels seus llavis i en el tractament de les puntes dels seus ulls, provocant l'expressió del personatge enigmà tica i equÃ−voca, mostrant un somriure i amargor. Es contribueix la lÃ−nia d'horitzó de la dreta que és més alta que la de l'altre costat. I el seu rostre es modifica amb aquest canvi de posició. Aquesta ambigüetat fa una presència real que l'enfronta a l'espectador i el sedueix.

1

à s un retrat entre la idealització i el realisme. El paisatge presenta formes imprecises i una suau gradació cromà tica, accentuant la sensació de llunyania. Hi ha panorà mica atimètrica creant un ampli espai irreal, desconectat de la figura, subratllant aire de misteri. Els colors de la Gioconda donen profunditat. Són calids i avancen en la figura del 1er pla i es tornen freds i distants amb tonalitats blaves i grises en la llunyania. Anteposa les mans davant la figura, per donar profunditat. El quadre està dividit en tres plans perspectius i visuals que atrauen l'atenció ocular: mans , figura femenina i paisatge de fons. La composició és clara i simplificada en l'estrucutra d'un triangle. El moviment és contingut amb voluntat de superar el temps, cercant l'eternitat. Iconografia Figura de difÃ−cil identificació, perqué Vasari diu que és el retrat de Mona Lisa. Leonardo amb la Gioconda crea el prototip de retrat femenÃ− de mig cos Significat Retrat de mig cos. Grandesa i serenitat procedeix de la seva profunditat anÃ−mica que modela la seva presència fÃ−sica i fa que no perdi la identitat. Expressa la poètica panteÃ−sta de la concepció de la bellesa. Moviment perpetu i continu de la natura. La bellesa rau de l'ésser i no-ésser. Carácter simbòlic en establir paral·lelisme de dona-mare i paisatge de roques i aigua. Funció Retrat psicològic d'una manera florentina, i funció decorativa. Funció de manifest ideològic de Leonardo sobre la seva concepció panteista de la bellesa i exaltació de la pintura com activitat intel·lectual.

2